Alcàsser i Tor. Crims d'Estat?

Salutacions i benvinguts sigueu, seguidors de la MMT.

La nit del divendres tretze de novembre del 1.992, a la localitat valenciana d'Alcàsser, van desaparèixer tres adolescents de 14 i 15 anys, Míriam, Toñi i Desirée, naturals de la mateixa localitat. Van ser trobades dos mesos després, el vint-i-set de gener del 1.993, amb signes d'haver estat sexualment violentades, torturades, i finalment executades.

Aquest crim va provocar una profunda commoció al País Valencià, sobretot quan es van fer públiques les vexacions a les que havien estat sotmeses les menors.

 

 

 

No va passar massa temps fins que es van produir les primeres detencions motivades per les proves que van aconseguir els investigadors a l'escena de la troballa dels cossos, a una fossa comuna mal colgada, al costat d'una caseta de camp, on trobaren un document d'identitat que casualment era del germà d'un dels presumptes implicats, Antonio Anglès, segons l'aleshores versió oficial, que una vegada acabades les investigacions es considerà fugit de la justícia, tot i que se'n va detenir un suposat còmplice, Miquel Ricart, que fou jutjat i sentenciat a cent setanta anys de presó, malgrat que gràcies a l'anulació de la Doctrina Parot, en va acomplir vint-i-un, actualment es troba doncs en llibertat però no se sap on para.

Miquel Ricart sempre ha mantingut la seva innocència i ha manifestat en tot moment que la veritat sobre el cas Alcàsser mai ha estat explicada, que té la consciència ben tranquil·la, i que els autèntics culpables del triple crim encara segueixen lliures.

El pare d'una de les víctimes, Fernando García, va jurar arribar al fons de la qüestió i esbrinar la veritat sobre el que considerava un crim d'estat, doncs va descobrir quelcom no s'ha pogut demostrar mai, el que també altres persones van definir com a crim d'estat, doncs pel que sembla es van trobar indicis i sospites prou sòlides, evidenciant que el govern espanyol de l'època podia haver estat extorsionat per encobrir els autèntics assassins i desviar la investigació i l'opinió pública cap on convingués a aquests últims. Però, qui té prou poder per extorsionar tot un govern i obligar-lo a fer el que li convingui? Només algú molt poderós, que es troba per sobre de qualsevol marc de poder, algú més poderós que qualsevol polític. I qui hi ha per sobre d'un polític i d'un govern a una monarquia?

 

 

Deixant aquest tema de banda per un moment i centrant-nos en el crim sense resoldre de l'amo de la Muntanya de Tor, també hi podríem arribar a trobar connotacions de crim d'estat en aquest, doncs hi ha opinions extraoficials que arriben a la conclusió que Sansa va ser assassinat per encàrrec d'un poder a l'ombra amb prou interessos creats per evitar de qualsevol manera la urbanització de la muntanya de la discòrdia.

Si ho raonem fredament, amb el contraban, hi podia haver interessos prou forts a banda i banda de la frontera com per fer el que calgués perquè s'hi mantingués el temps que convingués, i no només el contraban com a tal, sinó a més a més la via amb les característiques idònies per a passar qualsevol mena de cosa i qualsevol tipus de persona, no només les típiques mercaderies sensibles de ser passades per contrabandistes, més aviat era tenir a l'abast una via de comunicació tan estratègicament situada com és la de la muntanya de Tor, que fa frontera amb Andorra i amb França a través d'una finca privada, remota, i normalment deserta.

 

 

 

Per una banda, trobo que un dels crims va ser perpetrat pel poder fosc després de satisfer els més depravats i inhumans desitjos macabres i carnalment satànics que posseïen, per auto demostrar-se el seu domini sobre d'altres mortals d'una classe social més baixa, en canvi el segon crim, podria haver estat motivat perquè al mateix poder se l'havia incomodat en veure's amenaçada la seva ruta de contraban i els interessos creats en aquesta. Fins aquí podem aprendre que, segons deia en Rubén Castañer, hi havia una mà negra; una mà negra capaç d'extorsionar governs sencers i amenaçar estats en escac i mat, amb la que no s'hi pot jugar, doncs més aviat és aquesta mà negra que juga amb qui vol, i qui no s'hi avingui, més val que hagi redactat les últimes voluntats.

