Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tor. Mostrar tots els missatges

07 de març 2024

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escriptor Carles Porta, va reeditar el seu èxit literari que des de la seva estrena el 2.005, ha venut més de 60.000 exemplars. Com ja sabeu, es tracta d'una de les seves obres més populars entre els aficionats a la història de Tor i la seva malastruga muntanya. Si, 'Tor, tretze cases i tres morts' es reinventa, o potser més ben dit, es corregeix amb una sèrie de noves aportacions i matisos a l'obra original del 2.005, on pel que sembla, es posen els noms originals als personatges que Porta va presentar a la seva novel·la amb pseudònims, algun d'ells per cert, per obligació sota dures amenaces a la seva persona. Ja podeu endevinar, si recordeu el personatge de l'Olivella a partir de la tercera edició del llibre, el motiu concret pel que el periodista va fer canviar el nom original de Miquel Aguilera, una anècdota que protagonitza un dels capítols del podcast de Catalunya Ràdio del 2.018 que van batejar amb el mateix títol que la novel·la de Porta.
Segons expliquen al diari digital 'La Mañana', a la nova reedició de la novel·la en qüestió, també s'hi afegeixen imatges inèdites fins ara. També deixen clar però que el crim de Sansa no es resol, però se'n fa una aproximació a les circumstàncies del crim i, segons Porta, els nombrosos sospitosos del crim que hi va trobar.
Segons 'La Mañana', l'obra també s'ha editat en castellà i alemany, dues llengües amb les que també va tenir un èxit considerable, enganxant aficionats incondicionals a aquesta història.
Encara sense haver-la llegit, podríem aventurar potser que aquesta atrafegada reedició hagi estat la causa de l'endarreriment de la ja tan famosa i tan esperada docusèrie de no ficció de Carles Porta? Des de l'edició d'aquest bloc ja us avanço que potser podríem tenir algunes sorpreses inesperades, però serem prudents i ens esperarem a llegir el llibre abans de fer cap valoració al respecte. Fins aleshores, esteu atents al nostre perfil a X (Twitter) perquè farem una entrada comentant aquesta reedició tan inquietant.
 
 

 
  
 
Bloc MMT

17 de desembre 2023

Tor i Os de Civís: Comparant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc la MMT.

A la comarca de l'Alt Urgell, enganxat al Principat d'Andorra, s'hi troba un poblet d'alta muntanya amb unes característiques prou semblants a les del conegut poble de les tretze cases. Es tracta d'Os de Civís, municipi que per la seva orografia i orientació a la Vall d'Aós, se situa a la vessant andorrana, tot i que administrativament sempre ha format part de Catalunya.
Fins a la segona meitat del segle XX, Os de Civís, era un poble aïllat i oblidat per les administracions catalanes i espanyoles, i fins i tot avui dia, depèn més del Principat d'Andorra en molts aspectes, que no pas de la Generalitat de Catalunya, doncs a causa de la seva ubicació les comunicacions per carretera es fan molt més fàcils i ràpides des de Sant Julià de Lòria, a Andorra, que no pas des de la pròpia comarca.
Tan és així que serveis tan bàsics com la sanitat, la recollida d'escombraries, entre d'altres, són administrats pel Comú de Sant Julià de Lòria, al país veí.
 
 

 
Fins aquí, podem veure doncs algunes similituds amb Tor, exceptuant és clar, la característica més destacable del popular poble de les tretze cases: La seva muntanya privada i tot el que això ha comportat i comporta actualment. Tot i així però, Os de Civís també va tenir una economia basada amb la ramaderia i l'agricultura, també va patir la guerra del 36 i la seva postguerra, va veure passar refugiats que fugien de la guerra i la dictadura franquista, i patí l'oblit i l'abandonament de les administracions durant molt de temps. La diferència i a l'hora la similitud més destacable entre tots dos pobles, és potser que a Os de Civís calgué que hi anés algú de fora per fer progressar i prosperar econòmica i socialment aquest petit enclavament pirinenc, que fou quelcom clau pel que representa avui dia, i que a diferència de Tor, els emprenedors que vingueren de fora no van dur-hi mort i penúries com va passar amb els inversors estrangers del poble del Pallars que es disputaven aquella controvertida muntanya.
Podríem parlar doncs de mala sort per als habitants de Tor? O potser és que els d'Os de Civís van saber fer les coses d'una altra manera? Malauradament, la nostra opinió és que això no pugui ser del tot comparable per la característica principal i més coneguda de Tor; la seva immensa finca privada propietat dels seus veïns, finca privada comuna que a Os de Civís no hi existeix ni hi ha existit mai a la seva història.
 
