Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contraban. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contraban. Mostrar tots els missatges

26 de maig 2023

Els Personatges de la Història de Tor: 'El Negre', El Contrabandista més Cercat d'Andorra

La nostra cordial benvinguda a aquesta nova edició al bloc del misteri i la història de la muntanya de Tor, seguidors del projecte.

Fa uns dies va arribar a les nostres mans un llibre que narra la vida i les peripècies d'un dels contrabandistes que feia servir la ruta de Tor per passar les seves mercaderies entre fronteres. Aquest contrabandista era conegut per tots els personatges de la història moderna de Tor, i de fet alguns hi van arribar a col·laborar-hi. Carles Xavier Castro, àlies 'El Negre' protagonitza 'Confidències del 'Negre' el contrabandista més perseguit d'Andorra', on ens confessa en primera persona els seus embolics, aventures, i curiositats sobre aquesta activitat que va ser considerada una professió al país dels Pirineus abans que les autoritats europees pressionessin el govern andorrà per modificar-ne el seu codi penal i, afegir així el contraban a la llista dels delictes que les autoritats andorranes havien de controlar i perseguir. Fou d'aquesta manera com 'El Negre' passà d'heroi nacional ajudat fins i tot per la mateixa policia andorrana, a ser el delinqüent més buscat d'Andorra.
'El Negre' no en fa ni un esment de la muntanya de Tor i el seu pas de contraban a tot el llibre, però pregunteu a qui pregunteu allà dalt, tothom el coneix, doncs tal i com deia Antonio Gil a una de les entrevistes que manté amb Porta, allà dalt els perillosos es coneixen tots. I sembla que és així, tot i que com ara en Gregori de Aulestia ens fa saber que el personatge del 'Negre' el catalogaria com a un personatge secundari de la història de Tor, si aquesta història es traslladés a la gran pantalla.
 


 

Des d'aquí us recomanem aquesta biografia del contrabandista més cercat d'Andorra. Amb un total de 115 pàgines podem dir que se'ns fa curt i esperem algunes anècdotes més i sobretot, algun esment a la muntanya de Tor i els seus personatges. Tot i així trobem que podria esdevenir un títol adient per a la nostra col·lecció bibliogràfica de la història moderna de Tor.

 

 

22 de gener 2023

El Fred que Crema, Film Relacionat amb la Història de Tor

Salutacions, seguidors, i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa cosa d'uns dies s'ha estrenat als cinemes una producció amb el títol 'El fred que crema', que ens narra una part de la història d'Andorra durant la segona Guerra Mundial. La història dels jueus que fugien de Hitler i els 'passadors' que els amagaven i els guiaven per creuar la frontera amb l'Espanya franquista, que de vegades suposava fugir del foc per caure a les brases.
Però aquells 'passadors', sempre feien d'herois que conduïen cap a la llibertat els perseguits refugiats jueus? Aquesta qüestió ja la vam tractar en una altra entrada anomenada 'Tor i la Llegenda Negra d'Andorra', i pel que sembla les travesses cap a la desitjada llibertat no sempre acabaven bé, com a mínim pels fugitius.
Haurem d'anar al cinema per comprovar si també s'hi toca aquest tema a la cinta en qüestió, o si pel contrari només s'hi explica la història dels 'passadors bons'. Sigui com sigui, aquesta història ve directament relacionada amb Tor i la seva muntanya, que en èpoques passades de guerres van ser testimonis silenciosos del pas de persones perseguides i de mercaderies irregulars.

A continuació podreu veure el tràiler oficial en versió original del film 'El fred que crema', a YouTube:
 




 

18 de setembre 2022

El Crim de Sansa: Una Conspiració d'Estats?

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Sobre l'assassinat de Josep Montaner Baró, Sansa, s'hi ha especulat molt durant aquests últims vint-i-set anys. Hi ha teories de tots colors i per a tots els gustos; es diu que podria haver estat la màfia del crim organitzat, els contrabandistes, algun dels 'hippies' que ell mateix apadrinava i als que feia promeses que mai acomplia, algun altre copropietari de la muntanya, possibles promotors/inversors, i algú més. Segons deien, tothom el volia matar a Sansa, com ja hem comentat en altres ocasions on també barallàvem la hipòtesi del crim d'estat, o un crim que va poder ser encobert pel govern d'aleshores.

