La Carretera Internacional que Passava per Tor i que Mai no es va Construir

Benvinguts sigueu a una nova edició a la MMT, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Als anys vuitanta del segle XX va sorgir el projecte de construir una carretera per unir la via provincial L-510 amb la frontera andorrana, passant pel municipi d'Alins i creuant Tor i la seva muntanya privada. La iniciativa es fonamentava en la necessitat d'aconseguir materialitzar un pas fronterer de primer ordre amb el Principat d'Andorra, i com a resultat s'ubicaria una segona duana que descongestionaria la ja existent de La Jonquera, a l'extrem est dels Pirineus Catalans. A més a més, les deprimides comarques dels Pallars es beneficiarien d'aquell pas internacional, i possiblement seria quelcom positiu per al seu negatiu PIB.

Aquella titànica obra va resultar potser massa ambiciosa, i finalment no es va tirar endavant, pel que sembla per manca de pressupost que no van aconseguir trobar en cap de les administracions els seus impulsors. Semblava doncs que Tor i el seu pas amb Andorra estaven sentenciats a restar ancorats al segle XVIII, i el progrés en forma de comunicacions per carretera internacional mai no hi arribaria.

Com ja sabeu, tant Palanca com el seu enemic Rubén Castañer estaven convençuts que a Tor hi havia una mà negra que tot ho feia anar segons la seva conveniència. Podria haver estat doncs que no convingués que es construís aquella via internacional i la seva pertinent duana? És prou clar que allò no hagués beneficiat de cap manera el contraban, doncs possiblement s'hauria posat fi al pas estratègic de Tor que durant segles ha servit com a porta clandestina per a tota mena d'activitats il·lícites o irregulars.

Tot això, però, ho deixem al vostre parer, i no voldríem anar més enllà de la conseqüent especulació al respecte.

Els mitjans informatius de l'època se'n van fer ressò i exerciren un seguiment periodístic d'aquest gran projecte, i és que no podia ser pas d'una altra manera tenint en compte la important envergadura de l'empresa en qüestió. A continuació en compartim els retalls del Diari de Lleida, on s'hi amplien i es concreten les informacions d'aquesta carretera internacional que romangué només sobre el paper.

 

 

 

 

 

 

Retalls descarregats de l'Arxiu Municipal de Lleida

 

 

 

Bloc MMT

 

 

 

Vuitè i Últim Capítol de 'Tor': Foc Encès

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

 

La sèrie documental de Carles Porta arriba al seu desenllaç, finalitzant així amb el vuitè capítol aquesta brillant producció, plena de sorpreses i de girs inesperats de guió, que ens ha acompanyat dilluns rere dilluns. Hem arribat doncs a la fi d'aquesta exposició de sospitosos, hipòtesis, proves, i indicis que ens han de fer valorar qui va assassinar Sansa i perquè. Si d'aquesta síntesi d'informacions recopilades durant vint-i-set anys, condensada en vuit hores de gravacions n'hem de sentenciar un culpable, podria ser que per als més coneixedors de la història hagi mancat algun indici més per treballar. I amb això no pretenc posar en entredit la increïble tasca de Porta i el seu talentós equip. Doncs ben al contrari, i com dèiem a l'entrada on ressenyàvem el primer capítol, l'espera ha pagat molt la pena. Crec que cal felicitar Carles Porta i el seu equip al complet.

Ja sabem com funciona qualsevol producció cinematogràfica o de televisió. Les productores, normalment, no tenen un pressupost il·limitat. Això, doncs, pot suposar que calgui "retallar" els guions, o potser prioritzar els fils que en aquest cas ha calgut estirar i resseguir per arribar a les línies d'investigació que la 'docusèrie' 'Tor' ens ha presentat. El que hem trobat a faltar, potser, us ho comentarem al final d'aquestes línies.

El narrador comença la cinta parlant de la història de Tor, i en aquest cas, d'un dels capítols que a 'Tor, tretze cases i tres morts' ja ens avançava que no volia ficar-s'hi per no perdre's-hi, doncs altra vegada podem fer referència a la frase que millor defineix la història del poble de les tretze cases, que capítol rere capítol, Porta ens ha anat recordant: 'Tor és infinit'.

Com ja us comentàvem a l'entrada titulada 'Tor i la Llegenda Negra d'Andorra', el poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya, fou pas de refugiats d'entre guerres, tema que sempre ha estat força polèmic, sobretot per al petit país dels Pirineus i la seva gent. Existeix extensa documentació i llibres escrits sobre el cas, doncs és un altre dels episodis més convulsos de la història de Tor, que en alemany significa 'pas' o 'porta', i de fet és el que ha estat des de fa més de mil anys.

 

Gregori de Aulestia surt a comentar els tresors que es deia que alguns dels jueus i d'altres que havien passat per la muntanya de Tor, fugint dels horrors de les guerres, podrien haver amagat per després tornar-hi a recuperar-los. Alguns buscadors de tresors armats amb detectors de metalls, es van passejar a la muntanya de Tor i els seus voltants per mirar de trobar el que la història dels jueus assegurava havien amagat per evitar que els hi robessin. Però no va ser només l'or dels jueus que va atraure els curiosos a Tor, també la llegenda del tresor dels Sansa els resultava prou atractiva com per anar fent forats aquí i allà, arreu de la muntanya. Podria ser que algun d'aquests buscadors hagués trobat quelcom relacionat? Hem d'imaginar-nos el silenci obligatori que guardarien si la sort hagués estat de la seva banda.

