Salutacions, seguidors de la MMT.
Ampliem la secció de La Cova de Luciérnaga amb una altra pàgina d'opinió del col·laborador del bloc, que sorgeix d'un retall de diari publicat recentment a la MMT que parla de les similituds dels crims de Tor i els de Lurs, als Alps Francesos.
Seguim l'enllaç per llegir la pàgina Tor y los crímenes de Lurs.
Salutacions, seguidors de la MMT.
Tan al llibre Tor, tretze cases i tres morts, que podríem anomenar la bíblia dels successos i misteris de la Muntanya de Tor, com als podcast de Catalunya Ràdio, en Carles Porta ens parla dels "hippies", tal i com els anomenaven els veïns de Tor. No en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, deia en Porta, doncs en realitat eren una colla de perdularis fugitius de la vida o de la justícia, i en algunes ocasions, de totes dues coses.
Podríem dir que en Sansa va formar una mena de legió de perduts que deixava estar a les seves finques però que també rondaven pel poble de Tor, amb la desaprovació dels veïns, que ja s'havien queixat i fins i tot ho havien denunciat a la Guàrdia Civil. Aquells rodamons en tenien prou amb un sostre mal fet per aixoplugar-se quan plovia, i unes engrunes de menjar per ficar-se a la panxa de tant en tant, i si algú duia una ampolla de vi o una mica de marihuana, doncs feien festa grossa i s'emborratxaven o es col·locaven oblidant-se durant unes hores del fracàs de vida que havien assolit, allà dalt, en un racó de món malvivint i amagant-se de la justícia i de la societat que els menystenia. A Tor, com a mínim, per l'amo Sansa eren ben mirats i els convidava a gaudir del que ell mateix definia com el millor racó del món. Els convidava a paelles mentre els parlava dels seus projectes i de com en repartiria els beneficis, i quines finques donaria a cadascú d'aquells miserables que es van creure fins a la darrera paraula del vell.
Com a tot exèrcit, per poca disciplina que hi hagi, a Tor els "hippies" tenien el seus comandaments, que rebien ordres directes de l'amo per poder posar a ratlla tota aquella colla de marginats. Un n'era en Gregori de Aulestia, neorural amb més cultura i educació, i per suposat més intel·ligència que la resta de "hippies", i per una altra banda, en Josep Mont i la Marli Pinto, la parella de fracassats de la Seu als que l'amo Sansa va donar poders per governar la colla de perduts que tenia a les seves ordres.
Al Gregori, l'amo li havia concedit l'honor de tenir una cabana per a ell sol, i el privilegi de ser empadronat a casa Sansa, tot un orgull del que només ell en podia presumir.
Hi va haver grans canvis, potser per a tots els "hippies", amb l'arribada d'en Miguel Aguilera, "l'skin", que va arribar a Tor per fer de guardaespatlles del vell, després dels nombrosos atemptats que aquest va patir, en alguns intents, segons ell mateix, de liquidar-lo.
Violent, sàdic i cruel, l'Aguilera es convertí aviat en enemic dels "hippies"; per una banda arran de l'enveja que li tenien, i per l'altra, per la manera amb la que tractava el vell Sansa. De fet, quan van trobar Sansa mort a casa seva, alguns ja celebraven que podia haver estat "l'skin".
Personalment veig els "hippies" com una mena de mercenaris que es movien per uns interessos creats amb enganys, disposats a fer content l'amo i d'aquesta manera rebre una gratificació més sucosa que la resta. També podríem arribar a pensar que, segurament, competien entre ells per agradar al vell i poder arribar així al nivell de confiança que aquell cacic hi tenia dipositada en el Gregori.
Segurament aquell exèrcit de fracassats acomplien ben bé la funció que el vell Montaner pretenia d'ells, i segurament, algunes més de les que no se n'ha parlat, com podrien ser els favors sexuals, tal i com se'ls cobrava de la Marli Pinto, la vigilància de les seves finques i el camí que pujava a Andorra, que de baixada els proporcionava un peatge que aconseguien extorsionant els contrabandistes, que de vegades marxaven amb la mosca sota el nas, per haver hagut de deixar una bona picossada a l'amo del camí de Pleià i poder-hi transitar amb els Range Rover carregats fins al capdamunt de caixes de tabac andorrà.
