Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts a una nova i emocionant edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Com ja us avançàvem fa unes setmanes, a l'entrada dedicada a la crònica d'un dels protagonistes i testimoni de la història moderna de la muntanya de Tor, en Gregori de Aulestia, amb qui vam tenir el plaer d'entrevistar-nos-hi, ens confià la seva teoria sobre el crim encara sense resoldre de Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa.

Reconstruint els fets del dia de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner, i així posant-nos altra vegada en antecedents, recordem, aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, Gregori ens explica que ell era a les bordes de Sansa juntament amb 'Boro', també anomenat el 'Peroles' pels seus companys contrabandistes, i amb un nou 'buscavides' tot just acabat d'arribar a la muntanya; El 'Xavi'.

Per donar la benvinguda com calia al nou membre d'aquella comunitat que alguns titllaven de 'hippie', tot i que no en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, Boro pretenia dur Xavi a conèixer l'amo i senyor de la muntanya de Tor; El Ros de Casa Sansa, o Sansa, com tothom el coneixia allà dalt.

 

 

 

 

Com que quan van arribar a Casa Sansa se la van trobar tancada i barrada, sense evidències que el seu únic habitant fos per allà a prop, Boro va decidir entrar-hi per obsequiar, com a mínim, el nou 'caçafortunes' amb un glop de conyac que Sansa desava en una bóta per allà dintre, amagada en algun racó enmig del garbuix de trastos imperant a aquell refugi brut i desendreçat.

A banda que Xavi no va tenir l'honor de conèixer la llegenda vivent que representava per a alguns Sansa, va haver de passar el mal tràngol de presenciar la troballa del cos sense vida i en estat avançat de descomposició del cacic, com tots ja sabem.

Automàticament alertaren Gregori, que a priori no es cregué la recargolada història dels dos eixelebrats 'buscavides' companys d'aventures, però que tampoc en volgué donar-ne crèdit una vegada es trobà a la dantesca escena del crim, davant el cos descompost del seu amic i mentor. Gregori demanà a un altre company de la comuna que s'havia d'acostar a la civilització per comunicar a la Guàrdia Civil aquella lamentable i macabra troballa. Mentrestant, els tres amics miraven d'identificar el cos sense vida que hi havia a Casa Sansa, doncs tampoc ho tenien prou clar, i es negaven a admetre que fos Josep Montaner, l'amo i senyor de la muntanya de Tor.

Tots tres companys van tenir l'ocasió de presenciar l'escena del crim i, lògicament, van poder veure les lesions evidents que presentava el cadàver, incloses les suposades armes que es van emprar per arrencar la vida del vell visionari; El fil elèctric escanyant-li el coll, i el famós garrot o tronc de llenya, possiblement el causant de la fractura de crani, necessàriament responsable de la mort del Ros.

 

 

 

Tal i com recordarem, els primers inversors interessats en el projecte de les pistes d'esquí de Tor, foren uns anglesos que prèviament havien fet negocis amb Rubén Castañer, l'agent immobiliari d'Andorra que els aconsellà el negoci ideat per Sansa. Per altra banda, una vegada es succeïren els crims del 1.980, Castañer s'arruinà econòmicament i els anglesos es feren enrere; aleshores van sorgir altres inversors interessats a les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya, obres projectades per Sansa i Castañer. Aquesta vegada el capital provenia de Bèlgica, amb la intermediació d'un altre agent immobiliari d'Andorra; François Santouré.

Segons s'especula i ens confirma Gregori, l'amo de la muntanya rebé una paga i senyal en concepte de la compra-venda de la finca per part dels inversors belgues, tot i que no se sap la quantitat ni què en va fer Sansa d'aquells diners, malgrat que també van sorgir llegendes al respecte que van fer omplir la muntanya de Tor de caçadors de fortunes mirant de trobar el tresor de Casa Sansa.

Temps abans de l'assassinat de Josep Montaner i segons afirmacions del mateix Gregori de Aulestia a l'editor d'aquest mitjà, l'amo de la muntanya semblava espantat i se'l veia neguitós per si el trobaven. Segons deia al seu secretari personal, tenia la pensada de pernoctar cada nit a un lloc diferent, així 'ells' no el podrien trobar. Gregori no sabia a qui es podria referir Sansa quan parlava d'ells, i tampoc en sabia el motiu d'aquest sobtat canvi d'actitud. El que si que va tenir ben clar Gregori una vegada fou assassinat el seu mentor, va ser que els responsables de la mort de Sansa foren els mateixos dels qui en fugia, possiblement perquè aquest podria haver canviat de parer respecte al projecte de les pistes d'esquí en pro del projecte del parc natural privat que ja vam esmentar en una altra entrada; la de la crònica de l'entrevista amb Gregori, i perquè possiblement mai no va retornar-los la paga i senyal que aquests inversors de capital belga li van satisfer.