Fins i tot Mikel Aguilera ens explica la seva macabra experiència relacionada amb la llegenda de l'or dels jueus a la muntanya de Tor, i no dubta ni un moment a l'hora d'acusar Sansa de buscador de tresors dels fugitius.

El narrador ens explica altra vegada la llegenda del tresor de Casa Sansa, que ve relacionada amb l'or dels jueus, com és natural.

Porta ens narra el viatge en helicòpter que va fer amb el seu equip a Tor, l'any 2.019, on s'hi troben Josep Cases, el Terrisses de Sort, traginant muntanya amunt una bateria i unes eines amb un trineu infantil. Aquest personatge històric de Tor i del paisatge antropològic del mateix Pallars Sobirà, podríem dir que va agafar el relleu de Josep Montaner, omplint la muntanya de Tor amb vehicles vells, ferralla de tot tipus, i fins i tot animals en estat d'abandonament, qüestions per les que ha rebut vàries denúncies dels mateixos veïns de la copropietat, i de les administracions competents. De Terrisses ja n'hem escrit en alguna altra entrada al bloc, i n'hem publicat algunes notícies a l'apartat 'Notícies relacionades amb Tor'. Aquest entranyable però també polèmic personatge, va fer costat a Palanca quan es disputava la muntanya amb Castañer i el bàndol de Sansa, juntament amb un altre amic del cacic de Casa Palanca, 'Castanyeta', també popular personatge del Pallars Sobirà.

Durant el nostre viatge a Tor per al bloc, vam tenir l'ocasió de conversar amb Josep Cases, també anomenat el Terrisses, però val a dir que no en vam treure massa cosa en clar, doncs és un peculiar personatge i resulta força inentrevistable, sobretot quan va sota els efectes de l'alcohol, afició que té força arrelada.

 

 

 

Josep Pujol, Coié, és entrevistat altra vegada per Carles Porta, aquesta vegada, però, uns anys després de la trobada a Esterri d'Àneu el 2.017. Coié reconeix una topada amb els germans Aguilera a la muntanya de Tor, on suposadament el contrabandista va llençar una de les armes curtes de Mikel Aguilera al riu, després que aquest l'amenacés i s'endugués un cop a les mans de part de Coié. El gran dels Aguilera, però, ho desmenteix argumentant que ell mai no hagués permès que ningú se li acostés prou com per a desarmar-lo, i que si ho hagués fet, possiblement ja no seria entre nosaltres.

La famosa taca de sang que li veuen a Coié a un bar de Montardit de Baix la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995 torna a sortir a escena. Aquesta vegada Coié diu que deuria ser quan mataven un cabrit amb Terrisses al damunt la masia. Aquí cal fer un incís, doncs si Coié és amic de Terrisses, segur que també ho era de Palanca, i per tant en defensava el seu bàndol i la seva causa per a la muntanya de Tor. Això seria un argument més per desfer-se'n de Sansa. A més cal recordar la primera entrevista que aconsegueix l'equip de Porta amb el perillós contrabandista, quan aquest argumenta que possiblement va atropellar un cabirol amb el cotxe, el va carregar, i després el va pelar per a menjar-se'l. Podria haver estat però qualsevol animal, segons Coié, però tampoc no deu ser fàcil recordar-se'n després de tant de temps, si no és que estigui fugint d'estudi per no haver de reconèixer la possible implicació amb la mort de Sansa. El testimoni de Coié contrasta amb la versió dels testimonis que eren al bar de Montardit de Baix, els que van assegurar que el contrabandista s'excusà amb l'atropellament accidental d'un gos la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995. Si ens fixem amb la cara de sorpresa de Coié quan Porta li recorda aquest fet, el seu llenguatge corporal parla per si mateix. Prou sospitós, de veritat. Coié però hi respon reconeixent que si que havia atropellat algun gos, alguna vegada.

El testimoni de Pilar Tomás de Casa Sisqueta parla a favor d'aquest contrabandista. Assegura que no el veia capaç de matar Sansa. Aquí cal recordar que tots dos eren amics de Palanca, aleshores podria ser ben lògic que s'arribessin a encobrir. Per altra banda, Pilar Tomàs podria haver heretat dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, tot i que aquest tema no el podem exposar encara perquè cal aprofundir-hi més i fins ara només són especulacions sense fonament.

 

 

 

Una vegada s'ha donat per finalitzada l'entrevista a Pilar Tomás, i fora de càmera però quan encara no s'ha tallat la gravació, és la pròpia testimoni que demana al narrador, Carles Porta, quin motiu tenia Coié per matar Sansa. Aquest li respon que potser podria haver estat perquè Mikel Aguilera l'amenaçava constantment amb una pistola per cobrar-li el peatge per passar amb contraban pel camí de Sansa. És ben curiosa la resposta de la Pili, que insinua que potser Coié va dipositar contraban a una propietat de Sansa, Aguilera li va robar, i Coié va donar per fet que fou el vell cacic que se n'apropià de la seva mercaderia. Recordem que aquest fet de dipositar les mercaderies de contraban a les bordes o a d'altres edificis dels cacics de Tor, per part dels contrabandistes si la policia els assetjava o se'ls presentaven problemes tècnics amb els vehicles, era força comú, i també el fet demostrat que els cacics, tant Sansa com Palanca, en cobraven un lloguer per tenir en dipòsit aquests productes irregulars.

El narrador demana sense subterfugis a Coié si va matar Sansa. Aquest li diu que no en tenia motius, però al posar un exemple d'un altre conflicte amb un veí, pregunta si també l'ha de matar. Aquest 'també' pot semblar que l'afegeixi al suposat assassinat del cacic de Tor, però podria referir-se a la manera de parlar d'aquest temut personatge. Sigui com sigui, creiem que si Coié hagués volgut assassinar Josep Montaner, ho hauria fet sense ni parpellejar. Recordem però que quan Porta va entrevistar Coié anys abans i li va preguntar per la mort de Sansa, el contrabandista va fer un gest amb el braç no massa intel·ligible.

