18 de setembre 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.964, el president de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa, engega el projecte de la carretera que ha d'unir la muntanya de Tor amb La Massana, al Principat d'Andorra, culminant així una de les seves principals empreses per comunicar Tor i el Pallars Sobirà amb el petit país dels Pirineus. Sansa pretenia portar a aquell racó de món prosperitat i riquesa, creient que l'obertura de la pista forestal a través de finques de la seva propietat seria positiva per a fer repuntar l'economia del poble i de la comarca, força deprimits tan social com econòmicament des de sempre.
Les obres es van fer amb un acord inicial de la majoria dels copropietaris de la muntanya, satisfent els honoraris del contractista i les despeses de l'obra amb diners procedents de l'aprofitament forestal de la pròpia finca de la muntanya de Tor.
 
 
 A l'esquerra, Antoni Comes amb Palanca als anys 60. A la dreta, a una fotografia actual. (Fotografia: Núria Comes).

 
Sansa va recórrer als serveis de l'empresa d'obres públiques i privades que regentava l'Antoni Comes, el protagonista de l'entrada d'avui, per a realitzar la carretera o pista forestal en qüestió. De seguida, Palanca, va fer perillar l'avançament de l'obra i la maquinària pesant amb la que s'anava obrint el pas pel mig del bosc de la muntanya de Tor, al cantó de Pleià. Amenaçava amb que calaria foc a les màquines de nit, davant el mateix Comes i d'altres testimonis que van escoltar-ne les seves amenaces, amb el que el propi Comes advertí Palanca que ja les vigilaria prou aquelles màquines durant tot el temps que durés l'obra, doncs si alguna vegada els passava quelcom que evidenciés sabotatge, tots els presents podrien testificar per les amenaces d'atemptat de Jordi Riba contra la maquinària d'Antoni Comes i la seva empresa. Segons ens explica l'Antoni, mai no els va passar res a les seves màquines, mentre riu per sota el nas i s'omple d'orgull en recordar com va fer que el mateix Palanca es veiés obligat a menjar-se les seves pròpies paraules.
A Josep Montaner també va haver d'aturar-lo alguna vegada, com ara quan la Guàrdia Civil va paralitzar-los l'obra i no els permetien de fer-ne avançar les màquines amb les que obrien el camí per manca d'un permís. Sansa va advertir a Comes que si no continuava fent avançar la maquinària, no li pagaria ni un ral. Comes li va fer entendre que era l'autoritat que li havia donat l'ordre d'aturar-se, i que encara que el fes fora, si en posava algú altre al seu lloc, es trobarien exactament amb el mateix problema.
Malgrat les tensions viscudes, l'Antoni Comes ens assegura que mai no hi va haver cap picabaralla greu, i que mentre avançava l'obra i una vegada acabada, sempre va mantenir la seva amistat amb Sansa i Palanca.
 


Josep Montaner anà a fer el servei militar a l'Àfrica, a on conegué comandaments militars d'alta categoria amb els que va forjar-se una bona amistat. Afecció que va continuar fins després d'haver-se llicenciat a l'exèrcit de terra espanyol.
En plena dictadura franquista, els permisos d'obres a prop de la frontera es veien afectats per una normativa força rigorosa, i en calia un d'especial quan s'arribava a mil metres de la línia fronterera.
El capità de la Guàrdia Civil de Tremp presumia que ben pocs coneixien aquesta llei, i donava per fet que Sansa no en deuria saber ni la seva existència, però el cacic en tenia tots els permisos i un de més. Davant la sorpresa del capità, va començar una picabaralla entre tots dos que Sansa solucionava visitant els seus amics militars poderosos de Madrid i de Barcelona. Cada vegada que el capità li feia aturar les obres, Sansa desapareixia uns dies i tornava amb un permís que venia de més amunt de la cadena de comandament del capità de la Guàrdia Civil que li feia la guitza.
L'obra avançava segons les previsions, fins que es van començar a trobar rocall dur i va caler fer servir dinamita, i altra vegada la Guàrdia Civil va aturar els treballs quan van comprovar que cap dels artificiers no en tenien la llicència corresponent per a emprar els explosius, tal i com n'exigia la llei. Montaner i Comes es van anar a informar ràpidament amb l'amo del polvorí que els subministrava els explosius. Aquest va concloure que havien d'adreçar-se al Departament de Mines de Barcelona, a on s'hi van inscriure aprovant satisfactòriament les proves exigides per al carnet d'artificier, que van presentar a les autoritats corresponents per tal de poder continuar amb l'obra de la carretera sense més entrebancs.
 
