Salutacions cordials i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.
Com cada setmana, escrivim comentant i donant el nostre parer de cada capítol de la sèrie documental de Carles Porta i el seu equip, 'Tor'. Aquesta vegada, comentarem el tercer capítol que ens parla del cacic més controvertit i polèmic de la història moderna de Tor. Es tracta de Palanca; fervent defensor de la muntanya i de les seves propietats a la mateixa.
Després del resum del capítol anterior, i d'una introducció del que va ser quelcom molt quotidià a la vida de Jordi Riba Segalàs, els inacabables plets per la que considerava la seva muntanya i per les altres finques situades dins la mateixa que li havia venut el seu oncle, Vicenç Riba Segalàs, juntament amb les continuades picabaralles amb el seu entorn en general, Porta continua la narració. Ens fa veure en diferents situacions el caràcter de Palanca, i com se les gastava quan les coses no li eren favorables o com ell pretenia que havien de ser.
Com ja havíem llegit a 'Tor, tretze cases i tres morts' i havíem escoltat al podcast del mateix títol, aquest episodi ens regala una de les anècdotes que l'equip de Carles Porta viu durant la realització del programa 30 minuts 'Tor, la Muntanya Maleïda', del 1.997. Es tracta de la famosa partida de cartes amb Palanca a casa Mariano de Baro (Ara Can Mariano), per reconciliar-se amb el cacic i convèncer-lo per a entrevistar-lo, juntament amb les pubilles de Tor, que eren al poble aquell fatídic trenta de juliol del 1.995, quan trobaren Sansa mort a casa seva.
Les imatges, inèdites fins ara, ens regalen una escena real impagable per als afeccionats a la història de la vida de Palanca i de Tor, i la seva difícil relació amb els mitjans de comunicació i els periodistes en general. Finalment, però, un espavilat i hàbil Carles Porta, juntament amb els seus companys de batalla Pol Izquierdo i Pepe Domènech, aconsegueixen guanyar-se la confiança del complicat cacic de Tor, que aleshores i amb el seu enemic principal fora de combat, se'l considerava màxim dirigent de la muntanya de la discòrdia. A cop de ratafia i de cigarret si cal, Palanca cau als peus de l'equip d'intrèpids reporters, que sense acabar de creure's-ho, es guanyen ben merescuda la complicada entrevista amb el cacic de Casa Palanca de Tor.
Se'ns presenta el testimoni d'un personatge de la trama de Tor que fins ara no n'havíem sentit a parlar. Porta tampoc no ens en parla a la seva primera obra 'Tor, tretze cases i tres morts'. Es tracta de Pablo Moreno, germà petit de Lázaro Moreno. Als anys noranta, tot just acabat d'aterrar al Pallars Sobirà, i quan va començar a treballar per a Casa Palanca, era un jove que, tot i formar part de l'entorn més proper del cacic, passava més desapercebut que no pas el seu germà. Potser per ser més discret, o podria ser també que hagués estat eclipsat pels actes del que sempre hem sentit anomenar com a 'mosso de Palanca'. Podria ser quelcom més moderat, i pel que es diu a la comarca, és un tipus més tranquil i tractable que no pas el seu germà gran. I així, sense xerrar més del compte ni fer-se veure massa, va aconseguir heretar el dret a la muntanya, les finques, i el nom de Casa Palanca, per sobre de qui tothom es pensava que n'acabaria essent l'hereu únic.
Ningú no sap perquè, però resulta que Palanca i el seu mosso, Lázaro, van acabar enemistats, i això li va costar al gran dels Moreno perdre el dret a les darreres voluntats del seu amo i amic, del que fins i tot n'havia copiat la seva manera d'actuar i les seves frases més conegudes, però que de ben poc li va servir.