Tanmateix, Gregori creu que els responsables d'aquest fons d'inversió podrien haver contractat els serveis d'uns botxins o d'una màfia per tal de 'convèncer' Sansa que el projecte del parc natural privat no li convenia a ell ni a la seva salut, tot i que pensa que la missió d'aquests suposats sicaris no era pas la d'assassinar-lo, sinó més aviat pretenien espantar-lo, un pla que els podria haver sortir malament perquè Sansa els podria haver plantat cara i defendre's, error que va pagar amb la seva pròpia vida.

 

 

Respecte a l'avançada edat i l'estat de salut de Sansa fins a la fi dels seus dies, Gregori ens fa saber que era un home fort i sa, capaç de defendre's de qui fos, i mai no l'havia vist acoquinat davant ningú, per molt males intencions que dugués i molt temible que fos l'adversari. Així doncs, podria ser descartable que dos alcohòlics fracassats haguessin pogut acabar amb la vida d'un home com Josep Montaner, aleshores Josep Mont i Marli Pinto no fossin els autors del crim de Sansa.

La teoria de Gregori de Aulestia, inèdita fins ara, ens sembla prou convincent i té una gran part de lògica des del punt de vista del mòbil de l'assassinat i l'escena del crim. Així doncs podem descartar altres sospitosos que fins ara es podrien endur aquest protagonisme, doncs com bé afirmava l'advocat de la família Montaner, Francesc Sapena, això no va ser una mort per una baralla espontània a causa d'unes diferències de convivència, això és quelcom més profund.

Podria ser doncs que fóssim més a prop de conèixer el misteri del crim de la muntanya de Tor i que un dels seus protagonistes clau en tingui la solució a aquest gran enigma?

Des d'aquí no ho descartem, i fins que no en tinguem una teoria més convincent, podríem acceptar-ne aquesta com a l'última teoria més vàlida fins ara.

 

 

 

Bloc MMT

Nou Relat de Ficció a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor: Un Estrany a Casa Sansa

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Acabem de pujar l'últim relat que hem escrit per a la biblioteca dels Relats de Ficció a Tor. Es tracta d'un relat curt que explica la història fictícia de com Miquel Aguilera va acabar a Casa Sansa. Hem volgut trencar una mica amb la tònica de la franquícia que ha suposat ja el projecte de la realitat virtual a la muntanya misteriosa, i escriure unes línies sobre quelcom fa temps teníem previst.

Desitgem que us agradi i que passeu una estona agradable de lectura fantàstica.

 

 

 

 

Podeu anar al relat pitjant el següent enllaç, que també trobareu al menú de la columna de la dreta, a la llista de la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'.

 

"Un Estrany a Casa Sansa"

 

L'Escenari del Crim de Sansa

Benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ja feia un temps que no comentàvem res en relació al crim de Sansa, doncs les novetats al respecte tampoc és que siguin notables, més aviat tot al contrari. En més de vint-i-set anys no s'ha avançat absolutament res en relació a l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor (que se sàpiga). Des que es va tancar el sumari i en va prescriure el delicte, el cas sembla mort. L'única pista pendent és la d'un periodista que no vol dir qui creu que va ser l'autor de l'assassinat, pensem que per interessos personals més que per por de les conseqüències que se'n podrien desencadenar, doncs després del temps que ha transcorregut, el criminal o criminals no podrien ser processats per aquest delicte de sang, segons el codi penal espanyol.

 

 

 

Esperem que amb la publicació del següent llibre sobre Tor i la seva complicada i tràgica història, en tinguem alguna nova pista. Fins aleshores caldrà ser pacients i anar esperant novetats sobre el cas.

Parlant de l'escena del crim de Sansa, que és en realitat el tema que pretenem tractar en aquesta entrada arrel de la portada del diari Segre del dia u d'agost del 1.995, hi trobem una fotografia encara inèdita al bloc. Es tracta de la cuina de Casa Sansa on va ser trobat el cos de Josep Montaner.

Com podrem veure hi ha una gran marca al terra de fusta provocada pels líquids corporals i de la descomposició del cos, com es va recollir al sumari de l'aixecament del cadàver de Josep Montaner.

