Palanca i Lázaro, Primers Sospitosos del Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts sigueu al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió voldríem tractar el tema dels sospitosos del crim de Josep Montaner, que com ja sabem n'hi va haver uns quants i dos d'ells van ser empresonats preventivament durant catorze mesos i sis dies, posats en llibertat després del judici per manca de credibilitat de l'únic testimoni de càrrec.

Si ens remuntem a aquell diumenge trenta de juliol de l'any 1.995, el dia que es va trobar sense vida el cos de Josep Montaner Baró, Sansa, a casa seva de Tor, per un parell de "hippies" que s'hi havien ficat d'amagatotis, els primers sospitosos que van sorgir per al sergent de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació del cas, van ser Jordi Riba i el seu mosso Lázaro Moreno, que eren enemics declarats de la víctima.

 

Quan els "hippies" anomenats Xavi i Boro van trobar el cadàver de Sansa a la cuina de casa seva, el primer que van fer va ser anar a cercar Gregori, l'intel·lectual del grup i el preferit de l'amo. Aquest es posà en contacte amb un dels germans de la víctima, Rosendo Montaner, que reconegué el cadàver com el de Pepe, tal i com l'anomenava la família.

Fins que la comitiva judicial arribà a l'escenari del crim, pot ser que passessin unes quantes hores, però se suposa que fins llavors tots els veïns de Tor que aquella nit eren al poble, havien conegut la malaurada notícia, doncs lògicament en un poblet tan petit hauria estat del tot impossible no assabentar-se'n.

Va estranyar al sergent Uclés (Yanes a l'obre de Porta) i al jutge de Tremp, que Palanca no hi fos, tot i que alguns veïns els diguessin que feia dies que no en sabien res ni d'ell ni de Lázaro, el seu mosso. Els guàrdies van obviar que no podien ser tan rucs d'amagar-se si havien estat ells els assassins de Sansa.

Sorprenentment, i segons les informacions que tenim, Palanca va declarar que s'havia passat dos dies a Ós de Civís, un poble de la comarca de l'Alt Urgell, que s'hi va amagar per por que també el matessin a ell, i que es va dirigir a Tor tan bon punt es va assabentar que la Guàrdia Civil el buscava.

 

La coartada de Lázaro va ser que era a La Pobla de Segur amb el seu germà Pablo, cuidant uns cavalls, i que no havia conegut la notícia de l'assassinat de Sansa fins el primer d'agost, quan ho va veure publicat als diaris. Més tard es va saber que Lázaro era amagat a Casa Sisqueta, segons va declarar per por que el matessin, cosa que va deixar la mateixa Sisqueta i el propi Lázaro en fals testimoni, i a la primera a més, com a possible encobridora, encara que Lázaro va declarar que s'havia amagat més aviat per por que li carreguessin a ell el mort.

Lázaro va saber la notícia de la mort de Sansa de primera mà, doncs quan en van trobar el cos deuria ser a Tor, o potser la Sisqueta o algú del seu entorn li digué, i aquest s'amagà a casa la sogra. El que no acaba de concordar amb tot plegat és com va saber Palanca que havien mort Sansa, si no era a Tor aquell dia i se suposa que havia fugit per por que el matessin a ell. Algú li va comunicar el mateix dia? Només es podria haver assabentat si hagués estat al poble abans que hi arribés la comitiva judicial, amb el que podríem conjecturar aleshores que tots els veïns presents el van encobrir davant les autoritats, o potser també era amagat a Tor, com Lázaro. Tampoc ha transcendit si Palanca va tenir algún testimoni que donés fe a la seva coartada, i en aquell moment la Guàdia Civil en cregué les seves declaracions sens més.

 

 

És força increïble que un home com Palanca es deixés atemorir per ningú, el mateix que s'enfrontava a policies i jutges, contrabandistes i polítics, i també als homes que van intentar robar-li la muntanya. S'enfrontava a tothom, i no tenia por de res ni de ningú; això ho va demostrar en vàries ocasions i tothom ho sabia prou. Per tant, la seva coartada de fugir per por, no s'aguanta per enlloc, o potser li va passar com a Lázaro i també tenia por que li carreguessin el mort a ell?

