18 de febrer 2024

Història de Tor: La Minicentral Elèctrica

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT.

Si heu llegit 'Tor, tretze cases i tres morts' us recordareu que Carles Porta ens parla sobre la central elèctrica del poble, o com ell mateix l'anomenava, "minicentral molt mini". Es tractava d'una caseta edificada per Sansa i alguns altres veïns de Tor on s'hi va instal·lar un generador elèctric i un alternador, impulsats per una turbina moguda per les aigües de La Noguera de Tor, al mateix poble de les tretze cases. Segons ens explica Porta, un bon dia Josep Montaner, Sansa, es va aixecar de mala llet, va tenir brega amb alguns veïns, i va despenjar tots els fils elèctrics que havia penjat per dur llum a les cases del poble, i així es va acabar la història d'aquella minicentral elèctrica.
 
 
Caseta de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta
 
 
Des d'aleshores, el poble de Tor no ha tingut una altra central col·lectiva de producció d'energia elèctrica, i per descomptat que encara no hi ha arribat pas l'escomesa elèctrica de companyia. Són els mateixos veïns que quan necessiten electricitat, engeguen els seus propis grups electrògens o generadors elèctrics, normalment de benzina. Des de fa pocs anys, també s'hi ha instal·lat plaques fotovoltaiques a la teulada d'alguna casa, tot i que ens consta que només es fan servir a la temporada d'estiu, al tractar-se d'habitatges de vacances o de segona residència.
Sabem que quan Sansa i Castañer van engegar el projecte de les pistes d'esquí, van tornar a posar en funcionament la minicentral elèctrica de Tor, però un bon matí va aparèixer sabotejada per uns desconeguts, tal i com va succeir també amb d'altres instal·lacions que s'havien construït per acollir els primers treballadors del complex d'hivern, projectat pel cacic i l'agent immobiliari d'Andorra.
 

 Alternador de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


És prou curiós que el nucli habitat més a prop de Tor, Norís, encara més petit que aquest primer, si que gaudeixi de llum de companyia i que no s'hagi allargat l'escomesa elèctrica uns quilòmetres més, fins al poble de les tretze cases, per tal d'alimentar els habitatges i l'enllumenat públic dels pocs i curts carrers d'aquest. I diem curiós i no estrany, perquè possiblement sigui a causa d'una altra manca d'entesa més entre els tretze copropietaris de la muntanya de la discòrdia, tot i que si trobeu que anem errats, ja sabeu que els vostres comentaris sempre són benvinguts.


Turbina, alternador, i corretja de transmissió de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Respecte al tema de la minicentral elèctrica de Tor, ja s'havia documentat a una pàgina web de fa uns anys. Es tracta del treball de recerca de batxillerat d'un parell d'alumnes de l'IES Hug Roger III de Sort, que van fer un recull de les centrals hidroelèctriques, molins fariners, i serradores dels pobles del Pallars Sobirà, tots impulsats per la força hidràulica dels rius de la comarca. Així doncs, podem veure que Tor també va comptar amb alguns molins fariners i una serradora, tots impulsats per la força hidràulica de les aigües de La Noguera de Tor. El treball web de Maria Griñó i Albert Boneta es va titular 'Les moles hidràuliques del Pallars Sobirà', i encara es pot visitar avui dia a l'adreça web següent: http://eduardg.16mb.com/molespallars/index.htm
Si algú pot aportar més informació el respecte, estarem encantats de poder ampliar aquesta entrada amb les novetats que ens feu arribar.
 
  
L'edifici de l'antiga serradora de Tor. M. Griñó, A. Boneta

La maquinària de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

Detall de l'eina de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Caseta de l'antic molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Interior del molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Rodet inferior de la mola del molí fariner de Tor. Foto: M. griñó, A. Boneta


Si ens hi fixem bé, a la part superior de la façana de la casa comuna de Tor, encara hi resta un vestigi prou evident del passat de l'escomesa elèctrica del poble; s'hi pot veure la suportació, amb els seus corresponents elements aïllants i uns fils elèctrics entortolligats al balcó superior dret, que feia possible que el poble de les 13 cases tingués llum elèctric.




