27 d’agost 2022

Actualitzem la Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la MMT.

Ens plau comunicar-vos que tot just acabem d'actualitzar l'entrada del passat divuit de juny on fem el recull cronològic dels fets més importants de la història recent de Tor i la seva polèmica muntanya, ampliant així les dates i els successos que ja havíem compartit amb vosaltres.

Si torneu a fer una ullada a la pàgina en qüestió, podreu veure les noves aportacions a la Cronologia dels Fets de Tor.

 

 

 

 

 

22 d’agost 2022

Tercer Relat de Ficció a la MMT: Tor Mountain Ski Resort

Salutacions i benvinguts altra vegada al bloc de la MMT.

Ens plau presentar-vos el tercer relat de ficció escrit i inspirat en la muntanya de Tor i els seus protagonistes. Amb el títol Tor Mountain Ski Resort: Un Projecte Materialitzat ens transportarem a un destí alternatiu en el que les pistes d'esquí projectades per Sansa, foren una realitat. I Això, sens dubte, ens emplaça una irremeiable doble qüestió: Què hauria passat si no haguessin assassinat Sansa? S'haguessin construït les pistes d'esquí tal i com aquest somiava? Potser en una dimensió alternativa estiguin gaudint del complex d'hivern més gran dels Pirineus, però en aquesta, Sansa és mort i la muntanya de Tor conserva el seu esplendor natural.

Desitgem que gaudiu llegint Tor Mountain Ski Resort: Un Projecte Materialitzat. Com ja sabeu el podeu trobar també al menú de columna de la dreta, a la secció Relats de Ficció a Tor >>>>>

 


 

 

20 d’agost 2022

Palanca, Extra d'una Pel·lícula

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.
Aquesta vegada ens agradaria aportar una curiositat sobre un dels protagonistes de la història de la Muntanya de Tor.
 
 
Tal i com ens explica l'autora Núria Comes al seu llibre L'home de Tor, Palanca va compartir amb ella les seves anècdotes i vivències que són part d'aquesta obra literària centrada en aquest gran personatge que va ser Jordi Riba Segalàs, i entre aquestes experiències cal destacar la seva col·laboració i aparició a un llargmetratge estrenat el 1.966 amb el títol original de "La Dama del Alba", del director Francesc Rovira Beleta, on Palanca hi apareix cavalcant sobre un magnífic cavall durant uns segons del metratge, i col·laborà també en una escena on assessora els especialistes per simular el part d'una euga.
Al bloc Cinefília Sant Miquel podreu trobar més informació sobre aquesta cinta, i al llibre L'home de Tor podreu llegir aquesta anècdota sencera i algunes altres més que de ben segur us agradarà conèixer.
 
A continuació podeu veure unes captures de pantalla de l'escena on apareix Jordi Riba, muntant a cavall i entregant uns objectes a un dels protagonistes de la pel·lícula.





 

17 d’agost 2022

Bibliografia de Tor

Salutacions, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta entrada ens agradaria repassar la bibliografia que fins aquest moment s'ha publicat sobre Tor i la seva història, que com ja sabem és força extensa i en alguns episodis força tràgica, però tot i així és la història d'aquest poblet del Pirineu de Lleida, i la història, bona o no tan bona penso, cal preservar-la doncs és el llegat que deixem a les properes generacions i això és part de la nostra cultura, sigui negra, blanca, o roja.
A Tor, la història es repeteix com si els hereus de la muntanya fossin condemnats a viure-la eternament, i d'aquests fets se n'ha sabut fer uns reculls literaris, per diferents autors que s'hi han interessat tenint cura d'una història que, finalment, comparteixen públicament en forma de llibre.

Potser el llibre més popular i el primer que ens explicava la història de Tor, va ser Tor, tretze cases i tres morts, on el periodista de TV3, Carles Porta, amb el seu equip de reporters s'endinsa en un món hermètic i hostil com és el món de muntanya, on intenten comunicar-se amb unes persones tancades que es neguen a parlar amb l'equip però, que finalment Porta aconsegueix fer-se seves.
Una narració que ens explica les peripècies i els embolics de l'equip de reporters designats per rodar un reportatge per al programa 30 minuts de TV3, que va resultar ser un èxit d'audiència, recopilant material com per escriure aquest llibre i potser algun més, tal i com ens explica Porta en alguna entrevista.
 
 
La segona publicació de la que en tenim coneixement sobre Tor i la seva història, és L'home de Tor, que ens narra la història més llunyana i més propera de Tor i el seu entorn, però que ve centrat en Jordi Riba Segalàs, Palanca, que hi va participar amb les seves vivències, anècdotes, parers, i desgràcies superades per un home que val a dir, tenia tothom o gairebé tothom en contra sense exagerar en aquesta afirmació segons ens explica l'autora Núria Comes, en aquesta narració que ens enganxa pàgina rere pàgina, força distreta de llegir i alhora interessant.
Podem constatar algunes versions que difereixen de les explicades en alguns fets a Tor, tretze cases i tres morts, cosa que ens permet tenir una visió diferent i crear-nos una opinió alternativa sobre tot plegat.
L'home de Tor es va publicar quan Palanca encara era viu, (Any 2.010) i val a dir que mentre anem llegint les seves paraules, podem notar un sentiment que ens fa solidaritzar amb aquest personatge que no va tenir pas una vida fàcil, més aviat tot al contrari, i que d'alguna manera va ser incomprès i boicotejat injustament en moltes ocasions, tant per la seva pròpia família com per gent del seu entorn.
 
