Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gregori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gregori. Mostrar tots els missatges

04 de setembre 2023

Conversa amb un Col·laborador del Bloc: Els Inversors Belgues de Sansa

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les tretze cases.

Encetem una conversa amb un col·laborador d'aquest mitjà sobre el tema dels inversors belgues, que suposadament van comprar la muntanya de Tor a Sansa una vegada el jutge de tremp, pare del qual era relacionat amb Hortal, l'advocat de Castañer, ja li havia concedit la propietat total i absoluta només per a ell, únicament per al Ros de Casa Sansa. S'especula també, segons ens explica Carles Porta a Tor, tretze cases i tres morts, que li van oferir quinze-mil milions de pessetes, amb una paga i senyal prèvia de sis-cents milions que va cobrar la primavera del 1.995, uns mesos abans que l'assassinessin, informació rebuda de François Santouré, agent immobiliari andorrà que va fer de mitjancer entre els belgues i Montaner.
 
 


En una entrevista mantinguda amb Gregori de Aulestia, ens confirmà això dels inversors belgues, però desconeix l'oferta econòmica per a la compra-venda de la muntanya, i la paga i senyal de la mateixa.
Recordem que la hipòtesi de Gregori sobre el crim de Sansa apunta cap als inversors belgues, que suposadament haurien contractat els serveis d'uns mercenaris o mafiosos per fer canviar Sansa de parer, per pressionar-lo a continuar amb el tracte del que se n'havia desdit, però l'avís que li havien de donar els va marxar del dits i es va convertir en una pallissa mortal, possiblement també podria haver ajudat el caràcter rebel del propi Montaner, segons s'especula.
Palanca declarava al programa Els matins de Josep Cuní que Sansa havia estat mort per Castañer i el seu cercle d'inversors, quan el va ignorar a ell i al seu projecte, però no nomena mai els suposats inversors belgues. També concreta que el cercle de Castañer, amb l'advocat Hortal, i el jutge de Tremp, li van entregar la muntanya de Tor a Sansa per poder tirar endavant el projecte de les pistes d'esquí, sense entrebancs ni desacords amb d'altres copropietaris.
Són informacions i hipòtesis que contrasten entre elles, però que ens suggereixen dubtes, i d'aquests, qüestions a tenir en compte com ara:
 
–1: Qui eren en realitat els inversors belgues i per a què volien comprar exactament la muntanya de Tor?
Sabem i coneixem els noms dels inversors anglesos que va dur Castañer per invertir a la construcció de les pistes d'esquí a Tor, i fins i tot en tenim el seu projecte, però no hi ha cap informació al respecte de la identitat dels hipotètics inversors belgues, o del fons d'inversió del que procedien per a comprar la muntanya de Tor a Josep Montaner, ni tampoc de les pretensions exactes amb aquesta finca.
 
–2: Perquè Sansa se'n va desdir i no va respectar el suposat tracte de compra-venda amb els belgues, tot i haver cobrat una hipotètica paga i senyal?
Si Josep Montaner va renunciar al tracte que havia fet amb Castañer, tot i que aquest encara en tenia un contracte d'arrendament vigent de la muntanya quan Sansa la va rebre en propietat única, es pot entendre que va ser perquè se l'estava venent a uns altres, però si hagués estat així, perquè va incomplir també els tractes amb els inversors belgues? Podria ser perquè es va estimar més dur a terme el projecte del parc natural privat del que ens va parlar Gregori?
 

 

