Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lázaro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lázaro. Mostrar tots els missatges

12 de maig 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, a una nova i ben especial entrada.

Aquesta vegada us portem la crònica d'un dels personatges imprescindibles de la història més recent de Tor i els successos que tots ja coneixem. Tal i com indiquem al títol, el protagonista d'aquesta edició és Gregori de Aulestia, conegut també com un dels "hippies" de Tor, possible i certament el preferit de Josep Montaner, un reconeixement que no es va produir pas per l'atzar.
Gregori ens rep amb hospitalitat i cordialitat a la seva actual llar; un Santuari situat al bell mig del bosc, a sobre d'un turó proveït de característiques estratègiques a l'època en que fou construït el castell mig enderrocat i del que només en queda una torre de defensa, prou ben conservada, que data del segle VI A.C., que forma part del recinte de l'ermita-Santuari del que en té cura i a on es refugia el nostre protagonista d'avui.
 
 

 
Format com a teòleg i arqueòleg, però que mai no va ser ordenat sacerdot ni té previst exercir-hi, segons ens explica, també és un gran filòsof per vocació i afició, cosa que es fa prou evident mentre hi conversem. Ens confessa tímida i humilment els seus orígens nobles per part de la saga del seu progenitor; Aulesti, provinent d'una casa noble del País Basc. És doncs un aristòcrata intel·lectual que ha viscut la vida com li han marcat els seus propis criteris, sempre regits per la senzillesa del seu esperit aventurer i explorador.
Ha viatjat per tot el món, descobrint i convivint amb d'altres cultures, coneixent i participant a diferents societats. Fou empresari al sector hoteler a la ciutat de Barcelona, d'on és natural, fins que l'embruix de Tor el va atrapar irremeiablement.
En una de les seves rutes per Andorra, pilotant el seu antic 'Jeep Willys', i acompanyat per un amic d'aventures, van ingressar a la muntanya de Tor sense ni adonar-se'n, desorientats i creient que encara es trobaven a terres andorranes.
A l'arribar a l'alçada de Casa Sisqueta, Josep Montaner va adonar-se de la presència dels nous exploradors i els va convidar a prendre cafè a la fonda del poble. Mentre xerraven, Sansa els va explicar on havien anat a parar exactament, i les peculiaritats d'aquell especial indret.
Gregori de seguida va quedar seduït per la muntanya misteriosa i els seus estranys personatges,i no va trigar pas massa temps a afegir-se als habitants del poble de les tretze cases.




Es va guanyar ser empadronat a Casa Sansa de Tor, i se li va concedir el dret de viure a les bordes de Sansa, al camí de Pleià, on fins i tot hi passava alguns hiverns guanyant-se el respecte dels pobletans, inclosos els cacics de les tres cases més poderoses de Tor.
No va trigar massa a col·laborar amb els assumptes de la societat de copropietaris, fins al punt que Sansa sempre el presentava com el seu secretari personal. De fet sempre solia fer de mitjancer entre els enemistats cacics i altres socis de la muntanya que no tenien un tracte cordial entre ells. Gregori tenia prou coneixement com per no prendre partit de cap bàndol, aleshores enfrontats per interessos i per odis ancestrals, doncs tot ben al contrari, sempre mirava de posar-hi pau entre els enemics i col·laborar-hi per intentar tirar endavant aquella comunitat tan convulsa.
El nostre protagonista ens explica el projecte que tenia Sansa una vegada fou sentenciat amo únic de la muntanya de Tor, quan el projecte de les pistes d'esquí ja havia estat descartat, com ja sabem. Ens defineix el seu mentor com una mena de visionari idealista, avançat al seu temps i a la zona rural que el veié néixer i créixer, mentre desenvolupava la manera de fer prosperar aquell racó inhospitament remot del Pirineu lleidatà.
Pel que ens explica, a Sansa se li va acudir el projecte d'engegar un parc natural privat com els que havia vist a d'altres països més desenvolupats, durant els seus viatges d'investigació per l'estranger. Gregori el va recolzar automàticament, agafant els estreps com a secretari i gestor d'aquella empresa que pretenia ser un referent a tota Europa.
Havien aconseguit arribar a una entesa amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i amb l'aleshores Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, així com amb el Bisbat de La Seu d'Urgell, amb els que s'hi hauria format un consorci d'explotació del parc, moment on ens fa saber que Palanca no va oferir la seva part de la muntanya a aquesta entitat, sinó que va ser a l'inrevés; se li va fer una oferta de set xifres ja en Euros que va refusar sense miraments, un motiu més pels que es va desestimar el projecte que era enfocat com a més respectuós amb el medi ambient i amb l'ecosistema de la muntanya de Tor que no pas el de les pistes d'esquí i la conseqüent urbanització de la zona. Una vegada mort Sansa es va mirar de seguir el projecte amb l'hereu de la propietat, el seu germà Rosendo, que també es va fer enrere davant la decepció del nostre entrevistat, així com també ho van fer d'altres copropietaris que seguien l'exemple dels influents cacics.
 