Tal i com ja vam comentar en una altra ocasió en una pàgina del col·laborador del bloc, titulada 'Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas', hi va haver alguns "hippies" que van perdre la vida a Tor; un d'ells va ser trobat penjat a una propietat d'en Palanca. Hi podria haver hagut més baixes entre les files de la legió de perduts de Sansa? Potser aquestes notícies destaquessin més o la premsa les trobés més atractivament sensacionalistes, i que hi hagués hagut més "hippies" morts en acte de servei mentre treballaven per la causa del vell Montaner, doncs ningú s'amoïnaria per aquells fracassats que de ben segur no importaven ningú.
I vosaltres, què en penseu, dels "hippies" que no ho eren?
Bona nit, seguidors del misteri de la MMT.
Un tema interessant que ens proposa el col·laborador del bloc, és el referent als atemptats que va rebre el que una vegada va ser amo de la Muntanya de Tor, el Ros de Casa Sansa, o Pepe, com l'anomenava la seva família.
Segons el darrer lletrat que va contractar el vell, Ricardo Gómez de Olarte, en Sansa va patir una sèrie d'atemptats cap al final de la seva vida, dels que se'n fa menció al llibre d'en Porta, però aquest no sembla donar-hi massa importància.
Llegim la pàgina d'opinió d'en Luciérnaga Intentos de asesinato contra Sansa per saber-ne una mica més sobre el tema.
Salutacions, seguidors del misteri.
Afegim una pàgina més a la Cova de Luciérnaga, aquesta vegada ens comenta el tema dels inversors que van interessar-se per la Muntanya de Tor, i que finalment no van poder invertir-hi ni un cèntim. O potser si? El cas és que pel que sembla, una bona colla de gent amb diners disposada a descobrir l'Eldorado català dels Pirineus, va fer tractes amb alguns dels cacics de Tor.
Com és que finalment no es va arribar a vendre la muntanya per a la construcció del que hauria estat el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus? Per culpa de la famosa Mà Negra de Tor?
Llegim la pàgina d'opinió del col·laborador del bloc en aquest enllaç: Inversores en Tor
Salutacions, lectors de la MMT.
Tal i com menciona en Rubén Castañer en una de les entrevistes que manté amb en Carles Porta, per Tor s'hi va passar de tot, fins i tot assegura literalment: –Incluso llegamos a pasar un misil Escofet, i com molt bé apunta el periodista es deuria referir a un míssil Exocet, de fabricació francesa.
Quan diem contraban com a tal, o el que entenem quan sentim a parlar-hi, ens venen al cap les típiques mercaderies sensibles de ser passades d'un costat a l'altra de la frontera, bé per eludir impostos, o bé per que es tracta de mercaderies difícils d'aconseguir a l'altre país destinació del contraban.
Aquestes mercaderies més susceptibles de ser passades per la frontera, en aquest cas d'Andorra a Tor, podrien ser el tabac, l'alcohol, els electrodomèstics, els aparells electrònics, potser algunes substàncies estupefaents, encara que aquestes últimes ja serien tractades dins el concepte del tràfic de drogues, doncs no són pas legals ni en un costat ni l'altre de la frontera. I el mateix passa amb les armes, encara que a Andorra el reglament d'armes per als civils i la seva exportació sempre ha estat força diferent respecte als països veïns, però quan es parla del contraban d'armes de foc sempre se'l bateja com a tràfic d'armes, indistintament del reglament de cada país.
Una cosa són les armes de foc civils, dissenyades i fabricades per a ús esportiu unes i de cacera altres, però al cap i a la fi armes que no tenen les característiques d'armes de guerra.
