Antonio Gil José, criminal o mentider?

Salutacions, visitants de la MMT.

L'Antonio Gil José, aquest controvertit i curiós personatge de la història recent de Tor, que va ser directament relacionat amb l'enigma del crim de Josep  Montaner, Sansa, doncs va esdevenir el principal testimoni de càrrec per a l'acusació d'assassinat contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto.

Tal i com descobreix en Porta a les seves investigacions, després d'entrevistar-se amb algunes persones relacionades amb aquest personatge, i segons li va fer veure ell mateix, l'enemistat entre ell i la parella Pinto-Mont venia per un deute econòmic de 750.000 pessetes. Però, els podria haver inculpat de l'assassinat de Josep Montaner com a venjança per aquest deute?

 

El sergent Uclés (Yanes a l'obra de Porta) li explica a Porta que l'Antonio Gil José va arribar al jutjat de Tremp abans que ell, i per tan insinuava que els funcionaris del jutjat el podrien haver manipulat per que al judici, declarés el que li havien dictat, i de fet, sembla que la versió dels fets que teòricament va presenciar, l'explicava sempre igual, sense variar una coma, excepte en una ocasió amb en Porta, que els hi ho va repetir amb algunes variants. Això ens indica que algú li va fer memoritzar un guió, amb detalls força concrets sobre les lesions que presentava el cos d'en Montaner, que no van transcendir a la premsa i per tant a l'opinió pública, i que només podien saber els instructors del sumari i els mateixos forenses, i ni tant sols la Guàrdia Civil.

Tal i com sabreu, si coneixeu una mica la història de l'Antonio Gil, va emprendre un projecte amb el mateix Montaner i amb Mont, doncs pretenien muntar un restaurant a Casa Sansa, encara que aquest els va acomiadar quan ja s'hi havien deixat una picossada invertida en materials quan el Gil volia rebaixar el terra de Casa Sansa per poder fonamentar-hi el nou paviment, que va resultar malmès per que no es va fer segons les indicacions d'en Gil. El vell va esclatar enfurismat i els va fer fora, tot i que Mont i Gil, així com la parella del primer, havien dipositat uns diners invertits en materials per tal de poder engegar l'obra.

Se suposa doncs, segons aquest peculiar personatge de l'Antonio Gil José, que en Josep Mont i la Marli Pinto van agredir el vell Sansa mentre es disputaven el milió de pessetes que aquesta parella de la Seu s'havien gastat en l'obra del futur restaurant i que finalment, no va arribar enlloc.

Tampoc es va poder demostrar fefaentment  que l'Antonio Gil fos a Catalunya en aquelles dates que es barallava la mort del vell, doncs era a Mallorca i ni tan sols recordava com se suposava que havia tornat, si en vaixell o en avió, i no constava a cap llista de passatge i tampoc conservava el bitllet de tornada, i encara que va assegurar que va donar un nom fals per la seva pròpia seguretat, després no es recordava quin nom havia emprat per viatjar. Aquest fet va ser una de les coses que la defensa va emprar per desmuntar el testimoni de Gil José, a banda del seu historial depressiu, d'alcoholisme, juntament amb l'informe de la psicòloga que el tractava de 'border line' sense cap tipus de capacitat de fabulació.

 

Com bé opinava en Porta, per la manera de narrar els fets que teòricament va presenciar en Gil, una de dues; o bé va ser testimoni del crim d'en Montaner, o bé hi va participar, encara que personalment penso que més aviat va declarar influenciat pel jutge de Tremp, que no li deuria donar altra opció i després de fer-li aprendre el que havia de declarar, el deuria amenaçar o extorsionar d'alguna manera, i altra vegada podríem tornar a citar la famosa Mà Negra de Tor, una mà capaç de manipular jutges i policies, per tant, un poder fàctic per sobre de les autoritats judicials, que ja costa de dir.