El projecte del parc natural privat hauria comptat amb animals originaris de la prehistòria ja extingits segles enrere a la zona, reintroduïts des de països autòctons, on Sansa hi havia anat per saber on s'hi haurien de fer els tractes i amb qui per tal d'adquirir-ne els exemplars. Aquesta idea va sorgir a ran de la troballa de les pintures rupestres a una cova situada a l'altra banda de la frontera francesa, on s'hi poden veure les espècies que habitaven la zona a la prehistòria, com ara bisons, cérvols, aurons, etc.
Desanimat amb els continus estirabots dels copropietaris de la muntanya de Tor per poder fer-la prosperar i tirar-la endavant amb algun projecte econòmicament prou viable, Gregori de Aulestia decideix abandonar Tor per sempre més, posant fi a més de catorze anys d'implicació amb aquesta propietat i els seus amos.
Un altre projecte més que tenia previst Sansa segons ens comenta Gregori, era el d'engegar un hotel rural d'alta muntanya proveït d'unes instal·lacions luxoses dirigides a persones amb un alt poder adquisitiu, anomenats també 'VIPS'. L'hotel s'hauria batejat amb el nom de Principat de Tor, doncs Sansa creia en la possibilitat d'independitzar Tor i la seva muntanya, creant així un nou petit principat semblant al d'Andorra, país que sempre havia admirat i venerat per la manera com l'havien fet pròsper i ric.
No podem evitar comentar a Gregori la nostra sorpresa pel fet que un home com Josep Montaner nomenés administrador de la muntanya de Tor una vegada la sentència el va declarar amo absolut, a Josep Mont Guitart, un delinqüent de poca volada de La Seu d'Urgell, que també convivia a les bordes de Sansa amb els altres "hippies", i que fou empresonat durant catorze mesos i sis dies juntament amb la seva parella sentimental, Marli Pinto Gomes. La sorpresa decepcionant inicial es converteix en sorpresa alleujant quan el nostre entrevistat ens fa saber que Josep Mont mai no va ser nomenat administrador de la muntanya de Tor ni de cap altra empresa ni propietat relacionada amb Josep Montaner. Simplement era quelcom del que anava presumint per fer-se l'important, però res més.
 



Gregori també ens parla de Boro, amic i company d'aventures i desventures a la muntanya de Tor, que malauradament va traspassar fa uns anys per culpa d'una malaltia.
Boro s'havia dedicat al contraban sobretot de tabac, i era prou conegut a la comarca i a Andorra per les autoritats policials que en controlaven el tràfic de mercaderies irregulars, com ara pel sergent Uclés de la Guardia Civil, conegut amb el pseudònim de 'Yanes' a l'obra de Carles Porta. Sembla que Uclés es va veure implicat a la persecució d'un vehicle sospitós de transportar contraban, on presumptament hi anava Boro. Durant la persecució el vehicle de la Guardia Civil es va accidentar i Boro va aturar el vehicle que conduïa carregat de tabac per auxiliar els agents de la patrulla estavellada. El seu acompanyant va fugir i els agents de la Guardia Civil van poder sortir del seu vehicle il·lesos. Aleshores, davant la sorpresa d'Uclés, que va amenaçar Boro de detenir-lo, finalment el sergent el va perdonar pel seu acte de noblesa i el va deixar marxar lliurement.
Unes altres anècdotes que ens explica Gregori a la muntanya de Tor són les següents:
Un dia d'hivern que va decidir anar a l'ermita de Sant Ambròs de Tor, edifici al que Gregori hi té especial admiració i li havia sorgit el titànic projecte de restaurar-la amb el consentiment de la propietat, el va sorprendre el torb, fenomen meteorològic imprevisible i de vegades mortal a l'alta muntanya. Totalment desorientat i esperant-se el pitjor, el seu gos llop 'Llopinski' el va salvar d'aquella caòtica situació. Gregori es va traure el cinturó i li va lligar al coll del 'Llopinski', i el gos el va conduir sense perdre's ni una sola vegada capa a casa, cap a la borda de Sansa a la finca de Pleià.
 