 

 
Un any més tard, la pista forestal que comunica Tor amb La Massana, ja era acabada i oberta al trànsit rodat, mentre a la banda andorrana les obres per connectar la carretera de Sansa amb la del Principat, anaven endarrerides.
Les autoritats espanyoles i andorranes van arribar a un acord a una reunió organitzada per Sansa, a on es comprometeren de fer una via de comunicació prou ampla per comunicar la comarca del Pallars Sobirà amb Andorra. Les autoritats andorranes van acomplir l'acord, construint una carretera d'alta muntanya de set metres d'amplada; asfaltada, i convenientment senyalitzada. Per la banda espanyola encara s'espera avui dia una resposta, doncs mai no es va acomplir l'acord d'aquella reunió.
La resta ja sabem com va acabar. Pel camí de Pleià hi han passat mercaderies de contraban de tot tipus, durant dècades, turistes, ramaders, 'hippies', i policies, possiblement també algun fugitiu, i fins i tot, podria ser, algun terrorista de la ja extingida banda E.T.A.
 
A continuació, l'Antoni Comes ens explica algunes anècdotes viscudes a l'obra del camí de Pleià.
Els guàrdies civils que vigilaven l'obra havien de pujar cada matí caminant des d'Alins, doncs no disposaven de cap vehicle per al servei. El mateix Comes els va oferir que l'acompanyessin amb el seu 'Jeep', cosa que encara avui dia li agraeixen.
Recorda com Rubén Castañer es passejava amb un 'buggy' per la carretera acabada de fer, amb un subfusell automàtic a sota del seient, justificant-se amb que els seus enemics li podien parar una emboscada i tots anaven sempre armats. L'Antoni Comes es quedava perplex davant d'aquesta actitud, i mai no la va arribar a comprendre.
Quan van arribar a tocar ja la banda andorrana amb les màquines, fent camí, es va girar mal temps i van baixar les temperatures sobtadament, començant a nevar d'una manera continuada. Comes recorda com Castañer es va dirigir cap a l'estació d'Arinsal de la que ell mateix n'havia estat concessionari, per a demanar-los roba d'abric per al personal de l'obra que no anaven convenientment equipats. Va tornar al cap d'una estona amb equipaments per a la neu. Tothom va quedar alleujat i agraït a Castañer pel seu amable gest.
 
I ja per acabar, l'Antoni Comes ens diu la seva hipòtesi sobre el crim de Sansa. Creu que van ser la parella de 'hippies', Josep Mont i Marli Pinto, els assassins de l'amo de la muntanya de Tor, acceptant doncs com a vàlida la versió de l'Antonio Gil José que acusava la parella de perduts de La Seu d'Urgell.
 



Bloc MMT


 

04 de setembre 2023

Conversa amb un Col·laborador del Bloc: Els Inversors Belgues de Sansa

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les tretze cases.

Encetem una conversa amb un col·laborador d'aquest mitjà sobre el tema dels inversors belgues, que suposadament van comprar la muntanya de Tor a Sansa una vegada el jutge de tremp, pare del qual era relacionat amb Hortal, l'advocat de Castañer, ja li havia concedit la propietat total i absoluta només per a ell, únicament per al Ros de Casa Sansa. S'especula també, segons ens explica Carles Porta a Tor, tretze cases i tres morts, que li van oferir quinze-mil milions de pessetes, amb una paga i senyal prèvia de sis-cents milions que va cobrar la primavera del 1.995, uns mesos abans que l'assassinessin, informació rebuda de François Santouré, agent immobiliari andorrà que va fer de mitjancer entre els belgues i Montaner.
 
