22 de juliol 2024

El Llençol als Peus del Cadàver de Sansa

Benvinguts sigueu a una nova entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor. Salutacions cordials del seu editor.

Els que ja hagueu vist la sèrie documental 'Tor' i heu seguit el bloc assíduament els darrers mesos, recordareu que a l'aixecament del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor,  s'hi fa constar que els peus del difunt eren coberts amb un drap de manera superficial, tot i que a les fotografies que hem pogut apreciar a la 'docusèrie' de Porta, s'hi pot veure que més aviat els hi van embolicar. Així doncs i com ja hem avançat anteriorment, avui volem dedicar l'entrada a aquest estrany indici trobat a l'escena del crim de Sansa.
 
 
Cadàver de Josep Montaner fotografiat per la policia judicial de La Seu d'Urgell el 1.995

 
Segons ens expliquen els metges forenses i alguns dels "buscavides" a la 'docusèrie' de Carles Porta, el cadàver de Josep Montaner patia una avançada descomposició a algunes parts del cos, com era el cas de les extremitats, especialment els peus. Podríem pensar doncs, com hem comentat ja a unes altres entrades, que algú es podria haver trobat el cos sense vida de Sansa i li va cobrir els peus descompostos com a mostra de respecte. Aleshores hauria de ser algú que per força el conegués i li tingués certa estima, doncs podem posar en dubte raonable que els mateixos assassins es distraguessin a fer una cosa així. Tanmateix no deixa de sorprendre'ns el fet que el rostre de Montaner no fos trobat cobert de cap manera, a jutjar per l'estat de descomposició que aquest presentava. Aquí ens sorgeixen algunes qüestions: 1-Podrien haver cobert a priori el rostre de Sansa i posteriorment algú en va traslladar el drap o el llençol en qüestió tot embolicant-li els peus?
2-Podria ser que un suposat testimoni de l'escena del crim en cobrís també el rostre i algú, posteriorment, en retirés el suposat sudari?
Trobem que no té cap mena de lògica que si se li cobrissin els peus, no se li hagués cobert també el rostre, com diem, conforme a l'avançat estat de descomposició del mateix. Encara més; D'acord amb els tractats de criminologia, normalment, quan apareixen els cossos sense vida amb el rostre tapat, és sobretot quan l'assassí o el seu còmplice ha estat algú de l'entorn més proper a la víctima. Això es fa sobretot perquè l'assassí no suporta mirar la cara de la persona coneguda que ha matat, però també com a mostra de respecte.
 

Detall de les extremitats inferiors del cadàver de Montaner i el sudari que li cobria els peus

 
En virtut de la nota que Miguel Aguilera va deixar a l'escena del crim de Sansa, trobada per agents de la Guàrdia Civil durant l'escorcoll posterior a l'aixecament del cadàver, seria prou lícit presumir que el guardaespatlles del cacic es podria haver topat amb el cos ja sense vida del seu protegit. Això però contradiria el testimoni del darrer advocat del Ros, Gómez de Olarte, que va assegurar haver parlat amb el seu client el dia vint-i-quatre o vint-i-cinc de juliol del 1.995. Aleshores, fixant-nos amb aquest detall podríem descartar que el mateix Aguilera hagués pogut cobrir els peus del cos sense vida de Montaner, si no és que les dates amb les que va signar la seva nota manuscrita fossin errònies o directament falses. Tampoc els "hippies" que van fer la malaurada troballa del cadàver de Sansa van cobrir-ne les extremitats inferiors, i també els sorprengué aquest detall.
Potser caldria aportar una hipòtesi més sobre el sudari que cobria els peus del cadàver de Sansa.
Si ens remuntem als ritus funeraris ancestrals a Europa, i els costums que es duien a terme quan una persona moria, trobem que a algunes cultures de zones concretes, es lligaven o s'embolicaven els peus als difunts. El motiu d'aquesta tradició funerària radica en el fet de la creença popular que si no es feia així i al difunt li quedaven les extremitats inferiors separades, podria endur-se a la mort algun amic o familiar. Ens consta que aquest costum encara es posa en pràctica a algunes comunitats europees de l'est del continent, però també a algunes zones rurals de la Península Ibèrica. Tenint això en compte ens sorgeix una pregunta inevitable; Podria haver estat doncs algun veí de Tor que es trobés el cos de Sansa sense vida i segons li manaven els seus costums li lligués els peus per evitar més morts? D'acord amb aquest ritu funerari havia de ser un amic o potser un familiar, que eren els únics que perillaven de ser abduïts al son etern pel cacic de Casa Sansa. Aquí hem de recordar que alguns germans de Josep Montaner eren a Tor dies abans de la troballa del finat. Només com a apunt, però possiblement qualsevol habitant d'una certa edat de la zona, conegués aquest costum i el posés en pràctica quan tocava. És un indici que no es pot descartar.
Si voleu aportar alguna cosa al respecte, o potser donar el vostre parer d'aquest tema, ho podeu fer a través dels comentaria a l'entrada.
 
 
Imatges emprades: TV3/3Cat/Sèrie Documental 'Tor'/Carles Porta



Bloc MMT
 

11 de juliol 2024

Entrevisten Carles Porta a Rac1: "M'ha trucat un dels personatges de 'Tor' dient que m'ha amagat informació"

Salutacions cordials i benvinguts sigueu una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.
 

