La Copa del Món d'Esquí Compromesa per Desavinences amb els Propietaris de la Muntanya de Tor

Salutacions i benvinguts a una nova edició en forma d'entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Com ja sabeu, fa uns dies que van començar les proves esportives de la Copa del Món d'Esquí, que se celebren al Principat d'Andorra. Però una part de les curses estaven programades per passar per la muntanya de Tor i pel que sembla, hi va haver desavinences amb la propietat perquè l'organització no va demanar permís amb prou antelació. Tot i així també n'hi va haver entre els propis amos de la muntanya; uns opinen que s'ha de cobrar l'ús de la finca privada, i els altres que no. A més d'això, tal i com recull el diari Segre.com sembla que els Agents Rurals en van vigilar el pas de la prova esportiva, tot i que també podria haver estat per evitar possibles conflictes durant la competició.

Recollim aquí els dos mitjans que se'n van fer ressò fa pocs dies; Segre.com, del que en podeu llegir la notícia a continuació, i Pallars Digital, amb el titular 'Perilla la Copa del Món d’esquí de muntanya per desavinences amb els propietaris de Tor'. Les dues pàgines són recollides també a l'apartat del bloc 'Notícies de premsa i televisió relacionades amb Tor', al menú de la columna de la dreta >>>>

 

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

 

 

 

 

El Fred que Crema, Film Relacionat amb la Història de Tor

Salutacions, seguidors, i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa cosa d'uns dies s'ha estrenat als cinemes una producció amb el títol 'El fred que crema', que ens narra una part de la història d'Andorra durant la segona Guerra Mundial. La història dels jueus que fugien de Hitler i els 'passadors' que els amagaven i els guiaven per creuar la frontera amb l'Espanya franquista, que de vegades suposava fugir del foc per caure a les brases.

Però aquells 'passadors', sempre feien d'herois que conduïen cap a la llibertat els perseguits refugiats jueus? Aquesta qüestió ja la vam tractar en una altra entrada anomenada 'Tor i la Llegenda Negra d'Andorra', i pel que sembla les travesses cap a la desitjada llibertat no sempre acabaven bé, com a mínim pels fugitius.

Haurem d'anar al cinema per comprovar si també s'hi toca aquest tema a la cinta en qüestió, o si pel contrari només s'hi explica la història dels 'passadors bons'. Sigui com sigui, aquesta història ve directament relacionada amb Tor i la seva muntanya, que en èpoques passades de guerres van ser testimonis silenciosos del pas de persones perseguides i de mercaderies irregulars.

A continuació podreu veure el tràiler oficial en versió original del film 'El fred que crema', a YouTube:

 

 

Setè Relat de Ficció a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor

Una cordial salutació i benvinguts sigueu al bloc, seguidors del misteri de Tor.

 

 

Dediquem l'entrada número cent per a anunciar-vos que ja hem enllestit el que serà el setè relat de ficció a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor. Com ja sabeu, es tracta de la segona part de la història de la realitat virtual a la muntanya de Tor, que vam anomenar 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte', franquícia que començàvem amb el relat titulat 'Tor, Reinventar-se o Morir'.

Podeu llegir aquesta segona part del relat al següent enllaç, i ens agradaria que tingueu en compte que la franquícia continuarà amb una tercera part de 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte', doncs encara no podem donar per acabada la història del projecte que podria salvar la muntanya de Tor de l'embargament.

-Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte (2a Part)-

 

L'Escenari del Crim de Sansa

Benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ja feia un temps que no comentàvem res en relació al crim de Sansa, doncs les novetats al respecte tampoc és que siguin notables, més aviat tot al contrari. En més de vint-i-set anys no s'ha avançat absolutament res en relació a l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor (que se sàpiga). Des que es va tancar el sumari i en va prescriure el delicte, el cas sembla mort. L'única pista pendent és la d'un periodista que no vol dir qui creu que va ser l'autor de l'assassinat, pensem que per interessos personals més que per por de les conseqüències que se'n podrien desencadenar, doncs després del temps que ha transcorregut, el criminal o criminals no podrien ser processats per aquest delicte de sang, segons el codi penal espanyol.

 

 

 

Esperem que amb la publicació del següent llibre sobre Tor i la seva complicada i tràgica història, en tinguem alguna nova pista. Fins aleshores caldrà ser pacients i anar esperant novetats sobre el cas.