Els investigadors de la Guàrdia Civil també barallaven la possibilitat que el crim no s'hagués produït a Casa Sansa, sinó que l'haurien assassinat a un altre escenari i haurien traslladat el cos ja sense vida a la mateixa cuina on va ser trobat per un dels "hippies" que aquell juliol rondaven per allà dalt. Els residus trobats a la roba i la manca d'indicis forenses així ho determinaven, i feien pensar que es podria haver fet per mirar d'encobrir els fets i les possibles proves. El més estrany de tot plegat és que ningú no en va veure ni en va sentir res aquell dia.

 

La improvisada cuina de Casa Sansa, escenari on fou trobat

el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor.

 

Com podem comprovar a la fotografia, el desordre i la brutícia imperaven a l'estança de Casa Sansa que aleshores feia les funcions de cuina improvisada, on recordem, es va trobar el cos de Josep Montaner Baró, a sobre d'un gran toll de líquids corporals putrefactes. Els investigadors encarregats del crim no van poder trobar rastres o indicis dels assassins, i encara menys de restes d'ADN, òbviament per tal i com es trobaven de brutes i insalubres les diferents estances de la casa, i l'avançat estat de descomposició que presentava el cadàver. Això últim va fer dubtar els forenses de la data aproximada de la mort de Sansa, doncs el cos s'havia descompost en diferents etapes, i si algunes parts es trobaven encara amb larves i mosques que s'alimentaven dels líquids de la descomposició, algunes d'altres ja presentaven evidents signes de momificació.

En una altra entrada ja vam comentar les ferides que presentava el cos de Josep Montaner quan va ser trobat a casa seva, i per les que els forenses van poder determinar la causa aproximada de la mort entre totes les lesions que presentava: 27 Anys de Misteri: Qui va assassinar Sansa?

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

A sobre d'aquestes línies la portada del diari Segre que protagonitza aquesta entrada, publicat el dia 01/08/1995, dos dies més tard de la troballa del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor. El titular ja ens entregava un sospitós: L'hoste de Casa Sansa, Miguel Aguilera, el guardaespatlles de Josep Montaner. També en podem llegir el testimoni i les primeres reaccions del "hippie" Salvador Esteve, aleshores conegut amb el sobrenom de 'Boro', que es va topar amb el cos ja sense vida del seu benefactor.

Cal destacar segons redactaven a la portada del diari en qüestió, que Boro hauria trobat el cadàver de Josep Montaner i la famosa nota manuscrita de Miquel Aguilera, penjada a la porta del darrera, segons el rotatiu lleidatà. És una informació que destaca amb la que escriu Carles Porta a 'Tor, tretze cases i tres morts', on explica que van ser efectius de la Guàrdia Civil que van trobar la nota mig amagada, mentre escorcollaven l'habitatge a la recerca d'indicis del crim. A priori podria semblar una contradicció sense importància, però m'atreviria a dir que potser no tant. Fixem-nos que si fos així, fins i tot el "hippie" que va trobar el cos seria sospitós del crim, i també el seu acompanyant, doncs podríem estar al davant d'una possible nota inculpatòria que tot i que la Guàrdia Civil va descartar com a prova per la obvietat dels fets, la podrien haver escrit i deixat allà els "hippies" que tan odiaven l'Aguilera, que recordem, van desitjar que el mort hagués estat ell. Per desitjar la mort a algú se l'ha d'odiar profundament, no és qüestió d'unes amenaces sense fonament o una picabaralla sense importància. És quelcom més greu. Aleshores, perquè no haurien pogut ser capaços de declarar que havien trobat a Casa Sansa la suposada nota de l'Aguilera?

 

Fragment del llibre Tor, tretze cases i tres morts

 

Fonts de les imatges: Diari Segre, Google Books, i Stern Crime.

 

 

 

Palanca i Lázaro, Primers Sospitosos del Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts sigueu al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió voldríem tractar el tema dels sospitosos del crim de Josep Montaner, que com ja sabem n'hi va haver uns quants i dos d'ells van ser empresonats preventivament durant catorze mesos i sis dies, posats en llibertat després del judici per manca de credibilitat de l'únic testimoni de càrrec.

Si ens remuntem a aquell diumenge trenta de juliol de l'any 1.995, el dia que es va trobar sense vida el cos de Josep Montaner Baró, Sansa, a casa seva de Tor, per un parell de "hippies" que s'hi havien ficat d'amagatotis, els primers sospitosos que van sorgir per al sergent de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació del cas, van ser Jordi Riba i el seu mosso Lázaro Moreno, que eren enemics declarats de la víctima.