Bloc MMT

14 de febrer 2024

Una Tomba al Cementiri de Tor: Trinitat Montaner Baró

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Si alguna vegada heu estat a Tor, possiblement haureu contemplat l'església de Sant Pere de Tor, temple cristià que s'ha fet inevitablement indissoluble a la història d'aquest poblat pirinenc, ja des dels seus antics inicis.
Com era prou comú a l'antiguitat, els cementiris dels pobles s'habilitaven normalment a tocar dels temples, bé fossin esglésies, ermites, etc., i en el cas de Tor, això no fou pas cap excepció. Si ens hi fixem prou bé, al mateix recinte de l'església de Sant Pere, hi podem apreciar unes tombes. És el cementiri de Tor.
Al cementiri de Tor hi ha una tomba que passa desapercebuda per als visitants. Unes vegades per respecte del temple sagrat i el camp sant, i unes altres potser per desconeixement. La tomba és encapçalada per una creu metàl·lica a on hi ha un nom i unes dates gravades; 'Trinitat Montaner Baró, 1936-1937'. Quan hi llegim aquests cognoms, de seguida ens ve al cap una de les persones més influents i importants de la història més recent de Tor: Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa, o simplement, Sansa. Podem pensar doncs, evidentment, que la menuda enterrada a la tomba en qüestió es pugui tractar d'una germana del cacic, tot i que mai ningú no n'ha parlat. Prou sigui perquè la petita va traspassar amb un any d'edat o potser fins i tot uns mesos, possiblement a causa d'una malaltia sobtada o potser per culpa de complicacions del naixement. Tot això només respon a les nostres primeres especulacions i, si algú pot aportar alguna informació al respecte, sempre serà benvinguda. Fins aleshores restarem amb una tomba ocupada pel cos d'un nadó amb una curta història desconeguda, i us demanarem que si decidiu visitar el cementiri de Tor, hi accediu amb tot el respecte i la consideració que es mereix aquest camp sant i els que allí hi descansen.
 
 

 

 Fotografies: Núria Comes
 
 
 
 
Bloc MMT

28 de gener 2024

La Docusèrie 'Tor' s'Estrenarà a la Primavera?

Salutacions i benvinguts sigueu a la primera edició de l'any a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Com la majoria de vosaltres ja sabeu, fa més d'un any i mig, anunciàvem l'esperada sèrie que Carles Porta està produint juntament amb TV3. Ha estat ja en quatre entrades al bloc que us en hem parlat, segons les notícies que ens han arribat de mitjans digitals, fent anunci de l'estrena d'aquesta producció que mai no arriba. Ara, però, ens diuen que la propera primavera podrem veure'n la seva projecció a 3Cat, plataforma de continguts de TV3. Però... realment serà així? Recordem que anteriorment ja vam rebre fins a quatre anuncis que no es van acomplir mai, tot i que una de les vegades ens deien que 'Tor', segons sembla es titularà la 'docusèrie', (Títol encara per confirmar) es va endarrerir per culpa de l'èxit inesperat del cas del crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona, història estrella del programa 'Crims' que dirigeix i presenta el periodista Carles Porta.
Tenim constància de l'interès per part de la productora de la 'docusèrie', perquè la nova producció de Carles Porta pugui veure la llum el més aviat possible, cosa que no posem en entredit, tot i que sembla que als aficionats al tema ens vagin donant llargues. Sigui com sigui, de ben segur que el contingut no ens decebrà, a jutjar pel temps que fa que aquesta producció de vuit capítols duu al forn.
Així doncs, i com sempre diem, només podem esperar pacientment, per veure finalment quan arriba l'esperat moment de l'estrena de la 'dicusèrie' en qüestió. Fins aleshores, ja sabeu que us en mantindrem informats de qualsevol novetat al respecte.
 
Notícia actual de Vilaweb sobre l'estrena de la 'docusèrie' de Carles Porta:
 
Entrades on vam escriure sobre els anuncis de la 'docusèrie':
 

17 de desembre 2023

Tor i Os de Civís: Comparant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc la MMT.

