Miguel Aguilera Acusa Àlex Aguilera d'Encarregar-li el Crim de Sansa

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Miguel Aguilera, el personatge que apareix als llibres i a la sèrie de Carles Porta, acusa el seu germà, o germanastre segons ens insinua al vídeo, d'haver-li proposat assassinar Josep Montaner per una suma de cinc-centes mil pessetes. És a través d'una gravació penjada recentment al seu perfil de la xarxa social 'Facebook', on el sospitós del crim de l'amo de la muntanya de Tor ens parla de Tor, els 'hippies', i el seu germanastre, parentiu que ara coneixem del seu recent testimoni.

Ens explica que va acceptar els diners per acabar amb la vida del cacic de Tor però que no ho va fer, i acusa uns sicaris d'origen colombià que residien a Andorra, d'haver acceptat i executat l'encàrrec d'Àlex Aguilera.

Sembla que a les seves aparicions a la sèrie documental 'Tor', Miguel Aguilera es mossegava la llengua. Cal veure els vídeos que té penjats al seu perfil de 'Facebook' per adonar-nos del vocabulari tan ofensiu i groller que empra aquest ex-delinqüent barceloní.

 

 

Imatge del 8è capítol de 'Tor'

 

 

Com podrem veure al citat vídeo d'Aguilera, aquest menysprea personatges com Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa, i parla molt malament del seu germanastre, al que insulta i amenaça continuadament. Segons ens confessa, és antisemita i racista, a més d'antisocial. Ens explica quan va arribar a Tor, però no ens diu exactament perquè. Recordem que a la sèrie de Porta el seu germanastre afirma que Miguel hi va perquè és el seu germà, però ens amaga les autèntiques raons que més tard coneixerem. Àlex fuig d'un grup de narcotraficants que l'amenacen perquè els fa la competència, i aleshores, l'antic "camell" coneix Tor d'alguna manera i se n'hi va a refugiar-se, fugint de les advertències d'aquesta banda rival que operava a la ciutat de Barcelona. Miguel també descobreix Tor i la seva muntanya, gràcies a Àlex, i hi troba un bon lloc per amagar-s'hi quan ha de fugir una vegada ha comès els seus nombrosos actes criminals, la majoria perpetrats a Barcelona i rodalies. Així és com el suposat legionari aconsegueix acumular nombroses detencions i variats antecedents penals, sobretot per robatoris amb força i tinença il·lícita d'armes. Si bé ens explica que tenia llicència per portar dues armes curtes, mai no ho documenta ni ho justifica prou convincentment, doncs un soldat de la legió estrangera francesa no té permís per dur armes fora del territori francès, si no és que es troba en situació de combat amb el seu regiment. A banda de totes aquestes incongruències i potser falsedats que venen d'un ex-delinqüent i ex-convicte, sense comptar les que podem veure a la 'docusèrie' 'Tor', aquesta vegada ens sorprèn amb més mentides i contradiccions.

 

 

Miguel Aguilera als anys 90 amb el seu Citroën GS

 

 

A continuació us donem el nostre parer de perquè creiem que Miguel Aguilera menteix quan afirma que el seu germanastre el volia contractar per matar Sansa, i ho justifiquem així; Es fa força estrany pensar que si Àlex pretenia acabar amb la vida de Sansa i Miguel ho sabia, no va advertir el cacic, doncs suposadament era el seu defensat. Aleshores podria ser que Miguel també desitgés la mort de Sansa.

Menteix quan assegura que va tornar a casa Sansa per recollir les seves pertinences i fos a l'hivern, doncs el cadàver es va trobar el 30 de juliol del 1.995, i segons els forenses només feia entre una i dues setmanes com a màxim que havia mort.

Miguel Aguilera ara reconeix que sabia que Sansa era mort a casa seva, perquè algú que apareix a la sèrie 'Tor' li va comunicar, i pel que sembla, més persones coneixien aquesta informació. En canvi, a la sèrie, assegura que quan hi va anar no hi havia cap cadàver a casa Sansa. Segons insinua podria haver estat Lázaro Moreno qui li va dir, i per això s'entendria que el darrer advocat de Palanca assegurés a la 'docusèrie' que el seu defensat li confessés que havia vist el seu enemic mort. També canvia el testimoni amb la nota trobada pels investigadors a la casa del crim. Nota manuscrita i signada pel mateix Aguilera amb data 21 i 22 de juliol del 1.995, una altra contradicció a l'assegurar que hi va tornar a l'hivern. Assegura que la nota la va deixar especialment per desvincular-se del crim de Sansa. I aquí ens sorgeix una altra qüestió: Perquè no va avisar les autoritats o els altres 'hippies' quan va conèixer el crim i possiblement en va trobar el cos sense vida de Sansa? Fixeu-vos que al bloc ja sospitàvem que Aguilera s'havia trobat el cos de Sansa sense vida i per això va deixar la nota dirigida a la Guàrdia Civil. Si no fos així, no podria tenir cap mena de lògica, si ho raonem detingudament. A més a més, si odiava tant el seu germanastre i sabia que ell n'era el responsable de la mort de Sansa, perquè no el va denunciar quan aquest el va contractar o quan va ser detingut acusat del crim del cacic? Això no lliga per enlloc; no té cap mena de lògica.

