El Llençol als Peus del Cadàver de Sansa

Benvinguts sigueu a una nova entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor. Salutacions cordials del seu editor.

Els que ja hagueu vist la sèrie documental 'Tor' i heu seguit el bloc assíduament els darrers mesos, recordareu que a l'aixecament del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor,  s'hi fa constar que els peus del difunt eren coberts amb un drap de manera superficial, tot i que a les fotografies que hem pogut apreciar a la 'docusèrie' de Porta, s'hi pot veure que més aviat els hi van embolicar. Així doncs i com ja hem avançat anteriorment, avui volem dedicar l'entrada a aquest estrany indici trobat a l'escena del crim de Sansa.

 

 

Cadàver de Josep Montaner fotografiat per la policia judicial de La Seu d'Urgell el 1.995

 

Segons ens expliquen els metges forenses i alguns dels "buscavides" a la 'docusèrie' de Carles Porta, el cadàver de Josep Montaner patia una avançada descomposició a algunes parts del cos, com era el cas de les extremitats, especialment els peus. Podríem pensar doncs, com hem comentat ja a unes altres entrades, que algú es podria haver trobat el cos sense vida de Sansa i li va cobrir els peus descompostos com a mostra de respecte. Aleshores hauria de ser algú que per força el conegués i li tingués certa estima, doncs podem posar en dubte raonable que els mateixos assassins es distraguessin a fer una cosa així. Tanmateix no deixa de sorprendre'ns el fet que el rostre de Montaner no fos trobat cobert de cap manera, a jutjar per l'estat de descomposició que aquest presentava. Aquí ens sorgeixen algunes qüestions: 1-Podrien haver cobert a priori el rostre de Sansa i posteriorment algú en va traslladar el drap o el llençol en qüestió tot embolicant-li els peus?

2-Podria ser que un suposat testimoni de l'escena del crim en cobrís també el rostre i algú, posteriorment, en retirés el suposat sudari?

Trobem que no té cap mena de lògica que si se li cobrissin els peus, no se li hagués cobert també el rostre, com diem, conforme a l'avançat estat de descomposició del mateix. Encara més; D'acord amb els tractats de criminologia, normalment, quan apareixen els cossos sense vida amb el rostre tapat, és sobretot quan l'assassí o el seu còmplice ha estat algú de l'entorn més proper a la víctima. Això es fa sobretot perquè l'assassí no suporta mirar la cara de la persona coneguda que ha matat, però també com a mostra de respecte.

 

Detall de les extremitats inferiors del cadàver de Montaner i el sudari que li cobria els peus

 

En virtut de la nota que Miguel Aguilera va deixar a l'escena del crim de Sansa, trobada per agents de la Guàrdia Civil durant l'escorcoll posterior a l'aixecament del cadàver, seria prou lícit presumir que el guardaespatlles del cacic es podria haver topat amb el cos ja sense vida del seu protegit. Això però contradiria el testimoni del darrer advocat del Ros, Gómez de Olarte, que va assegurar haver parlat amb el seu client el dia vint-i-quatre o vint-i-cinc de juliol del 1.995. Aleshores, fixant-nos amb aquest detall podríem descartar que el mateix Aguilera hagués pogut cobrir els peus del cos sense vida de Montaner, si no és que les dates amb les que va signar la seva nota manuscrita fossin errònies o directament falses. Tampoc els "hippies" que van fer la malaurada troballa del cadàver de Sansa van cobrir-ne les extremitats inferiors, i també els sorprengué aquest detall.

Potser caldria aportar una hipòtesi més sobre el sudari que cobria els peus del cadàver de Sansa.

Si ens remuntem als ritus funeraris ancestrals a Europa, i els costums que es duien a terme quan una persona moria, trobem que a algunes cultures de zones concretes, es lligaven o s'embolicaven els peus als difunts. El motiu d'aquesta tradició funerària radica en el fet de la creença popular que si no es feia així i al difunt li quedaven les extremitats inferiors separades, podria endur-se a la mort algun amic o familiar. Ens consta que aquest costum encara es posa en pràctica a algunes comunitats europees de l'est del continent, però també a algunes zones rurals de la Península Ibèrica. Tenint això en compte ens sorgeix una pregunta inevitable; Podria haver estat doncs algun veí de Tor que es trobés el cos de Sansa sense vida i segons li manaven els seus costums li lligués els peus per evitar més morts? D'acord amb aquest ritu funerari havia de ser un amic o potser un familiar, que eren els únics que perillaven de ser abduïts al son etern pel cacic de Casa Sansa. Aquí hem de recordar que alguns germans de Josep Montaner eren a Tor dies abans de la troballa del finat. Només com a apunt, però possiblement qualsevol habitant d'una certa edat de la zona, conegués aquest costum i el posés en pràctica quan tocava. És un indici que no es pot descartar.