Arriba el moment de destensar l'ambient, on podem veure Carles Porta no massa fi, per culpa de la traïdora ratafia, cosa que li passa factura per la manca de costum, quan ell mateix reconeix que també va ser jove. Una anècdota més per explicar als seus nets quan coneguin la història de Tor i s'hi enganxin irremeiablement. Tal i com deia en alguna altra ocasió, la trama de Tor és una tragicomèdia, i això que encara no ens ha projectat les imatges inèdites de la 'família monster' al sopar que va marcar un altre abans i després a la investigació d'aquest trio de reporters jugant-se el físic de les maneres més impensables, mentre feien la seva feina i acomplien amb les seves obligacions per a l'encàrrec de Joan Salvat, l'aleshores director del programa 30 minuts de TV3.
Una vegada a Tor, Palanca explica al seu equip de TV particular com de malbé li va fer el poble el seu arxienemic, Sansa. Podem veure les imatges que aleshores van enregistrar dels nombrosos vehicles abandonats per tot arreu. També en responsabilitzava Sansa de que la majoria de les tretze cases i els seus pallers es cremessin. Això, ara, ja sabem que no fou exactament així, però ho podem desar com una prova més de l'odi ancestral que es tenien entre aquells dos cacics de Tor. Gràcies a l'entrevista que ens va concedir un dels 'hippies', o potser hauríem de dir un dels 'buscavides', com a ell li agrada dir, també sabem que no tots els vehicles allí abandonats van ser cosa de Sansa. Miquel Aguilera era majoritàriament qui duia vehicles robats a Tor i després els donava a l'amo o els estavellava pels barrancs i fins i tot, al riu de Tor i la seva muntanya. El propi Gregori de Aulestia, ens confia també que se n'hi va deixar un parell de vehicles allà dalt, quan va marxar definitivament, desencantat i decebut pels veïns que van sobreviure al que una vegada fou amic seu i l'amo únic d'una de les finques més grans i més disputades de tot el Pirineu.
La història de Matorsa (Maderas Tor, S.A.), l'empresa forestal que va encendre més els ànims i va perpetrar un atemptat mediambiental a la muntanya de Tor, al tallar més pins del que tocava per contracte i per llei, on les autoritats van haver d'intervenir legalment, provocant un dels primers plets de la malastruga història de Tor. Palanca tampoc no els hi tenia massa simpatia, com ja vam poder llegir a la primera obra de Porta, i com ara ens ho ratifica, a aquestes imatges inèdites de les més de noranta (90) hores de gravacions que l'equip de reporters van enregistrar a Tor per al seu 30 minuts.
Altres dos personatges dels que en podem veure imatges inèdites, són Francesc Sarroca, Cerdà, i l'hereu directe, el seu fill Josep Maria Sarroca. Si feu memòria de l'episodi que va viure Porta quan pretenia xerrar amb Cerdà i que ens narrava a 'Tor, tretze cases i tres morts', recordareu que el cacic va estar a punt de patir un atac davant d'un espantat reporter que l'últim que pretenia era protagonitzar aquella escena tan surrealista i alhora, possiblement, fora de lloc. De fet, diuen que quan el jutge de Tremp va donar la muntanya a Sansa, Cerdà va patir un atac de cor. Però és que ja ho sabem com son aquells personatges. Alguns asseguren que a Tor, a dia d'avui, encara hi pateixen una síndrome sense cura.
Un dels germans de Josep Montaner, Miquel Montaner, fa aparició al capítol tercer, en aquest cas per desmentir les acusacions de Palanca que comentàvem anteriorment sobre l'incident del combat entre Maquis i Guàrdia Civil al poble de Tor, l'any 1.944.
Amb tot luxe de detall, ens expliquen el combat entre atacants comunistes i forces defensives franquistes, emprant altra vegada la magnífica maqueta amb l'ambientació tan ben aconseguida de la que gaudim a cada capítol d'aquesta producció documental tan esperada. Podem dir doncs que, a mesura que va avançant, la docusèrie no perd pas pistonada. A cada capítol se'ns reserven més sorpreses, imatges, i històries inèdites que feia anys mantenien en secret de sumari d'aquest important treball de producció i documentació sense precedents a la història del poble de les tretze cases.
