12 d’agost 2024

Dos Reportatges de TV Inèdits de la Muntanya de Tor

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Si recordeu la sèrie documental emesa recentment a TV3/3Cat titulada 'Tor' i presentada pel periodista Carles Porta, recordareu també aquelles imatges inèdites de Sansa entrevistat per una cadena de televisió, que es van afegir per engreixar alguns capítols de la 'docusèrie' en qüestió. Doncs bé, ara podeu veure tots dos reportatges sencers on apareixen aquestes imatges, produïts per RTVE de Catalunya que acabem de pujar al canal de YouTube de la MMT.
'Tor, una muntanya conflictiva', i 'Tor, una muntanya per a un home', son dedicats a la polèmica que ja despertava la muntanya de Tor abans de la mort de Sansa, on ens presenten els testimonis dels dos cacics més poderosos enfrontats des de temps immemorials, fent les seves declaracions sobre les disputes que els van fer enemistar de per vida.
A un dels vídeos hi podem veure també el testimoni d'un controvertit personatge relacionat amb la recent història de Tor; Josep Mont Guitart, el fracassat de la Seu d'Urgell que juntament amb la seva parella sentimental fou empresonat acusat del crim de Sansa. Fixeu-vos amb quina doble moral actuava aquest curiós personatge i com es canviava de jaqueta segons l'interessava.







Reportatges de RTVE.

 
 
Bloc MMT
 

07 d’agost 2024

Enderroquen la Cova de Josep Montaner

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri de la muntanya maleïda.

Com ja heu pogut llegir al títol d'aquesta entrada, efectivament hem de lamentar la pèrdua d'una de les icones més importants de Tor i el llegat de Sansa, i en especial d'una edificació que es va erigir en el seu honor, tal i com us explicàvem l'any passat a l'entrada titulada 'Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa'.
S'ha perdut quelcom únic en tots els aspectes a la muntanya de Tor. Sí, malauradament s'ha destruït la cova de Josep Montaner, un monument emblemàtic i força destacat a la història més recent de Tor i l'època dels "hippies", els contrabandistes, i les disputes més sonades per la muntanya de la discòrdia.
Fa pocs dies, un seguidor i col·laborador del bloc ens ho feia saber de primera mà mitjançant la xarxa social 'X'.
 



Alguns mitjans de comunicació a la xarxa no han trigat gens a fer-se'n ressò d'aquesta malaurada notícia pels aficionats a Tor i a la seva singular història. Els motius que van empènyer els propietaris de la finca de Pleià, els actuals hereus de Casa Sansa, a enderrocar la cova-cabana de Josep Montaner, tal i com ens expliquen aquests tercers, van ser perquè suposadament l'estructura de l'edifici es veia compromesa i es corria el risc que pogués caure, tot això per culpa d'uns ocupants que en van cremar un dels pilars principals, segons sembla per deixadesa. Aquesta és una informació avalada i reconeguda per un dels hereus de Sansa directament per a aquest mitjà. Cal descartar-ne doncs alguns rumors que corren per les xarxes afirmant que a l'interior de la cova s'hi va produir un accident i els afectats van denunciar-ne la propietat, perdent aquests la demanda. Aleshores, se suposa, els hereus de la finca decidiren enderrocar la cova-cabana per evitar-ne més problemes legals.
A banda del fet en si, però, hi ha la curiositat que la majoria dels mitjans de comunicació estan confonent la cova de Josep Montaner amb una de les cabanes que feien servir els "buscavides", també anomenats "hippies", que vivien a les bordes de Pleià. A la sèrie documental 'Tor' hi apareixen les cabanes que els "correligionarios" de Sansa havien construït per aixoplugar-se, així com també a les imatges del 30 minuts de TV3 'La muntanya maleïda' produït i emès el 1.997 per a la televisió autonòmica.
Us recomanem doncs insistentment l'entrada escrita l'any passat on fèiem una petita crònica de la Cova de Josep Montaner, inspirada sobretot en les vivències i les anècdotes de Gregori de Aulestia i Juan Solís, darrers habitants de les bordes de Pleià després de la mort del Ros de Sansa: 'Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa'.
 
 
La Cova de Josep Montaner, al moment del seu enderrocament.

 
Aprofitarem aquesta edició per esclarir un tema que Gregori de Aulestia ens va comentar recentment en relació a l'emissió de la 'docusèrie' de Carles Porta. Es tracta d'una de les cabanes que apareixen a les imatges inèdites que l'equip de Porta va enregistrar per al reportatge 30 minuts del 97. Segons ens confia Gregori, la cabana on apareix ell mateix i altres "buscavides", en realitat era una guingueta, i el campament dels "hippies" en si era la zona habilitada per als visitants que baixaven sobretot d'Andorra per consumir alguna beguda o potser per menjar un aperitiu asseguts a la taula instal·lada al costat del popular tipi, escenari complementat per les tres creus en honor als morts del 1.980 i per al que encara havia d'arribar.
Si ens hi fixem, a l'interior de la cabana on apareix Gregori, podem veure-hi unes ampolles de begudes alcohòliques que eren per servir la clientela de la guingueta en qüestió. Aquest petit negoci, regentat pel secretari personal de Sansa, disposava dels permisos necessaris per a l'activitat, tant de la propietat on s'ubicava com de les autoritats pertinents. A continuació podeu veure unes fotografies de l'època on s'hi aprecia el que us comentem.
 

Gregori de Aulestia a l'interior de la cabana de les bordes de Pleià que feia les funcions de guingueta. 


L'exterior de la cabana que no és la mateixa que la cova de Josep Montaner.


Rosendo Montaner, germà de Josep Montaner. Al fons, cabanes de les bordes de Pleià. Imatge inèdita del 30' del 1.997.


Gregori de Aulestia, Salvador Esteve (Boro), i el gos de Gregori, Llopinski. Al fons podem veure les creus, el tipi, i la cabana-guingueta del campament dels "hippies" a Pleià.

 
Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa, al costat de la cabana-guingueta que regentava a les bordes de Pleià.