 

 

 

 

I des d'aquí, un recordatori a la memòria de les víctimes i el condol a les famílies. Cal no oblidar-les i mantenir-les sempre vives als nostres pensaments. Algun dia la veritat sortirà a la llum i es farà justícia.

 

 

 

Actualitzem la Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la MMT.

Ens plau comunicar-vos que tot just acabem d'actualitzar l'entrada del passat divuit de juny on fem el recull cronològic dels fets més importants de la història recent de Tor i la seva polèmica muntanya, ampliant així les dates i els successos que ja havíem compartit amb vosaltres.

Si torneu a fer una ullada a la pàgina en qüestió, podreu veure les noves aportacions a la Cronologia dels Fets de Tor.

 

 

 

 

 

Tercer Relat de Ficció a la MMT: Tor Mountain Ski Resort

Salutacions i benvinguts altra vegada al bloc de la MMT.

Ens plau presentar-vos el tercer relat de ficció escrit i inspirat en la muntanya de Tor i els seus protagonistes. Amb el títol Tor Mountain Ski Resort: Un Projecte Materialitzat ens transportarem a un destí alternatiu en el que les pistes d'esquí projectades per Sansa, foren una realitat. I Això, sens dubte, ens emplaça una irremeiable doble qüestió: Què hauria passat si no haguessin assassinat Sansa? S'haguessin construït les pistes d'esquí tal i com aquest somiava? Potser en una dimensió alternativa estiguin gaudint del complex d'hivern més gran dels Pirineus, però en aquesta, Sansa és mort i la muntanya de Tor conserva el seu esplendor natural.

Desitgem que gaudiu llegint Tor Mountain Ski Resort: Un Projecte Materialitzat. Com ja sabeu el podeu trobar també al menú de columna de la dreta, a la secció Relats de Ficció a Tor >>>>>

 

 

 

Palanca, Extra d'una Pel·lícula

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria aportar una curiositat sobre un dels protagonistes de la història de la Muntanya de Tor.

 

 

Tal i com ens explica l'autora Núria Comes al seu llibre L'home de Tor, Palanca va compartir amb ella les seves anècdotes i vivències que són part d'aquesta obra literària centrada en aquest gran personatge que va ser Jordi Riba Segalàs, i entre aquestes experiències cal destacar la seva col·laboració i aparició a un llargmetratge estrenat el 1.966 amb el títol original de "La Dama del Alba", del director Francesc Rovira Beleta, on Palanca hi apareix cavalcant sobre un magnífic cavall durant uns segons del metratge, i col·laborà també en una escena on assessora els especialistes per simular el part d'una euga.

Al bloc Cinefília Sant Miquel podreu trobar més informació sobre aquesta cinta, i al llibre L'home de Tor podreu llegir aquesta anècdota sencera i algunes altres més que de ben segur us agradarà conèixer.

 

A continuació podeu veure unes captures de pantalla i el tall de l'escena on apareix Jordi Riba, muntant a cavall i entregant uns objectes a un dels protagonistes de la pel·lícula.

 

 

 

Bloc MMT

 

Bibliografia de Tor

Salutacions, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta entrada ens agradaria repassar la bibliografia que fins aquest moment s'ha publicat sobre Tor i la seva història, que com ja sabem és força extensa i en alguns episodis força tràgica, però tot i així és la història d'aquest poblet del Pirineu de Lleida, i la història, bona o no tan bona, penso que cal preservar-la, doncs és el llegat que deixem a les properes generacions i això és part de la nostra cultura, sigui negra, blanca, o roja.

A Tor, la història es repeteix com si els hereus de la muntanya fossin condemnats a viure-la eternament, i d'aquests fets se n'ha sabut fer uns reculls literaris, per diferents autors que s'hi han interessat tenint cura d'una història que, finalment, comparteixen públicament en forma de llibre.

 

Potser el llibre més popular i el primer que ens explicava una part de la història de Tor, va ser Tor, tretze cases i tres morts, on el periodista de TV3, Carles Porta, amb el seu equip de reporters s'endinsa en un món hermètic i hostil com és el món de muntanya, on intenten comunicar-se amb unes persones tancades que es neguen a parlar amb l'equip, però que finalment Porta aconsegueix fer-se seves.

Una narració que ens explica les peripècies i els embolics de l'equip de reporters designats per rodar un reportatge per al programa 30 minuts de TV3, que va resultar ser un èxit d'audiència, recopilant material com per a escriure aquest llibre i potser algun altre més, tal i com ens explica Porta en alguna entrevista.