 Es fa força estrany també, el fet de pensar que, algú amb un mínim de coneixement, entregués tants diners a un home com Sansa; sis-cents milions de pessetes (Més de 3,6M€) de paga i senyal! I a més a més, que ni el seu secretari personal no n'estigués al cas, ni que fossin ingressats a cap banc, suposadament, i que una persona com Josep Montaner no presumís d'una picossada així, amb el que li agradava fer-ho quan en tenia, de diners.
Per altra banda, tenim el testimoni del darrer advocat de Josep Montaner, Ricardo Gómez de Olarte, que va reconèixer davant Porta l'existència d'uns inversors, en aquest cas deia que ell li'n havia trobat uns però francesos, i que no van arribar a satisfer mai cap pagament perquè abans de fer negocis amb Sansa volien que els temes judicials estiguessin resolts, com ara el contracte d'arrendament de la muntanya a Rubén Castañer, motiu pel qual Sansa havia contractat els serveis del lletrat Gómez de Olarte.
Malgrat la  discrepància entre les nacionalitats dels inversors, sembla que finalment podrien haver estat parlant dels mateixos, doncs les xifres que es proposaven per a la compra-venda, coincidien, tot i que els inversors dels que parlava Gómez de Olarte mai no van donar ni un cèntim a Sansa. Podria ser tot una cortina de fum per encobrir els hipotètics criminals?
El nostre col·laborador pensa que aquest cas només podria ser resolt per uns investigadors privats i sense límit de pressupost econòmic, que s'hi dediquessin al 100% i empressin les darreres tecnologies en matèria d'investigació criminal, i tot i així, hi hauria línies d'investigació impossibles de seguir perquè la majoria de testimonis potencials ja són morts o massa grans per poder declarar al respecte.
Ens mantindrem a la guait de l'estrena de la docusèrie que s'està preparant sobre la història de Tor i el crim de Sansa, podria ser que ens descobrissin quelcom inèditament interessant en relació a l'exposat a aquesta entrada. I vosaltres? Què en penseu al respecte? Podeu fer els vostres comentaris pitjant el següent enllaç:
 
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 

10 d’agost 2023

28 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, la MMT.

El passat trenta de juliol s'acomplí el vint-i-vuitè aniversari de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner Baró, el Ros de Casa Sansa, o Sansa, segons l'anomenaven uns i altres, a casa seva, a Tor.
A l'entrada que vam dedicar-hi l'any passat (27 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?), en barallàvem algunes hipòtesis de qui i com podria haver assassinat Sansa i perquè, tot fent una reconstrucció de les lesions que els forenses van trobar en analitzar el cadàver de Montaner.
A dia d'avui, no han aparegut informacions oficials i, encara menys, evidències al voltant del cas, que ens permetin poder assenyalar una persona o un col·lectiu, amb proves o teories prou sòlides que ho facin irrefutable. Tot i així, i  gràcies a l'entrevista que vam mantenir amb Gregori de Aulestia, un dels implicats a la troballa del cos i un dels testimonis principals de l'escena del crim, totes les teories que podríem haver especulat fins aleshores, es van esvair del tot en aquell precís instant, literalment parlant, i sense cap mena de dubte.
 
 
Per als editors d'aquest bloc, a hores d'ara i si no apareix cap altra hipòtesi que faci més evident qui va assassinar Sansa, justificant-ne també les motivacions prou convincentment, acceptem la hipòtesi personal de Gregori de Aulestia com la més lògica, sòlida, encertada, i coherent de totes les que podríem haver especulat fins ara. (Qui va assassinar Sansa? La teoria de Gregori de Aulestia).
Per una altra banda, hi ha la hipòtesi del periodista i escriptor Carles Porta, que assegura tenir un sospitós però mai no ha volgut dir qui creu que és o són l'assassí o els assassins de Sansa, tot i que des d'aquest mitjà, creiem que s'ho reserva per mantenir el misteri i la història del crim vius, com una mena d'interès a deixar la porta oberta per a publicar altres obres literàries sobre el cas. Podria ser que en deixi caure alguna cosa a la docusèrie que està preparant TV3 sobre aquest tema, batejada amb el mateix títol que va rebre el reportatge del 30' del 1.997; 'Tor, la muntanya maleïda', que se suposa s'estrenarà a finals d'aquest 2.023 a aquest canal de televisió.
Des de la Maledicció de la Muntanya de Tor, us mantindrem contínuament informats de qualsevol novetat en relació al crim de Sansa, i desitjaríem que a l'entrada de l'any que ve sobre el cas, ja us en poguéssim aportar quelcom prou revelador que sentencii l'assassinat i els assassins de l'antic amo de la controvertida muntanya, i tancar així una pàgina de la història més fosca del poble de les tretze cases.
 
 

 
Si desitgeu aportar quelcom en relació a aquest tema, o fer-ne qualsevol comentari al respecte, ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada:

 

 Feu un Comentari

 
Agraïm la vostra col·laboració, participació, i fidelitat al bloc, seguidors del misteri i de la història de la muntanya de Tor.
 
 
 
 
Bloc MMT


 

03 de juliol 2023

Sansa i la Val Ferrera de Suïssa

Cordials salutacions i una càlida benvinguda al bloc, seguidors de la MMT.