Amb aquests encobriments i l'evident pacte de silenci que hi ha al darrere, podem arribar a especular sobre un possible crim col·lectiu on hi va poder haver alguns participants materials, la resta els van encobrir i fins i tot ocultar de la policia, com en el cas de Lázaro que possiblement fou el mateix que el de Palanca, en la meva opinió, tots dos eren amagats al poble de Tor quan van matar Sansa, i s'hi van passar un parell de dies, moment de sortir per donar la cara a les autoritats. Tot plegat força sospitós si ho analitzem des d'aquest punt de vista, i de fet podria ser que les sospites inicials que Palanca i Lázaro fossin els assassins, no siguin del tot desencertades. De fet, per afegir una cosa més, les pubilles de Tor van declarar que l'assassí o assassins de Sansa era algú molt proper al seu entorn, un altre indici que encara ho pot fer més obvi. De totes maneres tot això només són especulacions i teories basades en opinions personals segons els fets, i no constitueixen una acusació cap a ningú dels esmentats, doncs no hi ha proves que demostrin aquesta teoria.

Bloc MMT

 

Tor, Reinventar-se o Morir (2a Part)

Salutacions cordials i benvinguts sigueu una vegada més a la MMT.

Com ja era d'esperar, i després d'alguns missatges de seguidors demanant quan publicaríem la segona part del relat de ficció titulat 'Tor, Reinventar-se o Morir', avui ens omple de satisfacció anunciar-vos que per fi, després d'uns dies complicats, pugem al bloc la cloenda d'aquesta història de ficció que deixa però, una porta oberta a seguir el fil del projecte fantàstic que s'hi emplaça.

 

 

Aprofitant l'avinentesa, us fem saber que també a petició d'alguns lectors, modificarem les pàgines del bloc on publiquem els relats de ficció, doncs com que són textos més llargs no es fan massa adients per llegir en fons de pàgines fosques amb lletra més lluminosa, per tant els escriurem amb una altra tipografia en fons blanc amb lletra negra, millorant així l'experiència de lectura a aquesta secció del bloc. Dit això, si en algun moment trobeu que hi pugui haver quelcom que no funciona com cal, podria ser motivat per aquests canvis, que si bé mirem de fer en horaris de menys afluència al bloc, podria ser que us hi trobeu mentre llegiu alguna pàgina de les que es veuran afectades.

Us agrairem com sempre els vostres suggeriments, possibles problemes tècnics, opinions, qüestions, etc., a través dels formularis de comentaris que podreu trobar gairebé a tots els peus de pàgina del bloc.

Així doncs, desitgem que gaudiu la segona part d'aquest relat de ficció ambientat a Tor i els seus personatges, que podeu llegir al següent enllaç: Tor, Reinventar-se o Morir (2a Part), i també, com ja és habitual, al llistat de l'apartat corresponent del menú de la columna de la dreta, on sempre el tindreu disponible >>>>

 

 

El Crim de Sansa: Una Conspiració d'Estats?

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Sobre l'assassinat de Josep Montaner Baró, Sansa, s'hi ha especulat molt durant aquests últims vint-i-set anys. Hi ha teories de tots colors i per a tots els gustos; es diu que podria haver estat la màfia del crim organitzat, els contrabandistes, algun dels 'hippies' que ell mateix apadrinava i als que feia promeses que mai acomplia, algun altre copropietari de la muntanya, possibles promotors/inversors, i algú més. Segons deien, tothom el volia matar a Sansa, com ja hem comentat en altres ocasions on també barallàvem la hipòtesi del crim d'estat, o un crim que va poder ser encobert pel govern d'aleshores.

 

 

La majoria dels protagonistes dels successos de Tor, coincidien a responsabilitzar una entitat concreta quan es trobaven en situacions incomprensibles o inacceptables per als seus interessos. Sempre es referien a una mà negra. La Mà Negra de Tor. Una força fosca amb prou poder per manipular jutges i jutjats, policies i polítics, per posar les coses difícils i fins i tot impossibles a tots dos bàndols, que es disputaven el control de la muntanya de la discòrdia.

