El Constructor de la Cova de Josep Montaner es Pronuncia Sobre la Pèrdua d'Aquest Memorable Monument

Benvinguts sigueu una vegada més, seguidors de la MMT, us saluda el seu editor.

Juan Solís, també conegut com l'últim 'hippie' de Tor pel seu nom artístic com a artesà de la fusta, la pedra, i moltes coses més, i com poca gent sap també com a constructor de l'obra monumental ja desapareguda a les bordes de Pleià, s'ha pronunciat sobre el recent enderrocament de la cova d'en Josep Montaner.

Com ja sabeu els seguidors del bloc, fa poques setmanes vam dedicar una entrada a aquest malaurat fet (Enderroquen la Cova de Josep Montaner), però aleshores desconeixíem exactament la data de la destrucció i enterrament de la cova erigida en honor a Sansa, amb la que els darrers 'hippies' de Tor van voler retre l'últim homenatge al seu amic i mentor.

Ja sabem que els juliols a Tor són tràgics. Doncs la destrucció del monument postmortem dedicat al que una vegada fou l'amo únic de la muntanya de Tor, s'executà el mateix dia del 29è aniversari de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner, Sansa. El dia trenta de juliol del present 2.024 es posà fi a una llegenda encara dempeus. Una obra colossal i ben dissenyada, però encara millor realitzada, que resistí fortes nevades, vents huracanats, allaus de neu i aiguats descontrolats. El que la natura no va poder destruir en més de vint anys ho va matar l'home en uns pocs minuts. Una vertadera llàstima, doncs com ja sabem s'ha perdut quelcom únic, un dels pocs vestigis gairebé intactes que rememoraven l'època daurada de Sansa i els 'hippies' de Pleià.

L'any passat precisament, vam voler escriure una entrada dedicada a la cova de Sansa, després de mantenir una llarga i enriquidora conversa amb el nostre amic i col·laborador del bloc, en Gregori Aulestia, que ens en va explicar algunes coses inèdites i curiositats de l'obra recentment desapareguda. La titulàvem 'Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa'.

 

 

 

 

Com us avançàvem al principi, el constructor de la cova de Josep Montaner, Juan Solís (@lultimhippietor), es va pronunciar al seu perfil de la xarxa social 'Instagram' sobre la lamentable pèrdua de la seva obra, que ha estat el fil conductor i la motivació per escriure aquesta entrada, sobretot en el seu honor i en el del seu amic Sansa.

Aquí podeu veure doncs el seu escrit original, que òbviament no pot deixar ningú indiferent:

 

 

 

Aprofitem aquesta entrada per fer-vos saber els rumors recents que han arribat a aquest mitjà sobre l'enderrocament de la cova de Josep Montaner. Ja coneixem la versió oficial facilitada per família de Sansa, que van donar com a justificació de l'enderrocament del monument. Segons ens deien, un dels pilars principals de l'edifici havia quedat malmès després d'un petit incendi i això feia que l'estructura corria el risc de col·lapsar en qualsevol moment. Malgrat això sembla que tampoc no es van cercar solucions alternatives per reparar el desperfecte, i es va optar per a enderrocar la cabana sense cap mena de mirament. Doncs bé, hem sabut que hi ha qui assegura que la cova es va haver d'enderrocar arran de les protestes d'alguns hotelers de la zona que es queixaven de l'afluència de pernoctacions que tenia el refugi en qüestió, on s'hi permetia passar la nit i era sempre obert a tothom. Amb això aquests empresaris deixaven de rebre més clients potencials i calia fer quelcom al respecte. Si estem davant d'una afirmació verídica, seria quelcom molt lamentable haver d'assumir que es va destruir tal edifici emblemàtic per interessos principalment econòmics i de negoci, tenint en compte que precisament la cova de Josep Montaner era un reclam turístic de primer ordre a la muntanya de Tor, però potser queda clar que als seus propietaris no els interessava prou o no en volien invertir-hi ni un euro. No ens cansarem de repetir-ho; ha estat una gran pèrdua cultural i espiritual pel que suposa a la memòria històrica de la muntanya de Tor, i això, creiem, actuarà de manera oposada a l'esperada.

 

Bloc MMT

 

 

Els Propietaris de la Muntanya de Tor Adverteixen les Empreses que Utilitzen la Seva Finca Sense Permís

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició, seguidors de la MMT.