Precisament si Miguel Aguilera va ser declarat sospitós i perseguit per la Guàrdia Civil, fou precisament pels seus antecedents delictius i violents, i lògicament perquè s'amagava a Casa Sansa de Tor.

 

La famosa nota de Miguel Aguilera trobada a la casa del crim

Un altre tema que no acaba d'encaixar és el dels suposats sicaris colombians arribats d'Andorra. Si efectivament havien rebut l'encàrrec d'acabar amb la vida de Sansa, com és que no van fer servir cap arma ofensiva com acostumen a fer aquests assassins? Recordem que el cos de Josep Montaner va ser trobat amb variades lesions provocades possiblement per un tronc, i algunes d'altres per puntades de peu, però no s'hi va trobar cap indici d'arma blanca ni d'arma de foc. De fet, la causa de la mort més probable va ser l'estrangulament amb el fil elèctric trobat al coll de la víctima, tot i que el traumatisme cranial produït possiblement per un bastó, també era causa necessària de mort però no tan ràpida com la primera.

Tenint en compte tot l'exposat anteriorment, definitivament tampoc no ens podem creure el segon testimoni d'aquest personatge, doncs no hi ha res amb que ho pugui demostrar, i les contradiccions i falsedats amb les que cau continuadament, ens fan dubtar considerablement d'ell. També és la seva condició de criminal i delinqüent que fa increïble el seu relat. Qui es podria creure un personatge com aquest? Si Carles Porta li dona credibilitat només hi haurà un motiu per a fer-ho, i serà l'interès mediàtic, però res més.

Aprofitem per aportar el testimoni d'un dels personatges que apareixen a la 'docusèrie' 'Tor', doncs segons ens confia, els Aguilera no diuen la veritat. En primer lloc Àlex Aguilera no va donar tants diners a Sansa per la suposada borda que aquest li havia venut. De fet mai no la va arribar ni a ocupar, i s'especula que Sansa, com a molt acostumava a cobrar pagues i senyals per les finques de l'ordre d'unes vint-i-cinc mil pessetes, aproximadament uns cent-cinquanta Euros, però mai xifres tan grans com la que diu Alex a la sèrie; 2,5 milions de pessetes, uns quinze mil euros. La resta d'incongruències o falsedats que els Aguilera diuen a la sèrie ja les coneixem, però i doncs, què en podem esperar d'uns delinqüents provinents d'una família desestructurada que anaven a Tor fugint de la justícia i d'altres criminals? De debò que ens podem prendre seriosament els seus testimonis? A la MMT creiem rotundament que no.

Així doncs, la tesi oficial del bloc sobre la mort de Sansa continua sent la mateixa; Els inversors belgues de Santouré.

Us deixem amb el vídeo de Miguel Aguilera i esperem els vostres comentaris i els vostres parers a l'entrada.

 

 

 

Contingut emprat: TV3-3Cat/Facebook/Miguel Aguilera Asensio

 

 

Bloc MMT

 

Quart Capítol de 'Tor': 'Els Sansa'

Benvinguts, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor. Us saluda l'editor del bloc de la història del poble de les tretze cases.

Com ja és habitual, dediquem aquesta entrada al 4t capítol de la sèrie documental que cada setmana s'emet a TV3/3Cat: 'Tor'. Aquesta vegada és el torn de 'Els Sansa', tal i com s'ha titulat aquest capítol.

 

 

 

Comença el torn de paraula amb el testimoni d'un nebot de Josep Montaner; Josep Maria Aixàs, qui declara que hagués estat acceptat amb normalitat que al seu oncle, Sansa, l'haguessin apallissat amb el resultat de catorze ossos trencats. També conclou que la investigació de la Guàrdia Civil respecte de l'assassinat del seu oncle, va ser inútil a jutjar pels pocs mitjans econòmics i tècnics que aquest cos policial tenien a l'època. Aquest fet va ser sempre molt criticat per tothom, doncs no era pas la primera vegada que passava quelcom semblant amb el cos policial militaritzat del govern espanyol.