Palanca i alguns altres tenien la convicció que "ells" els volien robar la muntanya. Però a qui es referien exactament en acusar a "ells" de voler prendre'ls la finca? S'entén que n'acusaven les autoritats i fins i tot el Govern de la Generalitat de Catalunya de l'època, però, realment hi tenien tant d'interès les administracions en la muntanya de Tor? Doncs sembla que si n'hi tenien.

Jordi Riba ja ho sabia, i de fet va oferir la seva part de la muntanya Al Comú de la Vall d'Andorra, i a més a més a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.

També Josep Montaner va oferir la muntanya a la Generalitat de Catalunya, quan n'era amo únic, juntament amb el seu nebot, tot i que aquesta institució s'hi va desentendre, sospitaven a l'espera que el procediment civil finalment la declarés comunal, tenint així una escletxa per on entrar-hi i poder apropiar-se-la sense invertir-hi ni una pesseta. Fins i tot a l'estat francès podia interessar la muntanya de Tor, doncs recordem que la seva frontera també hi toca, i un lloc tan estratègicament ubicat no pot ser pas ignorat pel país gal.

Així doncs, sabem que el Govern de la Generalitat, el Comú d'Andorra, i en segona instància l'estat espanyol, eren interessats en la muntanya, però del que no hi ha constància o com a mínim no ha transcendit a l'opinió pública, és que aquests estaments haguessin negociat amb Sansa quan la finca fou declarada propietat exclusiva d'aquest.

 

 

Podríem conjecturar doncs amb la hipòtesi que Josep Montaner fou assassinat per una conspiració d'estat o d'estats que es van conxorxar per apropiar-se de la muntanya de Tor? O podria ser que ordenessin acabar amb la seva vida perquè no va complir la seva part d'algun tracte amb una d'aquestes administracions?

La resposta a aquestes qüestions no la tenim, i sembla que ens trobem davant d'una mena de secret de sumari no escrit al que van posar una data de caducitat per desvetllar-lo, tal i com es va fer en altres casos de crims mediàtics semblants al de Sansa. Sigui com sigui, si algú en sap alguna cosa, té por de parlar o no l'interessa que se sàpiga, potser perquè encara hi hagi interessos ocults al voltant del tema, o perquè els culpables encara siguin vius i no volen que surti a la llum per evitar ser assenyalats i tornar a aixecar la polseguera mediàtica que el cas va produir al seu moment. Pretenen restar a l'anonimat, naturalment.

 

 

 

Nou Relat de Ficció: Tor, Reinventar-se o Morir (1a Part)

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la MMT.

És tot un plaer anunciar-vos la publicació d'un nou relat a l'apartat del bloc anomenat Relats de Ficció a Tor, on com ja sabeu, hi anem escrivint i afegint relats que estan relacionats directa o indirectament amb Tor i la seva història, així com amb els seus personatges que hi van protagonitzar els fets que tots coneixem.

 

 

En aquest últim relat, que serà publicat en dues parts, ens hem submergit en el món de la realitat virtual que podria ser perfectament aplicada a la història de Tor, per a convertir aquest poblet pirinenc en una mena d'escenari museístic on projectar-hi els fets que alguna vegada ja s'hi van succeir, i que no van passar pas desapercebuts.

El següent enllaç us durà directament a la pàgina de la primera part del relat, que desitgem sigui del vostre gust i en passeu una bona estona de lectura fantàstica, mentre treballem en la segona part de Tor, Reinventar-se o Morir.

Com sempre, podreu trobar qualsevol dels relats del bloc a l'apartat corresponent, dins el menú de la columna de la dreta >>>>

 

L'Antonio Gil José s'Afegeix a Twitter

Bona nit tingueu i benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Tal i com ja ens vam fer ressò fa uns mesos, a la xarxa social Twitter hi podem trobar els comptes dels personatges de Sansa (@SansaJosep), Palanca (@JordiRiba_Tor), i Lázaro (@LazaroMorenoTor) que van fent piulades de tant en tant i en clau d'humor, de fets actuals i d'altres relacionats que podrien haver passat o que van passar a Tor. Doncs bé, recentment s'hi ha afegit un nou personatge a la moda dels comptes 'postmortem' a Twitter, es tracta de l'entranyable i controvertit Antonio Gil José, el testimoni de càrrec del crim de Josep Montaner, Sansa. També es dedica a piular en clau d'humor, tot i que hi ha piulades de les que potser se'n podria traure alguna informació interessant, si les sabem llegir entre línies.