 

 
A continuació podreu veure un vídeo relacionat amb aquest tema, recuperat d'un programa de la TV Andorrana, aportació d'un seguidor i col·laborador del bloc. I com sempre, esperem els vostres comentaris a l'entrada amb els vostres parers al voltant del tema que ens ocupa l'entrada d'avui.


 




Bloc MMT

29 de novembre 2023

I si la Muntanya de Tor Hagués Estat Andorrana?

Salutacions cordials, i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Alguna vegada, qui més, qui menys, ens hem pogut sentir aquesta pregunta retòrica emplaçada sobretot en relació als interessos dels copropietaris de la muntanya de Tor i els negocis que hi hagi pogut haver-hi al darrera d'aquesta immensa finca de titularitat privada, ubicada en un racó privilegiat, però també oblidat, del Pirineu de Lleida.
Els pallaresos en general tenen la percepció que la seva comarca, el Pallars Sobirà, ha estat sempre un racó de món abandonat i maltractat per les administracions, que no hi han invertit de manera proporcionada amb la resta del territori. Així és doncs que el Pallars ha esdevingut una terra amb poques oportunitats per a poder progressar tan econòmica com socialment, i és que no només ho diuen els seus habitants, sinó que les estadístiques parlen per si mateixes.
I en relació amb tot això, avui volem fer-nos ressò de les opinions dels nostres seguidors, que en aquest cas també són col·laboradors de la MMT. Es tracta de dos residents al Principat d'Andorra, un d'ells natural del país dels Pirineus, i l'altre, acollit per aquesta petita terra.
Els hi hem demanat sobre la qüestió que dona títol a aquesta edició, una qüestió a la que no tothom pot respondre de la mateixa manera, sobretot si no n'és coneixedor de causa i en té un punt de vista concret i avesat al cas tan particular de Tor i la seva característica finca privada.
 
 


 
Abans de desgranar el parer dels nostres amics, creiem que cal posar-nos una mica en antecedents pel que fa a la situació dels veïns de Tor al llarg de la seva història més recent amb el país veí, el Principat d'Andorra.
Des que es va obrir la pista forestal que transcorre en gran mesura per finques de Sansa, a la banda de Pleià, i força temps abans, els habitants del Pallars i òbviament els de Tor, ja tenien una relació prou estreta amb el Principat, doncs era el seu punt de referència per anar-hi a comerciar, i per a moltes altres coses quotidianes, inclosos els negocis amb el bestiar i altres, com ara quan Sansa es fixà en un industrial instal·lat a Andorra per a fer engegar el seu malaurat projecte de les pistes d'esquí.
Fins i tot, alguna vegada, hem pogut ser testimonis del desig d'algú que Tor formés part de terra andorrà. Potser així alguns fets transcendentals haurien estat d'una altra manera, ves a saber.
A dia d'avui encara hi continua havent-hi aquesta dinàmica pel que fa al comerç amb Andorra; la gent de Tor es pot dir que fa més vida al país veí que no pas a la pròpia comarca. Així doncs, a efectes socials, podríem afirmar que són andorrans i andorranes, i potser també en tinguin aquest sentiment. La qüestió és que sempre han tingut com a país d'exemple i de referència el de l'altra banda de la frontera, i no el propi. Per alguna cosa deu ser, doncs.
Tornant a la qüestió que hem proposat als nostres col·laboradors, que també els hem demanat què creuen que hagués passat si hipotèticament Tor hagués estat en terra francès, ens han respost sense dubtar-ho que segurament continuaria tal i com ha estat, o fins i tot pitjor, si formés part de la República Francesa, a jutjar per l'abandonament que pateixen la majoria de pobles de la Catalunya Nord més propers a la muntanya que protagonitza el bloc.




 
Ja d'entrada, com a resposta a la nostra pregunta, un dels seguidors del bloc que ens llegeix des d'Andorra, ens diu sense embuts que possiblement si la muntanya de Tor hagués estat a terra andorrà, seria part de les pistes d'esquí de Pal i Arinsal, l'actual Vallnord, fet que ja pretenien Sansa i Castañer quan van començar a treballar en aquell projecte fallit. Aleshores, podríem especular; potser d'aquesta manera s'hi haguessin evitat les tragèdies vistes per aquesta muntanya? O potser no?
També ens comenten que Tor podria haver esdevingut un altre Pas de la Casa, tot i que el perfil socioeconòmic del sud de França no és ni ha estat mai el del Pallars Sobirà.
Tot hauria encaixat meravellosament per als interessos andorrans si la Vall de Tor i el terme d'Os de Civís haguessin esdevingut andorrans, ens diuen.
Creuen que la gent de Tor sempre han estat exactament allà a on han volgut ser, excepte potser en alguns moments puntuals a la història, com ara a la Guerra del 36.
Des de l'edició de la MMT creiem que, Tor no hauria patit l'abandonament de les administracions i de retruc també dels seus pobladors, si administrativament hagués pertanyut al Principat d'Andorra. Però les coses han estat com han estat i aquesta és la història de Tor i la seva popular muntanya.
I per acabar, només recordar que un dels habitants de Tor, Vicenç Riba, oncle de Jordi Riba, de casa Palanca, va perdre els drets de propietat de la muntanya de Tor per anar a viure a Andorra i establir-hi allí la seva residència habitual, tot i que posteriorment el seu nebot va poder gaudir de la seva tretzena part de la finca, aprofitant una de les clàusules dels estatuts del contracte de copropietat de la muntanya de Tor. Com a curiositat, cal fer menció de que Sansa sempre mantenia que Tor podia arribar a ser perfectament un principat sobirà, de fet, l'hotel de luxe que havia projectat edificar a les seves finques hauria dut el nom de Principat de Tor.






