11 de juny 2024

Setè Capítol de 'Tor': Els Contrabandistes

Salutacions i benvinguts a l'entrada de la ressenya del capítol VII de 'Tor', la sèrie documental de Carles Porta, al bloc de la història del poble de les tretze cases.

 

 

Ens situem ja a la recta final de la 'docusèrie' amb aquest setè i penúltim capítol, que cada dilluns ens ha sorprès amb l'exposició de la trama i els sospitosos del crim de l'amo de la muntanya de Tor, després de vint-i-set anys d'investigacions del periodista Carles Porta i el seu equip.
Amb 'Els contrabandistes', es toca potser un dels fils més complicats i perillosos del que hem vist fins ara a 'Tor', i els seus foscos protagonistes així ens ho demostren.
No ens ho posen fàcil això de fer de jurat popular, doncs a cada capítol coneixem nous sospitosos amb els seus possibles mòbils i els seus indicis que els podrien delatar com a criminals implicats amb la mort de Sansa. Però és que és molt difícil d'esclarir qui pot assassinar una persona quan aquesta té tants i tants enemics i tantes qüestions complicades obertes.
Aquest capítol ens ofereix un encarament que ja s'anunciava d'alguna manera a l'anterior. Per mirar d'esclarir el testimoni de la Neus, la testimoni que assegurava haver estat amb un 'noi' que s'auto implicava amb la mort de Sansa, Porta els enfronta amb una vídeo trucada. 'Mikel' Aguilera reconeix que va ser a Mallorca, però de cap manera a la data que pretén la testimoni, que possiblement anava errada amb una altra persona, i el guardaespatlles de Sansa ens ho demostra amb un visat que en ratifica la seva coartada.
Gràcies a la tecnologia i a l'habilitat de la Neus, la testimoni que assegurava haver estat a Mallorca amb un implicat amb el crim de Sansa, el narrador aconsegueix localitzar una persona que podria haver estat a la casa on va ser la noia l'any 2.015. Aconsegueix també un número de telèfon, i el truca. Aquest personatge, del que no se'n filtra la seva identitat, reconeix haver estat ficat a Tor i el contraban de tabac durant els noranta, fins i tot haver parlat amb la Neus el 2.015, però no reconeix que li hagués fet la confessió d'haver estat implicat amb l'assassinat de Sansa. El periodista insisteix per a parlar amb aquesta persona per videoconferència, però ja no li torna a despenjar el telèfon, i al cap d'uns dies, el bloca. Porta no es dona per vençut, i mira d'esbrinar qui va ser aquest misteriós personatge aconseguint informació policial d'Interpol. El seu historial ens deixa parats: Requeriments amb la justícia a Andorra, a l'Argentina, i a Rússia. Pel que sembla es relacionava amb un delinqüent perillós, que acceptava encàrrecs d'agressions físiques. Als seus antecedents penals hi consten violència de gènere, tinença il·lícita d'armes, robatoris, robatoris de plaques de matrícules de vehicles, això ja amb només quinze anys d'edat.

Un dels contrabandistes que apareix a aquest setè capítol, és 'El Negre', tal i com se'l coneixia entre els companys d'ofici, un dels mítics que va ser el més perseguit per les autoritats, però també el més admirat. 'El Negre' va editar fa anys un llibre on explica les seves memòries, del que també us en parlàvem amb una entrada al bloc: 'Els Personatges de la Història de Tor: 'El Negre', El Contrabandista més Cercat d'Andorra'. Aquest personatge ens explica que Tor era un dels passos més habituals per on passava amb la seva colla, però també un dels més complicats per la característica que hi havia dos amos amb els que calia negociar, i amb els que era força complicat fer bons tractes sense que hi hagués mala maror. Aquí cal fer un incís a la narrativa de la sèrie, doncs als contrabandistes professionals no els interessava quedar malament amb els amos de les finques que havien de creuar constantment, i doncs per això s'avenien ràpidament a arribar a un acord econòmic amb aquests, sempre. Per tant, i tenint aquesta dada en compte, hagués estat difícil que Sansa fos mort per una colla de contrabandistes professionals.
'Mikel' Aguilera no té cap mena de prejudici a l'hora de confessar que va ser ell el cobrador del peatge associat amb Sansa, i ens explica amb tota mena de detalls com s'organitzava per a cobrar el pas als contrabandistes que baixaven d'Andorra carregats amb caixes de tabac, amb qui s'havia d'encarar perquè satisfessin la quota fixada per creuar la muntanya de Tor.
Un contrabandista anònim que parla amb la veu distorsionada, comenta que es produïa molta tensió quan es trobaven algú enmig del camí que pretenia cobrar-los el pas a punta de pistola. Segur que tothom s'ho imagina, i més si el que amenaçava amb l'arma era un personatge de la mida de Miquel Aguilera.
Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, afirma que al principi el contraban que passava per Tor era sa, però que després es va començar a complicar la cosa quan van proliferar les bandes organitzades que creuaven les pistes forestals i els pobles a tota velocitat i sense contemplacions de cap mena, envestint amb els totterrenys qualsevol cosa que se'ls posés pel davant, amb el que calgué avisar la Guàrdia Civil perquè posés solució al conflicte.
Cal entendre el contraban per a comprendre també part indissoluble de la història de Tor i de tot el Pirineu, que com ja hem comentat a d'altres entrades, es feia una activitat força comú i gairebé obligatòria per a sobreviure  sobretot a les èpoques d'entre guerres i postguerres, quan l'economia es veia tan deprimida i quan costava de trobar segons quins subministraments com ara medicines, productes químics específics, etc.
Un dels principals personatges de la història de Tor, Jordi Riba Segalàs, Palanca, també es va dedicar al contraban, segons ell obligat pel seu oncle Vicenç Riba, que residia a Andorra i li va vendre les finques de Tor, juntament amb el seu dret a 1/13 part de la societat de copropietaris de la muntanya. Palanca n'explica alguna anècdota a 'L'home de Tor', el segon llibre que parla del poble de les tretze cases i del controvertit cacic, del que hem ressenyat alguna altra ocasió al bloc.
 


