Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrevista. Mostrar tots els missatges

19 de novembre 2023

El 'Making-of' del Podcast 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a la MMT.

En aquesta entrada, hem volgut recuperar un vídeo del programa 'Tot es mou' de TV3 on van entrevistar Carles Porta en relació al podcast que, l'any 2.018, va produir en col·laboració amb Catalunya Ràdio. Al mateix vídeo hi podem veure una mica de 'making-of' del podcast, o el 'com es va fer', mentre entrevisten el seu productor. Hi ha una cosa que cal destacar i és com respon a la qüestió que ja s'ha fet inevitable quan es parla de Tor i la seva història: Qui va assassinar Sansa? Fixem-nos que Porta es dirigeix a una persona mentre mira a càmera com si la conegués, fent-li saber que el crim ja ha prescrit i que per tant ja no hauria de pagar per la mort de Josep Montaner, Sansa, mentre el convida, o la convida, a sortir a parlar i a confessar el crim.
 
 

 
Des d'aquest mitjà, continuem creient que Porta no diu qui pensa que és l'assassí de Sansa per interessos econòmics i personals, cosa que de fet ja va reconèixer al seu moment en una entrevista de ràdio: "El secret de Tor l'explicaré. Però encara no, que val diners". Així també deia en una altra entrevista que Jordi Riba Segalàs, Palanca, era un home incivilitzat: "Carles Porta: El Palanca era un home per civilitzar". També cal destacar, en relació a la darrera entrada al bloc, que la 'docusèrie' 'Tor, la muntanya maleïda' que ha estat ja protagonista d'algunes entrades a aquest mitjà, s'hauria d'haver estrenat l'any 2.021!: "Carles Porta: A Tor hi veurem el Palanca en plena acció i un sopar de la família monster". Sembla que aquest ajornament tan llarg de l'estrena de l'esperada 'docusèrie' de Tor, ha estat provocat per l'èxit rotund de la sèrie 'Crims' produïda per Porta, i sobretot i especialment, pel cas del crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que recentment va estrenar sèrie a una coneguda plataforma d'streaming, segons va declarar el mateix Porta.
Així doncs, els aficionats a la història del poble de les tretze cases, encara haurem d'esperar una mica més per poder descobrir aquesta sèrie que de ben segur no ens decepcionarà.
Ara us deixem amb el vídeo que protagonitza l'entrada d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, que podeu visualitzar tot seguit:
 
 
 

 
Us recordem que podeu escoltar el podcast de Carles Porta 'Tor, tretze cases i tres morts' al següent enllaç:

 
 
Bloc MMT

 

18 de setembre 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.964, el president de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa, engega el projecte de la carretera que ha d'unir la muntanya de Tor amb La Massana, al Principat d'Andorra, culminant així una de les seves principals empreses per comunicar Tor i el Pallars Sobirà amb el petit país dels Pirineus. Sansa pretenia portar a aquell racó de món prosperitat i riquesa, creient que l'obertura de la pista forestal a través de finques de la seva propietat seria positiva per a fer repuntar l'economia del poble i de la comarca, força deprimits tan social com econòmicament des de sempre.
Les obres es van fer amb un acord inicial de la majoria dels copropietaris de la muntanya, satisfent els honoraris del contractista i les despeses de l'obra amb diners procedents de l'aprofitament forestal de la pròpia finca de la muntanya de Tor.
 
 
 A l'esquerra, Antoni Comes amb Palanca als anys 60. A la dreta, a una fotografia actual. (Fotografia: Núria Comes).