Interior de la cova de Josep Montaner.


Alguns dels mitjans que s'han fet ressò de l'enderrocament de la cova de Josep Montaner a la xarxa:

 –06/08/2024 Diari Segre: 'Enderroquen la cabana dels hippies de la muntanya de Tor pel risc de col·lapse'

 –06/08/2024 Nació: 'Enderroquen la cabana dels hippies de Tor'

 

Imatges emprades: 30 minuts/TV3/3Cat/Diari Segre/Pedro L. Esteban



Bloc MMT
 

06 d’agost 2024

Els Propietaris de la Muntanya de Tor Adverteixen les Empreses que Utilitzen la Seva Finca Sense Permís

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició, seguidors de la MMT.

Hi ha una qüestió que podríem definir com la més candent a l'actualitat de la muntanya de Tor, a banda de la polèmica que es va despertar amb l'allau de visitants atrets al poble de les tretze cases per la recent emissió de la sèrie documental de Carles Porta a TV3.
Aquesta vegada, la polèmica radica en el fet que, algunes empreses turístiques, sobretot andorranes, fan promoció i explotació de la muntanya de Tor i els seus camins, sense permís previ dels seus propietaris, els hereus actuals dels originaris de l'escriptura del 1.896.
Sembla que no és quelcom nou, doncs segons ens assegura un dels hereus de la finca, fa temps que algunes agències turístiques del principat aprofiten la zona de la muntanya de Tor i el seu atractiu entorn natural, per a oferir paquets d'excursions 4x4 amb dinar a Casa Sisqueta inclòs.
La recent estrena de la sèrie documental de Carles Porta, com ja sabem, ha disparat l'afluència a la muntanya i per tant la demanda d'excursions com aquesta que comencen al país dels Pirineus, creuen la frontera de manera il·legal, i s'endinsen a la finca de Tor sense permís documentat, i per tant, sense satisfer-ne cap pagament conegut pel dret de pas.
 
 
Paquet de lleure ofert per una de les agències turístiques d'Andorra que han estat advertides pels copropietaris de Tor.

 
Segons hem pogut saber, resulta que com passa sovint amb els copropietaris de la muntanya de la discòrdia, la manca de consens en aquest cas es converteix en un problema a l'hora de regular els abusos per part de tercers a la finca privada de Tor. Pel que sembla, hi ha alguns copropietaris que permeten l'accés de les excursions organitzades a la seva muntanya, en contra de la voluntat de la resta dels inscrits a la copropietat, siguin veïns o no. Això desemboca en disputes i crispació constant entre els tretze que ja en són més de vint amb drets de propietat sobre la muntanya. Aquests es mostren disposats a actuar i avisen que prendran mesures legals si les empreses advertides fan cas omís als seus requeriments.
Fins ara, els "condueños", ja han avisat una quinzena d'empreses que promocionen la ruta de Tor amb alguns dels seus paquets de lleure, tot i que hem pogut comprovar que la majoria estan fent cas omís als requeriments dels copropietaris, doncs encara es poden trobar anunciades als seus respectius llocs web, les excursions a la muntanya i al poble de Tor.
Desitgem que la problemàtica d'aquest abús a la muntanya de Tor i el seu entorn se solucioni el més aviat possible, els seus copropietaris arribin a un consens pacífic, i que la massa incontrolada de turistes d'allò fosc s'aconsegueixi regular per fi.
 

Cartell informatiu a la finca privada de la muntanya de Tor.


 
 
Bloc MMT
 

30 de juliol 2024

29 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a l'únic bloc especialitzat amb la història del poble de les tretze cases i la seva misteriosa muntanya.

Malauradament no podem acomplir el que desitjàvem a l'entrada de l'any passat sobre el misteri del crim de Sansa i el seu vint-i-vuitè aniversari: Esclarir ja l'autoria i la motivació de l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor, cadàver del qual fou trobat per un grup de "buscavides" que s'allotjaven a finques de la seva propietat.
Com ja sabeu, tal dia com avui de l'any 1.995, Salvador Esteve, 'Boro', i Xavier Carbonell, 'Xavi', dos veïns de la muntanya de Tor, trobaven el cos sense vida de Josep Montaner Baró, cacic de Casa Sansa i propietari de les finques on malvivien aquests dos alternatius o neorurals, amb d'altres comuns.
Malauradament, no podem assegurar ara com ara tenir ja un sospitós prou clar per poder-lo sentenciar del crim encara sense resoldre, que fins ara ha inspirat unes quantes obres literàries i una sèrie documental, mirant de delatar l'assassí o assassins de Sansa. Des de la MMT creiem que han estat en va tots aquests intents per mirar d'esbrinar l'autoria d'aquest homicidi no resolt. Potser vint-i-set anys d'investigacions hagin aportat noves hipòtesis i nous sospitosos, però malauradament creiem que s'han deixat alguns indicis per investigar, o potser aquests fils que trobem a faltar no s'hagin aportat a la 'docusèrie' 'Tor' per manca de pressupost o de temps, o potser per tots dos factors alhora.
 
 
 