 
 

 
En una altra ocasió, durant un dels hiverns que Gregori passà a la borda de Sansa a Pleià, hi hagué una gran nevada que provocà l'acumulació d'alguns metres de neu a la muntanya de Tor i rodalies. L'aleshores batlle d'Alins tenia coneixement que el nostre protagonista era a aquella propietat de Sansa i amoïnat pel seu estat avisà els serveis d'emergències que hi van enviar un helicòpter per mirar de rescatar el presumpte incomunicat. La sorpresa de Gregori quan va sentir i veure l'aparell que pretenia aterrar a prop de la borda on vivia va ser absoluta. Els va fer indicacions per que la maniobra s'efectués amb èxit i quan van aconseguir aterrar la sorpresa va ser de l'equip de rescat, doncs el muntanyenc els va dir que ell no en tenia cap d'intenció d'abandonar casa seva i que no necessitava l'auxili de ningú; hi tenia prou menjar, aigua, i llenya. No s'ho podien creure, i li van comunicar la intenció d'evacuar-lo d'allà per la força si no s'hi avenia, però Gregori es va negar en rodó a marxar de la borda i li van voler fer signar un document on refusava l'auxili dels serveis de rescat. Gregori va signar i finalment l'helicòpter es va enlairar i abandonà la muntanya.
Una altra anècdota prou curiosa que ens comparteix es va produir quan va acceptar una juguesca amb Palanca. Aquest li va oferir quatre cavalls si Gregori s'hi passava tot l'hivern a Tor sense marxar-hi ni un sol dia. Quan va arribar la primavera, Gregori va reclamar el deute a Palanca, doncs s'hi havia passat tot l'hivern de manera continuada, fins a la primavera. Palanca li digué que els triés ell mateix i així va ser. Al cap de pocs dies, Lázaro li va reclamar els cavalls i Gregori li va explicar la juguesca que havia guanyat a Palanca. Lázaro li va dir que li semblava correcte i el va felicitar per la proesa, però resultà que els cavalls que Palanca va donar a Gregori, no eren de la seva propietat.
 
 
 
 
 
Per acabar l'entrevista, Gregori ens explica la seva teoria sobre el crim de Sansa. Una teoria gens menyspreable pels seus convincents arguments i perquè es va veure implicat directament a la descoberta del cos de l'amo de la muntanya de Tor, el seu amic i mentor.
Malgrat això, ens reservem aquesta valuosa informació per a una nova entrada on mirarem de reconstruir els fets d'aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, segons l'inestimable testimoni d'aquest protagonista d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic bloc especialitzat en la història d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.
 
 
 

 


03 de desembre 2022

Palanca deixa Twitter

Una salutació, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ahir nit el compte de Twitter de Palanca va anunciar que ho deixava. Després de més de sis anys a la xarxa social, quatre-centes piulades, i amb gairebé quatre-mil seguidors, sembla que s'ha cansat i ja no li troba la gràcia, tot i que des d'aquí opinem que les seves piulades tenien el seu toc d'humor ben encertat, de vegades potser una mica negre, però sempre ens feia marcar un somriure al rostre, com a mínim.
Ens acomiadem doncs del Palanca de Twitter, i donem l'enhorabona a la persona que encarnava el compte d'aquest controvertit personatge de la història de Tor. Una llàstima que s'acabi aquí.
Recordem que, de moment, sembla que els comptes de Sansa, Lázaro, i Antonio Gil José, continuen actius, tot i que els dos primers fa temps que no piulen res. Podrien ser comptes gestionats per la mateixa persona o persones?




 

23 de setembre 2022

Palanca i Lázaro, Primers Sospitosos del Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts sigueu al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió voldríem tractar el tema dels sospitosos del crim de Josep Montaner, que com ja sabem n'hi va haver uns quants i dos d'ells van ser empresonats preventivament durant catorze mesos i sis dies, posats en llibertat després del judici per manca de credibilitat de l'únic testimoni de càrrec.

Si ens remuntem a aquell diumenge trenta de juliol de l'any 1.995, el dia que es va trobar sense vida el cos de Josep Montaner Baró, Sansa, a casa seva de Tor, per un parell de "hippies" que s'hi havien ficat d'amagatotis, els primers sospitosos que van sorgir per al sergent de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació del cas, van ser Jordi Riba i el seu mosso Lázaro Moreno, que eren enemics declarats de la víctima.