 
Insinuada prou encertadament com la novel·la de Tor, Els culpables, ens narra la història d'un poble fictici del Pirineu i els seus veïns, on els enfrontaments, els odis, les pors i els interessos econòmics i de poder, amaneixen els estranys costums d'aquella gent de muntanya ancorada en una època anterior a la revolució industrial, guarnint la llegenda centrada en un personatge a punt de morir que va repassant la vida viscuda, amb noms de persones i de llocs que no podrem reconèixer a priori, però que podrem identificar per les seves personalitats i pels seus actes , tot i que, com ens avisa l'autor a la sinopsi, ell només s'ha limitat a fer literatura a partir d'històries relatades o viscudes per la seva família.
Hi podrem estar del tot d'acord amb Marc Quintana, l'autor, quan ens avisa també de la cruesa de la llengua i el vocabulari sovint brusc que empra per escriure aquesta novel·la, encara que també hi amaga una certa tendresa.
Altra vegada, tindrem l'ocasió de replantejar-nos opinions o teories centrades en les altres dues obres Tor, tretze cases i tres morts, i L'home de Tor, doncs trobem que per valorar i fer la conseqüent crítica sobre els esdeveniments històrics de la muntanya de la discòrdia i els personatges implicats, cal tenir el coneixement de tots tres llibres, independentment de l'ordre en que els llegim.
 
 
Amb aquests tres títols no s'acaba la saga literària que va despertar Tor, doncs com ja sabem s'està covant l'obra impulsada per Rubén Castañer, que ens deixa una herència que es publicarà en forma de llibre, si tot va bé, el proper 2.023 com ens va fer saber el seu escriptor fa uns mesos, amb el que ens vam fer ressò al bloc amb tres entrades sobre aquest misteriós llibre de Rubén Castañer:
 
-El Llibre de Rubén Castañer
-El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)
-El Llibre de Rubén Castañer (3a entrada)
 
Desitgem doncs que la bibliografia de Tor i la seva història s'amplii ben aviat amb aquest nou llibre, del que encara no en sabem el títol, però que promet donar una versió diferent a la oficial, segons el testimoni del mateix Rubén Castañer, i esperem publicar en primícia la notícia de la publicació d'aquest llibre, també publicant abans alguna ressenya sobre el seu contingut. Fins aleshores, estigueu a la guait de les noves entrades a la Maledicció de la Muntanya de Tor.


 

03 d’agost 2022

Tor i Fago: Contrastant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.
 
 
El dotze de gener de l'any 2.007 van assassinar Miguel Grima, polèmic batlle d'un poble del Pirineu aragonès anomenat Fago. Pel que sembla, tenia els veïns del poble enfrontats i dividits en dos bàndols; partidaris i detractors, uns el votaven i els altres no. Des que va guanyar les eleccions a l'alcaldia van arrencar els enfrontaments verbals, judicials, i fins i tot físics. El polvorí dels odis i rancúnies es va anar escalfant i escalfant, fins que va arribar el moment que, sense saber com, no es va poder contenir més i va esclatar d'una manera ben tràgica, enduent-se la vida de Grima pel davant. Els investigadors de la Guàrdia Civil es van passar mesos investigant sense cap resultat satisfactori, pel que van decidir començar a collar els veïns amb una pressió policial i judicial insuportable. Finalment, Santiago Mainar, cacic de Fago i principal enemic de Grima, va confessar ser l'assassí del batlle declarant-se únic autor del crim, desdient-se'n de la seva confessió signada a dependències policials una vegada passà a disposició judicial, argumentant que havia confessat sota pressions i coaccions de la Guàrdia Civil, que no van impedir que el jurat el declarés culpable de l'assassinat de Grima, sentenciant-lo així a vint anys i nou mesos de presó.
 



El cas de Fago es va tancar per una confessió d'autoria signada, però la Guàrdia Civil no va trobar cap prova prou incriminatòria per poder condemnar el suposat autor de l'assassinat, per tan podria donar-se perfectament el cas que els autèntics autors encara no hagin estat identificats, teoria que alguns investigadors encara sostenen a dia d'avui.
Fins aquí podrem trobar algunes semblances amb el crim, encara sense resoldre, de Josep Montaner a Tor l'any 1.995 i potser en podem intuir quelcom que podria haver esdevingut a tots dos casos: Un pacte de silenci.
Fixem-nos que a Tor tothom va declarar no haver vist ni sentit res els dies que se suposa van matar Sansa, cosa força estranya en un poble que es pot dir tenia vigilància veïnal gairebé les vint-i-quatre hores del dia per part d'una de les veïnes que era sempre a la finestra de casa seva, contemplant qui pujava i qui baixava, qui entrava i qui sortia, però casualment va declarar no haver vist ni sentit res sospitós durant els dies que els forenses calculen, podrien haver acabat amb la vida de Montaner.
 