 
Sansa va recórrer als serveis de l'empresa d'obres públiques i privades que regentava l'Antoni Comes, el protagonista de l'entrada d'avui, per a realitzar la carretera o pista forestal en qüestió. De seguida, Palanca, va fer perillar l'avançament de l'obra i la maquinària pesant amb la que s'anava obrint el pas pel mig del bosc de la muntanya de Tor, al cantó de Pleià. Amenaçava amb que calaria foc a les màquines de nit, davant el mateix Comes i d'altres testimonis que van escoltar-ne les seves amenaces, amb el que el propi Comes advertí Palanca que ja les vigilaria prou aquelles màquines durant tot el temps que durés l'obra, doncs si alguna vegada els passava quelcom que evidenciés sabotatge, tots els presents podrien testificar per les amenaces d'atemptat de Jordi Riba contra la maquinària d'Antoni Comes i la seva empresa. Segons ens explica l'Antoni, mai no els va passar res a les seves màquines, mentre riu per sota el nas i s'omple d'orgull en recordar com va fer que el mateix Palanca es veiés obligat a menjar-se les seves pròpies paraules.
A Josep Montaner també va haver d'aturar-lo alguna vegada, com ara quan la Guàrdia Civil va paralitzar-los l'obra i no els permetien de fer-ne avançar les màquines amb les que obrien el camí per manca d'un permís. Sansa va advertir a Comes que si no continuava fent avançar la maquinària, no li pagaria ni un ral. Comes li va fer entendre que era l'autoritat que li havia donat l'ordre d'aturar-se, i que encara que el fes fora, si en posava algú altre al seu lloc, es trobarien exactament amb el mateix problema.
Malgrat les tensions viscudes, l'Antoni Comes ens assegura que mai no hi va haver cap picabaralla greu, i que mentre avançava l'obra i una vegada acabada, sempre va mantenir la seva amistat amb Sansa i Palanca.
 


Josep Montaner anà a fer el servei militar a l'Àfrica, a on conegué comandaments militars d'alta categoria amb els que va forjar-se una bona amistat. Afecció que va continuar fins després d'haver-se llicenciat a l'exèrcit de terra espanyol.
En plena dictadura franquista, els permisos d'obres a prop de la frontera es veien afectats per una normativa força rigorosa, i en calia un d'especial quan s'arribava a mil metres de la línia fronterera.
El capità de la Guàrdia Civil de Tremp presumia que ben pocs coneixien aquesta llei, i donava per fet que Sansa no en deuria saber ni la seva existència, però el cacic en tenia tots els permisos i un de més. Davant la sorpresa del capità, va començar una picabaralla entre tots dos que Sansa solucionava visitant els seus amics militars poderosos de Madrid i de Barcelona. Cada vegada que el capità li feia aturar les obres, Sansa desapareixia uns dies i tornava amb un permís que venia de més amunt de la cadena de comandament del capità de la Guàrdia Civil que li feia la guitza.
L'obra avançava segons les previsions, fins que es van començar a trobar rocall dur i va caler fer servir dinamita, i altra vegada la Guàrdia Civil va aturar els treballs quan van comprovar que cap dels artificiers no en tenien la llicència corresponent per a emprar els explosius, tal i com n'exigia la llei. Montaner i Comes es van anar a informar ràpidament amb l'amo del polvorí que els subministrava els explosius. Aquest va concloure que havien d'adreçar-se al Departament de Mines de Barcelona, a on s'hi van inscriure aprovant satisfactòriament les proves exigides per al carnet d'artificier, que van presentar a les autoritats corresponents per tal de poder continuar amb l'obra de la carretera sense més entrebancs.
 
 

 
Un any més tard, la pista forestal que comunica Tor amb La Massana, ja era acabada i oberta al trànsit rodat, mentre a la banda andorrana les obres per connectar la carretera de Sansa amb la del Principat, anaven endarrerides.
Les autoritats espanyoles i andorranes van arribar a un acord a una reunió organitzada per Sansa, a on es comprometeren de fer una via de comunicació prou ampla per comunicar la comarca del Pallars Sobirà amb Andorra. Les autoritats andorranes van acomplir l'acord, construint una carretera d'alta muntanya de set metres d'amplada; asfaltada, i convenientment senyalitzada. Per la banda espanyola encara s'espera avui dia una resposta, doncs mai no es va acomplir l'acord d'aquella reunió.
La resta ja sabem com va acabar. Pel camí de Pleià hi han passat mercaderies de contraban de tot tipus, durant dècades, turistes, ramaders, 'hippies', i policies, possiblement també algun fugitiu, i fins i tot, podria ser, algun terrorista de la ja extingida banda E.T.A.
 