A la comarca de l'Alt Urgell, enganxat al Principat d'Andorra, s'hi troba un poblet d'alta muntanya amb unes característiques prou semblants a les del conegut poble de les tretze cases. Es tracta d'Os de Civís, municipi que per la seva orografia i orientació a la Vall d'Aós, se situa a la vessant andorrana, tot i que administrativament sempre ha format part de Catalunya.
Fins a la segona meitat del segle XX, Os de Civís, era un poble aïllat i oblidat per les administracions catalanes i espanyoles, i fins i tot avui dia, depèn més del Principat d'Andorra en molts aspectes, que no pas de la Generalitat de Catalunya, doncs a causa de la seva ubicació les comunicacions per carretera es fan molt més fàcils i ràpides des de Sant Julià de Lòria, a Andorra, que no pas des de la pròpia comarca.
Tan és així que serveis tan bàsics com la sanitat, la recollida d'escombraries, entre d'altres, són administrats pel Comú de Sant Julià de Lòria, al país veí.
 
 

 
Fins aquí, podem veure doncs algunes similituds amb Tor, exceptuant és clar, la característica més destacable del popular poble de les tretze cases: La seva muntanya privada i tot el que això ha comportat i comporta actualment. Tot i així però, Os de Civís també va tenir una economia basada amb la ramaderia i l'agricultura, també va patir la guerra del 36 i la seva postguerra, va veure passar refugiats que fugien de la guerra i la dictadura franquista, i patí l'oblit i l'abandonament de les administracions durant molt de temps. La diferència i a l'hora la similitud més destacable entre tots dos pobles, és potser que a Os de Civís calgué que hi anés algú de fora per fer progressar i prosperar econòmica i socialment aquest petit enclavament pirinenc, que fou quelcom clau pel que representa avui dia, i que a diferència de Tor, els emprenedors que vingueren de fora no van dur-hi mort i penúries com va passar amb els inversors estrangers del poble del Pallars que es disputaven aquella controvertida muntanya.
Podríem parlar doncs de mala sort per als habitants de Tor? O potser és que els d'Os de Civís van saber fer les coses d'una altra manera? Malauradament, la nostra opinió és que això no pugui ser del tot comparable per la característica principal i més coneguda de Tor; la seva immensa finca privada propietat dels seus veïns, finca privada comuna que a Os de Civís no hi existeix ni hi ha existit mai a la seva història.
 
 

 
A continuació podreu veure un vídeo relacionat amb aquest tema, recuperat d'un programa de la TV Andorrana, aportació d'un seguidor i col·laborador del bloc. I com sempre, esperem els vostres comentaris a l'entrada amb els vostres parers al voltant del tema que ens ocupa l'entrada d'avui.


 




Bloc MMT

29 de novembre 2023

I si la Muntanya de Tor Hagués Estat Andorrana?

Salutacions cordials, i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Alguna vegada, qui més, qui menys, ens hem pogut sentir aquesta pregunta retòrica emplaçada sobretot en relació als interessos dels copropietaris de la muntanya de Tor i els negocis que hi hagi pogut haver-hi al darrera d'aquesta immensa finca de titularitat privada, ubicada en un racó privilegiat, però també oblidat, del Pirineu de Lleida.
Els pallaresos en general tenen la percepció que la seva comarca, el Pallars Sobirà, ha estat sempre un racó de món abandonat i maltractat per les administracions, que no hi han invertit de manera proporcionada amb la resta del territori. Així és doncs que el Pallars ha esdevingut una terra amb poques oportunitats per a poder progressar tan econòmica com socialment, i és que no només ho diuen els seus habitants, sinó que les estadístiques parlen per si mateixes.
I en relació amb tot això, avui volem fer-nos ressò de les opinions dels nostres seguidors, que en aquest cas també són col·laboradors de la MMT. Es tracta de dos residents al Principat d'Andorra, un d'ells natural del país dels Pirineus, i l'altre, acollit per aquesta petita terra.
Els hi hem demanat sobre la qüestió que dona títol a aquesta edició, una qüestió a la que no tothom pot respondre de la mateixa manera, sobretot si no n'és coneixedor de causa i en té un punt de vista concret i avesat al cas tan particular de Tor i la seva característica finca privada.
 