Esperem els vostres comentaris a l'entrada. Ens agradarà conèixer el vostre parer sobre la qüestió proposada.
 




Bloc MMT

18 de setembre 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.964, el president de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa, engega el projecte de la carretera que ha d'unir la muntanya de Tor amb La Massana, al Principat d'Andorra, culminant així una de les seves principals empreses per comunicar Tor i el Pallars Sobirà amb el petit país dels Pirineus. Sansa pretenia portar a aquell racó de món prosperitat i riquesa, creient que l'obertura de la pista forestal a través de finques de la seva propietat seria positiva per a fer repuntar l'economia del poble i de la comarca, força deprimits tan social com econòmicament des de sempre.
Les obres es van fer amb un acord inicial de la majoria dels copropietaris de la muntanya, satisfent els honoraris del contractista i les despeses de l'obra amb diners procedents de l'aprofitament forestal de la pròpia finca de la muntanya de Tor.
 
 
 A l'esquerra, Antoni Comes amb Palanca als anys 60. A la dreta, a una fotografia actual. (Fotografia: Núria Comes).

 
Sansa va recórrer als serveis de l'empresa d'obres públiques i privades que regentava l'Antoni Comes, el protagonista de l'entrada d'avui, per a realitzar la carretera o pista forestal en qüestió. De seguida, Palanca, va fer perillar l'avançament de l'obra i la maquinària pesant amb la que s'anava obrint el pas pel mig del bosc de la muntanya de Tor, al cantó de Pleià. Amenaçava amb que calaria foc a les màquines de nit, davant el mateix Comes i d'altres testimonis que van escoltar-ne les seves amenaces, amb el que el propi Comes advertí Palanca que ja les vigilaria prou aquelles màquines durant tot el temps que durés l'obra, doncs si alguna vegada els passava quelcom que evidenciés sabotatge, tots els presents podrien testificar per les amenaces d'atemptat de Jordi Riba contra la maquinària d'Antoni Comes i la seva empresa. Segons ens explica l'Antoni, mai no els va passar res a les seves màquines, mentre riu per sota el nas i s'omple d'orgull en recordar com va fer que el mateix Palanca es veiés obligat a menjar-se les seves pròpies paraules.
A Josep Montaner també va haver d'aturar-lo alguna vegada, com ara quan la Guàrdia Civil va paralitzar-los l'obra i no els permetien de fer-ne avançar les màquines amb les que obrien el camí per manca d'un permís. Sansa va advertir a Comes que si no continuava fent avançar la maquinària, no li pagaria ni un ral. Comes li va fer entendre que era l'autoritat que li havia donat l'ordre d'aturar-se, i que encara que el fes fora, si en posava algú altre al seu lloc, es trobarien exactament amb el mateix problema.
Malgrat les tensions viscudes, l'Antoni Comes ens assegura que mai no hi va haver cap picabaralla greu, i que mentre avançava l'obra i una vegada acabada, sempre va mantenir la seva amistat amb Sansa i Palanca.
 