A continuació, l'Antoni Comes ens explica algunes anècdotes viscudes a l'obra del camí de Pleià.
Els guàrdies civils que vigilaven l'obra havien de pujar cada matí caminant des d'Alins, doncs no disposaven de cap vehicle per al servei. El mateix Comes els va oferir que l'acompanyessin amb el seu 'Jeep', cosa que encara avui dia li agraeixen.
Recorda com Rubén Castañer es passejava amb un 'buggy' per la carretera acabada de fer, amb un subfusell automàtic a sota del seient, justificant-se amb que els seus enemics li podien parar una emboscada i tots anaven sempre armats. L'Antoni Comes es quedava perplex davant d'aquesta actitud, i mai no la va arribar a comprendre.
Quan van arribar a tocar ja la banda andorrana amb les màquines, fent camí, es va girar mal temps i van baixar les temperatures sobtadament, començant a nevar d'una manera continuada. Comes recorda com Castañer es va dirigir cap a l'estació d'Arinsal de la que ell mateix n'havia estat concessionari, per a demanar-los roba d'abric per al personal de l'obra que no anaven convenientment equipats. Va tornar al cap d'una estona amb equipaments per a la neu. Tothom va quedar alleujat i agraït a Castañer pel seu amable gest.
 
I ja per acabar, l'Antoni Comes ens diu la seva hipòtesi sobre el crim de Sansa. Creu que van ser la parella de 'hippies', Josep Mont i Marli Pinto, els assassins de l'amo de la muntanya de Tor, acceptant doncs com a vàlida la versió de l'Antonio Gil José que acusava la parella de perduts de La Seu d'Urgell.
 



Bloc MMT


 

24 d’agost 2023

Palanca als Matins de Josep Cuní

Salutacions i ben trobats sigueu a aquesta nova edició, després de la pausa de descans estiuenc del bloc.

En aquesta ocasió, us portem un vídeo enregistrat al programa 'Els matins de Josep Cuní' l'any 2008, al que va recórrer Palanca per denunciar la situació a la que es trobava després de cinquanta anys de plets, persecució criminal, i injustícies de les administracions contra ell, com va ser el tall de llum que va patir a Casa Gallart d'Alins, a on hi va néixer i hi vivia mentre era a la vall en funció de la transhumància del seu bestiar.
Ens parla també del periodista Carles Porta i la seva relació amb ell, del tema de Castañer i de Sansa amb el projecte de les pistes d'esquí, de la seva hipòtesi dels assassins de Sansa que Porta no va voler escoltar, de les seves malalties, i de la petició que fa al programa demanant un advocat que el defensi davant els plets que encara té actius, a canvi de la seva part de la muntanya de Tor, entre d'altres temes d'interès.
Entrant a valorar l'entrevista que li fa Cuní, creiem que el convidat no és tractat amb prou respecte ni amb cap mena de condescendència, tenint en compte que Palanca es trobava malalt en aquell moment, i el seu estat de nervis es fa prou evident a mida que avança el programa, i mentre es va defensant de les acusacions que li van caient com si fossin bombes d'aviació, sense cap mirament, i amb una manca de respecte notori, tot i les disculpes reiterades del director del programa.
Us deixem amb el vídeo i, podeu fer-ne els vostres comentaris al respecte si ho trobeu pertinent.
 
 
 

 
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 
 

12 de maig 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, a una nova i ben especial entrada.