 

 

 

 

La segona publicació de la que en tenim coneixement sobre Tor i la seva història, és L'home de Tor, que ens narra la història més llunyana i més propera de Tor i el seu entorn, però que ve centrat en Jordi Riba Segalàs, Palanca, que hi va participar amb les seves vivències, anècdotes, parers, i desgràcies superades per un home que val a dir, tenia tothom o gairebé tothom en contra sense exagerar en aquesta afirmació segons ens explica l'autora Núria Comes, en aquesta narració que ens enganxa pàgina rere pàgina, força distreta de llegir i alhora interessant.

Podem constatar algunes versions que difereixen de les explicades en alguns fets a Tor, tretze cases i tres morts, cosa que ens permet tenir una visió diferent i crear-nos una opinió alternativa sobre tot plegat.

L'home de Tor es va publicar quan Palanca encara era viu, (Any 2.010) i val a dir que mentre anem llegint les seves paraules, podem notar un sentiment que ens fa solidaritzar amb aquest personatge que no va tenir pas una vida gens fàcil, més aviat tot al contrari, i que d'alguna manera va ser incomprès i boicotejat injustament en moltes ocasions, tant per la seva pròpia família com per gent del seu entorn.

 

 

Insinuada prou encertadament com la novel·la de Tor, Els culpables, ens narra la història d'un poble fictici del Pirineu i els seus veïns, on els enfrontaments, els odis, les pors, i els interessos econòmics i de poder, amaneixen els estranys costums d'aquella gent d'alta muntanya ancorada a una època anterior a la revolució industrial, guarnint la llegenda centrada en un personatge a punt de morir que va repassant la vida viscuda, amb noms de persones i de llocs que no podrem reconèixer a priori, però que segurament podrem identificar per les seves personalitats i pels seus actes, tot i que, com ens avisa l'autor a la sinopsi, ell només s'ha limitat a fer literatura a partir d'històries relatades o viscudes per la seva família.

Hi podrem estar del tot d'acord amb Marc Quintana, l'autor, quan ens avisa també de la cruesa de la llengua i el vocabulari sovint brusc que empra per a escriure aquesta novel·la, encara que també hi amaga una certa tendresa.

Altra vegada, tindrem l'ocasió de replantejar-nos opinions o teories centrades en les altres dues obres 'Tor, tretze cases i tres morts', i 'L'home de Tor', doncs trobem que per valorar i fer la conseqüent crítica sobre els esdeveniments històrics de la muntanya de la discòrdia i els personatges implicats, cal tenir el coneixement de tots tres llibres, independentment de l'ordre en que els llegim.

 

 

 

Amb aquests tres títols no s'acaba la saga literària que va despertar Tor, doncs com ja sabem s'està covant l'obra impulsada per Rubén Castañer, que ens deixa una herència que es publicarà en forma de llibre, si tot va bé, el proper 2.023 com ens va fer saber el seu escriptor fa uns mesos, amb el que ens vam fer ressò al bloc amb tres entrades sobre aquest misteriós llibre de Rubén Castañer:

 

-El Llibre de Rubén Castañer

-El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)

-El Llibre de Rubén Castañer (3a entrada)

 

Desitgem doncs que la bibliografia de Tor i la seva història s'amplii ben aviat amb aquest nou llibre, del que encara no en sabem el títol, però que promet donar una versió diferent a la oficial, segons el testimoni del mateix Rubén Castañer, i esperem publicar en primícia la notícia de la publicació d'aquesta obra, també publicant abans alguna ressenya sobre el seu contingut. Fins aleshores, estigueu a la guait de les noves entrades a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

Juliol del 2.024: Actualitzem aquesta entrada per l'aparició de dos nous títols que cal esmentar. Es tracta de la reedició del ja conegut 'Tor, tretze cases i tres morts', que el seu autor, Carles Porta, reedita el novembre del 2.023, aportant algunes noves dades i posant els noms reals de tots els personatges implicats a la trama investigada pel periodista.
 

