Una altra crònica informal del cronista Joan de Segarra, que des de la secció "La Terraza" del diari La Vanguardia del dia 15 d'octubre del 2.006, es fa ressò d'unes experiències viscudes mentre gaudia d'uns dies de lleure al Pirineu de Lleida, on ens parla de bolets, Tor i el seu entorn, i el fenomen de turisme literari que provocà en Porta amb Tor, tretze cases i tres morts, on els seus protagonistes ho visqueren amb escepticisme i potser en alguns casos, fins i tot amb rebuig, però ho trobo certament comprensible.
Personalment, penso que tothom qui va llegir Tor, tretze cases i tres morts no hi va anar a seguir les passes d'en Porta i el seu equip per un sentiment exclusivament morbós, encara que, de vegades les persones tendim a deixar-nos seduir per allò fosc com pugui ser un crim com el de Tor, on barrejat amb misteri i en certa mesura també un xic d'aventura, els lectors senten la crida de la muntanya i se'n van cap allà sense arribar a ser del tot conscients de què estan fent i per què. Va passar el mateix amb el triple crim d'Alcàsser, per exemple, on una munió de turistes "morbosos" es van dedicar durant força temps, a visitar els punts on van succeir els esdeveniments més significatius d'aquests assassinats, encara no del tot esclarits.
L'exemple més directe amb Tor, potser, de turisme literari o mediàtic seria més encertat, crec que és Fago, on el batlle d'aquest poblet del Pirineu aragonès apareixé mort a trets al marge d'una carretera, i que en Porta n'escrigué també un llibre: Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els vostres comentaris passaran una moderació prèvia i en breu seran publicats. Gràcies per la vostra participació.