Salutacions i benvinguts al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors dels misteris de la muntanya de Tor.
Com ja sabeu, aquest passat dilluns vint-i-nou d'abril, es va estrenar per fi la tan esperada docusèrie de Carles Porta amb la que el seu equip hi ha estat (i continuen) treballant els darrers anys, i que tanta expectació per part dels afeccionats a aquesta sorprenent història ha despertat. Finalment, el títol de la producció és 'Tor, la muntanya maleïda', el mateix amb el que van batejar el reportatge del 30 minuts del 1.997 amb que Carles Porta ens va descobrir Tor i la seva complicada trama. Des d'aquest mitjà en volem fer una valoració i crítica des d'un context de coneixement previ de la història, al que en dedicarem aquesta entrada d'avui.
Per promocionar 'Tor, la muntanya maleïda' es va elaborar un tràiler que vam poder veure a diferents plataformes i xarxes socials, el qual ja ens anunciava que la docusèrie en qüestió gaudiria d'una presentació força espectacular en quan a mitjans audiovisuals i efectes d'imatge i so es refereix.
Com vam poder apreciar, han centrat la història en un dels quatre elements de la natura; el foc, el foc que ha d'estar encès per mantenir la propietat de la muntanya de Tor, i no perdre'n els drets ancestrals dels avantpassats fundadors del contracte de copropietat del 1.896. Per altra banda, si ens hi fixem, el foc també representa els enfrontaments, els odis, la guerra interna entre els veïns pel control de la seva propietat, una metàfora que també vam voler emprar per a la imatge del títol de capçalera d'aquest bloc. I és que a Tor, fa dècades i potser segles i tot, que el foc també és el que crema a dins de cada un d'aquells hereus i pubilles que han lluitat i patit per no perdre el que els seus avantpassats tant els havia costat de mantenir, i que mai no s'ho havien venut. És com si la pròpia muntanya de Tor estigués sempre encesa, en aquest malson d'enfrontaments i de mort que arriba als nostres dies en forma d'història, ara explicada com un conte a la vora del foc mitjançant aquesta sèrie documental de no ficció.
A més a més, el foc va marcar per sempre més la vida de les tretze famílies que vivien a Tor, en un moment convuls de la seva lamentable història. Va ser el foc provocat que va cremar la majoria de cases i pallers del poble durant l'enfrontament armat entre Maquis i la Guàrdia Civil l'any 1.944. Aquell incendi, recordem, va obligar la majoria de les famílies a abandonar el poble per sempre més, amb el que tot això podia arribar a representar per a la societat de copropietaris de la muntanya.
Amb el foc com a protagonista, també s'ha donat títol al darrer llibre de Carles Porta que complementa la docusèrie i viceversa, però aquest tema el deixarem per a tractar-lo exclusivament en una altra entrada, més endavant.
El tràiler promocional de 'Tor, la muntanya maleïda' ja ens deixa preveure també que la història serà explicada a la vora del foc, com ja comentàvem anteriorment, i amb aquest tipus de narració es trenca en part la típica fórmula que Carles Porta tenia per costum emprar a Crims, on des de la cadira d'un estudi de ràdio ens explicava cada trama criminal, en una atmosfera més freda però no menys seriosa que la que podem viure amb aquest avanç televisiu.
També veiem que es farà servir una maqueta del poble de Tor amb tots els seus detalls i, tal i com era fa temps el poble de les tretze cases; personatges, edificis, vehicles, llum a les cases, fum a les xemeneies... Una maqueta viva, podríem afirmar. D'aquesta manera, i barrejant les imatges de la maqueta amb les dels personatges reals, s'aconsegueix una atmosfera cinematogràfica personalitzada que encaixa d'una manera força encertada quan s'hi afegeix el so; la veu dels diferents implicats i la del propi Carles Porta, combinades amb les músiques i el tema principal de la docusèrie 'Mort qui t'ha mort?', realment encisador.