 
La producció de la sèrie documental de Carles Porta 'Tor', la podem definir de brillant en quant al seu contingut històric i la seva execució tècnica i audiovisual es refereix, però tot i el gran nombre d'entrevistats i testimonis aportats, cal dir que no ens acaba d'aïllar del tot la incògnita de l'equació autoria-motivació dels assassins de Sansa. Recordem aquí que Porta ha estat anys i panys mantenint viva la flama del misteri del crim de l'amo de la 'muntanya maleïda', tal i com nosaltres creiem, possiblement per interessos econòmics que, a banda de la seva confessada obsessió pel cas, ha volgut monetitzar a través de llibres i ara també d'una producció audiovisual força ambiciosa. Aquesta 'docusèrie', com ja sabeu, sembla que no s'acabarà al vuitè capítol, el darrer de la producció, a jutjar per la misteriosa trucada que se suposa que el periodista i narrador ens fa veure que rep justament en acabar la sèrie. Segons sembla, tal i com ha avançat Porta fa unes setmanes als mitjans, un dels entrevistats li volia fer saber que li va amagar informació durant l'entrevista per a la sèrie. Ara, aquesta nova aportació cal valorar-la i investigar-la, i potser si consideren que s'ho mereix s'allargui la 'docusèrie', o no. Sobre aquest tema en vam escriure una entrada al bloc: Entrevisten Carles Porta a Rac1: "M'ha trucat un dels personatges de 'Tor' dient que m'ha amagat informació". Tenint tot això en compte, podria ser doncs que el periodista Carles Porta continuï mantenint viva la flama de Tor per interessos econòmics? El que queda prou clar és que si no hagués tingut interès econòmic amb la història de Tor i el crim de Sansa, potser ens hauria fet arribar d'una altra manera tota la informació que va recopilar del cas, sense fer-ne cap mena de negoci.
Com ja comentàvem a d'altres entrades, sembla que a la 'docusèrie' 'Tor', Carles Porta ha fet els deures amb els que van ser els autèntics testimonis de la història més recent de Tor, i aquesta vegada els ha escoltat un pèl més, però no del tot. Per posar un exemple, el testimoni de Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa i un dels primers a presenciar l'escena del crim i l'aixecament del cadàver, podríem dir que no el copsen del tot a la 'docusèrie', però respecte de 'Tor, tretze cases i tres morts', si que en podem apreciar un canvi substancial. Tot i així, la hipòtesi de Gregori no és investigada per Porta a 'Tor'.
 


 
Ja coneixeu la hipòtesi del que fou secretari personal de Sansa, però sinó, la podeu llegir a l'entrada que vam escriure al respecte fa una mica més d'un any: Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia.
Si tal i com sospita Gregori, els assassins de Sansa van ser uns hipotètics mercenaris enviats pels inversors belgues de Santouré, per mirar de recuperar l'interès del 'Ros' amb aquests i el seu projecte per a la muntanya de Tor, possiblement a dia d'avui seria molt complicat trobar-los i inculpar-los, però aquesta hipòtesi és la que fins ara creiem més lògica i encertada. Potser a la 'docusèrie' 'Tor' no s'hagi posat prou importància a fer adonar l'espectador dels 'lobbies' estrangers que hi havia interessats amb la muntanya de Tor, ni com de valuosa n'era aquesta, no només per extensió, pastures, i riquesa natural, sinó més aviat per la seva importantíssima ubicació. No en som prou conscients que la muntanya de Tor sempre ha esdevingut un dels enclavaments estratègics únics a la Península Ibèrica, amb uns interessos foscos mai prou rebel·lats. El crim de Sansa no té res a veure amb discussions entre veïns que s'odien, ni amb antics conflictes de pastures o de fusta. Encara menys per venjances de mafiosos o de contrabandistes. És quelcom a un nivell molt més alt. Possiblement ni el propi Sansa n'era conscient del tot, i per això mai no va arribar a creure's que l'acabarien assassinant per la seva propietat. Tot i així ja s'ensumava quelcom una vegada li van entregar la muntanya. Feia servir el baix perfil; deia a Gregori que no li preguntés a on anava i d'on venia. Josep Montaner feia sospitar el seu secretari que vivia empaitat. Això es desprèn del testimoni de Gregori quan assegura que el seu mentor li deia que dormiria cada dia a un indret diferent perquè "ells" no el trobessin. Però qui eren ells? Es referia als mercenaris o sicaris que possiblement els inversors belgues li enviaven per fer-lo canviar de parer respecte del seu projecte? Això possiblement no ho sabrem mai, però repeteixo, és la hipòtesi més factible que tenim fins ara, segons el nostre parer.
 

 
 
Desitgem que per a l'entrada al bloc que recordi el trenta aniversari de la troballa del cadàver de Sansa, podem aportar més informació al respecte, i si per fi s'aconsegueix identificar mòbil i responsables del crim sense cap mena de dubte, estarem d'enhorabona per tancar un cas tan mediàtic com aquest. Fins aleshores, no ens pareu de seguir, el bloc continua com sempre; oferint-vos noves entrades carregades de curiositats, notícies, història i moltes més coses relacionades amb la història del poble de les tretze cases i la seva enigmàtica muntanya.
 
 
Imatges emprades: CCMA/Stern Crime/Jens Stoermer
 


Bloc MMT
 

28 de juliol 2024

1/10/1989 - Diari de Lleida: "No Deixarem Posar els Parallamps per Diners"

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.989 apareixia al Diari de Lleida una curiosa notícia que parlava de la muntanya de Tor i un abocador de material radioactiu. Com sempre passa amb la muntanya de la discòrdia, irremeiablement, de seguida s'aixeca la polseguera de la polèmica i el sensacionalisme quan se'n parla als mitjans informatius. I això sempre ha estat així, sense excepcions.
Segons ens explicaven a l'edició del Diari de Lleida del dia 1/10/1989, un membre de Casa Sansa de Tor sol·licitava amb un escrit a l'ajuntament d'Alins, al qual pertany el municipi de Tor des d'abans que aquest en perdés el seu ajuntament, la instal·lació d'un abocador de parallamps radioactius a una de les seves finques privades ubicada a la muntanya de Tor.
Aquesta notícia també fa la seva aparició a la 'docusèrie' de Carles Porta 'Tor', on es baralla la possibilitat que el declarat amo de la muntanya de Tor el febrer del 1.995, podés haver estat mort per aquesta qüestió. És quelcom que podem descartar per motius obvis. Sembla que la cosa no va anar exactament com explica Miquel Montaner, germà de Josep Montaner, a l'entrevista per a la sèrie de Porta, on afirma que finalment no es va fer l'abocador radioactiu a la muntanya de Tor perquè Sansa s'hi negà. Si precisament al Diari de Lleida ens diuen que és Rosendo Montaner, hereu de la muntanya, qui du a l'ajuntament d'Alins la sol·licitud per engegar l'empresa de l'abocador, com pot ser que el seu germà Josep s'hi negués? A ningú se li acudiria pensar això quan sabem que a Sansa li agradaven tant els diners i sempre buscava tenir una vida fàcil i plena de plaers, sense esforços ni sacrificis.
Com que l'ajuntament d'Alins en tenia l'última paraula, finalment no es van concedir els permisos necessaris per a l'execució de l'abocador de materials radioactius a Tor.
A continuació en podeu llegir el retall original del Diari de Lleida on apareix la notícia en qüestió, que també afegirem a l'apartat 'Hemeroteca de Tor':
 