 
Una vegada més, i com ja s'ha fet habitual a la 'docusèrie', Josep Ma. Sarroca, hereu de Casa Cerdà, no vol parlar quan se li demana sobre el contraban. Com sempre, diu que ja ho explicarà en una altra ocasió, però avui, no.
Miguel Aguilera reconeix que va tornar a Casa Sansa nerviós, entre el 21 i el 22 de juliol del 1.995, per arreplegar les seves coses, després que l'amo, Josep Montaner li fes saber que no el volia més per allà, a Casa Sansa. Confessa que, segons la lletra de la nota manuscrita que va deixar a un racó de la casa, es trobava nerviós perquè havia d'entrar a Casa Sansa quan l'amo li havia prohibit. Amb això ens poden sorgir dubtes raonables, tenint en compte que el germà gran dels Aguilera no era pas un tipus tou, doncs més aviat tot al contrari. Una persona que era capaç d'enfrontar-se a contrabandistes a mà armada, que ha estat servint a la Legió Estrangera en nombroses missions, amb baixes confirmades a les seves espatlles, es posa nerviós perquè ha d'entrar a una casa a la que se li ha prohibit l'accés? I encara més, sabent que l'amo no hi és? Doncs perdoneu, però cal discrepar en aquesta excusa que trobem inventada. Continuem creient que Aguilera es va trobar amb el cos de Sansa, o bé en va ser un dels autors del crim, com a mínim, a jutjar per la seva actitud a les declaracions durant l'entrevista amb Carles Porta. A banda d'això, fixem-nos que diu que va escriure la famosa nota 'per cobrir-se el cul', és a dir, perquè no el poguessin relacionar amb la mort de Sansa. Però quin interès tenia en deixar aquesta coartada escrita si se suposa que Sansa encara no era mort? I a més, perquè la va dirigir a la Guàrdia Civil? Tots aquests dubtes tan raonables amb Miquel Aguilera com a sospitós del crim només volen dir una cosa: És molt clar que ens amaga coses importants que no l'interessa dir sobre la possible troballa del cos sense vida de Josep Montaner Baró.
Fins aquí, ens sorgeix una altra hipòtesi sobre la nota d'Aguilera, i és que podria haver estat una altra persona l'encarregada d'escriure-la en el seu nom, una vegada trobat el cos de Sansa, i la deixés on se suposa que fou trobada, per a exculpar-lo del crim. Fins i tot, podria haver estat la mateixa Guàrdia Civil, que hagués simulat la troballa de la nota del jove 'skin'. Això potser explicaria que el deixessin en llibertat tan ràpid, i que mai més no se'l tornés a investigar ni a citar per a que declarés com a investigat ni com a testimoni del cas.
 

Nota que suposadament va escriure Miguel Aguilera i va deixar a Casa Sansa de Tor abans de marxar per sempre


Un altre testimoni anònim ens parla de Coié, un dels personatges més complicats i violents d'aquesta trama, i que Porta va haver de canviar el nom al primer llibre per al de 'Batallé'. Lògicament, Coié va amenaçar Porta perquè ho fes. Realment, però, aquest no és el nom d'aquest violent ex-contrabandista, sinó el nom de la casa on nasqué.
Si fem una mica de memòria, es va dir que Coié havia arribat tacat de sang a un bar de Montardit de Baix, la nit del 24 de juliol del 1.995, on varis testimonis el van poder veure així.
Segons aquest testimoni anònim que entrevista Porta, Sansa es va passar de la ratlla i volia cobrar massa peatge als contrabandistes perquè sinó els delataria. Això de per si, ja és motiu per assassinar una persona, o si més no, de mirar de donar-li un avís en forma de pallissa. Pallissa que podria haver-se torçat i acabar en mort no desitjada, com hem especulat en altres entrades, una hipòtesi que fonamenta la tesi de Gregori de Aulestia sobre els possibles autors del crim del seu amic i mentor.
El contrabandista que parla de manera anònima afirma que amb la desaparició de Sansa tot va ser més fàcil. Com a mínim perquè aleshores només havien de tractar amb un sol interlocutor. I és clar, amb Montaner mort i l'Aguilera fora de la muntanya, la pista forestal que passa per finques de Sansa, quedava sense peatge, i només haurien de pagar a Palanca si és que aquest els volia deixar passar pel camí que travessa finques seves.
La hipòtesi que ens presenta el narrador aquesta vegada és que, una vegada sense el seu guardaespatlles Miguel Aguilera, Sansa podria haver estat sorprès per un contrabandista emprenyat al port de Cabús, tornant d'Os de Civís cap a Tor. Recordem que segons els forenses, la fauna cadavèrica que presentava el cos de Josep Montaner, evidenciava que l'havien matat a un lloc i després l'havien mogut a la cuina de Casa Sansa, a Tor.
Un altre detall sobre Miguel Aguilera i el color del seu cotxe surt a escena, contradient el testimoni de Pilar Tomàs, que assegurava que havia vist el cotxe d'aquest, un Citroën GS de color verd, baixant el poble i aturant-se a casa Sansa, suposadament una nit de la setmana que probablement es va cometre el crim. Aguilera diu que el seu GS era blanc, i no pas verd. Una altra confusió més que potser juga a favor del legionari guardaespatlles de Josep Montaner.
 