Quelcom destacable a l'hora de parlar de la maqueta del poble de Tor, són les diferents posades en escena, que ens permeten veure molt acuradament com era el poble a cada època de la que se'ns parla en cada moment. Per posar un exemple, en aquest episodi de l'enfrontament armat, podem gaudir de la majestuosa Casa Sansa, veient com era exactament en aquella època de postguerra; la casa més gran de Tor. I això, en aquella gent, imposava molt de respecte, com de vegades, enveja, i de l'enveja es passà a l'odi que ja coneixem.
Al llarg d'aquest episodi tercer, podem veure algunes fotografies que també us havíem ofert en aquest bloc. Com ara la de Palanca al casament del seu germà, quan deuria tenir una mica més de vint anys. Fotografies que il·lustren una mica la vida de Jordi Riba, de la que també us en hem parlat aquí alguna vegada, i que com ja sabeu, una vida que no li va ser gens fàcil.
Com no podia ser d'una altra manera, quan es parla de Palanca s'ha de parlar també del segon enemic més gran del cacic; Rubén Castañer, i de la baralla de carrer que va acabar amb dues víctimes mortals a Tor, el juliol del 1.980.
Les anècdotes de Palanca no podien pas faltar en aquest episodi dedicat al gran cacic defensor de Tor. Com quan va participar a una pel·lícula anomenada 'La dama del alba', de la que també us en vam parlar al bloc, en ocasió de l'entrevista amb Núria Comes, l'autora de 'l'Home de Tor'.
Pablo Moreno s'ha convertit en el nou Palanca. No només n'ha heretat les seves terres i la seva tretzena part de la muntanya de Tor, sinó que, a més a més, es fa dir Palanca i es comporta com a tal, tot que a priori sembla una persona molt més moderada i prudent que el cacic, no oblidem que també va fer-li costat per defensar la seva croada permanent des que va arribar a Tor, als anys noranta.
Porta ens comenta de passada els altres dos morts que hi va haver a la muntanya de Tor després de Sansa. Es tracta de la mort de dos 'hippies' que Mossos d'Esquadra va tancar com a suïcidis, i que al bloc us en vam fer una entrada, a través del nostre antic col·laborador 'Luciérnaga' ('Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas').
Podem afirmar que Palanca va saber triar l'hereu i que segurament en deu ser ben orgullós si l'està veient des d'allà a on sigui.
El petit dels Moreno ha fet prosperar l'imperi que va rebre, possiblement com ningú no s'ho esperava, i com insinua el darrer advocat de Palanca, potser sigui l'enveja de tota la comarca del Pallars Sobirà i més enllà.
La que podríem definir com la gran revelació d'aquest capítol és la que ens confessa aquest últim lletrat de Jordi Riba, Fernando Bueno. Assegura que el mateix Palanca sabia qui eren els assassins, en plural, i que va veure el cos sense vida del seu enemic, Josep Montaner, Sansa, mentre el transportaven. Podria ser que es referís que el van transportar de fora del poble cap a casa seva? O potser es refereix quan se suposa que el van moure des del pati de Casa Sansa a la cuina de l'habitatge? Si aquest fet fos real, caldria replantejar-se una altra manera d'entendre l'assassinat de Sansa i l'escenari del crim, allí on fou trobat el seu cos inert i totalment corromput. Però això ja serà en una altra ocasió, en una entrada especial al bloc, després de l'emissió del vuitè capítol i final de 'Tor'.
I per acabar aquest capítol, Carles Porta, com ja és costum ben arrelat des de fa temps, ens deixa altra vegada amb la incògnita de si el lletrat Bueno l'ajudarà o no a resoldre el misteri de Tor que ja coneixem sobradament: Qui va assassinar Sansa?
Us esperem aquesta setmana per comentar el quart capítol al que no podem faltar-hi, doncs la cosa cada vegada es posa més interessant. Fins a la propera entrada.
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta.
Bloc MMT