 

El passat 9/7/24 van entrevistar Carles Porta al programa Versió Rac1 de l'emissora de ràdio Rac1. L'entrevista es va centrar, lògicament, amb la sèrie documental que el periodista i presentador va narrar fins fa poc a les pantalles de 3Cat. Com ja sabeu, 'Tor' ha tingut un èxit tan aclaparador que ni el propi Porta se l'esperava. Hem d'estar d'acord quan afirma que fan productes de qualitat.
Des que es va acabar el vuitè i últim capítol de l'esperada 'docusèrie', la trucada desconeguda que fan a Carles Porta es pot afirmar que ens té amb l'ai al cor. A priori van sorgir especulacions al respecte que ara el periodista ha esclarit. L'autor de la trucada és un dels personatges entrevistats per a la sèrie que vol fer una aportació, segons ell, important. Confessa que va amagar informació a Porta i ara li ha facilitat, com per treure's un pes de sobre, per quedar-se tranquil, podríem dir.
Porta assegura que ho estan investigant, i si finalment es tracta d'una informació interessant, podria continuar amb la sèrie de 'Tor'. Ara li queda prou clar que la mort de Sansa va ser un avís que als autors, els va marxar de les mans, coincidint així amb la hipòtesi de Gregori de Aulestia (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
 
Us deixem amb l'entrevista que us recomanem especialment:
 

 
Imatges emprades: Versió Rac1/Rac1


 
 
Bloc MMT
 

07 de juliol 2024

Afegim la Nota de Miguel Aguilera als Documents Originals dels Successos de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Apareguda al setè capítol de 'Tor', la nota manuscrita original de Miguel Aguilera l'afegirem a l'apartat dels 'Documents originals dels successos de Tor', al menú de la columna de la dreta >>>>>

Aquesta és la nota original que suposadament Miguel Aguilera va escriure i col·locar en un racó de Casa Sansa entre els dies vint-i-u i vint-i-dos de juliol del 1.995, segons declara a la sèrie documental 'Tor' i al jutjat de Tremp quan va ser requerit com a investigat, per cobrir-se les espatlles perquè teòricament entrava a un habitatge al que ja se li havia prohibit l'accés. L'escrit està realitzat amb un tipus de lletra que es data el 21/7/95, i la segona part datada i signada l'endemà, el 22/7/95, ja escrita amb una lletra diferent, però totes dues parts de la nota, escrites amb una cal·ligrafia força irregular i amb lletres majúscules.La nota manuscrita del gran dels Aguilera sempre ha despertat desconfiança per diferents motius. Segons declaracions del mateix Aguilera, el dia vint-i-u de juliol del 1.995 va ser a Casa Sansa de Tor per arreplegar els seus efectes personals i no tornar mai més. Tanmateix, el guardaespatlles de Sansa va decidir quedar-s'hi a fer nit perquè va trobar una ampolla de ponx i se la ve beure tota. Se suposa que no deuria trobar-se en condicions de conduir, i per això va pernoctar a la que havia estat la seva cambra habitual quan s'allotjava a la casa del crim.
Com ja comentàvem a l'entrada de la ressenya del setè capítol de 'Tor', creiem que Aguilera es va trobar amb el cos sense vida de Josep Montaner i va decidir escriure una nota com a coartada, i no perquè entrava a casa aliena on se li havia prohibit l'accés. De fet, i segons explica Carles Porta, el jutge de tremp deixà lliure Aguilera precisament per la nota. Quelcom una mica fora de context, sobretot si s'analitza detingudament el contingut del manuscrit, la seva cal·ligrafia, els dos tipus de lletra emprats, i les diferents dates de la signatura. El nostre parer és que la primera part de la nota la va escriure Aguilera una vegada arribat a Casa Sansa, el 21/7/95, sense haver-se adonat de res estrany a la casa, però la segona part, possiblement la va afegir a la nota una vegada havia trobat ja el cos sense vida del propietari de la muntanya de Tor. Això lògicament no ho vol reconèixer, però el seu testimoni no resulta prou convincent. (Setè capítol: Els contrabandistes, minut 00:25:29). D'aquesta manera si que resultaria més lògic que Aguilera escrigués la nota adreçada a la Guàrdia Civil, per desentendre's de la mort del seu arrendador i soci, Josep Montaner, Sansa.
Podria haver estat doncs Miguel Aguilera qui va cobrir amb un llençol els peus del ja difunt Sansa en mostra de respecte? O això de tapar els peus al difunt, o potser lligar, respon a una motivació diferent? És quelcom que us volem exposar en una altra entrada.
I vosaltres què en penseu de la sospitosa nota de Miguel Aguilera? Podeu donar el vostre parer als comentaris a l'entrada.
 

Pitgeu la imatge per ampliar-la

 
Imatge descarregada de la 'docusèrie' 'Tor': https://www.ccma.cat/3cat/t1xc7-els-contrabandistes/video/6286885/
 
 
 
 
Bloc MMT
 

04 de juliol 2024

Entrevista a Carles Porta Sobre la Docusèrie 'Tor'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda atentament el seu editor.

Tothom qui hagi seguit la sèrie documental de Carles Porta 'Tor', segurament haurà visualitzat l'entrevista que es va emetre en acabar el vuitè i últim capítol d'aquesta interessant producció de televisió.
El presentador i narrador de 'Tor' és entrevistat per Albert Om, un destacat periodista de la CCMA.
Om formula interessants preguntes a Porta, qui abans de començar l'entrevista, ja dubta amb si aquest serà el final o no. Lògicament es refereix al final de la història de Tor i el seu principal enigma, que ha perseguit el periodista durant gairebé trenta anys de la seva vida professional i personal.
 
 

 
Com no podia ser d'una altra manera, la primera qüestió que Om llença al narrador de 'Tor' és sobre la misteriosa trucada telefònica anònima que es pot veure en pantalla a l'acabar el vuitè capítol, trucada que pot fer pensar que això no s'ha acabat aquí. Segons ens explica Porta, mentre produïa la 'docusèrie' no ha parat de rebre trucades i missatges amb els que li asseguraven saber qui havia mort Sansa. És natural. Sempre que es presenta un esdeveniment com aquest, apareix del no res una massa de gent buscant atenció, amb gana de fama, amb desig de sortir a la 'tele'. Això fa que una investigació seriosa com ha estat la del periodista Carles Porta i el seu equip de documentació, puguin perdre temps i recursos per a investigar pistes falses, o estirar fils que potser no interessen prou o que són un carreró sense sortida. Cal prioritzar, és clar. Com escrivíem anteriorment, ni els pressupostos ni el temps, no són pas infinits. Afortunadament estem parlant de professionals que saben valorar la informació i sospesar-ne la seva coherència, però sobretot la seva importància directa amb els fets i els personatges i la història que exploren.
Porta creu que tots els personatges que apareixen a 'Tor' són sospitosos del crim de Sansa, i que segurament l'assassí del cacic ha estat entrevistat per ell i els seus col·laboradors. Des d'aquí, tal i com ja us avançàvem a la darrera entrada, hem de discrepar amb aquesta afirmació. Hi ha un fil que no s'ha estirat a la sèrie documental de Carles Porta. És el dels inversors belgues de l'agent immobiliari d'origen francès, que havia fet tractes amb Sansa, després que els inversors anglesos del Rúben es retiressin de Tor per culpa dels morts del 1.980 i totes les desafortunades repercussions que allò va comportar. Però tornem al mateix d'abans; Els diners i el temps infinits, no existeixen.
Porta ens avança que la misteriosa trucada anònima del vuitè capítol és d'un dels personatges importants de la trama, que segons sembla, vol aportar més informació a la investigació. Podria ser Josep Ma. Sarroca, hereu de Casa Cerdà, l'autor de la trucada telefònica a Porta? Recordem que durant tota l'entrevista per a la sèrie, el fill del tercer cacic de Tor, fa vàries interrupcions al·legant que no vol parlar de segons quins temes, i que si de cas, ja ho farà més endavant. Potser també podria ser que l'hereu de Cerdà s'estigui prenent el luxe de dir no al mateix Carles Porta, posant de manifest la seva estranya personalitat.
 