 
Sobre l'ex-contrabandista Coié, Porta ens en parla ja a 'Tor, tretze cases i tres morts', i posteriorment a la reedició d'aquest, així com també al recent 'Tor, foc encès'. Es pot dir que les trobades amb aquest personatge i les coses que li expliquen sobre ell, són ben surrealistes, per no dir una altra cosa. Tal i com Porta ens avança a 'Tor, foc encès', podem llegir l'entrevista que li fa amb el seu equip, per a aquesta 'docusèrie'.
L'escena de les mans i la camisa tacades de sang, la justifica amb que va atropellar un cabirol amb el cotxe i el va recollir per a menjar-se'l. Quelcom també força surrealista, però venint d'un personatge com aquest, potser no ho podríem descartar.
Quan se li demana a Coié com va saber la mort de Sansa, primer ens diu que ho havia sabut una vegada arribat a Esterri d'Àneu, al seu poble, que li van dir que a Sansa l'havien matat, però de seguida rectifica i diu que li havien dit que s'havia mort. Afirma que va pensar que hi havia hagut algun accident, o que potser havia mort per causes naturals. En definitiva i segons la seva actitud a l'entrevista, sembla que li va estranyar que trobessin assassinat Sansa a casa seva de Tor. Aquesta és una declaració que destaca amb la que va fer a Porta quan va parlar amb ell a la benzinera de Rialp el 1.997, segons ens explicava l'escriptor a 'Tor, tretze cases i tres morts', quan li va dir: –El Sansa el van matar perquè era un fill de puta que es pensava que era l’amo de tot. Ell s’ho va buscar, i tu n’hauries d’aprendre!
 

Extracte del capítol 34 de 'Tor, tretze cases i tres morts', de Carles Porta

Hem de pensar doncs que al Coié li han baixat els fums amb els anys i ara ja s'ha calmat? O potser s'ha moderat a l'hora de parlar amb els periodistes? Sigui com sigui, de moment, no respon a l'obligatòria pregunta que li demana el narrador: Qui va matar Sansa? O més ben dit, respon amb un gest.
Ens hem d'esperar doncs al proper dilluns perquè Porta ja ens avança que l'entrevista amb Coié continuarà, i que potser tindrem alguna sorpresa més. Se'ns farà potser alguna revelació més tan evident que ens acosti als responsables del crim de Sansa? Si analitzem els testimonis que s'han entrevistat fins ara, com a mínim podem afirmar que queda prou clar que molts d'ells ens amaguen coses, o no ens diuen la veritat. Són personatges foscos que encara tenen por o no volen explicar les seves experiències, és comprensiu, fins i tot ho seria que si els assassins de Sansa hagin aparegut a aquesta sèrie, tampoc no ho diguessin. De vegades cal posar-se a la pell de l'assassí i pensar: Encara que hagi prescrit i no se'm pugui jutjar pel crim, sortiria a dir en públic que ho vaig fer jo?
 



05 de juny 2024

Sisè Capítol de 'Tor': La Data de la Mort

Us donem la benvinguda a aquesta nova entrada que dedicarem a la ressenya del capítol número sis de la sèrie documental 'Tor', i us agraïm el vostre seguiment.

 


 
La sèrie documental de Carles Porta cada vegada es fa més enrevessada per als qui no coneixen la història, o per als qui no l'han estudiada prou. Perquè així és; Tor és infinit, un univers on conflueixen mil un personatges, mil i una causalitats, un món de sincronismes molt allunyat de la simple qüestió que sempre es planteja: Qui va matar Sansa? No és tan senzill, benvolguts seguidors, ni de bon tros. La simplicitat pràctica no existeix a la història de Tor ni als fets que encara emmascaren el crim de l'amo de la muntanya més disputada dels Pirineus. Cada personatge, cada lligam amb el següent, cada fet, cada data, cada dada, ho fa tot una complicada equació que al següent nivell es multiplica exponencialment per si mateixa. Cal haver llegit molt i haver estudiat molt més de Tor per a comprendre'l i fer-se'n una idea aproximada. Fins i tot el propi Carles Porta, que hi ha dedicat mitja vida al món de Tor, confessa que se li escapen coses, i que sovint, l'univers vol que conegui noves proves o noves hipòtesis sobre el cas. Possiblement, quan el periodista hagi donat per concloses les seves investigacions, encara continuarem coneixent-ne coses noves.
Al capítol del passat dilluns, es fa palès que aquesta 'docusèrie' encara no ha deixat de sorprendre'ns ni d'aportar nous ingredients força picants, especialment quan ens referim a les noves revelacions per part de testimonis que fins ara eren inèdits, com a tots i cadascun dels que la sèrie ens ofereix fins ara. I és que com heu pogut comprovar els més puristes, els que heu fet els deures de Tor, Porta s'auto corregeix en moltes afirmacions i personatges que ja donàvem per fets i sentenciats a la seva primera obra literària 'Tor, tretze cases i tres morts'. Però és que són més de vint-i-set anys d'investigacions, senyores i senyors, això cal tenir-ho sempre molt en compte.
Més o menys, tothom ja sap com funciona el periodisme d'investigació. S'ha d'estar fet d'una pasta especial per a dedicar-s'hi. Són molts esforços, decepcions, de vegades amenaces personals i fins i tot agressions, moltes hores davant d'una entrevista. Molts quilòmetres de cotxe i del que calgui. I tot això i més, és al que s'ha dedicat en Carles Porta i el seu equip per a poder oferir-nos-en el resultat final en forma de sèrie de TV. Recordem-ho doncs quan ens faci mandra agafar un llibre per repassar-ne alguna informació, en comptes de queixar-nos que és tot molt enrevessat. Fem els deures de Tor si és que realment ens interessa aquesta increïble història. Posem alguna cosa de la nostra part, no esperem que ens ho doni tot mastegat un dels millors narradors, escriptors, i guionistes que hi ha. Fem aquest esforç, la història i la trama bé s'ho valen.
 