Aquesta vegada us portem la crònica d'un dels personatges imprescindibles de la història més recent de Tor i els successos que tots ja coneixem. Tal i com indiquem al títol, el protagonista d'aquesta edició és Gregori de Aulestia, conegut també com un dels "hippies" de Tor, possible i certament el preferit de Josep Montaner, un reconeixement que no es va produir pas per l'atzar.
Gregori ens rep amb hospitalitat i cordialitat a la seva actual llar; un Santuari situat al bell mig del bosc, a sobre d'un turó proveït de característiques estratègiques a l'època en que fou construït el castell mig enderrocat i del que només en queda una torre de defensa, prou ben conservada, que data del segle VI A.C., que forma part del recinte de l'ermita-Santuari del que en té cura i a on es refugia el nostre protagonista d'avui.
 
 

 
Format com a teòleg i arqueòleg, però que mai no va ser ordenat sacerdot ni té previst exercir-hi, segons ens explica, també és un gran filòsof per vocació i afició, cosa que es fa prou evident mentre hi conversem. Ens confessa tímida i humilment els seus orígens nobles per part de la saga del seu progenitor; Aulesti, provinent d'una casa noble del País Basc. És doncs un aristòcrata intel·lectual que ha viscut la vida com li han marcat els seus propis criteris, sempre regits per la senzillesa del seu esperit aventurer i explorador.
Ha viatjat per tot el món, descobrint i convivint amb d'altres cultures, coneixent i participant a diferents societats. Fou empresari al sector hoteler a la ciutat de Barcelona, d'on és natural, fins que l'embruix de Tor el va atrapar irremeiablement.
En una de les seves rutes per Andorra, pilotant el seu antic 'Jeep Willys', i acompanyat per un amic d'aventures, van ingressar a la muntanya de Tor sense ni adonar-se'n, desorientats i creient que encara es trobaven a terres andorranes.
A l'arribar a l'alçada de Casa Sisqueta, Josep Montaner va adonar-se de la presència dels nous exploradors i els va convidar a prendre cafè a la fonda del poble. Mentre xerraven, Sansa els va explicar on havien anat a parar exactament, i les peculiaritats d'aquell especial indret.
Gregori de seguida va quedar seduït per la muntanya misteriosa i els seus estranys personatges,i no va trigar pas massa temps a afegir-se als habitants del poble de les tretze cases.




Es va guanyar ser empadronat a Casa Sansa de Tor, i se li va concedir el dret de viure a les bordes de Sansa, al camí de Pleià, on fins i tot hi passava alguns hiverns guanyant-se el respecte dels pobletans, inclosos els cacics de les tres cases més poderoses de Tor.
No va trigar massa a col·laborar amb els assumptes de la societat de copropietaris, fins al punt que Sansa sempre el presentava com el seu secretari personal. De fet sempre solia fer de mitjancer entre els enemistats cacics i altres socis de la muntanya que no tenien un tracte cordial entre ells. Gregori tenia prou coneixement com per no prendre partit de cap bàndol, aleshores enfrontats per interessos i per odis ancestrals, doncs tot ben al contrari, sempre mirava de posar-hi pau entre els enemics i col·laborar-hi per intentar tirar endavant aquella comunitat tan convulsa.
El nostre protagonista ens explica el projecte que tenia Sansa una vegada fou sentenciat amo únic de la muntanya de Tor, quan el projecte de les pistes d'esquí ja havia estat descartat, com ja sabem. Ens defineix el seu mentor com una mena de visionari idealista, avançat al seu temps i a la zona rural que el veié néixer i créixer, mentre desenvolupava la manera de fer prosperar aquell racó inhospitament remot del Pirineu lleidatà.
Pel que ens explica, a Sansa se li va acudir el projecte d'engegar un parc natural privat com els que havia vist a d'altres països més desenvolupats, durant els seus viatges d'investigació per l'estranger. Gregori el va recolzar automàticament, agafant els estreps com a secretari i gestor d'aquella empresa que pretenia ser un referent a tota Europa.
Havien aconseguit arribar a una entesa amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i amb l'aleshores Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, així com amb el Bisbat de La Seu d'Urgell, amb els que s'hi hauria format un consorci d'explotació del parc, moment on ens fa saber que Palanca no va oferir la seva part de la muntanya a aquesta entitat, sinó que va ser a l'inrevés; se li va fer una oferta de set xifres ja en Euros que va refusar sense miraments, un motiu més pels que es va desestimar el projecte que era enfocat com a més respectuós amb el medi ambient i amb l'ecosistema de la muntanya de Tor que no pas el de les pistes d'esquí i la conseqüent urbanització de la zona. Una vegada mort Sansa es va mirar de seguir el projecte amb l'hereu de la propietat, el seu germà Rosendo, que també es va fer enrere davant la decepció del nostre entrevistat, així com també ho van fer d'altres copropietaris que seguien l'exemple dels influents cacics.
 