 

 
Que Tor ha estat una obsessió per a Carles Porta no és pas cap novetat. Més aviat l'obsessió s'ha centrat en qui va assassinar Sansa, no tant com la història de Tor en si mateixa. Des d'aquest mitjà hem sostingut i ho mantenim; creiem que més aviat ha estat un interès empresarial, o si ho voleu, un filó periodístic, literari, i ara també televisiu que calia explotar. Existeix la possibilitat que aquesta beta no s'hagi esgotat i el periodista la vagi exprimint a poc a poc, entre temporada i temporada de Crims. Si més no, la nostra crítica a la 'docusèrie' ja la coneixeu.
Com ja sabeu, l'assassinat de Sansa va ser un crim que a dia d'avui encara continua impune i sense resoldre's. A banda de la manca de mitjans tecnològics de l'època, els mitjans materials i econòmics dels que disposava la Guàrdia Civil del Pallars, podríem afirmar que tampoc no eren els millors del món. El sergent Uclés, l'encarregat de la investigació del cas per part de la policia judicial de la Guàrdia Civil de La Seu d'Urgell, afirmava que no l'havien deixat investigar el crim com ell pretenia. Tot això feia que el sumari de la causa s'hagués de refiar dels testimonis que van sorgir. En aquest cas només en va ser un. El testimoni de càrrec del fracassat Antoni Gil José, que ja coneixem.
Irremeiablement l'entrevistador fa la pregunta de marres a Porta, que una vegada més, fuig d'estudi. Curiosament però posa en boca de Lázaro unes paraules que no va pronunciar exactament així. Confusió? Ho podeu comprovar al segon capítol (Els hippies), exactament al minut 49:00.
Quant se li demana a Porta si sap més coses del crim, afirma convençut que en podria fer vuit capítols més, tot i que encara que no ho reconeix, tornem altra vegada al tema del pressupost i el temps.
Sobre la trucada d'última hora que tanca el capítol final de 'Tor', l'entrevistat assegura que si n'obtingués noves informacions prou sucoses, es podria continuar la sèrie, satisfent així la pregunta d'Om.
Una vegada més, surt a escena el tema de la prescripció legal que emmarca aquest crim. El delicte, segons el codi penal espanyol, es troba prescrit. És a dir, ha passat prou temps com perquè l'autor o els autors materials o intel·lectuals del crim no hagin de ser processats judicialment. Per aquest fet potser podríem pensar que els assassins de Sansa ho podrien confessar tranquil·lament, en públic o com els vingués més de gust. Personalment, i com ja he comentat en altres ocasions, mantinc la hipòtesi de Gregori com a vàlida, per tant dubto que ningú encarregués la mort de Sansa, sinó que més aviat se li pretenia donar un avís que va acabar d'una manera inesperada. Recordem que amb Sansa mort, els possibles inversors que hi hagués al darrera de la muntanya, no podien fer absolutament res sense la seva signatura. És curiós que Josep Mont Guitart ens ho recordés al famós sopar de la "família monster", amb Carles Porta i el seu equip entrevistant-lo i enregistrant aquella surrealista escena per al 30 minuts de TV3. (30 minuts de 1997. Minut 33:18)
 


 
Una nova excusa per fugir d'estudi i per no haver de compartir la seva hipòtesi personal sobre el crim de Sansa, ara és el temor de ser demandat per calúmnies i injúries. No sóc lletrat, però diria que per donar un parer o una opinió, que no ha de ser obligatòriament una sentència, no es pot rebre una denúncia, però vaja, potser m'equivoco. Porta manté la flama encesa del foc de Tor, o com a mínim del foc del misteri que envolta el crim de l'amo de la muntanya de Tor. Així potser s'assegura algun llibre i alguna sèrie més, ves a saber.
Amb l'exposició dels indicis i els fets, Porta ens emplaça com a jurat popular. Com si això fos pa de cada dia. Una altra fórmula per no haver de respondre a la incòmoda pregunta indissoluble ja quan es parla del poble de les tretze cases.
A la pregunta de si hi ha prou evidències presentades a la 'docusèrie' per emetre un veredicte i triar un culpable d'entre tota la colla de personatges que se'ns presenten a 'Tor', Porta respon que coneix algun cas amb el que s'ha empresonat una persona amb molts menys indicis i proves dels que s'han presentat a la sèrie. Podria ser així, però és que això també ha passat amb el procés judicial del crim de Sansa. La parella de fracassats de La Seu s'hi van passar catorze mesos i sis dies a la presó, i per molt menys, només pel testimoni com a venjança d'un altre perdut, l'Antonio Gil José.
Penso que comparar la tasca d'un investigador de la policia amb la d'un periodista d'investigació, no té cap mena de fonament. Quan s'afirma que la feina que han fet Carles Porta i el seu equip per a investigar el cas del crim de Josep Montaner, ha estat el que hauria d'haver fet la policia, no es tenen en compte els factors que ho condicionen, tot i que ara no entrarem en aquestes disquisicions, ho trobem fora de lloc. De totes maneres, de les hipòtesis i els sospitosos que es presenten a la 'docusèrie', sempre es poden desmuntar tots. Per començar, la motivació que duria a matar una persona no ha estat present al crim en qüestió, doncs la majoria dels entrevistats exageren el seu testimoni, tergiversen la informació, o directament no diuen la veritat. Tot això ho fonamentem amb un testimoni que apareix a la sèrie i que va viure a Tor durant i després del dia d'autos. Si hem de filar prim, amb la 'docusèrie' 'Tor', no n'hi ha prou per sentenciar un assassí i concloure d'aquesta manera tan apressada el tema.
L'honestedat de Carles Porta no la posem en dubte, però caldria fer una mica de memòria i adonar-nos que de la majoria de coses que ens explica a 'Tor, tretze cases i tres morts', descobrim ara amb la sèrie, que no eren com les explicava, o en tot cas que algun entrevistat li havia traslladat de manera errònia. Per testimonis amb els que hem parlat des del bloc, i que coneixen Tor i en són de la comarca o que hi van viure allà durant els vuitanta-noranta, per escriure la seva primera obra sobre Tor, Carles Porta es refiava del testimoni de la gent dels pobles dels voltants, perquè la majoria de la gent de Tor no van voler parlar amb ell i el seu equip. Us recomano que llegiu el llibre, i si l'heu llegit el rellegiu, i ho contrasteu tot amb la sèrie. També teniu l'opció d'escoltar el podcast, potser més pràctic i distret.
 