 

 
Amb aquest 'La data de la mort', Porta es proposa concretar més a fons la data de l'assassinat de Josep Montaner, que fins ara no ha pogut ser prou específica perquè no sabem qui diu la veritat.
El famós sopar amb la 'família monster' com el van batejar al llibre i al podcast de Porta, es torna a reviure aquesta vegada amb gravacions i escenes inèdites fins ara, corresponents a les cintes que encara no s'havien presentat en públic, enregistrades durant el reportatge del 30' del '97. Quan es parla de Marli Pinto i Josep Mont, inevitablement, cal parlar d'Antonio Gil José, un personatge que va acusar la parella de fracassats de La Seu d'Urgell d'haver assassinat Sansa. El seu testimoni va quedar finalment desestimat, però va semblar prou convincent a priori tant per al sergent Uclés com per al jutge de Tremp, José Luis Pérez Pérez. Tot i així, al judici es va desestimar el testimoni de càrrec d'Antonio Gil, per incongruències i dubtes considerables. Malgrat això i haver desestimat els càrrecs contra ells, la parella de La Seu, s'hi van passar catorze mesos i sis dies a la presó.
La hipòtesi del crim de Sansa a mans de Josep Mont i Marli Pinto, pot restar doncs descartada segons s'han conegut les motivacions de Gil i altres detalls que no fan creïble aquest testimoni. Ara, però, i escoltant el testimoni d'una altra persona que fins ara no es coneixia públicament, la Pepita Soler, 'Pepi', que va conviure amb l'Antonio Gil durant anys a l'època que aquest estava involucrat amb el judici per la mort de Sansa i els acusats del crim, en tenim molta més informació al respecte. Podríem afirmar doncs que Gil José no era ni de bon tros el bon jan que ens va pintar Carles Porta al seu primer llibre. Potser no sembli quelcom rellevant, però si que és una informació important per tenir en compte a l'hora de la investigació. Segons el testimoni de la Pepita Soler, Antonio Gil era amagat a prop de casa seva, i mantingut i afartat per la Guàrdia Civil, durant catorze mesos, des que va acusar la parella de La Seu fins al judici. Així doncs, eren certes les acusacions de Josep Mont i la seva parella cap a la Guàrdia Civil i el testimoni de càrrec de Gil? Sembla que queda prou demostrat i contrastat amb el resultat de les investigacions de Porta i el seu equip. Aquí no ens deixen marge de maniobra, i hem de respondre amb un si rotund quan se'ns demana si per part de la Guàrdia Civil hi va haver un muntatge o complot, com assegurava Josep Mont.
 


 
Una segona testimoni fins ara també inèdita, pot reconèixer Miquel Aguilera com a narrador d'uns fets que l'implicaven amb un delicte de sang a Tor, l'any 1.995, potser confessats per l'ambient de disbauxa, alcohol, i drogues al que es trobaven immersos, durant una festa a l'illa de Mallorca.
Carles Porta troba finalment a Miquel Aguilera, o Mikel, com ell mateix ho escriu. El que una vegada fou el guardaespatlles de l'amo de tota la muntanya de Tor, viu al Nepal (País sense acord d'extradició amb Espanya), i el periodista el va localitzar a través d'un perfil de la xarxa social 'Facebook' sense fotografies personals, però si amb fotos de gossos perillosos que reconeix la testimoni, i també amb fotos de simbologia neonazi i neofranquista.
Com ja recordareu, el gran dels germans Aguilera va amenaçar Porta quan va escriure 'Tor, tretze cases i tres morts', doncs hi feia constar el seu nom real i a 'l'skin' no li va agradar pas. L'escriptor el va haver de fer canviar sota amenaces a la seva integritat física. A la versió definitiva, però, el periodista ja hi fa constar els noms reals de tots els personatges, fins i tot del també perillós 'Coié' (Batallé a l'obra anterior).
Mikel, només començar l'entrevista ja explica els motius del perquè van fer cap a Tor, des del barri de 'La Verneda' de Barcelona, amb el seu germà petit. Àlex Aguilera, segons sembla, estava ficat amb venda d'estupefaents, i una banda rival el va amenaçar. Cosa que ell mateix no confessa quan al primer capítol se li demana, de la mateixa manera que tampoc diu exactament per quin motiu va voler pujar amb el seu germà Miquel a Tor.
Un testimoni el d'aquest Miquel Aguilera que val el seu pes en or, i que de ben segur encara ens durà més sorpreses amb els dos capítols de la sèrie que manquen encara per veure.
Podem conèixer una nova dada important a la declaració d'Aguilera, i és quan ens explica com i perquè va començar a treballar per l'amo Sansa, i els tractes que van fer. Quelcom que tampoc no era prou clar fins ara en aquesta trama.
'L'skin' es defensa de les acusacions a les declaracions judicials dels altres 'hippies' desqualificant sobretot Gregori, i justificant-se amb que havia tingut moltes baralles amb el seu germà Àlex. Recordem que el guardaespatlles de Sansa va ser sospitós dels investigadors en un principi, però una vegada detingut i interrogat, fou posat en llibertat ràpidament, i mai més no se'l va tornar ni a interrogar, ni encara menys, a investigar per la mort de Josep Montaner. Els 'hippies' ho tenien ben clar, sobretot el seu propi germà, i sembla que continuen pensant el mateix a hores d'ara.
 