 
Pitgeu la imatge per a ampliar-la 


 
Al següent retall corresponent a l'edició del Diari de Lleida del quatre d'octubre del 1.989, s'amplia la noticia del retall anterior, on ens expliquen que l'ajuntament d'Alins busca suport per evitar l'execució del cementiri radioactiu a Tor. Fixeu-vos amb la suma de diners que oferien als veïns per a una concessió de deu anys d'una petita part de la muntanya. 600 milions de pessetes, més de 3,6 milions d'euros, però que tenint en compte la inflació, podrien convertir-se en gairebé deu milions d'euros actualment.
 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la


 
 
Retalls descarregats de l'Arxiu Municipal de Lleida.
 
 
 
Bloc MMT
 

24 de juliol 2024

Entrevisten els Germans Aulestia i Gregori Parla de Tor

Benvinguts sigueu a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases. Us saluda el seu editor.

Fa unes setmanes escrivíem una entrada en relació a l'entrevista que Catalunya Ràdio va fer a Gregori de Aulestia, com ja sabeu, personatge imprescindible de la història més recent de Tor. (Entrevisten Gregori de Aulestia a Cat Ràdio: 'Sansa em Deia: Vigila Perquè el Poble és Molt Malparit').
El mateix equip de Cat Ràdio encarregat d'entrevistar el secretari personal de Sansa, va tornar al castell de Gallifa per assistir a una trobada prou especial. Fou amb els dos dels quatre germans Aulestia més coneguts; Gregori i Oswald. A la gravació, d'uns vint-i-quatre minuts de durada, el periodista formula als germans unes preguntes prou interessants per a conèixer per sobre les seves emocionants vides. Com no podia ser d'una altra manera, a Gregori li correspon respondre a les qüestions que encara havien quedat pendents sobre Tor a la primera reunió. Podria ser que hi hagués una tercera entrevista, tot i que per explicar amb pèls i senyals les vides d'aquests dos grans personatges, possiblement necessitaríem milers d'entrevistes. No us farem cap avanç i us recomanem escoltar l'enregistrament sencer.
 


 
Per escoltar l'entrevista als germans Aulestia, ho podeu fer seguint aquest enllaç:

Gregori i Oswald Aulèstia: "Hem tingut una vida de sexe, droga i rock and roll"





Bloc MMT
 

22 de juliol 2024

El Llençol als Peus del Cadàver de Sansa

Benvinguts sigueu a una nova entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor. Salutacions cordials del seu editor.

Els que ja hagueu vist la sèrie documental 'Tor' i heu seguit el bloc assíduament els darrers mesos, recordareu que a l'aixecament del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor,  s'hi fa constar que els peus del difunt eren coberts amb un drap de manera superficial, tot i que a les fotografies que hem pogut apreciar a la 'docusèrie' de Porta, s'hi pot veure que més aviat els hi van embolicar. Així doncs i com ja hem avançat anteriorment, avui volem dedicar l'entrada a aquest estrany indici trobat a l'escena del crim de Sansa.
 
 
Cadàver de Josep Montaner fotografiat per la policia judicial de La Seu d'Urgell el 1.995

 
Segons ens expliquen els metges forenses i alguns dels "buscavides" a la 'docusèrie' de Carles Porta, el cadàver de Josep Montaner patia una avançada descomposició a algunes parts del cos, com era el cas de les extremitats, especialment els peus. Podríem pensar doncs, com hem comentat ja a unes altres entrades, que algú es podria haver trobat el cos sense vida de Sansa i li va cobrir els peus descompostos com a mostra de respecte. Aleshores hauria de ser algú que per força el conegués i li tingués certa estima, doncs podem posar en dubte raonable que els mateixos assassins es distraguessin a fer una cosa així. Tanmateix no deixa de sorprendre'ns el fet que el rostre de Montaner no fos trobat cobert de cap manera, a jutjar per l'estat de descomposició que aquest presentava. Aquí ens sorgeixen algunes qüestions: 1-Podrien haver cobert a priori el rostre de Sansa i posteriorment algú en va traslladar el drap o el llençol en qüestió tot embolicant-li els peus?
2-Podria ser que un suposat testimoni de l'escena del crim en cobrís també el rostre i algú, posteriorment, en retirés el suposat sudari?
Trobem que no té cap mena de lògica que si se li cobrissin els peus, no se li hagués cobert també el rostre, com diem, conforme a l'avançat estat de descomposició del mateix. Encara més; D'acord amb els tractats de criminologia, normalment, quan apareixen els cossos sense vida amb el rostre tapat, és sobretot quan l'assassí o el seu còmplice ha estat algú de l'entorn més proper a la víctima. Això es fa sobretot perquè l'assassí no suporta mirar la cara de la persona coneguda que ha matat, però també com a mostra de respecte.
 

