Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris silenci. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris silenci. Mostrar tots els missatges

23 de setembre 2022

Palanca i Lázaro, Primers Sospitosos del Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts sigueu al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió voldríem tractar el tema dels sospitosos del crim de Josep Montaner, que com ja sabem n'hi va haver uns quants i dos d'ells van ser empresonats preventivament durant catorze mesos i sis dies, posats en llibertat després del judici per manca de credibilitat de l'únic testimoni de càrrec.

Si ens remuntem a aquell diumenge trenta de juliol de l'any 1.995, el dia que es va trobar sense vida el cos de Josep Montaner Baró, Sansa, a casa seva de Tor, per un parell de "hippies" que s'hi havien ficat d'amagatotis, els primers sospitosos que van sorgir per al sergent de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació del cas, van ser Jordi Riba i el seu mosso Lázaro Moreno, que eren enemics declarats de la víctima.


 
Quan els "hippies" anomenats Xavi i Boro van trobar el cadàver de Sansa a la cuina de casa seva, el primer que van fer va ser anar a cercar Gregori, l'intel·lectual del grup i el preferit de l'amo. Aquest es posà en contacte amb un dels germans de la víctima, Rosendo Montaner, que reconegué el cadàver com el de Pepe, tal i com l'anomenava la família.

Fins que la comitiva judicial arribà a l'escenari del crim, pot ser que passessin unes quantes hores, però se suposa que fins llavors tots els veïns de Tor que aquella nit eren al poble, havien conegut la malaurada notícia, doncs lògicament en un poblet tan petit hauria estat del tot impossible no assabentar-se'n.

Va estranyar al sergent Uclés (Yanes a l'obre de Porta) i al jutge de Tremp, que Palanca no hi fos, tot i que alguns veïns els diguessin que feia dies que no en sabien res ni d'ell ni de Lázaro, el seu mosso. Els guàrdies van obviar que no podien ser tan rucs d'amagar-se si havien estat ells els assassins de Sansa.

Sorprenentment, i segons les informacions que tenim, Palanca va declarar que s'havia passat dos dies a Ós de Civís, un poble de la comarca de l'Alt Urgell, que s'hi va amagar per por que també el matessin a ell, i que es va dirigir a Tor tan bon punt es va assabentar que la Guàrdia Civil el buscava.

 

La coartada de Lázaro va ser que era a La Pobla de Segur amb el seu germà Pablo, cuidant uns cavalls, i que no havia conegut la notícia de l'assassinat de Sansa fins el primer d'agost, quan ho va veure publicat als diaris. Més tard es va saber que Lázaro era amagat a Casa Sisqueta, segons va declarar per por que el matessin, cosa que va deixar la mateixa Sisqueta i el propi Lázaro en fals testimoni, i a la primera a més, com a possible encobridora, encara que Lázaro va declarar que s'havia amagat més aviat per por que li carreguessin a ell el mort.

Lázaro va saber la notícia de la mort de Sansa de primera mà, doncs quan en van trobar el cos deuria ser a Tor, o potser la Sisqueta o algú del seu entorn li digué, i aquest s'amagà a casa la sogra. El que no acaba de concordar amb tot plegat és com va saber Palanca que havien mort Sansa, si no era a Tor aquell dia i se suposa que havia fugit per por que el matessin a ell. Algú li va comunicar el mateix dia? Només es podria haver assabentat si hagués estat al poble abans que hi arribés la comitiva judicial, amb el que podríem conjecturar aleshores que tots els veïns presents el van encobrir davant les autoritats, o potser també era amagat a Tor, com Lázaro. Tampoc ha transcendit si Palanca va tenir algún testimoni que donés fe a la seva coartada, i en aquell moment la Guàdia Civil en cregué les seves declaracions sens més.

 

 

És força increïble que un home com Palanca es deixés atemorir per ningú, el mateix que s'enfrontava a policies i jutges, contrabandistes i polítics, i també als homes que van intentar robar-li la muntanya. S'enfrontava a tothom, i no tenia por de res ni de ningú; això ho va demostrar en vàries ocasions i tothom ho sabia prou. Per tant, la seva coartada de fugir per por, no s'aguanta per enlloc, o potser li va passar com a Lázaro i també tenia por que li carreguessin el mort a ell?