 

 
El narrador de la 'docusèrie' denúncia el fenomen del turisme de masses que ha envaït Tor assedegats de morbo, curiositat, o simplement per moda. Això Porta ja s'ho imaginava, es veia a venir, com ja va passar amb l'estrena del seu primer llibre. El més estrany i curiós és que els mateixos veïns i els copropietaris de la muntanya de Tor no s'ho esperessin i no actuessin conseqüentment per prevenir els indesitjables episodis que ara i des de l'estrena de la sèrie, estan patint a la seva finca. Podria tractar-se d'una manca d'acord entre els tretze? Doncs és el més probable, perquè a hores d'ara i després d'un mes de la reunió on s'havien de decidir les mesures per aturar l'allau incontrolada de visitants a la seva muntanya, no han aconseguit arribar a un consens entre les parts afectades. Aquesta també sembla que és una part indissoluble de la història de Tor i la seva controvertida muntanya: La manca d'acord entre els seus propietaris.
Porta no se n'està i aprofita l'entrevista per demanar serenitat i respecte pels veïns de Tor, cosa que no havia fet fins ara, tot i sabent la situació que s'estava muntant a Tor arran de la seva sèrie, o potser més aviat per culpa dels incívics que veuen quelcom a la 'tele' i volen anar-hi perquè els seus impulsos més primaris així els ho demanen.
Respecte a l'acord entre els propietaris de la muntanya, Porta també reconeix que és quelcom que els manca ara mateix, tot i que aquest és un tema que ja ve de lluny, i la manca d'acord ha estat sempre amb tot el que afecta o beneficia la finca.
És innegable, com ja comentàvem a alguna de les entrades que hem escrit ressenyant els capítols de la 'docusèrie', la qualitat de continguts de la que gaudeix aquesta producció. Ens han mostrat Tor i la seva espectacular muntanya des d'unes perspectives inèdites, així com les imatges enregistrades per l'equip de Porta durant l'elaboració del reportatge per al 30 minuts de TV3 del 1.997 i altres talls de l'època, on hi podem veure la majoria de personatges i escenes que el periodista ja ens havia descrit al primer llibre i al podcast. Posem atenció a la definició de l'entrevistador quan es refereix als personatges de la trama, quan els defineix com a 'paisatge humà', i 'exercici antropològic', o 'paisatge antropològic' com ho defineix Porta. Potser si que Tor és una mena de tragicomèdia, com ho definia el periodista al podcast. Hem de reconèixer que alguns dels personatges relacionats amb aquesta trama són vertaderament increïbles, alguns fins i tot, tirant a surrealistes, si se'm permet l'expressió.



Amb una cosa que coincideixen Porta i Gregori és amb que la mort de Sansa no va ser intencionada. Com sosté Aulestia, Sansa podria haver rebut una pallissa d'avís que als seus autors, els hi va marxar de les mans i va acabar en assassinat. Una hipòtesi que, recordem, a 'Tor, tretze cases i tres morts' no fa acte d'aparició. Podria ser que Porta s'estigui escoltant ara més que mai els testimonis que té a prop i que el 1.997 no va saber o no va voler escoltar? Rectificar és de savis. El mateix Porta diu que no ha volgut aprofundir amb la tesi de Gregori i de la mort circumstancial. Perquè? Tornem al tema dels pressupostos i el temps?, o aquesta vegada és que s'ho reserva per més endavant? El temps dirà, però repeteixo que la tesi oficial per a 'La Maledicció de la Muntanya de Tor' continua sent la que explica Gregori de Aulestia, que ara com ara insisteix amb humilitat que ve de la reflexió que li va fer el sergent Uclés. Ja és ben curiós que aquesta hipòtesi no s'hagi exposat a la 'docusèrie'.
Amb la reflexió que fa l'entrevistador sobre l'agraïment de Carles Porta a la gent de Tor al final del darrer capítol, cal dir que potser era una assignatura que tenia pendent des que va escriure el primer llibre i segurament abans i tot. Els principals personatges que ara parlen sense embuts a la sèrie, mai no havien volgut deixar-se entrevistar per Porta ni per cap altre mitjà, sobretot Pilar Tomàs i Lázaro Moreno, que aquest darrer no és entrevistat però fa acte de presència en alguns capítols. El que ha canviat ha estat que, segons tenim entès, les entrevistes han estat remunerades, i possiblement això ha fet decantar el parer dels personatges en pro a parlar amb Porta per a la 'docusèrie'. També és cert que hi ha hagut alguns personatges que van ser entrevistats però no han aparegut a la sèrie, o que potser no hi han aparegut tot el que es pensaven, i això ha estat motiu de protesta a alguna xarxa social. Però és que és complicat satisfer tothom, sobretot si n'hi ha alguns que ja estan predisposats a fer mala maror abans de començar.
El concepte de 'western català' per definir Tor i la vida en aquell racó de món, s'ha fet més popular amb l'emissió de la sèrie. Recordem aquella frase d'Àlex Aguilera, que personalment em va quedar gravada al cap: –Tor si que era com "l'oeste", però a "l'oeste" hi ha havia xèrif, i a Tor, no. El que queda prou clar amb aquesta producció i la història que ens explica el seu narrador, és que per sort i fins ara, Tor manté gairebé intactes la seva autenticitat natural i els seus paratges feréstecs, però sobretot l'esperit dels seus pobladors.
 