 

 

La majoria dels protagonistes dels successos de Tor, coincidien a responsabilitzar una entitat concreta quan es trobaven en situacions incomprensibles o inacceptables per als seus interessos. Sempre es referien a una mà negra. La Mà Negra de Tor. Una força fosca amb prou poder per manipular jutges i jutjats, policies i polítics, per posar les coses difícils i fins i tot impossibles a tots dos bàndols, que es disputaven el control de la muntanya de la discòrdia.
Palanca i alguns altres tenien la convicció que "ells" els volien robar la muntanya. Però a qui es referien exactament en acusar a "ells" de voler prendre'ls la finca? S'entén que n'acusaven les autoritats i fins i tot el Govern de la Generalitat de Catalunya de l'època, però, realment hi tenien tant d'interès les administracions en la muntanya de Tor? Doncs sembla que si n'hi tenien.
També Josep Montaner va oferir la muntanya a la Generalitat de Catalunya, quan n'era amo únic, juntament amb el seu nebot, tot i que aquesta institució s'hi va desentendre, sospitaven a l'espera que el procediment civil finalment la declarés comunal, tenint així una escletxa per on entrar-hi i poder apropiar-se-la sense invertir-hi ni una pesseta. Fins i tot a l'estat francès podia interessar la muntanya de Tor, doncs recordem que la seva frontera també hi toca, i un lloc tan estratègicament ubicat no pot ser pas ignorat pel país gal.
Així doncs, sabem que el Govern de la Generalitat, el Comú d'Andorra, i en segona instància l'estat espanyol, eren interessats en la muntanya, però del que no hi ha constància o com a mínim no ha transcendit a l'opinió pública, és que aquests estaments haguessin negociat amb Sansa quan la finca fou declarada propietat exclusiva d'aquest.
 
 


Podríem conjecturar doncs amb la hipòtesi que Josep Montaner fou assassinat per una conspiració d'estat o d'estats que es van conxorxar per apropiar-se de la muntanya de Tor? O podria ser que ordenessin acabar amb la seva vida perquè no va complir la seva part d'algun tracte amb una d'aquestes administracions?
La resposta a aquestes qüestions no la tenim, i sembla que ens trobem davant d'una mena de secret de sumari no escrit al que van posar una data de caducitat per desvetllar-lo, tal i com es va fer en altres casos de crims mediàtics semblants al de Sansa. Sigui com sigui, si algú en sap alguna cosa, té por de parlar o no l'interessa que se sàpiga, potser perquè encara hi hagi interessos ocults al voltant del tema, o perquè els culpables encara siguin vius i no volen que surti a la llum per evitar ser assenyalats i tornar a aixecar la polseguera mediàtica que el cas va produir al seu moment. Pretenen restar a l'anonimat, naturalment.
 
 

 

12 de juliol 2022

Una Altra de Contrabandistes

Salutacions i benvinguts al bloc la MMT.

I continuem escrivint del contraban i els contrabandistes, que van ser grans protagonistes a la història de la muntanya més polèmica dels Pirineus.

 

En aquesta ocasió el col·laborador del bloc ens fa un esbós ràpid en unes línies d'opinió, del que van ser els contrabandistes en diferents èpoques i moments històrics més rellevants, quelcom relacionat del que ja vam fer ressò al bloc amb l'entrada titulada Tor i la Llegenda Negra d'Andorra. I és que el tema contraban-Tor-Andorra és força extens i alhora polèmic, però és innegable que n'és part de la nostra història i de la història de Tor i la seva muntanya, tot i que de vegades pretengui ser una història incòmodament amagada en forma de llegenda muntanyenca.

Llegim l'opinió de Luciérnaga a l'enllaç a la darrera pàgina titulada El origen de los contrabandistas de Tor.

 

 

09 de juny 2022

Tor, la tomba d'un republicà?

Salutacions i benvinguts a la MMT una nit més.

Aquesta entrada dona pas a una pàgina del col·laborador del bloc que ens parla sobre un tema que ja vam tocar a la MMT, i és quelcom relacionat amb la Llegenda Negra d'Andorra.

Ens dispara una sèrie de preguntes retòriques que potser tinguin resposta per en Joaquín Abad, autor d'una de les obres literàries que traiè a la llum aquests temes tan delicats de la història del país dels Pirineus.