Tothom qui hagi seguit una mica la història de Tor, i la vida del que una vegada fou l'amo únic d'aquesta immensa finca del Pirineu de Lleida, Josep Montaner, Sansa, recordarà el projecte del parc natural privat que aquest cacic pretenia dur a terme amb l'ajuda incondicional del seu secretari personal i amic, en Gregori de Aulestia, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà.
Les idees de Sansa, una vegada es va fer impossible la construcció de les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya de Tor, foren les de convertir aquell meravellós paratge pirinenc en un indret on fos possible viure-hi tot l'any, com ja es feia a diferents països d'alta muntanya, com ara la propera Andorra, i alguns d'altres. Com ja sabem, i fins i tot a dia d'avui segueix amb les mateixes condicions, a Tor es feia pràcticament impossible passar-hi els hiverns, doncs a banda que les cases del poble no disposaven de les mínimes comoditats i equipaments necessaris per afrontar l'estació més dura de l'any, les vies d'accés tampoc no ho permetien perquè ja amb les primeres nevades es feien totalment intransitables, fins ben bé entrada la primavera. Aquest darrer fet, recordem, era del que sempre es queixava Palanca. Les administracions no mantenien la carretera que uneix Tor amb la "civilització" en considerar que es tractava d'una via privada, i els copropietaris no disposaven dels mitjans per a mantenir el camí lliure de neu i de gel durant tota l'època de nevades.


Paisatge de la muntanya de Tor

 
Gregori de Aulestia, a un dels seus viatges arreu del món, va descobrir a Suïssa un enclavament que, per les seves especials característiques el feien força semblant a la Vall Ferrera, la vall on és ubicat el poble de Tor i la seva muntanya.
De seguida va compartir la troballa amb el seu mentor i amic Josep Montaner, que va quedar prou sorprès amb el nom d'aquell territori descobert pel seu deixeble explorador: La Val Ferrera, en llengua romanx.
La Val Ferrera és una vall situada al cantó suís dels Grisons (Graubünden), entre Schams i Avers, té una llargada de 10 Km i és drenada pel riu Rhin d'Avers. L'alçada sobre el nivell del mar és semblant a la de Tor: 1562m. Només hi ha dos pobles a la Val Ferrera; Innerferrera i Ausserferrera.
Gregori de seguida va veure a aquella vall suïssa un model exemplar a seguir per a aplicar a la muntanya de Tor i al seu poble. La diferència era que, al país helvètic hi havia un altre nivell social i econòmic, a més a més que la muntanya de Tor era una finca privada, i potser costaria més emular una societat d'alta muntanya com la que tenien muntada els veïns de la Val Ferrera; amb un transport públic de qualitat, les vies perfectament calçades i mantingudes durant tot l'any, serveis educatius, serveis sanitaris, oficines de correu, telèfon, llum elèctric de companya, aigua corrent, depuradora d'aigües residuals, i un gran etc. més.
 

Innerferrera, un dels dos pobles de la Val Ferrera de Suïssa

 
Malgrat tot, la parella d'amics no van descartar el projecte, i de fet en Gregori de Aulestia ens explica que l'empresa del parc natural que es va seguir gestionant fins i tot després de la mort de Sansa, hauria aportat prou beneficis a la finca i als seus propietaris per emular la vida que duien els cantons de la Val Ferrera o fins i tot els propers veïns andorrans, fent-hi compatible la vida amb prou comoditats per passar-hi tot l'any sense cap mena de problema.
Fou una vertadera llàstima que tot se'n anés en orris i mai no es podés materialitzar aquell bon projecte, que hauria estat molt més encertat que unes pistes d'esquí i uns blocs de pisos enmig del bosc de la muntanya de Tor. Tot i així no és un projecte que es pugui descartar a l'actualitat, i que els propietaris actuals podrien dur a terme si algun dia aconsegueixen arribar a un consens, a diferència de les pistes d'esquí, projecte que fa anys va quedar condemnat per la requalificació que va patir la muntanya i el seu entorn com a zona protegida dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
 

Restes d'una antiga farga a la Val Ferrera, a Suïssa


Si voleu aportar quelcom a aquesta crònica, ja sabeu que ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada, pitjant el següent enllaç:
 