En definitiva, l'entrevista ens deixa prou clar que Tor no s'ha acabat per a Carles Porta, i possiblement, d'aquí uns anys més, tornarem a tenir notícies d'aquesta impressionant i tant potent història i dels seus increïbles personatges que així l'han escrita. Hem de reconèixer doncs que Carles Porta va començar a formar part de la història de Tor quan hi va aterrar per primera vegada per explicar a TV3 una trama tan enrevessada com aquesta.
La sèrie s'ha acabat. El bloc continua. Nosaltres no tenim pressupost ni límit de temps, tot i que arribem a molt menys públic, potser sigui un públic més selecte com ens ha suggerit fa poc un seguidor. Potser si, però el que és prou clar amb aquesta història és que si t'interessa de debò, t'hi acabes enganxant irremeiablement. Una vegada més, la realitat supera la ficció. Reconeixem amb aquesta afirmació que si no fos per Carles Porta, Pol Izquierdo, i Josep Ma. Domènech, mai no hauríem conegut la història del poble de les tretze cases com la coneixem ara. La meva enhorabona doncs als tres fantàstics periodistes que ens van fer partícips de Tor i el seu embruix. Enhorabona també a Carles Porta i tot el seu equip que ha fet possible aquesta meravellosa producció audiovisual. L'espera ha merescut molt la pena.
A partir d'ara ens volem dedicar a desgranar capítol per capítol de 'Tor', i tractar temes concrets que s'hi exposen a cada un d'ells, dedicant-hi una entrada per cada fil que considerem important per resseguir i si podem, ampliar.
 
Fins aviat doncs.
 
 
 
 
 
Bloc MMT
 

02 de juliol 2024

Entrevisten Gregori de Aulestia a Cat Ràdio: 'Sansa em Deia: Vigila Perquè el Poble és Molt Malparit'

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases.

En ocasió de la recent emissió de la sèrie documental 'Tor', un equip de Cat Ràdio es trasllada a la residència de Gregori de Aulestia per mantenir-hi una entrevista i saber-ne una mica més del que una vegada fou secretari personal i amic de Josep Montaner Baró, Sansa, del que es veié obligat a reconèixer el seu cos sense vida, un mes de juliol de l'any 1.995, a Casa Sansa de Tor.
Una dada curiosa en relació amb el mes de juliol, que com ja sabeu els mesos de juliol a Tor, són tràgics, és que el propi Josep Montaner hi nasqué el mes de juliol del 1.925, i hi morí justament setanta anys més tard. Curiós? Si, i molt, però és que potser hi ha alguna cosa relacionada amb Tor que no ens pugui fer despertar la curiositat d'una manera exagerada?
 
 

 
Amb aquest inevitablement curiós titular, comença l'entrevista a un dels protagonistes i testimonis de la història més recent del poble de les tretze cases i la seva controvertida i misteriosa muntanya. 'Sansa em deia: 'Vigila perquè el poble és molt malparit'. Pocs dies abans de la publicació d'aquesta entrevista que us recomanem, Gregori  i l'editor d'aquest bloc vam mantenir una llarga conversa telefònica, doncs l'aristòcrata ens volia fer partícips d'aquesta, amb la que, segons ens va afirmar, per fi el van escoltar i van tenir a bé publicar-ne l'espina que Gregori duu des que va marxar de Tor. Ja ho sabeu, és allò d'anomenar 'hippies' a tots els que s'estaven a les bordes de Sansa o a les seves finques. Ell sempre ha insistit que allà dalt no n'hi havia pas cap de 'hippy', malgrat la fal·lera  de Carles Porta de batejar aquells 'buscavides', com Gregori els anomena, amb el nom dels assidus a la popular tribu urbana dels seixanta i setanta del s. XX als EEUU. I segons ens confia el nostre amic, durant la llarga entrevista per a la 'docusèrie' de Porta, també va mirar d'esclarir aquest fet, però el tall amb el que ho fa, sembla que va quedar oblidat a algun racó de l'estudi de muntatge audiovisual. Tot i així, el nostre protagonista no parla malament de la producció de Porta, i ens fa veure que el periodista ha corregit algunes imprecisions que escrivia a 'Tor, tretze cases i tres morts'.
Des d'aquest mitjà ens en hem fet ressò algunes vegades sobre aquesta espineta dels 'hippies' que punxava Gregori des de fa temps. Sobretot a l'entrevista presencial que hi vam mantenir l'any passat, quan tinguérem el plaer de passar tot un dia conversant i filosofant amb aquesta gran persona que és en Gregori de Aulestia, o com ell s'estima més, Gregori Aulestia. (Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia).
N'estem prou segurs que la història moderna de Tor no s'hagués escrit de la mateixa manera sense aquest personatge tan imprescindible com ho és ell. Per això creiem que és una manca de rigor obviar el que Gregori ens transmet de la seva llarga experiència viscuda a Tor. Gregori no és només Tor. Aquella època viscuda al 'Far West' català el va marcar per sempre més, segons ens confessa, però la seva vida ha estat un no parar d'històries, aventures, desventures i experiències de tot tipus al llarg i ample del planeta. Una vida memorable que caldria preservar.
Ara us deixem amb l'entrevista radiofònica que us recomanem amb aquesta entrada. La podeu escoltar pitjant l'enllaç:
 
 

"Gregori d'Aulèstia: "Sansa em deia: 'Vigila perquè el poble és molt malparit"

 

 


 

 
 