Per si el voleu seguir, aquest és el seu nom a Twitter: Sóc l'Antonio Gil José @Gil_Jose_Tor.

Estiguem a l'aguait per veure quin personatge més s'obre compte a la xarxa social de l'ocellet, i si és difunt o encara és viu.

 

 

 

 

 

Nou Document Original: La Sentència Condemnatòria contra els Guardaespatlles de Castañer

Us saludem i us donem la benvinguda a una nova entrada al bloc de la MMT.

Aconseguim un altre document original, relacionat en aquest cas amb un altre dels molts plets que es van originar arran de la muntanya de Tor i les seves disputes. Es tracta de la sentència fallada en contra dels guardaespatlles de Rubén Castañer, que van ser declarats culpables de l'homicidi dels llenyataires de Palanca. Podeu veure el document seguint aquest enllaç: Sentència Condemnatòria contra Dionisio Rodrigo y Ramón Miró, i com sempre s'afegeix a l'apartat corresponent del menú de la columna de la dreta, anomenat Documents originals dels successos de Tor.

 

 

 

 

La Sentència d'Absolució del Crim de Josep Montaner

Benvinguts altra vegada al bloc, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Pugem un altre document original digitalitzat, relacionat amb un dels judicis potser més important de tots els celebrats per les disputes de la muntanya de Tor: La sentència d'absolució de Josep Mont i Marli Pinto, acusats de l'assassinat de Josep Montaner el juliol del 1.995, document que podreu veure a continuació, i a l'apartat corresponent del llistat de la columna de la dreta >>>>

Sentència d'Absolució del Crim de Josep Montaner

 

 

 

 

Nou Document a la Secció Documents Originals dels Successos de Tor: La Sentència de Propietat de la Muntanya de Tor del 1.995

Salutacions i benvinguts altra vegada a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta ocasió us volem anunciar l'adquisició per al bloc d'un document històric que bé es podria dir va ser el desencadenant de la mort de Sansa l'any 1.995, a casa seva de Tor, com tots ja sabem. Es tracta del document original digitalitzat de la sentència del jutge de Tremp que declarava únic propietari de la muntanya de Tor a Josep Montaner Baró, Sansa. Desitgem doncs sigui del vostre interès.

En podreu consultar el document al següent enllaç: Sentencia de Declaració de Propietat de la Muntanya de Tor a favor de Josep Montaner Baró, i com sempre al llistat del menú de la columna de la dreta, al seu apartat corresponent. >>>>

 

 

 

 

 

Presentem Nova Secció al Bloc de la MMT: Documents originals dels successos de Tor

Bon dia tingueu i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al blog de la MMT.

Ens plau força anunciar aquesta nova secció del bloc que inaugurem avui mateix. Es tracta d'un important apartat que recollirà documentació original relacionada amb els fets i els successos més rellevants de la història del cas que ens ocupa: Tor i la seva muntanya.

 

 

Anirem ampliant la secció anomenada "Documents originals dels successos de Tor" a mesura que s'aconsegueixin nous documents, i si cal, com és el cas del primer document que obre la secció, en farem la transcripció sobre la llengua original en la que sigui escrita el document en qüestió, per agilitzar-ne la seva lectura i fer més fàcil la seva comprensió per a tothom.

Fins aquí doncs, desitgem que el primer document sigui del vostre interès. El podeu consultar al següent enllaç: Sumari de l'homicidi de Josep Montaner i en qualsevol moment al menú de columna de la dreta, on s'ha afegit dita secció o apartat >>>>

 

Ampliem l'Apartat 'Notícies de premsa i televisió relacionades amb Tor'

Una salutació, lectors del bloc de la MMT.

Tot just hem actualitzat l'apartat 'Notícies de premsa i televisió relacionades amb Tor', afegint unes quantes notícies més relacionades amb la problemàtica de Tor i la seva muntanya.