 

 
Aguilera no reconeix ni menciona en cap moment les constants discussions ni les amenaces que es creuaven amb el seu benefactor, com tampoc no reconeix els vehicles robats que duia a Tor per entregar a l'arrendador del seu habitatge, i satisfer així la quota del lloguer de la part de casa Sansa que aquest ocupava. Encara comenta menys el tema del contraban i del cobrament de peatge a finques de Sansa, fins ara. Segons ell, no entén com els altres 'hippies' no el podien ni veure. Tot molt curiós, com a mínim. I és clar, amb tots aquests antecedents tampoc no pot reconèixer tal i com va passar, la discussió amb la que Sansa el fa fora de la muntanya de Tor i de les seves finques. Segons afirma, alguns li van menjar el cap a l'amo Sansa.
Per acabar ja amb aquest sisè capítol, la testimoni de Porta que li explica la trobada possiblement amb Miquel Aguilera, ha de reconèixer unes fotografies de gent de Tor que rondaven per allà dalt als anys '90. Sense dubtar-ho massa, tria les del 'sicari de Mallorca', tot i que aquest diu no saber-ne res d'unes noies que feien autoestop i que no va recollir ningú per fer una festa a casa seva.
El narrador ens avança que al proper capítol esclarirà les dissonàncies entre Miquel Aguilera i la testimoni que l'ubica a l'illa de Mallorca uns anys enrere, a on els explica a ella i a la companya de viatge, la seva implicació al crim de l'amo de la muntanya de Tor. La cosa es posa cada vegada més interessant, seguidors del bloc. Podrem presenciar finalment, una declaració d'auto culpabilitat del crim de Josep Montaner Baró? No diguem blat fins que no sigui al sac i ben lligat, perquè encara manquen tres capítols amb els que, segons Porta, ens hem de preparar per a una muntanya russa de sorpreses, com si durant tots els capítols no n'haguéssim tingut prou de sorpreses inesperades!
Segons ens fa veure el narrador, la investigació d'aquesta trama és com el foc de Tor: comença petit però si no s'apaga de seguida, no para de créixer.




 
 
 
 
Bloc MMT
 

03 de juny 2024

Demanar Respecte no ha Servit de Res. Els Veïns de Tor es Veuen Obligats a Tancar els Accessos a la Seva Finca

Salutacions cordials i benvinguts sigueu al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri.

Com ja sabeu, el passat hivern els veïns de Tor van decidir tancar els accessos a la seva muntanya, per mirar d'evitar les destrosses provocades pels nombrosos vehicles que hi passen indiscriminadament i sense cap mena de control, fent malbé uns camins que després cal reparar amb diners privats. Des del bloc, n'escrivíem una entrada al respecte: Els Copropietaris de la Muntanya de Tor Tancaran l'Accés als Vehicles Aliens a la Finca a l'Hivern.
 
 
Vídeo de la notícia al 'TN' de TV3 amb la que van cobrir la informació del tancament de la muntanya de Tor, el novembre del 2.023.
 
 
Això però, fou abans de la recent estrena de la 'docusèrie' de Carles Porta, però és que l'interès per la muntanya de la discòrdia mai no ha desaparegut; sempre hi ha hagut aquesta fal·lera o curiositat que ha seduït els viatgers per anar al poble de les tretze cases. Ja sigui atrets per la història que va arribar a la literatura, o perquè ja es coneixia abans, Tor sempre ha estat un centre de pelegrinatge.
En una altra entrada recent, titulada 'El Turisme Negre Torna a Sorgir a l'Escena Actual de Tor amb la Sèrie de Carles Porta', ja deixàvem ben palès que el morbo per a Tor s'havia tornat a despertar, i aquesta vegada amb una fam irrefrenable, amb un desig malaltís que amenaçava de menjar-se el poble, la muntanya, els veïns, i el respecte per a tots plegats en un nucli tan petit i remot com és aquest. I és que no ens vam errar pas quan afirmàvem que hi havia gent per a això i per a més.
Una vertadera llàstima que les paraules i la bona voluntat de Josep Maria Aixàs Montaner no arribessin massa lluny. El nebot de Sansa feu aparició a un vídeo que ja s'ha fet viral a les xarxes socials, amb el que demanava respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns, com ens vam fer ressò a l'entrada 'Josep Maria Aixàs, de Casa Sansa, Demana Respecte Per a la Muntanya de Tor'.
 
 
Josep Ma. Aixàs, de Casa Sansa de Tor, demanant respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns, en una aparició posterior a l'estrena de la docusèrie 'Tor'.
 
 
Fins i tot una de les veïnes més conegudes de la història de la muntanya, Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, va ser entrevistada per al programa 'Tot es mou' de TV3, a on feia unes peticions força raonables i ja desesperades per mirar de frenar l'onada incontrolada de visitants, però sobretot també per mirar d'apaivagar la manca de respecte de molts d'aquests 'turistes del morbo' quan se li dirigeixen demanant-li qüestions totalment fora de lloc i desencertades, com ara quan se li va preguntar com podia viure a un poble a on havien matat un veí i encara no n'havien descobert els autors del crim. Això no és tot però, i segons s'ha vist a les xarxes socials i alguns mitjans han publicat, fins i tot s'ha arribat a organitzar un comiat de soltera a Tor, quelcom força menyspreable i d'una manca de respecte i de gust, totals, tenint en compte que Tor no és cap parc temàtic ni cap circ, i que els lamentables fets tan dramàtics que s'hi han viscut, es mereixen el màxim respecte de tothom, sense excepcions.

 
 Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, a l'entrevista que manté amb Helena García del programa 'Tot es mou' de TV3.
 
 
Al poble de Tor i la seva finca, els veïns han arribat a tal extrem amb la massificació turística d'allò fosc, que han hagut de reunir-se urgentment per a decidir una solució ràpida que els garanteixi poder continuar amb les seves vides i els seus negocis, però sobretot amb la seva manera de fer i de viure les seves vides amb la privacitat i la intimitat que tothom es mereix, i tothom ha de tenir assegurades activa i per passiva.
Hi podem pujar de peus que no trobarem ningú a qui li agradi que se li fiquin a casa, li tafanegin i li remenin el jardí, hi facin festes, formulin preguntes irrespectuoses, i vagin mirant a veure si troben a on han mort els darrers propietaris. Doncs finalment, els tretze i els seus corresponents, han decidit que han de tancar la propietat per evitar haver de continuar vivint amb aquest malson. És una llàstima però, no els han deixat pas una altra alternativa. Els accessos a la muntanya tancats, vigilància privada custodiant-los, i només podran passar-hi els copropietaris i els autoritzats, segons han anunciat alguns mitjans de comunicació a la xarxa, com ara 'Diari de Barcelona'.
 