 

 
De l'entrevista que manté Porta amb les pubilles de Tor el 1.997, no costa pas intuir que aquelles dones eren totes d'acord amb la versió dels fets i responien prou a la defensiva algunes qüestions incòmodes, fins que Porta va llançar a l'aire una pregunta que va precipitar la fi de l'entrevista, amb un missatge ben clar que no exigia cap paraula; una de les pubilles, de cop i volta, va llançar aigua per apagar el foc. Potser la va incomodar massa la pregunta? No se l'esperava? O potser havia de defensar un secret comunal, part d'un pacte de silenci?
De la mateixa manera que una part dels veïns de Fago podien haver-se conxorxat per assassinar l'alcalde, una part dels veïns de Tor podien haver fet el mateix per matar l'amo de la muntanya, en ambdós casos, sota pacte de silenci i si calgués, encobrint-se els uns als altres.
Aquesta teoria potser només romandrà com a tal, però trobo que no és descartable en cap cas, i val a dir que les similituds entre tots dos casos, són exageradament evidents. Casualitat? Les casualitats no existeixen, podria respondre qualsevol, amb escepticisme.
 
 

 

31 de juliol 2022

El Bloc de la MMT Internacional

Salutacions i benvinguts una vegada més a la MMT.

En aquesta entrada voldríem saludar i agrair a tots els visitants i seguidors del bloc, que de nombrosos països ens llegeixen i ens segueixen. Rebem visites de tot el món: Regne Unit, Estats Units d'Amèrica, França, Itàlia, Andorra, Israel, Rússia, Aràbia Saudita, Índia, Països Baixos, Ucraïna, Tailàndia, Singapur, Japó, Irlanda, Alemanya... i alguns d'altres, però d'aquest últim especialment és el país europeu des d'on més ens visiten després del territori espanyol, i no és res casual, doncs ja sabem que el llibre de Carles Porta Tor, tretze cases i tres morts es va editar en altres llengües a més a més del català i el castellà, que van ser l'alemany, l'holandès, el francès, i el búlgar. Així es va aconseguir internacionalitzar la història de Tor, compartint el misteri en altres llegües. I pel que sembla, a Alemanya va tenir molt bona acollida, captant força lectors i aficionats a la història de la Muntanya Maleïda.

Així doncs, gràcies a tots i totes per seguir-nos des d'allà on ho feu, i us animem una vegada més a participar al bloc a través dels comentaris. Us hi esperem!

 


 

30 de juliol 2022

27 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Benvinguts al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dia com avui del 1.995, van trobar Josep Montaner Baró, Sansa, mort a casa seva, a Tor. Ara en fa exactament vint-i-set anys, i el misteri encara no s'ha resolt. El van trobar, diuen, segons la versió oficial dels civils, tombat a terra a sobre d'un gran bassal de líquids corporals, i no era mort, era podrit! tal i com assegurava una de les pubilles del poble.
El cos presentava quatre lesions importants:

-1. Hematomes al pubis, fruit d'un cop de peu als testicles.

-2. Crani fracturat, possiblement per un cop de tronc o bastó, causa més probable de la mort, però no necessària o una de les causes. 

-3. L'estèrnum fracturat, juntament amb una costella, possiblement també per un cop de peu, segurament efectuat quan era a terra. 

-4. Símptomes d'escanyament amb ossos del coll fracturats i cervicals desencaixades, també causa possible de la mort, per si sola o conjuntament amb la segona lesió.

Enumerem a l'esquema següent les lesions que se suposa va patir Josep Montaner, en l'ordre que creiem es van produir, descartant l'escanyament i donant veracitat a la teoria que va ser penjat després de patir el cop de peu als genitals, la garrotada al cap, i la puntada de peu a l'estèrnum, versió que explicarem tot seguit.




L'altra teoria o versió de com es va trobar el cos sense vida de Sansa: Penjat pel coll amb un cable elèctric, d'una biga de la cuina de casa seva, quan la versió oficial diu que se suposa el van escanyar, encara que aquesta versió alternativa no ha estat demostrada; si hagués estat així una persona tota sola no podria ser capaç de penjar un home d'una biga del sostre, per forta que fos, i menys de la constitució de Sansa. Tot i que creiem que es poden descartar els fracassats de La Seu d'Urgell, la parella formada per Marli Pinto i Josep Mont, que en un principi foren acusats del crim i empresonats més de catorze mesos, no semblaven prou motivats i forts per dur a terme un crim d'aquestes característiques.

Potser la versió del penjament expliqui millor les lesions del coll i les cervicals, doncs si ho valorem fredament és més fàcil assegurar-se d'aquesta manera i no mirant d'escanyar la víctima; penjant un cos és qüestió de temps i el propi pes de la víctima acaba fent la feina. Caldria fer moltíssima força per causar unes lesions tan greus, tot i que en altres casos d'escanyament s'hagin produït lesions d'aquestes característiques, fan que tampoc sigui descartable aquest mecanisme.

 

 

Sigui com sigui, l'assassí o assassins de Sansa continuen sense identificar, i el cas en si per esclarir, tot i que Carles Porta assegurés tenir un culpable, encara no ha trobat prudent de dir qui creu que va ser l'assassí, però els indicis i les hipòtesis apunten cap a un personatge força polèmic: Miguel Aguilera, "l'Skin". Això tampoc explicaria del tot el crim, si ens centrem en la suposició del penjament, per força hauria necessitat l'ajuda d'altres persones per enfilar el cos fins al sostre i penjar-lo d'una biga, així doncs estaríem parlant com a mínim de dos assassins o còmplices de l'assassinat.

De la mateixa versió del penjament de Josep Montaner, se'n desprèn també la hipòtesi de la mort d'un "hippie" anònim trobat penjat a la borda de Palanca, que diu que aquest es va suïcidar al riu en un tram amb poca aigua i "l'Skin" va suggerir que seria força sospitós si la policia el trobava així i van decidir penjar-lo per esvair qualsevol mena de dubte per part dels cossos policials i el jutge encarregat de l'aixecament del cadàver. Aquest fet ja ens fa sospitar més de "l'Skin"; això d'anar penjant les persones com qui penja una llonganissa, no és pas massa normal.

