Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gregori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gregori. Mostrar tots els missatges

15 de març 2025

El Somni Truncat del Príncep de Tor

Salutacions i benvinguts una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada us duem un interessant document, on per primera vegada, podem llegir a un mitjà que es parla del 'Principat de Tor' de Josep Montaner.
Com podreu comprovar tot seguit, es tracta d'una crònica escrita pel periodista Oriol Cortacans, redactor del diari El Temps. Cortacans va escriure aquesta crònica sobre Sansa i la muntanya de Tor pocs dies després que trobessin l'amo únic assassinat a casa seva, a Tor.
Fins ara no havíem trobat cap escrit relacionat amb Tor i la seva història, a on es fes esment precís d'un dels projectes per a la seva muntanya, del que El Ros en feu partícip, com no podia pas ser d'una altra manera, al seu secretari i amic personal, en Gregori Aulestia. I és que Sansa en tenia molts de projectes i alternatives per a la seva muntanya. Projectes que, malauradament, mai no va poder veure realitzats. En Gregori va estar lluitant alguns anys amb la tossuderia i el caràcter tancat d'aquella gent de muntanya, però tot va ser en va, i l'empresa del parc natural privat que havien projectat amb el seu amic Sansa, mai no veié la llum. Una vertadera llàstima, de debò, doncs semblava una molt bona pensada que de fet es va començar a negociar amb les administracions competents que de fet, n'estaven força interessades.
Gregori Aulestia encara viu amb l'esperança que algun dia els hereus de la muntanya de Tor arribin a materialitzar el projecte, però tal i com van les coses, lamentablement em penso que mai no ho veurem això.
A continuació us deixem amb la crònica en qüestió, i desitgem que en gaudiu esperant els vostres comentaris a l'entrada.
 
 

 




Document descarregat del lloc web del diari El Temps.


Bloc MMT
 
 

07 d’agost 2024

Enderroquen la Cova de Josep Montaner

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri de la muntanya maleïda.

Com ja heu pogut llegir al títol d'aquesta entrada, efectivament hem de lamentar la pèrdua d'una de les icones més importants de Tor i el llegat de Sansa, i en especial d'una edificació que es va erigir en el seu honor, tal i com us explicàvem l'any passat a l'entrada titulada 'Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa'.
S'ha perdut quelcom únic en tots els aspectes a la muntanya de Tor. Sí, malauradament s'ha destruït la cova de Josep Montaner, un monument emblemàtic i força destacat a la història més recent de Tor i l'època dels "hippies", els contrabandistes, i les disputes més sonades per la muntanya de la discòrdia.
Fa pocs dies, un seguidor i col·laborador del bloc ens ho feia saber de primera mà mitjançant la xarxa social 'X'.
 



Alguns mitjans de comunicació a la xarxa no han trigat gens a fer-se'n ressò d'aquesta malaurada notícia pels aficionats a Tor i a la seva singular història. Els motius que van empènyer els propietaris de la finca de Pleià, els actuals hereus de Casa Sansa, a enderrocar la cova-cabana de Josep Montaner, tal i com ens expliquen aquests tercers, van ser perquè suposadament l'estructura de l'edifici es veia compromesa i es corria el risc que pogués caure, tot això per culpa d'uns ocupants que en van cremar un dels pilars principals, segons sembla per deixadesa. Aquesta és una informació avalada i reconeguda per un dels hereus de Sansa directament per a aquest mitjà. Cal descartar-ne doncs alguns rumors que corren per les xarxes afirmant que a l'interior de la cova s'hi va produir un accident i els afectats van denunciar-ne la propietat, perdent aquests la demanda. Aleshores, se suposa, els hereus de la finca decidiren enderrocar la cova-cabana per evitar-ne més problemes legals.
A banda del fet en si, però, hi ha la curiositat que la majoria dels mitjans de comunicació estan confonent la cova de Josep Montaner amb una de les cabanes que feien servir els "buscavides", també anomenats "hippies", que vivien a les bordes de Pleià. A la sèrie documental 'Tor' hi apareixen les cabanes que els "correligionarios" de Sansa havien construït per aixoplugar-se, així com també a les imatges del 30 minuts de TV3 'La muntanya maleïda' produït i emès el 1.997 per a la televisió autonòmica.
Us recomanem doncs insistentment l'entrada escrita l'any passat on fèiem una petita crònica de la Cova de Josep Montaner, inspirada sobretot en les vivències i les anècdotes de Gregori de Aulestia i Juan Solís, darrers habitants de les bordes de Pleià després de la mort del Ros de Sansa: 'Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa'.
 
 
La Cova de Josep Montaner, al moment del seu enderrocament.

 
Aprofitarem aquesta edició per esclarir un tema que Gregori de Aulestia ens va comentar recentment en relació a l'emissió de la 'docusèrie' de Carles Porta. Es tracta d'una de les cabanes que apareixen a les imatges inèdites que l'equip de Porta va enregistrar per al reportatge 30 minuts del 97. Segons ens confia Gregori, la cabana on apareix ell mateix i altres "buscavides", en realitat era una guingueta, i el campament dels "hippies" en si era la zona habilitada per als visitants que baixaven sobretot d'Andorra per consumir alguna beguda o potser per menjar un aperitiu asseguts a la taula instal·lada al costat del popular tipi, escenari complementat per les tres creus en honor als morts del 1.980 i per al que encara havia d'arribar.
Si ens hi fixem, a l'interior de la cabana on apareix Gregori, podem veure-hi unes ampolles de begudes alcohòliques que eren per servir la clientela de la guingueta en qüestió. Aquest petit negoci, regentat pel secretari personal de Sansa, disposava dels permisos necessaris per a l'activitat, tant de la propietat on s'ubicava com de les autoritats pertinents. A continuació podeu veure unes fotografies de l'època on s'hi aprecia el que us comentem.
 