La família Sansa, van esdevenir sospitosos per als investigadors del cas d'haver assassinat el seu familiar que ells anomenaven 'Pepe'. Per tant, foren investigats i vigilats per la Guàrdia Civil. Però tal i com podem comprovar, tothom, absolutament tothom de l'entorn del 'Ros' de Sansa, esdevingué sospitós del crim d'aquest. Això doncs ja ens fa imaginar-nos la quantitat d'enemics en potència que es podia haver fet el vell Montaner. Uns diuen que per interessos amb la muntanya, altres per negocis turbulents i foscos on estava ficat l'amo de la muntanya de Tor, on s'hi barrejava amb gent molt perillosa, i també n'hi ha d'altres que afirmen que tenia enemics degut al seu complicat caràcter. Però aquí ens pot sorgir un dubte; Podria algú buscar-se la mort pel seu caràcter? El que hem pogut veure fins ara a la sèrie 'Tor' ha estat que la majoria dels testimonis entrevistats exageren. I alguns, massa i tot. Com diu Porta en un dels episodis, no sabem qui diu la veritat i qui no. Per tant, no és tan fàcil donar les coses per fetes en aquesta trama tan complicada on s'hi barregen odis ancestrals, interessos econòmics, i orgulls irremeiables.

La història de com el dret a la propietat de la muntanya de Tor va arribar a mans de Josep Montaner Baró, va ser tot un seguit de casualitats, doncs per la línia genealògica familiar, no li corresponia. L'hereu oficial de Casa Sansa era el germà de 'Pepe', 'Sisquet' Montaner Baró, però com que aquest es va voler casar amb una noia que no agradava al pare, fou desheretat en favor del 'Ros'.

Una vegada mort Josep Montaner, com que no tenia descendència ni esposa, l'herència de la propietat de tota la muntanya de Tor que el jutge de Tremp li havia concedit el febrer del 1.995, en primer lloc havia recaigut a la seva anciana mare, Teresa Baró, però aquesta va renunciar en favor del seu fill Miquel Montaner, que va pensar donar la muntanya a la Generalitat de Catalunya, per evitar així més tragèdies i problemes innecessaris per als veïns i copropietaris de la finca. Això, però, no va ser pas possible, doncs la Generalitat no en volia saber res d'aquella muntanya.

Aleshores, Miquel Montaner, decidí que l'hereu més lògic de la muntanya de Tor era el seu germà Rosendo, a qui no va fer gens de gràcia fer-se'n càrrec de la propietat, tot i que mesos més tard un jutge sentenciaria que la muntanya de Tor era propietat dels seus veïns, contradient la sentència del magistrat de Tremp que va donar-la exclusivament al 'Ros' de Casa Sansa.

 

 

Les imatges del reportatge que va rodar l'equip de Carles Porta per al programa 30 minuts de TV3 del 1.997, son un recurs imprescindible per a aquesta docusèrie. Sobretot les gravacions inèdites que ara ens mostren amb tot luxe de detalls, i que il·lustren cada capítol d'una manera esplèndida, fent les delícies dels més aficionats a la trama, juntament amb l'escenari de la maqueta del poble de Tor, construïda especialment per a aquesta producció.

La relació entre els 'hippies' i el nou hereu de la muntanya de Tor, Rosendo Montaner, era prou cordial, doncs aquest els permetia ser a les finques de Casa Sansa tal i com havia fet el seu difunt germà. Va arribar un moment, però, que tots els busca vides, com els anomena encara a dia d'avui en Gregori de Aulestia, van anar abandonant la muntanya, possiblement, com aquest, per desencant amb els nous propietaris i per decepció del que havia passat amb el seu mentor.

El que va ser el secretari personal i amic de Josep Montaner, Gregori de Aulestia, i el seu nebot, Josep Ma. Aixàs, ens comenten, tan en present com en passat, els projectes inacabats de Sansa.

Se l'ha arribat a titllar de fantasiós, fins i tot de foll, però també de visionari. Sansa fou l'únic a qui se li acudí que Tor i la seva finca podia donar molta riquesa a la societat de copropietaris, a la seva comarca (Pallars Sobirà) i a tot Catalunya. I no anava pas massa errat, doncs com ja hem comentat en altres entrades, el Pallars Sobirà sempre ha estat una comarca econòmicament deprimida, amb que un nou pas de comunicació per carretera amb el país veí, el Principat d'Andorra, hagués dut realment la prosperitat econòmica i social al país.

Sigui com sigui, a Tor, mai no s'hi va arribar a materialitzar res del que aquest somiador que fou Sansa, havia projectat en companyia del seu secretari personal. Ni tan sols quelcom que tenia més probabilitats de sortir bé i potser no era tan desgavellat. El projecte del parc natural privat que ens va explicar el mateix Gregori quan el vam entrevistar (Entrevista a Gregori de Aulestia). De fet, el projecte del parc natural a la muntanya de Tor, podria haver estat el mòbil de l'assassinat de Josep Montaner, quelcom que de moment, no s'ha especulat prou a fons, tot i que Gregori creu la principal hipòtesi del crim.