Pitjeu la imatge per a llegir la notícia

 
Finalment, el que s'ha aconseguit, amb el no saber ser-hi de les persones, ha estat que ningú no hi pugui anar a visitar Tor de manera indefinida. Però és com passa sempre i ja en tenim una frase prou típica per aquestes ocasions: 'paguen justos per pecadors'. Una llàstima però que s'hagi hagut d'abusar de la confiança dels veïns de Tor d'aquesta manera. Els comportaments incívics i irrespectuosos d'alguns han acabat perjudicant la majoria, però és que té tota la raó la Pilar Tomàs quan diu que no cal anar tothom alhora a visitar-los, que Tor sempre hi serà, que no marxaran les cases. La gent però fa cas omís i el desig irrefrenable del morbo barrejat amb la irremeiable curiositat humana, els fa envair per gentades aquell petit llogaret del Pirineu, on el seu silenci natural i la seva merescuda pau han estat violats sistemàticament, sense pietat ni cap mena de miraments, pels 'tanatoturistes' sense escrúpols.
Desitgem doncs que els veïns i els copropietaris de Tor aconsegueixin restablir la seva harmonia i la pau que els ha estat segrestada, encara que es vegin en l'obligació d'haver de barrar el pas a tothom.
 


 
Bloc MMT
 

29 de maig 2024

Cinquè Capítol de 'Tor': 'Ruben i els Anglesos'

Benvinguts una vegada més a la MMT, seguidors del misteri. Gràcies per llegir-nos.

Aquesta entrada la dedicarem a fer la ressenya del cinquè capítol de la sèrie documental de Carles Porta que s'emet a TV3/3Cat cada dilluns, com ja és habitual des que, per fi, es va estrenar el passat vint-i-nou d'abril.
El narrador ens parla aquesta ocasió d'un dels personatges més polèmics de la part de la història fosca de Tor i la seva disputada muntanya: Rubén Castañer Ejarque, 'El Rúben'.
Acompanyat dels seus inversos anglesos, Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton, és el protagonista del capítol que comentem avui.
 
 

 
Tal i com es posava fi al quart capítol de la 'docusèrie', es comença el present; La hipòtesi de la mort del seu germà, segons Miquel Montaner, va ser una trama entre els anglesos i Castañer, com a venjança per la negativa del 'Ros' de continuar amb el projecte de l'estació d'esquí a Tor. Una tesi que contrasta amb la de Gregori de Aulestia en certa manera, però que finalment s'hi assimilen prou (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Porta ens exposa altra vegada, com a 'Tor, tretze cases i tres morts', la trama entre els socis britànics de Castañer i Josep Montaner Baró, sobre el projecte de les pistes d'esquí. Per als qui no hagueu 'fet els deures', i llegit les obres literàries al respecte de la història del poble de les tretze cases i els seus personatges, us servirà per conèixer la trama d'una forma molt senzilla d'entendre, a jutjar per la capacitat de comunicació del presentador i narrador d'aquesta interessant sèrie documental.
De Rubén Castañer n'hem escrit vàries entrades al bloc. Les més destacables són les que hem comentat les seves memòries, que algun dia han de veure la llum, i la del projecte de les pistes d'esquí, que va elaborar juntament amb un amic seu professor d'informàtica.
A les imatges inèdites que l'equip de Porta va enregistrar el 1.997 per al 30' 'Tor, la muntanya maleïda', podem veure algunes escenes que fins ara només coneixíem de l'obra literària de l'escriptor i del seu mateix podcast estrenat el 2.018. Sobretot de l'entrevista que van mantenir aleshores al despatx de l'advocat de Castañer, Joaquín Hortal, el mateix 1.997 per al reportatge en qüestió.
I com ja comentàvem en altres entrades, aquestes imatges inèdites que per fi veuen la llum, fan les delícies dels més afeccionats a la trama de Tor i la seva mai executada estació d'esquí.
Tal i com s'ha comentat algunes vegades, amb l'arribada de Castañer a Tor, va començar la desunió i la guerra entre els veïns del poble. Quelcom que a dia d'avui, encara s'arrossega però, d'una forma més residual. Ja sabem que arribar a un acord i anar tots a una, ha estat sempre una assignatura pendent per als veïns de Tor. Però no només per a aquests, sinó, segons ens han assegurat en alguna entrevista, per a la majoria de pallaresos. Aquí cal recordar una dita pallaresa que ens va dir Núria Comes quan la vam entrevistar: 'Al Pallars, la gent donarien un dit perquè algú de fora prengués un braç al veí'.
Ha de ser el propi Sansa, en persona, que ens recorda que qui marxa de Tor perd els drets sobre la muntanya. Però resulta que això no era així exactament. Tot i així, els cacics que eren al costat de Castañer, van voler deixar la resta de veïns de Tor sense drets a la muntanya perquè segons ells qui més vivia a Tor era Josep Montaner.
 