Gregori de Aulestia a l'interior de la cabana de les bordes de Pleià que feia les funcions de guingueta. 


L'exterior de la cabana que no és la mateixa que la cova de Josep Montaner.


Rosendo Montaner, germà de Josep Montaner. Al fons, cabanes de les bordes de Pleià. Imatge inèdita del 30' del 1.997.


Gregori de Aulestia, Salvador Esteve (Boro), i el gos de Gregori, Llopinski. Al fons podem veure les creus, el tipi, i la cabana-guingueta del campament dels "hippies" a Pleià.

 
Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa, al costat de la cabana-guingueta que regentava a les bordes de Pleià.





Interior de la cova de Josep Montaner.


Alguns dels mitjans que s'han fet ressò de l'enderrocament de la cova de Josep Montaner a la xarxa:

 –06/08/2024 Diari Segre: 'Enderroquen la cabana dels hippies de la muntanya de Tor pel risc de col·lapse'

 –06/08/2024 Nació: 'Enderroquen la cabana dels hippies de Tor'

 

Imatges emprades: 30 minuts/TV3/3Cat/Diari Segre/Pedro L. Esteban



Bloc MMT
 

30 de juliol 2024

29 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a l'únic bloc especialitzat amb la història del poble de les tretze cases i la seva misteriosa muntanya.

Malauradament no podem acomplir el que desitjàvem a l'entrada de l'any passat sobre el misteri del crim de Sansa i el seu vint-i-vuitè aniversari: Esclarir ja l'autoria i la motivació de l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor, cadàver del qual fou trobat per un grup de "buscavides" que s'allotjaven a finques de la seva propietat.
Com ja sabeu, tal dia com avui de l'any 1.995, Salvador Esteve, 'Boro', i Xavier Carbonell, 'Xavi', dos veïns de la muntanya de Tor, trobaven el cos sense vida de Josep Montaner Baró, cacic de Casa Sansa i propietari de les finques on malvivien aquests dos alternatius o neorurals, amb d'altres comuns.
Malauradament, no podem assegurar ara com ara tenir ja un sospitós prou clar per poder-lo sentenciar del crim encara sense resoldre, que fins ara ha inspirat unes quantes obres literàries i una sèrie documental, mirant de delatar l'assassí o assassins de Sansa. Des de la MMT creiem que han estat en va tots aquests intents per mirar d'esbrinar l'autoria d'aquest homicidi no resolt. Potser vint-i-set anys d'investigacions hagin aportat noves hipòtesis i nous sospitosos, però malauradament creiem que s'han deixat alguns indicis per investigar, o potser aquests fils que trobem a faltar no s'hagin aportat a la 'docusèrie' 'Tor' per manca de pressupost o de temps, o potser per tots dos factors alhora.
 
 
 
 
La producció de la sèrie documental de Carles Porta 'Tor', la podem definir de brillant en quant al seu contingut històric i la seva execució tècnica i audiovisual es refereix, però tot i el gran nombre d'entrevistats i testimonis aportats, cal dir que no ens acaba d'aïllar del tot la incògnita de l'equació autoria-motivació dels assassins de Sansa. Recordem aquí que Porta ha estat anys i panys mantenint viva la flama del misteri del crim de l'amo de la 'muntanya maleïda', tal i com nosaltres creiem, possiblement per interessos econòmics que, a banda de la seva confessada obsessió pel cas, ha volgut monetitzar a través de llibres i ara també d'una producció audiovisual força ambiciosa. Aquesta 'docusèrie', com ja sabeu, sembla que no s'acabarà al vuitè capítol, el darrer de la producció, a jutjar per la misteriosa trucada que se suposa que el periodista i narrador ens fa veure que rep justament en acabar la sèrie. Segons sembla, tal i com ha avançat Porta fa unes setmanes als mitjans, un dels entrevistats li volia fer saber que li va amagar informació durant l'entrevista per a la sèrie. Ara, aquesta nova aportació cal valorar-la i investigar-la, i potser si consideren que s'ho mereix s'allargui la 'docusèrie', o no. Sobre aquest tema en vam escriure una entrada al bloc: Entrevisten Carles Porta a Rac1: "M'ha trucat un dels personatges de 'Tor' dient que m'ha amagat informació". Tenint tot això en compte, podria ser doncs que el periodista Carles Porta continuï mantenint viva la flama de Tor per interessos econòmics? El que queda prou clar és que si no hagués tingut interès econòmic amb la història de Tor i el crim de Sansa, potser ens hauria fet arribar d'una altra manera tota la informació que va recopilar del cas, sense fer-ne cap mena de negoci.
Com ja comentàvem a d'altres entrades, sembla que a la 'docusèrie' 'Tor', Carles Porta ha fet els deures amb els que van ser els autèntics testimonis de la història més recent de Tor, i aquesta vegada els ha escoltat un pèl més, però no del tot. Per posar un exemple, el testimoni de Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa i un dels primers a presenciar l'escena del crim i l'aixecament del cadàver, podríem dir que no el copsen del tot a la 'docusèrie', però respecte de 'Tor, tretze cases i tres morts', si que en podem apreciar un canvi substancial. Tot i així, la hipòtesi de Gregori no és investigada per Porta a 'Tor'.
 