Amb aquests encobriments i l'evident pacte de silenci que hi ha al darrere, podem arribar a especular sobre un possible crim col·lectiu on hi va poder haver alguns participants materials, la resta els van encobrir i fins i tot ocultar de la policia, com en el cas de Lázaro que possiblement fou el mateix que el de Palanca, en la meva opinió, tots dos eren amagats al poble de Tor quan van matar Sansa, i s'hi van passar un parell de dies, moment de sortir per donar la cara a les autoritats. Tot plegat força sospitós si ho analitzem des d'aquest punt de vista, i de fet podria ser que les sospites inicials que Palanca i Lázaro fossin els assassins, no siguin del tot desencertades. De fet, per afegir una cosa més, les pubilles de Tor van declarar que l'assassí o assassins de Sansa era algú molt proper al seu entorn, un altre indici que encara ho pot fer més obvi. De totes maneres tot això només són especulacions i teories basades en opinions personals segons els fets, i no constitueixen una acusació cap a ningú dels esmentats, doncs no hi ha proves que demostrin aquesta teoria.





Bloc MMT

 

03 d’agost 2022

Tor i Fago: Contrastant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.
 
 
El dotze de gener de l'any 2.007 van assassinar Miguel Grima, polèmic batlle d'un poble del Pirineu aragonès anomenat Fago. Pel que sembla, tenia els veïns del poble enfrontats i dividits en dos bàndols; partidaris i detractors, uns el votaven i els altres no. Des que va guanyar les eleccions a l'alcaldia van arrencar els enfrontaments verbals, judicials, i fins i tot físics. El polvorí dels odis i rancúnies es va anar escalfant i escalfant, fins que va arribar el moment que, sense saber com, no es va poder contenir més i va esclatar d'una manera ben tràgica, enduent-se la vida de Grima pel davant. Els investigadors de la Guàrdia Civil es van passar mesos investigant sense cap resultat satisfactori, pel que van decidir començar a collar els veïns amb una pressió policial i judicial insuportable. Finalment, Santiago Mainar, cacic de Fago i principal enemic de Grima, va confessar ser l'assassí del batlle declarant-se únic autor del crim, desdient-se'n de la seva confessió signada a dependències policials una vegada passà a disposició judicial, argumentant que havia confessat sota pressions i coaccions de la Guàrdia Civil, que no van impedir que el jurat el declarés culpable de l'assassinat de Grima, sentenciant-lo així a vint anys i nou mesos de presó.
 



El cas de Fago es va tancar per una confessió d'autoria signada, però la Guàrdia Civil no va trobar cap prova prou incriminatòria per poder condemnar el suposat autor de l'assassinat, per tan podria donar-se perfectament el cas que els autèntics autors encara no hagin estat identificats, teoria que alguns investigadors encara sostenen a dia d'avui.
Fins aquí podrem trobar algunes semblances amb el crim, encara sense resoldre, de Josep Montaner a Tor l'any 1.995 i potser en podem intuir quelcom que podria haver esdevingut a tots dos casos: Un pacte de silenci.
Fixem-nos que a Tor tothom va declarar no haver vist ni sentit res els dies que se suposa van matar Sansa, cosa força estranya en un poble que es pot dir tenia vigilància veïnal gairebé les vint-i-quatre hores del dia per part d'una de les veïnes que era sempre a la finestra de casa seva, contemplant qui pujava i qui baixava, qui entrava i qui sortia, però casualment va declarar no haver vist ni sentit res sospitós durant els dies que els forenses calculen, podrien haver acabat amb la vida de Montaner.
 
 

 
De l'entrevista que manté Porta amb les pubilles de Tor el 1.997, no costa pas intuir que aquelles dones eren totes d'acord amb la versió dels fets i responien prou a la defensiva algunes qüestions incòmodes, fins que Porta va llançar a l'aire una pregunta que va precipitar la fi de l'entrevista, amb un missatge ben clar que no exigia cap paraula; una de les pubilles, de cop i volta, va llançar aigua per apagar el foc. Potser la va incomodar massa la pregunta? No se l'esperava? O potser havia de defensar un secret comunal, part d'un pacte de silenci?
De la mateixa manera que una part dels veïns de Fago podien haver-se conxorxat per assassinar l'alcalde, una part dels veïns de Tor podien haver fet el mateix per matar l'amo de la muntanya, en ambdós casos, sota pacte de silenci i si calgués, encobrint-se els uns als altres.
Aquesta teoria potser només romandrà com a tal, però trobo que no és descartable en cap cas, i val a dir que les similituds entre tots dos casos, són exageradament evidents. Casualitat? Les casualitats no existeixen, podria respondre qualsevol, amb escepticisme.
 
 

 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...