La promesa del tràiler de 'Tor, la muntanya maleïda' no s'esvaeix pas amb l'estrena del primer capítol d'aquesta impressionant producció que tot just acaba de començar. I podríem dir que d'una manera espectacular i sense estalviar recursos de cap mena. És d'aquelles produccions que s'han cuit a foc lent i amb ingredients d'alta qualitat, tenint-hi especial cura tant amb el sabor com amb la presentació, i per suposat amb l'excel·lent preparació i l'experiència contrastada d'un xef de trajectòria reconeguda en tots els àmbits audiovisuals com és Carles Porta.
En converses amb una persona encarregada dels continguts d'una de les productores que han fet possible aquest projecte, la seva principal preocupació fou que la sèrie no decepcionés, sobretot als que ja en tenim un cert bagatge d'aquesta història i ens en considerem incondicionals. Doncs des d'aquí cal fer-li saber que les expectatives han estat superades amb escreix, i que tot aquest temps d'espera ha pagat molt la pena, posant de manifest que s'ha aprofitat bé el temps emprat per a la producció d'aquesta docusèrie que de ben segur encara ens té molts secrets amagats. Encara que tot just hagi començat, el primer capítol ja apunta maneres del que ens espera. Esperem doncs no anar errats, que no és per res, i ja em perdonareu, però ben poques vegades ens hem errat quan hem fet alguna afirmació semblant.
Passant doncs a analitzar el primer capítol de 'Tor, la muntanya maleïda', titulat 'Un cadàver a Tor', ens adonem que el narrador, que també el podríem considerar ja de fet com un dels personatges necessaris de la història de Tor per raons obvies, ens fa una introducció d'aquesta trama encara desconeguda per a molta gent. Aquí cal fer un incís, només per comentar que aquest bloc el vam començar a escriure ara ha fet tot just un parell d'anys, i la veritat és que no ha deixat d'enganxar-hi afeccionats. Persones que no en tenien ni idea del que havia passat a Tor, o fins i tot gent que no sabien ni qui era Carles Porta. També s'hi han interessat des d'altres països, i a jutjar per les estadístiques del lloc, val a dir que Tor els ha enganxat, doncs aquests visitants s'hi han mantingut i fins i tot han anat augmentant. És ara que cal reconèixer però que el cas de Tor torna a fer-se mediàtic, doncs bé no podia ser d'una altra manera amb aquesta posada en escena, i més des de feia tants anys com esperàvem que Tor tornés per sorprendre'ns i continuar amb la investigació que Porta havia deixat encetada sense un desenllaç prou satisfactori per als seguidors del cas.
Tornant al primer episodi de la docusèrie, veiem que les imatges inèdites i els personatges que encara no havíem conegut, hi apareixen com si fes anys que ens esperen congelats en una cinta. Personatges que ja no se'ls presenta amb pseudònims o àlies, sinó que ara ja en sabem els noms reals i parlen davant la càmera. Podria ser perquè Porta consideri que el foc de Tor ja no crema tant com fa uns anys, com ara quan va escriure 'Tor, tretze cases i tres morts'. Ell mateix ha confessat alguna ocasió que sempre que enceta el tema, acaba tenint problemes i escenes indesitjades, sobretot amb alguns dels protagonistes de la història en qüestió. I de veritat que no és pas d'estranyar, a jutjar pel tarannà i la mentalitat d'alguns dels personatges que també hem comentat en aquest bloc anteriorment.
Porta ens explica com s'ha involucrat amb Tor i es fa evident l'obsessió personal que ha mantingut amb el cas del crim de Sansa durant tots aquests anys, possiblement el que més hores de son li ha restat durant gairebé trenta anys de la seva vida. En relació a això, i com a resposta a la qüestió gairebé obligatòria i automàtica que sorgeix inevitablement quan es toca el tema de Tor, el director de Crims no ens dirà pas qui creu que va assassinar Josep Montaner, quelcom que podríem ben bé assegurar que ha mantingut la flama encesa del foc de Tor per als aficionats a aquest univers. Ja al primer episodi ens proposa que siguem els mateixos espectadors que fem de jurat popular i decidim, segons les hipòtesis i proves que ens exposa, qui va poder acabar amb la vida de l'amo únic de la muntanya més disputada dels Pirineus i perquè.