Al Principat d'Andorra la legislació sobre armes és força més laica que als països veïns, i si aquesta ha estat endurida per als mateixos residents al Principat, també ho va estar per als estrangers que miraven de comprar armes als armers andorrans, tot per pressions diplomàtiques de la U.E., que veia com francesos i espanyols compraven armes de foc de manera irregular a les armeries del País dels Pirineus.
De passar de vendre qualsevol tipus d'arma només amb la presentació d'un document d'identificació, i de vegades ni tan sols això, els armers andorrans es van veure obligats a reduir les vendes dels seus productes armers d'importació, i així els compradors estrangers ho tenien més complicat per fer-se amb armes curtes i segons quines armes llargues, sense esmentar les municions, doncs també es venien quantitats importants de tot tipus i de tots els calibres sense cap mena de control.
Se sap que fins i tot les bandes terroristes espanyoles com ara ETA, GRAPO, GAL, compraven armament i municions a Andorra, burlant d'aquesta manera les restriccions i controls del país veí, i encara que sigui un altre tema, no costa fer esment també que el petit país dels Pirineus va ser base d'operacions i amagatall de nombroses bandes terroristes i criminals, que moltes vegades feien servir el pas de Tor per fugir d'Espanya o baixar d'Andorra.
Però centrant-nos ara en el cas que ens interessa, podria ser que Tor veiés passar armes de guerra que baixaven d'Andorra?
Tal i com opinava el col·laborador Luciérnaga en una de les seves pàgines, Tor és una porta, i efectivament si hi havia prou diners, per allà es podria haver passat absolutament de tot, i no seria estrany que s'hi haguessin passat armes de guerra, tan en un sentit com en un altre, doncs no oblidem que tan Espanya com la veïna França, són estats productors d'armes de guerra, algunes fins i tot prohibides per la Convenció de Ginebra, i també són països signants de la Carta Internacional dels Drets Humans.
Se sap que des d'Andorra van sortir armes destinades a les Guerres de Iugoslàvia, se suposa que adquirides en grans quantitats. Potser aquestes armes van creuar la frontera i van passar per Tor de manera discreta, amb destinació a algun port atlàntic o potser fins i tot mediterrani, en direcció a algun port dels Balcans. Així doncs, tal i com assegurava en Castañer, podria haver passat sense massa complicacions un míssil Exocet, destinat a Líbia, o a qualsevol altra part del món, i podria ser que La Muntanya de Tor hagués esdevingut un pas fronterer habitual per als traficants d'armes de guerra.
Tot i així, cal remarcar que en Castañer no estava avesat a transportar explosius, quan li fa saber a en Porta: -Por Tor ha pasado de todo, y querían pasar Goma 2, pero me negué. Podem dir aleshores que en Rubén Castañer podria haver esdevingut com un senyor de la guerra però a petita escala?
No es pot descartar res en un lloc tan estratègicament ubicat, i així doncs, amb tan d'interès econòmic, motiu pel qual segurament naixés la ja famosa Mà Negra de Tor. Una Mà Negra que tot ho controlava; si no era amb diners, amb violència.
Hi podríem trobar en tot això alguna relació directa o indirecta amb la mort de l'amo únic?
Com tots sabem, tan en Sansa com en Palanca tenien el costum de cobrar peatge als contrabandistes que passaven pels seus camins, i pel que sembla i segons va descobrir en Porta, el Ros de casa Sansa hi posava més traves als transportistes de les mercaderies irregulars i de vegades també il·legals. Així doncs, aquest fet podria esdevenir un dels mòbils o una altra hipòtesi prou sòlida que en motivés el crim, doncs si bé els contrabandistes de tabac i alcohol podien ser més benevolents, no crec que els traficants d'armes ho fossin tant.
I vosaltres, què en penseu?
Bloc MMT
Benvinguts a la MMT.
Nova entrada comentant la darrera pàgina d'onpinió del col·laborador del bloc.
Aquesta vegada ens emplaça l'opinió cap al sergent de la Guàdia Civil encarregat d'investigar el cas del crim d'en Josep Montaner, el Ros de casa Sansa.
