Lógicamente, si Palanca tuvo un heredero, en este Juego de Tronos pirenaico, la Casa Sansa de Tor, también ha tenido un legatario: Marc Gras, ahora actualmente copropietario de la montaña, también sueña como un visionario en positivo, conocedor de la zona y experto organizador de excursiones, formando colectivos de turistas, que pretenden transitar en todoterreno por aquellos parajes como si fuera una visita a Parque Jurásico, atrayendo a los clientes desde Andorra. Marc declaró: “El futuro de la montaña… si la muerte de Palanca puede significar un cambio a mejor, tendremos que esperar al futuro. Pero la comunidad de vecinos tenemos que llegar a un acuerdo, darle una nueva oportunidad a Tor”. Y la pregunta es: ¿Se conocen ya Marc y Pablo? ¿Serán capaces de terminar con las viejas rencillas de sus antecesores, y crear por fin un lugar idílico, rompiendo así, la legendaria maldición de la montaña de Tor?
Luciérnaga.-
Bona tarda company Lciérnaga. Bona tarda seguidors de la MMT.
ResponEliminaHem de tenir en compre que fa ja bastants anys que Casa Sansa s'ofereix per al lloguer de temporada, i que en Marc Gras n'administra el negoci juntament amb d'altres persones. Per tant els veïns de Tor en l'actualitat es coneixen i se suposa que col·laboren per a administrar la muntanya i treure'n profit, així com de tenir-ne cura. Si hi ha bona relació o no, ja és una altra cosa, però no sembla que hi hagi la problemàtica de quan Palanca en feia de les seves. Suposo que les noves generacions de copropietaris de la Muntanya de Tor estaran ben avinguts, i oblidaran la part fosca del passat, en benefici i harmonia de tots. Que per cert, tinc entès que van designar uns experts per que redactessin uns nous estatuts com a reguladors de la Societat de Copropietaris de la Muntanya de Tor, aquesta vegada se suposa que, a mida de la realitat de l'època actual i en pro dels beneficiaris, i trobo que és quelcom imprescindible per a un contracte original del 1.896, amb uns estatuts més que obsolets. Desconeixem si finalment es va modificar contracte i estatus, però sigui com sigui, tampoc no veuria bé que gent aliena a Tor se'n beneficiés, per que segurament els enfrontaments es repetirien i Tor esdevindria altra vegada la zona 'negra' del Pirineu.
Per altra banda, els hereus i pubilles de Tor s'esforcen en esborrar la llegenda negra que en va envair terres i persones durant tant de temps, cosa totalment comprensible i que qualsevol faria a la seva pell. Tot i així, i ho diré com a una opinió totalment personal, però crec que els habitant de Tor que pretenguin fer negoci, ho haurien d'encarar tot aprofitant la fama que s'ha creat envers el poble i donar a la gent el que volen. Pot ser que de vegades l'orgull o potser el respecte, ens posin pals a les rodes per ressorgir, però hi ha força exemples de negociants que han sabut aprofitar l'avinentesa i han triomfat per explotar una tendència o, com en aquest cas, un misteri, que al cap i a la fi és el que cerca la gent. Si a Tor s'hi va fer i s'hi fa turisme literari, crec que cal aprofitar la cresta de l'onada i pujar-hi mentre el fenomen sigui viu, doncs comprenc que potser em titlleu de poc respectuós o fins i tot ho trobeu un sacrilegi, però si el públic vol vi, no els doneu aigua. Per sort, segons el meu parer, no s'hi va fer un complexe de turisme d'hivern i es va aconseguir preservar més o menys intacta la finca natural de la Muntanya de Tor, però potser, s'hi podria arribar a fer una mena de museu sobre el misteri de Tor, cosa que atrauria turisme a la zona, que al cap i a la fi, ens agradi o no, serà la manera exclusiva de subsistir als pobles d'alta muntanya, en un futur no massa llunyà.
Si he pogut arribar a ofendre algú amb aquestes lletres i les meves pensades, us demano mil disculpes, i m'agradaria que respongueu el meu comentari, sobretot si sou els hereus de les Cases Històriques de Tor, que especialment, sou benvinguts al bloc.
Salut
El Minaire.-