 

Quan els "hippies" anomenats Xavi i Boro van trobar el cadàver de Sansa a la cuina de casa seva, el primer que van fer va ser anar a cercar Gregori, l'intel·lectual del grup i el preferit de l'amo. Aquest es posà en contacte amb un dels germans de la víctima, Rosendo Montaner, que reconegué el cadàver com el de Pepe, tal i com l'anomenava la família.

Fins que la comitiva judicial arribà a l'escenari del crim, pot ser que passessin unes quantes hores, però se suposa que fins llavors tots els veïns de Tor que aquella nit eren al poble, havien conegut la malaurada notícia, doncs lògicament en un poblet tan petit hauria estat del tot impossible no assabentar-se'n.

Va estranyar al sergent Uclés (Yanes a l'obre de Porta) i al jutge de Tremp, que Palanca no hi fos, tot i que alguns veïns els diguessin que feia dies que no en sabien res ni d'ell ni de Lázaro, el seu mosso. Els guàrdies van obviar que no podien ser tan rucs d'amagar-se si havien estat ells els assassins de Sansa.

Sorprenentment, i segons les informacions que tenim, Palanca va declarar que s'havia passat dos dies a Ós de Civís, un poble de la comarca de l'Alt Urgell, que s'hi va amagar per por que també el matessin a ell, i que es va dirigir a Tor tan bon punt es va assabentar que la Guàrdia Civil el buscava.

 

La coartada de Lázaro va ser que era a La Pobla de Segur amb el seu germà Pablo, cuidant uns cavalls, i que no havia conegut la notícia de l'assassinat de Sansa fins el primer d'agost, quan ho va veure publicat als diaris. Més tard es va saber que Lázaro era amagat a Casa Sisqueta, segons va declarar per por que el matessin, cosa que va deixar la mateixa Sisqueta i el propi Lázaro en fals testimoni, i a la primera a més, com a possible encobridora, encara que Lázaro va declarar que s'havia amagat més aviat per por que li carreguessin a ell el mort.

Lázaro va saber la notícia de la mort de Sansa de primera mà, doncs quan en van trobar el cos deuria ser a Tor, o potser la Sisqueta o algú del seu entorn li digué, i aquest s'amagà a casa la sogra. El que no acaba de concordar amb tot plegat és com va saber Palanca que havien mort Sansa, si no era a Tor aquell dia i se suposa que havia fugit per por que el matessin a ell. Algú li va comunicar el mateix dia? Només es podria haver assabentat si hagués estat al poble abans que hi arribés la comitiva judicial, amb el que podríem conjecturar aleshores que tots els veïns presents el van encobrir davant les autoritats, o potser també era amagat a Tor, com Lázaro. Tampoc ha transcendit si Palanca va tenir algún testimoni que donés fe a la seva coartada, i en aquell moment la Guàdia Civil en cregué les seves declaracions sens més.

 

 

És força increïble que un home com Palanca es deixés atemorir per ningú, el mateix que s'enfrontava a policies i jutges, contrabandistes i polítics, i també als homes que van intentar robar-li la muntanya. S'enfrontava a tothom, i no tenia por de res ni de ningú; això ho va demostrar en vàries ocasions i tothom ho sabia prou. Per tant, la seva coartada de fugir per por, no s'aguanta per enlloc, o potser li va passar com a Lázaro i també tenia por que li carreguessin el mort a ell?

Amb aquests encobriments i l'evident pacte de silenci que hi ha al darrere, podem arribar a especular sobre un possible crim col·lectiu on hi va poder haver alguns participants materials, la resta els van encobrir i fins i tot ocultar de la policia, com en el cas de Lázaro que possiblement fou el mateix que el de Palanca, en la meva opinió, tots dos eren amagats al poble de Tor quan van matar Sansa, i s'hi van passar un parell de dies, moment de sortir per donar la cara a les autoritats. Tot plegat força sospitós si ho analitzem des d'aquest punt de vista, i de fet podria ser que les sospites inicials que Palanca i Lázaro fossin els assassins, no siguin del tot desencertades. De fet, per afegir una cosa més, les pubilles de Tor van declarar que l'assassí o assassins de Sansa era algú molt proper al seu entorn, un altre indici que encara ho pot fer més obvi. De totes maneres tot això només són especulacions i teories basades en opinions personals segons els fets, i no constitueixen una acusació cap a ningú dels esmentats, doncs no hi ha proves que demostrin aquesta teoria.

Bloc MMT

 

Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?

Salutacions, seguidors de la MMT.