Concretament són les notícies que enllacem a continuació i que, lògicament també podreu consultar en qualsevol moment al menú de columna de la dreta, dins el llistat corresponent >>>>

 

• 12/11/2002 - TV3-3/24: El Suprem comença a estudiar els recursos per decidir la propietat de la muntanya de Tor
• 09/12/2002 - TV3-3/24: Un pacte per repartir la propietat de la muntanya de Tor podria evitar un nou judici
• 19/02/2004 - TV3-3/24: Nou dels hereus arriben a un acord per dividir la muntanya de Tor
•  01/03/2004 - TV3-3/24: Un dels amos de la muntanya de Tor es querella contra els jutges i els advocats del litigi
•  02/03/2004 - TV3-3/24: Queda vist per a sentència el judici per  la propietat de la muntanya de Tor
•  19/03/2004 - TV3-3/24: L'Audiència de Lleida conclou que la muntanya de Tor pertany als tretze amos originaris
•  22/03/2004 - TV3-3/24: El "Palanca" recorrerà al Suprem per la propietat de la muntanya de Tor
•  04/12/2019 - TV3-3/24: La muntanya de Tor s'haurà de repartir entre els tretze copropietaris del 1896
  

• 
  

   

   

  

Alcàsser i Tor. Crims d'Estat?

Salutacions i benvinguts sigueu, seguidors de la MMT.

La nit del divendres tretze de novembre del 1.992, a la localitat valenciana d'Alcàsser, van desaparèixer tres adolescents de 14 i 15 anys, Míriam, Toñi i Desirée, naturals de la mateixa localitat. Van ser trobades dos mesos després, el vint-i-set de gener del 1.993, amb signes d'haver estat sexualment violentades, torturades, i finalment executades.

Aquest crim va provocar una profunda commoció al País Valencià, sobretot quan es van fer públiques les vexacions a les que havien estat sotmeses les menors.

 

 

 

No va passar massa temps fins que es van produir les primeres detencions motivades per les proves que van aconseguir els investigadors a l'escena de la troballa dels cossos, a una fossa comuna mal colgada, al costat d'una caseta de camp, on trobaren un document d'identitat que casualment era del germà d'un dels presumptes implicats, Antonio Anglès, segons l'aleshores versió oficial, que una vegada acabades les investigacions es considerà fugit de la justícia, tot i que se'n va detenir un suposat còmplice, Miquel Ricart, que fou jutjat i sentenciat a cent setanta anys de presó, malgrat que gràcies a l'anulació de la Doctrina Parot, en va acomplir vint-i-un, actualment es troba doncs en llibertat però no se sap on para.

Miquel Ricart sempre ha mantingut la seva innocència i ha manifestat en tot moment que la veritat sobre el cas Alcàsser mai ha estat explicada, que té la consciència ben tranquil·la, i que els autèntics culpables del triple crim encara segueixen lliures.

El pare d'una de les víctimes, Fernando García, va jurar arribar al fons de la qüestió i esbrinar la veritat sobre el que considerava un crim d'estat, doncs va descobrir quelcom no s'ha pogut demostrar mai, el que també altres persones van definir com a crim d'estat, doncs pel que sembla es van trobar indicis i sospites prou sòlides, evidenciant que el govern espanyol de l'època podia haver estat extorsionat per encobrir els autèntics assassins i desviar la investigació i l'opinió pública cap on convingués a aquests últims. Però, qui té prou poder per extorsionar tot un govern i obligar-lo a fer el que li convingui? Només algú molt poderós, que es troba per sobre de qualsevol marc de poder, algú més poderós que qualsevol polític. I qui hi ha per sobre d'un polític i d'un govern a una monarquia?

 

 

Deixant aquest tema de banda per un moment i centrant-nos en el crim sense resoldre de l'amo de la Muntanya de Tor, també hi podríem arribar a trobar connotacions de crim d'estat en aquest, doncs hi ha opinions extraoficials que arriben a la conclusió que Sansa va ser assassinat per encàrrec d'un poder a l'ombra amb prou interessos creats per evitar de qualsevol manera la urbanització de la muntanya de la discòrdia.

Si ho raonem fredament, amb el contraban, hi podia haver interessos prou forts a banda i banda de la frontera com per fer el que calgués perquè s'hi mantingués el temps que convingués, i no només el contraban com a tal, sinó a més a més la via amb les característiques idònies per a passar qualsevol mena de cosa i qualsevol tipus de persona, no només les típiques mercaderies sensibles de ser passades per contrabandistes, més aviat era tenir a l'abast una via de comunicació tan estratègicament situada com és la de la muntanya de Tor, que fa frontera amb Andorra i amb França a través d'una finca privada, remota, i normalment deserta.