Segons els descobriments d'en Porta, aquest policia vocacional no va poder investigar com ell hauria volgut, i insistia d'alguna manera, sobre la famosa mà negra que envolta tots els misteris i successos estranys de Tor i la seva muntanya, assegurant que aquell cas d'homicidi no es va investigar.
Qui hi va haver al darrere capaç de manipular cossos policials i fins i tot jutjats?
Gent tan poderosa n'hi ha poca, però no és massa coneguda, doncs romanen a l'ombra.
Recordem que el propi sergent també va cometre algun error imperdonablement sospitós, com a professional experimentat en la investigació de crims i altres delictes relacionats.
Ho vam comentar mentre opinàvem d'en Batallé a Batallé un testigo interesante.
Llegim la darrera pàgina d'en Luciérnaga fent clic sobre l'enllaç: Un policía cansado.
Salutacions i benvinguts altra vegada a la MMT.
Aquesta vegada el col·laborador del bloc ens trasllada el misteri de la nota manuscrita que en Miquel Olivella, Miguel Aguilera en realitat, va deixar al marxar de casa Sansa i que la Guàrdia Civil va trobar al cap d'uns dies d'haver aparegut el cos d'en Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa.
Recordem que 'l'skin' va ser el primer sospitós detingut per la Guàrdia Civil en relació al crim, i posat en llibertat després de l'interrogatori.
Podem llegir la pàgina a l'enllaç: La nota de Miquel Olivella
A continuació adjuntem la transcripció de la nota manuscrita original, escrita per en Miguel Aguilera, l'Olivella al llibre d'en Porta:
Bona nit una vegada més, seguidors de la MMT.
En aquesta ocasió m'agradaria dedicar l'entrada a un jove seguidor acabat d'arribar al bloc, que segons tinc entès cursa els seus estudis de secundària a l'institut Vedruna de Ripoll, Girona, i s'ha mostrat interessat pels misteris de la Muntanya de Tor, que fins ara desconeixia.
Segons em diuen, la seva mestra de l'assignatura de català els posa deures de lectura i ell s'ha decantat per llegir aquest bloc, i mentre practica la llengua catalana s'endinsa en els misteris que omplen aquestes pàgines digitals, carregades d'incògnites.
És doncs un plaer poder comptar amb el teu suport a la MMT, Samuel, i mentre vas llegint i aprenent la nostra llengua, desitgem no ser motiu d'estirada d'orelles per part de la teva benvolguda mestra de català, i ens esforçarem al màxim per mirar de passar les proves ortogràfiques i de redacció. Tot i així, si trobeu alguna errada d'ortografia o bé de forma, estarem encantats de corregir-les.
Sigues benvingut doncs, i tot esperant els teus comentaris, rep una cordial salutació del Bloc de la MMT.
Bona nit seguidors de la MMT.
Si heu llegit el libre del "Patter de Tor", recordareu el personatge del contrabandista Batallé; un home dur i violent, difícil de tractar alhora, i que va agredir en Porta quan mirava d'entrevistar-lo per al reportatge del 30'.
Podríem dir que era un pròfug de la justícia i que se li'n fotia tot un rave, però també podríem estar segurs que potser el judici per l'assassinat d'en Sansa hagués pres un altre rumb si aquest 'outlaw' s'hi hagués presentat a declarar.
Per saber-ne l'opinió del col·laborador del blog, Luciérnaga, en podem seguir l'enllaç cap a la pàgina: Batallé un testigo interesante
Salutacions i bona vesprada, lectors de la MMT.
Tot visitant la Muntanya de Tor des de l'espai, a vista de satèl·lit podem apreciar una formació natural que ens recorda quelcom una mica macabre potser, però força curiós: s'hi aprecia una gran similitud amb el que podria ser la part frontal d'un crani o calavera humana.
