El Somni Truncat del Príncep de Tor

Salutacions i benvinguts una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada us duem un interessant document, on per primera vegada, podem llegir a un mitjà que es parla del 'Principat de Tor' de Josep Montaner.

Com podreu comprovar tot seguit, es tracta d'una crònica escrita pel periodista Oriol Cortacans, redactor del diari El Temps. Cortacans va escriure aquesta crònica sobre Sansa i la muntanya de Tor pocs dies després que trobessin l'amo únic assassinat a casa seva, a Tor.

Fins ara no havíem trobat cap escrit relacionat amb Tor i la seva història, a on es fes esment precís d'un dels projectes per a la seva muntanya, del que El Ros en feu partícip, com no podia pas ser d'una altra manera, al seu secretari i amic personal, en Gregori Aulestia. I és que Sansa en tenia molts de projectes i alternatives per a la seva muntanya. Projectes que, malauradament, mai no va poder veure realitzats. En Gregori va estar lluitant alguns anys amb la tossuderia i el caràcter tancat d'aquella gent de muntanya, però tot va ser en va, i l'empresa del parc natural privat que havien projectat amb el seu amic Sansa, mai no veié la llum. Una vertadera llàstima, de debò, doncs semblava una molt bona pensada que de fet es va començar a negociar amb les administracions competents que de fet, n'estaven força interessades.

Gregori Aulestia encara viu amb l'esperança que algun dia els hereus de la muntanya de Tor arribin a materialitzar el projecte, però tal i com van les coses, lamentablement em penso que mai no ho veurem això.

A continuació us deixem amb la crònica en qüestió, i desitgem que en gaudiu esperant els vostres comentaris a l'entrada.

 

 

 

Document descarregat del lloc web del diari El Temps.

Bloc MMT

 

 

La Carretera Internacional que Passava per Tor i que Mai no es va Construir

Benvinguts sigueu a una nova edició a la MMT, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Als anys vuitanta del segle XX va sorgir el projecte de construir una carretera per unir la via provincial L-510 amb la frontera andorrana, passant pel municipi d'Alins i creuant Tor i la seva muntanya privada. La iniciativa es fonamentava en la necessitat d'aconseguir materialitzar un pas fronterer de primer ordre amb el Principat d'Andorra, i com a resultat s'ubicaria una segona duana que descongestionaria la ja existent de La Jonquera, a l'extrem est dels Pirineus Catalans. A més a més, les deprimides comarques dels Pallars es beneficiarien d'aquell pas internacional, i possiblement seria quelcom positiu per al seu negatiu PIB.

Aquella titànica obra va resultar potser massa ambiciosa, i finalment no es va tirar endavant, pel que sembla per manca de pressupost que no van aconseguir trobar en cap de les administracions els seus impulsors. Semblava doncs que Tor i el seu pas amb Andorra estaven sentenciats a restar ancorats al segle XVIII, i el progrés en forma de comunicacions per carretera internacional mai no hi arribaria.

Com ja sabeu, tant Palanca com el seu enemic Rubén Castañer estaven convençuts que a Tor hi havia una mà negra que tot ho feia anar segons la seva conveniència. Podria haver estat doncs que no convingués que es construís aquella via internacional i la seva pertinent duana? És prou clar que allò no hagués beneficiat de cap manera el contraban, doncs possiblement s'hauria posat fi al pas estratègic de Tor que durant segles ha servit com a porta clandestina per a tota mena d'activitats il·lícites o irregulars.

Tot això, però, ho deixem al vostre parer, i no voldríem anar més enllà de la conseqüent especulació al respecte.

Els mitjans informatius de l'època se'n van fer ressò i exerciren un seguiment periodístic d'aquest gran projecte, i és que no podia ser pas d'una altra manera tenint en compte la important envergadura de l'empresa en qüestió. A continuació en compartim els retalls del Diari de Lleida, on s'hi amplien i es concreten les informacions d'aquesta carretera internacional que romangué només sobre el paper.

 

 

 

 

 

 

Retalls descarregats de l'Arxiu Municipal de Lleida

 

 

 

Bloc MMT

 

 

 

Sansa i la Val Ferrera de Suïssa

Cordials salutacions i una càlida benvinguda al bloc, seguidors de la MMT.

Tothom qui hagi seguit una mica la història de Tor, i la vida del que una vegada fou l'amo únic d'aquesta immensa finca del Pirineu de Lleida, Josep Montaner, Sansa, recordarà el projecte del parc natural privat que aquest cacic pretenia dur a terme amb l'ajuda incondicional del seu secretari personal i amic, en Gregori de Aulestia, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà.