Hi ha una qüestió que podríem definir com la més candent a l'actualitat de la muntanya de Tor, a banda de la polèmica que es va despertar amb l'allau de visitants atrets al poble de les tretze cases per la recent emissió de la sèrie documental de Carles Porta a TV3.

Aquesta vegada, la polèmica radica en el fet que, algunes empreses turístiques, sobretot andorranes, fan promoció i explotació de la muntanya de Tor i els seus camins, sense permís previ dels seus propietaris, els hereus actuals dels originaris de l'escriptura del 1.896.

Sembla que no és quelcom nou, doncs segons ens assegura un dels hereus de la finca, fa temps que algunes agències turístiques del principat aprofiten la zona de la muntanya de Tor i el seu atractiu entorn natural, per a oferir paquets d'excursions 4x4 amb dinar a Casa Sisqueta inclòs.

La recent estrena de la sèrie documental de Carles Porta, com ja sabem, ha disparat l'afluència a la muntanya i per tant la demanda d'excursions com aquesta que comencen al país dels Pirineus, creuen la frontera de manera il·legal, i s'endinsen a la finca de Tor sense permís documentat, i per tant, sense satisfer-ne cap pagament conegut pel dret de pas.

 

 

Paquet de lleure ofert per una de les agències turístiques d'Andorra que han estat advertides pels copropietaris de Tor.

 

Segons hem pogut saber, resulta que com passa sovint amb els copropietaris de la muntanya de la discòrdia, la manca de consens en aquest cas es converteix en un problema a l'hora de regular els abusos per part de tercers a la finca privada de Tor. Pel que sembla, hi ha alguns copropietaris que permeten l'accés de les excursions organitzades a la seva muntanya, en contra de la voluntat de la resta dels inscrits a la copropietat, siguin veïns o no. Això desemboca en disputes i crispació constant entre els tretze que ja en són més de vint amb drets de propietat sobre la muntanya. Aquests es mostren disposats a actuar i avisen que prendran mesures legals si les empreses advertides fan cas omís als seus requeriments.

Fins ara, els "condueños", ja han avisat una quinzena d'empreses que promocionen la ruta de Tor amb alguns dels seus paquets de lleure, tot i que hem pogut comprovar que la majoria estan fent cas omís als requeriments dels copropietaris, doncs encara es poden trobar anunciades als seus respectius llocs web, les excursions a la muntanya i al poble de Tor.

Desitgem que la problemàtica d'aquest abús a la muntanya de Tor i el seu entorn se solucioni el més aviat possible, els seus copropietaris arribin a un consens pacífic, i que la massa incontrolada de turistes d'allò fosc s'aconsegueixi regular per fi.

 

Cartell informatiu a la finca privada de la muntanya de Tor.

 

 

Bloc MMT

 

29 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a l'únic bloc especialitzat amb la història del poble de les tretze cases i la seva misteriosa muntanya.

Malauradament no podem acomplir el que desitjàvem a l'entrada de l'any passat sobre el misteri del crim de Sansa i el seu vint-i-vuitè aniversari: Esclarir ja l'autoria i la motivació de l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor, cadàver del qual fou trobat per un grup de "buscavides" que s'allotjaven a finques de la seva propietat.

Com ja sabeu, tal dia com avui de l'any 1.995, Salvador Esteve, 'Boro', i Xavier Carbonell, 'Xavi', dos veïns de la muntanya de Tor, trobaven el cos sense vida de Josep Montaner Baró, cacic de Casa Sansa i propietari de les finques on malvivien aquests dos alternatius o neorurals, amb d'altres comuns.

Malauradament, no podem assegurar ara com ara tenir ja un sospitós prou clar per poder-lo sentenciar del crim encara sense resoldre, que fins ara ha inspirat unes quantes obres literàries i una sèrie documental, mirant de delatar l'assassí o assassins de Sansa. Des de la MMT creiem que han estat en va tots aquests intents per mirar d'esbrinar l'autoria d'aquest homicidi no resolt. Potser vint-i-set anys d'investigacions hagin aportat noves hipòtesis i nous sospitosos, però malauradament creiem que s'han deixat alguns indicis per investigar, o potser aquests fils que trobem a faltar no s'hagin aportat a la 'docusèrie' 'Tor' per manca de pressupost o de temps, o potser per tots dos factors alhora.