Com no podia ser pas d'una altra manera, parlant dels Sansa, inevitablement ha de sortir la llegenda del tresor de Casa Sansa. Tothom sabia que Casa Sansa era la més rica de Tor des de sempre. I com ja sabem, les llegendes dels tresors de gent rica, van de bòlid, i encara més en nuclis rurals tan aïllats, a on els contes a la vora del foc han estat sempre part indissoluble d'aquella rica cultura d'alta muntanya. Aquesta llegenda va tenir molts adeptes. Entre ells, els propis 'buscavides', o 'hippies', que passaven per Tor, però també persones foranies que pretenien caçar fortuna a partir d'una rondalla popular. Una de les curiositats que ens va explicar Gregori de Aulestia quan ens va concedir l'entrevista per a aquest mitjà, i en vàries ocasions que hem parlat per telèfon, es que ell mateix, i els seus companys d'aventures, van testimoniar després de morir Sansa, com la muntanya de Tor s'omplia de gent amb detectors de metalls, provant sort de trobar el tresor que tothom es creia encara era enterrat per algun racó d'aquella immensa propietat privada. Pel que sembla ningú no va tenir sort, i la llegenda continua viva. Potser algun dia hi aparegui finalment alguna cosa, però a jutjar per com vivia Josep Montaner, això té tots els números per ser només això; un conte i prou.

En relació al tresor de Sansa, ens agradaria suggerir-vos un relat de ficció que vam escriure ja fa temps, i que vam titular 'La Llegenda del Tresor de Casa Sansa', a la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'.

 

 

 

 

 

Queda prou patent doncs, el complicat caràcter de Sansa i la simpatia cap a la seva família, i viceversa, és clar. La manera que tenia de subsistir parla per si mateixa. Una cosa que també Gregori ens va explicar, fou precisament això; Sansa era de la llei del mínim esforç, però sembla que Palanca era de la seva mateixa condició. Tots dos miraven sempre de viure sense fer ni brot, i se les havien d'empescar per traure calés sense arronsar l'espatlla.

Se sol dir que els odis entre Sansa i Palanca eren ancestrals, però sembla que no és ben bé així. Segons ens explica Núria Comes a la seva obra l'Home de Tor, Josep Montaner i Jordi Riba, havien estat amics i, fins i tot, socis. Els més vells al Pallars expliquen que aquests dos personatges van engegar plegats una empresa quan eren joves. Es van comprar una màquina segadora i la llogaven als pagesos per segar els camps quan arribava la temporada. Al principi del negoci anava tot rodat, però no van tardar pas a tenir diferències, i finalment, van acabar com a enemics incondicionals.

Els pocs equipaments comunitaris que tenien a Tor, eren constants fonts de problemes, com ara la minicentral elèctrica de la que ens parlen els 'hippies' i de la que també us en vam parlar al bloc a l'entrada anomenada 'Història de Tor: La Minicentral Elèctrica'. Això fou obra de Sansa, on una vegada més va mostrar la seva perspicàcia per a posar més equipaments al poble de Tor perquè els seus veïns poguessin viure amb una mica més de comoditats. No obstant això, per culpa del caràcter del cacic, tampoc servia de massa muntar equipaments al poble, com podem comprovar al capítol en qüestió.

Un tema que no deixa de ser curiós és el de si Lázaro era o no era a Tor el dia que van trobar el cos sense vida de Josep Montaner. Els 'hippies' insisteixen amb que, una vegada van sortir de reconèixer el difunt de la casa a on el van trobar, al primer que van informar de la troballa del cadàver, va ser a Lázaro Moreno. En canvi, tant aquest com la seva parella, la Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, s'entossudeixen fins ara amb que aquest mosso de Palanca no era a Tor. Aquí ens sorgeix una qüestió inevitable: Quina importància podia tenir si Lázaro era o no era a Tor el mateix dia que van trobar Sansa mort a casa seva? Recordem que el cacic podia dur fins a dues setmanes mort, allà a casa seva, o a una altra banda, però qui podia pensar que Lázaro podria haver estat un dels assassins per ser a Tor aquell dia? Doncs fins i tot a dia d'avui continuen assegurant que Lázaro no era a Tor el dia trenta de juliol del 1.995, tot i contradir el sumari i els propis testimonis.

Potser més endavant ens ho acabin esclarint, doncs recordem que encara resten quatre capítols de sèrie, i pot ser que aquesta qüestió es capgiri.

Una informació inèdita que ens ofereix la sèrie en aquest episodi, és que algú havia proposat als veïns de Tor posar un cementiri radioactiu a la seva muntanya. Segons el nostre parer, no creiem que la negativa a acceptar aquest projecte hagués estat motiu per assassinar Sansa, i encara menys quan la proposta va arribar anys abans que aquest fos declarat amo únic de tota la finca.