Les idees de Sansa, una vegada es va fer impossible la construcció de les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya de Tor, foren les de convertir aquell meravellós paratge pirinenc en un indret on fos possible viure-hi tot l'any, com ja es feia a diferents països d'alta muntanya, com ara la propera Andorra, i alguns d'altres. Com ja sabem, i fins i tot a dia d'avui segueix amb les mateixes condicions, a Tor es feia pràcticament impossible passar-hi els hiverns, doncs a banda que les cases del poble no disposaven de les mínimes comoditats i equipaments necessaris per afrontar l'estació més dura de l'any, les vies d'accés tampoc no ho permetien perquè ja amb les primeres nevades es feien totalment intransitables, fins ben bé entrada la primavera. Aquest darrer fet, recordem, era del que sempre es queixava Palanca. Les administracions no mantenien la carretera que uneix Tor amb la "civilització" en considerar que es tractava d'una via privada, i els copropietaris no disposaven dels mitjans per a mantenir el camí lliure de neu i de gel durant tota l'època de nevades.

Paisatge de la muntanya de Tor

 

Gregori de Aulestia, a un dels seus viatges arreu del món, va descobrir a Suïssa un enclavament que, per les seves especials característiques el feien força semblant a la Vall Ferrera, la vall on és ubicat el poble de Tor i la seva muntanya.

De seguida va compartir la troballa amb el seu mentor i amic Josep Montaner, que va quedar prou sorprès amb el nom d'aquell territori descobert pel seu deixeble explorador: La Val Ferrera, en llengua romanx.

La Val Ferrera és una vall situada al cantó suís dels Grisons (Graubünden), entre Schams i Avers, té una llargada de 10 Km i és drenada pel riu Rhin d'Avers. L'alçada sobre el nivell del mar és semblant a la de Tor: 1562m. Només hi ha dos pobles a la Val Ferrera; Innerferrera i Ausserferrera.

Gregori de seguida va veure a aquella vall suïssa un model exemplar a seguir per a aplicar a la muntanya de Tor i al seu poble. La diferència era que, al país helvètic hi havia un altre nivell social i econòmic, a més a més que la muntanya de Tor era una finca privada, i potser costaria més emular una societat d'alta muntanya com la que tenien muntada els veïns de la Val Ferrera; amb un transport públic de qualitat, les vies perfectament calçades i mantingudes durant tot l'any, serveis educatius, serveis sanitaris, oficines de correu, telèfon, llum elèctric de companya, aigua corrent, depuradora d'aigües residuals, i un gran etc. més.

 

Innerferrera, un dels dos pobles de la Val Ferrera de Suïssa

 

Malgrat tot, la parella d'amics no van descartar el projecte, i de fet en Gregori de Aulestia ens explica que l'empresa del parc natural que es va seguir gestionant fins i tot després de la mort de Sansa, hauria aportat prou beneficis a la finca i als seus propietaris per emular la vida que duien els cantons de la Val Ferrera o fins i tot els propers veïns andorrans, fent-hi compatible la vida amb prou comoditats per passar-hi tot l'any sense cap mena de problema.

Fou una vertadera llàstima que tot se'n anés en orris i mai no es podés materialitzar aquell bon projecte, que hauria estat molt més encertat que unes pistes d'esquí i uns blocs de pisos enmig del bosc de la muntanya de Tor. Tot i així no és un projecte que es pugui descartar a l'actualitat, i que els propietaris actuals podrien dur a terme si algun dia aconsegueixen arribar a un consens, a diferència de les pistes d'esquí, projecte que fa anys va quedar condemnat per la requalificació que va patir la muntanya i el seu entorn com a zona protegida dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

 

Restes d'una antiga farga a la Val Ferrera, a Suïssa

Si voleu aportar quelcom a aquesta crònica, ja sabeu que ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada, pitjant el següent enllaç:

 

 

Feu els vostres comentaris aquí

 

Rubén Castañer al Documental 'Arinsal, als Peus de la Capa'

Salutacions i benvinguts una vegada més a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Gràcies a l'aportació d'un col·laborador del bloc, hem tingut coneixement del documental que es va estrenar el passat mes de febrer a Andorra. Amb el títol 'Arinsal, als peus de la Capa', en commemoració al cinquantè aniversari d'aquesta estació d'esquí massanenca, ens explica la història dels pioners de l'esquí a Andorra, que va tenir lloc concretament a Arinsal, on s'hi va fer una estació amb inversió privada i impulsada per Josep Serra Prats, empresari andorrà de l'època quan Rubén Castañer treballava com a API al país dels Pirineus.

En realitat, fou gràcies a Castañer que l'estació d'esquí va poder veure la llum, doncs aquest controvertit agent immobiliari va cercar el comprador pels terrenys on s'hi emplaçaria aquesta instal·lació esportiva i turística que ell ja tenia projectada com a tal. Tot i així se'n parla molt breument al documental, exactament al minut 10:18, quan pregunten al responsable comercial d'Arinsal per Rubén Castañer.

 

 

 

Aquest gran projecte immobiliari, entre d'altres d'igual importància o potser més, va ser el que va fer a Josep Montaner, Sansa, fixar-se en l'andorrà d'origen aragonès i proposar-li el seu projecte de l'estació d'esquí a la muntanya de Tor, que com ja sabem mai va poder ser materialitzada. I que precisament era part del projecte del pallarès i de l'aragonès, d'unir-la amb les estacions ja existents de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra, aconseguint així l'estació d'esquí més gran dels pirineus.