 
Ja coneixeu la hipòtesi del que fou secretari personal de Sansa, però sinó, la podeu llegir a l'entrada que vam escriure al respecte fa una mica més d'un any: Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia.
Si tal i com sospita Gregori, els assassins de Sansa van ser uns hipotètics mercenaris enviats pels inversors belgues de Santouré, per mirar de recuperar l'interès del 'Ros' amb aquests i el seu projecte per a la muntanya de Tor, possiblement a dia d'avui seria molt complicat trobar-los i inculpar-los, però aquesta hipòtesi és la que fins ara creiem més lògica i encertada. Potser a la 'docusèrie' 'Tor' no s'hagi posat prou importància a fer adonar l'espectador dels 'lobbies' estrangers que hi havia interessats amb la muntanya de Tor, ni com de valuosa n'era aquesta, no només per extensió, pastures, i riquesa natural, sinó més aviat per la seva importantíssima ubicació. No en som prou conscients que la muntanya de Tor sempre ha esdevingut un dels enclavaments estratègics únics a la Península Ibèrica, amb uns interessos foscos mai prou rebel·lats. El crim de Sansa no té res a veure amb discussions entre veïns que s'odien, ni amb antics conflictes de pastures o de fusta. Encara menys per venjances de mafiosos o de contrabandistes. És quelcom a un nivell molt més alt. Possiblement ni el propi Sansa n'era conscient del tot, i per això mai no va arribar a creure's que l'acabarien assassinant per la seva propietat. Tot i així ja s'ensumava quelcom una vegada li van entregar la muntanya. Feia servir el baix perfil; deia a Gregori que no li preguntés a on anava i d'on venia. Josep Montaner feia sospitar el seu secretari que vivia empaitat. Això es desprèn del testimoni de Gregori quan assegura que el seu mentor li deia que dormiria cada dia a un indret diferent perquè "ells" no el trobessin. Però qui eren ells? Es referia als mercenaris o sicaris que possiblement els inversors belgues li enviaven per fer-lo canviar de parer respecte del seu projecte? Això possiblement no ho sabrem mai, però repeteixo, és la hipòtesi més factible que tenim fins ara, segons el nostre parer.
 

 
 
Desitgem que per a l'entrada al bloc que recordi el trenta aniversari de la troballa del cadàver de Sansa, podem aportar més informació al respecte, i si per fi s'aconsegueix identificar mòbil i responsables del crim sense cap mena de dubte, estarem d'enhorabona per tancar un cas tan mediàtic com aquest. Fins aleshores, no ens pareu de seguir, el bloc continua com sempre; oferint-vos noves entrades carregades de curiositats, notícies, història i moltes més coses relacionades amb la història del poble de les tretze cases i la seva enigmàtica muntanya.
 
 
Imatges emprades: CCMA/Stern Crime/Jens Stoermer
 


Bloc MMT
 

29 de maig 2024

Cinquè Capítol de 'Tor': 'Ruben i els Anglesos'

Benvinguts una vegada més a la MMT, seguidors del misteri. Gràcies per llegir-nos.

Aquesta entrada la dedicarem a fer la ressenya del cinquè capítol de la sèrie documental de Carles Porta que s'emet a TV3/3Cat cada dilluns, com ja és habitual des que, per fi, es va estrenar el passat vint-i-nou d'abril.
El narrador ens parla aquesta ocasió d'un dels personatges més polèmics de la part de la història fosca de Tor i la seva disputada muntanya: Rubén Castañer Ejarque, 'El Rúben'.
Acompanyat dels seus inversos anglesos, Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton, és el protagonista del capítol que comentem avui.
 
 