La fotografia que podreu veure més avall d'aquest text, ha estat capturada des de l'aplicació Google Earth, que podreu trobar a la xarxa com a aplicació web, o descarregar-la per a instal·lar-la al vostre dispositiu. Podeu escriure 'Tor, Lleida' a la caixa de cerques per trobar la ubicació amb Earth, o introduir les coordenades GPS 42°34'13.7"N - 1°23'54.7"E. L'alçada de la vista de satèl·lit de la imatge en qüestió és de 8.900 metres a la superfície de la muntanya, encara que és apreciable des de molts metres abans. L'orientació de la imatge de satèl·lit és NO-SE.
Anant més enllà de la part casual de la fotografia, podria ser que de debò aquesta muntanya tingui quelcom que la faci especial pel que es refereix a l'àmbit d'allò paranormal? Significa alguna cosa aquesta formació rocallosa en forma de calavera humana? Sigui com sigui no paren de sorprendre'ns l'univers de Tor i els seus misteris. Escriurem més entrades sobre el tema d'allò paranormal a Tor. Si us interessa, no us ho perdeu i pareu-hi atenció.
Bloc MMT
Salutacions seguidors de la MMT.
En aquesta entrada tractarem el tema del contraban de persones que, en uns temps de guerres passades esdevingué tràfic habitual que passava per Tor i la seva muntanya. Fins aquí podríem pensar que tot va ser quelcom dins de la normalitat i fins i tot podríem dir que aquells pastors que s'oferien per a fer de 'passadors' tot ajudant a persones que fugien del franquisme, i altres que ho feien del nazisme, i posteriorment foren els mateixos nazis que fugien pel mateix pas, una vegada es veien derrotats pels aliats, com també ho feren pilots aliats als que els havien abatut els seus aparells en ple espai aeri ocupat i es veien obligats a fugir de la França envaïda per Hitler, podrien esdevenir herois que salvaven vides de persones que fugien d'una mort segura, encara que sempre no fou així.
A la primera meitat dels anys 30 del segle XX, el Principat d'Andorra era un petit país que passava desapercebut pels seus veïns transfronterers, doncs la seva economia estava basada en la ramaderia i l'agricultura i no tenia pas cap empresa dedicada a la banca. Tot això va canviar amb el començament de la Guerra Civil Espanyola i posteriorment amb la 2a Guerra Mundial, que portà al petit país dels Pirineus a créixer econòmicament d'una manera desmesuradament increïble.
La principal font d'ingressos dels andorrans, o la principal forma de subsistència era la ramaderia i també l'agricultura com hem comentat anteriorment, però de sobte, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola una potent economia comença a resorgir del no res. Fins aleshores el contraban no era quelcom destacable al Principat, però amb la guerra tot es transformà.
Pastors d'alta muntanya acostumats de tota la vida a suportar les inclemències del clima tant dur que vivien durant ben bé sis mesos l'any, es van adonar que podien canviar el seu destí fent negoci amb el contraban de mercaderies que a Espanya tots dos bàndols demandaven i ja eren escasses aleshores, doncs en temps de guerra ja se sap que tot s'atura i comença l'escassetat i el racionament de moltes matèries primeres i òbviament dels queviures.
A més a més del tràfic de mercaderies, els pastors eren contractats per fer de passadors, guiant persones que fugien de la guerra que acabava de començar, al principi empresaris i militants i polítics de la dreta espanyola, entre d'altres, i a les acaballes sobretot comandaments i soldats republicans que fugien de les represàlies franquistes. Els guiaven des de la frontera espanyola fins a Andorra, on s'hi amagaven el temps necessari per descansar de la llarga i dura travessa que podia allargar-se dies i setmanes, i després altres passadors els conduïen cap a la frontera francesa.
El mateix va passar durant la 2a Guerra Mundial; els pastors que feien de passadors a la Guerra Civil Espanyola, es van dedicar altra vegada a l'activitat de contraban de persones als anys 40, guiant sobretot jueus que fugien del nazisme a través de les muntanyes andorranes fins al primer poble a l'altre costat de la frontera: Tor. Una vegada a Tor, els pastors del poble que col·laboraven amb els passadors andorrans per un grapat de pessetes o alguna mercaderia convinguda per ambdós, els duien fins a Os de Civís, i d'allí es distribuïen per Espanya o Portugal. Tanmateix, només aconseguien fugir unes quantes persones que no havien caigut ens mans de la Guàrdia Civil de Franco o de la Gestapo o les SS de Hitler, respectivament.