Josep Montaner anà a fer el servei militar a l'Àfrica, a on conegué comandaments militars d'alta categoria amb els que va forjar-se una bona amistat. Afecció que va continuar fins després d'haver-se llicenciat a l'exèrcit de terra espanyol.
En plena dictadura franquista, els permisos d'obres a prop de la frontera es veien afectats per una normativa força rigorosa, i en calia un d'especial quan s'arribava a mil metres de la línia fronterera.
El capità de la Guàrdia Civil de Tremp presumia que ben pocs coneixien aquesta llei, i donava per fet que Sansa no en deuria saber ni la seva existència, però el cacic en tenia tots els permisos i un de més. Davant la sorpresa del capità, va començar una picabaralla entre tots dos que Sansa solucionava visitant els seus amics militars poderosos de Madrid i de Barcelona. Cada vegada que el capità li feia aturar les obres, Sansa desapareixia uns dies i tornava amb un permís que venia de més amunt de la cadena de comandament del capità de la Guàrdia Civil que li feia la guitza.
L'obra avançava segons les previsions, fins que es van començar a trobar rocall dur i va caler fer servir dinamita, i altra vegada la Guàrdia Civil va aturar els treballs quan van comprovar que cap dels artificiers no en tenien la llicència corresponent per a emprar els explosius, tal i com n'exigia la llei. Montaner i Comes es van anar a informar ràpidament amb l'amo del polvorí que els subministrava els explosius. Aquest va concloure que havien d'adreçar-se al Departament de Mines de Barcelona, a on s'hi van inscriure aprovant satisfactòriament les proves exigides per al carnet d'artificier, que van presentar a les autoritats corresponents per tal de poder continuar amb l'obra de la carretera sense més entrebancs.
 
 

 
Un any més tard, la pista forestal que comunica Tor amb La Massana, ja era acabada i oberta al trànsit rodat, mentre a la banda andorrana les obres per connectar la carretera de Sansa amb la del Principat, anaven endarrerides.
Les autoritats espanyoles i andorranes van arribar a un acord a una reunió organitzada per Sansa, a on es comprometeren de fer una via de comunicació prou ampla per comunicar la comarca del Pallars Sobirà amb Andorra. Les autoritats andorranes van acomplir l'acord, construint una carretera d'alta muntanya de set metres d'amplada; asfaltada, i convenientment senyalitzada. Per la banda espanyola encara s'espera avui dia una resposta, doncs mai no es va acomplir l'acord d'aquella reunió.
La resta ja sabem com va acabar. Pel camí de Pleià hi han passat mercaderies de contraban de tot tipus, durant dècades, turistes, ramaders, 'hippies', i policies, possiblement també algun fugitiu, i fins i tot, podria ser, algun terrorista de la ja extingida banda E.T.A.
 
A continuació, l'Antoni Comes ens explica algunes anècdotes viscudes a l'obra del camí de Pleià.
Els guàrdies civils que vigilaven l'obra havien de pujar cada matí caminant des d'Alins, doncs no disposaven de cap vehicle per al servei. El mateix Comes els va oferir que l'acompanyessin amb el seu 'Jeep', cosa que encara avui dia li agraeixen.
Recorda com Rubén Castañer es passejava amb un 'buggy' per la carretera acabada de fer, amb un subfusell automàtic a sota del seient, justificant-se amb que els seus enemics li podien parar una emboscada i tots anaven sempre armats. L'Antoni Comes es quedava perplex davant d'aquesta actitud, i mai no la va arribar a comprendre.
Quan van arribar a tocar ja la banda andorrana amb les màquines, fent camí, es va girar mal temps i van baixar les temperatures sobtadament, començant a nevar d'una manera continuada. Comes recorda com Castañer es va dirigir cap a l'estació d'Arinsal de la que ell mateix n'havia estat concessionari, per a demanar-los roba d'abric per al personal de l'obra que no anaven convenientment equipats. Va tornar al cap d'una estona amb equipaments per a la neu. Tothom va quedar alleujat i agraït a Castañer pel seu amable gest.
 
I ja per acabar, l'Antoni Comes ens diu la seva hipòtesi sobre el crim de Sansa. Creu que van ser la parella de 'hippies', Josep Mont i Marli Pinto, els assassins de l'amo de la muntanya de Tor, acceptant doncs com a vàlida la versió de l'Antonio Gil José que acusava la parella de perduts de La Seu d'Urgell.
 



Bloc MMT


 

11 de juliol 2023

Curiositat de la història de Tor: Denúncia de Gregori de Aulestia Contra la Generalitat

Salutacions cordials i benvinguts sigueu tots a aquesta nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, la MMT.

Gràcies a una col·laboració anònima, ens arriba a l'edició del bloc la còpia d'una denúncia signada per Gregorio de Aulestia, amb data d'entrada al jutjat d'instrucció número 7 de L'Hospitalet de Llobregat el 27 de juliol del 1.996, casualment, si ens hi fixem, justament un any després que assassinessin Sansa.
La denúncia ve motivada, segons el seu contingut, a la disconformitat de l'estat en que es troben uns cavalls dipositats al que aleshores fou quarter militar de cavalleria de l'exèrcit espanyol, a L'Hospitalet de Llobregat, on s'hi duia el bestiar que havia estat comissat o embargat per les autoritats corresponents. Segons sembla, li van embargar els cavalls a Palanca i Gregori denunciava que n'hi havia tres de la seva propietat d'entre els equins confiscats, barrejats amb els de Palanca.
 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la


Fem a continuació la transcripció traduïda de la denúncia de Gregori de Aulestia, doncs la lletra del nostre protagonista es fa una mica complicada de llegir.
 