Detall de les extremitats inferiors del cadàver de Montaner i el sudari que li cobria els peus

 
En virtut de la nota que Miguel Aguilera va deixar a l'escena del crim de Sansa, trobada per agents de la Guàrdia Civil durant l'escorcoll posterior a l'aixecament del cadàver, seria prou lícit presumir que el guardaespatlles del cacic es podria haver topat amb el cos ja sense vida del seu protegit. Això però contradiria el testimoni del darrer advocat del Ros, Gómez de Olarte, que va assegurar haver parlat amb el seu client el dia vint-i-quatre o vint-i-cinc de juliol del 1.995. Aleshores, fixant-nos amb aquest detall podríem descartar que el mateix Aguilera hagués pogut cobrir els peus del cos sense vida de Montaner, si no és que les dates amb les que va signar la seva nota manuscrita fossin errònies o directament falses. Tampoc els "hippies" que van fer la malaurada troballa del cadàver de Sansa van cobrir-ne les extremitats inferiors, i també els sorprengué aquest detall.
Potser caldria aportar una hipòtesi més sobre el sudari que cobria els peus del cadàver de Sansa.
Si ens remuntem als ritus funeraris ancestrals a Europa, i els costums que es duien a terme quan una persona moria, trobem que a algunes cultures de zones concretes, es lligaven o s'embolicaven els peus als difunts. El motiu d'aquesta tradició funerària radica en el fet de la creença popular que si no es feia així i al difunt li quedaven les extremitats inferiors separades, podria endur-se a la mort algun amic o familiar. Ens consta que aquest costum encara es posa en pràctica a algunes comunitats europees de l'est del continent, però també a algunes zones rurals de la Península Ibèrica. Tenint això en compte ens sorgeix una pregunta inevitable; Podria haver estat doncs algun veí de Tor que es trobés el cos de Sansa sense vida i segons li manaven els seus costums li lligués els peus per evitar més morts? D'acord amb aquest ritu funerari havia de ser un amic o potser un familiar, que eren els únics que perillaven de ser abduïts al son etern pel cacic de Casa Sansa. Aquí hem de recordar que alguns germans de Josep Montaner eren a Tor dies abans de la troballa del finat. Només com a apunt, però possiblement qualsevol habitant d'una certa edat de la zona, conegués aquest costum i el posés en pràctica quan tocava. És un indici que no es pot descartar.
Si voleu aportar alguna cosa al respecte, o potser donar el vostre parer d'aquest tema, ho podeu fer a través dels comentaria a l'entrada.
 
 
Imatges emprades: TV3/3Cat/Sèrie Documental 'Tor'/Carles Porta



Bloc MMT
 

11 de juliol 2024

Entrevisten Carles Porta a Rac1: "M'ha trucat un dels personatges de 'Tor' dient que m'ha amagat informació"

Salutacions cordials i benvinguts sigueu una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.
 

 

El passat 9/7/24 van entrevistar Carles Porta al programa Versió Rac1 de l'emissora de ràdio Rac1. L'entrevista es va centrar, lògicament, amb la sèrie documental que el periodista i presentador va narrar fins fa poc a les pantalles de 3Cat. Com ja sabeu, 'Tor' ha tingut un èxit tan aclaparador que ni el propi Porta se l'esperava. Hem d'estar d'acord quan afirma que fan productes de qualitat.
Des que es va acabar el vuitè i últim capítol de l'esperada 'docusèrie', la trucada desconeguda que fan a Carles Porta es pot afirmar que ens té amb l'ai al cor. A priori van sorgir especulacions al respecte que ara el periodista ha esclarit. L'autor de la trucada és un dels personatges entrevistats per a la sèrie que vol fer una aportació, segons ell, important. Confessa que va amagar informació a Porta i ara li ha facilitat, com per treure's un pes de sobre, per quedar-se tranquil, podríem dir.
Porta assegura que ho estan investigant, i si finalment es tracta d'una informació interessant, podria continuar amb la sèrie de 'Tor'. Ara li queda prou clar que la mort de Sansa va ser un avís que als autors, els va marxar de les mans, coincidint així amb la hipòtesi de Gregori de Aulestia (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
 
Us deixem amb l'entrevista que us recomanem especialment:
 

 
Imatges emprades: Versió Rac1/Rac1


 
 
Bloc MMT
 

07 de juliol 2024

Afegim la Nota de Miguel Aguilera als Documents Originals dels Successos de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Apareguda al setè capítol de 'Tor', la nota manuscrita original de Miguel Aguilera l'afegirem a l'apartat dels 'Documents originals dels successos de Tor', al menú de la columna de la dreta >>>>>

Aquesta és la nota original que suposadament Miguel Aguilera va escriure i col·locar en un racó de Casa Sansa entre els dies vint-i-u i vint-i-dos de juliol del 1.995, segons declara a la sèrie documental 'Tor' i al jutjat de Tremp quan va ser requerit com a investigat, per cobrir-se les espatlles perquè teòricament entrava a un habitatge al que ja se li havia prohibit l'accés. L'escrit està realitzat amb un tipus de lletra que es data el 21/7/95, i la segona part datada i signada l'endemà, el 22/7/95, ja escrita amb una lletra diferent, però totes dues parts de la nota, escrites amb una cal·ligrafia força irregular i amb lletres majúscules.La nota manuscrita del gran dels Aguilera sempre ha despertat desconfiança per diferents motius. Segons declaracions del mateix Aguilera, el dia vint-i-u de juliol del 1.995 va ser a Casa Sansa de Tor per arreplegar els seus efectes personals i no tornar mai més. Tanmateix, el guardaespatlles de Sansa va decidir quedar-s'hi a fer nit perquè va trobar una ampolla de ponx i se la ve beure tota. Se suposa que no deuria trobar-se en condicions de conduir, i per això va pernoctar a la que havia estat la seva cambra habitual quan s'allotjava a la casa del crim.
Com ja comentàvem a l'entrada de la ressenya del setè capítol de 'Tor', creiem que Aguilera es va trobar amb el cos sense vida de Josep Montaner i va decidir escriure una nota com a coartada, i no perquè entrava a casa aliena on se li havia prohibit l'accés. De fet, i segons explica Carles Porta, el jutge de tremp deixà lliure Aguilera precisament per la nota. Quelcom una mica fora de context, sobretot si s'analitza detingudament el contingut del manuscrit, la seva cal·ligrafia, els dos tipus de lletra emprats, i les diferents dates de la signatura. El nostre parer és que la primera part de la nota la va escriure Aguilera una vegada arribat a Casa Sansa, el 21/7/95, sense haver-se adonat de res estrany a la casa, però la segona part, possiblement la va afegir a la nota una vegada havia trobat ja el cos sense vida del propietari de la muntanya de Tor. Això lògicament no ho vol reconèixer, però el seu testimoni no resulta prou convincent. (Setè capítol: Els contrabandistes, minut 00:25:29). D'aquesta manera si que resultaria més lògic que Aguilera escrigués la nota adreçada a la Guàrdia Civil, per desentendre's de la mort del seu arrendador i soci, Josep Montaner, Sansa.
Podria haver estat doncs Miguel Aguilera qui va cobrir amb un llençol els peus del ja difunt Sansa en mostra de respecte? O això de tapar els peus al difunt, o potser lligar, respon a una motivació diferent? És quelcom que us volem exposar en una altra entrada.
I vosaltres què en penseu de la sospitosa nota de Miguel Aguilera? Podeu donar el vostre parer als comentaris a l'entrada.
 