 

 

 

Per una banda, trobo que un dels crims va ser perpetrat pel poder fosc després de satisfer els més depravats i inhumans desitjos macabres i carnalment satànics que posseïen, per auto demostrar-se el seu domini sobre d'altres mortals d'una classe social més baixa, en canvi el segon crim, podria haver estat motivat perquè al mateix poder se l'havia incomodat en veure's amenaçada la seva ruta de contraban i els interessos creats en aquesta. Fins aquí podem aprendre que, segons deia en Rubén Castañer, hi havia una mà negra; una mà negra capaç d'extorsionar governs sencers i amenaçar estats en escac i mat, amb la que no s'hi pot jugar, doncs més aviat és aquesta mà negra que juga amb qui vol, i qui no s'hi avingui, més val que hagi redactat les últimes voluntats.

 

 

 

 

I des d'aquí, un recordatori a la memòria de les víctimes i el condol a les famílies. Cal no oblidar-les i mantenir-les sempre vives als nostres pensaments. Algun dia la veritat sortirà a la llum i es farà justícia.

 

 

 

Actualitzem la Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la MMT.

Ens plau comunicar-vos que tot just acabem d'actualitzar l'entrada del passat divuit de juny on fem el recull cronològic dels fets més importants de la història recent de Tor i la seva polèmica muntanya, ampliant així les dates i els successos que ja havíem compartit amb vosaltres.

Si torneu a fer una ullada a la pàgina en qüestió, podreu veure les noves aportacions a la Cronologia dels Fets de Tor.

 

 

 

 

 

Tercer Relat de Ficció a la MMT: Tor Mountain Ski Resort

Salutacions i benvinguts altra vegada al bloc de la MMT.

Ens plau presentar-vos el tercer relat de ficció escrit i inspirat en la muntanya de Tor i els seus protagonistes. Amb el títol Tor Mountain Ski Resort: Un Projecte Materialitzat ens transportarem a un destí alternatiu en el que les pistes d'esquí projectades per Sansa, foren una realitat. I Això, sens dubte, ens emplaça una irremeiable doble qüestió: Què hauria passat si no haguessin assassinat Sansa? S'haguessin construït les pistes d'esquí tal i com aquest somiava? Potser en una dimensió alternativa estiguin gaudint del complex d'hivern més gran dels Pirineus, però en aquesta, Sansa és mort i la muntanya de Tor conserva el seu esplendor natural.

Desitgem que gaudiu llegint Tor Mountain Ski Resort: Un Projecte Materialitzat. Com ja sabeu el podeu trobar també al menú de columna de la dreta, a la secció Relats de Ficció a Tor >>>>>

 

 

 

Palanca, Extra d'una Pel·lícula

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria aportar una curiositat sobre un dels protagonistes de la història de la Muntanya de Tor.

 

 

Tal i com ens explica l'autora Núria Comes al seu llibre L'home de Tor, Palanca va compartir amb ella les seves anècdotes i vivències que són part d'aquesta obra literària centrada en aquest gran personatge que va ser Jordi Riba Segalàs, i entre aquestes experiències cal destacar la seva col·laboració i aparició a un llargmetratge estrenat el 1.966 amb el títol original de "La Dama del Alba", del director Francesc Rovira Beleta, on Palanca hi apareix cavalcant sobre un magnífic cavall durant uns segons del metratge, i col·laborà també en una escena on assessora els especialistes per simular el part d'una euga.

Al bloc Cinefília Sant Miquel podreu trobar més informació sobre aquesta cinta, i al llibre L'home de Tor podreu llegir aquesta anècdota sencera i algunes altres més que de ben segur us agradarà conèixer.

 

A continuació podeu veure unes captures de pantalla de l'escena on apareix Jordi Riba, muntant a cavall i entregant uns objectes a un dels protagonistes de la pel·lícula.