1r. -Pel mal estat en que es troben uns cavalls a la ‘Remonta’ de L'Hospitalet de Llobregat suposadament propietat de Jordi Riba Segalàs veí de Tor Casa Palanca dels quals jo en sóc propietari de tres d’ells un mascle ‘mular’ una euga ‘pia’ o ‘pinta’ i d’un poltre d’un any i mig de color marró.

2n. -Per a la devolució d’aquests equins al seu lloc d’orígen doncs ni ells ni jo no som culpables de la situació actual.

3r. -Tinc coneixement que s’està procedint a subastar aquest bestiar sense ser notificat ni assabentat per a aturar la subhasta.

 
Havent consultat el document al seu signatari original, el mateix Gregori de Aulestia, ens explica que eren freqüents aquests tipus de denúncies per mirar de fer força per a l'alliberament del bestiar confiscat o comissat, i ell personalment havia interposat vàries denúncies quan li era comissat el bestiar a algun dels ramaders de Tor, com a acte de bona fe amb els seus veïns i amics, així com també havien fet els altres ramaders de Tor. En aquest cas, com la majoria de vegades, les denúncies anaven sempre contra el Departament d'Agricultura, Ramaderia, i Pesca de la Generalitat de Catalunya, estament responsable de l'embargament i dipòsit del bestiar confiscat a les quadres del quarter militar que hi havia a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.
Les denúncies no acostumaven a tenir l'efecte desitjat, però les interposaven de totes maneres, segons sembla per no estar d'acord amb les lleis i la normativa sobre el bestiar transhumant, i protestar així contra el sistema.
 
 
 
 

03 de juliol 2023

Sansa i la Val Ferrera de Suïssa

Cordials salutacions i una càlida benvinguda al bloc, seguidors de la MMT.

Tothom qui hagi seguit una mica la història de Tor, i la vida del que una vegada fou l'amo únic d'aquesta immensa finca del Pirineu de Lleida, Josep Montaner, Sansa, recordarà el projecte del parc natural privat que aquest cacic pretenia dur a terme amb l'ajuda incondicional del seu secretari personal i amic, en Gregori de Aulestia, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà.
Les idees de Sansa, una vegada es va fer impossible la construcció de les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya de Tor, foren les de convertir aquell meravellós paratge pirinenc en un indret on fos possible viure-hi tot l'any, com ja es feia a diferents països d'alta muntanya, com ara la propera Andorra, i alguns d'altres. Com ja sabem, i fins i tot a dia d'avui segueix amb les mateixes condicions, a Tor es feia pràcticament impossible passar-hi els hiverns, doncs a banda que les cases del poble no disposaven de les mínimes comoditats i equipaments necessaris per afrontar l'estació més dura de l'any, les vies d'accés tampoc no ho permetien perquè ja amb les primeres nevades es feien totalment intransitables, fins ben bé entrada la primavera. Aquest darrer fet, recordem, era del que sempre es queixava Palanca. Les administracions no mantenien la carretera que uneix Tor amb la "civilització" en considerar que es tractava d'una via privada, i els copropietaris no disposaven dels mitjans per a mantenir el camí lliure de neu i de gel durant tota l'època de nevades.


Paisatge de la muntanya de Tor

 
Gregori de Aulestia, a un dels seus viatges arreu del món, va descobrir a Suïssa un enclavament que, per les seves especials característiques el feien força semblant a la Vall Ferrera, la vall on és ubicat el poble de Tor i la seva muntanya.
De seguida va compartir la troballa amb el seu mentor i amic Josep Montaner, que va quedar prou sorprès amb el nom d'aquell territori descobert pel seu deixeble explorador: La Val Ferrera, en llengua romanx.
La Val Ferrera és una vall situada al cantó suís dels Grisons (Graubünden), entre Schams i Avers, té una llargada de 10 Km i és drenada pel riu Rhin d'Avers. L'alçada sobre el nivell del mar és semblant a la de Tor: 1562m. Només hi ha dos pobles a la Val Ferrera; Innerferrera i Ausserferrera.
Gregori de seguida va veure a aquella vall suïssa un model exemplar a seguir per a aplicar a la muntanya de Tor i al seu poble. La diferència era que, al país helvètic hi havia un altre nivell social i econòmic, a més a més que la muntanya de Tor era una finca privada, i potser costaria més emular una societat d'alta muntanya com la que tenien muntada els veïns de la Val Ferrera; amb un transport públic de qualitat, les vies perfectament calçades i mantingudes durant tot l'any, serveis educatius, serveis sanitaris, oficines de correu, telèfon, llum elèctric de companya, aigua corrent, depuradora d'aigües residuals, i un gran etc. més.
 