Aquesta darrera versió contrasta amb la que podem llegir a Tor, tretze cases i tres morts, on es diu que algú va voler fer una broma macabre dient que el van penjar perquè era moll i s'havia d'eixugar.


 

Desitgem doncs que les coses es "refredin" a Tor i, per poder començar a conjecturar, Porta ens digui qui creu que va matar Sansa, encara que tot sembla indicar que s'ho podria estar reservant per escriure un segon llibre sobre el tema, cosa que ens podria deixar potser uns quants anys més amb la incògnita. Sigui com sigui, mai es farà justícia per la mort del que una vegada fou l'amo d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya, doncs el crim fa set anys que va prescriure, segons el codi penal espanyol, per tan ningú pagarà per la mort de Montaner tot i que és important que el crim acabi resolent-se, tant pels successors de Sansa, com per la societat com a tal, ja que un crim sense esclarir ve a ser com una mena de malaltia sense guarir; es fa crònica i ens acaba consumint.

I des d'aquí un recordatori a la memòria de Josep Montaner Baró, Sansa, descansi en pau allà on sigui.

 


 

 


23 de juliol 2022

Segon Relat de Ficció a la MMT: La Llegenda del Tresor de Casa Sansa

Benvinguts una vegada més al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió ens plau presentar-vos el que serà el segon relat de ficció ambientat en Tor i els personatges originals de la seva història, amb el títol La Llegenda del Tresor de Casa Sansa, argument que ja podreu deduir.

Desitgem que sigui del vostre gust i en gaudiu força.

 

 

14 de juliol 2022

Juliol, Sempre Juliol

Salutacions, visitant de la MMT.

Tal i com escrivia Carles Porta al seu llibre Tor, tretze cases i tres morts, a Tor, tot passa al mes de juliol, o com a mínim els fets més rellevants van transcórrer sempre el mateix mes d'estiu que ja s'ha afegit a la llista dels misteris casuals a la història de la muntanya tràgica. Encara  que, com se sol dir, les casualitats no existeixen; en tot cas es tracta de causalitats, i encara que pugui semblar una mica conspiranoic, personalment no crec que sigui casual que els esdeveniments més importants en un lloc com aquest succeïssin tots, precisament el mes 7 de l'any.

Si ens fixem en la cronologia de la història de Tor, des de la creació de la polèmica societat de propietaris de la muntanya, en podem destacar el següent, que comença amb aquest contracte que en va fer els veïns "condueños" a parts iguals:

-1.896, juliol: Es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà que s'encengués la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclatà amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 
-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.

-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montaner Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 

 
 

Ens podem adonar que tots aquests fets són segurament els més transcendentals a la història més recent de Tor, des del punt de vista que si no haguessin succeït tal i com ho van fer, molt possiblement ara no seríem escrivint aquestes línies perquè tot indica que la història del poblet més polèmic dels Pirineus no hagués estat tan tràgicament escrita.

Pensem-hi, per un moment: Si mai hagués existit la societat de copropietaris de la muntanya de Tor i els seus indissolubles estatuts, possiblement tampoc s'hi haguessin succeït els esdeveniments clau que van marcar per sempre més la història que ja coneixem, i de fet podríem destacar l'evidència que la famosa "Sociedad de Condueños" va ser el detonant de tots els mals que es van viure a Tor, algunes dècades més tard que aquesta fou creada.

Potser, tal i com escriu en Xavier Tornafoch a "El Cuaderno Digital: La montaña de Tor, entre el drama rural y el conflicto comunal", podria ser que els mals de Tor tinguessin els seus orígens en la transformació del sistema economicosocial del segle XX, on el capitalisme passà al capdavant a la vida de muntanya que fins aleshores basava la seva existència econòmica i social en un sistema gairebé medieval tot i que totalment funcional, on les persones treballaven per subsistir i la moneda de canvi era sovint el que hom produïa o aconseguia mitjançant el bescanvi.

Si passem a fixar-nos en la relació del número set del mes de juliol amb altres temes supersticiosos o fins i tot de la numerologia, veiem per exemple que es tracta d'una xifra en principi de la bona sort, i trobem algunes connotacions com per exemple poden ser les set notes musicals, els set colors de l'arc de Sant Martí, i quelcom més profund com els set xacres del cos humà, els set metalls de l'alquímia, els set dies de la setmana del calendari gregorià. Les meravelles del món en són set, i alguns altres esdeveniments importants que s'han succeït el mes de juliol han estat, per exemple la primera bomba atòmica del món, que fou detonada al desert de Los Álamos als EUA, i l'home trepitjà la lluna el mes de juliol de l'any 1.969. També ens indica la bíblia que el número set és una mena de segell de finalització dels actes més importants del Gènesi, i és representatiu de perfecció, integritat, i plenitud. Veiem, en general, que aquesta xifra és important en la majoria de les religions més practicades.

Així doncs, podríem concloure que els fets més transcendentals de Tor s'esdevinguessin al mes de juliol, no és cap casualitat i més aviat respon a quelcom que ens dóna un missatge de que els fets de la muntanya tràgica han estat marcats sota aquest important segell que esdevé el número set.