Ens presenten també una escena coincident amb la de 'Tor, Foc encès' sobre la família Miserachs, amics de Sansa, com podeu comprovar a la cinta. D'alguna manera és Palanca que surt amb un estrany comportament amb aquesta família, que en aquelles dates del crim del seu enemic, eren a casa seva d'Os de Civís. Perquè Jordi Riba s'auto inculpava de l'assassinat de Josep Monaner davant els Miserachs? No ho sabem, però els Miserachs van quedar ben sorpresos.

Ja per acabar aquest quart episodi, Miquel Montaner, germà de Josep Montaner, ens fa una confessió sobre la seva hipòtesi del crim del cacic de Tor. Ell creu que els assassins del seu germà podrien haver estat relacionats amb els inversors anglesos que va dur l'agent immobiliari d'Andorra, Rubén Castañer, per invertir a la muntanya de Tor;  Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton. Personatges dels que Porta ja ens en ha parlat a 'Tor, tretze cases i tres morts', i al podcast amb el mateix nom, i que encara han de fer acte d'aparició a la sèrie. Possiblement al proper capítol, el 5è de la producció.

 

I fins aquí els nostres comentaris i els nostres parers sobre el capítol 4t de 'Tor'. Si voleu fer les vostres aportacions a l'entrada, ho podeu fer pitjant el següent enllaç:

 

 

– Comenteu l'entrada –

 

Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

–1r Capítol. Un cadàver a Tor–

–2n Capítol. Els hippies de Tor–

–3r Capítol. Palanca–

–4t Capítol. Els Sansa–

 

 

 

Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta

Bloc MMT

 

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, a una nova i ben especial entrada.

Aquesta vegada us portem la crònica d'un dels personatges imprescindibles de la història més recent de Tor i els successos que tots ja coneixem. Tal i com indiquem al títol, el protagonista d'aquesta edició és Gregori de Aulestia, conegut també com un dels "hippies" de Tor, possible i certament el preferit de Josep Montaner, un reconeixement que no es va produir pas per l'atzar.

Gregori ens rep amb hospitalitat i cordialitat a la seva actual llar; un Santuari situat al bell mig del bosc, a sobre d'un turó proveït de característiques estratègiques a l'època en que fou construït el castell mig enderrocat i del que només en queda una torre de defensa, prou ben conservada, que data del segle VI A.C., que forma part del recinte de l'ermita-Santuari del que en té cura i a on es refugia el nostre protagonista d'avui.

 

 

 

Format com a teòleg i arqueòleg, però que mai no va ser ordenat sacerdot ni té previst exercir-hi, segons ens explica, també és un gran filòsof per vocació i afició, cosa que es fa prou evident mentre hi conversem. Ens confessa tímida i humilment els seus orígens nobles per part de la saga del seu progenitor; Aulesti, provinent d'una casa noble del País Basc. És doncs un aristòcrata intel·lectual que ha viscut la vida com li han marcat els seus propis criteris, sempre regits per la senzillesa del seu esperit aventurer i explorador.

Ha viatjat per tot el món, descobrint i convivint amb d'altres cultures, coneixent i participant a diferents societats. Fou empresari al sector hoteler a la ciutat de Barcelona, d'on és natural, fins que l'embruix de Tor el va atrapar irremeiablement.

En una de les seves rutes per Andorra, pilotant el seu antic 'Jeep Willys', i acompanyat per un amic d'aventures, van ingressar a la muntanya de Tor sense ni adonar-se'n, desorientats i creient que encara es trobaven a terres andorranes.

A l'arribar a l'alçada de Casa Sisqueta, Josep Montaner va adonar-se de la presència dels nous exploradors i els va convidar a prendre cafè a la fonda del poble. Mentre xerraven, Sansa els va explicar on havien anat a parar exactament, i les peculiaritats d'aquell especial indret.

Gregori de seguida va quedar seduït per la muntanya misteriosa i els seus estranys personatges,i no va trigar pas massa temps a afegir-se als habitants del poble de les tretze cases.

Es va guanyar ser empadronat a Casa Sansa de Tor, i se li va concedir el dret de viure a les bordes de Sansa, al camí de Pleià, on fins i tot hi passava alguns hiverns guanyant-se el respecte dels pobletans, inclosos els cacics de les tres cases més poderoses de Tor.

No va trigar massa a col·laborar amb els assumptes de la societat de copropietaris, fins al punt que Sansa sempre el presentava com el seu secretari personal. De fet sempre solia fer de mitjancer entre els enemistats cacics i altres socis de la muntanya que no tenien un tracte cordial entre ells. Gregori tenia prou coneixement com per no prendre partit de cap bàndol, aleshores enfrontats per interessos i per odis ancestrals, doncs tot ben al contrari, sempre mirava de posar-hi pau entre els enemics i col·laborar-hi per intentar tirar endavant aquella comunitat tan convulsa.