Innerferrera, un dels dos pobles de la Val Ferrera de Suïssa

 
Malgrat tot, la parella d'amics no van descartar el projecte, i de fet en Gregori de Aulestia ens explica que l'empresa del parc natural que es va seguir gestionant fins i tot després de la mort de Sansa, hauria aportat prou beneficis a la finca i als seus propietaris per emular la vida que duien els cantons de la Val Ferrera o fins i tot els propers veïns andorrans, fent-hi compatible la vida amb prou comoditats per passar-hi tot l'any sense cap mena de problema.
Fou una vertadera llàstima que tot se'n anés en orris i mai no es podés materialitzar aquell bon projecte, que hauria estat molt més encertat que unes pistes d'esquí i uns blocs de pisos enmig del bosc de la muntanya de Tor. Tot i així no és un projecte que es pugui descartar a l'actualitat, i que els propietaris actuals podrien dur a terme si algun dia aconsegueixen arribar a un consens, a diferència de les pistes d'esquí, projecte que fa anys va quedar condemnat per la requalificació que va patir la muntanya i el seu entorn com a zona protegida dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
 

Restes d'una antiga farga a la Val Ferrera, a Suïssa


Si voleu aportar quelcom a aquesta crònica, ja sabeu que ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada, pitjant el següent enllaç:
 
 


 

26 de maig 2023

Els Personatges de la Història de Tor: 'El Negre', El Contrabandista més Cercat d'Andorra

La nostra cordial benvinguda a aquesta nova edició al bloc del misteri i la història de la muntanya de Tor, seguidors del projecte.

Fa uns dies va arribar a les nostres mans un llibre que narra la vida i les peripècies d'un dels contrabandistes que feia servir la ruta de Tor per passar les seves mercaderies entre fronteres. Aquest contrabandista era conegut per tots els personatges de la història moderna de Tor, i de fet alguns hi van arribar a col·laborar-hi. Carles Xavier Castro, àlies 'El Negre' protagonitza 'Confidències del 'Negre' el contrabandista més perseguit d'Andorra', on ens confessa en primera persona els seus embolics, aventures, i curiositats sobre aquesta activitat que va ser considerada una professió al país dels Pirineus abans que les autoritats europees pressionessin el govern andorrà per modificar-ne el seu codi penal i, afegir així el contraban a la llista dels delictes que les autoritats andorranes havien de controlar i perseguir. Fou d'aquesta manera com 'El Negre' passà d'heroi nacional ajudat fins i tot per la mateixa policia andorrana, a ser el delinqüent més buscat d'Andorra.
'El Negre' no en fa ni un esment de la muntanya de Tor i el seu pas de contraban a tot el llibre, però pregunteu a qui pregunteu allà dalt, tothom el coneix, doncs tal i com deia Antonio Gil a una de les entrevistes que manté amb Porta, allà dalt els perillosos es coneixen tots. I sembla que és així, tot i que com ara en Gregori de Aulestia ens fa saber que el personatge del 'Negre' el catalogaria com a un personatge secundari de la història de Tor, si aquesta història es traslladés a la gran pantalla.
 


 

Des d'aquí us recomanem aquesta biografia del contrabandista més cercat d'Andorra. Amb un total de 115 pàgines podem dir que se'ns fa curt i esperem algunes anècdotes més i sobretot, algun esment a la muntanya de Tor i els seus personatges. Tot i així trobem que podria esdevenir un títol adient per a la nostra col·lecció bibliogràfica de la història moderna de Tor.

 

 

29 d’abril 2023

Recuperem una Entrevista a Carles Porta i al Desaparegut Guillem Areny, Ex-Consol Andorrà

Salutacions, seguidors del misteri. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició al bloc La MMT.

En aquesta ocasió, i per ampliar la base de dades gràfica del bloc, hem volgut recuperar una entrevista enregistrada en vídeo per al programa Dues Cares, presentat per Albert Roig l'any 2.006, i afegit a l'espai de les memòries d'arxiu d'Andorra Difusió.
Trobem totes dues entrevistes prou engrescadores i rellevants per fer-ne esment i afegir-les al nostre mitjà, doncs l'entrevistador, Albert Roig, proposa unes qüestions força interessants a tots dos entrevistats, tot i que cal tenir en compte que es tracta d'un treball de l'any 2.006; tot just quan Carles Porta acabava de presentar la seva obra literària 'Tor, tretze cases i tres morts', llibre que com ja sabem va despertar les crítiques d'uns, però les felicitacions de molts d'altres.
Cal subratllar-hi la participació del ja desaparegut Guillem Areny, polític destacat al Principat d'Andorra, que ocupà càrrecs tan importants com foren el de Conseller General i el de Cònsol de la Parròquia de La Massana. Recordem que Areny visqué en persona l'accidentat dinar inaugural de la carretera que pretenia comunicar Andorra i La Massana amb el Port de Cabús, a les portes de la comarca del Pallars Sobirà, entrant per la muntanya de Tor. Conegué i tractà també amb els populars cacics i altres personatges de la història de Tor, temes que comenta a l'entrevista que ens ocupa, i que podeu veure a continuació des d'aquí i des del nostre canal a YouTube:
 
 
 


Vídeo descarregat des del lloc web d'Andorra Difusió. https://cutt.ly/N5SUjFl

Us convidem a fer els vostres comentaris al respecte d'aquesta entrada.