 

 

12 de juliol 2022

Una Altra de Contrabandistes

Salutacions i benvinguts al bloc la MMT.

I continuem escrivint del contraban i els contrabandistes, que van ser grans protagonistes a la història de la muntanya més polèmica dels Pirineus.

 

En aquesta ocasió el col·laborador del bloc ens fa un esbós ràpid en unes línies d'opinió, del que van ser els contrabandistes en diferents èpoques i moments històrics més rellevants, quelcom relacionat del que ja vam fer ressò al bloc amb l'entrada titulada Tor i la Llegenda Negra d'Andorra. I és que el tema contraban-Tor-Andorra és força extens i alhora polèmic, però és innegable que n'és part de la nostra història i de la història de Tor i la seva muntanya, tot i que de vegades pretengui ser una història incòmodament amagada en forma de llegenda muntanyenca.

Llegim l'opinió de Luciérnaga a l'enllaç a la darrera pàgina titulada El origen de los contrabandistas de Tor.

 

 

30 de juny 2022

Zombis a Tor?

Salutacions i benvinguts una vegada més a la MMT.

Us heu preguntat alguna vegada què passaria si els zombis envaïssin la Terra? Quin seria el lloc més segur per amagar-s'hi? El col·laborador del bloc ens proposa un 'what if' sobre aquest gènere fantàstic que ha trencat motlles, a la nova pàgina titulada Zombies en Tor, i que podria donar força joc com a possible adaptació literària de ficció al món de Tor.

 

 

 

26 de juny 2022

Cerdà, el Tercer Cacic de Tor

Salutacions i benvinguts altra vegada a la MMT.

El tercer cacique, títol amb el que el col·laborador del bloc obre aquesta nova pàgina d'opinió sobre un dels protagonistes, també cacic d'una de les cases més importants de Tor, però segons es diu molt més moderat que els altres dos que sempre tenien l'escopeta carregada i a punt per disparar.

 


Possiblement si que fou un dels protagonistes més moderat de tots, però això no el va deixar al marge de participar en els enfrontaments per la Muntanya de Tor, si bé també es diu influenciat per la sogra, o era la germana? No en queda prou clar per les informacions que en tenim sobre la Generosa, doncs a Tor, tretze cases i tres morts algunes vegades se la cita com la germana, i en algunes altres com la sogra. Potser compartien nom? Sigui com sigui, la matriarca de Casa Cerdà sembla que era qui en tallava el bacallà, en aquella moderada però poderosa família.

Podem llegir la pàgina de Luciérnaga a l'enllaç El tercer cacique.

 

 

23 de juny 2022

Relats de Ficció a Tor

Benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Amb aquesta nova secció al bloc de la MMT volem afegir una temàtica inèdita fins ara, com són les històries de ficció ambientades a Tor, amb els personatges que van protagonitzar els fets que tingueren lloc en aquesta singular muntanya dels Pirineus de Lleida.
Anirem escrivint i publicant històries o relats curts que podrien haver passat a Tor, on els protagonistes seran els mateixos que ja coneixem de la crua realitat d'uns fets que van marcar la seva història per sempre.
Desitgem doncs que siguin del vostre gust i en gaudiu. Si voleu fer algun suggeriment, no ho dubteu, seran benvinguts.
Com sempre, per accedir a la nova secció, la podreu trobar al menú de la columna de la dreta, encara que publicarem una entrada nova cada vegada que pugem un nou relat.
Encetem la secció Relats de Ficció a Tor amb una història de contraban a la Muntanya de Tor, on els protagonistes són els "hippies" i els seus comandaments. La podeu llegir en el següent enllaç: Nit de contraban a la Muntanya Maleïda
També podeu accedir al lloc de Relats de Ficció a Tor des dels següents dominis: www.relatsdeficcioator.cat i www.relatsdeficcioator.com
   

 

 

 

22 de juny 2022

La Maledicció de la Muntanya de Tor a YouTube

Salutacions seguidors de la MMT.

Fa aproximadament un mes, el bloc té presència a YouTube, on fins ara s'hi han penjat quatre vídeos relacionats amb el tema que ens ocupa: Els misteris de la Muntanya de Tor.

Els vídeos que s'hi han pujat són, el 30 Minuts emès l'abril del 1.997 Tor, la muntanya maleïda, la primera notícia sobre la Muntanya de Tor emesa al telenotícies de TV3, el judici contra Josep Mont i Marli Pinto, i una altra notícia també emesa per TV3 al TN, que ens parla de la sentència de l'Audiència de Lleida que donava la muntanya a tots els veïns de Tor.

A continuació podeu veure tots els vídeos, que restaran també llistats als menús de la columna de la dreta, dins les seccions corresponents; Notícies de premsa i televisió relacionades amb Tor i a Enllaços d'interès i curiositats relacionats amb Tor.

Hem afegit també una petita novetat que potser ens ajudarà a ambientar una mica més l'experiència de lectura al bloc. Es tracta d'un reproductor de música de YouTube ubicat a la capçalera del menú de la columna de la dreta, que podeu controlar engegant o aturant la música, al vostre gust.

 

 

 



Desitgem que gaudiu visualitzant aquests vídeos i si ho trobeu interessant, podeu subscriure-us al canal de YouTube La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

 

18 de juny 2022

Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions, visitants de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria fer un recull dels fets més transcendentals que van tenir lloc a Tor i la seva muntanya, repassant-los en ordre cronològic i esmentant els seus principals protagonistes.