 


 
Abans de desgranar el parer dels nostres amics, creiem que cal posar-nos una mica en antecedents pel que fa a la situació dels veïns de Tor al llarg de la seva història més recent amb el país veí, el Principat d'Andorra.
Des que es va obrir la pista forestal que transcorre en gran mesura per finques de Sansa, a la banda de Pleià, i força temps abans, els habitants del Pallars i òbviament els de Tor, ja tenien una relació prou estreta amb el Principat, doncs era el seu punt de referència per anar-hi a comerciar, i per a moltes altres coses quotidianes, inclosos els negocis amb el bestiar i altres, com ara quan Sansa es fixà en un industrial instal·lat a Andorra per a fer engegar el seu malaurat projecte de les pistes d'esquí.
Fins i tot, alguna vegada, hem pogut ser testimonis del desig d'algú que Tor formés part de terra andorrà. Potser així alguns fets transcendentals haurien estat d'una altra manera, ves a saber.
A dia d'avui encara hi continua havent-hi aquesta dinàmica pel que fa al comerç amb Andorra; la gent de Tor es pot dir que fa més vida al país veí que no pas a la pròpia comarca. Així doncs, a efectes socials, podríem afirmar que són andorrans i andorranes, i potser també en tinguin aquest sentiment. La qüestió és que sempre han tingut com a país d'exemple i de referència el de l'altra banda de la frontera, i no el propi. Per alguna cosa deu ser, doncs.
Tornant a la qüestió que hem proposat als nostres col·laboradors, que també els hem demanat què creuen que hagués passat si hipotèticament Tor hagués estat en terra francès, ens han respost sense dubtar-ho que segurament continuaria tal i com ha estat, o fins i tot pitjor, si formés part de la República Francesa, a jutjar per l'abandonament que pateixen la majoria de pobles de la Catalunya Nord més propers a la muntanya que protagonitza el bloc.




 
Ja d'entrada, com a resposta a la nostra pregunta, un dels seguidors del bloc que ens llegeix des d'Andorra, ens diu sense embuts que possiblement si la muntanya de Tor hagués estat a terra andorrà, seria part de les pistes d'esquí de Pal i Arinsal, l'actual Vallnord, fet que ja pretenien Sansa i Castañer quan van començar a treballar en aquell projecte fallit. Aleshores, podríem especular; potser d'aquesta manera s'hi haguessin evitat les tragèdies vistes per aquesta muntanya? O potser no?
També ens comenten que Tor podria haver esdevingut un altre Pas de la Casa, tot i que el perfil socioeconòmic del sud de França no és ni ha estat mai el del Pallars Sobirà.
Tot hauria encaixat meravellosament per als interessos andorrans si la Vall de Tor i el terme d'Os de Civís haguessin esdevingut andorrans, ens diuen.
Creuen que la gent de Tor sempre han estat exactament allà a on han volgut ser, excepte potser en alguns moments puntuals a la història, com ara a la Guerra del 36.
Des de l'edició de la MMT creiem que, Tor no hauria patit l'abandonament de les administracions i de retruc també dels seus pobladors, si administrativament hagués pertanyut al Principat d'Andorra. Però les coses han estat com han estat i aquesta és la història de Tor i la seva popular muntanya.
I per acabar, només recordar que un dels habitants de Tor, Vicenç Riba, oncle de Jordi Riba, de casa Palanca, va perdre els drets de propietat de la muntanya de Tor per anar a viure a Andorra i establir-hi allí la seva residència habitual, tot i que posteriorment el seu nebot va poder gaudir de la seva tretzena part de la finca, aprofitant una de les clàusules dels estatuts del contracte de copropietat de la muntanya de Tor. Com a curiositat, cal fer menció de que Sansa sempre mantenia que Tor podia arribar a ser perfectament un principat sobirà, de fet, l'hotel de luxe que havia projectat edificar a les seves finques hauria dut el nom de Principat de Tor.






Esperem els vostres comentaris a l'entrada. Ens agradarà conèixer el vostre parer sobre la qüestió proposada.
 




Bloc MMT

19 de novembre 2023

El 'Making-of' del Podcast 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a la MMT.

En aquesta entrada, hem volgut recuperar un vídeo del programa 'Tot es mou' de TV3 on van entrevistar Carles Porta en relació al podcast que, l'any 2.018, va produir en col·laboració amb Catalunya Ràdio. Al mateix vídeo hi podem veure una mica de 'making-of' del podcast, o el 'com es va fer', mentre entrevisten el seu productor. Hi ha una cosa que cal destacar i és com respon a la qüestió que ja s'ha fet inevitable quan es parla de Tor i la seva història: Qui va assassinar Sansa? Fixem-nos que Porta es dirigeix a una persona mentre mira a càmera com si la conegués, fent-li saber que el crim ja ha prescrit i que per tant ja no hauria de pagar per la mort de Josep Montaner, Sansa, mentre el convida, o la convida, a sortir a parlar i a confessar el crim.
 