El nostre protagonista ens explica el projecte que tenia Sansa una vegada fou sentenciat amo únic de la muntanya de Tor, quan el projecte de les pistes d'esquí ja havia estat descartat, com ja sabem. Ens defineix el seu mentor com una mena de visionari idealista, avançat al seu temps i a la zona rural que el veié néixer i créixer, mentre desenvolupava la manera de fer prosperar aquell racó inhospitament remot del Pirineu lleidatà.

Pel que ens explica, a Sansa se li va acudir el projecte d'engegar un parc natural privat com els que havia vist a d'altres països més desenvolupats, durant els seus viatges d'investigació per l'estranger. Gregori el va recolzar automàticament, agafant els estreps com a secretari i gestor d'aquella empresa que pretenia ser un referent a tota Europa.

Havien aconseguit arribar a una entesa amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i amb l'aleshores Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, així com amb el Bisbat de La Seu d'Urgell, amb els que s'hi hauria format un consorci d'explotació del parc, moment on ens fa saber que Palanca no va oferir la seva part de la muntanya a aquesta entitat, sinó que va ser a l'inrevés; se li va fer una oferta de set xifres ja en Euros que va refusar sense miraments, un motiu més pels que es va desestimar el projecte que era enfocat com a més respectuós amb el medi ambient i amb l'ecosistema de la muntanya de Tor que no pas el de les pistes d'esquí i la conseqüent urbanització de la zona. Una vegada mort Sansa es va mirar de seguir el projecte amb l'hereu de la propietat, el seu germà Rosendo, que també es va fer enrere davant la decepció del nostre entrevistat, així com també ho van fer d'altres copropietaris que seguien l'exemple dels influents cacics.

 

El projecte del parc natural privat hauria comptat amb animals originaris de la prehistòria ja extingits segles enrere a la zona, reintroduïts des de països autòctons, on Sansa hi havia anat per saber on s'hi haurien de fer els tractes i amb qui per tal d'adquirir-ne els exemplars. Aquesta idea va sorgir a ran de la troballa de les pintures rupestres a una cova situada a l'altra banda de la frontera francesa, on s'hi poden veure les espècies que habitaven la zona a la prehistòria, com ara bisons, cérvols, aurons, etc.

Desanimat amb els continus estirabots dels copropietaris de la muntanya de Tor per poder fer-la prosperar i tirar-la endavant amb algun projecte econòmicament prou viable, Gregori de Aulestia decideix abandonar Tor per sempre més, posant fi a més de catorze anys d'implicació amb aquesta propietat i els seus amos.

Un altre projecte més que tenia previst Sansa segons ens comenta Gregori, era el d'engegar un hotel rural d'alta muntanya proveït d'unes instal·lacions luxoses dirigides a persones amb un alt poder adquisitiu, anomenats també 'VIPS'. L'hotel s'hauria batejat amb el nom de Principat de Tor, doncs Sansa creia en la possibilitat d'independitzar Tor i la seva muntanya, creant així un nou petit principat semblant al d'Andorra, país que sempre havia admirat i venerat per la manera com l'havien fet pròsper i ric.

No podem evitar comentar a Gregori la nostra sorpresa pel fet que un home com Josep Montaner nomenés administrador de la muntanya de Tor una vegada la sentència el va declarar amo absolut, a Josep Mont Guitart, un delinqüent de poca volada de La Seu d'Urgell, que també convivia a les bordes de Sansa amb els altres "hippies", i que fou empresonat durant catorze mesos i sis dies juntament amb la seva parella sentimental, Marli Pinto Gomes. La sorpresa decepcionant inicial es converteix en sorpresa alleujant quan el nostre entrevistat ens fa saber que Josep Mont mai no va ser nomenat administrador de la muntanya de Tor ni de cap altra empresa ni propietat relacionada amb Josep Montaner. Simplement era quelcom del que anava presumint per fer-se l'important, però res més.

 

Gregori també ens parla de Boro, amic i company d'aventures i desventures a la muntanya de Tor, que malauradament va traspassar fa uns anys per culpa d'una malaltia.

Boro s'havia dedicat al contraban sobretot de tabac, i era prou conegut a la comarca i a Andorra per les autoritats policials que en controlaven el tràfic de mercaderies irregulars, com ara pel sergent Uclés de la Guardia Civil, conegut amb el pseudònim de 'Yanes' a l'obra de Carles Porta. Sembla que Uclés es va veure implicat a la persecució d'un vehicle sospitós de transportar contraban, on presumptament hi anava Boro. Durant la persecució el vehicle de la Guardia Civil es va accidentar i Boro va aturar el vehicle que conduïa carregat de tabac per auxiliar els agents de la patrulla estavellada. El seu acompanyant va fugir i els agents de la Guardia Civil van poder sortir del seu vehicle il·lesos. Aleshores, davant la sorpresa d'Uclés, que va amenaçar Boro de detenir-lo, finalment el sergent el va perdonar pel seu acte de noblesa i el va deixar marxar lliurement.