 

Bibliografia de Tor

Salutacions, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta entrada ens agradaria repassar la bibliografia que fins aquest moment s'ha publicat sobre Tor i la seva història, que com ja sabem és força extensa i en alguns episodis força tràgica, però tot i així és la història d'aquest poblet del Pirineu de Lleida, i la història, bona o no tan bona, penso que cal preservar-la, doncs és el llegat que deixem a les properes generacions i això és part de la nostra cultura, sigui negra, blanca, o roja.

A Tor, la història es repeteix com si els hereus de la muntanya fossin condemnats a viure-la eternament, i d'aquests fets se n'ha sabut fer uns reculls literaris, per diferents autors que s'hi han interessat tenint cura d'una història que, finalment, comparteixen públicament en forma de llibre.

Potser el llibre més popular i el primer que ens explicava una part de la història de Tor, va ser Tor, tretze cases i tres morts, on el periodista de TV3, Carles Porta, amb el seu equip de reporters s'endinsa en un món hermètic i hostil com és el món de muntanya, on intenten comunicar-se amb unes persones tancades que es neguen a parlar amb l'equip, però que finalment Porta aconsegueix fer-se seves.

Una narració que ens explica les peripècies i els embolics de l'equip de reporters designats per rodar un reportatge per al programa 30 minuts de TV3, que va resultar ser un èxit d'audiència, recopilant material com per a escriure aquest llibre i potser algun altre més, tal i com ens explica Porta en alguna entrevista.

 

 

La segona publicació de la que en tenim coneixement sobre Tor i la seva història, és L'home de Tor, que ens narra la història més llunyana i més propera de Tor i el seu entorn, però que ve centrat en Jordi Riba Segalàs, Palanca, que hi va participar amb les seves vivències, anècdotes, parers, i desgràcies superades per un home que val a dir, tenia tothom o gairebé tothom en contra sense exagerar en aquesta afirmació segons ens explica l'autora Núria Comes, en aquesta narració que ens enganxa pàgina rere pàgina, força distreta de llegir i alhora interessant.

Podem constatar algunes versions que difereixen de les explicades en alguns fets a Tor, tretze cases i tres morts, cosa que ens permet tenir una visió diferent i crear-nos una opinió alternativa sobre tot plegat.

L'home de Tor es va publicar quan Palanca encara era viu, (Any 2.010) i val a dir que mentre anem llegint les seves paraules, podem notar un sentiment que ens fa solidaritzar amb aquest personatge que no va tenir pas una vida gens fàcil, més aviat tot al contrari, i que d'alguna manera va ser incomprès i boicotejat injustament en moltes ocasions, tant per la seva pròpia família com per gent del seu entorn.

 

 

Insinuada prou encertadament com la novel·la de Tor, Els culpables, ens narra la història d'un poble fictici del Pirineu i els seus veïns, on els enfrontaments, els odis, les pors, i els interessos econòmics i de poder, amaneixen els estranys costums d'aquella gent d'alta muntanya ancorada a una època anterior a la revolució industrial, guarnint la llegenda centrada en un personatge a punt de morir que va repassant la vida viscuda, amb noms de persones i de llocs que no podrem reconèixer a priori, però que segurament podrem identificar per les seves personalitats i pels seus actes, tot i que, com ens avisa l'autor a la sinopsi, ell només s'ha limitat a fer literatura a partir d'històries relatades o viscudes per la seva família.

Hi podrem estar del tot d'acord amb Marc Quintana, l'autor, quan ens avisa també de la cruesa de la llengua i el vocabulari sovint brusc que empra per a escriure aquesta novel·la, encara que també hi amaga una certa tendresa.

Altra vegada, tindrem l'ocasió de replantejar-nos opinions o teories centrades en les altres dues obres Tor, tretze cases i tres morts, i L'home de Tor, doncs trobem que per valorar i fer la conseqüent crítica sobre els esdeveniments històrics de la muntanya de la discòrdia i els personatges implicats, cal tenir el coneixement de tots tres llibres, independentment de l'ordre en que els llegim.