 


 

19 d’abril 2023

Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya

Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a l'únic bloc especialitzat en els misteris de la muntanya misteriosa; La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa tot just uns dies, dedicàvem una entrada a unes fotografies trobades a un fòrum alemany d'aficionats al món del 4x4. Són testimonis muts que va immortalitzar Jens Stoermer l'any 1.993 quan, amb la seva esposa visitaven Tor i coneixien alguns dels personatges que van protagonitzar la història més recent d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.
Van fer amistat sobretot amb Sansa, Gregori, la Pili de Casa Sisqueta, entre d'altres, que són uns dels protagonistes d'aquest material gràfic d'Stoermer.
A petició del bloc, ens han fet arribar les fotografies que podreu contemplar a continuació, que es van prendre durant la seva estada a Tor, l'estiu del 1.993, dos anys abans que assassinessin Sansa. Aquestes instantànies, possiblement, foren de les darreres que immortalitzaven Josep Montaner, abans que fos declarat amo únic de la muntanya de Tor, i que l'acabessin assassinant uns mesos després d'aquella tan malaurada sentència judicial.
Com ens explica el col·laborador del bloc, Jens Stoermer, que va compartir juntament amb la seva esposa uns dies de lleure i amistat amb els habitants de Tor, creuaven França amb el seu totterreny Land Rover Discovery, i entraven a Andorra, on van comprar alguns objectes pels que van decidir no declarar-los a la duana espanyola. Així doncs, van tirar per la mítica ruta dels contrabandistes, a la muntanya de Tor, i tot endinsant-se pel camí de Pleià que transcorre per finques de Sansa, van decidir fer-hi nit i hi acamparen. Mentre es disposaven a preparar el sopar, van veure com s'acostava un antic Renault, del que en baixaven dos homes que es dirigiren cap a la parella de campistes. Eren Montaner i Gregori, que en confondre'ls per contrabandistes volien demanar-los què hi feien a finques privades de Sansa.
Després d'una llarga conversa, i de comprovar que aquells 'overlanders' no duien sinó les úniques intencions de fer turisme a la zona, Sansa els convidà a sopar l'endemà a Casa Sisqueta, invitació que van acceptar de bon grat.
Justament dos anys més tard, segons explica Stoermer, van voler passar per Tor de tornada del seu viatge al Marroc, però malauradament la Pili els donà la mala notícia; Feia només unes setmanes que havien trobat mort Sansa a casa seva de Tor.
Stoermer també ens explica que va seguir en contacte amb Gregori, gràcies a Internet, tot i que no sabem si han seguit escrivint-se fins ara.
 
 
Instantània ja publicada anteriorment, capturada a les bordes de Sansa, on s´hi pot veure el Land Rover de la parella 'd'overlanders', a la dreta de la imatge. Queda prou evidenciada la fal·lera que tenia Sansa d'acumular vehicles vells i ferralla per tot arreu, "afició" que li va portar enfrontaments i picabaralles amb els veïns de Tor.  


Fotografia ja publicada a una altra entrada, on no vam ser segurs de si el jove que acompanya Sansa a la taula era Gregori, però el col·laborador, Jens Stoermer ens confirma que si que ho és. Els podem veure compartint un àpat a Casa Sisqueta de Tor.


Una altra fotografia del sopar que van compartir els nostres col·laboradors amb Sansa i Gregori a Casa Sisqueta de Tor. Tornem a veure Gregori ara de perfil, i les dues noies que somriuen a la càmera són l'esposa de Stoermer, i la Pili de Casa Sisqueta.


I ja sortint de Casa Sisqueta, on podem veure Sansa, Gregori, i la sra. d'Stoermer, escena on Sansa és immortalitzat saludant un home sense identificar. Si podeu aportar més dades sobre aquesta persona, seran benvingudes.

A les bordes de Sansa, en una sobretaula on podem veure en primer plà, amb barba gruixuda, Gregori de Aulestia, i al seu costat la senyora d'Stoermer.



A aquesta instantània, capturada durant la mateixa escena que la fotografia de sobre, podem veure també a Gregori i la senyora d'Stoermer, i assegut al davant d'aquests, llegint un llibre, Josep Montaner, Sansa.