 
Tal i com es posava fi al quart capítol de la 'docusèrie', es comença el present; La hipòtesi de la mort del seu germà, segons Miquel Montaner, va ser una trama entre els anglesos i Castañer, com a venjança per la negativa del 'Ros' de continuar amb el projecte de l'estació d'esquí a Tor. Una tesi que contrasta amb la de Gregori de Aulestia en certa manera, però que finalment s'hi assimilen prou (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Porta ens exposa altra vegada, com a 'Tor, tretze cases i tres morts', la trama entre els socis britànics de Castañer i Josep Montaner Baró, sobre el projecte de les pistes d'esquí. Per als qui no hagueu 'fet els deures', i llegit les obres literàries al respecte de la història del poble de les tretze cases i els seus personatges, us servirà per conèixer la trama d'una forma molt senzilla d'entendre, a jutjar per la capacitat de comunicació del presentador i narrador d'aquesta interessant sèrie documental.
De Rubén Castañer n'hem escrit vàries entrades al bloc. Les més destacables són les que hem comentat les seves memòries, que algun dia han de veure la llum, i la del projecte de les pistes d'esquí, que va elaborar juntament amb un amic seu professor d'informàtica.
A les imatges inèdites que l'equip de Porta va enregistrar el 1.997 per al 30' 'Tor, la muntanya maleïda', podem veure algunes escenes que fins ara només coneixíem de l'obra literària de l'escriptor i del seu mateix podcast estrenat el 2.018. Sobretot de l'entrevista que van mantenir aleshores al despatx de l'advocat de Castañer, Joaquín Hortal, el mateix 1.997 per al reportatge en qüestió.
I com ja comentàvem en altres entrades, aquestes imatges inèdites que per fi veuen la llum, fan les delícies dels més afeccionats a la trama de Tor i la seva mai executada estació d'esquí.
Tal i com s'ha comentat algunes vegades, amb l'arribada de Castañer a Tor, va començar la desunió i la guerra entre els veïns del poble. Quelcom que a dia d'avui, encara s'arrossega però, d'una forma més residual. Ja sabem que arribar a un acord i anar tots a una, ha estat sempre una assignatura pendent per als veïns de Tor. Però no només per a aquests, sinó, segons ens han assegurat en alguna entrevista, per a la majoria de pallaresos. Aquí cal recordar una dita pallaresa que ens va dir Núria Comes quan la vam entrevistar: 'Al Pallars, la gent donarien un dit perquè algú de fora prengués un braç al veí'.
Ha de ser el propi Sansa, en persona, que ens recorda que qui marxa de Tor perd els drets sobre la muntanya. Però resulta que això no era així exactament. Tot i així, els cacics que eren al costat de Castañer, van voler deixar la resta de veïns de Tor sense drets a la muntanya perquè segons ells qui més vivia a Tor era Josep Montaner.
 



Castañer diu que va obrir la 'carretera' que uneix Tor amb Andorra, tot i que no és així. Fou el propi Montaner qui impulsà l'execució de les obres de la pista forestal que passa sobretot per finques de Casa Sansa, anys abans de l'arribada de Castañer a Tor. Això si, unes obres pagades amb diners de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, el mateix que amb les reformes de la casa comuna de Tor i la reparació de la central elèctrica del poble. Diners de l'explotació forestal i ramadera de la finca, però que l'agent immobiliari andorrà no reconeixia.
Com ja hem llegit algunes vegades a la literatura de Tor, tothom va ser el primer en passar per la pista acabada de fer, amb el seu 'jeep', a excepció de Castañer, que ho fa fer amb el seu 'Mercedes' i la seva dona.
La història d'aquesta via us la comentàvem a l'entrevista que ens concedí Antoni Comes, el maquinista encarregat dels treballs d'execució de la pista forestal de Pleià (Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes).
En relació als inversors anglesos del 'Rúben', Pilar Tomàs ens explica que al principi no en sabien res d'aquests empresaris, doncs Castañer no els n'havia parlat mai, i ho van descobrir amb el temps. És un detall important que fins ara no se sabia.
Del contracte d'arrendament de la muntanya de Tor, en vam fer una entrada al bloc amb fotografies del document original, o més ben dit, una part d'aquest, doncs ens en manca una de les pàgines mecanografiades que componen l'escrit. (Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor).
Hugh Garner, ex-cònsol britànic al Principat d'Andorra, ens parla de Castañer i els anglesos. Personatge que també fa acte d'aparició al reportatge commemoratiu del 50è aniversari de l'estació d'esquí d'Arinsal, titulat 'Arinsal, als peus de la Capa', del que en vam fer una entrada al bloc perquè es parla de Rubén Castañer, però això si, d'una manera prou tímida i de passada, tot i que fou una peça clau en la creació i obertura d'aquesta estació andorrana veïna de la muntanya de Tor, amb la que es va projectar la seva unió mai realitzada.
Els inversors anglesos del 'Rúben' desconeixien la guerra entre veïns que s'havia agreujat des de l'arribada de l'agent immobiliari a Tor, però van desfer els tractes amb aquest quan la tensió acumulada entre les dues faccions va esclatar, provocant dues víctimes mortals del bàndol de Palanca a l'enfrontament armat del juliol del 1.980, on Jordi Riba en sortiria il·lès.
Com als altres capítols, les imatges inèdites i ja històriques enregistrades el 1.997 per l'equip de Porta, omplen la història i ens fan recordar, per als més afeccionats i coneixedors de la trama, els fets que l'escriptor ja ens explicava a la primera obra literària del 2.005, que ara ens regala després de dècades oblidades a algun racó dels magatzems de la CCMA.
 