I aquest mateix any 2.024, prèvia a l'estrena de la sèrie documental 'Tor', també hem tingut estrena literària de la mà del propi Porta. Una obra que ja endevinàvem que era a punt de sortir, ens sorprèn però amb el títol de 'Tor, foc encès'. Amb aquest nom, el seu autor ens torna a explicar la trama de la muntanya de Tor i les pistes d'esquí amb els seus implicats, tot i que aquesta vegada amb certes rectificacions i matisos respecte al seu primer volum del 2.005 'Tor, tretze cases i tres morts'. Aquest llibre també recull el 'making of' de la 'docusèrie' 'Tor', finalitzada recentment. No podríem posar la mà al foc sense cremar-nos per assegurar que la saga de Tor s'acabi aquí, amb una darrera obra literària i la seva corresponent sèrie documental, totes dues emparellades. Sembla que Carles Porta ens deixa endevinar que la seva obsessió no té fi, i tot pot ser que la història del poble de les tretze cases ens persegueixi per molts anys més. Recordem que no ha quedat prou clara l'autoria del crim de Sansa ni la seva motivació, per tant, encara podria ser que apareguessin noves pistes, nous indicis, i possiblement nous testimonis que vulguin parlar més del que han parlat fins ara a les entrevistes per a la sèrie 'Tor'.
 
 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

Tor i Fago: Contrastant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.

 

 

 

El dotze de gener de l'any 2.007 van assassinar Miguel Grima, polèmic batlle d'un poble del Pirineu aragonès anomenat Fago. Pel que sembla, tenia els veïns del poble enfrontats i dividits en dos bàndols; partidaris i detractors, uns el votaven i els altres no. Des que va guanyar les eleccions a l'alcaldia van arrencar els enfrontaments verbals, judicials, i fins i tot físics. El polvorí dels odis i rancúnies es va anar escalfant i escalfant, fins que va arribar el moment que, sense saber com, no es va poder contenir més i va esclatar d'una manera ben tràgica, enduent-se la vida de Grima pel davant. Els investigadors de la Guàrdia Civil es van passar mesos investigant sense cap resultat satisfactori, pel que van decidir començar a collar els veïns amb una pressió policial i judicial insuportable. Finalment, Santiago Mainar, cacic de Fago i principal enemic de Grima, va confessar ser l'assassí del batlle declarant-se únic autor del crim, desdient-se'n de la seva confessió signada a dependències policials una vegada passà a disposició judicial, argumentant que havia confessat sota pressions i coaccions de la Guàrdia Civil, que no van impedir que el jurat el declarés culpable de l'assassinat de Grima, sentenciant-lo així a vint anys i nou mesos de presó.

 

El cas de Fago es va tancar per una confessió d'autoria signada, però la Guàrdia Civil no va trobar cap prova prou incriminatòria per poder condemnar el suposat autor de l'assassinat, per tan podria donar-se perfectament el cas que els autèntics autors encara no hagin estat identificats, teoria que alguns investigadors encara sostenen a dia d'avui.

Fins aquí podrem trobar algunes semblances amb el crim, encara sense resoldre, de Josep Montaner a Tor l'any 1.995 i potser en podem intuir quelcom que podria haver esdevingut a tots dos casos: Un pacte de silenci.

Fixem-nos que a Tor tothom va declarar no haver vist ni sentit res els dies que se suposa van matar Sansa, cosa força estranya en un poble que es pot dir tenia vigilància veïnal gairebé les vint-i-quatre hores del dia per part d'una de les veïnes que era sempre a la finestra de casa seva, contemplant qui pujava i qui baixava, qui entrava i qui sortia, però casualment va declarar no haver vist ni sentit res sospitós durant els dies que els forenses calculen, podrien haver acabat amb la vida de Montaner.

 

 

 

De l'entrevista que manté Porta amb les pubilles de Tor el 1.997, no costa pas intuir que aquelles dones eren totes d'acord amb la versió dels fets i responien prou a la defensiva algunes qüestions incòmodes, fins que Porta va llançar a l'aire una pregunta que va precipitar la fi de l'entrevista, amb un missatge ben clar que no exigia cap paraula; una de les pubilles, de cop i volta, va llançar aigua per apagar el foc. Potser la va incomodar massa la pregunta? No se l'esperava? O potser havia de defensar un secret comunal, part d'un pacte de silenci?

De la mateixa manera que una part dels veïns de Fago podien haver-se conxorxat per assassinar l'alcalde, una part dels veïns de Tor podien haver fet el mateix per matar l'amo de la muntanya, en ambdós casos, sota pacte de silenci i si calgués, encobrint-se els uns als altres.