Unes altres anècdotes que ens explica Gregori a la muntanya de Tor són les següents:

Un dia d'hivern que va decidir anar a l'ermita de Sant Ambròs de Tor, edifici al que Gregori hi té especial admiració i li havia sorgit el titànic projecte de restaurar-la amb el consentiment de la propietat, el va sorprendre el torb, fenomen meteorològic imprevisible i de vegades mortal a l'alta muntanya. Totalment desorientat i esperant-se el pitjor, el seu gos llop 'Llopinski' el va salvar d'aquella caòtica situació. Gregori es va traure el cinturó i li va lligar al coll del 'Llopinski', i el gos el va conduir sense perdre's ni una sola vegada capa a casa, cap a la borda de Sansa a la finca de Pleià.

 

 

 

 

En una altra ocasió, durant un dels hiverns que Gregori passà a la borda de Sansa a Pleià, hi hagué una gran nevada que provocà l'acumulació d'alguns metres de neu a la muntanya de Tor i rodalies. L'aleshores batlle d'Alins tenia coneixement que el nostre protagonista era a aquella propietat de Sansa i amoïnat pel seu estat avisà els serveis d'emergències que hi van enviar un helicòpter per mirar de rescatar el presumpte incomunicat. La sorpresa de Gregori quan va sentir i veure l'aparell que pretenia aterrar a prop de la borda on vivia va ser absoluta. Els va fer indicacions per que la maniobra s'efectués amb èxit i quan van aconseguir aterrar la sorpresa va ser de l'equip de rescat, doncs el muntanyenc els va dir que ell no en tenia cap d'intenció d'abandonar casa seva i que no necessitava l'auxili de ningú; hi tenia prou menjar, aigua, i llenya. No s'ho podien creure, i li van comunicar la intenció d'evacuar-lo d'allà per la força si no s'hi avenia, però Gregori es va negar en rodó a marxar de la borda i li van voler fer signar un document on refusava l'auxili dels serveis de rescat. Gregori va signar i finalment l'helicòpter es va enlairar i abandonà la muntanya.

Una altra anècdota prou curiosa que ens comparteix es va produir quan va acceptar una juguesca amb Palanca. Aquest li va oferir quatre cavalls si Gregori s'hi passava tot l'hivern a Tor sense marxar-hi ni un sol dia. Quan va arribar la primavera, Gregori va reclamar el deute a Palanca, doncs s'hi havia passat tot l'hivern de manera continuada, fins a la primavera. Palanca li digué que els triés ell mateix i així va ser. Al cap de pocs dies, Lázaro li va reclamar els cavalls i Gregori li va explicar la juguesca que havia guanyat a Palanca. Lázaro li va dir que li semblava correcte i el va felicitar per la proesa, però resultà que els cavalls que Palanca va donar a Gregori, no eren de la seva propietat.

 

 

 

 

 

Per acabar l'entrevista, Gregori ens explica la seva teoria sobre el crim de Sansa. Una teoria gens menyspreable pels seus convincents arguments i perquè es va veure implicat directament a la descoberta del cos de l'amo de la muntanya de Tor, el seu amic i mentor.

Malgrat això, ens reservem aquesta valuosa informació per a una nova entrada on mirarem de reconstruir els fets d'aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, segons l'inestimable testimoni d'aquest protagonista d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic bloc especialitzat en la història d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

Palanca deixa Twitter

Una salutació, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ahir nit el compte de Twitter de Palanca va anunciar que ho deixava. Després de més de sis anys a la xarxa social, quatre-centes piulades, i amb gairebé quatre-mil seguidors, sembla que s'ha cansat i ja no li troba la gràcia, tot i que des d'aquí opinem que les seves piulades tenien el seu toc d'humor ben encertat, de vegades potser una mica negre, però sempre ens feia marcar un somriure al rostre, com a mínim.

Ens acomiadem doncs del Palanca de Twitter, i donem l'enhorabona a la persona que encarnava el compte d'aquest controvertit personatge de la història de Tor. Una llàstima que s'acabi aquí.

Recordem que, de moment, sembla que els comptes de Sansa, Lázaro, i Antonio Gil José, continuen actius, tot i que els dos primers fa temps que no piulen res. Podrien ser comptes gestionats per la mateixa persona o persones?

 

Palanca i Lázaro, Primers Sospitosos del Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts sigueu al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió voldríem tractar el tema dels sospitosos del crim de Josep Montaner, que com ja sabem n'hi va haver uns quants i dos d'ells van ser empresonats preventivament durant catorze mesos i sis dies, posats en llibertat després del judici per manca de credibilitat de l'únic testimoni de càrrec.