 

 

Amb aquests tres títols no s'acaba la saga literària que va despertar Tor, doncs com ja sabem s'està covant l'obra impulsada per Rubén Castañer, que ens deixa una herència que es publicarà en forma de llibre, si tot va bé, el proper 2.023 com ens va fer saber el seu escriptor fa uns mesos, amb el que ens vam fer ressò al bloc amb tres entrades sobre aquest misteriós llibre de Rubén Castañer:

 

-El Llibre de Rubén Castañer

-El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)

-El Llibre de Rubén Castañer (3a entrada)

 

Desitgem doncs que la bibliografia de Tor i la seva història s'amplii ben aviat amb aquest nou llibre, del que encara no en sabem el títol, però que promet donar una versió diferent a la oficial, segons el testimoni del mateix Rubén Castañer, i esperem publicar en primícia la notícia de la publicació d'aquesta obra, també publicant abans alguna ressenya sobre el seu contingut. Fins aleshores, estigueu a la guait de les noves entrades a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

 

Bloc MMT

 

Tor i Fago: Contrastant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.

 

 

 

El dotze de gener de l'any 2.007 van assassinar Miguel Grima, polèmic batlle d'un poble del Pirineu aragonès anomenat Fago. Pel que sembla, tenia els veïns del poble enfrontats i dividits en dos bàndols; partidaris i detractors, uns el votaven i els altres no. Des que va guanyar les eleccions a l'alcaldia van arrencar els enfrontaments verbals, judicials, i fins i tot físics. El polvorí dels odis i rancúnies es va anar escalfant i escalfant, fins que va arribar el moment que, sense saber com, no es va poder contenir més i va esclatar d'una manera ben tràgica, enduent-se la vida de Grima pel davant. Els investigadors de la Guàrdia Civil es van passar mesos investigant sense cap resultat satisfactori, pel que van decidir començar a collar els veïns amb una pressió policial i judicial insuportable. Finalment, Santiago Mainar, cacic de Fago i principal enemic de Grima, va confessar ser l'assassí del batlle declarant-se únic autor del crim, desdient-se'n de la seva confessió signada a dependències policials una vegada passà a disposició judicial, argumentant que havia confessat sota pressions i coaccions de la Guàrdia Civil, que no van impedir que el jurat el declarés culpable de l'assassinat de Grima, sentenciant-lo així a vint anys i nou mesos de presó.

 

El cas de Fago es va tancar per una confessió d'autoria signada, però la Guàrdia Civil no va trobar cap prova prou incriminatòria per poder condemnar el suposat autor de l'assassinat, per tan podria donar-se perfectament el cas que els autèntics autors encara no hagin estat identificats, teoria que alguns investigadors encara sostenen a dia d'avui.

Fins aquí podrem trobar algunes semblances amb el crim, encara sense resoldre, de Josep Montaner a Tor l'any 1.995 i potser en podem intuir quelcom que podria haver esdevingut a tots dos casos: Un pacte de silenci.

Fixem-nos que a Tor tothom va declarar no haver vist ni sentit res els dies que se suposa van matar Sansa, cosa força estranya en un poble que es pot dir tenia vigilància veïnal gairebé les vint-i-quatre hores del dia per part d'una de les veïnes que era sempre a la finestra de casa seva, contemplant qui pujava i qui baixava, qui entrava i qui sortia, però casualment va declarar no haver vist ni sentit res sospitós durant els dies que els forenses calculen, podrien haver acabat amb la vida de Montaner.

 

 

 

De l'entrevista que manté Porta amb les pubilles de Tor el 1.997, no costa pas intuir que aquelles dones eren totes d'acord amb la versió dels fets i responien prou a la defensiva algunes qüestions incòmodes, fins que Porta va llançar a l'aire una pregunta que va precipitar la fi de l'entrevista, amb un missatge ben clar que no exigia cap paraula; una de les pubilles, de cop i volta, va llançar aigua per apagar el foc. Potser la va incomodar massa la pregunta? No se l'esperava? O potser havia de defensar un secret comunal, part d'un pacte de silenci?

De la mateixa manera que una part dels veïns de Fago podien haver-se conxorxat per assassinar l'alcalde, una part dels veïns de Tor podien haver fet el mateix per matar l'amo de la muntanya, en ambdós casos, sota pacte de silenci i si calgués, encobrint-se els uns als altres.

Aquesta teoria potser només romandrà com a tal, però trobo que no és descartable en cap cas, i val a dir que les similituds entre tots dos casos, són exageradament evidents. Casualitat? Les casualitats no existeixen, podria respondre qualsevol, amb escepticisme.