Es podria arribar a pensar que l'activitat de passador de persones i de contraban de mercaderies en les dues guerres, fou prou lucrativa, però potser no tant com per a fer pujar el PIB andorrà fins a nivells insospitats. I és que en acabar la 2a Guerra Mundial, al Principat hi va florir una potent indústria bancària que en va sorgir del no res.
Com podia ser que els pastors que vivien, o podríem dir malvivien, abans de la Guerra Civil Espanyola dels seus ramats i els quatre horts de temporada, i potser fins i tot d'algunes fulles de tabac, després dels anys 40 del segle XX esdevinguessin gerents d'importants empreses importadores de turismes de luxe alemanys, bancs situats a un paradís fiscal gràcies a les lleis andorranes, propietaris de superfícies comercials, joiers de renom i altres activitats econòmiques on és totalment primordial disposar d'un gran capital per inciar-les.
Doncs és en aquest punt on podem començar a parlar de la Llegenda Negra d'Andorra.
La llegenda diu que molts dels pastors dedicats al contraban de persones, passadors, van aconseguir immenses fortunes assassinant aquests refugiats que guiaven per creuar la frontera, tan en un sentit com en un altre, sobretot importants empresaris espanyols que fugien del franquisme i jueus rics que fugien del nazisme. Els mataven a la muntanya; els feien caure per barrancs i els robaven les seves joies, diners, or, tot el que duguessin de valor o els lligaven les mans amb filferros, els prenien el calçat i deixaven que el clima de l'alta muntanya n'acabés de fer la feina.
Podria ser que una de les cases més importants de Tor, Casa Sansa, estigués implicada en el contraban de persones i col·laborés amb els passadors andorrans?
Bona vesprada seguidors de la MMT.
Se'ns emplaça una pregunta retòrica de la mà del col·laborador del bloc, Luciérnaga: Qui va assassinar en Josep Montaner, de casa Sansa?
Precisament aquesta incògnita és la que encara, a dia d'avui, manté encesa la flama d'un dels misteris més grans de la Muntanya de Tor.
Visitem la pàgina "¿Quién mató a Sansa?" per llegir l'opinió d'en Luciérnaga.
Bona nit seguidors de la MMT.
El col·laborador de la Maledicció de la Muntanya de Tor ens parla d'una curiosa troballa en relació amb les esglésies que hi ha hagut a Tor durant la seva història.
Un escrit interessant que ens fa qüestionar-nos coses: '¿5 Iglesias en Tor?'
Bon nit seguidors del misteri.
Aquesta vegada el col·laborador del bloc dedica una pàgina a l'apassionant tema dels càtars, també anomenats 'els homes bons', en aquest cas relacionats amb el que mou aquest bloc: Tor.
Com tots sabeu, es baralla la hipòtesi que el nom de Catalunya pot venir dels càtars, així doncs com els catalans.
En Luciérnaga ens en fa un esbòs a la seva secció d'opinió i col·laboració:
Salutacions, visitants i seguidors de la MMT.
En aquesta entrada us dirigim a una pàgina d'opinió del col·laborador del bloc, 'Luciérnaga', que ens obsequia amb una mica d'història antiga de Tor i la seva relació amb Occitània:
'¿Pertenecía Tor a Occitania?'
Esperem les vostres impressions en forma de comentari.
Bona nit, seguidors del misteri.
És el torn d'en Rubén Castañer a la secció d'opinió del col·laborador Luciérnaga.
Rubén Castañer, "El Rúben" com se l'anomena al llibre d'en Porta, va ser un personatge força polèmic, i que segons asseguraven les dones de Tor fou qui va portar-hi tots els mals.