 
Un dels testimonis de l'episodi d'aquell accidentat dinar de germanor entre autoritats andorranes i pallareses, per a commemorar l'arribada de la carretera de la banda andorrana fins a Tor, és entrevistat per a la sèrie. Un detall que no havíem conegut fins ara, però que ens és estrany, és que aquest diu que Palanca va pujar al Port de Cabús amb armes, per enfrontar-se a Rubén Castañer i els seus guardaespatlles, fortament armats. Ens consta per com a mínim tres testimonis, que a Jordi Riba no li agradaven les armes, i que mai no anava armat, de fet, no era ni caçador.
Les pubilles de Tor ens expliquen l'episodi de la baralla del 1.980, en unes imatges fins ara inèdites enregistrades per l'equip de Porta el '97. No deixa de ser inèdit també que Pilar Tomàs en va ser testimoni presencial d'aquell enfrontament, que s'estava mirant aterrida des d'una finestra de Casa Sisqueta.
Com ja ens avisava el narrador en un altre capítol, Josep Ma. Sarroca, de Casa Cerdà, ens diu una altra vegada que no en vol parlar. Si de cas, més endavant. Com si aquest tema encara fos calent, després de gairebé quaranta-quatre anys.
Amb les morts dels llenyataires de Palanca, el poble de Tor es va submergir al pànic col·lectiu, doncs tothom es pensava que podria ser la següent víctima, tal i com va tornar a passar quinze anys més tard, amb la mort de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.
Una curiositat que sorgeix amb l'entrevista del '97 a Castañer, és quan aquest en comenta la portada d'un exemplar de la ja extingida revista 'Interviú', a on el titular acusa la màfia andorrana d'assassinar a Tor. L'home s'indigna i s'ofèn, doncs ell és aragonès i no pas andorrà. És a dir, es molesta que el titllin d'andorrà però no de mafiós. I en relació a aquest article de la truculenta i sensacionalista revista, ja en vam escriure al bloc anteriorment, en altres entrades. (17-23/07/1980 - Interviu: Especulación Sangrienta i Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor').
Un altre personatge inèdit fins ara i del que l'escriptor Carles Porta ens en parla a 'Tor, tretze cases i tres morts', és Sol Elbaz, contractada per Castañer per a fer d'intèrpret amb els anglesos, i que ara és entrevistada a l'època actual, expressament per al documental de Porta. Ens mostra una relació escrita per Castañer on hi consten els préstecs que Wilfred Douglas Watton va fer al mateix agent immobiliari i al cacic Sansa de Tor, per començar amb el projecte de l'estació d'esquí. Entre tots dos li sostreuen una xifra superior als vuit milions de pessetes, uns quaranta-nou mil euros a dia d'avui, però que seria equivalent a uns cinc-cents mil euros, segons ens esclareix el narrador.
 


 
Com que Watton ja sospitava que mai no recuperaria la inversió feta amb Castañer i Sansa a Tor, va voler anular el contracte d'arrendament de la muntanya, i va fer saber als tretze copropietaris que fins que no enterressin la destral de guerra, la quota de l'arrendament de la muntanya quedava suspesa. L'import que cobraven els 'condueños', eren dues-centes mil pessetes l'any, uns mil dos-cents euros actuals, però que a dia d'avui podrien suposar gairebé quinze mil euros.
Altra vegada, un personatge que apareix a 'Tor, tretze cases i tres morts', Josep Serra, un andorrà a qui Castañer havia venut la concessió de les estacions d'esquí de Pal i Arinsal perquè les famílies andorranes li posaven pals a les rodes per a explotar-les, torna a fer acte de presència a aquest capítol de 'Tor'. Aquesta ocasió, però, amb imatges del 30 minuts del '97, explicant que Watton li havia ofert el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor per a fer un complex hivernal. Recordem que Josep Serra fou fundador i gerent de l'estació d'Arinsal, i també apareix al documental que hem comentat anteriorment, 'Arinsal, als peus de la Capa'.
Serra també diu que a l'hora d'oferir als veïns de Tor un tracte per a l'explotació de la seva muntanya, aquests mai no es comprometien amb res i tot se'n anava en orris quan se'ls convidava a signar un acord. Quelcom molt semblant al que ens va explicar Gregori de Aulestia amb el projecte del parc natural privat que havien planificat amb Sansa, i una vegada mort aquest va voler continuar amb els hereus de Montaner i els veïns de Tor. Aquest fou un dels motius que obligà Gregori a abandonar Tor; els continus desacords i la manca de compromís dels copropietaris de la finca de la discòrdia.
Un altre personatge també inèdit fins ara, Josep Ma. Cordellana, adjunt a la direcció de les pistes d'Arinsal, ens confirma que els veïns de Tor tenien por de parlar i d'acceptar quelcom que podia ser bo per al poble. Possiblement perquè se sentien compromesos amb els seus corresponents cacics, que els castigarien si els traïen amb qualsevol cosa relativa a la copropietat.
La curiosa reunió que van aconseguir amb els veïns de Tor, ens l'explica aquest testimoni. Un bàndol es va situar a un costat del pont del riu, i els del bàndol contrari, a l'altre, amb els responsable de l'estació d'Arinsal a sobre del pont. Allò però va acabar malament, i sembla que les pedres van començar a aixecar el vol quan l'ambient s'encengué, amb que els organitzadors de la trobada van haver de marxar cames ajudeu-me. Tot allò amb l'absència a la reunió de Palanca, que sabotejava qualsevol proposta de negoci per a canviar la muntanya que se li posés pel davant. Cal fer esment que Josep Ma. Cordellana també és un dels protagonistes de 'Arinsal, als peus de la Capa'.
 