Com ja és habitual quan se'n parla, el fet més destacable a la història de la Muntanya de Tor i potser l'origen de tots els mals que esdevingueren dècades més tard, fou la redacció dels estatuts de la societat de copropietaris, originalment anomenada "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", encara que podríem afirmar que tot va començar un mes de març de l'any 1.800, pel que val a començar aquesta cronologia.

 

 

-1.800, març: Comença la història actual de Tor i la seva tràgica muntanya quan s'autoritza un pagès d'Àreu a cercar mineral de ferro en zones properes a Tor i també a la mateixa muntanya, per alimentar una farga i produir ferro. També se l'autoritza a emprar les aigües del Noguera de Tor per obtenir la força motriu necessària per fer funcionar dita farga. El pagès troba força mineral de ferro i posa en funcionament la farga, cosa que al futur serà el detonant de dures disputes pel mineral de ferro, el carbó obtingut de la fusta de la zona, i l'aigua, imprescindible per a l'activitat de la farga.

 

 

-1.812: Es consolida l'Ajuntament de Tor, arran de les lleis promulgades a partir de la Constitució de Cadis i la reforma que s'emprengué a tot l'estat.

 

 
-1.896, juliol: Arrel de la imminent entrada en funcionament del codi civil, i per consell del notari de Tírvia, es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà l'encesa de la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclataria amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 

 
-1.927: Se suprimeix l'Ajuntament de Tor, passant a incorporar-se aquest nucli al municipi d'Alins.
 
 


-1.944: Un enfrontament armat entre la Guàrdia Civil i els maquis al terme de Tor, deixa el resultat de quatre cases cremades, fet que precipita l'abandó del poble per part d'algunes famílies. Pel que sembla, i tal i com assegurava Palanca, quan els maquis van arribar al poble, els de Casa Sansa anaren a cercar els civils, i fou quan començà la batalla que perderen els maquis i els propis veïns de Tor.
 
 

 
-1.958, desembre: S'anuncia al B.O.E. del dia trenta, a la pàgina número 11.984, la dissolució de l'Entitat Local Menor de Tor, decretada el dia dinou del mateix mes, motivada per la manca dels recursos necessaris per satisfer els serveis obligatoris, segons els informes emesos a tal efecte.
 
 

 

 
-1.965: Vicenç Riba Baró, de casa Palanca, i oncle de Jordi Riba Segalàs, presenta una demanda davant el ja desaparegut jutjat de primera instància de Sort, demanant la modificació d'una de les característiques més destacables del contracte de copropietat redactat el 1.896; la pertinent a la indivisibilitat de la muntanya de Tor. Vicenç Riba pretenia dividir la muntanya de Tor en tretze parts físiques de manera que cada propietari es fes responsable legal subsidiari de la seva part. Malgrat els recursos, aquesta acció no va tirar endavant perquè Vicenç Riba no acomplia els requisits de propietari establerts als estatuts del contracte de copropietat al ser ciutadà amb nacionalitat andorrana i no viure a Tor des de feia força temps. Uns anys més tard, però, un altre tribunal considerarà la muntanya de Tor divisible, cosa que en Jordi Riba, Palanca, voldria aprofitar per mirar de vendre la seva part de la finca.
 


-1.967: Josep Montaner, de Casa Sansa, construeix la pista forestal que uneix Tor amb Andorra i que transcorre per finques de la seva propietat, per la banda del Port de Cabús. Tot indica que aquesta via de comunicació amb el país veí portarà progrés i riquesa al poble i a tota la comarca, encara que també els acabaria duent penúries inesperades. Es diu que aquesta via de comunicació es va aconseguir construir amb diners de la societat de copropietaris i amb les influències de Sansa, que tenia contactes força poderosos al règim dictatorial de l'època.

 

 

-1.976, desembre: Dos membres de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor", Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, al marge del tercer cacic, signen un contracte d'arrendament de la Muntanya de Tor amb Rubén Castañer, un agent immobiliari afincat a Andorra, contractat per Sansa amb la intenció d'urbanitzar la muntanya per a construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. S'accepten les condicions del contracte en junta extraordinària de la societat signada amb data 23/12/1976, amb document manuscrit del que ens en fem ressò al bloc: 'Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor'.
 
-1978: En reacció als actes de Cerdà i Sansa, Palanca reuneix la resta de copropietaris de la Muntanya de Tor i constitueixen una junta paral·lela, arrendant la fusta a uns llenyataires de Vic, que també s'encarreguen de la seguretat del propi Palanca, doncs les tensions entre els dos bàndols enfrontats assenyalen que el polvorí generat pot esclatar en qualsevol moment.
El mateix any 1.978, el president de la societat de copropietaris de torn, que en aquell moment n'era Francesc Sarroca de Casa Cerdà, presenta una demanda contra Vicenç Riba Baró, oncle de Jordi Riba Segalàs, per mirar de deixar sense efecte la compra-venda de la casa de Tor heretada per Vicenç que no en podia fer efectiva la seva participació a la societat pel fet de viure a Andorra, i per tant es quedava sense drets d'explotació a la muntanya tot i que amb aquesta operació Palanca aconseguiria ser copropietari, segons els estatuts del contracte de copropietat original de la finca.
Tot i que Vicenç Riba declarà en contra de Jordi Riba, el seu nebot perquè ja s'havien enemistat, la demanda de Cerdà fou desestimada pel jutge en considerar que cap dels tretze copropietaris complia els requisits per ser-ho, doncs no hi vivien durant tot l'any a Tor.