La mateixa escena que a la fotografia de sobre, presa des d'un altre punt. Es pot apreciar també com n'estava d'envaïda de trastos la borda de Sansa, amb aquest totterreny que suposem també era un dels cotxes vells que Sansa adquiria per quatre rals o que simplement els hi regalaven.



Una instantània més de la sobretaula a les bordes de Sansa, aquesta vegada capturada des de dins l'edifici, com es pot apreciar, sense sostre ni porta.



Al carrer, al poble de Tor, Gregori i la sra. d'Stoermer, al costat del Land Rover de la parella col·laboradora del bloc, i darrera del que creiem va ser el Renault R4 amb el que Sansa i Gregori van sorprendre els Stoermer acampats a les seves finques.


El tan popular que ha estat immortalitzat a innombrables fotografies de turistes i visitants curiosos; el cartell de la campanya engegada fa dècades per la Generalitat de Catalunya; Catalunya té 1.000 anys.


I per acabar aquesta magnífica exposició facilitada pels nostres col·laboradors des d'Alemanya, aquesta fotografia d'una porta guarnida amb uns motius artístics, possiblement realitzada pel mateix Sansa i algun dels seus "hippies" de Tor.


Agraïm sincerament la inestimable aportació de la família Stoermer, amb la que ha estat possible ampliar una mica més la base de dades gràfica i històrica d'aquest bloc pel que fa al cas que ens ocupa: el crim de Sansa i tots els misteris i incògnites que l'envolten.
 
Vielen Dank Freunde!
 
 
 

15 d’abril 2023

Nou Relat de Ficció a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor: Un Estrany a Casa Sansa

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Acabem de pujar l'últim relat que hem escrit per a la biblioteca dels Relats de Ficció a Tor. Es tracta d'un relat curt que explica la història fictícia de com Miquel Aguilera va acabar a Casa Sansa. Hem volgut trencar una mica amb la tònica de la franquícia que ha suposat ja el projecte de la realitat virtual a la muntanya misteriosa, i escriure unes línies sobre quelcom fa temps teníem previst.
Desitgem que us agradi i que passeu una estona agradable de lectura fantàstica.
 
 
 

 

Podeu anar al relat pitjant el següent enllaç, que també trobareu al menú de la columna de la dreta, a la llista de la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'.

 



 

12 de gener 2023

L'Escenari del Crim de Sansa

Benvinguts a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Ja feia un temps que no comentàvem res en relació al crim de Sansa, doncs les novetats al respecte tampoc és que siguin notables, més aviat tot al contrari. En més de vint-i-set anys no s'ha avançat absolutament res en relació a l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor (que se sàpiga). Des que es va tancar el sumari i en va prescriure el delicte, el cas sembla mort. L'única pista pendent és la d'un periodista que no vol dir qui creu que va ser l'autor de l'assassinat, pensem que per interessos personals més que per por de les conseqüències que se'n podrien desencadenar, doncs després del temps que ha transcorregut, el criminal o criminals no podrien ser processats per aquest delicte de sang, segons el codi penal espanyol.
 
 

 
Esperem que amb la publicació del següent llibre sobre Tor i la seva complicada i tràgica història, en tinguem alguna nova pista. Fins aleshores caldrà ser pacients i anar esperant novetats sobre el cas.
Parlant de l'escena del crim de Sansa, que és en realitat el tema que pretenem tractar en aquesta entrada arrel de la portada del diari Segre del dia u d'agost del 1.995, hi trobem una fotografia encara inèdita al bloc. Es tracta de la cuina de Casa Sansa on va ser trobat el cos de Josep Montaner.
Com podrem veure hi ha una gran marca al terra de fusta provocada pels líquids corporals i de la descomposició del cos, com es va recollir al sumari de l'aixecament del cadàver de Josep Montaner.
Els investigadors de la Guàrdia Civil també barallaven la possibilitat que el crim no s'hagués produït a Casa Sansa, sinó que l'haurien assassinat a un altre escenari i haurien traslladat el cos ja sense vida a la mateixa cuina on va ser trobat per un dels "hippies" que aquell juliol rondaven per allà dalt. Els residus trobats a la roba i la manca d'indicis forenses així ho determinaven, i feien pensar que es podria haver fet per mirar d'encobrir els fets i les possibles proves. El més estrany de tot plegat és que ningú no en va veure ni en va sentir res aquell dia.
 