 

 
Des d'aquest mitjà, continuem creient que Porta no diu qui pensa que és l'assassí de Sansa per interessos econòmics i personals, cosa que de fet ja va reconèixer al seu moment en una entrevista de ràdio: "El secret de Tor l'explicaré. Però encara no, que val diners". Així també deia en una altra entrevista que Jordi Riba Segalàs, Palanca, era un home incivilitzat: "Carles Porta: El Palanca era un home per civilitzar". També cal destacar, en relació a la darrera entrada al bloc, que la 'docusèrie' 'Tor, la muntanya maleïda' que ha estat ja protagonista d'algunes entrades a aquest mitjà, s'hauria d'haver estrenat l'any 2.021!: "Carles Porta: A Tor hi veurem el Palanca en plena acció i un sopar de la família monster". Sembla que aquest ajornament tan llarg de l'estrena de l'esperada 'docusèrie' de Tor, ha estat provocat per l'èxit rotund de la sèrie 'Crims' produïda per Porta, i sobretot i especialment, pel cas del crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que recentment va estrenar sèrie a una coneguda plataforma d'streaming, segons va declarar el mateix Porta.
Així doncs, els aficionats a la història del poble de les tretze cases, encara haurem d'esperar una mica més per poder descobrir aquesta sèrie que de ben segur no ens decepcionarà.
Ara us deixem amb el vídeo que protagonitza l'entrada d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, que podeu visualitzar tot seguit:
 
 
 

 
Us recordem que podeu escoltar el podcast de Carles Porta 'Tor, tretze cases i tres morts' al següent enllaç:

 
 
Bloc MMT

 

16 de novembre 2023

La Docusèrie 'Tor, La Muntanya Maleïda', s'Estrenarà el 2.024

Salutacions i benvinguts a aquesta nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Hem sabut segons s'ha publicat recentment, que la tan esperada 'docusèrie' de Carles Porta amb el títol Tor, la muntanya maleïda, s'estrenarà el proper any 2.024 i no pas a finals d'aquest any 2.023 com s'havia especulat en alguna ocasió.
Va ser el mes de juny del passat 2.022 que vam conèixer la gran notícia en relació a la producció que Carles Porta, que juntament amb una productora cinematogràfica, duen a terme des de fa més de tres anys, i la primera ocasió que n'escrivíem al bloc, després de passar per a l'edició d'un parell d'entrades més actualitzant la informació al respecte.
 
 


Desconeixem exactament la data de l'estrena de la 'docusèrie' en qüestió, tot i que us n'anirem informant al respecte quan en tinguem alguna novetat. Fins aleshores, podeu tornar a llegir les diferents entrades que vam escriure tractant aquest tema:

 

–  TV3 ja Prepara Tor, la Muntanya Maleïda

–  La Docusèrie de TV3 Tor, la Muntanya Maleïda s'Estrenarà al Març

–  La 'Docusèrie' Tor, La Muntanya Maleïda s'Endarrereix Fins a la Tardor




Retall de la notícia que podeu llegir al lloc e-Notícies.cat



 

 

Bloc MMT

09 de novembre 2023

Els Copropietaris de la Muntanya de Tor Tancaran l'Accés als Vehicles Aliens a la Finca a l'Hivern

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Avui hem sabut que, segons s'especulava fa tot just uns dies a X (Twitter), finalment els copropietaris de la finca de Tor volen tancar la muntanya al trànsit de vehicles no autoritzats, segons diuen, als turistes i sobretot als periodistes.
La mesura ve motivada pels desperfectes que pateixen els camins que enllacen la muntanya i el poble de Tor amb Andorra, especialment a l'hivern, que és quan pitjor es troba el ferm dels camins per culpa del fred i la neu, i segons diu el propi batlle d'Alins, la copropietat ja va haver de fer front a una factura de 20.000€, en concepte de reparació dels camins oberts al trànsit de vehicles aliens a la finca, el passat hivern.
Ara com ara estan estudiant si jurídicament poden barrar el pas a la seva propietat, i si s'acompleixen els requisits que exigeixen les lleis, sembla que així ho faran.
Des d'aquí trobem que és una mesura encertada i que, tal i com hem opinat a X (Twitter), potser haurien de cobrar un peatge per als que vulguin travessar la seva finca amb vehicles de motor, i d'aquesta manera compensar els desperfectes i l'abocament de deixalles que pateixen des de fa anys.
 