Recapitulant, el narrador repassa altra vegada els principals sospitosos i els possibles motius que podrien tenir per acabar amb la vida del vell Montaner. Miguel Aguilera, algun altre hippie de Tor, Josep Mont i Marli Pinto, Palanca i els seus mossos, la família de Sansa, un contrabandista, un sicari, un buscador de tresors... Possibles autors que ens proposa Porta segons les seves investigacions, tots podien haver tingut un o altre motiu per apallissar de mort al cacic de Casa Sansa. Però el fet és aquest; Segons les proves i els indicis de l'escena de la troballa del cos, i tal i com creu Gregori de Aulestia, la mort de Sansa va ser produïda per una pallissa d'avís que va fugir de les mans als autors dels fets.

 

 

Arribant a l'epíleg de la sèrie, ens en podem adonar de la contradicció que van suposar tants i tants anys de litigis, bàsicament amb un sol responsable instigador: Palanca. Jordi Riba ja tenia per costum recórrer totes les sentències judicials que afectaven la finca de la muntanya de Tor, li fossin favorables o no. Sembla com si Palanca fos aficionat als llargs procediments judicials que van marcar la història jurídica de la copropietat més disputada del Pirineu.

Amenaces i desqualificacions incloses, Palanca ataca els odiats advocats mentre amenaça de prendre's la justícia per la seva mà. Li era exactament igual si es trobava a dependències judicials o a la via pública, el cacic sempre s'expressava tal i com pensava, sense embuts i sense miraments per a ningú ni per a res.

El narrador puntualitza fefaentment que els copropietaris de la muntanya de Tor es van barallar per aconseguir uns drets que ja tenien. Increïble però cert. I a dia d'avui la darrera sentència que va posar fi als llargs plets de Tor, és inamovible i no es pot recórrer ni tornar a litigar pel mateix. Diu clarament que els copropietaris de la muntanya són els hereus dels copropietaris originals que van signar l'escriptura el 1.896, i no hi ha res més a dir ni a debatre. La figura de la usucapió fa que tots els plets que s'han executat durant dècades, siguin innecessaris, doncs tots els copropietaris han tingut registrada la seva part de la finca durant trenta anys o més, independentment de si hi tenien casa o vivien a Tor o no.

Altra vegada surt a escena el famós contracte d'arrendament de la muntanya de Tor de Rubén Castañer. Contracte que finalment i per situacions de la trama, anà a parar a les mans de Sol Elbaz, intèrpret contractada per Castañer per tractar amb els seus socis anglesos que pretenien invertir a Tor. La intèrpret, ja anciana, assegura que el contracte és bo i que el podria fer valdre, però que no hi ha invertit mai ni temps ni diners per no estar-hi disposada. Recordem que el darrer lletrat de Sansa, Gómez de Olarte, assegurava que el contracte ja no era vàlid perquè no s'havien satisfet totes les quotes pactades, i de fet, el cacic pretenia anul·lar-lo legalment per a poder tenir via lliure i tirar per una altra banda amb la propietat acabada de guanyar al jutjat de Tremp.

 

 

Segons ens explica Porta, els actuals copropietaris de la muntanya de Tor s'han plantejat arrendar la finca a una empresa andorrana que en faria una explotació turística. També es plantegen cobrar un peatge per creuar la muntanya pels seus camins privats, com ja hem comentat en altres entrades al bloc. Aquestes iniciatives ens semblen força encertades segons el nostre parer, però la qüestió sempre és la mateixa: Podran posar-se d'acord tots els copropietaris per tirar endavant aquestes empreses de manera satisfactòria? El director del parc natural de l'Alt Pirineu ja ens ratifica que seria difícil fer una estació d'esquí a la muntanya de Tor, tal i com ja comentàvem amb aquest mitjà anteriorment.

Potser el projecte del parc natural privat, o reserva natural privada de Sansa i Gregori tindrien més possibilitats de veure la llum, doncs segurament serien més compatibles amb l'actual situació administrativa i cadastral de la copropietat de Tor que no pas unes pistes d'esquí i un complex esportiu d'hivern.

Aquella malaurada entrevista amb Josep Cuní al seu programa 'Els matins', que fa a Jordi Riba, o més aviat podríem anomenar-la com a interrogatori irrespectuós amb tot el seu rotund significat, fa acta d'aparició al darrer capítol d'aquesta sèrie. Gràcies a una col·laboradora del bloc vam publicar el tall al nostre canal a YouTube, i realment paga la pena la seva visualització fins al final. (Palanca als matins de Josep Cuní).

Imatges més íntimes d'alguns veïns de Tor són presentades per Porta en aquest darrer episodi, suposem que amb la conseqüent autorització dels seus protagonistes. Ens consta però que les entrevistes als que hi apareixen, han estat remunerades. Potser d'una altra manera no s'hi haurien avingut a ser entrevistats i aparèixer al documental. Aleshores podríem pensar que parlen influenciats o sota pressió? Ens agradaria saber l'opinió que li mereix a Pilar Tomás aquesta gravació furtiva després de l'entrevista, i si la va autoritzar o no. Potser en fem una entrada comentant el parer dels principals protagonistes sobre aquesta sèrie documental. Seria bo conèixer què en pensen i com ho valoren.