 

 
Un altre interessant testimoni és a les imatges inèdites del reportatge de Porta del 1.997, que ja va aparèixer a 'Tor, la muntanya maleïda'. Es tracta del darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, qui assegura que el propi Josep Montaner li va fer saber que pretenia prescindir de Castañer, els anglesos, i qualsevol altre copropietari de la muntanya de Tor, assumint completament i en solitari la titularitat i l'administració de la finca.
Fixem-nos bé amb el testimoni de Gregori de Aulestia, quan diu que Sansa va canviar completament d'actitud quan el jutge de tremp li va entregar la muntanya de Tor. Quelcom que ja ens havia comentat a l'entrevista que vam mantenir amb ell, i amb algunes altres converses telefòniques que mantenim assíduament. El parer de Gregori és que Sansa va canviar de màfia quan se li va concedir la propietat de la muntanya de Tor. Possiblement es ve a referir als inversors belgues que l'altre agent immobiliari d'Andorra, François Santouré, li havia proposat per a executar el seu projecte de les pistes d'esquí, que segons de Aulestia, foren els responsables de la mort del seu amic Montaner. (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Ja cap al final del capítol, un Castañer del 1.997 diu que no es penedeix de res del que va fer i del que va passar a Tor, excepte de la mort del seu amic Josep Montaner, que teoritza, deurien assassinar-lo al poble mentre acusa algú prou conegut, del seu entorn més proper. Aquest testimoni l'enllacen amb l'entrevista que la reportera Veronica Frenzel li va fer, en companyia de Porta, l'any 2.017 per a la publicació alemanya del 'true crime', Stern Crime. Una entrevista que vam recollir al bloc, en una entrada titulada
'Das Dorf', Reportatge de Veronica Frenzel per a Stern Crime a la Muntanya de Tor. L'any 2.017, Rubén Castañer tenia vuitanta anys, però encara se'l veia amb molta energia i amb el seu tarannà tan característic ben viu. No va dubtar fins i tot, d'espantar la reportera alemanya amenaçant-la amb que la matarien per haver-se ficat amb la trama de Tor. Naturalment que Veronica Frenzel se'n va sortir sana i estalvia d'aquella entrevista, i creiem que a hores d'ara no ha patit cap atemptat derivat dels avisos del difunt agent immobiliari d'Andorra.
El que queda a l'aire és l'avís que diu Castañer va donar a Montaner, quan seguidament, colpeja amb força una taula de la sala on se l'entrevista. Quina mena d'avís deuria fer a l'amo de la muntanya de Tor? Avís, o potser amenaça? Recordem que, segons assegurava François Santouré quan Carles Porta el va entrevistar per al 30 minuts de TV3 el 1.997, en una discussió amb Sansa, Castañer va donar una puntada de peu als testicles del cacic davant d'ell, al seu despatx d'Andorra la Vella, perquè l'havia traït amb el projecte de les pistes d'esquí de Tor.


 
La filla de Rubén Castañer, Amanda Castañer, sembla que surt en escena per a suavitzar una mica la imatge que pot arribar a donar el seu pare en aquesta sèrie documental. Quan el propi Castañer acusa els 'buscavides' de Tor de ser els assassins del seu amic Sansa. El narrador i investigador d'aquesta 'docusèrie' es queda amb la incògnita de que els 'hippies', no ho eren de 'hippies', segons l'entrevistat. Això ja ho sabem, però què volia dir exactament? Que eren sicaris com insinua Porta? En vam escriure una entrada al respecte, però sense la intenció ni el rerefons que imprimeix el 'Rúben' a les seves declaracions: Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?.
Com a comiat d'aquest cinquè capítol, el seu presentador ens deixa amb una frase que ja ha marcat aquest univers de Tor: –Tor és infinit, i per a continuar la història cal basar-se en certeses. I a més a més, ja ens deixa prou clar que el capítol sisè serà protagonitzat per un dels primers sospitosos de l'assassinat de Sansa, Miquel Aguilera.
 



 
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
 


Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta/Editorial La Campana/Interviú
 
 
 
Bloc MMT
 

23 de maig 2024

Quart Capítol de 'Tor': 'Els Sansa'

Benvinguts, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor. Us saluda l'editor del bloc de la història del poble de les tretze cases.

Com ja és habitual, dediquem aquesta entrada al 4t capítol de la sèrie documental que cada setmana s'emet a TV3/3Cat: 'Tor'. Aquesta vegada és el torn de 'Els Sansa', tal i com s'ha titulat aquest capítol.
 
 