 
Bloc MMT
 

26 de juny 2024

Vuitè i Últim Capítol de 'Tor': Foc Encès

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 
 
La sèrie documental de Carles Porta arriba al seu desenllaç, finalitzant així amb el vuitè capítol aquesta brillant producció, plena de sorpreses i de girs inesperats de guió, que ens ha acompanyat dilluns rere dilluns. Hem arribat doncs a la fi d'aquesta exposició de sospitosos, hipòtesis, proves, i indicis que ens han de fer valorar qui va assassinar Sansa i perquè. Si d'aquesta síntesi d'informacions recopilades durant vint-i-set anys, condensada en vuit hores de gravacions n'hem de sentenciar un culpable, podria ser que per als més coneixedors de la història hagi mancat algun indici més per treballar. I amb això no pretenc posar en entredit la increïble tasca de Porta i el seu talentós equip. Doncs ben al contrari, i com dèiem a l'entrada on ressenyàvem el primer capítol, l'espera ha pagat molt la pena. Crec que cal felicitar Carles Porta i el seu equip al complet.
Ja sabem com funciona qualsevol producció cinematogràfica o de televisió. Les productores, normalment, no tenen un pressupost il·limitat. Això, doncs, pot suposar que calgui "retallar" els guions, o potser prioritzar els fils que en aquest cas ha calgut estirar i resseguir per arribar a les línies d'investigació que la 'docusèrie' 'Tor' ens ha presentat. El que hem trobat a faltar, potser, us ho comentarem al final d'aquestes línies.
El narrador comença la cinta parlant de la història de Tor, i en aquest cas, d'un dels capítols que a 'Tor, tretze cases i tres morts' ja ens avançava que no volia ficar-s'hi per no perdre's-hi, doncs altra vegada podem fer referència a la frase que millor defineix la història del poble de les tretze cases, que capítol rere capítol, Porta ens ha anat recordant: 'Tor és infinit'.
Com ja us comentàvem a l'entrada titulada 'Tor i la Llegenda Negra d'Andorra', el poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya, fou pas de refugiats d'entre guerres, tema que sempre ha estat força polèmic, sobretot per al petit país dels Pirineus i la seva gent. Existeix extensa documentació i llibres escrits sobre el cas, doncs és un altre dels episodis més convulsos de la història de Tor, que en alemany significa 'pas' o 'porta', i de fet és el que ha estat des de fa més de mil anys.
 



Gregori de Aulestia surt a comentar els tresors que es deia que alguns dels jueus i d'altres que havien passat per la muntanya de Tor, fugint dels horrors de les guerres, podrien haver amagat per després tornar-hi a recuperar-los. Alguns buscadors de tresors armats amb detectors de metalls, es van passejar a la muntanya de Tor i els seus voltants per mirar de trobar el que la història dels jueus assegurava havien amagat per evitar que els hi robessin. Però no va ser només l'or dels jueus que va atraure els curiosos a Tor, també la llegenda del tresor dels Sansa els resultava prou atractiva com per anar fent forats aquí i allà, arreu de la muntanya. Podria ser que algun d'aquests buscadors hagués trobat quelcom relacionat? Hem d'imaginar-nos el silenci obligatori que guardarien si la sort hagués estat de la seva banda.
Fins i tot Mikel Aguilera ens explica la seva macabra experiència relacionada amb la llegenda de l'or dels jueus a la muntanya de Tor, i no dubta ni un moment a l'hora d'acusar Sansa de buscador de tresors dels fugitius.
El narrador ens explica altra vegada la llegenda del tresor de Casa Sansa, que ve relacionada amb l'or dels jueus, com és natural.
Porta ens narra el viatge en helicòpter que va fer amb el seu equip a Tor, l'any 2.019, on s'hi troben Josep Cases, el Terrisses de Sort, traginant muntanya amunt una bateria i unes eines amb un trineu infantil. Aquest personatge històric de Tor i del paisatge antropològic del mateix Pallars Sobirà, podríem dir que va agafar el relleu de Josep Montaner, omplint la muntanya de Tor amb vehicles vells, ferralla de tot tipus, i fins i tot animals en estat d'abandonament, qüestions per les que ha rebut vàries denúncies dels mateixos veïns de la copropietat, i de les administracions competents. De Terrisses ja n'hem escrit en alguna altra entrada al bloc, i n'hem publicat algunes notícies a l'apartat 'Notícies relacionades amb Tor'. Aquest entranyable però també polèmic personatge, va fer costat a Palanca quan es disputava la muntanya amb Castañer i el bàndol de Sansa, juntament amb un altre amic del cacic de Casa Palanca, 'Castanyeta', també popular personatge del Pallars Sobirà.
Durant el nostre viatge a Tor per al bloc, vam tenir l'ocasió de conversar amb Josep Cases, també anomenat el Terrisses, però val a dir que no en vam treure massa cosa en clar, doncs és un peculiar personatge i resulta força inentrevistable, sobretot quan va sota els efectes de l'alcohol, afició que té força arrelada.
 

 
 
Josep Pujol, Coié, és entrevistat altra vegada per Carles Porta, aquesta vegada, però, uns anys després de la trobada a Esterri d'Àneu el 2.017. Coié reconeix una topada amb els germans Aguilera a la muntanya de Tor, on suposadament el contrabandista va llençar una de les armes curtes de Mikel Aguilera al riu, després que aquest l'amenacés i s'endugués un cop a les mans de part de Coié. El gran dels Aguilera, però, ho desmenteix argumentant que ell mai no hagués permès que ningú se li acostés prou com per a desarmar-lo, i que si ho hagués fet, possiblement ja no seria entre nosaltres.
La famosa taca de sang que li veuen a Coié a un bar de Montardit de Baix la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995 torna a sortir a escena. Aquesta vegada Coié diu que deuria ser quan mataven un cabrit amb Terrisses al damunt la masia. Aquí cal fer un incís, doncs si Coié és amic de Terrisses, segur que també ho era de Palanca, i per tant en defensava el seu bàndol i la seva causa per a la muntanya de Tor. Això seria un argument més per desfer-se'n de Sansa. A més cal recordar la primera entrevista que aconsegueix l'equip de Porta amb el perillós contrabandista, quan aquest argumenta que possiblement va atropellar un cabirol amb el cotxe, el va carregar, i després el va pelar per a menjar-se'l. Podria haver estat però qualsevol animal, segons Coié, però tampoc no deu ser fàcil recordar-se'n després de tant de temps, si no és que estigui fugint d'estudi per no haver de reconèixer la possible implicació amb la mort de Sansa. El testimoni de Coié contrasta amb la versió dels testimonis que eren al bar de Montardit de Baix, els que van assegurar que el contrabandista s'excusà amb l'atropellament accidental d'un gos la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995. Si ens fixem amb la cara de sorpresa de Coié quan Porta li recorda aquest fet, el seu llenguatge corporal parla per si mateix. Prou sospitós, de veritat. Coié però hi respon reconeixent que si que havia atropellat algun gos, alguna vegada.
El testimoni de Pilar Tomás de Casa Sisqueta parla a favor d'aquest contrabandista. Assegura que no el veia capaç de matar Sansa. Aquí cal recordar que tots dos eren amics de Palanca, aleshores podria ser ben lògic que s'arribessin a encobrir. Per altra banda, Pilar Tomàs podria haver heretat dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, tot i que aquest tema no el podem exposar encara perquè cal aprofundir-hi més i fins ara només són especulacions sense fonament.
 