Pitgeu la imatge per ampliar-la

 
Imatge descarregada de la 'docusèrie' 'Tor': https://www.ccma.cat/3cat/t1xc7-els-contrabandistes/video/6286885/
 
 
 
 
Bloc MMT
 

04 de juliol 2024

Entrevista a Carles Porta Sobre la Docusèrie 'Tor'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda atentament el seu editor.

Tothom qui hagi seguit la sèrie documental de Carles Porta 'Tor', segurament haurà visualitzat l'entrevista que es va emetre en acabar el vuitè i últim capítol d'aquesta interessant producció de televisió.
El presentador i narrador de 'Tor' és entrevistat per Albert Om, un destacat periodista de la CCMA.
Om formula interessants preguntes a Porta, qui abans de començar l'entrevista, ja dubta amb si aquest serà el final o no. Lògicament es refereix al final de la història de Tor i el seu principal enigma, que ha perseguit el periodista durant gairebé trenta anys de la seva vida professional i personal.
 
 

 
Com no podia ser d'una altra manera, la primera qüestió que Om llença al narrador de 'Tor' és sobre la misteriosa trucada telefònica anònima que es pot veure en pantalla a l'acabar el vuitè capítol, trucada que pot fer pensar que això no s'ha acabat aquí. Segons ens explica Porta, mentre produïa la 'docusèrie' no ha parat de rebre trucades i missatges amb els que li asseguraven saber qui havia mort Sansa. És natural. Sempre que es presenta un esdeveniment com aquest, apareix del no res una massa de gent buscant atenció, amb gana de fama, amb desig de sortir a la 'tele'. Això fa que una investigació seriosa com ha estat la del periodista Carles Porta i el seu equip de documentació, puguin perdre temps i recursos per a investigar pistes falses, o estirar fils que potser no interessen prou o que són un carreró sense sortida. Cal prioritzar, és clar. Com escrivíem anteriorment, ni els pressupostos ni el temps, no són pas infinits. Afortunadament estem parlant de professionals que saben valorar la informació i sospesar-ne la seva coherència, però sobretot la seva importància directa amb els fets i els personatges i la història que exploren.
Porta creu que tots els personatges que apareixen a 'Tor' són sospitosos del crim de Sansa, i que segurament l'assassí del cacic ha estat entrevistat per ell i els seus col·laboradors. Des d'aquí, tal i com ja us avançàvem a la darrera entrada, hem de discrepar amb aquesta afirmació. Hi ha un fil que no s'ha estirat a la sèrie documental de Carles Porta. És el dels inversors belgues de l'agent immobiliari d'origen francès, que havia fet tractes amb Sansa, després que els inversors anglesos del Rúben es retiressin de Tor per culpa dels morts del 1.980 i totes les desafortunades repercussions que allò va comportar. Però tornem al mateix d'abans; Els diners i el temps infinits, no existeixen.
Porta ens avança que la misteriosa trucada anònima del vuitè capítol és d'un dels personatges importants de la trama, que segons sembla, vol aportar més informació a la investigació. Podria ser Josep Ma. Sarroca, hereu de Casa Cerdà, l'autor de la trucada telefònica a Porta? Recordem que durant tota l'entrevista per a la sèrie, el fill del tercer cacic de Tor, fa vàries interrupcions al·legant que no vol parlar de segons quins temes, i que si de cas, ja ho farà més endavant. Potser també podria ser que l'hereu de Cerdà s'estigui prenent el luxe de dir no al mateix Carles Porta, posant de manifest la seva estranya personalitat.
 
 

 
Que Tor ha estat una obsessió per a Carles Porta no és pas cap novetat. Més aviat l'obsessió s'ha centrat en qui va assassinar Sansa, no tant com la història de Tor en si mateixa. Des d'aquest mitjà hem sostingut i ho mantenim; creiem que més aviat ha estat un interès empresarial, o si ho voleu, un filó periodístic, literari, i ara també televisiu que calia explotar. Existeix la possibilitat que aquesta beta no s'hagi esgotat i el periodista la vagi exprimint a poc a poc, entre temporada i temporada de Crims. Si més no, la nostra crítica a la 'docusèrie' ja la coneixeu.
Com ja sabeu, l'assassinat de Sansa va ser un crim que a dia d'avui encara continua impune i sense resoldre's. A banda de la manca de mitjans tecnològics de l'època, els mitjans materials i econòmics dels que disposava la Guàrdia Civil del Pallars, podríem afirmar que tampoc no eren els millors del món. El sergent Uclés, l'encarregat de la investigació del cas per part de la policia judicial de la Guàrdia Civil de La Seu d'Urgell, afirmava que no l'havien deixat investigar el crim com ell pretenia. Tot això feia que el sumari de la causa s'hagués de refiar dels testimonis que van sorgir. En aquest cas només en va ser un. El testimoni de càrrec del fracassat Antoni Gil José, que ja coneixem.
Irremeiablement l'entrevistador fa la pregunta de marres a Porta, que una vegada més, fuig d'estudi. Curiosament però posa en boca de Lázaro unes paraules que no va pronunciar exactament així. Confusió? Ho podeu comprovar al segon capítol (Els hippies), exactament al minut 49:00.
Quant se li demana a Porta si sap més coses del crim, afirma convençut que en podria fer vuit capítols més, tot i que encara que no ho reconeix, tornem altra vegada al tema del pressupost i el temps.
Sobre la trucada d'última hora que tanca el capítol final de 'Tor', l'entrevistat assegura que si n'obtingués noves informacions prou sucoses, es podria continuar la sèrie, satisfent així la pregunta d'Om.
Una vegada més, surt a escena el tema de la prescripció legal que emmarca aquest crim. El delicte, segons el codi penal espanyol, es troba prescrit. És a dir, ha passat prou temps com perquè l'autor o els autors materials o intel·lectuals del crim no hagin de ser processats judicialment. Per aquest fet potser podríem pensar que els assassins de Sansa ho podrien confessar tranquil·lament, en públic o com els vingués més de gust. Personalment, i com ja he comentat en altres ocasions, mantinc la hipòtesi de Gregori com a vàlida, per tant dubto que ningú encarregués la mort de Sansa, sinó que més aviat se li pretenia donar un avís que va acabar d'una manera inesperada. Recordem que amb Sansa mort, els possibles inversors que hi hagués al darrera de la muntanya, no podien fer absolutament res sense la seva signatura. És curiós que Josep Mont Guitart ens ho recordés al famós sopar de la "família monster", amb Carles Porta i el seu equip entrevistant-lo i enregistrant aquella surrealista escena per al 30 minuts de TV3. (30 minuts de 1997. Minut 33:18)
 