Josep Maria Aixàs, nebot de Josep Montaner, ens transmet el seu pessimisme amb la muntanya de Tor i els seus copropietaris. Possiblement, tal i com ens ha demostrat al llarg de tots els capítols als que ha fet aparició, el seu oncle Miquel Montaner Baró, germà de Sansa, ens ha ofert la solució més assenyada per evitar més mals a Tor: Vendre la finca a una empresa, doncs segons el seu criteri, una finca ha de tenir una sola propietat per evitar tot el que ha passat amb la muntanya de la discòrdia.

 

 

Segons algunes opinions del públic de la sèrie a les xarxes socials, aquesta cloenda ha estat una mena de farciment per engrossir la història, un episodi que no ha acabat d'esclarir l'autoria del crim de Sansa. Si més no, creiem des d'aquí, amb aquest 'Foc encès' hem conegut una mica l'actualitat de Tor i els seus copropietaris, que ara han augmentat i ja no en són els tretze originals, doncs de cada casa n'han aparegut alguns més per culpa de les herències. Això és quelcom que, possiblement, complica encara més el consens general imprescindible per a dur a bon terme una finca d'aquestes característiques. Si abans ja era complicat tenir un acord entre tretze cases i tretze caps de casa, ara deu ser gairebé una missió impossible, amb més de vint hereus registrats com a propietaris de la muntanya. Hem de traslladar-nos altra vegada al seny de Miquel Montaner per sentenciar que desfer-se de la muntanya potser fora el millor per a tothom.

Tornant als sospitosos del crim de Sansa, i tal com us avançàvem al principi d'aquestes línies, cal adonar-se d'una cosa que no s'ha valorat a la sèrie, però si a l'entrevista que el periodista de TV3 Albert Om manté amb Carles Porta després d'aquest vuitè i últim capítol. Podria ser que no se n'hagi parlat dels autèntics criminals de Sansa? És possible que Porta es deixés alguna línia per investigar? A més de possible, és així. Tot i que ja entrarem a valorar l'entrevista a Porta més endavant, cal que ens adonem, com ja hem comentat anteriorment, que una producció com aquesta no té un pressupost il·limitat, així com tampoc un temps indefinit per a produir-la. Per tant existeix la possibilitat, que com ha passat, hi hagi fils que no s'hagin pogut estirar prou, o directament no s'hagin estirat.

Això ens trasllada a la que continua com la nostra hipòtesi més plausible del crim, tot i que encara ens ballin alguns detalls. Bàsicament, des d'aquest mitjà, ens continuem creient la hipòtesi de Gregori de Aulestia. Si, aquella que diu que van ser els inversors belgues de l'agent immobiliari d'origen francès arrelat a Andorra, François Santouré, els que enviaren la màfia marsellesa a Tor per posar Sansa al seu lloc, i fer valdre el tracte que tenien. Se suposava que havien de donar un escarment al vell perquè es recordés que tenia un pacte amb una empresa de capital belga força important. I encara que mai no s'hagi pogut demostrar, se suposa que li van fer un pagament a compte per la compra venda de la muntanya de Tor, segons el testimoni d'aquest agent immobiliari del Principat.

És possible però que els autors materials de l'avís a Sansa fossin ja coneguts de Porta, contractats per aquests empresaris belgues. A la 'docusèrie' hem conegut personatges capaços d'apallissar una persona, i fins i tot d'acabar amb la seva vida. Així ho posen de manifest els antecedents d'alguns d'aquests personatges. Per tant, si ja havien matat de manera gratuïta i remunerada, quin problema haurien tingut per acceptar un encàrrec com aquest?

La sèrie documental on se'ns han exposat els sospitosos del crim de Sansa ja s'ha acabat. Com va proposar Carles Porta, ara ens toca als espectadors de fer de jurat popular i decidir, amb tota la informació exposada, qui creiem que va matar Sansa. Doncs em temo que no és tan fàcil, i encara que es presenti com una mena de concurs popular, això no s'acaba pas aquí. Ens reservem una altra entrada per comentar i valorar l'entrevista que li fan a Porta després de la sèrie. Si l'heu vista, ja us podeu imaginar per on va la cosa.

 

 

 

Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

 

–1r Capítol. Un cadàver a Tor–

–2n Capítol. Els hippies de Tor–

–3r Capítol. Palanca–

–4t Capítol. Els Sansa–

–5è Capítol. Ruben i els anglesos–

–6è Capítol. La data de la mort–

–7è Capítol. Els contrabandistes–

–8è Capítol. Foc encès–

–Entrevista a Carles Porta–

Imatges emprades: Bloc MMT/CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta

 

 

 

 

Bloc MMT

 

Setè Capítol de 'Tor': Els Contrabandistes

Salutacions i benvinguts a l'entrada de la ressenya del capítol VII de 'Tor', la sèrie documental de Carles Porta, al bloc de la història del poble de les tretze cases.

 

 

Ens situem ja a la recta final de la 'docusèrie' amb aquest setè i penúltim capítol, que cada dilluns ens ha sorprès amb l'exposició de la trama i els sospitosos del crim de l'amo de la muntanya de Tor, després de vint-i-set anys d'investigacions del periodista Carles Porta i el seu equip.

Amb 'Els contrabandistes', es toca potser un dels fils més complicats i perillosos del que hem vist fins ara a 'Tor', i els seus foscos protagonistes així ens ho demostren.

No ens ho posen fàcil això de fer de jurat popular, doncs a cada capítol coneixem nous sospitosos amb els seus possibles mòbils i els seus indicis que els podrien delatar com a criminals implicats amb la mort de Sansa. Però és que és molt difícil d'esclarir qui pot assassinar una persona quan aquesta té tants i tants enemics i tantes qüestions complicades obertes.