Castañer diu que va obrir la 'carretera' que uneix Tor amb Andorra, tot i que no és així. Fou el propi Montaner qui impulsà l'execució de les obres de la pista forestal que passa sobretot per finques de Casa Sansa, anys abans de l'arribada de Castañer a Tor. Això si, unes obres pagades amb diners de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, el mateix que amb les reformes de la casa comuna de Tor i la reparació de la central elèctrica del poble. Diners de l'explotació forestal i ramadera de la finca, però que l'agent immobiliari andorrà no reconeixia.
Com ja hem llegit algunes vegades a la literatura de Tor, tothom va ser el primer en passar per la pista acabada de fer, amb el seu 'jeep', a excepció de Castañer, que ho fa fer amb el seu 'Mercedes' i la seva dona.
La història d'aquesta via us la comentàvem a l'entrevista que ens concedí Antoni Comes, el maquinista encarregat dels treballs d'execució de la pista forestal de Pleià (Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes).
En relació als inversors anglesos del 'Rúben', Pilar Tomàs ens explica que al principi no en sabien res d'aquests empresaris, doncs Castañer no els n'havia parlat mai, i ho van descobrir amb el temps. És un detall important que fins ara no se sabia.
Del contracte d'arrendament de la muntanya de Tor, en vam fer una entrada al bloc amb fotografies del document original, o més ben dit, una part d'aquest, doncs ens en manca una de les pàgines mecanografiades que componen l'escrit. (Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor).
Hugh Garner, ex-cònsol britànic al Principat d'Andorra, ens parla de Castañer i els anglesos. Personatge que també fa acte d'aparició al reportatge commemoratiu del 50è aniversari de l'estació d'esquí d'Arinsal, titulat 'Arinsal, als peus de la Capa', del que en vam fer una entrada al bloc perquè es parla de Rubén Castañer, però això si, d'una manera prou tímida i de passada, tot i que fou una peça clau en la creació i obertura d'aquesta estació andorrana veïna de la muntanya de Tor, amb la que es va projectar la seva unió mai realitzada.
Els inversors anglesos del 'Rúben' desconeixien la guerra entre veïns que s'havia agreujat des de l'arribada de l'agent immobiliari a Tor, però van desfer els tractes amb aquest quan la tensió acumulada entre les dues faccions va esclatar, provocant dues víctimes mortals del bàndol de Palanca a l'enfrontament armat del juliol del 1.980, on Jordi Riba en sortiria il·lès.
Com als altres capítols, les imatges inèdites i ja històriques enregistrades el 1.997 per l'equip de Porta, omplen la història i ens fan recordar, per als més afeccionats i coneixedors de la trama, els fets que l'escriptor ja ens explicava a la primera obra literària del 2.005, que ara ens regala després de dècades oblidades a algun racó dels magatzems de la CCMA.
 


 
Un dels testimonis de l'episodi d'aquell accidentat dinar de germanor entre autoritats andorranes i pallareses, per a commemorar l'arribada de la carretera de la banda andorrana fins a Tor, és entrevistat per a la sèrie. Un detall que no havíem conegut fins ara, però que ens és estrany, és que aquest diu que Palanca va pujar al Port de Cabús amb armes, per enfrontar-se a Rubén Castañer i els seus guardaespatlles, fortament armats. Ens consta per com a mínim tres testimonis, que a Jordi Riba no li agradaven les armes, i que mai no anava armat, de fet, no era ni caçador.
Les pubilles de Tor ens expliquen l'episodi de la baralla del 1.980, en unes imatges fins ara inèdites enregistrades per l'equip de Porta el '97. No deixa de ser inèdit també que Pilar Tomàs en va ser testimoni presencial d'aquell enfrontament, que s'estava mirant aterrida des d'una finestra de Casa Sisqueta.
Com ja ens avisava el narrador en un altre capítol, Josep Ma. Sarroca, de Casa Cerdà, ens diu una altra vegada que no en vol parlar. Si de cas, més endavant. Com si aquest tema encara fos calent, després de gairebé quaranta-quatre anys.
Amb les morts dels llenyataires de Palanca, el poble de Tor es va submergir al pànic col·lectiu, doncs tothom es pensava que podria ser la següent víctima, tal i com va tornar a passar quinze anys més tard, amb la mort de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.
Una curiositat que sorgeix amb l'entrevista del '97 a Castañer, és quan aquest en comenta la portada d'un exemplar de la ja extingida revista 'Interviú', a on el titular acusa la màfia andorrana d'assassinar a Tor. L'home s'indigna i s'ofèn, doncs ell és aragonès i no pas andorrà. És a dir, es molesta que el titllin d'andorrà però no de mafiós. I en relació a aquest article de la truculenta i sensacionalista revista, ja en vam escriure al bloc anteriorment, en altres entrades. (17-23/07/1980 - Interviu: Especulación Sangrienta i Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor').
Un altre personatge inèdit fins ara i del que l'escriptor Carles Porta ens en parla a 'Tor, tretze cases i tres morts', és Sol Elbaz, contractada per Castañer per a fer d'intèrpret amb els anglesos, i que ara és entrevistada a l'època actual, expressament per al documental de Porta. Ens mostra una relació escrita per Castañer on hi consten els préstecs que Wilfred Douglas Watton va fer al mateix agent immobiliari i al cacic Sansa de Tor, per començar amb el projecte de l'estació d'esquí. Entre tots dos li sostreuen una xifra superior als vuit milions de pessetes, uns quaranta-nou mil euros a dia d'avui, però que seria equivalent a uns cinc-cents mil euros, segons ens esclareix el narrador.
 