 
Una nova excusa per fugir d'estudi i per no haver de compartir la seva hipòtesi personal sobre el crim de Sansa, ara és el temor de ser demandat per calúmnies i injúries. No sóc lletrat, però diria que per donar un parer o una opinió, que no ha de ser obligatòriament una sentència, no es pot rebre una denúncia, però vaja, potser m'equivoco. Porta manté la flama encesa del foc de Tor, o com a mínim del foc del misteri que envolta el crim de l'amo de la muntanya de Tor. Així potser s'assegura algun llibre i alguna sèrie més, ves a saber.
Amb l'exposició dels indicis i els fets, Porta ens emplaça com a jurat popular. Com si això fos pa de cada dia. Una altra fórmula per no haver de respondre a la incòmoda pregunta indissoluble ja quan es parla del poble de les tretze cases.
A la pregunta de si hi ha prou evidències presentades a la 'docusèrie' per emetre un veredicte i triar un culpable d'entre tota la colla de personatges que se'ns presenten a 'Tor', Porta respon que coneix algun cas amb el que s'ha empresonat una persona amb molts menys indicis i proves dels que s'han presentat a la sèrie. Podria ser així, però és que això també ha passat amb el procés judicial del crim de Sansa. La parella de fracassats de La Seu s'hi van passar catorze mesos i sis dies a la presó, i per molt menys, només pel testimoni com a venjança d'un altre perdut, l'Antonio Gil José.
Penso que comparar la tasca d'un investigador de la policia amb la d'un periodista d'investigació, no té cap mena de fonament. Quan s'afirma que la feina que han fet Carles Porta i el seu equip per a investigar el cas del crim de Josep Montaner, ha estat el que hauria d'haver fet la policia, no es tenen en compte els factors que ho condicionen, tot i que ara no entrarem en aquestes disquisicions, ho trobem fora de lloc. De totes maneres, de les hipòtesis i els sospitosos que es presenten a la 'docusèrie', sempre es poden desmuntar tots. Per començar, la motivació que duria a matar una persona no ha estat present al crim en qüestió, doncs la majoria dels entrevistats exageren el seu testimoni, tergiversen la informació, o directament no diuen la veritat. Tot això ho fonamentem amb un testimoni que apareix a la sèrie i que va viure a Tor durant i després del dia d'autos. Si hem de filar prim, amb la 'docusèrie' 'Tor', no n'hi ha prou per sentenciar un assassí i concloure d'aquesta manera tan apressada el tema.
L'honestedat de Carles Porta no la posem en dubte, però caldria fer una mica de memòria i adonar-nos que de la majoria de coses que ens explica a 'Tor, tretze cases i tres morts', descobrim ara amb la sèrie, que no eren com les explicava, o en tot cas que algun entrevistat li havia traslladat de manera errònia. Per testimonis amb els que hem parlat des del bloc, i que coneixen Tor i en són de la comarca o que hi van viure allà durant els vuitanta-noranta, per escriure la seva primera obra sobre Tor, Carles Porta es refiava del testimoni de la gent dels pobles dels voltants, perquè la majoria de la gent de Tor no van voler parlar amb ell i el seu equip. Us recomano que llegiu el llibre, i si l'heu llegit el rellegiu, i ho contrasteu tot amb la sèrie. També teniu l'opció d'escoltar el podcast, potser més pràctic i distret.
 
 