 

Finalment, sembla que tot el que sabia l'Antonio Gil José i tal com li va etzibar a en Porta, s'ho ha endut al clot i ningú sabrà mai del cert com i per què aquest controvertit personatge va actuar de la manera que va actuar, i potser també que una informació important per esclarir el crim d'en Josep Montaner, morís amb ell. O pot ser que algú que continua en aquest món ho sàpiga? Sigui com sigui, haurem d'esperar finalment que en Porta, ens digui qui pensa que va matar el vell Sansa, i a partir d'aquí obtenir una mica més de llum en aquesta foscor que ja fa gairebé vint-i-cinc anys que es manté inalterable.

 

 

Inversors a la Muntanya de Tor

Salutacions, seguidors del misteri.

Afegim una pàgina més a la Cova de Luciérnaga, aquesta vegada ens comenta el tema dels inversors que van interessar-se per la Muntanya de Tor, i que finalment no van poder invertir-hi ni un cèntim. O potser si? El cas és que pel que sembla, una bona colla de gent amb diners disposada a descobrir l'Eldorado català dels Pirineus, va fer tractes amb alguns dels cacics de Tor.

Com és que finalment no es va arribar a vendre la muntanya per a la construcció del que hauria estat el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus? Per culpa de la famosa Mà Negra de Tor?

Llegim la pàgina d'opinió del col·laborador del bloc en aquest enllaç: Inversores en Tor

 

 

Contraban d'armes per Tor

Salutacions, lectors de la MMT.

Tal i com menciona en Rubén Castañer en una de les entrevistes que manté amb en Carles Porta, per Tor s'hi va passar de tot, fins i tot assegura literalment: –Incluso llegamos a pasar un misil Escofet, i com molt bé apunta el periodista es deuria referir a un míssil Exocet, de fabricació francesa.

 

 

Quan diem contraban com a tal, o el que entenem quan sentim a parlar-hi, ens venen al cap les típiques mercaderies sensibles de ser passades d'un costat a l'altra de la frontera, bé per eludir impostos, o bé per que es tracta de mercaderies difícils d'aconseguir a l'altre país destinació del contraban.

Aquestes mercaderies més susceptibles de ser passades per la frontera, en aquest cas d'Andorra a Tor, podrien ser el tabac, l'alcohol, els electrodomèstics, els aparells electrònics, potser algunes substàncies estupefaents, encara que aquestes últimes ja serien tractades dins el concepte del tràfic de drogues, doncs no són pas legals ni en un costat ni l'altre de la frontera. I el mateix passa amb les armes, encara que a Andorra el reglament d'armes per als civils i la seva exportació sempre ha estat força diferent respecte als països veïns, però quan es parla del contraban d'armes de foc sempre se'l bateja com a tràfic d'armes, indistintament del reglament de cada país.

 

Una cosa són les armes de foc civils, dissenyades i fabricades per a ús esportiu unes i de cacera altres, però al cap i a la fi armes que no tenen les característiques d'armes de guerra.

Al Principat d'Andorra la legislació sobre armes és força més laica que als països veïns, i si aquesta ha estat endurida per als mateixos residents al Principat, també ho va estar per als estrangers que miraven de comprar armes als armers andorrans, tot per pressions diplomàtiques de la U.E., que veia com francesos i espanyols compraven armes de foc de manera irregular a les armeries del País dels Pirineus.

De passar de vendre qualsevol tipus d'arma només amb la presentació d'un document d'identificació, i de vegades ni tan sols això, els armers andorrans es van veure obligats a reduir les vendes dels seus productes armers d'importació, i així els compradors estrangers ho tenien més complicat per fer-se amb armes curtes i segons quines armes llargues, sense esmentar les municions, doncs també es venien quantitats importants de tot tipus i de tots els calibres sense cap mena de control.