Llegim la pàgina d'en Luciérnaga al següent enllaç: Tor, tumba de un republicano.

 


 

 

 

02 de juny 2022

Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?

Salutacions, seguidors de la MMT.

Tan al llibre Tor, tretze cases i tres morts, que podríem anomenar la bíblia dels successos i misteris de la Muntanya de Tor, com als podcast de Catalunya Ràdio, en Carles Porta ens parla dels "hippies", tal i com els anomenaven els veïns de Tor. No en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, deia en Porta, doncs en realitat eren una colla de perdularis fugitius de la vida o de la justícia, i en algunes ocasions, de totes dues coses.

Podríem dir que en Sansa va formar una mena de legió de perduts que deixava estar a les seves finques però que també rondaven pel poble de Tor, amb la desaprovació dels veïns, que ja s'havien queixat i fins i tot ho havien denunciat a la Guàrdia Civil. Aquells rodamons en tenien prou amb un sostre mal fet per aixoplugar-se quan plovia, i unes engrunes de menjar per ficar-se a la panxa de tant en tant, i si algú duia una ampolla de vi o una mica de marihuana, doncs feien festa grossa i s'emborratxaven o es col·locaven oblidant-se durant unes hores del fracàs de vida que havien assolit, allà dalt, en un racó de món malvivint i amagant-se de la justícia i de la societat que els menystenia. A Tor, com a mínim, per l'amo Sansa eren ben mirats i els convidava a gaudir del que ell mateix definia com el millor racó del món. Els convidava a paelles mentre els parlava dels seus projectes i de com en repartiria els beneficis, i quines finques donaria a cadascú d'aquells miserables que es van creure fins a la darrera paraula del vell.

 

Com a tot exèrcit, per poca disciplina que hi hagi, a Tor els "hippies" tenien el seus comandaments, que rebien ordres directes de l'amo per poder posar a ratlla tota aquella colla de marginats. Un n'era en Gregori de Aulestia, neorural amb més cultura i educació, i per suposat més intel·ligència que la resta de "hippies", i per una altra banda, en Josep Mont i la Marli Pinto, la parella de fracassats de la Seu als que l'amo Sansa va donar poders per governar la colla de perduts que tenia a les seves ordres.

Al Gregori, l'amo li havia concedit l'honor de tenir una cabana per a ell sol, i el privilegi de ser empadronat a casa Sansa, tot un orgull del que només ell en podia presumir.

 

Hi va haver grans canvis, potser per a tots els "hippies", amb l'arribada d'en Miguel Aguilera, "l'skin", que va arribar a Tor per fer de guardaespatlles del vell, després dels nombrosos atemptats que aquest va patir, en alguns intents, segons ell mateix, de liquidar-lo.

Violent, sàdic i cruel, l'Aguilera es convertí aviat en enemic dels "hippies"; per una banda arran de l'enveja que li tenien, i per l'altra, per la manera amb la que tractava el vell Sansa. De fet, quan van trobar Sansa mort a casa seva, alguns ja celebraven que podia haver estat "l'skin".

Personalment veig els "hippies" com una mena de mercenaris que es movien per uns interessos creats amb enganys, disposats a fer content l'amo i d'aquesta manera rebre una gratificació més sucosa que la resta. També podríem arribar a pensar que, segurament, competien entre ells per agradar al vell i poder arribar així al nivell de confiança que aquell cacic hi tenia dipositada en el Gregori.

  

Segurament aquell exèrcit de fracassats acomplien ben bé la funció que el vell Montaner pretenia d'ells, i segurament, algunes més de les que no se n'ha parlat, com podrien ser els favors sexuals, tal i com se'ls cobrava de la Marli Pinto, la vigilància de les seves finques i el camí que pujava a Andorra, que de baixada els proporcionava un peatge que aconseguien extorsionant els contrabandistes, que de vegades marxaven amb la mosca sota el nas, per haver hagut de deixar una bona picossada a l'amo del camí de Pleià i poder-hi transitar amb els Range Rover carregats fins al capdamunt de caixes de tabac andorrà.