 

 
Una vegada s'ha donat per finalitzada l'entrevista a Pilar Tomás, i fora de càmera però quan encara no s'ha tallat la gravació, és la pròpia testimoni que demana al narrador, Carles Porta, quin motiu tenia Coié per matar Sansa. Aquest li respon que potser podria haver estat perquè Mikel Aguilera l'amenaçava constantment amb una pistola per cobrar-li el peatge per passar amb contraban pel camí de Sansa. És ben curiosa la resposta de la Pili, que insinua que potser Coié va dipositar contraban a una propietat de Sansa, Aguilera li va robar, i Coié va donar per fet que fou el vell cacic que se n'apropià de la seva mercaderia. Recordem que aquest fet de dipositar les mercaderies de contraban a les bordes o a d'altres edificis dels cacics de Tor, per part dels contrabandistes si la policia els assetjava o se'ls presentaven problemes tècnics amb els vehicles, era força comú, i també el fet demostrat que els cacics, tant Sansa com Palanca, en cobraven un lloguer per tenir en dipòsit aquests productes irregulars.
El narrador demana sense subterfugis a Coié si va matar Sansa. Aquest li diu que no en tenia motius, però al posar un exemple d'un altre conflicte amb un veí, pregunta si també l'ha de matar. Aquest 'també' pot semblar que l'afegeixi al suposat assassinat del cacic de Tor, però podria referir-se a la manera de parlar d'aquest temut personatge. Sigui com sigui, creiem que si Coié hagués volgut assassinar Josep Montaner, ho hauria fet sense ni parpellejar. Recordem però que quan Porta va entrevistar Coié anys abans i li va preguntar per la mort de Sansa, el contrabandista va fer un gest amb el braç no massa intel·ligible.
Recapitulant, el narrador repassa altra vegada els principals sospitosos i els possibles motius que podrien tenir per acabar amb la vida del vell Montaner. Miguel Aguilera, algun altre hippie de Tor, Josep Mont i Marli Pinto, Palanca i els seus mossos, la família de Sansa, un contrabandista, un sicari, un buscador de tresors... Possibles autors que ens proposa Porta segons les seves investigacions, tots podien haver tingut un o altre motiu per apallissar de mort al cacic de Casa Sansa. Però el fet és aquest; Segons les proves i els indicis de l'escena de la troballa del cos, i tal i com creu Gregori de Aulestia, la mort de Sansa va ser produïda per una pallissa d'avís que va fugir de les mans als autors dels fets.
 


 
Arribant a l'epíleg de la sèrie, ens en podem adonar de la contradicció que van suposar tants i tants anys de litigis, bàsicament amb un sol responsable instigador: Palanca. Jordi Riba ja tenia per costum recórrer totes les sentències judicials que afectaven la finca de la muntanya de Tor, li fossin favorables o no. Sembla com si Palanca fos aficionat als llargs procediments judicials que van marcar la història jurídica de la copropietat més disputada del Pirineu.
Amenaces i desqualificacions incloses, Palanca ataca els odiats advocats mentre amenaça de prendre's la justícia per la seva mà. Li era exactament igual si es trobava a dependències judicials o a la via pública, el cacic sempre s'expressava tal i com pensava, sense embuts i sense miraments per a ningú ni per a res.
El narrador puntualitza fefaentment que els copropietaris de la muntanya de Tor es van barallar per aconseguir uns drets que ja tenien. Increïble però cert. I a dia d'avui la darrera sentència que va posar fi als llargs plets de Tor, és inamovible i no es pot recórrer ni tornar a litigar pel mateix. Diu clarament que els copropietaris de la muntanya són els hereus dels copropietaris originals que van signar l'escriptura el 1.896, i no hi ha res més a dir ni a debatre. La figura de la usucapió fa que tots els plets que s'han executat durant dècades, siguin innecessaris, doncs tots els copropietaris han tingut registrada la seva part de la finca durant trenta anys o més, independentment de si hi tenien casa o vivien a Tor o no.
Altra vegada surt a escena el famós contracte d'arrendament de la muntanya de Tor de Rubén Castañer. Contracte que finalment i per situacions de la trama, anà a parar a les mans de Sol Elbaz, intèrpret contractada per Castañer per tractar amb els seus socis anglesos que pretenien invertir a Tor. La intèrpret, ja anciana, assegura que el contracte és bo i que el podria fer valdre, però que no hi ha invertit mai ni temps ni diners per no estar-hi disposada. Recordem que el darrer lletrat de Sansa, Gómez de Olarte, assegurava que el contracte ja no era vàlid perquè no s'havien satisfet totes les quotes pactades, i de fet, el cacic pretenia anul·lar-lo legalment per a poder tenir via lliure i tirar per una altra banda amb la propietat acabada de guanyar al jutjat de Tremp.
 


