Estatutos absurdos

Los enigmas y preguntas, son innumerables, pero hay hechos que rebasan toda lógica. Es un absurdo total. Cuando los únicos 13 vecinos del municipio crearon una sociedad de copropietarios de los terrenos comunales, convirtiéndolos a todos ellos en socios y dueños del lugar, como una especie de cooperativa vecinal, en la que se repartían los beneficios económicos de los productos (ganadería, agricultura, madera, turismo, contrabando, etc… ) de la montaña de Tor, fueron redactados estatutos que establecían los requisitos necesarios para pertenecer a la sociedad:

1º Ser cabeza de familia.

2º Residir todo el año en el pueblo.

3º Mantener al menos, una casa abierta.

El primer requisito tiene sentido, pero ¿los otros dos? Teniendo en cuenta las precarias condiciones en la que vivían los vecinos de Tor por esa época (y en la actual es lo mismo, porque durante 6 meses no se puede vivir allí por el frío y la falta de comunicación y la ausencia de recursos) aislados por la nieve durante los inviernos, donde no había ni agua, ni luz y mucho menos líneas telefónicas (ahora tampoco hay cobertura) poco a poco los descendientes de aquellos primeros 13 propietarios socios se marcharon de Tor (aparte de perder las casas por destrucción, unas veces por los combates con los maquis, otras por la violencia de la naturaleza, etc… ) perdiendo de esa manera sus derechos a reclamar por la propiedad. Aquí lo que llama la atención, es, sabiéndose las imposibles condiciones para la vida, que incluso impedían que Sansa o Palanca, las dos casas más fuertes, pudieran estar allí todo el año… sabiéndose todo esto: ¿Cómo es posible que se dictaran unas obligaciones que obviamente, nadie iba a cumplir? ¿Qué organismo creó este estatuto? ¿Cómo Sansa se convirtió en amo de la montaña, como si fuera el único que cumplía los tres requisitos, cuando está demostrado que ni Sansa, podía resistir todo el año las inclemencias del clima?

 

Luciérnaga.

 

3 comentaris:

  1. Bon dia company Luciérnaga. Bon dia seguidors i seguidores.
    La meva opinió sobre la redacció dels estatuts de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor', és que possiblement no tenien clar quines condicions associar al contracte i segurament foren assessorats pel mateix notari que va redactar aquests estatuts, o potser algun advocat de l'època que més enllà de voler assessorar o aconsellar els seus clients, els va posar unes traves per a les següents generacions d'hereus i pubilles, sense saber-ho i sense afany de perjudici.
    Quan ho llegeixes una vegada, penses: Potser ho deurien fer per assegurar-se la supervivència del poble i l'explotació de la muntanya pels propis veïns, evitant qualsevol intrusisme interessat que tingués la intenció d'aprofitar-se'n d'un punt flac del contracte de copropietat, o de manera conscient que aquella propietat despertaria gran interès turístic en un futur no massa llunyà i volien evitar els 'pixapins' de l'època.
    Crec que si en aquella època (s. XIX) i abans i tot, hi podien viure tot l'any, més facilitats hi ha en lèpoca més recent per subsistir-hi de manera continuada, però és clar, avui dia la gent potser no està tan disposada com abans a passar sacrificis, encara que també hem de tenir en compte que els temps canvien, i que els nens s'han d'escolaritzar, els adults tenen altres ocupacions, i per estar sol en un poblet tot aïllat del Pirineu, doncs imagino que només hi van quan s'hi pot estar de manera més confortable i aprofitar el bon temps per treballar amb el turisme, els ramats, etc.. Tot i així, impossible tampoc és, doncs bé sabem que hi ha comunitats per tot el món que viuen completament aïllades en zones remotes a l'hivern, suportant temperatures extremes.
    Jo diria que van acordar uns estatuts a mida de l'època, quan el poble estava en plena magnificència, totes les cases habitades i lògicament d'empeus, i la muntanya produïnt al 100%. Recordem que Tor va esdevenir un dels pobles més rics dels Pirineus, per alguna cosa deuria ser, doncs. I precisament aquest fet ja és motiu d'envejes d'altres pobles, i altres persones, enveja que va atraient el mal, i així podria haver començat tot.

    Salut
    El Minaire.-

    ResponElimina
  2. Hola Minaire, puede que tengas razón, pero me extraña todo, quizás hace más de 100 años todo era diferente, a nivel cultural, intelectual, etc... habría que saber como eran las gentes de Tor en aquel tiempo.

    ResponElimina
  3. Bona tarda a tothom.
    Està clar que la gent de muntanya i la vida a muntanya no té res a veure amb la gent de ciutat i la vida a ciutat, i menys a l'any 1896.
    No crec que a la redacció dels estatuts de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor' hi hagués una mà negra, encara que jo no hi era i aquesta és la meva humil opinió.
    Per conèixer una mica millor els motius, ens podríem fixar en el TFGDRET2021 d'en Pere Gibert, on fa un resum dels motiu per a la creació de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor', i crec que ho raona força bé: https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/48425/TFGDRET2021GibertTor.pdf?sequence=1

    Salut
    El Minaire.-

    ResponElimina

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...