Aquest capítol ens ofereix un encarament que ja s'anunciava d'alguna manera a l'anterior. Per mirar d'esclarir el testimoni de la Neus, la testimoni que assegurava haver estat amb un 'noi' que s'auto implicava amb la mort de Sansa, Porta els enfronta amb una vídeo trucada. 'Mikel' Aguilera reconeix que va ser a Mallorca, però de cap manera a la data que pretén la testimoni, que possiblement anava errada amb una altra persona, i el guardaespatlles de Sansa ens ho demostra amb un visat que en ratifica la seva coartada.

Gràcies a la tecnologia i a l'habilitat de la Neus, la testimoni que assegurava haver estat a Mallorca amb un implicat amb el crim de Sansa, el narrador aconsegueix localitzar una persona que podria haver estat a la casa on va ser la noia l'any 2.015. Aconsegueix també un número de telèfon, i el truca. Aquest personatge, del que no se'n filtra la seva identitat, reconeix haver estat ficat a Tor i el contraban de tabac durant els noranta, fins i tot haver parlat amb la Neus el 2.015, però no reconeix que li hagués fet la confessió d'haver estat implicat amb l'assassinat de Sansa. El periodista insisteix per a parlar amb aquesta persona per videoconferència, però ja no li torna a despenjar el telèfon, i al cap d'uns dies, el bloca. Porta no es dona per vençut, i mira d'esbrinar qui va ser aquest misteriós personatge aconseguint informació policial d'Interpol. El seu historial ens deixa parats: Requeriments amb la justícia a Andorra, a l'Argentina, i a Rússia. Pel que sembla es relacionava amb un delinqüent perillós, que acceptava encàrrecs d'agressions físiques. Als seus antecedents penals hi consten violència de gènere, tinença il·lícita d'armes, robatoris, robatoris de plaques de matrícules de vehicles, això ja amb només quinze anys d'edat.

 

 

 

Un dels contrabandistes que apareix a aquest setè capítol, és 'El Negre', tal i com se'l coneixia entre els companys d'ofici, un dels mítics que va ser el més perseguit per les autoritats, però també el més admirat. 'El Negre' va editar fa anys un llibre on explica les seves memòries, del que també us en parlàvem amb una entrada al bloc: 'Els Personatges de la Història de Tor: 'El Negre', El Contrabandista més Cercat d'Andorra'. Aquest personatge ens explica que Tor era un dels passos més habituals per on passava amb la seva colla, però també un dels més complicats per la característica que hi havia dos amos amb els que calia negociar, i amb els que era força complicat fer bons tractes sense que hi hagués mala maror. Aquí cal fer un incís a la narrativa de la sèrie, doncs als contrabandistes professionals no els interessava quedar malament amb els amos de les finques que havien de creuar constantment, i doncs per això s'avenien ràpidament a arribar a un acord econòmic amb aquests, sempre. Per tant, i tenint aquesta dada en compte, hagués estat difícil que Sansa fos mort per una colla de contrabandistes professionals.

'Mikel' Aguilera no té cap mena de prejudici a l'hora de confessar que va ser ell el cobrador del peatge associat amb Sansa, i ens explica amb tota mena de detalls com s'organitzava per a cobrar el pas als contrabandistes que baixaven d'Andorra carregats amb caixes de tabac, amb qui s'havia d'encarar perquè satisfessin la quota fixada per creuar la muntanya de Tor.

Un contrabandista anònim que parla amb la veu distorsionada, comenta que es produïa molta tensió quan es trobaven algú enmig del camí que pretenia cobrar-los el pas a punta de pistola. Segur que tothom s'ho imagina, i més si el que amenaçava amb l'arma era un personatge de la mida de Miquel Aguilera.

Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, afirma que al principi el contraban que passava per Tor era sa, però que després es va començar a complicar la cosa quan van proliferar les bandes organitzades que creuaven les pistes forestals i els pobles a tota velocitat i sense contemplacions de cap mena, envestint amb els totterrenys qualsevol cosa que se'ls posés pel davant, amb el que calgué avisar la Guàrdia Civil perquè posés solució al conflicte.

Cal entendre el contraban per a comprendre també part indissoluble de la història de Tor i de tot el Pirineu, que com ja hem comentat a d'altres entrades, es feia una activitat força comú i gairebé obligatòria per a sobreviure  sobretot a les èpoques d'entre guerres i postguerres, quan l'economia es veia tan deprimida i quan costava de trobar segons quins subministraments com ara medicines, productes químics específics, etc.

Un dels principals personatges de la història de Tor, Jordi Riba Segalàs, Palanca, també es va dedicar al contraban, segons ell obligat pel seu oncle Vicenç Riba, que residia a Andorra i li va vendre les finques de Tor, juntament amb el seu dret a 1/13 part de la societat de copropietaris de la muntanya. Palanca n'explica alguna anècdota a 'L'home de Tor', el segon llibre que parla del poble de les tretze cases i del controvertit cacic, del que hem ressenyat alguna altra ocasió al bloc.

 

 

Una vegada més, i com ja s'ha fet habitual a la 'docusèrie', Josep Ma. Sarroca, hereu de Casa Cerdà, no vol parlar quan se li demana sobre el contraban. Com sempre, diu que ja ho explicarà en una altra ocasió, però avui, no.