Si ens remuntem a aquell diumenge trenta de juliol de l'any 1.995, el dia que es va trobar sense vida el cos de Josep Montaner Baró, Sansa, a casa seva de Tor, per un parell de "hippies" que s'hi havien ficat d'amagatotis, els primers sospitosos que van sorgir per al sergent de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació del cas, van ser Jordi Riba i el seu mosso Lázaro Moreno, que eren enemics declarats de la víctima.

 

Quan els "hippies" anomenats Xavi i Boro van trobar el cadàver de Sansa a la cuina de casa seva, el primer que van fer va ser anar a cercar Gregori, l'intel·lectual del grup i el preferit de l'amo. Aquest es posà en contacte amb un dels germans de la víctima, Rosendo Montaner, que reconegué el cadàver com el de Pepe, tal i com l'anomenava la família.

Fins que la comitiva judicial arribà a l'escenari del crim, pot ser que passessin unes quantes hores, però se suposa que fins llavors tots els veïns de Tor que aquella nit eren al poble, havien conegut la malaurada notícia, doncs lògicament en un poblet tan petit hauria estat del tot impossible no assabentar-se'n.

Va estranyar al sergent Uclés (Yanes a l'obre de Porta) i al jutge de Tremp, que Palanca no hi fos, tot i que alguns veïns els diguessin que feia dies que no en sabien res ni d'ell ni de Lázaro, el seu mosso. Els guàrdies van obviar que no podien ser tan rucs d'amagar-se si havien estat ells els assassins de Sansa.

Sorprenentment, i segons les informacions que tenim, Palanca va declarar que s'havia passat dos dies a Ós de Civís, un poble de la comarca de l'Alt Urgell, que s'hi va amagar per por que també el matessin a ell, i que es va dirigir a Tor tan bon punt es va assabentar que la Guàrdia Civil el buscava.

 

La coartada de Lázaro va ser que era a La Pobla de Segur amb el seu germà Pablo, cuidant uns cavalls, i que no havia conegut la notícia de l'assassinat de Sansa fins el primer d'agost, quan ho va veure publicat als diaris. Més tard es va saber que Lázaro era amagat a Casa Sisqueta, segons va declarar per por que el matessin, cosa que va deixar la mateixa Sisqueta i el propi Lázaro en fals testimoni, i a la primera a més, com a possible encobridora, encara que Lázaro va declarar que s'havia amagat més aviat per por que li carreguessin a ell el mort.

Lázaro va saber la notícia de la mort de Sansa de primera mà, doncs quan en van trobar el cos deuria ser a Tor, o potser la Sisqueta o algú del seu entorn li digué, i aquest s'amagà a casa la sogra. El que no acaba de concordar amb tot plegat és com va saber Palanca que havien mort Sansa, si no era a Tor aquell dia i se suposa que havia fugit per por que el matessin a ell. Algú li va comunicar el mateix dia? Només es podria haver assabentat si hagués estat al poble abans que hi arribés la comitiva judicial, amb el que podríem conjecturar aleshores que tots els veïns presents el van encobrir davant les autoritats, o potser també era amagat a Tor, com Lázaro. Tampoc ha transcendit si Palanca va tenir algún testimoni que donés fe a la seva coartada, i en aquell moment la Guàdia Civil en cregué les seves declaracions sens més.

 

 

És força increïble que un home com Palanca es deixés atemorir per ningú, el mateix que s'enfrontava a policies i jutges, contrabandistes i polítics, i també als homes que van intentar robar-li la muntanya. S'enfrontava a tothom, i no tenia por de res ni de ningú; això ho va demostrar en vàries ocasions i tothom ho sabia prou. Per tant, la seva coartada de fugir per por, no s'aguanta per enlloc, o potser li va passar com a Lázaro i també tenia por que li carreguessin el mort a ell?

Amb aquests encobriments i l'evident pacte de silenci que hi ha al darrere, podem arribar a especular sobre un possible crim col·lectiu on hi va poder haver alguns participants materials, la resta els van encobrir i fins i tot ocultar de la policia, com en el cas de Lázaro que possiblement fou el mateix que el de Palanca, en la meva opinió, tots dos eren amagats al poble de Tor quan van matar Sansa, i s'hi van passar un parell de dies, moment de sortir per donar la cara a les autoritats. Tot plegat força sospitós si ho analitzem des d'aquest punt de vista, i de fet podria ser que les sospites inicials que Palanca i Lázaro fossin els assassins, no siguin del tot desencertades. De fet, per afegir una cosa més, les pubilles de Tor van declarar que l'assassí o assassins de Sansa era algú molt proper al seu entorn, un altre indici que encara ho pot fer més obvi. De totes maneres tot això només són especulacions i teories basades en opinions personals segons els fets, i no constitueixen una acusació cap a ningú dels esmentats, doncs no hi ha proves que demostrin aquesta teoria.

Bloc MMT