El projecte del parc natural privat hauria comptat amb animals originaris de la prehistòria ja extingits segles enrere a la zona, reintroduïts des de països autòctons, on Sansa hi havia anat per saber on s'hi haurien de fer els tractes i amb qui per tal d'adquirir-ne els exemplars. Aquesta idea va sorgir a ran de la troballa de les pintures rupestres a una cova situada a l'altra banda de la frontera francesa, on s'hi poden veure les espècies que habitaven la zona a la prehistòria, com ara bisons, cérvols, aurons, etc.
Desanimat amb els continus estirabots dels copropietaris de la muntanya de Tor per poder fer-la prosperar i tirar-la endavant amb algun projecte econòmicament prou viable, Gregori de Aulestia decideix abandonar Tor per sempre més, posant fi a més de catorze anys d'implicació amb aquesta propietat i els seus amos.
Un altre projecte més que tenia previst Sansa segons ens comenta Gregori, era el d'engegar un hotel rural d'alta muntanya proveït d'unes instal·lacions luxoses dirigides a persones amb un alt poder adquisitiu, anomenats també 'VIPS'. L'hotel s'hauria batejat amb el nom de Principat de Tor, doncs Sansa creia en la possibilitat d'independitzar Tor i la seva muntanya, creant així un nou petit principat semblant al d'Andorra, país que sempre havia admirat i venerat per la manera com l'havien fet pròsper i ric.
No podem evitar comentar a Gregori la nostra sorpresa pel fet que un home com Josep Montaner nomenés administrador de la muntanya de Tor una vegada la sentència el va declarar amo absolut, a Josep Mont Guitart, un delinqüent de poca volada de La Seu d'Urgell, que també convivia a les bordes de Sansa amb els altres "hippies", i que fou empresonat durant catorze mesos i sis dies juntament amb la seva parella sentimental, Marli Pinto Gomes. La sorpresa decepcionant inicial es converteix en sorpresa alleujant quan el nostre entrevistat ens fa saber que Josep Mont mai no va ser nomenat administrador de la muntanya de Tor ni de cap altra empresa ni propietat relacionada amb Josep Montaner. Simplement era quelcom del que anava presumint per fer-se l'important, però res més.
 