 
Com que Watton ja sospitava que mai no recuperaria la inversió feta amb Castañer i Sansa a Tor, va voler anular el contracte d'arrendament de la muntanya, i va fer saber als tretze copropietaris que fins que no enterressin la destral de guerra, la quota de l'arrendament de la muntanya quedava suspesa. L'import que cobraven els 'condueños', eren dues-centes mil pessetes l'any, uns mil dos-cents euros actuals, però que a dia d'avui podrien suposar gairebé quinze mil euros.
Altra vegada, un personatge que apareix a 'Tor, tretze cases i tres morts', Josep Serra, un andorrà a qui Castañer havia venut la concessió de les estacions d'esquí de Pal i Arinsal perquè les famílies andorranes li posaven pals a les rodes per a explotar-les, torna a fer acte de presència a aquest capítol de 'Tor'. Aquesta ocasió, però, amb imatges del 30 minuts del '97, explicant que Watton li havia ofert el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor per a fer un complex hivernal. Recordem que Josep Serra fou fundador i gerent de l'estació d'Arinsal, i també apareix al documental que hem comentat anteriorment, 'Arinsal, als peus de la Capa'.
Serra també diu que a l'hora d'oferir als veïns de Tor un tracte per a l'explotació de la seva muntanya, aquests mai no es comprometien amb res i tot se'n anava en orris quan se'ls convidava a signar un acord. Quelcom molt semblant al que ens va explicar Gregori de Aulestia amb el projecte del parc natural privat que havien planificat amb Sansa, i una vegada mort aquest va voler continuar amb els hereus de Montaner i els veïns de Tor. Aquest fou un dels motius que obligà Gregori a abandonar Tor; els continus desacords i la manca de compromís dels copropietaris de la finca de la discòrdia.
Un altre personatge també inèdit fins ara, Josep Ma. Cordellana, adjunt a la direcció de les pistes d'Arinsal, ens confirma que els veïns de Tor tenien por de parlar i d'acceptar quelcom que podia ser bo per al poble. Possiblement perquè se sentien compromesos amb els seus corresponents cacics, que els castigarien si els traïen amb qualsevol cosa relativa a la copropietat.
La curiosa reunió que van aconseguir amb els veïns de Tor, ens l'explica aquest testimoni. Un bàndol es va situar a un costat del pont del riu, i els del bàndol contrari, a l'altre, amb els responsable de l'estació d'Arinsal a sobre del pont. Allò però va acabar malament, i sembla que les pedres van començar a aixecar el vol quan l'ambient s'encengué, amb que els organitzadors de la trobada van haver de marxar cames ajudeu-me. Tot allò amb l'absència a la reunió de Palanca, que sabotejava qualsevol proposta de negoci per a canviar la muntanya que se li posés pel davant. Cal fer esment que Josep Ma. Cordellana també és un dels protagonistes de 'Arinsal, als peus de la Capa'.
 
 

 
Un altre interessant testimoni és a les imatges inèdites del reportatge de Porta del 1.997, que ja va aparèixer a 'Tor, la muntanya maleïda'. Es tracta del darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, qui assegura que el propi Josep Montaner li va fer saber que pretenia prescindir de Castañer, els anglesos, i qualsevol altre copropietari de la muntanya de Tor, assumint completament i en solitari la titularitat i l'administració de la finca.
Fixem-nos bé amb el testimoni de Gregori de Aulestia, quan diu que Sansa va canviar completament d'actitud quan el jutge de tremp li va entregar la muntanya de Tor. Quelcom que ja ens havia comentat a l'entrevista que vam mantenir amb ell, i amb algunes altres converses telefòniques que mantenim assíduament. El parer de Gregori és que Sansa va canviar de màfia quan se li va concedir la propietat de la muntanya de Tor. Possiblement es ve a referir als inversors belgues que l'altre agent immobiliari d'Andorra, François Santouré, li havia proposat per a executar el seu projecte de les pistes d'esquí, que segons de Aulestia, foren els responsables de la mort del seu amic Montaner. (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Ja cap al final del capítol, un Castañer del 1.997 diu que no es penedeix de res del que va fer i del que va passar a Tor, excepte de la mort del seu amic Josep Montaner, que teoritza, deurien assassinar-lo al poble mentre acusa algú prou conegut, del seu entorn més proper. Aquest testimoni l'enllacen amb l'entrevista que la reportera Veronica Frenzel li va fer, en companyia de Porta, l'any 2.017 per a la publicació alemanya del 'true crime', Stern Crime. Una entrevista que vam recollir al bloc, en una entrada titulada
'Das Dorf', Reportatge de Veronica Frenzel per a Stern Crime a la Muntanya de Tor. L'any 2.017, Rubén Castañer tenia vuitanta anys, però encara se'l veia amb molta energia i amb el seu tarannà tan característic ben viu. No va dubtar fins i tot, d'espantar la reportera alemanya amenaçant-la amb que la matarien per haver-se ficat amb la trama de Tor. Naturalment que Veronica Frenzel se'n va sortir sana i estalvia d'aquella entrevista, i creiem que a hores d'ara no ha patit cap atemptat derivat dels avisos del difunt agent immobiliari d'Andorra.
El que queda a l'aire és l'avís que diu Castañer va donar a Montaner, quan seguidament, colpeja amb força una taula de la sala on se l'entrevista. Quina mena d'avís deuria fer a l'amo de la muntanya de Tor? Avís, o potser amenaça? Recordem que, segons assegurava François Santouré quan Carles Porta el va entrevistar per al 30 minuts de TV3 el 1.997, en una discussió amb Sansa, Castañer va donar una puntada de peu als testicles del cacic davant d'ell, al seu despatx d'Andorra la Vella, perquè l'havia traït amb el projecte de les pistes d'esquí de Tor.


 
La filla de Rubén Castañer, Amanda Castañer, sembla que surt en escena per a suavitzar una mica la imatge que pot arribar a donar el seu pare en aquesta sèrie documental. Quan el propi Castañer acusa els 'buscavides' de Tor de ser els assassins del seu amic Sansa. El narrador i investigador d'aquesta 'docusèrie' es queda amb la incògnita de que els 'hippies', no ho eren de 'hippies', segons l'entrevistat. Això ja ho sabem, però què volia dir exactament? Que eren sicaris com insinua Porta? En vam escriure una entrada al respecte, però sense la intenció ni el rerefons que imprimeix el 'Rúben' a les seves declaracions: Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?.
Com a comiat d'aquest cinquè capítol, el seu presentador ens deixa amb una frase que ja ha marcat aquest univers de Tor: –Tor és infinit, i per a continuar la història cal basar-se en certeses. I a més a més, ja ens deixa prou clar que el capítol sisè serà protagonitzat per un dels primers sospitosos de l'assassinat de Sansa, Miquel Aguilera.
 





Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta/Editorial La Campana/Interviú
 
 
 
Bloc MMT
 

Entrada Destacada

Setè Capítol de 'Tor': Els Contrabandistes

Salutacions i benvinguts a l'entrada de la ressenya del capítol VII de 'Tor', la sèrie documental de Carles Porta, al bloc de la...