Se sap que fins i tot les bandes terroristes espanyoles com ara ETA, GRAPO, GAL, compraven armament i municions a Andorra, burlant d'aquesta manera les restriccions i controls del país veí, i encara que sigui un altre tema, no costa fer esment també que el petit país dels Pirineus va ser base d'operacions i amagatall de nombroses bandes terroristes i criminals, que moltes vegades feien servir el pas de Tor per fugir d'Espanya o baixar d'Andorra.

 

 

Però centrant-nos ara en el cas que ens interessa, podria ser que Tor veiés passar armes de guerra que baixaven d'Andorra?

Tal i com opinava el col·laborador Luciérnaga en una de les seves pàgines, Tor és una porta, i efectivament si hi havia prou diners, per allà es podria haver passat absolutament de tot, i no seria estrany que s'hi haguessin passat armes de guerra, tan en un sentit com en un altre, doncs no oblidem que tan Espanya com la veïna França, són estats productors d'armes de guerra, algunes fins i tot prohibides per la Convenció de Ginebra, i també són països signants de la Carta Internacional dels Drets Humans.

Se sap que des d'Andorra van sortir armes destinades a les Guerres de Iugoslàvia, se suposa que adquirides en grans quantitats. Potser aquestes armes van creuar la frontera i van passar per Tor de manera discreta, amb destinació a algun port atlàntic o potser fins i tot mediterrani, en direcció a algun port dels Balcans. Així doncs, tal i com assegurava en Castañer, podria haver passat sense massa complicacions un míssil Exocet, destinat a Líbia, o a qualsevol altra part del món, i podria ser que La Muntanya de Tor hagués esdevingut un pas fronterer habitual per als traficants d'armes de guerra.

Tot i així, cal remarcar que en Castañer no estava avesat a transportar explosius, quan li fa saber a en Porta: -Por Tor ha pasado de todo, y querían pasar Goma 2, pero me negué. Podem dir aleshores que en Rubén Castañer podria haver esdevingut com un senyor de la guerra però a petita escala?

 

 

No es pot descartar res en un lloc tan estratègicament ubicat, i així doncs, amb tan d'interès econòmic, motiu pel qual segurament naixés la ja famosa Mà Negra de Tor. Una Mà Negra que tot ho controlava; si no era amb diners, amb violència.

Hi podríem trobar en tot això alguna relació directa o indirecta amb la mort de l'amo únic?

 

Com tots sabem, tan en Sansa com en Palanca tenien el costum de cobrar peatge als contrabandistes que passaven pels seus camins, i pel que sembla i segons va descobrir en Porta, el Ros de casa Sansa hi posava més traves als transportistes de les mercaderies irregulars i de vegades també il·legals. Així doncs, aquest fet podria esdevenir un dels mòbils o una altra hipòtesi prou sòlida que en motivés el crim, doncs si bé els contrabandistes de tabac i alcohol podien ser més benevolents, no crec que els traficants d'armes ho fossin tant.

I vosaltres, què en penseu?

Bloc MMT

 

El Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts a la MMT.

Nova entrada comentant la darrera pàgina d'onpinió del col·laborador del bloc.

Aquesta vegada ens emplaça l'opinió cap al sergent de la Guàdia Civil encarregat d'investigar el cas del crim d'en Josep Montaner, el Ros de casa Sansa.

Segons els descobriments d'en Porta, aquest policia vocacional no va poder investigar com ell hauria volgut, i insistia d'alguna manera, sobre la famosa mà negra que envolta tots els misteris i successos estranys de Tor i la seva muntanya, assegurant que aquell cas d'homicidi no es va investigar.

Qui hi va haver al darrere capaç de manipular cossos policials i fins i tot jutjats?

Gent tan poderosa n'hi ha poca, però no és massa coneguda, doncs romanen a l'ombra.

Recordem que el propi sergent també va cometre algun error imperdonablement sospitós, com a professional experimentat en la investigació de crims i altres delictes relacionats.

Ho vam comentar mentre opinàvem d'en Batallé a Batallé un testigo interesante.

Llegim la darrera pàgina d'en Luciérnaga fent clic sobre l'enllaç: Un policía cansado.