 

Tal i com ja vam comentar en una altra ocasió en una pàgina del col·laborador del bloc, titulada 'Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas', hi va haver alguns "hippies" que van perdre la vida a Tor; un d'ells va ser trobat penjat a una propietat d'en Palanca. Hi podria haver hagut més baixes entre les files de la legió de perduts de Sansa? Potser aquestes notícies destaquessin més o la premsa les trobés més atractivament sensacionalistes, i que hi hagués hagut més "hippies" morts en acte de servei mentre treballaven per la causa del vell Montaner, doncs ningú s'amoïnaria per aquells fracassats que de ben segur no importaven ningú.

I vosaltres, què en penseu, dels "hippies" que no ho eren?


 


21 de maig 2022

Contraban d'armes per Tor

Salutacions, lectors de la MMT.

Tal i com menciona en Rubén Castañer en una de les entrevistes que manté amb en Carles Porta, per Tor s'hi va passar de tot, fins i tot assegura literalment: –Incluso llegamos a pasar un misil Escofet, i com molt bé apunta el periodista es deuria referir a un míssil Exocet, de fabricació francesa.

 

 

Quan diem contraban com a tal, o el que entenem quan sentim a parlar-hi, ens venen al cap les típiques mercaderies sensibles de ser passades d'un costat a l'altra de la frontera, bé per eludir impostos, o bé per que es tracta de mercaderies difícils d'aconseguir a l'altre país destinació del contraban.

Aquestes mercaderies més susceptibles de ser passades per la frontera, en aquest cas d'Andorra a Tor, podrien ser el tabac, l'alcohol, els electrodomèstics, els aparells electrònics, potser algunes substàncies estupefaents, encara que aquestes últimes ja serien tractades dins el concepte del tràfic de drogues, doncs no són pas legals ni en un costat ni l'altre de la frontera. I el mateix passa amb les armes, encara que a Andorra el reglament d'armes per als civils i la seva exportació sempre ha estat força diferent respecte als països veïns, però quan es parla del contraban d'armes de foc sempre se'l bateja com a tràfic d'armes, indistintament del reglament de cada país.

 


Una cosa són les armes de foc civils, dissenyades i fabricades per a ús esportiu unes i de cacera altres, però al cap i a la fi armes que no tenen les característiques d'armes de guerra.

Al Principat d'Andorra la legislació sobre armes és força més laica que als països veïns, i si aquesta ha estat endurida per als mateixos residents al Principat, també ho va estar per als estrangers que miraven de comprar armes als armers andorrans, tot per pressions diplomàtiques de la U.E., que veia com francesos i espanyols compraven armes de foc de manera irregular a les armeries del País dels Pirineus.

De passar de vendre qualsevol tipus d'arma només amb la presentació d'un document d'identificació, i de vegades ni tan sols això, els armers andorrans es van veure obligats a reduir les vendes dels seus productes armers d'importació, i així els compradors estrangers ho tenien més complicat per fer-se amb armes curtes i segons quines armes llargues, sense esmentar les municions, doncs també es venien quantitats importants de tot tipus i de tots els calibres sense cap mena de control.

Se sap que fins i tot les bandes terroristes espanyoles com ara ETA, GRAPO, GAL, compraven armament i municions a Andorra, burlant d'aquesta manera les restriccions i controls del país veí, i encara que sigui un altre tema, no costa fer esment també que el petit país dels Pirineus va ser base d'operacions i amagatall de nombroses bandes terroristes i criminals, que moltes vegades feien servir el pas de Tor per fugir d'Espanya o baixar d'Andorra.

 


 

Però centrant-nos ara en el cas que ens interessa, podria ser que Tor veiés passar armes de guerra que baixaven d'Andorra?

Tal i com opinava el col·laborador Luciérnaga en una de les seves pàgines, Tor és una porta, i efectivament si hi havia prou diners, per allà es podria haver passat absolutament de tot, i no seria estrany que s'hi haguessin passat armes de guerra, tan en un sentit com en un altre, doncs no oblidem que tan Espanya com la veïna França, són estats productors d'armes de guerra, algunes fins i tot prohibides per la Convenció de Ginebra, i també són països signants de la Carta Internacional dels Drets Humans.