 

 

 

 

La producció de la sèrie documental de Carles Porta 'Tor', la podem definir de brillant en quant al seu contingut històric i la seva execució tècnica i audiovisual es refereix, però tot i el gran nombre d'entrevistats i testimonis aportats, cal dir que no ens acaba d'aïllar del tot la incògnita de l'equació autoria-motivació dels assassins de Sansa. Recordem aquí que Porta ha estat anys i panys mantenint viva la flama del misteri del crim de l'amo de la 'muntanya maleïda', tal i com nosaltres creiem, possiblement per interessos econòmics que, a banda de la seva confessada obsessió pel cas, ha volgut monetitzar a través de llibres i ara també d'una producció audiovisual força ambiciosa. Aquesta 'docusèrie', com ja sabeu, sembla que no s'acabarà al vuitè capítol, el darrer de la producció, a jutjar per la misteriosa trucada que se suposa que el periodista i narrador ens fa veure que rep justament en acabar la sèrie. Segons sembla, tal i com ha avançat Porta fa unes setmanes als mitjans, un dels entrevistats li volia fer saber que li va amagar informació durant l'entrevista per a la sèrie. Ara, aquesta nova aportació cal valorar-la i investigar-la, i potser si consideren que s'ho mereix s'allargui la 'docusèrie', o no. Sobre aquest tema en vam escriure una entrada al bloc: Entrevisten Carles Porta a Rac1: "M'ha trucat un dels personatges de 'Tor' dient que m'ha amagat informació". Tenint tot això en compte, podria ser doncs que el periodista Carles Porta continuï mantenint viva la flama de Tor per interessos econòmics? El que queda prou clar és que si no hagués tingut interès econòmic amb la història de Tor i el crim de Sansa, potser ens hauria fet arribar d'una altra manera tota la informació que va recopilar del cas, sense fer-ne cap mena de negoci.

Com ja comentàvem a d'altres entrades, sembla que a la 'docusèrie' 'Tor', Carles Porta ha fet els deures amb els que van ser els autèntics testimonis de la història més recent de Tor, i aquesta vegada els ha escoltat un pèl més, però no del tot. Per posar un exemple, el testimoni de Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa i un dels primers a presenciar l'escena del crim i l'aixecament del cadàver, podríem dir que no el copsen del tot a la 'docusèrie', però respecte de 'Tor, tretze cases i tres morts', si que en podem apreciar un canvi substancial. Tot i així, la hipòtesi de Gregori no és investigada per Porta a 'Tor'.

 

 

Ja coneixeu la hipòtesi del que fou secretari personal de Sansa, però sinó, la podeu llegir a l'entrada que vam escriure al respecte fa una mica més d'un any: Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia.

Si tal i com sospita Gregori, els assassins de Sansa van ser uns hipotètics mercenaris enviats pels inversors belgues de Santouré, per mirar de recuperar l'interès del 'Ros' amb aquests i el seu projecte per a la muntanya de Tor, possiblement a dia d'avui seria molt complicat trobar-los i inculpar-los, però aquesta hipòtesi és la que fins ara creiem més lògica i encertada. Potser a la 'docusèrie' 'Tor' no s'hagi posat prou importància a fer adonar l'espectador dels 'lobbies' estrangers que hi havia interessats amb la muntanya de Tor, ni com de valuosa n'era aquesta, no només per extensió, pastures, i riquesa natural, sinó més aviat per la seva importantíssima ubicació. No en som prou conscients que la muntanya de Tor sempre ha esdevingut un dels enclavaments estratègics únics a la Península Ibèrica, amb uns interessos foscos mai prou rebel·lats. El crim de Sansa no té res a veure amb discussions entre veïns que s'odien, ni amb antics conflictes de pastures o de fusta. Encara menys per venjances de mafiosos o de contrabandistes. És quelcom a un nivell molt més alt. Possiblement ni el propi Sansa n'era conscient del tot, i per això mai no va arribar a creure's que l'acabarien assassinant per la seva propietat. Tot i així ja s'ensumava quelcom una vegada li van entregar la muntanya. Feia servir el baix perfil; deia a Gregori que no li preguntés a on anava i d'on venia. Josep Montaner feia sospitar el seu secretari que vivia empaitat. Això es desprèn del testimoni de Gregori quan assegura que el seu mentor li deia que dormiria cada dia a un indret diferent perquè "ells" no el trobessin. Però qui eren ells? Es referia als mercenaris o sicaris que possiblement els inversors belgues li enviaven per fer-lo canviar de parer respecte del seu projecte? Això possiblement no ho sabrem mai, però repeteixo, és la hipòtesi més factible que tenim fins ara, segons el nostre parer.