Miguel Aguilera reconeix que va tornar a Casa Sansa nerviós, entre el 21 i el 22 de juliol del 1.995, per arreplegar les seves coses, després que l'amo, Josep Montaner li fes saber que no el volia més per allà, a Casa Sansa. Confessa que, segons la lletra de la nota manuscrita que va deixar a un racó de la casa, es trobava nerviós perquè havia d'entrar a Casa Sansa quan l'amo li havia prohibit. Amb això ens poden sorgir dubtes raonables, tenint en compte que el germà gran dels Aguilera no era pas un tipus tou, doncs més aviat tot al contrari. Una persona que era capaç d'enfrontar-se a contrabandistes a mà armada, que ha estat servint a la Legió Estrangera en nombroses missions, amb baixes confirmades a les seves espatlles, es posa nerviós perquè ha d'entrar a una casa a la que se li ha prohibit l'accés? I encara més, sabent que l'amo no hi és? Doncs perdoneu, però cal discrepar en aquesta excusa que trobem inventada. Continuem creient que Aguilera es va trobar amb el cos de Sansa, o bé en va ser un dels autors del crim, com a mínim, a jutjar per la seva actitud a les declaracions durant l'entrevista amb Carles Porta. A banda d'això, fixem-nos que diu que va escriure la famosa nota 'per cobrir-se el cul', és a dir, perquè no el poguessin relacionar amb la mort de Sansa. Però quin interès tenia en deixar aquesta coartada escrita si se suposa que Sansa encara no era mort? I a més, perquè la va dirigir a la Guàrdia Civil? Tots aquests dubtes tan raonables amb Miquel Aguilera com a sospitós del crim només volen dir una cosa: És molt clar que ens amaga coses importants que no l'interessa dir sobre la possible troballa del cos sense vida de Josep Montaner Baró.

Fins aquí, ens sorgeix una altra hipòtesi sobre la nota d'Aguilera, i és que podria haver estat una altra persona l'encarregada d'escriure-la en el seu nom, una vegada trobat el cos de Sansa, i la deixés on se suposa que fou trobada, per a exculpar-lo del crim. Fins i tot, podria haver estat la mateixa Guàrdia Civil, que hagués simulat la troballa de la nota del jove 'skin'. Això potser explicaria que el deixessin en llibertat tan ràpid, i que mai més no se'l tornés a investigar ni a citar per a que declarés com a investigat ni com a testimoni del cas.

 

Nota que suposadament va escriure Miguel Aguilera i va deixar a Casa Sansa de Tor abans de marxar per sempre

Un altre testimoni anònim ens parla de Coié, un dels personatges més complicats i violents d'aquesta trama, i que Porta va haver de canviar el nom al primer llibre per al de 'Batallé'. Lògicament, Coié va amenaçar Porta perquè ho fes. Realment, però, aquest no és el nom d'aquest violent ex-contrabandista, sinó el nom de la casa on nasqué.

Si fem una mica de memòria, es va dir que Coié havia arribat tacat de sang a un bar de Montardit de Baix, la nit del 24 de juliol del 1.995, on varis testimonis el van poder veure així.

Segons aquest testimoni anònim que entrevista Porta, Sansa es va passar de la ratlla i volia cobrar massa peatge als contrabandistes perquè sinó els delataria. Això de per si, ja és motiu per assassinar una persona, o si més no, de mirar de donar-li un avís en forma de pallissa. Pallissa que podria haver-se torçat i acabar en mort no desitjada, com hem especulat en altres entrades, una hipòtesi que fonamenta la tesi de Gregori de Aulestia sobre els possibles autors del crim del seu amic i mentor.

El contrabandista que parla de manera anònima afirma que amb la desaparició de Sansa tot va ser més fàcil. Com a mínim perquè aleshores només havien de tractar amb un sol interlocutor. I és clar, amb Montaner mort i l'Aguilera fora de la muntanya, la pista forestal que passa per finques de Sansa, quedava sense peatge, i només haurien de pagar a Palanca si és que aquest els volia deixar passar pel camí que travessa finques seves.

La hipòtesi que ens presenta el narrador aquesta vegada és que, una vegada sense el seu guardaespatlles Miguel Aguilera, Sansa podria haver estat sorprès per un contrabandista emprenyat al port de Cabús, tornant d'Os de Civís cap a Tor. Recordem que segons els forenses, la fauna cadavèrica que presentava el cos de Josep Montaner, evidenciava que l'havien matat a un lloc i després l'havien mogut a la cuina de Casa Sansa, a Tor.

Un altre detall sobre Miguel Aguilera i el color del seu cotxe surt a escena, contradient el testimoni de Pilar Tomàs, que assegurava que havia vist el cotxe d'aquest, un Citroën GS de color verd, baixant el poble i aturant-se a casa Sansa, suposadament una nit de la setmana que probablement es va cometre el crim. Aguilera diu que el seu GS era blanc, i no pas verd. Una altra confusió més que potser juga a favor del legionari guardaespatlles de Josep Montaner.

 

Miguel Aguilera amb el seu Citroën GS, on podem comprovar que no era verd

 

 

Sobre l'ex-contrabandista Coié, Porta ens en parla ja a 'Tor, tretze cases i tres morts', i posteriorment a la reedició d'aquest, així com també al recent 'Tor, foc encès'. Es pot dir que les trobades amb aquest personatge i les coses que li expliquen sobre ell, són ben surrealistes, per no dir una altra cosa. Tal i com Porta ens avança a 'Tor, foc encès', podem llegir l'entrevista que li fa amb el seu equip, per a aquesta 'docusèrie'.

L'escena de les mans i la camisa tacades de sang, la justifica amb que va atropellar un cabirol amb el cotxe i el va recollir per a menjar-se'l. Quelcom també força surrealista, però venint d'un personatge com aquest, potser no ho podríem descartar.