 
Comença el torn de paraula amb el testimoni d'un nebot de Josep Montaner; Josep Maria Aixàs, qui declara que hagués estat acceptat amb normalitat que al seu oncle, Sansa, l'haguessin apallissat amb el resultat de catorze ossos trencats. També conclou que la investigació de la Guàrdia Civil respecte de l'assassinat del seu oncle, va ser inútil a jutjar pels pocs mitjans econòmics i tècnics que aquest cos policial tenien a l'època. Aquest fet va ser sempre molt criticat per tothom, doncs no era pas la primera vegada que passava quelcom semblant amb el cos policial militaritzat del govern espanyol.
La família Sansa, van esdevenir sospitosos per als investigadors del cas d'haver assassinat el seu familiar que ells anomenaven 'Pepe'. Per tant, foren investigats i vigilats per la Guàrdia Civil. Però tal i com podem comprovar, tothom, absolutament tothom de l'entorn del 'Ros' de Sansa, esdevingué sospitós del crim d'aquest. Això doncs ja ens fa imaginar-nos la quantitat d'enemics en potència que es podia haver fet el vell Montaner. Uns diuen que per interessos amb la muntanya, altres per negocis turbulents i foscos on estava ficat l'amo de la muntanya de Tor, on s'hi barrejava amb gent molt perillosa, i també n'hi ha d'altres que afirmen que tenia enemics degut al seu complicat caràcter. Però aquí ens pot sorgir un dubte; Podria algú buscar-se la mort pel seu caràcter? El que hem pogut veure fins ara a la sèrie 'Tor' ha estat que la majoria dels testimonis entrevistats exageren. I alguns, massa i tot. Com diu Porta en un dels episodis, no sabem qui diu la veritat i qui no. Per tant, no és tan fàcil donar les coses per fetes en aquesta trama tan complicada on s'hi barregen odis ancestrals, interessos econòmics, i orgulls irremeiables.
La història de com el dret a la propietat de la muntanya de Tor va arribar a mans de Josep Montaner Baró, va ser tot un seguit de casualitats, doncs per la línia genealògica familiar, no li corresponia. L'hereu oficial de Casa Sansa era el germà de 'Pepe', 'Sisquet' Montaner Baró, però com que aquest es va voler casar amb una noia que no agradava al pare, fou desheretat en favor del 'Ros'.
Una vegada mort Josep Montaner, com que no tenia descendència ni esposa, l'herència de la propietat de tota la muntanya de Tor que el jutge de Tremp li havia concedit el febrer del 1.995, en primer lloc havia recaigut a la seva anciana mare, Teresa Baró, però aquesta va renunciar en favor del seu fill Miquel Montaner, que va pensar donar la muntanya a la Generalitat de Catalunya, per evitar així més tragèdies i problemes innecessaris per als veïns i copropietaris de la finca. Això, però, no va ser pas possible, doncs la Generalitat no en volia saber res d'aquella muntanya.
Aleshores, Miquel Montaner, decidí que l'hereu més lògic de la muntanya de Tor era el seu germà Rosendo, a qui no va fer gens de gràcia fer-se'n càrrec de la propietat, tot i que mesos més tard un jutge sentenciaria que la muntanya de Tor era propietat dels seus veïns, contradient la sentència del magistrat de Tremp que va donar-la exclusivament al 'Ros' de Casa Sansa.
 


 
Les imatges del reportatge que va rodar l'equip de Carles Porta per al programa 30 minuts de TV3 del 1.997, son un recurs imprescindible per a aquesta docusèrie. Sobretot les gravacions inèdites que ara ens mostren amb tot luxe de detalls, i que il·lustren cada capítol d'una manera esplèndida, fent les delícies dels més aficionats a la trama, juntament amb l'escenari de la maqueta del poble de Tor, construïda especialment per a aquesta producció.
La relació entre els 'hippies' i el nou hereu de la muntanya de Tor, Rosendo Montaner, era prou cordial, doncs aquest els permetia ser a les finques de Casa Sansa tal i com havia fet el seu difunt germà. Va arribar un moment, però, que tots els busca vides, com els anomena encara a dia d'avui en Gregori de Aulestia, van anar abandonant la muntanya, possiblement, com aquest, per desencant amb els nous propietaris i per decepció del que havia passat amb el seu mentor.
El que va ser el secretari personal i amic de Josep Montaner, Gregori de Aulestia, i el seu nebot, Josep Ma. Aixàs, ens comenten, tan en present com en passat, els projectes inacabats de Sansa.
Se l'ha arribat a titllar de fantasiós, fins i tot de foll, però també de visionari. Sansa fou l'únic a qui se li acudí que Tor i la seva finca podia donar molta riquesa a la societat de copropietaris, a la seva comarca (Pallars Sobirà) i a tot Catalunya. I no anava pas massa errat, doncs com ja hem comentat en altres entrades, el Pallars Sobirà sempre ha estat una comarca econòmicament deprimida, amb que un nou pas de comunicació per carretera amb el país veí, el Principat d'Andorra, hagués dut realment la prosperitat econòmica i social al país.
Sigui com sigui, a Tor, mai no s'hi va arribar a materialitzar res del que aquest somiador que fou Sansa, havia projectat en companyia del seu secretari personal. Ni tan sols quelcom que tenia més probabilitats de sortir bé i potser no era tan desgavellat. El projecte del parc natural privat que ens va explicar el mateix Gregori quan el vam entrevistar (Entrevista a Gregori de Aulestia). De fet, el projecte del parc natural a la muntanya de Tor, podria haver estat el mòbil de l'assassinat de Josep Montaner, quelcom que de moment, no s'ha especulat prou a fons, tot i que Gregori creu la principal hipòtesi del crim.
Com no podia ser pas d'una altra manera, parlant dels Sansa, inevitablement ha de sortir la llegenda del tresor de Casa Sansa. Tothom sabia que Casa Sansa era la més rica de Tor des de sempre. I com ja sabem, les llegendes dels tresors de gent rica, van de bòlid, i encara més en nuclis rurals tan aïllats, a on els contes a la vora del foc han estat sempre part indissoluble d'aquella rica cultura d'alta muntanya. Aquesta llegenda va tenir molts adeptes. Entre ells, els propis 'buscavides', o 'hippies', que passaven per Tor, però també persones foranies que pretenien caçar fortuna a partir d'una rondalla popular. Una de les curiositats que ens va explicar Gregori de Aulestia quan ens va concedir l'entrevista per a aquest mitjà, i en vàries ocasions que hem parlat per telèfon, es que ell mateix, i els seus companys d'aventures, van testimoniar després de morir Sansa, com la muntanya de Tor s'omplia de gent amb detectors de metalls, provant sort de trobar el tresor que tothom es creia encara era enterrat per algun racó d'aquella immensa propietat privada. Pel que sembla ningú no va tenir sort, i la llegenda continua viva. Potser algun dia hi aparegui finalment alguna cosa, però a jutjar per com vivia Josep Montaner, això té tots els números per ser només això; un conte i prou.
En relació al tresor de Sansa, ens agradaria suggerir-vos un relat de ficció que vam escriure ja fa temps, i que vam titular 'La Llegenda del Tresor de Casa Sansa', a la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'.
 