Ha de ser força comprometedor donar una hipòtesi com la del crim de Sansa en públic, i més per a un periodista de la mida de Carles Porta, que ja va tenir problemes amb d'altres publicacions passades per aquest fet. Des d'aquí podem comprendre la seva proposta als espectadors perquè facin de jurat popular, com si d'un judici multitudinari es tractés, i decidim per a nosaltres mateixos la gran incògnita que, després de gairebé vint-i-nou anys, encara continua viva, però podria ser que no per massa temps més. També ho podríem veure com quelcom original i poc vist als documentals i serials d'aquesta categoria. Un fet més que ens sorprèn, però alhora es fa força engrescador com a un ingredient més per a enganxar-nos irremeiablement cada dilluns a la nit a la pantalla de TV3/3Cat.
Trobo que la originalitat sempre ha estat una faceta prou característica de Porta, i en aquest cas de Tor, tampoc no podia ser d'una altra manera, doncs tot al contrari.
Tornant als personatges inèdits que fins ara no havien sortit a la història de Porta sobre Tor, tenim Àlex Aguilera, el germà de 'l'Skin', Miquel Aguilera, que ja coneixíem del primer llibre de Porta, al que se li va canviar el nom a partir d'una edició per amenaces del propi Aguilera, rebatejant-lo com 'Olivella'.
Recordem que a Tretze cases i tres morts ens expliquen que Miquel Aguilera va aparèixer a Tor d'una manera inconcreta, i en canvi ara és el mateix germà que confirma com va anar en realitat. Perquè ara i no al llibre de Porta? Com és que ha romàs tot aquest temps a l'anonimat? I si el germà, Àlex Aguilera, coneixia el caràcter tan complicat i els antecedents violents de Miquel Aguilera, perquè el va fer pujar a Tor? Són qüestions que fins ara no hem vist satisfetes al primer capítol, però pel que sembla podria ser que romanguin sense resposta.
 |
| Extracte de 'Tor, tretze cases i tres morts' de Carles Porta. |
Porta també ens narrava a la seva primera obra sobre el crim de Tor, que Miquel Aguilera s'havia allotjat a Casa Sansa davant la sorpresa dels altres 'hippies', sobretot la de Gregori de Aulestia, que era l'únic empadronat a Casa Sansa de Tor, malgrat que no hi residia. Ara ens diu en canvi, que 'l'skin' es va ficar a casa de Josep Montaner emprant males arts; enganyant el vell amb vehicles robats que feia servir com a moneda de canvi per a satisfer la renda del seu allotjament a l'habitatge del Ros. Afirmació que en realitat, ens reitera el seu propi germà, Àlex Aguilera, que no sembla que tingués massa animadversió pel seu propi germà gran per considerar-lo com un delinqüent, encara que li dolgui confessar-ho.
En aquest primer capítol podem escoltar també el testimoni de Xavi Carbonell, personatge que ja havia fet acte d'aparició al llibre de Porta. A la tanda de testimonis dels 'hippies' s'hi afegeix en Gregori de Aulestia, entrevistat per aquest bloc fa gairebé un any, i del que cal destacar-ne un detall que creiem important. Fixem-nos i recordem el seu testimoni al 30 minuts de TV3 del 1.997, i contrastem un detall que ens va fer saber a l'entrevista, i que ara, a la sèrie, explica d'una altra manera, reconeixent que Sansa va ser arrossegat fins a la cuina de la casa familiar, com si l'hagessin matat a una altra banda. A l'entrevista que hi vam mantenir l'onze de maig del 2.023, sense haver-li demanat i mentre hi manteníem una conversa força relaxada i desenfadada, xerrant una mica de tot, però sobretot dels temes preferits per Gregori, va passar ell mateix al tema de l'escena del crim de Sansa, confiant-nos que a la cuina a on es va trobar el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor, encara hi havia el bastó o el tronc amb que suposadament van copejar-lo al cap, provocant-li un traumatisme cranioencefàlic recollit a l'informe de l'autòpsia. Paral·lelament, reconeixia la seva opinió que el seu amic i mentor va ser assassinat a l'interior de la seva pròpia casa, concretament a la petita cuina improvisada, on en aquells moments negava que el cos l'haguessin arrossegat, contrastant amb el que testifica a la sèrie, on comenta que si que el deurien arrossegar mitjançant el fil elèctric que se li va trobar al cadàver embolicat al coll, causa molt provable de la mort.