 
El narrador de la 'docusèrie' denúncia el fenomen del turisme de masses que ha envaït Tor assedegats de morbo, curiositat, o simplement per moda. Això Porta ja s'ho imaginava, es veia a venir, com ja va passar amb l'estrena del seu primer llibre. El més estrany i curiós és que els mateixos veïns i els copropietaris de la muntanya de Tor no s'ho esperessin i no actuessin conseqüentment per prevenir els indesitjables episodis que ara i des de l'estrena de la sèrie, estan patint a la seva finca. Podria tractar-se d'una manca d'acord entre els tretze? Doncs és el més probable, perquè a hores d'ara i després d'un mes de la reunió on s'havien de decidir les mesures per aturar l'allau incontrolada de visitants a la seva muntanya, no han aconseguit arribar a un consens entre les parts afectades. Aquesta també sembla que és una part indissoluble de la història de Tor i la seva controvertida muntanya: La manca d'acord entre els seus propietaris.
Porta no se n'està i aprofita l'entrevista per demanar serenitat i respecte pels veïns de Tor, cosa que no havia fet fins ara, tot i sabent la situació que s'estava muntant a Tor arran de la seva sèrie, o potser més aviat per culpa dels incívics que veuen quelcom a la 'tele' i volen anar-hi perquè els seus impulsos més primaris així els ho demanen.
Respecte a l'acord entre els propietaris de la muntanya, Porta també reconeix que és quelcom que els manca ara mateix, tot i que aquest és un tema que ja ve de lluny, i la manca d'acord ha estat sempre amb tot el que afecta o beneficia la finca.
És innegable, com ja comentàvem a alguna de les entrades que hem escrit ressenyant els capítols de la 'docusèrie', la qualitat de continguts de la que gaudeix aquesta producció. Ens han mostrat Tor i la seva espectacular muntanya des d'unes perspectives inèdites, així com les imatges enregistrades per l'equip de Porta durant l'elaboració del reportatge per al 30 minuts de TV3 del 1.997 i altres talls de l'època, on hi podem veure la majoria de personatges i escenes que el periodista ja ens havia descrit al primer llibre i al podcast. Posem atenció a la definició de l'entrevistador quan es refereix als personatges de la trama, quan els defineix com a 'paisatge humà', i 'exercici antropològic', o 'paisatge antropològic' com ho defineix Porta. Potser si que Tor és una mena de tragicomèdia, com ho definia el periodista al podcast. Hem de reconèixer que alguns dels personatges relacionats amb aquesta trama són vertaderament increïbles, alguns fins i tot, tirant a surrealistes, si se'm permet l'expressió.



Amb una cosa que coincideixen Porta i Gregori és amb que la mort de Sansa no va ser intencionada. Com sosté Aulestia, Sansa podria haver rebut una pallissa d'avís que als seus autors, els hi va marxar de les mans i va acabar en assassinat. Una hipòtesi que, recordem, a 'Tor, tretze cases i tres morts' no fa acte d'aparició. Podria ser que Porta s'estigui escoltant ara més que mai els testimonis que té a prop i que el 1.997 no va saber o no va voler escoltar? Rectificar és de savis. El mateix Porta diu que no ha volgut aprofundir amb la tesi de Gregori i de la mort circumstancial. Perquè? Tornem al tema dels pressupostos i el temps?, o aquesta vegada és que s'ho reserva per més endavant? El temps dirà, però repeteixo que la tesi oficial per a 'La Maledicció de la Muntanya de Tor' continua sent la que explica Gregori de Aulestia, que ara com ara insisteix amb humilitat que ve de la reflexió que li va fer el sergent Uclés. Ja és ben curiós que aquesta hipòtesi no s'hagi exposat a la 'docusèrie'.
Amb la reflexió que fa l'entrevistador sobre l'agraïment de Carles Porta a la gent de Tor al final del darrer capítol, cal dir que potser era una assignatura que tenia pendent des que va escriure el primer llibre i segurament abans i tot. Els principals personatges que ara parlen sense embuts a la sèrie, mai no havien volgut deixar-se entrevistar per Porta ni per cap altre mitjà, sobretot Pilar Tomàs i Lázaro Moreno, que aquest darrer no és entrevistat però fa acte de presència en alguns capítols. El que ha canviat ha estat que, segons tenim entès, les entrevistes han estat remunerades, i possiblement això ha fet decantar el parer dels personatges en pro a parlar amb Porta per a la 'docusèrie'. També és cert que hi ha hagut alguns personatges que van ser entrevistats però no han aparegut a la sèrie, o que potser no hi han aparegut tot el que es pensaven, i això ha estat motiu de protesta a alguna xarxa social. Però és que és complicat satisfer tothom, sobretot si n'hi ha alguns que ja estan predisposats a fer mala maror abans de començar.
El concepte de 'western català' per definir Tor i la vida en aquell racó de món, s'ha fet més popular amb l'emissió de la sèrie. Recordem aquella frase d'Àlex Aguilera, que personalment em va quedar gravada al cap: –Tor si que era com "l'oeste", però a "l'oeste" hi ha havia xèrif, i a Tor, no. El que queda prou clar amb aquesta producció i la història que ens explica el seu narrador, és que per sort i fins ara, Tor manté gairebé intactes la seva autenticitat natural i els seus paratges feréstecs, però sobretot l'esperit dels seus pobladors.
 


En definitiva, l'entrevista ens deixa prou clar que Tor no s'ha acabat per a Carles Porta, i possiblement, d'aquí uns anys més, tornarem a tenir notícies d'aquesta impressionant i tant potent història i dels seus increïbles personatges que així l'han escrita. Hem de reconèixer doncs que Carles Porta va començar a formar part de la història de Tor quan hi va aterrar per primera vegada per explicar a TV3 una trama tan enrevessada com aquesta.
La sèrie s'ha acabat. El bloc continua. Nosaltres no tenim pressupost ni límit de temps, tot i que arribem a molt menys públic, potser sigui un públic més selecte com ens ha suggerit fa poc un seguidor. Potser si, però el que és prou clar amb aquesta història és que si t'interessa de debò, t'hi acabes enganxant irremeiablement. Una vegada més, la realitat supera la ficció. Reconeixem amb aquesta afirmació que si no fos per Carles Porta, Pol Izquierdo, i Josep Ma. Domènech, mai no hauríem conegut la història del poble de les tretze cases com la coneixem ara. La meva enhorabona doncs als tres fantàstics periodistes que ens van fer partícips de Tor i el seu embruix. Enhorabona també a Carles Porta i tot el seu equip que ha fet possible aquesta meravellosa producció audiovisual. L'espera ha merescut molt la pena.
A partir d'ara ens volem dedicar a desgranar capítol per capítol de 'Tor', i tractar temes concrets que s'hi exposen a cada un d'ells, dedicant-hi una entrada per cada fil que considerem important per resseguir i si podem, ampliar.
 
Fins aviat doncs.
 
 
 
 
 
Bloc MMT
 

Entrada Destacada

Els Hereus de Josep Montaner Deneguen l'Accés a Carles Porta i a Miguel Aguilera a Casa Sansa

Benvinguts sigueu a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda el seu editor. Com hem comentat anteriorment, sembla ...