Aquesta teoria potser només romandrà com a tal, però trobo que no és descartable en cap cas, i val a dir que les similituds entre tots dos casos, són exageradament evidents. Casualitat? Les casualitats no existeixen, podria respondre qualsevol, amb escepticisme.

 

 

 

El Bloc de la MMT Internacional

Salutacions i benvinguts una vegada més a la MMT.

En aquesta entrada voldríem saludar i agrair a tots els visitants i seguidors del bloc, que de nombrosos països ens llegeixen i ens segueixen. Rebem visites de tot el món: Regne Unit, Estats Units d'Amèrica, França, Itàlia, Andorra, Israel, Rússia, Aràbia Saudita, Índia, Països Baixos, Ucraïna, Tailàndia, Singapur, Japó, Irlanda, Alemanya... i alguns d'altres, però d'aquest últim especialment és el país europeu des d'on més ens visiten després del territori espanyol, i no és res casual, doncs ja sabem que el llibre de Carles Porta Tor, tretze cases i tres morts es va editar en altres llengües a més a més del català i el castellà, que van ser l'alemany, l'holandès, el francès, i el búlgar. Així es va aconseguir internacionalitzar la història de Tor, compartint el misteri en altres llegües. I pel que sembla, a Alemanya va tenir molt bona acollida, captant força lectors i aficionats a la història de la Muntanya Maleïda.

Així doncs, gràcies a tots i totes per seguir-nos des d'allà on ho feu, i us animem una vegada més a participar al bloc a través dels comentaris. Us hi esperem!

 

 

Bloc MMT

 

27 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Benvinguts al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dia com avui del 1.995, van trobar Josep Montaner Baró, Sansa, mort a casa seva, a Tor. Ara en fa exactament vint-i-set anys, i el misteri encara no s'ha resolt. El van trobar, diuen, segons la versió oficial dels civils, tombat a terra a sobre d'un gran bassal de líquids corporals, i no era mort, era podrit! tal i com assegurava una de les pubilles del poble.

El cos presentava quatre lesions importants:

-1. Hematomes al pubis, fruit d'un cop de peu als testicles.

-2. Crani fracturat, possiblement per un cop de tronc o bastó, causa més probable de la mort, però no necessària o una de les causes. 

-3. L'estèrnum fracturat, juntament amb una costella, possiblement també per un cop de peu, segurament efectuat quan era a terra. 

-4. Símptomes d'escanyament amb ossos del coll fracturats i cervicals desencaixades, també causa possible de la mort, per si sola o conjuntament amb la segona lesió.

Enumerem a l'esquema següent les lesions que se suposa va patir Josep Montaner, en l'ordre que creiem es van produir, descartant l'escanyament i donant veracitat a la teoria que va ser penjat després de patir el cop de peu als genitals, la garrotada al cap, i la puntada de peu a l'estèrnum, versió que explicarem tot seguit.

L'altra teoria o versió de com es va trobar el cos sense vida de Sansa: Penjat pel coll amb un cable elèctric, d'una biga de la cuina de casa seva, quan la versió oficial diu que se suposa el van escanyar, encara que aquesta versió alternativa no ha estat demostrada; si hagués estat així una persona tota sola no podria ser capaç de penjar un home d'una biga del sostre, per forta que fos, i menys de la constitució de Sansa. Tot i que creiem que es poden descartar els fracassats de La Seu d'Urgell, la parella formada per Marli Pinto i Josep Mont, que en un principi foren acusats del crim i empresonats més de catorze mesos, no semblaven prou motivats i forts per dur a terme un crim d'aquestes característiques.

Potser la versió del penjament expliqui millor les lesions del coll i les cervicals, doncs si ho valorem fredament és més fàcil assegurar-se d'aquesta manera i no mirant d'escanyar la víctima; penjant un cos és qüestió de temps i el propi pes de la víctima acaba fent la feina. Caldria fer moltíssima força per causar unes lesions tan greus, tot i que en altres casos d'escanyament s'hagin produït lesions d'aquestes característiques, fan que tampoc sigui descartable aquest mecanisme.