 
Segons ens explica Porta, els actuals copropietaris de la muntanya de Tor s'han plantejat arrendar la finca a una empresa andorrana que en faria una explotació turística. També es plantegen cobrar un peatge per creuar la muntanya pels seus camins privats, com ja hem comentat en altres entrades al bloc. Aquestes iniciatives ens semblen força encertades segons el nostre parer, però la qüestió sempre és la mateixa: Podran posar-se d'acord tots els copropietaris per tirar endavant aquestes empreses de manera satisfactòria? El director del parc natural de l'Alt Pirineu ja ens ratifica que seria difícil fer una estació d'esquí a la muntanya de Tor, tal i com ja comentàvem amb aquest mitjà anteriorment.
Potser el projecte del parc natural privat, o reserva natural privada de Sansa i Gregori tindrien més possibilitats de veure la llum, doncs segurament serien més compatibles amb l'actual situació administrativa i cadastral de la copropietat de Tor que no pas unes pistes d'esquí i un complex esportiu d'hivern.
Aquella malaurada entrevista amb Josep Cuní al seu programa 'Els matins', que fa a Jordi Riba, o més aviat podríem anomenar-la com a interrogatori irrespectuós amb tot el seu rotund significat, fa acta d'aparició al darrer capítol d'aquesta sèrie. Gràcies a una col·laboradora del bloc vam publicar el tall al nostre canal a YouTube, i realment paga la pena la seva visualització fins al final. (Palanca als matins de Josep Cuní).
Imatges més íntimes d'alguns veïns de Tor són presentades per Porta en aquest darrer episodi, suposem que amb la conseqüent autorització dels seus protagonistes. Ens consta però que les entrevistes als que hi apareixen, han estat remunerades. Potser d'una altra manera no s'hi haurien avingut a ser entrevistats i aparèixer al documental. Aleshores podríem pensar que parlen influenciats o sota pressió? Ens agradaria saber l'opinió que li mereix a Pilar Tomás aquesta gravació furtiva després de l'entrevista, i si la va autoritzar o no. Potser en fem una entrada comentant el parer dels principals protagonistes sobre aquesta sèrie documental. Seria bo conèixer què en pensen i com ho valoren.
Josep Maria Aixàs, nebot de Josep Montaner, ens transmet el seu pessimisme amb la muntanya de Tor i els seus copropietaris. Possiblement, tal i com ens ha demostrat al llarg de tots els capítols als que ha fet aparició, el seu oncle Miquel Montaner Baró, germà de Sansa, ens ha ofert la solució més assenyada per evitar més mals a Tor: Vendre la finca a una empresa, doncs segons el seu criteri, una finca ha de tenir una sola propietat per evitar tot el que ha passat amb la muntanya de la discòrdia.
 


 
Segons algunes opinions del públic de la sèrie a les xarxes socials, aquesta cloenda ha estat una mena de farciment per engrossir la història, un episodi que no ha acabat d'esclarir l'autoria del crim de Sansa. Si més no, creiem des d'aquí, amb aquest 'Foc encès' hem conegut una mica l'actualitat de Tor i els seus copropietaris, que ara han augmentat i ja no en són els tretze originals, doncs de cada casa n'han aparegut alguns més per culpa de les herències. Això és quelcom que, possiblement, complica encara més el consens general imprescindible per a dur a bon terme una finca d'aquestes característiques. Si abans ja era complicat tenir un acord entre tretze cases i tretze caps de casa, ara deu ser gairebé una missió impossible, amb més de vint hereus registrats com a propietaris de la muntanya. Hem de traslladar-nos altra vegada al seny de Miquel Montaner per sentenciar que desfer-se de la muntanya potser fora el millor per a tothom.
Tornant als sospitosos del crim de Sansa, i tal com us avançàvem al principi d'aquestes línies, cal adonar-se d'una cosa que no s'ha valorat a la sèrie, però si a l'entrevista que el periodista de TV3 Albert Om manté amb Carles Porta després d'aquest vuitè i últim capítol. Podria ser que no se n'hagi parlat dels autèntics criminals de Sansa? És possible que Porta es deixés alguna línia per investigar? A més de possible, és així. Tot i que ja entrarem a valorar l'entrevista a Porta més endavant, cal que ens adonem, com ja hem comentat anteriorment, que una producció com aquesta no té un pressupost il·limitat, així com tampoc un temps indefinit per a produir-la. Per tant existeix la possibilitat, que com ha passat, hi hagi fils que no s'hagin pogut estirar prou, o directament no s'hagin estirat.
Això ens trasllada a la que continua com la nostra hipòtesi més plausible del crim, tot i que encara ens ballin alguns detalls. Bàsicament, des d'aquest mitjà, ens continuem creient la hipòtesi de Gregori de Aulestia. Si, aquella que diu que van ser els inversors belgues de l'agent immobiliari d'origen francès arrelat a Andorra, François Santouré, els que enviaren la màfia marsellesa a Tor per posar Sansa al seu lloc, i fer valdre el tracte que tenien. Se suposava que havien de donar un escarment al vell perquè es recordés que tenia un pacte amb una empresa de capital belga força important. I encara que mai no s'hagi pogut demostrar, se suposa que li van fer un pagament a compte per la compra venda de la muntanya de Tor, segons el testimoni d'aquest agent immobiliari del Principat.
És possible però que els autors materials de l'avís a Sansa fossin ja coneguts de Porta, contractats per aquests empresaris belgues. A la 'docusèrie' hem conegut personatges capaços d'apallissar una persona, i fins i tot d'acabar amb la seva vida. Així ho posen de manifest els antecedents d'alguns d'aquests personatges. Per tant, si ja havien matat de manera gratuïta i remunerada, quin problema haurien tingut per acceptar un encàrrec com aquest?
La sèrie documental on se'ns han exposat els sospitosos del crim de Sansa ja s'ha acabat. Com va proposar Carles Porta, ara ens toca als espectadors de fer de jurat popular i decidir, amb tota la informació exposada, qui creiem que va matar Sansa. Doncs em temo que no és tan fàcil, i encara que es presenti com una mena de concurs popular, això no s'acaba pas aquí. Ens reservem una altra entrada per comentar i valorar l'entrevista que li fan a Porta després de la sèrie. Si l'heu vista, ja us podeu imaginar per on va la cosa.
 


 
 
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
 



Imatges emprades: Bloc MMT/CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta
 
 
 
 
Bloc MMT
 

Entrada Destacada

Els Hereus de Josep Montaner Deneguen l'Accés a Carles Porta i a Miguel Aguilera a Casa Sansa

Benvinguts sigueu a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda el seu editor. Com hem comentat anteriorment, sembla ...