Quan se li demana a Coié com va saber la mort de Sansa, primer ens diu que ho havia sabut una vegada arribat a Esterri d'Àneu, al seu poble, que li van dir que a Sansa l'havien matat, però de seguida rectifica i diu que li havien dit que s'havia mort. Afirma que va pensar que hi havia hagut algun accident, o que potser havia mort per causes naturals. En definitiva i segons la seva actitud a l'entrevista, sembla que li va estranyar que trobessin assassinat Sansa a casa seva de Tor. Aquesta és una declaració que destaca amb la que va fer a Porta quan va parlar amb ell a la benzinera de Rialp el 1.997, segons ens explicava l'escriptor a 'Tor, tretze cases i tres morts', quan li va dir: –El Sansa el van matar perquè era un fill de puta que es pensava que era l’amo de tot. Ell s’ho va buscar, i tu n’hauries d’aprendre!

 

Extracte del capítol 34 de 'Tor, tretze cases i tres morts', de Carles Porta

 

Hem de pensar doncs que al Coié li han baixat els fums amb els anys i ara ja s'ha calmat? O potser s'ha moderat a l'hora de parlar amb els periodistes? Sigui com sigui, de moment, no respon a l'obligatòria pregunta que li demana el narrador: Qui va matar Sansa? O més ben dit, respon amb un gest.

Ens hem d'esperar doncs al proper dilluns perquè Porta ja ens avança que l'entrevista amb Coié continuarà, i que potser tindrem alguna sorpresa més. Se'ns farà potser alguna revelació més tan evident que ens acosti als responsables del crim de Sansa? Si analitzem els testimonis que s'han entrevistat fins ara, com a mínim podem afirmar que queda prou clar que molts d'ells ens amaguen coses, o no ens diuen la veritat. Són personatges foscos que encara tenen por o no volen explicar les seves experiències, és comprensiu, fins i tot ho seria que si els assassins de Sansa hagin aparegut a aquesta sèrie, tampoc no ho diguessin. De vegades cal posar-se a la pell de l'assassí i pensar: Encara que hagi prescrit i no se'm pugui jutjar pel crim, sortiria a dir en públic que ho vaig fer jo?

 

 

Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

 

–1r Capítol. Un cadàver a Tor–

–2n Capítol. Els hippies de Tor–

–3r Capítol. Palanca–

–4t Capítol. Els Sansa–

–5è Capítol. Ruben i els anglesos–

–6è Capítol. La data de la mort–

–7è Capítol. Els contrabandistes–

Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta/Editorial La Campana

 

 

 

 

Bloc MMT

 

Els Personatges de la Història de Tor: 'El Negre', El Contrabandista més Cercat d'Andorra

La nostra cordial benvinguda a aquesta nova edició al bloc del misteri i la història de la muntanya de Tor, seguidors del projecte.

Fa uns dies va arribar a les nostres mans un llibre que narra la vida i les peripècies d'un dels contrabandistes que feia servir la ruta de Tor per passar les seves mercaderies entre fronteres. Aquest contrabandista era conegut per tots els personatges de la història moderna de Tor, i de fet alguns hi van arribar a col·laborar-hi. Carles Xavier Castro, àlies 'El Negre' protagonitza 'Confidències del 'Negre' el contrabandista més perseguit d'Andorra', on ens confessa en primera persona els seus embolics, aventures, i curiositats sobre aquesta activitat que va ser considerada una professió al país dels Pirineus abans que les autoritats europees pressionessin el govern andorrà per modificar-ne el seu codi penal i, afegir així el contraban a la llista dels delictes que les autoritats andorranes havien de controlar i perseguir. Fou d'aquesta manera com 'El Negre' passà d'heroi nacional ajudat fins i tot per la mateixa policia andorrana, a ser el delinqüent més buscat d'Andorra.

'El Negre' no en fa ni un esment de la muntanya de Tor i el seu pas de contraban a tot el llibre, però pregunteu a qui pregunteu allà dalt, tothom el coneix, doncs tal i com deia Antonio Gil a una de les entrevistes que manté amb Porta, allà dalt els perillosos es coneixen tots. I sembla que és així, tot i que com ara en Gregori de Aulestia ens fa saber que el personatge del 'Negre' el catalogaria com a un personatge secundari de la història de Tor, si aquesta història es traslladés a la gran pantalla.

 

 

Des d'aquí us recomanem aquesta biografia del contrabandista més cercat d'Andorra. Amb un total de 115 pàgines podem dir que se'ns fa curt i esperem algunes anècdotes més i sobretot, algun esment a la muntanya de Tor i els seus personatges. Tot i així trobem que podria esdevenir un títol adient per a la nostra col·lecció bibliogràfica de la història moderna de Tor.

 

 

El Fred que Crema, Film Relacionat amb la Història de Tor

Salutacions, seguidors, i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa cosa d'uns dies s'ha estrenat als cinemes una producció amb el títol 'El fred que crema', que ens narra una part de la història d'Andorra durant la segona Guerra Mundial. La història dels jueus que fugien de Hitler i els 'passadors' que els amagaven i els guiaven per creuar la frontera amb l'Espanya franquista, que de vegades suposava fugir del foc per caure a les brases.

Però aquells 'passadors', sempre feien d'herois que conduïen cap a la llibertat els perseguits refugiats jueus? Aquesta qüestió ja la vam tractar en una altra entrada anomenada 'Tor i la Llegenda Negra d'Andorra', i pel que sembla les travesses cap a la desitjada llibertat no sempre acabaven bé, com a mínim pels fugitius.