Parlant de l'escena del crim de Sansa, que és en realitat el tema que pretenem tractar en aquesta entrada arrel de la portada del diari Segre del dia u d'agost del 1.995, hi trobem una fotografia encara inèdita al bloc. Es tracta de la cuina de Casa Sansa on va ser trobat el cos de Josep Montaner.

Com podrem veure hi ha una gran marca al terra de fusta provocada pels líquids corporals i de la descomposició del cos, com es va recollir al sumari de l'aixecament del cadàver de Josep Montaner.

Els investigadors de la Guàrdia Civil també barallaven la possibilitat que el crim no s'hagués produït a Casa Sansa, sinó que l'haurien assassinat a un altre escenari i haurien traslladat el cos ja sense vida a la mateixa cuina on va ser trobat per un dels "hippies" que aquell juliol rondaven per allà dalt. Els residus trobats a la roba i la manca d'indicis forenses així ho determinaven, i feien pensar que es podria haver fet per mirar d'encobrir els fets i les possibles proves. El més estrany de tot plegat és que ningú no en va veure ni en va sentir res aquell dia.

 

La improvisada cuina de Casa Sansa, escenari on fou trobat

el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor.

 

Com podem comprovar a la fotografia, el desordre i la brutícia imperaven a l'estança de Casa Sansa que aleshores feia les funcions de cuina improvisada, on recordem, es va trobar el cos de Josep Montaner Baró, a sobre d'un gran toll de líquids corporals putrefactes. Els investigadors encarregats del crim no van poder trobar rastres o indicis dels assassins, i encara menys de restes d'ADN, òbviament per tal i com es trobaven de brutes i insalubres les diferents estances de la casa, i l'avançat estat de descomposició que presentava el cadàver. Això últim va fer dubtar els forenses de la data aproximada de la mort de Sansa, doncs el cos s'havia descompost en diferents etapes, i si algunes parts es trobaven encara amb larves i mosques que s'alimentaven dels líquids de la descomposició, algunes d'altres ja presentaven evidents signes de momificació.

En una altra entrada ja vam comentar les ferides que presentava el cos de Josep Montaner quan va ser trobat a casa seva, i per les que els forenses van poder determinar la causa aproximada de la mort entre totes les lesions que presentava: 27 Anys de Misteri: Qui va assassinar Sansa?

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

A sobre d'aquestes línies la portada del diari Segre que protagonitza aquesta entrada, publicat el dia 01/08/1995, dos dies més tard de la troballa del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor. El titular ja ens entregava un sospitós: L'hoste de Casa Sansa, Miguel Aguilera, el guardaespatlles de Josep Montaner. També en podem llegir el testimoni i les primeres reaccions del "hippie" Salvador Esteve, aleshores conegut amb el sobrenom de 'Boro', que es va topar amb el cos ja sense vida del seu benefactor.

Cal destacar segons redactaven a la portada del diari en qüestió, que Boro hauria trobat el cadàver de Josep Montaner i la famosa nota manuscrita de Miquel Aguilera, penjada a la porta del darrera, segons el rotatiu lleidatà. És una informació que destaca amb la que escriu Carles Porta a 'Tor, tretze cases i tres morts', on explica que van ser efectius de la Guàrdia Civil que van trobar la nota mig amagada, mentre escorcollaven l'habitatge a la recerca d'indicis del crim. A priori podria semblar una contradicció sense importància, però m'atreviria a dir que potser no tant. Fixem-nos que si fos així, fins i tot el "hippie" que va trobar el cos seria sospitós del crim, i també el seu acompanyant, doncs podríem estar al davant d'una possible nota inculpatòria que tot i que la Guàrdia Civil va descartar com a prova per la obvietat dels fets, la podrien haver escrit i deixat allà els "hippies" que tan odiaven l'Aguilera, que recordem, van desitjar que el mort hagués estat ell. Per desitjar la mort a algú se l'ha d'odiar profundament, no és qüestió d'unes amenaces sense fonament o una picabaralla sense importància. És quelcom més greu. Aleshores, perquè no haurien pogut ser capaços de declarar que havien trobat a Casa Sansa la suposada nota de l'Aguilera?

 

Fragment del llibre Tor, tretze cases i tres morts

 

Fonts de les imatges: Diari Segre, Google Books, i Stern Crime.