 

 

Sigui com sigui, l'assassí o assassins de Sansa continuen sense identificar, i el cas en si per esclarir, tot i que Carles Porta assegurés tenir un culpable, encara no ha trobat prudent de dir qui creu que va ser l'assassí, però els indicis i les hipòtesis apunten cap a un personatge força polèmic: Miguel Aguilera, "l'Skin". Això tampoc explicaria del tot el crim, si ens centrem en la suposició del penjament, per força hauria necessitat l'ajuda d'altres persones per enfilar el cos fins al sostre i penjar-lo d'una biga, així doncs estaríem parlant com a mínim de dos assassins o còmplices de l'assassinat.

De la mateixa versió del penjament de Josep Montaner, se'n desprèn també la hipòtesi de la mort d'un "hippie" anònim trobat penjat a la borda de Palanca, que diu que aquest es va suïcidar al riu en un tram amb poca aigua i "l'Skin" va suggerir que seria força sospitós si la policia el trobava així i van decidir penjar-lo per esvair qualsevol mena de dubte per part dels cossos policials i el jutge encarregat de l'aixecament del cadàver. Aquest fet ja ens fa sospitar més de "l'Skin"; això d'anar penjant les persones com qui penja una llonganissa, no és pas massa normal.

Aquesta darrera versió contrasta amb la que podem llegir a Tor, tretze cases i tres morts, on es diu que algú va voler fer una broma macabre dient que el van penjar perquè era moll i s'havia d'eixugar.

 

Desitgem doncs que les coses es "refredin" a Tor i, per poder començar a conjecturar, Porta ens digui qui creu que va matar Sansa, encara que tot sembla indicar que s'ho podria estar reservant per escriure un segon llibre sobre el tema, cosa que ens podria deixar potser uns quants anys més amb la incògnita. Sigui com sigui, mai es farà justícia per la mort del que una vegada fou l'amo d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya, doncs el crim fa set anys que va prescriure, segons el codi penal espanyol, per tan ningú pagarà per la mort de Montaner tot i que és important que el crim acabi resolent-se, tant pels successors de Sansa, com per la societat com a tal, ja que un crim sense esclarir ve a ser com una mena de malaltia sense guarir; es fa crònica i ens acaba consumint.

I des d'aquí un recordatori a la memòria de Josep Montaner Baró, Sansa, descansi en pau allà on sigui.

 

 

 

Bloc MMT

 

Segon Relat de Ficció a la MMT: La Llegenda del Tresor de Casa Sansa

Benvinguts una vegada més al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió ens plau presentar-vos el que serà el segon relat de ficció ambientat en Tor i els personatges originals de la seva història, amb el títol La Llegenda del Tresor de Casa Sansa, argument que ja podreu deduir.

Desitgem que sigui del vostre gust i en gaudiu força.

 

 

Juliol, Sempre Juliol

Salutacions, visitant de la MMT.

Tal i com escrivia Carles Porta al seu llibre Tor, tretze cases i tres morts, a Tor, tot passa al mes de juliol, o com a mínim els fets més rellevants van transcórrer sempre el mateix mes d'estiu que ja s'ha afegit a la llista dels misteris casuals a la història de la muntanya tràgica. Encara  que, com se sol dir, les casualitats no existeixen; en tot cas es tracta de causalitats, i encara que pugui semblar una mica conspiranoic, personalment no crec que sigui casual que els esdeveniments més importants en un lloc com aquest succeïssin tots, precisament el mes 7 de l'any.

Si ens fixem en la cronologia de la història de Tor, des de la creació de la polèmica societat de propietaris de la muntanya, en podem destacar el següent, que comença amb aquest contracte que en va fer els veïns "condueños" a parts iguals:

-1.896, juliol: Es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà que s'encengués la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclatà amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 

-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.

-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montaner Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 

 

 

 

Ens podem adonar que tots aquests fets són segurament els més transcendentals a la història més recent de Tor, des del punt de vista que si no haguessin succeït tal i com ho van fer, molt possiblement ara no seríem escrivint aquestes línies perquè tot indica que la història del poblet més polèmic dels Pirineus no hagués estat tan tràgicament escrita.

Pensem-hi, per un moment: Si mai hagués existit la societat de copropietaris de la muntanya de Tor i els seus indissolubles estatuts, possiblement tampoc s'hi haguessin succeït els esdeveniments clau que van marcar per sempre més la història que ja coneixem, i de fet podríem destacar l'evidència que la famosa "Sociedad de Condueños" va ser el detonant de tots els mals que es van viure a Tor, algunes dècades més tard que aquesta fou creada.