Gregori també ens parla de Boro, amic i company d'aventures i desventures a la muntanya de Tor, que malauradament va traspassar fa uns anys per culpa d'una malaltia.
Boro s'havia dedicat al contraban sobretot de tabac, i era prou conegut a la comarca i a Andorra per les autoritats policials que en controlaven el tràfic de mercaderies irregulars, com ara pel sergent Uclés de la Guardia Civil, conegut amb el pseudònim de 'Yanes' a l'obra de Carles Porta. Sembla que Uclés es va veure implicat a la persecució d'un vehicle sospitós de transportar contraban, on presumptament hi anava Boro. Durant la persecució el vehicle de la Guardia Civil es va accidentar i Boro va aturar el vehicle que conduïa carregat de tabac per auxiliar els agents de la patrulla estavellada. El seu acompanyant va fugir i els agents de la Guardia Civil van poder sortir del seu vehicle il·lesos. Aleshores, davant la sorpresa d'Uclés, que va amenaçar Boro de detenir-lo, finalment el sergent el va perdonar pel seu acte de noblesa i el va deixar marxar lliurement.
Unes altres anècdotes que ens explica Gregori a la muntanya de Tor són les següents:
Un dia d'hivern que va decidir anar a l'ermita de Sant Ambròs de Tor, edifici al que Gregori hi té especial admiració i li havia sorgit el titànic projecte de restaurar-la amb el consentiment de la propietat, el va sorprendre el torb, fenomen meteorològic imprevisible i de vegades mortal a l'alta muntanya. Totalment desorientat i esperant-se el pitjor, el seu gos llop 'Llopinski' el va salvar d'aquella caòtica situació. Gregori es va traure el cinturó i li va lligar al coll del 'Llopinski', i el gos el va conduir sense perdre's ni una sola vegada capa a casa, cap a la borda de Sansa a la finca de Pleià.
 
 
 

 
En una altra ocasió, durant un dels hiverns que Gregori passà a la borda de Sansa a Pleià, hi hagué una gran nevada que provocà l'acumulació d'alguns metres de neu a la muntanya de Tor i rodalies. L'aleshores batlle d'Alins tenia coneixement que el nostre protagonista era a aquella propietat de Sansa i amoïnat pel seu estat avisà els serveis d'emergències que hi van enviar un helicòpter per mirar de rescatar el presumpte incomunicat. La sorpresa de Gregori quan va sentir i veure l'aparell que pretenia aterrar a prop de la borda on vivia va ser absoluta. Els va fer indicacions per que la maniobra s'efectués amb èxit i quan van aconseguir aterrar la sorpresa va ser de l'equip de rescat, doncs el muntanyenc els va dir que ell no en tenia cap d'intenció d'abandonar casa seva i que no necessitava l'auxili de ningú; hi tenia prou menjar, aigua, i llenya. No s'ho podien creure, i li van comunicar la intenció d'evacuar-lo d'allà per la força si no s'hi avenia, però Gregori es va negar en rodó a marxar de la borda i li van voler fer signar un document on refusava l'auxili dels serveis de rescat. Gregori va signar i finalment l'helicòpter es va enlairar i abandonà la muntanya.
Una altra anècdota prou curiosa que ens comparteix es va produir quan va acceptar una juguesca amb Palanca. Aquest li va oferir quatre cavalls si Gregori s'hi passava tot l'hivern a Tor sense marxar-hi ni un sol dia. Quan va arribar la primavera, Gregori va reclamar el deute a Palanca, doncs s'hi havia passat tot l'hivern de manera continuada, fins a la primavera. Palanca li digué que els triés ell mateix i així va ser. Al cap de pocs dies, Lázaro li va reclamar els cavalls i Gregori li va explicar la juguesca que havia guanyat a Palanca. Lázaro li va dir que li semblava correcte i el va felicitar per la proesa, però resultà que els cavalls que Palanca va donar a Gregori, no eren de la seva propietat.
 
 
 
 
 
Per acabar l'entrevista, Gregori ens explica la seva teoria sobre el crim de Sansa. Una teoria gens menyspreable pels seus convincents arguments i perquè es va veure implicat directament a la descoberta del cos de l'amo de la muntanya de Tor, el seu amic i mentor.
Malgrat això, ens reservem aquesta valuosa informació per a una nova entrada on mirarem de reconstruir els fets d'aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, segons l'inestimable testimoni d'aquest protagonista d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic bloc especialitzat en la història d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.
 
 
 

 


29 d’abril 2023

Recuperem una Entrevista a Carles Porta i al Desaparegut Guillem Areny, Ex-Consol Andorrà

Salutacions, seguidors del misteri. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició al bloc La MMT.