 
-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.
 


-1.981: Els advocats contractats per Rubén Castañer i Josep Montaner, Sansa, posen un plet als veïns del bàndol contrari dirigit per Palanca, perquè el jutjat de Tremp determini qui té drets sobre la muntanya, en funció dels estatuts redactats el 1.896, els que deien que per poder continuar formant part de la societat de copropietaris, calia viure a Tor tot l'any.
 
 
 
 
-1.981, novembre: Els culpables dels crims del 1.980 entren a presó, i Rubén Castañer és condemnat a indemnitzar les famílies de les dues víctimes mortals provocades pels seus homes, al ser considerat responsable civil subsidiari. Tot i així, les famílies dels difunts mai no van arribar a cobrar res de res.
 

 
-1.982: Comença l'inacabable plet per esclarir la propietat d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya; la Muntanya de Tor.
 
 

 

-1.985, agost: La Muntanya de Tor és embargada per impagament d'impostos i els seus propietaris corren el risc que passi a subhasta si no satisfan el deute pendent amb la hisenda espanyola. Finalment, algú es grata la butxaca i corre a pagar els impostos endarrerits i es normalitza la situació de la finca. Sembla que aquestes situacions eren comuns arran de la guerra entre els dos bàndols que s'hi erigiren en desacords per l'explotació de la propietat.
 
 

 
-1.986: El jutge de Tremp declara un administrador judicial en vista de les nombroses disputes entre els veïns de Tor, sobretot entre Sansa i Palanca, que sempre acabaven en denúncies als jutjats.
 
 

 
-1.995, febrer: Després de plets, embargaments, i tota mena d'enfrontaments, el jutjat de Tremp emet una sentència que, sense saber-ho, només uns mesos més tard, provocarà la tercera víctima mortal de la història per la disputa de la Muntanya de Tor del segle XX: Declara propietari en solitari Josep Montaner Baró, Sansa, en considerar que és l'únic dels tretze copropietaris que acompleix les condicions dels estatuts del contracte de copropietat redactat el 1.896. Una decisió judicial que fins i tot la seva pròpia família qualifica com a sentència de mort.
 


-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montaner Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 


 

-1.995, octubre: Antonio Gil José, un treballador que havia prestat els seus serveis tan a Sansa com a Palanca, testifica contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto, que també havien treballat per Sansa, acusant-los de l'assassinat de Josep Montaner, doncs va declarar haver presenciat el crim, esdevenint així l'únic testimoni de càrrec d'aquest assassinat. El jutge decreta presó per als encausats.

 

 

-1.995, novembre: El jutge de Tremp processa Marli Pinto i la seva parella Josep Mont, acusats del crim de Josep Montaner, segons el testimoni de càrrec d'Antonio Gil José.

 


-1.996, desembre: Després de passar-se catorze mesos i sis dies a la presó, Josep Mont i Marli Pinto són absolts per l'Audiència de Lleida, que considera que el testimoni de Gil no és creïble i dubta de la seva història, doncs no queda prou demostrat que es trobés a Tor el dia que assegurava haver presenciat el crim, entre d'altres dubtes prou considerables.



-1.997, gener: L'Audiència Provincial de Lleida anul·la la sentència del jutjat de Tremp que reconeixia la propietat exclusiva de la Muntanya de Tor a Josep Montaner, de Casa Sansa, decretant que la propietat pertany a tots els veïns, tornant doncs als orígens de quan es va redactar el contracte de copropietat de la muntanya i els corresponents estatuts condicionants de l'ús i la propietat d'una de les finques privades més grans de Catalunya. Totes les parts presenten recurs al Tribunal Suprem.

 

 

El mateix any, Carles Porta i un equip de reporters al seu càrrec, comencen les investigacions periodístiques per al programa 30 Minuts de TV3, produint un documental que es va emetre el 20 d'abril del 1.997, amb un èxit d'expectació notable.

El documental titulat La Muntanya Maleïda emès al programa 30 Minuts de TV3 l'abril del 1.997 i les troballes de Porta mentre investigava els fets, van precipitar que el jutjat de Tremp reobrís el sumari per l'assassinat de Sansa el maig del mateix any, en considerar que s'hi havien trobat nous indicis que contrastaven amb els aconseguits durant la investigació policial uns anys abans. Tot això vingué donat a causa de la petició al jutjat de l'advocat de la família de Sansa, el lletrat Francesc Sapena, que recordem, també va ser entrevistat al Programa 30 minuts.

 

 

-2.000: El Tribunal Suprem anul·la el procés judicial per defectes de forma, i dóna l'ordre de repetir els tràmits judicials a l'Audiència de Lleida.

-2.002: L'Audiència de Lleida reobre el judici de la Muntanya de Tor, dictant una altra sentència: La muntanya és dels hereus dels fundadors de l'antiga "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", formada el 1.896, doncs tots tingueren la propietat inscrita al registre durant més de 30 anys, i es beneficien d'una figura jurídica anomenada usucapió. Jordi Riba, Palanca, i els hereus de Josep Montaner presenten recurs a la sentència.

 

 

-2.003: L'Audiència de Lleida es veu obligada a suspendre el judici fins a dues vegades, doncs tan la part demandant com la demandada, tenien greus problemes per aconseguir lletrats que els volguessin representar. Fins i tot els advocats del país ja coneixien el desgast que representava embarcar-se a les peripècies judicials de Tor i els seus veïns, que es van passar pràcticament tota la vida als jutjats.