Segons ens comenta l'escriptor de les memòries del desaparegut Castañer, l'operació comercial relacionada amb la venda dels terrenys i la concessió de l'estació en qüestió, també hi apareixerà a aquesta obra literària, com no podia ser d'una altra manera. Memòries que per cert, ja hem esmentat en altres entrades al bloc, i que esperem es publiquin properament.

Cada vegada ens podem adonar una mica més de la manca de reconeixement cap a la figura de Rubén Castañer per part de les autoritats andorranes, i potser també de les entitats que no tenen a veure amb el govern del Principat. Quan en realitat la història de prosperitat d'Andorra tal i com la coneixem, en part, va ser gràcies a persones com ell. Però de tot això se'n parla a les seves memòries, i ho deixarem fins a la publicació d'aquest treball en forma de llibre que de ben segur no deixarà indiferent ningú, i tal i com deia un conegut periodista, de ben segur que farà pujar els colors a més d'un prohom d'aquell país.

 

 

 

Podeu visualitzar el documental sencer al següent enllaç a Vimeo:

 

 

'Arinsal, als peus de la Capa'

 

 

 

Presentem La Tercera Part del Relat de Ficció 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte'

Benvinguts sigueu una vegada més al bloc, seguidors del misteri.

 

 

 

S'ha fet esperar, però per fi publiquem la tercera part de la saga dels relats de ficció que ja ha marcat una franquícia a la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'. Es tracta, com ja sabeu, de 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte'. La història s'allarga i mirem de distribuir-la en vàries entregues, i amb aquesta tercera part cal dir que no s'acaba pas la trama. 

En aquest aspecte, la història pren un rumb inesperat i potser sorprenent, doncs els nostres protagonistes són testimonis de quelcom que els enfronta en certa manera amb l'arrendatari de la muntanya privada més gran i misteriosa del Pirineu, i que els desvia momentàniament del projecte de la realitat virtual per salvar la seva copropietat de l'embargament.

Però no farem més "spoilers" i us recomanem que llegiu el relat, tot desitjant que en passeu una bona estona de lectura fictícia.

 

Ens plau presentar-vos…

 

 

Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte (3a part)

 

Setè Relat de Ficció a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor

Una cordial salutació i benvinguts sigueu al bloc, seguidors del misteri de Tor.

 

 

Dediquem l'entrada número cent per a anunciar-vos que ja hem enllestit el que serà el setè relat de ficció a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor. Com ja sabeu, es tracta de la segona part de la història de la realitat virtual a la muntanya de Tor, que vam anomenar 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte', franquícia que començàvem amb el relat titulat 'Tor, Reinventar-se o Morir'.

Podeu llegir aquesta segona part del relat al següent enllaç, i ens agradaria que tingueu en compte que la franquícia continuarà amb una tercera part de 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte', doncs encara no podem donar per acabada la història del projecte que podria salvar la muntanya de Tor de l'embargament.

-Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte (2a Part)-

 

Primer Aniversari de la Mort de Rubén Castañer

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Tal dia com avui de fa justament un any, va traspassar l'home que una vegada fou el primer A.P.I. del Principat d'Andorra, on es forjà un fructífer negoci immobiliari, dedicat també a una causa per al País dels Pirineus que mai li fou reconeguda. Un dels protagonistes imprescindibles de la història de Tor. En la seva memòria volem fer un recordatori del que havia de ser el promotor de les pistes d'esquí a la muntanya de Tor. Un projecte que va tenir al cap fins a la seva mort, i que d'alguna manera, fou un somni incomplert. Només a la literatura d'aquest bloc se li ha donat vida en forma de relat de ficció. És una forma d'imaginar-nos com hauria pogut ser aquell complex d'hivern, que d'entrada ja es preveia el més gran dels Pirineus i un dels més grans d'Europa.

Rubén Castañer va deixar un llegat autobiogràfic i documental que estava redactant en equip amb el seu amic i escriptor d'aquesta obra literària. Una obra que aquest 2.023 està previst que vegi la llum, per explicar una altra versió sobre els fets de Tor escrita per un dels seus protagonistes. Possiblement, també ens ajudi a veure una imatge diferent de la que fins ara ens havien venut sobre aquest home polèmic, potser, però en cap cas un mafiós solitari i incomprès com s'ha insinuat per part d'alguns autors del 'true crime'.

Desitgem poder llegir aquesta herència de Castañer en forma de llibre, presentar-la al bloc i difondre'n i opinar sobre la seva versió dels fets que va viure i va patir a Tor.

Enviem una salutació especial a la família i amics de Rubén Castañer, tot desitjant-los el millor per aquest 2.023 que es preveu ben carregat de primícies pel que fa al cas de la muntanya de la discòrdia, que per fi ens portarà les memòries de "l'home del grapat de dòlars".