 

 

 

Directe.cat: Un candidat d'ICV, terrorista ambiental?

Benvinguts sigueu, seguidors de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada voldríem opinar sobre una notícia apareguda al mitjà Directe.cat amb data vuit de maig del 2.007, que està directament relacionada amb una altra notícia que vam comentar fa ben poc, juntament amb la carta de protesta adreçada al director de Segre.com que també vam recollir al bloc. Ens parlen d'El Terrisses, suposat terrorista ambiental segons el defineixen a Directe.cat, doncs com podreu llegir a la notícia original, pel que sembla tenia muntat un abocador il·legal de vehicles, cobrant comissions sota mà als ajuntaments petits de la zona per retirar-los els vehicles abandonats sense fer preguntes.

Com hem pogut esbrinar, se li va notificar mitjançant el B.O.E. el no compliment total de la sanció, amb avís d'execució subsidiària en cas de no solucionar el tema dels residus acumulats en aquest cas a una finca a tocar del Noguera Pallaresa, a l'alçada de la ciutat de Sort. És a dir que ja tenia antecedents per pràctiques similars.

El que més sobta de tot plegat és que el tal Terrisses, antic amic de Palanca, s'ha dedicat també a la política. 

Sembla que Sansa va deixar una herència que va continuar aquest personatge, doncs després de la mort del que fou una vegada l'amo de la muntanya, es van enretirar vehicles abandonats que aquest havia deixat per tot arreu. Això va requerir unes molèsties per als veïns, i uns tràmits complicats i lents per a les administracions, que finalment de poc van servir.

Una cosa que no deixa de ser ben curiosa, certament, és el fet que el suposat delinqüent mediambiental fos candidat precisament d'Iniciativa per Catalunya Verds, un partit que teòricament fou de base ecologista.

 

• Segre.com - Carta al Director: Una Taca al Paradís de Tor

• Segre.com: Vehicles Abandonats i Abocaments de Brossa a l'Accés a la Muntanya de Tor

   

  

  
   

   

  

Primer Aniversari de la Mort de Rubén Castañer

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Tal dia com avui de fa justament un any, va traspassar l'home que una vegada fou el primer A.P.I. del Principat d'Andorra, on es forjà un fructífer negoci immobiliari, dedicat també a una causa per al País dels Pirineus que mai li fou reconeguda. Un dels protagonistes imprescindibles de la història de Tor. En la seva memòria volem fer un recordatori del que havia de ser el promotor de les pistes d'esquí a la muntanya de Tor. Un projecte que va tenir al cap fins a la seva mort, i que d'alguna manera, fou un somni incomplert. Només a la literatura d'aquest bloc se li ha donat vida en forma de relat de ficció. És una forma d'imaginar-nos com hauria pogut ser aquell complex d'hivern, que d'entrada ja es preveia el més gran dels Pirineus i un dels més grans d'Europa.

Rubén Castañer va deixar un llegat autobiogràfic i documental que estava redactant en equip amb el seu amic i escriptor d'aquesta obra literària. Una obra que aquest 2.023 està previst que vegi la llum, per explicar una altra versió sobre els fets de Tor escrita per un dels seus protagonistes. Possiblement, també ens ajudi a veure una imatge diferent de la que fins ara ens havien venut sobre aquest home polèmic, potser, però en cap cas un mafiós solitari i incomprès com s'ha insinuat per part d'alguns autors del 'true crime'.

Desitgem poder llegir aquesta herència de Castañer en forma de llibre, presentar-la al bloc i difondre'n i opinar sobre la seva versió dels fets que va viure i va patir a Tor.

Enviem una salutació especial a la família i amics de Rubén Castañer, tot desitjant-los el millor per aquest 2.023 que es preveu ben carregat de primícies pel que fa al cas de la muntanya de la discòrdia, que per fi ens portarà les memòries de "l'home del grapat de dòlars".

 

 

 

 

Comencem L'Any Nou al Bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor

Benvinguts, seguidors de la MMT. Us desitgem un bon Any Nou 2.023 i us donem l'enhorabona si esteu llegint aquestes línies, doncs significarà que heu passat el complicat 2.022 indemnes, o com a mínim aquest és el nostre desig.