 

 

 

Desitgem que per a l'entrada al bloc que recordi el trenta aniversari de la troballa del cadàver de Sansa, podem aportar més informació al respecte, i si per fi s'aconsegueix identificar mòbil i responsables del crim sense cap mena de dubte, estarem d'enhorabona per tancar un cas tan mediàtic com aquest. Fins aleshores, no ens pareu de seguir, el bloc continua com sempre; oferint-vos noves entrades carregades de curiositats, notícies, història i moltes més coses relacionades amb la història del poble de les tretze cases i la seva enigmàtica muntanya.

 

 

Imatges emprades: CCMA/Stern Crime/Jens Stoermer

 

Bloc MMT

 

Demanar Respecte no ha Servit de Res. Els Veïns de Tor es Veuen Obligats a Tancar els Accessos a la Seva Finca

Salutacions cordials i benvinguts sigueu al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri.

Com ja sabeu, el passat hivern els veïns de Tor van decidir tancar els accessos a la seva muntanya, per mirar d'evitar les destrosses provocades pels nombrosos vehicles que hi passen indiscriminadament i sense cap mena de control, fent malbé uns camins que després cal reparar amb diners privats. Des del bloc, n'escrivíem una entrada al respecte: Els Copropietaris de la Muntanya de Tor Tancaran l'Accés als Vehicles Aliens a la Finca a l'Hivern.

 

 

Vídeo de la notícia al 'TN' de TV3 amb la que van cobrir la informació del tancament de la muntanya de Tor, el novembre del 2.023.

 

 

Això però, fou abans de la recent estrena de la 'docusèrie' de Carles Porta, però és que l'interès per la muntanya de la discòrdia mai no ha desaparegut; sempre hi ha hagut aquesta fal·lera o curiositat que ha seduït els viatgers per anar al poble de les tretze cases. Ja sigui atrets per la història que va arribar a la literatura, o perquè ja es coneixia abans, Tor sempre ha estat un centre de pelegrinatge.

En una altra entrada recent, titulada 'El Turisme Negre Torna a Sorgir a l'Escena Actual de Tor amb la Sèrie de Carles Porta', ja deixàvem ben palès que el morbo per a Tor s'havia tornat a despertar, i aquesta vegada amb una fam irrefrenable, amb un desig malaltís que amenaçava de menjar-se el poble, la muntanya, els veïns, i el respecte per a tots plegats en un nucli tan petit i remot com és aquest. I és que no ens vam errar pas quan afirmàvem que hi havia gent per a això i per a més.

Una vertadera llàstima que les paraules i la bona voluntat de Josep Maria Aixàs Montaner no arribessin massa lluny. El nebot de Sansa feu aparició a un vídeo que ja s'ha fet viral a les xarxes socials, amb el que demanava respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns, com ens vam fer ressò a l'entrada 'Josep Maria Aixàs, de Casa Sansa, Demana Respecte Per a la Muntanya de Tor'.

 

 

Josep Ma. Aixàs, de Casa Sansa de Tor, demanant respecte per a la muntanya de Tor i els seus veïns, en una aparició posterior a l'estrena de la docusèrie 'Tor'.

 

 

Fins i tot una de les veïnes més conegudes de la història de la muntanya, Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, va ser entrevistada per al programa 'Tot es mou' de TV3, a on feia unes peticions força raonables i ja desesperades per mirar de frenar l'onada incontrolada de visitants, però sobretot també per mirar d'apaivagar la manca de respecte de molts d'aquests 'turistes del morbo' quan se li dirigeixen demanant-li qüestions totalment fora de lloc i desencertades, com ara quan se li va preguntar com podia viure a un poble a on havien matat un veí i encara no n'havien descobert els autors del crim. Això no és tot però, i segons s'ha vist a les xarxes socials i alguns mitjans han publicat, fins i tot s'ha arribat a organitzar un comiat de soltera a Tor, quelcom força menyspreable i d'una manca de respecte i de gust, totals, tenint en compte que Tor no és cap parc temàtic ni cap circ, i que els lamentables fets tan dramàtics que s'hi han viscut, es mereixen el màxim respecte de tothom, sense excepcions.