La improvisada cuina de Casa Sansa el 1.997, escenari on va ser trobat el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor.
La improvisada cuina de Casa Sansa, escenari on fou trobat
el cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor.

 


Com podem comprovar a la fotografia, el desordre i la brutícia imperaven a l'estança de Casa Sansa que aleshores feia les funcions de cuina improvisada, on recordem, es va trobar el cos de Josep Montaner Baró, a sobre d'un gran toll de líquids corporals putrefactes. Els investigadors encarregats del crim no van poder trobar rastres o indicis dels assassins, i encara menys de restes d'ADN, òbviament per tal i com es trobaven de brutes i insalubres les diferents estances de la casa, i l'avançat estat de descomposició que presentava el cadàver. Això últim va fer dubtar els forenses de la data aproximada de la mort de Sansa, doncs el cos s'havia descompost en diferents etapes, i si algunes parts es trobaven encara amb larves i mosques que s'alimentaven dels líquids de la descomposició, algunes d'altres ja presentaven evidents signes de momificació.
En una altra entrada ja vam comentar les ferides que presentava el cos de Josep Montaner quan va ser trobat a casa seva, i per les que els forenses van poder determinar la causa aproximada de la mort entre totes les lesions que presentava: 27 Anys de Misteri: Qui va assassinar Sansa?
 
 
Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 
A sobre d'aquestes línies la portada del diari Segre que protagonitza aquesta entrada, publicat el dia 01/08/1995, dos dies més tard de la troballa del cos sense vida de l'amo de la muntanya de Tor. El titular ja ens entregava un sospitós: L'hoste de Casa Sansa, Miguel Aguilera, el guardaespatlles de Josep Montaner. També en podem llegir el testimoni i les primeres reaccions del "hippie" Salvador Esteve, aleshores conegut amb el sobrenom de 'Boro', que es va topar amb el cos ja sense vida del seu benefactor.
Cal destacar segons redactaven a la portada del diari en qüestió, que Boro hauria trobat el cadàver de Josep Montaner i la famosa nota manuscrita de Miquel Aguilera, penjada a la porta del darrera, segons el rotatiu lleidatà. És una informació que destaca amb la que escriu Carles Porta a 'Tor, tretze cases i tres morts', on explica que van ser efectius de la Guàrdia Civil que van trobar la nota mig amagada, mentre escorcollaven l'habitatge a la recerca d'indicis del crim. A priori podria semblar una contradicció sense importància, però m'atreviria a dir que potser no tant. Fixem-nos que si fos així, fins i tot el "hippie" que va trobar el cos seria sospitós del crim, i també el seu acompanyant, doncs podríem estar al davant d'una possible nota inculpatòria que tot i que la Guàrdia Civil va descartar com a prova per la obvietat dels fets, la podrien haver escrit i deixat allà els "hippies" que tan odiaven l'Aguilera, que recordem, van desitjar que el mort hagués estat ell. Per desitjar la mort a algú se l'ha d'odiar profundament, no és qüestió d'unes amenaces sense fonament o una picabaralla sense importància. És quelcom més greu. Aleshores, perquè no haurien pogut ser capaços de declarar que havien trobat a Casa Sansa la suposada nota de l'Aguilera?
 



 
Fonts de les imatges: Diari Segre, Google Books, i Stern Crime.

 
 

 

23 de setembre 2022

Palanca i Lázaro, Primers Sospitosos del Sergent Uclés (Yanes)

Benvinguts sigueu al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió voldríem tractar el tema dels sospitosos del crim de Josep Montaner, que com ja sabem n'hi va haver uns quants i dos d'ells van ser empresonats preventivament durant catorze mesos i sis dies, posats en llibertat després del judici per manca de credibilitat de l'únic testimoni de càrrec.

Si ens remuntem a aquell diumenge trenta de juliol de l'any 1.995, el dia que es va trobar sense vida el cos de Josep Montaner Baró, Sansa, a casa seva de Tor, per un parell de "hippies" que s'hi havien ficat d'amagatotis, els primers sospitosos que van sorgir per al sergent de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació del cas, van ser Jordi Riba i el seu mosso Lázaro Moreno, que eren enemics declarats de la víctima.