 


22 d’abril 2023

Entrevistem Pedro Blasco, l'Escriptor de les Memòries de Rubén Castañer

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc del misteri de la muntanya de Tor, La MMT.

Els que seguiu el bloc assíduament, ja sabreu que estem en contacte amb la filla del desaparegut Rubén Castañer Ejarque, Amanda Castañer, i el seu amic personal Pedro Blasco, l'escriptor de les seves memòries.
Castañer, un dels protagonistes necessaris de la història dels esdeveniments de Tor que tots coneixem per la única versió dels fets que s'ha vessat a l'opinió pública que va convertir aquest personatge en un 'mafiós' sense escrúpols, i com ell mateix deia; 'I de tot el que m'han volgut dir'. Tanmateix tindrem una segona visió alternativa a la que fins ara teníem com a única versió oficial dels fets de Tor, i això serà a les memòries de 'l'home del grapat de dòlars', escrita pel seu amic Pedro Blasco, a qui hem pogut entrevistar recentment i dediquem aquesta entrada.

 
 
 
 
Pitjant el següent enllaç podreu llegir l'entrevista al col·laborador del bloc i escriptor del llibre de Rubén Castañer:
 

Entrevista a Pedro Blasco per al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor

 


 

19 d’abril 2023

Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya

Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a l'únic bloc especialitzat en els misteris de la muntanya misteriosa; La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa tot just uns dies, dedicàvem una entrada a unes fotografies trobades a un fòrum alemany d'aficionats al món del 4x4. Són testimonis muts que va immortalitzar Jens Stoermer l'any 1.993 quan, amb la seva esposa visitaven Tor i coneixien alguns dels personatges que van protagonitzar la història més recent d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.
Van fer amistat sobretot amb Sansa, Gregori, la Pili de Casa Sisqueta, entre d'altres, que són uns dels protagonistes d'aquest material gràfic d'Stoermer.
A petició del bloc, ens han fet arribar les fotografies que podreu contemplar a continuació, que es van prendre durant la seva estada a Tor, l'estiu del 1.993, dos anys abans que assassinessin Sansa. Aquestes instantànies, possiblement, foren de les darreres que immortalitzaven Josep Montaner, abans que fos declarat amo únic de la muntanya de Tor, i que l'acabessin assassinant uns mesos després d'aquella tan malaurada sentència judicial.
Com ens explica el col·laborador del bloc, Jens Stoermer, que va compartir juntament amb la seva esposa uns dies de lleure i amistat amb els habitants de Tor, creuaven França amb el seu totterreny Land Rover Discovery, i entraven a Andorra, on van comprar alguns objectes pels que van decidir no declarar-los a la duana espanyola. Així doncs, van tirar per la mítica ruta dels contrabandistes, a la muntanya de Tor, i tot endinsant-se pel camí de Pleià que transcorre per finques de Sansa, van decidir fer-hi nit i hi acamparen. Mentre es disposaven a preparar el sopar, van veure com s'acostava un antic Renault, del que en baixaven dos homes que es dirigiren cap a la parella de campistes. Eren Montaner i Gregori, que en confondre'ls per contrabandistes volien demanar-los què hi feien a finques privades de Sansa.
Després d'una llarga conversa, i de comprovar que aquells 'overlanders' no duien sinó les úniques intencions de fer turisme a la zona, Sansa els convidà a sopar l'endemà a Casa Sisqueta, invitació que van acceptar de bon grat.
Justament dos anys més tard, segons explica Stoermer, van voler passar per Tor de tornada del seu viatge al Marroc, però malauradament la Pili els donà la mala notícia; Feia només unes setmanes que havien trobat mort Sansa a casa seva de Tor.
Stoermer també ens explica que va seguir en contacte amb Gregori, gràcies a Internet, tot i que no sabem si han seguit escrivint-se fins ara.
 
 
Instantània ja publicada anteriorment, capturada a les bordes de Sansa, on s´hi pot veure el Land Rover de la parella 'd'overlanders', a la dreta de la imatge. Queda prou evidenciada la fal·lera que tenia Sansa d'acumular vehicles vells i ferralla per tot arreu, "afició" que li va portar enfrontaments i picabaralles amb els veïns de Tor.  