Haurem d'anar al cinema per comprovar si també s'hi toca aquest tema a la cinta en qüestió, o si pel contrari només s'hi explica la història dels 'passadors bons'. Sigui com sigui, aquesta història ve directament relacionada amb Tor i la seva muntanya, que en èpoques passades de guerres van ser testimonis silenciosos del pas de persones perseguides i de mercaderies irregulars.

A continuació podreu veure el tràiler oficial en versió original del film 'El fred que crema', a YouTube:

 

 

El Crim de Sansa: Una Conspiració d'Estats?

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Sobre l'assassinat de Josep Montaner Baró, Sansa, s'hi ha especulat molt durant aquests últims vint-i-set anys. Hi ha teories de tots colors i per a tots els gustos; es diu que podria haver estat la màfia del crim organitzat, els contrabandistes, algun dels 'hippies' que ell mateix apadrinava i als que feia promeses que mai acomplia, algun altre copropietari de la muntanya, possibles promotors/inversors, i algú més. Segons deien, tothom el volia matar a Sansa, com ja hem comentat en altres ocasions on també barallàvem la hipòtesi del crim d'estat, o un crim que va poder ser encobert pel govern d'aleshores.

 

 

La majoria dels protagonistes dels successos de Tor, coincidien a responsabilitzar una entitat concreta quan es trobaven en situacions incomprensibles o inacceptables per als seus interessos. Sempre es referien a una mà negra. La Mà Negra de Tor. Una força fosca amb prou poder per manipular jutges i jutjats, policies i polítics, per posar les coses difícils i fins i tot impossibles a tots dos bàndols, que es disputaven el control de la muntanya de la discòrdia.

Palanca i alguns altres tenien la convicció que "ells" els volien robar la muntanya. Però a qui es referien exactament en acusar a "ells" de voler prendre'ls la finca? S'entén que n'acusaven les autoritats i fins i tot el Govern de la Generalitat de Catalunya de l'època, però, realment hi tenien tant d'interès les administracions en la muntanya de Tor? Doncs sembla que si n'hi tenien.

Jordi Riba ja ho sabia, i de fet va oferir la seva part de la muntanya Al Comú de la Vall d'Andorra, i a més a més a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.

També Josep Montaner va oferir la muntanya a la Generalitat de Catalunya, quan n'era amo únic, juntament amb el seu nebot, tot i que aquesta institució s'hi va desentendre, sospitaven a l'espera que el procediment civil finalment la declarés comunal, tenint així una escletxa per on entrar-hi i poder apropiar-se-la sense invertir-hi ni una pesseta. Fins i tot a l'estat francès podia interessar la muntanya de Tor, doncs recordem que la seva frontera també hi toca, i un lloc tan estratègicament ubicat no pot ser pas ignorat pel país gal.

Així doncs, sabem que el Govern de la Generalitat, el Comú d'Andorra, i en segona instància l'estat espanyol, eren interessats en la muntanya, però del que no hi ha constància o com a mínim no ha transcendit a l'opinió pública, és que aquests estaments haguessin negociat amb Sansa quan la finca fou declarada propietat exclusiva d'aquest.

 

 

Podríem conjecturar doncs amb la hipòtesi que Josep Montaner fou assassinat per una conspiració d'estat o d'estats que es van conxorxar per apropiar-se de la muntanya de Tor? O podria ser que ordenessin acabar amb la seva vida perquè no va complir la seva part d'algun tracte amb una d'aquestes administracions?

La resposta a aquestes qüestions no la tenim, i sembla que ens trobem davant d'una mena de secret de sumari no escrit al que van posar una data de caducitat per desvetllar-lo, tal i com es va fer en altres casos de crims mediàtics semblants al de Sansa. Sigui com sigui, si algú en sap alguna cosa, té por de parlar o no l'interessa que se sàpiga, potser perquè encara hi hagi interessos ocults al voltant del tema, o perquè els culpables encara siguin vius i no volen que surti a la llum per evitar ser assenyalats i tornar a aixecar la polseguera mediàtica que el cas va produir al seu moment. Pretenen restar a l'anonimat, naturalment.

 

 

 

Una Altra de Contrabandistes

Salutacions i benvinguts al bloc la MMT.

I continuem escrivint del contraban i els contrabandistes, que van ser grans protagonistes a la història de la muntanya més polèmica dels Pirineus.

 

En aquesta ocasió el col·laborador del bloc ens fa un esbós ràpid en unes línies d'opinió, del que van ser els contrabandistes en diferents èpoques i moments històrics més rellevants, quelcom relacionat del que ja vam fer ressò al bloc amb l'entrada titulada Tor i la Llegenda Negra d'Andorra. I és que el tema contraban-Tor-Andorra és força extens i alhora polèmic, però és innegable que n'és part de la nostra història i de la història de Tor i la seva muntanya, tot i que de vegades pretengui ser una història incòmodament amagada en forma de llegenda muntanyenca.

Llegim l'opinió de Luciérnaga a l'enllaç a la darrera pàgina titulada El origen de los contrabandistas de Tor.

 

 

Tor, la tomba d'un republicà?

Salutacions i benvinguts a la MMT una nit més.

Aquesta entrada dona pas a una pàgina del col·laborador del bloc que ens parla sobre un tema que ja vam tocar a la MMT, i és quelcom relacionat amb la Llegenda Negra d'Andorra.

Ens dispara una sèrie de preguntes retòriques que potser tinguin resposta per en Joaquín Abad, autor d'una de les obres literàries que traiè a la llum aquests temes tan delicats de la història del país dels Pirineus.

Llegim la pàgina d'en Luciérnaga al següent enllaç: Tor, tumba de un republicano.