En aquesta ocasió, i per ampliar la base de dades gràfica del bloc, hem volgut recuperar una entrevista enregistrada en vídeo per al programa Dues Cares, presentat per Albert Roig l'any 2.006, i afegit a l'espai de les memòries d'arxiu d'Andorra Difusió.
Trobem totes dues entrevistes prou engrescadores i rellevants per fer-ne esment i afegir-les al nostre mitjà, doncs l'entrevistador, Albert Roig, proposa unes qüestions força interessants a tots dos entrevistats, tot i que cal tenir en compte que es tracta d'un treball de l'any 2.006; tot just quan Carles Porta acabava de presentar la seva obra literària 'Tor, tretze cases i tres morts', llibre que com ja sabem va despertar les crítiques d'uns, però les felicitacions de molts d'altres.
Cal subratllar-hi la participació del ja desaparegut Guillem Areny, polític destacat al Principat d'Andorra, que ocupà càrrecs tan importants com foren el de Conseller General i el de Cònsol de la Parròquia de La Massana. Recordem que Areny visqué en persona l'accidentat dinar inaugural de la carretera que pretenia comunicar Andorra i La Massana amb el Port de Cabús, a les portes de la comarca del Pallars Sobirà, entrant per la muntanya de Tor. Conegué i tractà també amb els populars cacics i altres personatges de la història de Tor, temes que comenta a l'entrevista que ens ocupa, i que podeu veure a continuació des d'aquí i des del nostre canal a YouTube:
 
 
 


Vídeo descarregat des del lloc web d'Andorra Difusió. https://cutt.ly/N5SUjFl

Us convidem a fer els vostres comentaris al respecte d'aquesta entrada.

 


22 d’abril 2023

Entrevistem Pedro Blasco, l'Escriptor de les Memòries de Rubén Castañer

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc del misteri de la muntanya de Tor, La MMT.

Els que seguiu el bloc assíduament, ja sabreu que estem en contacte amb la filla del desaparegut Rubén Castañer Ejarque, Amanda Castañer, i el seu amic personal Pedro Blasco, l'escriptor de les seves memòries.
Castañer, un dels protagonistes necessaris de la història dels esdeveniments de Tor que tots coneixem per la única versió dels fets que s'ha vessat a l'opinió pública que va convertir aquest personatge en un 'mafiós' sense escrúpols, i com ell mateix deia; 'I de tot el que m'han volgut dir'. Tanmateix tindrem una segona visió alternativa a la que fins ara teníem com a única versió oficial dels fets de Tor, i això serà a les memòries de 'l'home del grapat de dòlars', escrita pel seu amic Pedro Blasco, a qui hem pogut entrevistar recentment i dediquem aquesta entrada.

 
 
 
 
Pitjant el següent enllaç podreu llegir l'entrevista al col·laborador del bloc i escriptor del llibre de Rubén Castañer:
 

Entrevista a Pedro Blasco per al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor

 


 

11 de març 2023

Ens Entrevistem amb el President Pujol

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

En ocasió de la presentació pública del llibre 'L'última Conversa', de Jordi Pujol, l'editor del bloc ha tingut l'ocasió d'entrevistar-se breument amb el M.H.P., i comentar la seva relació amb el tema de Tor.
El Periodista Carles Porta, a 'Tor, tretze cases i tres morts', hi menciona, segons li explica el mateix Rubén Castañer, que aquest va tenir una trobada amb Pujol al parlament de Madrid, on se suposa li va exposar la problemàtica de Tor, i el projecte de les pistes d'esquí, el qual li era sabotejat contínuament.
 



Segons el propi Jordi Pujol, en declaracions directes a aquest mitjà, mai no va tenir res a veure amb el tema de Tor ni amb cap dels seus implicats, tot i que en recordava perfectament els fets malgrat els seus noranta-dos anys d'edat actuals. Això contrastaria també amb la notícia que algun mitjà se'n va fer ressò al seu moment, com per exemple La Vanguardia amb el titular 'El Ayuntamiento quiere que se solucione la problemática de Tor', notícia ja publicada i comentada anteriorment al bloc, on segons sembla, Palanca anà a Barcelona cercant les màximes autoritats del Govern Català, tractant així de posar fi a la problemàtica de la muntanya de la discòrdia, i pel que sembla finalment no ho va aconseguir.