Si voleu aportar alguna cosa al respecte, o potser donar el vostre parer d'aquest tema, ho podeu fer a través dels comentaria a l'entrada.

 

 

Imatges emprades: TV3/3Cat/Sèrie Documental 'Tor'/Carles Porta

Bloc MMT

 

Afegim la Nota de Miguel Aguilera als Documents Originals dels Successos de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Apareguda al setè capítol de 'Tor', la nota manuscrita original de Miguel Aguilera l'afegirem a l'apartat dels 'Documents originals dels successos de Tor', al menú de la columna de la dreta >>>>>

Aquesta és la nota original que suposadament Miguel Aguilera va escriure i col·locar en un racó de Casa Sansa entre els dies vint-i-u i vint-i-dos de juliol del 1.995, segons declara a la sèrie documental 'Tor' i al jutjat de Tremp quan va ser requerit com a investigat, per cobrir-se les espatlles perquè teòricament entrava a un habitatge al que ja se li havia prohibit l'accés. L'escrit està realitzat amb un tipus de lletra que es data el 21/7/95, i la segona part datada i signada l'endemà, el 22/7/95, ja escrita amb una lletra diferent, però totes dues parts de la nota, escrites amb una cal·ligrafia força irregular i amb lletres majúscules.La nota manuscrita del gran dels Aguilera sempre ha despertat desconfiança per diferents motius. Segons declaracions del mateix Aguilera, el dia vint-i-u de juliol del 1.995 va ser a Casa Sansa de Tor per arreplegar els seus efectes personals i no tornar mai més. Tanmateix, el guardaespatlles de Sansa va decidir quedar-s'hi a fer nit perquè va trobar una ampolla de ponx i se la ve beure tota. Se suposa que no deuria trobar-se en condicions de conduir, i per això va pernoctar a la que havia estat la seva cambra habitual quan s'allotjava a la casa del crim.

Com ja comentàvem a l'entrada de la ressenya del setè capítol de 'Tor', creiem que Aguilera es va trobar amb el cos sense vida de Josep Montaner i va decidir escriure una nota com a coartada, i no perquè entrava a casa aliena on se li havia prohibit l'accés. De fet, i segons explica Carles Porta, el jutge de tremp deixà lliure Aguilera precisament per la nota. Quelcom una mica fora de context, sobretot si s'analitza detingudament el contingut del manuscrit, la seva cal·ligrafia, els dos tipus de lletra emprats, i les diferents dates de la signatura. El nostre parer és que la primera part de la nota la va escriure Aguilera una vegada arribat a Casa Sansa, el 21/7/95, sense haver-se adonat de res estrany a la casa, però la segona part, possiblement la va afegir a la nota una vegada havia trobat ja el cos sense vida del propietari de la muntanya de Tor. Això lògicament no ho vol reconèixer, però el seu testimoni no resulta prou convincent. (Setè capítol: Els contrabandistes, minut 00:25:29). D'aquesta manera si que resultaria més lògic que Aguilera escrigués la nota adreçada a la Guàrdia Civil, per desentendre's de la mort del seu arrendador i soci, Josep Montaner, Sansa.

Podria haver estat doncs Miguel Aguilera qui va cobrir amb un llençol els peus del ja difunt Sansa en mostra de respecte? O això de tapar els peus al difunt, o potser lligar, respon a una motivació diferent? És quelcom que us volem exposar en una altra entrada.

I vosaltres què en penseu de la sospitosa nota de Miguel Aguilera? Podeu donar el vostre parer als comentaris a l'entrada.

 

Pitgeu la imatge per ampliar-la

 

Imatge descarregada de la 'docusèrie' 'Tor': https://www.ccma.cat/3cat/t1xc7-els-contrabandistes/video/6286885/

 

 

 

 

Bloc MMT

 

L'Escenari del Crim de Sansa

Benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ja feia un temps que no comentàvem res en relació al crim de Sansa, doncs les novetats al respecte tampoc és que siguin notables, més aviat tot al contrari. En més de vint-i-set anys no s'ha avançat absolutament res en relació a l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor (que se sàpiga). Des que es va tancar el sumari i en va prescriure el delicte, el cas sembla mort. L'única pista pendent és la d'un periodista que no vol dir qui creu que va ser l'autor de l'assassinat, pensem que per interessos personals més que per por de les conseqüències que se'n podrien desencadenar, doncs després del temps que ha transcorregut, el criminal o criminals no podrien ser processats per aquest delicte de sang, segons el codi penal espanyol.