Cal tenir en compte que Gregori de Aulestia fou entrevistat per Carles Porta i el seu equip abans que per aquest mitjà, i també és important que sabeu que quan vam fer el primer contacte ens va demanar si estàvem interessats només en el crim de Sansa o en la història en general de Tor, doncs si hagués estat només per la part més fosca de Tor, possiblement no ens hauria posat atenció ni ens hauria obert les portes de la seva llar com ho va fer. Així doncs, podem pensar que Gregori de Aulestia va donar un testimoni a l'equip de Porta i un de diferent a aquest bloc perquè potser es trobava sota un compromís i sota la pressió d'una entrevista amb càmeres, llums, i micros a sobre? Podria ser que més relaxat, i davant d'una sola persona, sense càmeres, ni micros, ni cap aparell que en principi el podria haver incomodat i potser posat nerviós, hagués parlat d'una altra manera? Podria ser factible, però davant l'evidència de les taques d'arrossegament al terra de l'escena de la troballa del cadàver de Sansa, ho veig, com a mínim, poc creïble, i més quan el propi Gregori ho va veure i ho va viure en persona, doncs va ser testimoni de la troballa del cos del seu amic Josep Montaner Baró, Sansa.
Sigui com sigui, deixarem aquest tema per més endavant, doncs bé s'ho val dedicar-li una entrada exclusivament per a ell sol.
Com ja havíem llegit i escoltat al primer 'Tor tretze cases i tres morts' i al podcast de Porta, ens menciona una nota manuscrita que se suposa fou cosa de Miquel Aguilera abans de marxar de casa Sansa, trobada per la Guàrdia Civil en un escorcoll a la casa del crim. Les dades que ens donaven al podcast i al llibre eren que la mateixa l'havien signada amb dues dates diferents; 21 i 22 de juliol del 1.995. Doncs bé, ara sabem, gràcies a la sèrie, que segons la investigació de Porta se suposa que la part escrita el dia 22 es va fer amb una altra lletra, podem presumir que potser pel puny d'una altra persona diferent a Miquel Aguilera. Aquest tema de la nota va exculpar Miquel Aguilera del crim de Sansa, segons interpretacions del jutge instructor del cas, el mateix que, recordem, feia només cinc mesos havia donat a Sansa la propietat exclusiva de la muntanya de Tor, doncs la pròpia Guàrdia Civil ja en tenia un mòbil, una prova, i un sospitós de l'assassinat de l'amo de la muntanya. Podria ser que la nota fos escrita per una tercera persona per inculpar Miquel Aguilera de l'assassinat del vell Sansa? Per altra banda també podria ser que el propi Aguilera estigués d'acord amb una altra o amb unes altres persones per escriure la nota com a coartada o potser com a objecte d'exculpació de l'autoria del crim? No ens volem estendre massa en aquest tema, doncs ja en vam escriure una entrada al respecte, tot i que considerem que també paga la pena actualitzar-ne la del 19 de maig del 2.022 perquè ara en tenim noves informacions al respecte, i possiblement en tinguem encara més a mida que avanci la sèrie.
Aquest primer capítol es dedica a la hipòtesi de Miquel Aguilera com a primer sospitós del crim de Sansa. Totes les proves i testimonis contra ell han quedat clars, i a manca de que s'hi torni a incidir en el tema, aquest sospitós podria ser vist per a sentència, la sentència popular que cadascú dictarà quan haguem vist l'exposició de tots els sospitosos i totes les hipòtesis de Carles Porta en gairebé trenta anys d'investigacions, i que, recordem, encara continuen per al muntatge dels capítols set i vuit d'aquesta docusèrie.
Així doncs, us esperem la setmana vinent en una altra entrada on farem la valoració i donarem el nostre parer respecte del segon capítol de 'Tor, la muntanya maleïda'.
Imatges emprades: TV3/3Cat, Editorial La Campana/Carles Porta, Jens Stoermer, Bloc MMT.
Bloc MMT