 
 



 


23 de febrer 2023

Entrevistem Amanda Castañer, la Filla de Rubén Castañer

Salutacions i benvinguts al bloc, seguidors del misteri de la muntanya de Tor.

Aquesta vegada us portem al bloc l'entrevista que li hem fet a la filla de Rubén Castañer, l'Amanda Castañer, que està impulsant les memòries del seu pare en un llibre que ja hem comentat en altres entrades en aquest mitjà, i que segons expliquen ella mateixa i l'escriptor, Pedro Blasco, no deixarà ningú indiferent.
A continuació us deixem amb l'entrevista on podreu veure que Rubén Castañer no va ser la persona que es va vendre a la literatura i als mitjans de comunicació, cosa que s'acabarà d'esclarir a les seves memòries.
 

Pitgeu el següent enllaç per llegir l'entrevista:

Entrevista a Amanda Castañer per al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.








16 de febrer 2023

Entrevisten Carles Porta a YouTube: La Sèrie de Tor Tindrà 8 Capítols

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la MMT, seguidors del misteri.

Fa pocs dies un popular 'youtuber' va entrevistar el periodista Carles Porta, que en una extensa entrevista de més de quatre hores, va parlar breument sobre la sèrie que està preparant sobre Tor, del que ja ens en vam fer ressò en altres ocasions (13/06/2022 i 17/06/2022). Segons diu, serà presentada com un 'True Crime', intuïm que dins el format del programa que ha fet tan popular Porta, Crims, i tindrà vuit capítols i no sis com s'havia barallat en un principi.
No ha parlat de dates però se suposava que podríem veure aquest treball el mes de març vinent, tot i que encara no ha estat anunciada pel mitjà on serà emesa, TV3.

A continuació en podeu veure el fragment del moment de l'entrevista on el periodista en fa l'anunci:
 
 

 
I parlant de YouTube, us recordem que el blog La Maledicció de la Muntanya de Tor també té presència a aquesta xarxa social. Podeu visitar el canal al següent enllaç: https://cutt.ly/c3HDKBC

 



17 d’abril 2022

Palanca, distribuïdor del llibre 'Tor, tretze cases i tres morts'

Encara que el títol de l'entrada soni una mica surrealista, no, no ens hem tornat bojos.

Pel que sembla, el 'Patter' de Tor, Carles Porta, ens explica en una entrevista a 'Anika Entre Libros', que en Palanca comprava els exemplars del seu llibre 'Tor, tretze cases i tres morts' a preu de cost, i els distribuïa per bars i zones del Pirineu. Sembla que va esdevenir el principal venedor del llibre al Pirineu. La veritat és que deuria ser una situació força sorprenent, que et vingués el mateix Palanca en persona a oferir-te el llibre, doncs no m'imagino aquest personatge (EPD) fent de venedor ambulant, encara que si m'hi hagués trobat no m'hi hauria negat a comprar-li el llibre i els exemplars que calgués, per si de cas...

A l'entrevista, del 2.008,  en Porta comenta que té prou material per escriure un altre llibre sobre Tor i que s'ho planteja, i també que té prou indicis per arribar a concloure qui va assassinar Sansa. Esperem doncs, els seguidors del misteri de la Muntanya Maleïda, que el 'Patter' de Tor ens regali una segona joia sobre aquest misteri, i que no s'apagui la flama de l'univers Tor.

En aquest enllaç podeu llegir l'entrevista a en Carles Porta, entrevistat per 'Anika Entre Libros' l'any 2.008:

https://anikaentrelibros.com/entrevista-a-carles-porta-por--tor--la-monta-a-maldita-

Esperem els vostres comentaris.

 


 

 

 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...