-2.004: Per fi es pot celebrar el judici a l'Audiència de Lleida, que falla amb una sentència que sorprendrà tothom: La muntanya de Tor és propietat dels hereus de les tretze famílies originals que van fundar la societat de copropietaris l'any 1.896, amb el que es torna altra vegada a emplaçar la societat als seus principis. Jordi Riba, Palanca, hi presenta recurs.

 


-2.005: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la sentència de l’Audiència de Lleida, que donava la muntanya als hereus dels copropietaris originals. Aquesta darrera sentència és definitiva i ja no deixa cap escletxa oberta a possibles recursos. A més a més, la mateixa sentència declara que la societat de copropietaris s'ha d'adaptar a la legislació actual vigent, modificant-ne els estatuts com ara que la finca passa a ser divisible i es pot vendre sencera o dividida en les parts que convingui.
El mateix any, el mes de novembre, es publica el que serà l'únic llibre que recull i amplia els fets de Tor, titulat Tor, tretze cases i tres morts, que escriu Carles Porta amb part del material que va aconseguir recopilar durant tres mesos de dures investigacions, i posteriors descobertes després de guanyar-se la confiança dels protagonistes de la història que va batejar com La Muntanya Maleïda.
El setembre del mateix any, Palanca ofereix la seva part de la muntanya a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que s'interessa per comprar una part d'aquesta finca de Tor, segurament perquè ja no li és possible continuar el litigi per la propietat que ell considerava seva. (Rectificació a l'entrada del 12/05/2023: Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia )
 



-2.017: Després de dotze anys de pau judicial, cinc copropietaris que representen dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, posen una demanada criminal contra cinc administradors de la finca, en considerar evidències de delicte d'estafa processal, dos presumptes delictes continuats d'administració deslleial, i per impedir als demandants exercir els seus drets com a comuners.
 



-2.019, novembre: Mor Palanca als 82 anys i es reobre el debat sobre el futur de la Muntanya de Tor, doncs els actuals propietaris segueixen sense posar-se d'acord. Sembla que estiguin condemnats a viure enfrontats per la copropietat que tantes desgràcies i plets eterns ha vist passar durant la seva tràgica i complicada història.
 
 

 
-2.021, febrer: Mor Antoni Gil José, testimoni de càrrec del crim de Josep Montaner el juliol del 1.995, que segurament es va endur al clot, tal i com ell mateix va insinuar en una entrevista amb Porta, les noves informacions que assegurava tenir sobre el crim de Sansa i que només revelaria davant d'un jutge. L'autoria del crim encara és una incògnita per resoldre, tot i que Carles Porta va declarar tenir un sospitós, fins ara no ha dit qui creu que podria haver estat.




-2.022, gener: Mor Rubén Castañer als 85 anys, el que fou agent immobiliari a Andorra, convençut per Sansa, va mirar d'engegar el projecte del vell per urbanitzar la Muntanya de Tor i construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. Tot i així no en va tenir èxit i es va arruïnar després de nombrosos conflictes, plets, sancions, i despeses milionàries a causa d'un projecte que, abans de néixer, ja estava sentenciat a no veure la llum.
Castañer hi implicava una mà negra, la famosa Mà Negra de Tor a la que no convenia transformar la finca en estació d'esquí.
El bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor va descobrir recentment el llegat que Castañer deixa en forma de llibre, que promet una versió alternativa a la que fins ara era considerada l'oficial, entre d'altres importants informacions encara per desvetllar a l'opinió pública.
 
 

 

-2.022, febrer: Mor Francesc Sarroca, de Casa Cerdà, considerat més moderat que els altres dos enfrontats; Palanca i Sansa. Va ser un dels cacics de Tor que juntament amb Sansa va arrendar la muntanya a Castañer, amb el que pretenien tirar endavant el projecte de construir el complex d'hivern que s'uniria amb els de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra.
Gran part de la seva vida la va dedicar a la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, de la que en va ser president, i es deia que va patir un infart quan va saber que el jutge de Tremp havia fet amo a Sansa, deixant-lo a ell fora de tot dret sobre la finca.
 

 
-2.022, març: Obrim el bloc La Maledicció de la Muntanya de TOR, amb la pretensió de mirar d'esclarir els misteris que fins ara, aquesta muntanya ens amaga, tot recopilant informacions al respecte mentre compartim la nostra opinió amb els afeccionats i seguidors del cas, que encara és ben viu i no podrem donar per tancat fins que s'esclareixin les causes i el responsable o responsables del darrer assassinat que va tornar a tacar de sang la història d'una de les finques privades més grans de Catalunya, siguin identificats, doncs legalment no se'n podria fer res més al respecte perquè el crim ja fa anys que va prescriure segons el codi penal espanyol. Tot i així, l'autor o autors no han confessat mai el crim, podríem imaginar que potser per por a ser assenyalats, però diuen que la veritat és com l'oli, sempre acaba surant.
 
 

 
I fins aquí les dates, els fets, i els personatges que han marcat la convulsa i tràgica història d'aquest petit poble del Pirineu Lleidatà, que anirem actualitzant a mida que vagin sorgint fets rellevants que així ho mereixin.
 



Bloc MMT

Entrada Destacada

Carles Porta Torna a Sorprendre'ns Amb 'Tor: Foc Encès'

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases: La Maledicció de la Muntanya de Tor .  ...