Potser, tal i com escriu en Xavier Tornafoch a "El Cuaderno Digital: La montaña de Tor, entre el drama rural y el conflicto comunal", podria ser que els mals de Tor tinguessin els seus orígens en la transformació del sistema economicosocial del segle XX, on el capitalisme passà al capdavant a la vida de muntanya que fins aleshores basava la seva existència econòmica i social en un sistema gairebé medieval tot i que totalment funcional, on les persones treballaven per subsistir i la moneda de canvi era sovint el que hom produïa o aconseguia mitjançant el bescanvi.

Si passem a fixar-nos en la relació del número set del mes de juliol amb altres temes supersticiosos o fins i tot de la numerologia, veiem per exemple que es tracta d'una xifra en principi de la bona sort, i trobem algunes connotacions com per exemple poden ser les set notes musicals, els set colors de l'arc de Sant Martí, i quelcom més profund com els set xacres del cos humà, els set metalls de l'alquímia, els set dies de la setmana del calendari gregorià. Les meravelles del món en són set, i alguns altres esdeveniments importants que s'han succeït el mes de juliol han estat, per exemple la primera bomba atòmica del món, que fou detonada al desert de Los Álamos als EUA, i l'home trepitjà la lluna el mes de juliol de l'any 1.969. També ens indica la bíblia que el número set és una mena de segell de finalització dels actes més importants del Gènesi, i és representatiu de perfecció, integritat, i plenitud. Veiem, en general, que aquesta xifra és important en la majoria de les religions més practicades.

Així doncs, podríem concloure que els fets més transcendentals de Tor s'esdevinguessin al mes de juliol, no és cap casualitat i més aviat respon a quelcom que ens dóna un missatge de que els fets de la muntanya tràgica han estat marcats sota aquest important segell que esdevé el número set.

 

 

Una Altra de Contrabandistes

Salutacions i benvinguts al bloc la MMT.

I continuem escrivint del contraban i els contrabandistes, que van ser grans protagonistes a la història de la muntanya més polèmica dels Pirineus.

 

En aquesta ocasió el col·laborador del bloc ens fa un esbós ràpid en unes línies d'opinió, del que van ser els contrabandistes en diferents èpoques i moments històrics més rellevants, quelcom relacionat del que ja vam fer ressò al bloc amb l'entrada titulada Tor i la Llegenda Negra d'Andorra. I és que el tema contraban-Tor-Andorra és força extens i alhora polèmic, però és innegable que n'és part de la nostra història i de la història de Tor i la seva muntanya, tot i que de vegades pretengui ser una història incòmodament amagada en forma de llegenda muntanyenca.

Llegim l'opinió de Luciérnaga a l'enllaç a la darrera pàgina titulada El origen de los contrabandistas de Tor.

 

 

Zombis a Tor?

Salutacions i benvinguts una vegada més a la MMT.

Us heu preguntat alguna vegada què passaria si els zombis envaïssin la Terra? Quin seria el lloc més segur per amagar-s'hi? El col·laborador del bloc ens proposa un 'what if' sobre aquest gènere fantàstic que ha trencat motlles, a la nova pàgina titulada Zombies en Tor, i que podria donar força joc com a possible adaptació literària de ficció al món de Tor.

 

 

 

Cerdà, el Tercer Cacic de Tor

Salutacions i benvinguts altra vegada a la MMT.

El tercer cacique, títol amb el que el col·laborador del bloc obre aquesta nova pàgina d'opinió sobre un dels protagonistes, també cacic d'una de les cases més importants de Tor, però segons es diu molt més moderat que els altres dos que sempre tenien l'escopeta carregada i a punt per disparar.

 

Possiblement si que fou un dels protagonistes més moderat de tots, però això no el va deixar al marge de participar en els enfrontaments per la Muntanya de Tor, si bé també es diu influenciat per la sogra, o era la germana? No en queda prou clar per les informacions que en tenim sobre la Generosa, doncs a Tor, tretze cases i tres morts algunes vegades se la cita com la germana, i en algunes altres com la sogra. Potser compartien nom? Sigui com sigui, la matriarca de Casa Cerdà sembla que era qui en tallava el bacallà, en aquella moderada però poderosa família.

Podem llegir la pàgina de Luciérnaga a l'enllaç El tercer cacique.