 


En una entrevista mantinguda amb Gregori de Aulestia, ens confirmà això dels inversors belgues, però desconeix l'oferta econòmica per a la compra-venda de la muntanya, i la paga i senyal de la mateixa.
Recordem que la hipòtesi de Gregori sobre el crim de Sansa apunta cap als inversors belgues, que suposadament haurien contractat els serveis d'uns mercenaris o mafiosos per fer canviar Sansa de parer, per pressionar-lo a continuar amb el tracte del que se n'havia desdit, però l'avís que li havien de donar els va marxar del dits i es va convertir en una pallissa mortal, possiblement també podria haver ajudat el caràcter rebel del propi Montaner, segons s'especula.
Palanca declarava al programa Els matins de Josep Cuní que Sansa havia estat mort per Castañer i el seu cercle d'inversors, quan el va ignorar a ell i al seu projecte, però no nomena mai els suposats inversors belgues. També concreta que el cercle de Castañer, amb l'advocat Hortal, i el jutge de Tremp, li van entregar la muntanya de Tor a Sansa per poder tirar endavant el projecte de les pistes d'esquí, sense entrebancs ni desacords amb d'altres copropietaris.
Són informacions i hipòtesis que contrasten entre elles, però que ens suggereixen dubtes, i d'aquests, qüestions a tenir en compte com ara:
 
–1: Qui eren en realitat els inversors belgues i per a què volien comprar exactament la muntanya de Tor?
Sabem i coneixem els noms dels inversors anglesos que va dur Castañer per invertir a la construcció de les pistes d'esquí a Tor, i fins i tot en tenim el seu projecte, però no hi ha cap informació al respecte de la identitat dels hipotètics inversors belgues, o del fons d'inversió del que procedien per a comprar la muntanya de Tor a Josep Montaner, ni tampoc de les pretensions exactes amb aquesta finca.
 
–2: Perquè Sansa se'n va desdir i no va respectar el suposat tracte de compra-venda amb els belgues, tot i haver cobrat una hipotètica paga i senyal?
Si Josep Montaner va renunciar al tracte que havia fet amb Castañer, tot i que aquest encara en tenia un contracte d'arrendament vigent de la muntanya quan Sansa la va rebre en propietat única, es pot entendre que va ser perquè se l'estava venent a uns altres, però si hagués estat així, perquè va incomplir també els tractes amb els inversors belgues? Podria ser perquè es va estimar més dur a terme el projecte del parc natural privat del que ens va parlar Gregori?
 

 

 Es fa força estrany també, el fet de pensar que, algú amb un mínim de coneixement, entregués tants diners a un home com Sansa; sis-cents milions de pessetes (Més de 3,6M€) de paga i senyal! I a més a més, que ni el seu secretari personal no n'estigués al cas, ni que fossin ingressats a cap banc, suposadament, i que una persona com Josep Montaner no presumís d'una picossada així, amb el que li agradava fer-ho quan en tenia, de diners.
Per altra banda, tenim el testimoni del darrer advocat de Josep Montaner, Ricardo Gómez de Olarte, que va reconèixer davant Porta l'existència d'uns inversors, en aquest cas deia que ell li'n havia trobat uns però francesos, i que no van arribar a satisfer mai cap pagament perquè abans de fer negocis amb Sansa volien que els temes judicials estiguessin resolts, com ara el contracte d'arrendament de la muntanya a Rubén Castañer, motiu pel qual Sansa havia contractat els serveis del lletrat Gómez de Olarte.
Malgrat la  discrepància entre les nacionalitats dels inversors, sembla que finalment podrien haver estat parlant dels mateixos, doncs les xifres que es proposaven per a la compra-venda, coincidien, tot i que els inversors dels que parlava Gómez de Olarte mai no van donar ni un cèntim a Sansa. Podria ser tot una cortina de fum per encobrir els hipotètics criminals?
El nostre col·laborador pensa que aquest cas només podria ser resolt per uns investigadors privats i sense límit de pressupost econòmic, que s'hi dediquessin al 100% i empressin les darreres tecnologies en matèria d'investigació criminal, i tot i així, hi hauria línies d'investigació impossibles de seguir perquè la majoria de testimonis potencials ja són morts o massa grans per poder declarar al respecte.
Ens mantindrem a la guait de l'estrena de la docusèrie que s'està preparant sobre la història de Tor i el crim de Sansa, podria ser que ens descobrissin quelcom inèditament interessant en relació a l'exposat a aquesta entrada. I vosaltres? Què en penseu al respecte? Podeu fer els vostres comentaris pitjant el següent enllaç:
 
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 

Entrada Destacada

Tercer Capítol de 'Tor, la Muntanya Maleïda': 'Palanca'

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases. Com cada setmana, escr...