Però qui en va ser el responsable que en Castañer arribés a Tor?
Seguiu l'enllaç per llegir l'opinió del col·laborador: Castañer: ¿Un servidor maltratado?
Bona nit seguidors de la MMT.
En aquesta ocasió tinc el gust de presentar una pàgina dedicada a la invasió sarraïna que va afectar El Pallars Sobirà i per contrapartida, Tor. L'escriu en Luciérnaga a la seva secció d'opinió i col·laboració 'La Cova de Luciérnaga'.
La titula 'Musulmanes en Tor', i la podeu llegir clicant l'enllaç del mateix títol, o com sempre, cercant-la al menú de la columna de la dreta, dins La Cova de Luciérnaga.
Bona nit seguidors de la MMT.
En Luciérnaga ens regala un rel·lat curt de fantasia mitològica llegendària, en aquest cas ubicat a Tor.
I és que les llegendes de les Dones d'Aigua corren per tot Catalunya, i doncs, Tor no podia quedar-ne al marge.
Seguiu l'enllaç: 'Hadas en Tor'
Bona nit seguidors del misteri.
Un tema molt interessant que entra al bloc: Els víkings, que van tenir relació directa amb Tor i la seva història antiga.
Luciérnaga ens presenta una mica d'història de Tor i aquests bàrbars que durant la baixa edat mitjana tenien atemorida mitja Europa, i es diu que fins i tot van arribar al Continent Americà.
'Vikingos en Tor', nova pàgina a la Cova de Luciérnaga.
Ben trobats seguidors del misteri i de la MMT.
Com és ben sabut per tothom qui s'ha submergit una mica en la història de Tor i els seus esdeveniments més significatius, en Jordi Riba, Palanca, va ser el líder o el cap d'un dels bàndols formats dins de l'antiga "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", esdevenint d'aquesta manera, podríem dir, com el 'comandant' de la resistència contra els associats per la urbanització de la Muntanya de Tor, Josep Montaner, 'Sansa', Francesc Sarroca, 'Cerdà', i en Rubén Castañer, entre d'altres.
Tenint en compte que es van passar la vida de plets, denúncies, i conflictes continuats, no era d'estranyar que en algun moment un dels dos bàndols afluixés una mica i reflexionés sobre tot plegat, i aquest potser va ser en Jordi Riba, de Casa Palanca, que en dues ocasions com a mínim va mirar de vendre la seva 13a part de la Muntanya de Tor. Una de les vegades l'oferí a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, i l'altra va ser al Comú de la Vall d'Andorra, curiosament sembla que ambdues negociacions van tenir lloc el mateix any 2005, encara que no van tirar endavant, suposem que per la problemàtica que comportava el vendre la part indivisa d'una copropietat.
Hem de suposar doncs, que en Palanca deuria tocar fons en aquella situació i decidí tirar pel dret venent-se la seva part de la muntanya, oblidant-se així de les disputes tan problemàtiques que li havia ocasionat des de feia tant de temps. Potser va ser el més assenyat, encara que potser ho va decidir un pèl tard, o fins i tot podríem barallar la hipòtesi que en Jordi Riba necessités fer diners d'una manera ràpida.
Recordem que els béns de Palanca els va heretar en Pablo Moreno, germà d'en Lázaro Moreno, el famós mosso i pinxo d'en Palanca, i cal recordar també que tant amo com mosso van acabar enemistats per qüestions desconegudes, segurament per això l'hereu d'en Palanca fou en Pablo i no el seu germà Lázaro.
Sigui com sigui, desitgem que a dia d'avui les relacions entre els copropietaris de la Muntanya de Tor flueixin amb harmonia, i continuin així durant generacions.
14/05/2023 Arran de l'entrevista amb Gregori de Aulestia, ens veiem obligats a rectificar la informació d'aquesta per no ser del tot correcte, segons ens explica l'entrevistat en relació al projecte del parc natural privat de Sansa a la muntanya de Tor. En podeu llegir l'entrada al següent enllaç:
