Història de Tor: La Minicentral Elèctrica

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT.

Si heu llegit 'Tor, tretze cases i tres morts' us recordareu que Carles Porta ens parla sobre la central elèctrica del poble, o com ell mateix l'anomenava, "minicentral molt mini". Es tractava d'una caseta edificada per Sansa i alguns altres veïns de Tor on s'hi va instal·lar un generador elèctric i un alternador, impulsats per una turbina moguda per les aigües de La Noguera de Tor, al mateix poble de les tretze cases. Segons ens explica Porta, un bon dia Josep Montaner, Sansa, es va aixecar de mala llet, va tenir brega amb alguns veïns, i va despenjar tots els fils elèctrics que havia penjat per dur llum a les cases del poble, i així es va acabar la història d'aquella minicentral elèctrica.

 

 

Caseta de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

 

 

Des d'aleshores, el poble de Tor no ha tingut una altra central col·lectiva de producció d'energia elèctrica, i per descomptat que encara no hi ha arribat pas l'escomesa elèctrica de companyia. Són els mateixos veïns que quan necessiten electricitat, engeguen els seus propis grups electrògens o generadors elèctrics, normalment de benzina. Des de fa pocs anys, també s'hi ha instal·lat plaques fotovoltaiques a la teulada d'alguna casa, tot i que ens consta que només es fan servir a la temporada d'estiu, al tractar-se d'habitatges de vacances o de segona residència.

Sabem que quan Sansa i Castañer van engegar el projecte de les pistes d'esquí, van tornar a posar en funcionament la minicentral elèctrica de Tor, però un bon matí va aparèixer sabotejada per uns desconeguts, tal i com va succeir també amb d'altres instal·lacions que s'havien construït per acollir els primers treballadors del complex d'hivern, projectat pel cacic i l'agent immobiliari d'Andorra.

 

 Alternador de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

És prou curiós que el nucli habitat més a prop de Tor, Norís, encara més petit que aquest primer, si que gaudeixi de llum de companyia i que no s'hagi allargat l'escomesa elèctrica uns quilòmetres més, fins al poble de les tretze cases, per tal d'alimentar els habitatges i l'enllumenat públic dels pocs i curts carrers d'aquest. I diem curiós i no estrany, perquè possiblement sigui a causa d'una altra manca d'entesa més entre els tretze copropietaris de la muntanya de la discòrdia, tot i que si trobeu que anem errats, ja sabeu que els vostres comentaris sempre són benvinguts.

Turbina, alternador, i corretja de transmissió de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

Respecte al tema de la minicentral elèctrica de Tor, ja s'havia documentat a una pàgina web de fa uns anys. Es tracta del treball de recerca de batxillerat d'un parell d'alumnes de l'IES Hug Roger III de Sort, que van fer un recull de les centrals hidroelèctriques, molins fariners, i serradores dels pobles del Pallars Sobirà, tots impulsats per la força hidràulica dels rius de la comarca. Així doncs, podem veure que Tor també va comptar amb alguns molins fariners i una serradora, tots impulsats per la força hidràulica de les aigües de La Noguera de Tor. El treball web de Maria Griñó i Albert Boneta es va titular 'Les moles hidràuliques del Pallars Sobirà', i encara es pot visitar avui dia a l'adreça web següent: http://eduardg.16mb.com/molespallars/index.htm

Si algú pot aportar més informació el respecte, estarem encantats de poder ampliar aquesta entrada amb les novetats que ens feu arribar.

 

  

L'edifici de l'antiga serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

La maquinària de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

Detall de l'eina de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

Caseta de l'antic molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

Interior del molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

Rodet inferior de la mola del molí fariner de Tor. Foto: M. griñó, A. Boneta

Si ens hi fixem bé, a la part superior de la façana de la casa comuna de Tor, encara hi resta un vestigi prou evident del passat de l'escomesa elèctrica del poble; s'hi pot veure la suportació, amb els seus corresponents elements aïllants i uns fils elèctrics entortolligats al balcó superior dret, que feia possible que el poble de les 13 cases tingués llum elèctric.

Bloc MMT

Una Tomba al Cementiri de Tor: Trinitat Montaner Baró

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Si alguna vegada heu estat a Tor, possiblement haureu contemplat l'església de Sant Pere de Tor, temple cristià que s'ha fet inevitablement indissoluble a la història d'aquest poblat pirinenc, ja des dels seus antics inicis.

Com era prou comú a l'antiguitat, els cementiris dels pobles s'habilitaven normalment a tocar dels temples, bé fossin esglésies, ermites, etc., i en el cas de Tor, això no fou pas cap excepció. Si ens hi fixem prou bé, al mateix recinte de l'església de Sant Pere, hi podem apreciar unes tombes. És el cementiri de Tor.

Al cementiri de Tor hi ha una tomba que passa desapercebuda per als visitants. Unes vegades per respecte del temple sagrat i el camp sant, i unes altres potser per desconeixement. La tomba és encapçalada per una creu metàl·lica a on hi ha un nom i unes dates gravades; 'Trinitat Montaner Baró, 1936-1937'. Quan hi llegim aquests cognoms, de seguida ens ve al cap una de les persones més influents i importants de la història més recent de Tor: Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa, o simplement, Sansa. Podem pensar doncs, evidentment, que la menuda enterrada a la tomba en qüestió es pugui tractar d'una germana del cacic, tot i que mai ningú no n'ha parlat. Prou sigui perquè la petita va traspassar amb un any d'edat o potser fins i tot uns mesos, possiblement a causa d'una malaltia sobtada o potser per culpa de complicacions del naixement. Tot això només respon a les nostres primeres especulacions i, si algú pot aportar alguna informació al respecte, sempre serà benvinguda. Fins aleshores restarem amb una tomba ocupada pel cos d'un nadó amb una curta història desconeguda, i us demanarem que si decidiu visitar el cementiri de Tor, hi accediu amb tot el respecte i la consideració que es mereix aquest camp sant i els que allí hi descansen.

 

 

 

 Fotografies: Núria Comes

 

 

 

 

Bloc MMT