Se sap que des d'Andorra van sortir armes destinades a les Guerres de Iugoslàvia, se suposa que adquirides en grans quantitats. Potser aquestes armes van creuar la frontera i van passar per Tor de manera discreta, amb destinació a algun port atlàntic o potser fins i tot mediterrani, en direcció a algun port dels Balcans. Així doncs, tal i com assegurava en Castañer, podria haver passat sense massa complicacions un míssil Exocet, destinat a Líbia, o a qualsevol altra part del món, i podria ser que La Muntanya de Tor hagués esdevingut un pas fronterer habitual per als traficants d'armes de guerra.

Tot i així, cal remarcar que en Castañer no estava avesat a transportar explosius, quan li fa saber a en Porta: -Por Tor ha pasado de todo, y querían pasar Goma 2, pero me negué. Podem dir aleshores que en Rubén Castañer podria haver esdevingut com un senyor de la guerra però a petita escala?

 


 

No es pot descartar res en un lloc tan estratègicament ubicat, i així doncs, amb tan d'interès econòmic, motiu pel qual segurament naixés la ja famosa Mà Negra de Tor. Una Mà Negra que tot ho controlava; si no era amb diners, amb violència.

Hi podríem trobar en tot això alguna relació directa o indirecta amb la mort de l'amo únic?

 


Com tots sabem, tan en Sansa com en Palanca tenien el costum de cobrar peatge als contrabandistes que passaven pels seus camins, i pel que sembla i segons va descobrir en Porta, el Ros de casa Sansa hi posava més traves als transportistes de les mercaderies irregulars i de vegades també il·legals. Així doncs, aquest fet podria esdevenir un dels mòbils o una altra hipòtesi prou sòlida que en motivés el crim, doncs si bé els contrabandistes de tabac i alcohol podien ser més benevolents, no crec que els traficants d'armes ho fossin tant.

I vosaltres, què en penseu?



Bloc MMT

 

08 de maig 2022

Tor i la Llegenda Negra d'Andorra

Salutacions seguidors de la MMT.

En aquesta entrada tractarem el tema del contraban de persones que, en uns temps de guerres passades esdevingué tràfic habitual que passava per Tor i la seva muntanya. Fins aquí podríem pensar que tot va ser quelcom dins de la normalitat i fins i tot podríem dir que aquells pastors que s'oferien per a fer de 'passadors' tot ajudant a persones que fugien del franquisme, i altres que ho feien del nazisme, i posteriorment foren els mateixos nazis que fugien pel mateix pas, una vegada es veien derrotats pels aliats, com també ho feren pilots aliats als que els havien abatut els seus aparells en ple espai aeri ocupat i es veien obligats a fugir de la França envaïda per Hitler, podrien esdevenir herois que salvaven vides de persones que fugien d'una mort segura, encara que sempre no fou així.

A la primera meitat dels anys 30 del segle XX, el Principat d'Andorra era un petit país que passava desapercebut pels seus veïns transfronterers, doncs la seva economia estava basada en la ramaderia i l'agricultura i no tenia pas cap empresa dedicada a la banca. Tot això va canviar amb el començament de la Guerra Civil Espanyola i posteriorment amb la 2a Guerra Mundial, que portà al petit país dels Pirineus a créixer econòmicament d'una manera desmesuradament increïble.

 

 

La principal font d'ingressos dels andorrans, o la principal forma de subsistència era la ramaderia i també l'agricultura com hem comentat anteriorment, però de sobte, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola una potent economia comença a resorgir del no res. Fins aleshores el contraban no era quelcom destacable al Principat, però amb la guerra tot es transformà.

Pastors d'alta muntanya acostumats de tota la vida a suportar les inclemències del clima tant dur que vivien durant ben bé sis mesos l'any, es van adonar que podien canviar el seu destí fent negoci amb el contraban de mercaderies que a Espanya tots dos bàndols demandaven i ja eren escasses aleshores, doncs en temps de guerra ja se sap que tot s'atura i comença l'escassetat i el racionament de moltes matèries primeres i òbviament dels queviures.

A més a més del tràfic de mercaderies, els pastors eren contractats per fer de passadors, guiant persones que fugien de la guerra que acabava de començar, al principi empresaris i militants i polítics de la dreta espanyola, entre d'altres, i a les acaballes sobretot comandaments i soldats republicans que fugien de les represàlies franquistes. Els guiaven des de la frontera espanyola fins a Andorra, on s'hi amagaven el temps necessari per descansar de la llarga i dura travessa que podia allargar-se dies i setmanes, i després altres passadors els conduïen cap a la frontera francesa.