 

 Pilar Tomàs, de Casa Sisqueta, a l'entrevista que manté amb Helena García del programa 'Tot es mou' de TV3.

 

 

Al poble de Tor i la seva finca, els veïns han arribat a tal extrem amb la massificació turística d'allò fosc, que han hagut de reunir-se urgentment per a decidir una solució ràpida que els garanteixi poder continuar amb les seves vides i els seus negocis, però sobretot amb la seva manera de fer i de viure les seves vides amb la privacitat i la intimitat que tothom es mereix, i tothom ha de tenir assegurades activa i per passiva.

Hi podem pujar de peus que no trobarem ningú a qui li agradi que se li fiquin a casa, li tafanegin i li remenin el jardí, hi facin festes, formulin preguntes irrespectuoses, i vagin mirant a veure si troben a on han mort els darrers propietaris. Doncs finalment, els tretze i els seus corresponents, han decidit que han de tancar la propietat per evitar haver de continuar vivint amb aquest malson. És una llàstima però, no els han deixat pas una altra alternativa. Els accessos a la muntanya tancats, vigilància privada custodiant-los, i només podran passar-hi els copropietaris i els autoritzats, segons han anunciat alguns mitjans de comunicació a la xarxa, com ara 'Diari de Barcelona'.

 

Pitjeu la imatge per a llegir la notícia

 

Finalment, el que s'ha aconseguit, amb el no saber ser-hi de les persones, ha estat que ningú no hi pugui anar a visitar Tor de manera indefinida. Però és com passa sempre i ja en tenim una frase prou típica per aquestes ocasions: 'paguen justos per pecadors'. Una llàstima però que s'hagi hagut d'abusar de la confiança dels veïns de Tor d'aquesta manera. Els comportaments incívics i irrespectuosos d'alguns han acabat perjudicant la majoria, però és que té tota la raó la Pilar Tomàs quan diu que no cal anar tothom alhora a visitar-los, que Tor sempre hi serà, que no marxaran les cases. La gent però fa cas omís i el desig irrefrenable del morbo barrejat amb la irremeiable curiositat humana, els fa envair per gentades aquell petit llogaret del Pirineu, on el seu silenci natural i la seva merescuda pau han estat violats sistemàticament, sense pietat ni cap mena de miraments, pels 'tanatoturistes' sense escrúpols.

Desitgem doncs que els veïns i els copropietaris de Tor aconsegueixin restablir la seva harmonia i la pau que els ha estat segrestada, encara que es vegin en l'obligació d'haver de barrar el pas a tothom.

 

La instantània de l'actitud i la manca de respecte que fa vessar el got. El comiat de soltera a Tor. Publicada a Segre.com

 

Bloc MMT

 

Josep Maria Aixàs, de Casa Sansa, Demana Respecte Per a la Muntanya de Tor

Benvinguts una vegada més a l'únic bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors dels misteris de la Muntanya Maleïda.

S'ha publicat un vídeo a les xarxes socials a on podem veure i sentir el nebot de Josep Montaner, Josep Maria Aixàs Montaner, un dels hereus actuals del difunt cacic de Tor, demanant respecte per a la muntanya de Tor i sobretot per als que allí hi viuen.

Com ja vam comentar a l'entrada titulada 'El Turisme Negre o Tanatoturisme', hi ha persones aficionades a practicar aquesta mena de turisme i en dediquen el seu temps de lleure i de vacances a aquesta activitat que no és massa ben vista per a tothom, sobretot per les persones que en pateixen les conseqüències més directes.

 

 

Com ja sabeu, cada vegada que el tema de Tor s'ha fet mediàtic, com ara quan es va publicar l'obra de Porta 'Tor, tretze cases i tres morts', la muntanya de Tor s'ha convertit en una mena de centre de peregrinatge per a desenes de milers de persones que, encisades per aquesta història, o potser tal i com diu el propi Aixàs pel morbo de la història del crim del seu oncle, han viatjat fins allà, col·lapsant les vies de comunicació, les places hoteleres, i més coses que han trasbalsant els habitants de la zona i les seves activitats normals i quotidianes.