Tan al llibre Tor, tretze cases i tres morts, que podríem anomenar la bíblia dels successos i misteris de la Muntanya de Tor, com als podcast de Catalunya Ràdio, en Carles Porta ens parla dels "hippies", tal i com els anomenaven els veïns de Tor. No en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, deia en Porta, doncs en realitat eren una colla de perdularis fugitius de la vida o de la justícia, i en algunes ocasions, de totes dues coses.

Podríem dir que en Sansa va formar una mena de legió de perduts que deixava estar a les seves finques però que també rondaven pel poble de Tor, amb la desaprovació dels veïns, que ja s'havien queixat i fins i tot ho havien denunciat a la Guàrdia Civil. Aquells rodamons en tenien prou amb un sostre mal fet per aixoplugar-se quan plovia, i unes engrunes de menjar per ficar-se a la panxa de tant en tant, i si algú duia una ampolla de vi o una mica de marihuana, doncs feien festa grossa i s'emborratxaven o es col·locaven oblidant-se durant unes hores del fracàs de vida que havien assolit, allà dalt, en un racó de món malvivint i amagant-se de la justícia i de la societat que els menystenia. A Tor, com a mínim, per l'amo Sansa eren ben mirats i els convidava a gaudir del que ell mateix definia com el millor racó del món. Els convidava a paelles mentre els parlava dels seus projectes i de com en repartiria els beneficis, i quines finques donaria a cadascú d'aquells miserables que es van creure fins a la darrera paraula del vell.

 

Com a tot exèrcit, per poca disciplina que hi hagi, a Tor els "hippies" tenien el seus comandaments, que rebien ordres directes de l'amo per poder posar a ratlla tota aquella colla de marginats. Un n'era en Gregori de Aulestia, neorural amb més cultura i educació, i per suposat més intel·ligència que la resta de "hippies", i per una altra banda, en Josep Mont i la Marli Pinto, la parella de fracassats de la Seu als que l'amo Sansa va donar poders per governar la colla de perduts que tenia a les seves ordres.

Al Gregori, l'amo li havia concedit l'honor de tenir una cabana per a ell sol, i el privilegi de ser empadronat a casa Sansa, tot un orgull del que només ell en podia presumir.

 

Hi va haver grans canvis, potser per a tots els "hippies", amb l'arribada d'en Miguel Aguilera, "l'skin", que va arribar a Tor per fer de guardaespatlles del vell, després dels nombrosos atemptats que aquest va patir, en alguns intents, segons ell mateix, de liquidar-lo.

Violent, sàdic i cruel, l'Aguilera es convertí aviat en enemic dels "hippies"; per una banda arran de l'enveja que li tenien, i per l'altra, per la manera amb la que tractava el vell Sansa. De fet, quan van trobar Sansa mort a casa seva, alguns ja celebraven que podia haver estat "l'skin".

Personalment veig els "hippies" com una mena de mercenaris que es movien per uns interessos creats amb enganys, disposats a fer content l'amo i d'aquesta manera rebre una gratificació més sucosa que la resta. També podríem arribar a pensar que, segurament, competien entre ells per agradar al vell i poder arribar així al nivell de confiança que aquell cacic hi tenia dipositada en el Gregori.

  

Segurament aquell exèrcit de fracassats acomplien ben bé la funció que el vell Montaner pretenia d'ells, i segurament, algunes més de les que no se n'ha parlat, com podrien ser els favors sexuals, tal i com se'ls cobrava de la Marli Pinto, la vigilància de les seves finques i el camí que pujava a Andorra, que de baixada els proporcionava un peatge que aconseguien extorsionant els contrabandistes, que de vegades marxaven amb la mosca sota el nas, per haver hagut de deixar una bona picossada a l'amo del camí de Pleià i poder-hi transitar amb els Range Rover carregats fins al capdamunt de caixes de tabac andorrà.

 

Tal i com ja vam comentar en una altra ocasió en una pàgina del col·laborador del bloc, titulada 'Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas', hi va haver alguns "hippies" que van perdre la vida a Tor; un d'ells va ser trobat penjat a una propietat d'en Palanca. Hi podria haver hagut més baixes entre les files de la legió de perduts de Sansa? Potser aquestes notícies destaquessin més o la premsa les trobés més atractivament sensacionalistes, i que hi hagués hagut més "hippies" morts en acte de servei mentre treballaven per la causa del vell Montaner, doncs ningú s'amoïnaria per aquells fracassats que de ben segur no importaven ningú.

I vosaltres, què en penseu, dels "hippies" que no ho eren?