 
Quan els "hippies" anomenats Xavi i Boro van trobar el cadàver de Sansa a la cuina de casa seva, el primer que van fer va ser anar a cercar Gregori, l'intel·lectual del grup i el preferit de l'amo. Aquest es posà en contacte amb un dels germans de la víctima, Rosendo Montaner, que reconegué el cadàver com el de Pepe, tal i com l'anomenava la família.

Fins que la comitiva judicial arribà a l'escenari del crim, pot ser que passessin unes quantes hores, però se suposa que fins llavors tots els veïns de Tor que aquella nit eren al poble, havien conegut la malaurada notícia, doncs lògicament en un poblet tan petit hauria estat del tot impossible no assabentar-se'n.

Va estranyar al sergent Uclés (Yanes a l'obre de Porta) i al jutge de Tremp, que Palanca no hi fos, tot i que alguns veïns els diguessin que feia dies que no en sabien res ni d'ell ni de Lázaro, el seu mosso. Els guàrdies van obviar que no podien ser tan rucs d'amagar-se si havien estat ells els assassins de Sansa.

Sorprenentment, i segons les informacions que tenim, Palanca va declarar que s'havia passat dos dies a Ós de Civís, un poble de la comarca de l'Alt Urgell, que s'hi va amagar per por que també el matessin a ell, i que es va dirigir a Tor tan bon punt es va assabentar que la Guàrdia Civil el buscava.

 

La coartada de Lázaro va ser que era a La Pobla de Segur amb el seu germà Pablo, cuidant uns cavalls, i que no havia conegut la notícia de l'assassinat de Sansa fins el primer d'agost, quan ho va veure publicat als diaris. Més tard es va saber que Lázaro era amagat a Casa Sisqueta, segons va declarar per por que el matessin, cosa que va deixar la mateixa Sisqueta i el propi Lázaro en fals testimoni, i a la primera a més, com a possible encobridora, encara que Lázaro va declarar que s'havia amagat més aviat per por que li carreguessin a ell el mort.

Lázaro va saber la notícia de la mort de Sansa de primera mà, doncs quan en van trobar el cos deuria ser a Tor, o potser la Sisqueta o algú del seu entorn li digué, i aquest s'amagà a casa la sogra. El que no acaba de concordar amb tot plegat és com va saber Palanca que havien mort Sansa, si no era a Tor aquell dia i se suposa que havia fugit per por que el matessin a ell. Algú li va comunicar el mateix dia? Només es podria haver assabentat si hagués estat al poble abans que hi arribés la comitiva judicial, amb el que podríem conjecturar aleshores que tots els veïns presents el van encobrir davant les autoritats, o potser també era amagat a Tor, com Lázaro. Tampoc ha transcendit si Palanca va tenir algún testimoni que donés fe a la seva coartada, i en aquell moment la Guàdia Civil en cregué les seves declaracions sens més.

 

 

És força increïble que un home com Palanca es deixés atemorir per ningú, el mateix que s'enfrontava a policies i jutges, contrabandistes i polítics, i també als homes que van intentar robar-li la muntanya. S'enfrontava a tothom, i no tenia por de res ni de ningú; això ho va demostrar en vàries ocasions i tothom ho sabia prou. Per tant, la seva coartada de fugir per por, no s'aguanta per enlloc, o potser li va passar com a Lázaro i també tenia por que li carreguessin el mort a ell?

Amb aquests encobriments i l'evident pacte de silenci que hi ha al darrere, podem arribar a especular sobre un possible crim col·lectiu on hi va poder haver alguns participants materials, la resta els van encobrir i fins i tot ocultar de la policia, com en el cas de Lázaro que possiblement fou el mateix que el de Palanca, en la meva opinió, tots dos eren amagats al poble de Tor quan van matar Sansa, i s'hi van passar un parell de dies, moment de sortir per donar la cara a les autoritats. Tot plegat força sospitós si ho analitzem des d'aquest punt de vista, i de fet podria ser que les sospites inicials que Palanca i Lázaro fossin els assassins, no siguin del tot desencertades. De fet, per afegir una cosa més, les pubilles de Tor van declarar que l'assassí o assassins de Sansa era algú molt proper al seu entorn, un altre indici que encara ho pot fer més obvi. De totes maneres tot això només són especulacions i teories basades en opinions personals segons els fets, i no constitueixen una acusació cap a ningú dels esmentats, doncs no hi ha proves que demostrin aquesta teoria.





Bloc MMT

 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...