 
Quan els "hippies" anomenats Xavi i Boro van trobar el cadàver de Sansa a la cuina de casa seva, el primer que van fer va ser anar a cercar Gregori, l'intel·lectual del grup i el preferit de l'amo. Aquest es posà en contacte amb un dels germans de la víctima, Rosendo Montaner, que reconegué el cadàver com el de Pepe, tal i com l'anomenava la família.

Fins que la comitiva judicial arribà a l'escenari del crim, pot ser que passessin unes quantes hores, però se suposa que fins llavors tots els veïns de Tor que aquella nit eren al poble, havien conegut la malaurada notícia, doncs lògicament en un poblet tan petit hauria estat del tot impossible no assabentar-se'n.

Va estranyar al sergent Uclés (Yanes a l'obre de Porta) i al jutge de Tremp, que Palanca no hi fos, tot i que alguns veïns els diguessin que feia dies que no en sabien res ni d'ell ni de Lázaro, el seu mosso. Els guàrdies van obviar que no podien ser tan rucs d'amagar-se si havien estat ells els assassins de Sansa.

Sorprenentment, i segons les informacions que tenim, Palanca va declarar que s'havia passat dos dies a Ós de Civís, un poble de la comarca de l'Alt Urgell, que s'hi va amagar per por que també el matessin a ell, i que es va dirigir a Tor tan bon punt es va assabentar que la Guàrdia Civil el buscava.

 

La coartada de Lázaro va ser que era a La Pobla de Segur amb el seu germà Pablo, cuidant uns cavalls, i que no havia conegut la notícia de l'assassinat de Sansa fins el primer d'agost, quan ho va veure publicat als diaris. Més tard es va saber que Lázaro era amagat a Casa Sisqueta, segons va declarar per por que el matessin, cosa que va deixar la mateixa Sisqueta i el propi Lázaro en fals testimoni, i a la primera a més, com a possible encobridora, encara que Lázaro va declarar que s'havia amagat més aviat per por que li carreguessin a ell el mort.

Lázaro va saber la notícia de la mort de Sansa de primera mà, doncs quan en van trobar el cos deuria ser a Tor, o potser la Sisqueta o algú del seu entorn li digué, i aquest s'amagà a casa la sogra. El que no acaba de concordar amb tot plegat és com va saber Palanca que havien mort Sansa, si no era a Tor aquell dia i se suposa que havia fugit per por que el matessin a ell. Algú li va comunicar el mateix dia? Només es podria haver assabentat si hagués estat al poble abans que hi arribés la comitiva judicial, amb el que podríem conjecturar aleshores que tots els veïns presents el van encobrir davant les autoritats, o potser també era amagat a Tor, com Lázaro. Tampoc ha transcendit si Palanca va tenir algún testimoni que donés fe a la seva coartada, i en aquell moment la Guàdia Civil en cregué les seves declaracions sens més.

 

 

És força increïble que un home com Palanca es deixés atemorir per ningú, el mateix que s'enfrontava a policies i jutges, contrabandistes i polítics, i també als homes que van intentar robar-li la muntanya. S'enfrontava a tothom, i no tenia por de res ni de ningú; això ho va demostrar en vàries ocasions i tothom ho sabia prou. Per tant, la seva coartada de fugir per por, no s'aguanta per enlloc, o potser li va passar com a Lázaro i també tenia por que li carreguessin el mort a ell?

Amb aquests encobriments i l'evident pacte de silenci que hi ha al darrere, podem arribar a especular sobre un possible crim col·lectiu on hi va poder haver alguns participants materials, la resta els van encobrir i fins i tot ocultar de la policia, com en el cas de Lázaro que possiblement fou el mateix que el de Palanca, en la meva opinió, tots dos eren amagats al poble de Tor quan van matar Sansa, i s'hi van passar un parell de dies, moment de sortir per donar la cara a les autoritats. Tot plegat força sospitós si ho analitzem des d'aquest punt de vista, i de fet podria ser que les sospites inicials que Palanca i Lázaro fossin els assassins, no siguin del tot desencertades. De fet, per afegir una cosa més, les pubilles de Tor van declarar que l'assassí o assassins de Sansa era algú molt proper al seu entorn, un altre indici que encara ho pot fer més obvi. De totes maneres tot això només són especulacions i teories basades en opinions personals segons els fets, i no constitueixen una acusació cap a ningú dels esmentats, doncs no hi ha proves que demostrin aquesta teoria.





Bloc MMT

 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...