Fotografia ja publicada a una altra entrada, on no vam ser segurs de si el jove que acompanya Sansa a la taula era Gregori, però el col·laborador, Jens Stoermer ens confirma que si que ho és. Els podem veure compartint un àpat a Casa Sisqueta de Tor.


Una altra fotografia del sopar que van compartir els nostres col·laboradors amb Sansa i Gregori a Casa Sisqueta de Tor. Tornem a veure Gregori ara de perfil, i les dues noies que somriuen a la càmera són l'esposa de Stoermer, i la Pili de Casa Sisqueta.


I ja sortint de Casa Sisqueta, on podem veure Sansa, Gregori, i la sra. d'Stoermer, escena on Sansa és immortalitzat saludant un home sense identificar. Si podeu aportar més dades sobre aquesta persona, seran benvingudes.

A les bordes de Sansa, en una sobretaula on podem veure en primer plà, amb barba gruixuda, Gregori de Aulestia, i al seu costat la senyora d'Stoermer.



A aquesta instantània, capturada durant la mateixa escena que la fotografia de sobre, podem veure també a Gregori i la senyora d'Stoermer, i assegut al davant d'aquests, llegint un llibre, Josep Montaner, Sansa.



La mateixa escena que a la fotografia de sobre, presa des d'un altre punt. Es pot apreciar també com n'estava d'envaïda de trastos la borda de Sansa, amb aquest totterreny que suposem també era un dels cotxes vells que Sansa adquiria per quatre rals o que simplement els hi regalaven.



Una instantània més de la sobretaula a les bordes de Sansa, aquesta vegada capturada des de dins l'edifici, com es pot apreciar, sense sostre ni porta.



Al carrer, al poble de Tor, Gregori i la sra. d'Stoermer, al costat del Land Rover de la parella col·laboradora del bloc, i darrera del que creiem va ser el Renault R4 amb el que Sansa i Gregori van sorprendre els Stoermer acampats a les seves finques.


El tan popular que ha estat immortalitzat a innombrables fotografies de turistes i visitants curiosos; el cartell de la campanya engegada fa dècades per la Generalitat de Catalunya; Catalunya té 1.000 anys.


I per acabar aquesta magnífica exposició facilitada pels nostres col·laboradors des d'Alemanya, aquesta fotografia d'una porta guarnida amb uns motius artístics, possiblement realitzada pel mateix Sansa i algun dels seus "hippies" de Tor.


Agraïm sincerament la inestimable aportació de la família Stoermer, amb la que ha estat possible ampliar una mica més la base de dades gràfica i històrica d'aquest bloc pel que fa al cas que ens ocupa: el crim de Sansa i tots els misteris i incògnites que l'envolten.
 
Vielen Dank Freunde!
 
 
 

09 d’abril 2023

Sansa a una Fotografia d'uns 'Overlanders' Alemanys el 1.993

Benvinguts sigueu a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Tot escodrinyant la xarxa a la recerca de noves informacions sobre el cas que ens ocupa, i per enriquir la base de dades del bloc, ens hem topat amb el fil d'un usuari a un fòrum alemany d'afeccionats al món del 4x4 que parla de Josep "Sansa" Montaner, en publica una fotografia on hi apareix a Casa Sisqueta, i una altra de Casa Sansa, ambdues de l'any 1.993.
Segons ens explica a l'anècdota que acompanya les fotografies, eren de ruta des de França i van passar a Andorra on van comprar-hi unes quantes coses lliures d'impostos, pel que van decidir tirar per la ruta dels contrabandistes i evitar-ne així una innecessària burocràcia a la pertinent duana espanyola.
Pel que sembla, van acampar a la muntanya de Tor, on van ser confosos per Sansa i Gregori per uns contrabandistes. Al veure que eren turistes els van donar la benvinguda i l'endemà els van convidar a sopar a Casa Sisqueta.
També expliquen que gràcies a Internet van estar en contacte amb en Gregori, i que 26 anys més tard es tornarien a retrobar.
Sembla que tenien la intenció de passar a visitar Sansa l'estiu de l'any 95, de tornada del viatge al Marroc, però malauradament la Pili de Casa Sisqueta els va donar la mala notícia; feia unes setmanes havien trobat el cos de Sansa sense vida.
 
 



En aquest enllaç hi podeu veure el fil del fòrum en qüestió, en la llengua original: Off-Road Forum: Josep „Sansa" Montaner
I en aquest altre enllaç, la mateixa pàgina del fòrum alemany traduïda al català: Off-Road Forum: Josep „Sansa“ Montaner (Català)
 
 
 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...