Escrivim la primera entrada d'aquest 2.023 per inaugurar l'any al bloc, tot fent un esbós aproximat del que preveiem podrem oferir-vos properament i al llarg del present.

A primera instància, tal i com ja hem comentat amb anterioritat, des del bloc s'ha arribat a un acord de col·laboració amb Amanda Castañer i Pedro Blasco; la filla del desaparegut Rubén Castañer i l'amic i escriptor del llibre d'aquest, respectivament. L'inestimable acord de col·laboració desinteressada per ambdues parts, ens permetrà publicar material inèdit al bloc que fins ara no havia vist la llum. Com el que ja vam publicar; projecte original d'urbanització de la muntanya de Tor, i anar coneixent a poc a poc, el treball que Castañer i Blasco van estar construint i posant a punt els darrers anys per donar vida a un llibre que de ben segur no deixarà ningú indiferent, en tots els aspectes. Una vertadera llàstima, cal dir, que el protagonista d'aquest treball literari no el podrà veure acabat i donar-nos-en la seva opinió al respecte.

 

Recordem també que aquest any s'estrenarà 'Tor, la muntanya maleïda', una 'docusèrie' de Carles Porta que s'emetrà a TV3, del que ja ens en vam fer ressò al bloc al seu moment, mitjançant dues entrades (1a i 2a). Aquest treball de Porta també ens obrirà les portes, tot i la redundància, a dedicar-hi algunes línies d'opinió en forma d'entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Paral·lelament a l'acord de col·laboració amb filla i amic de Castañer, estem mirant de posar-nos en contacte amb els actuals hereus de la muntanya de Tor, per tal de poder reportar notícies de primera mà amb tot el relacionat amb els tretze i la seva controvertida copropietat, que de ben segur també haurem d'incloure, si hi ha èxit, a la llista de les coses que no ens deixaran indiferents aquest 2.023, pel que fa a la temàtica que tractem al bloc.

 

 

 

Com també ja hem escrit fa ben poc, estem treballant a la segona part del relat de ficció que vam anomenar 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el projecte', que dona continuació a la saga de relats que vam encetar amb el primer 'Tor, reinventar-se o morir'. I durant l'any anirem ampliant la secció de la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'. Seran noves faules protagonitzades pels personatges de la història original i escenificades a la muntanya de Tor i el seu entorn, amb arguments inèdits que ja tenim ballant pel cap.

 

 

 

No ens en podíem oblidar pas de parlar del sospitós que assegura tenir Carles Porta. Sospitós de l'assassinat de Sansa que fa mantenir la intriga d'aquest misteri que té abduïts tots els aficionats al cas des del 1.995. Al bloc, també n'hem parlat en alguna entrada: 'El Famós Sospitós de Carles Porta'. Una incògnita que no permet exhaurir la flama del misteri de Tor i la seva polèmica muntanya, i a hores d'ara encara aguaita per què algú s'atreveixi a esclarir-la. Serà el 2.023 l'any que Porta donarà a conèixer el seu famós sospitós? O potser encara haurem d'esperar un 'Tor, tretze cases i tres morts II'? Això només ho sap el mateix Porta, però des d'aquí creiem que si parla més del compte, es pot perdre la valuosa ocasió d'escriure uns quants llibres més amb el material que va aconseguir sobre el cas i tota la informació relacionada que aplega al respecte.

Des d'aquest bloc podem assegurar que no és la nostra intenció abandonar la tasca que vam començar el març del passat 2.022, i seguirem disposats a compartir amb tothom totes les noves que ens arribin sobre el cas, doncs aquesta és la raó de ser d'aquesta casa.

 

 

 

I per acabar aquesta primera entrada d'aquest 2.023, ens agradaria que us fixeu en la numerologia de la xifra de l'any que tot just encetem, que si us hi adoneu el seu número mestre és el set (7). Recordeu què significa això per la història dels fets de Tor? Vam dedicar-hi una entrada el passat estiu, amb el títol 'Juliol, Sempre Juliol'. Us és familiar? Doncs bé podem esperar que aquest set no ens dugui la malastrugança que va representar per a la història de la muntanya de la discòrdia, i d'aquí un any en recordem aquest fet només com una mera anècdota o curiositat.

 

Els millors desitjos per al nou any, seguidors del misteri de Tor. Esperem que continueu visitant-nos i participeu al bloc amb els vostres comentaris. Us hi esperem!