 

 

 

Esperem que amb la publicació del següent llibre sobre Tor i la seva complicada i tràgica història, en tinguem alguna nova pista. Fins aleshores caldrà ser pacients i anar esperant novetats sobre el cas.

Parlant de l'escena del crim de Sansa, que és en realitat el tema que pretenem tractar en aquesta entrada arrel de la portada del diari Segre del dia u d'agost del 1.995, hi trobem una fotografia encara inèdita al bloc. Es tracta de la cuina de Casa Sansa on va ser trobat el cos de Josep Montaner.

Com podrem veure hi ha una gran marca al terra de fusta provocada pels líquids corporals i de la descomposició del cos, com es va recollir al sumari de l'aixecament del cadàver de Josep Montaner.

Els investigadors de la Guàrdia Civil també barallaven la possibilitat que el crim no s'hagués produït a Casa Sansa, sinó que l'haurien assassinat a un altre escenari i haurien traslladat el cos ja sense vida a la mateixa cuina on va ser trobat per un dels "hippies" que aquell juliol rondaven per allà dalt. Els residus trobats a la roba i la manca d'indicis forenses així ho determinaven, i feien pensar que es podria haver fet per mirar d'encobrir els fets i les possibles proves. El més estrany de tot plegat és que ningú no en va veure ni en va sentir res aquell dia.

 

La improvisada cuina de Casa Sansa, escenari on fou trobat

el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor.

 

Com podem comprovar a la fotografia, el desordre i la brutícia imperaven a l'estança de Casa Sansa que aleshores feia les funcions de cuina improvisada, on recordem, es va trobar el cos de Josep Montaner Baró, a sobre d'un gran toll de líquids corporals putrefactes. Els investigadors encarregats del crim no van poder trobar rastres o indicis dels assassins, i encara menys de restes d'ADN, òbviament per tal i com es trobaven de brutes i insalubres les diferents estances de la casa, i l'avançat estat de descomposició que presentava el cadàver. Això últim va fer dubtar els forenses de la data aproximada de la mort de Sansa, doncs el cos s'havia descompost en diferents etapes, i si algunes parts es trobaven encara amb larves i mosques que s'alimentaven dels líquids de la descomposició, algunes d'altres ja presentaven evidents signes de momificació.

En una altra entrada ja vam comentar les ferides que presentava el cos de Josep Montaner quan va ser trobat a casa seva, i per les que els forenses van poder determinar la causa aproximada de la mort entre totes les lesions que presentava: 27 Anys de Misteri: Qui va assassinar Sansa?

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

A sobre d'aquestes línies la portada del diari Segre que protagonitza aquesta entrada, publicat el dia 01/08/1995, dos dies més tard de la troballa del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor. El titular ja ens entregava un sospitós: L'hoste de Casa Sansa, Miguel Aguilera, el guardaespatlles de Josep Montaner. També en podem llegir el testimoni i les primeres reaccions del "hippie" Salvador Esteve, aleshores conegut amb el sobrenom de 'Boro', que es va topar amb el cos ja sense vida del seu benefactor.

Cal destacar segons redactaven a la portada del diari en qüestió, que Boro hauria trobat el cadàver de Josep Montaner i la famosa nota manuscrita de Miquel Aguilera, penjada a la porta del darrera, segons el rotatiu lleidatà. És una informació que destaca amb la que escriu Carles Porta a 'Tor, tretze cases i tres morts', on explica que van ser efectius de la Guàrdia Civil que van trobar la nota mig amagada, mentre escorcollaven l'habitatge a la recerca d'indicis del crim. A priori podria semblar una contradicció sense importància, però m'atreviria a dir que potser no tant. Fixem-nos que si fos així, fins i tot el "hippie" que va trobar el cos seria sospitós del crim, i també el seu acompanyant, doncs podríem estar al davant d'una possible nota inculpatòria que tot i que la Guàrdia Civil va descartar com a prova per la obvietat dels fets, la podrien haver escrit i deixat allà els "hippies" que tan odiaven l'Aguilera, que recordem, van desitjar que el mort hagués estat ell. Per desitjar la mort a algú se l'ha d'odiar profundament, no és qüestió d'unes amenaces sense fonament o una picabaralla sense importància. És quelcom més greu. Aleshores, perquè no haurien pogut ser capaços de declarar que havien trobat a Casa Sansa la suposada nota de l'Aguilera?

 

Fragment del llibre Tor, tretze cases i tres morts

 

Fonts de les imatges: Diari Segre, Google Books, i Stern Crime.