Per altra banda, també hi ha gent que assegura practicar l'anomenat turisme literari i no pas el turisme negre, que consisteix a visitar els indrets que apareixen a les seves obres literàries predilectes o més populars a nivell mediàtic massiu o minoritari.

Com se sol dir, hi ha gent per a tot, i cadascú es mou per unes motivacions diferents. Tenint això en compte, cal preguntar-se a on comença i a on acaba el respecte cap a les persones involucrades en una certa història literària o, una ubicació que apareix al llibre o a la sèrie de moda, com ho és, en aquest cas, el recent 'Tor, foc encès', i la sèrie documental complementària al llibre, 'Tor', ambdós, productes del periodista i escriptor Carles Porta.

A continuació, podreu veure el vídeo que ha gravat Josep Ma. Aixàs Montaner demanant respecte per als habitants de Tor, deixant prou clar que allò no és cap circ i que les persones que allí hi viuen no són cap atracció turística.

Com vam fer a l'entrada 'El Turisme Negre o Tanatoturisme', des d'aquí també us demanem respecte i seny quan aneu a visitar la muntanya de Tor, i també no seria pas mala cosa demanar una mica més de civisme, doncs hem pogut comprovar en persona algunes actituds incíviques a la muntanya de Tor i els seus voltants, que són intolerables en un paratge que es conserva encara tan verge i natural. Gràcies per la vostra col·laboració i la vostra comprensió.

 

Bloc MMT

 

Rubén Castañer al Documental 'Arinsal, als Peus de la Capa'

Salutacions i benvinguts una vegada més a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Gràcies a l'aportació d'un col·laborador del bloc, hem tingut coneixement del documental que es va estrenar el passat mes de febrer a Andorra. Amb el títol 'Arinsal, als peus de la Capa', en commemoració al cinquantè aniversari d'aquesta estació d'esquí massanenca, ens explica la història dels pioners de l'esquí a Andorra, que va tenir lloc concretament a Arinsal, on s'hi va fer una estació amb inversió privada i impulsada per Josep Serra Prats, empresari andorrà de l'època quan Rubén Castañer treballava com a API al país dels Pirineus.

En realitat, fou gràcies a Castañer que l'estació d'esquí va poder veure la llum, doncs aquest controvertit agent immobiliari va cercar el comprador pels terrenys on s'hi emplaçaria aquesta instal·lació esportiva i turística que ell ja tenia projectada com a tal. Tot i així se'n parla molt breument al documental, exactament al minut 10:18, quan pregunten al responsable comercial d'Arinsal per Rubén Castañer.

 

 

 

Aquest gran projecte immobiliari, entre d'altres d'igual importància o potser més, va ser el que va fer a Josep Montaner, Sansa, fixar-se en l'andorrà d'origen aragonès i proposar-li el seu projecte de l'estació d'esquí a la muntanya de Tor, que com ja sabem mai va poder ser materialitzada. I que precisament era part del projecte del pallarès i de l'aragonès, d'unir-la amb les estacions ja existents de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra, aconseguint així l'estació d'esquí més gran dels pirineus.

Segons ens comenta l'escriptor de les memòries del desaparegut Castañer, l'operació comercial relacionada amb la venda dels terrenys i la concessió de l'estació en qüestió, també hi apareixerà a aquesta obra literària, com no podia ser d'una altra manera. Memòries que per cert, ja hem esmentat en altres entrades al bloc, i que esperem es publiquin properament.

Cada vegada ens podem adonar una mica més de la manca de reconeixement cap a la figura de Rubén Castañer per part de les autoritats andorranes, i potser també de les entitats que no tenen a veure amb el govern del Principat. Quan en realitat la història de prosperitat d'Andorra tal i com la coneixem, en part, va ser gràcies a persones com ell. Però de tot això se'n parla a les seves memòries, i ho deixarem fins a la publicació d'aquest treball en forma de llibre que de ben segur no deixarà indiferent ningú, i tal i com deia un conegut periodista, de ben segur que farà pujar els colors a més d'un prohom d'aquell país.

 

 

 

Podeu visualitzar el documental sencer al següent enllaç a Vimeo:

 

 

'Arinsal, als peus de la Capa'