El mateix va passar durant la 2a Guerra Mundial; els pastors que feien de passadors a la Guerra Civil Espanyola, es van dedicar altra vegada a l'activitat de contraban de persones als anys 40, guiant sobretot jueus que fugien del nazisme a través de les muntanyes andorranes fins al primer poble a l'altre costat de la frontera: Tor. Una vegada a Tor, els pastors del poble que col·laboraven amb els passadors andorrans per un grapat de pessetes o alguna mercaderia convinguda per ambdós, els duien fins a Os de Civís, i d'allí es distribuïen per Espanya o Portugal. Tanmateix, només aconseguien fugir unes quantes persones que no havien caigut ens mans de la Guàrdia Civil de Franco o de la Gestapo o les SS de Hitler, respectivament.

Es podria arribar a pensar que l'activitat de passador de persones i de contraban de mercaderies en les dues guerres, fou prou lucrativa, però potser no tant com per a fer pujar el PIB andorrà fins a nivells insospitats. I és que en acabar la 2a Guerra Mundial, al Principat hi va florir una potent indústria bancària que en va sorgir del no res.

 

 

Com podia ser que els pastors que vivien, o podríem dir malvivien, abans de la Guerra Civil Espanyola dels seus ramats i els quatre horts de temporada, i potser fins i tot d'algunes fulles de tabac, després dels anys 40 del segle XX esdevinguessin gerents d'importants empreses importadores de turismes de luxe alemanys, bancs situats a un paradís fiscal gràcies a les lleis andorranes, propietaris de superfícies comercials, joiers de renom i altres activitats econòmiques on és totalment primordial disposar d'un gran capital per inciar-les.

Doncs és en aquest punt on podem començar a parlar de la Llegenda Negra d'Andorra.

La llegenda diu que molts dels pastors dedicats al contraban de persones, passadors, van aconseguir immenses fortunes assassinant aquests refugiats que guiaven per creuar la frontera, tan en un sentit com en un altre, sobretot importants empresaris espanyols que fugien del franquisme i jueus rics que fugien del nazisme. Els mataven a la muntanya; els feien caure per barrancs i els robaven les seves joies, diners, or, tot el que duguessin de valor o els lligaven les mans amb filferros, els prenien el calçat i deixaven que el clima de l'alta muntanya n'acabés de fer la feina.

 

 
 
Aquesta llegenda també en podria esdevenir una de les llegendes negres de Tor, doncs és sabut i documentat que pel poble de la Muntanya Maleïda hi van passar persones fugint de la guerra i de les seves represàlies, i és inevitable pensar que allí hi passessin episodis violents i actes criminals per interessos econòmics. De fet, segons les investigacions d'en Carles Porta en les seves llargues estades a la zona per mirar d'esclarir un dels grans misteris de Tor, descobreix que a Casa Sansa hi aparegueren ossos enterrats, i de fet, segons sembla al vell Montaner no li feia ni mica de gràcia que ningú es fiqués a tafanejar el subsòl de casa seva ni de les seves finques. Quin en seria el motiu en realitat? El tresor que alguns afirmaven que tenia enterrat en algun indret secret? Potser si, però potser en tenia alguna cosa a veure el tràfic de persones que durant anys va travessar el nucli rural de Tor.

Podria ser que una de les cases més importants de Tor, Casa Sansa, estigués implicada en el contraban de persones i col·laborés amb els passadors andorrans?

 

 

10 d’abril 2022

Nova Pàgina a l'Hemeroteca de Tor

Bon dia tingueu, seguidors i seguidores del bloc.

Acabem d'incloure una nova pàgina a la secció Hemeroteca de Tor, que creiem és força polèmica, doncs tracta el tema de la fusta fraudulenta, el contraban, i els interessos creats per que no es faci una carretera internacional que passi per Tor.

Per veure el retall del diari La Vanguardia del 24 de juny del 1.983, pitgeu l'enllaç, o seleccioneu-la del menú de la columna de la dreta >>>>


"Desde el Pla de Llumeneres se ha hecho un desvío que parece realizado con fines engañosos; conduce a unas explotaciones forestales muy lesivas para el bosque y que no responden a las autorizaciones concedidas..




 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...