 
 
 
 
Queda prou patent doncs, el complicat caràcter de Sansa i la simpatia cap a la seva família, i viceversa, és clar. La manera que tenia de subsistir parla per si mateixa. Una cosa que també Gregori ens va explicar, fou precisament això; Sansa era de la llei del mínim esforç, però sembla que Palanca era de la seva mateixa condició. Tots dos miraven sempre de viure sense fer ni brot, i se les havien d'empescar per traure calés sense arronsar l'espatlla.
Se sol dir que els odis entre Sansa i Palanca eren ancestrals, però sembla que no és ben bé així. Segons ens explica Núria Comes a la seva obra l'Home de Tor, Josep Montaner i Jordi Riba, havien estat amics i, fins i tot, socis. Els més vells al Pallars expliquen que aquests dos personatges van engegar plegats una empresa quan eren joves. Es van comprar una màquina segadora i la llogaven als pagesos per segar els camps quan arribava la temporada. Al principi del negoci anava tot rodat, però no van tardar pas a tenir diferències, i finalment, van acabar com a enemics incondicionals.
Els pocs equipaments comunitaris que tenien a Tor, eren constants fonts de problemes, com ara la minicentral elèctrica de la que ens parlen els 'hippies' i de la que també us en vam parlar al bloc a l'entrada anomenada 'Història de Tor: La Minicentral Elèctrica'. Això fou obra de Sansa, on una vegada més va mostrar la seva perspicàcia per a posar més equipaments al poble de Tor perquè els seus veïns poguessin viure amb una mica més de comoditats. No obstant això, per culpa del caràcter del cacic, tampoc servia de massa muntar equipaments al poble, com podem comprovar al capítol en qüestió.
Un tema que no deixa de ser curiós és el de si Lázaro era o no era a Tor el dia que van trobar el cos sense vida de Josep Montaner. Els 'hippies' insisteixen amb que, una vegada van sortir de reconèixer el difunt de la casa a on el van trobar, al primer que van informar de la troballa del cadàver, va ser a Lázaro Moreno. En canvi, tant aquest com la seva parella, la Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, s'entossudeixen fins ara amb que aquest mosso de Palanca no era a Tor. Aquí ens sorgeix una qüestió inevitable: Quina importància podia tenir si Lázaro era o no era a Tor el mateix dia que van trobar Sansa mort a casa seva? Recordem que el cacic podia dur fins a dues setmanes mort, allà a casa seva, o a una altra banda, però qui podia pensar que Lázaro podria haver estat un dels assassins per ser a Tor aquell dia? Doncs fins i tot a dia d'avui continuen assegurant que Lázaro no era a Tor el dia trenta de juliol del 1.995, tot i contradir el sumari i els propis testimonis.
Potser més endavant ens ho acabin esclarint, doncs recordem que encara resten quatre capítols de sèrie, i pot ser que aquesta qüestió es capgiri.
Una informació inèdita que ens ofereix la sèrie en aquest episodi, és que algú havia proposat als veïns de Tor posar un cementiri radioactiu a la seva muntanya. Segons el nostre parer, no creiem que la negativa a acceptar aquest projecte hagués estat motiu per assassinar Sansa, i encara menys quan la proposta va arribar anys abans que aquest fos declarat amo únic de tota la finca.
Ens presenten també una escena coincident amb la de 'Tor, Foc encès' sobre la família Miserachs, amics de Sansa, com podeu comprovar a la cinta. D'alguna manera és Palanca que surt amb un estrany comportament amb aquesta família, que en aquelles dates del crim del seu enemic, eren a casa seva d'Os de Civís. Perquè Jordi Riba s'auto inculpava de l'assassinat de Josep Monaner davant els Miserachs? No ho sabem, però els Miserachs van quedar ben sorpresos.
Ja per acabar aquest quart episodi, Miquel Montaner, germà de Josep Montaner, ens fa una confessió sobre la seva hipòtesi del crim del cacic de Tor. Ell creu que els assassins del seu germà podrien haver estat relacionats amb els inversors anglesos que va dur l'agent immobiliari d'Andorra, Rubén Castañer, per invertir a la muntanya de Tor;  Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton. Personatges dels que Porta ja ens en ha parlat a 'Tor, tretze cases i tres morts', i al podcast amb el mateix nom, i que encara han de fer acte d'aparició a la sèrie. Possiblement al proper capítol, el 5è de la producció.
 




I fins aquí els nostres comentaris i els nostres parers sobre el capítol 4t de 'Tor'. Si voleu fer les vostres aportacions a l'entrada, ho podeu fer pitjant el següent enllaç:
 
 

Comenteu l'entrada

 

Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

 

 
 
Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta



Bloc MMT
 

Entrada Destacada

Sansa i Palanca: Les primeres declaracions de Tor a televisió, a TVE Catalunya

Salutacions seguidors de la MMT , us saluda el seu editor amb aquesta nova entrada al bloc dedicat a la història de la muntanya de Tor. Pel ...