 
Foto de ©Jaume Bassaganya

 
Diferents mitjans informatius se'n han fet ressò de la notícia, que com sempre, aixeca la polseguera de sensacionalisme i polèmica que ja s'ha fet costum des de fa anys, cada vegada que se'n parla de Tor, sigui pel motiu que sigui.

 
 





Bloc MMT

04 de novembre 2023

Document Original de la Història de Tor: Notificació a Jordi Riba, Palanca

Una cordial salutació, seguidors del bloc. Us donem la benvinguda a aquesta nova entrada.

 

 

Continuant amb la tònica de les darreres entrades al bloc, avui us oferim també un document original de la història del poble de les tretze cases. Es tracta de la notificació adreçada a Palanca que un industrial de l'època, Joaquim d'Arquer, li va fer arribar a Casa Gallart d'Alins, en comptes d'enviar-li a Casa Palanca de Tor, el vint-i-dos de febrer del mil nou-cents setanta-quatre, gairebé dos anys abans de la junta extraordinària de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Com podreu llegir vosaltres mateixos a continuació, li fa saber que el projecte de començar una empresa per a dur a terme l'aprofitament turístic de la muntanya de Tor, continua endavant. De la mateixa manera li diu que hi ha dues opcions possibles; o participar al projecte, o vendre la seva part de la muntanya per un preu raonable.
Desconeixem si Palanca hi va respondre a la notificació, però el que si que sabem segur és que mai no en va voler saber res d'urbanitzar la muntanya, ni a canvi de tots els diners del món. Sempre es mantingué ferm amb la seva decisió que defensà amb molt de coratge durant tota la seva vida.
A banda de tot això, és la primera vegada que llegim el nom de Joaquim d'Arquer relacionat amb la història de Tor i el tema de les pistes d'esquí. Podria semblar que fos uns dels nombrosos lletrats contractats per Sansa o Castañer, però segons el que hem pogut esbrinar al respecte, pel que sembla, Joaquim d'Arquer fou un destacat empresari de l'època, que no acabem de lligar amb el projecte de les pistes d'esquí. Podria ser un dels inversors o impulsors d'aquella empresa, tot i que en comptes d'especular al respecte, us demanem la vostra col·laboració, i si en teniu alguna informació que ens pugui ajudar a comprendre la implicació de Joaquim d'Arquer amb el projecte de Sansa i de Castañer, serà benvinguda.
 
 
 



 

Bloc MMT

24 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic mitjà desinteressat dedicat a la història del poble de les tretze cases.

 

 

A la penúltima entrada al bloc, us portàvem un document original de la història de Tor; L' Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Aquella reunió extraordinària pretenia deixar constància dels tractes que la Societat de Copropietaris de la Muntanya de Tor feia amb Rubén Castañer, relatius a la urbanització d'una part de la finca amb finalitats esportives i de lleure, així com de comerciar amb algunes zones de la mateixa per vendre-les a terceres persones o entitats.

 

De l'acta de la junta extraordinària se'n desprèn el document original que us oferim en aquesta ocasió; El plec de condicions que havien de regir el contracte d'arrendament de la muntanya. Tot plegat, com ja sabem, amb el desacord rotund del tercer cacic de Tor i els seus partidaris; Jordi Riba Segalàs, Palanca.
Malauradament, el document original és incomplert, doncs manca la quarta pàgina del mateix, on es redactaren les clàusules setzena, dissetena, i divuitena. Agrairem doncs especialment si algun col·laborador del bloc ens la pot facilitar per a completar aquesta entrada.
Relacionat amb aquests dos documents originals ja esmentats, també disposem en exclusiva, del projecte original de la urbanització de la muntanya de Tor dissenyat per Rubén Castañer i digitalitzat pel seu amic i biògraf, publicat l'any passat a la secció dels Documents Originals dels Successos de Tor: El Projecte Immobiliari Original de Rubén Castañer per a la Muntanya de Tor.
 
 

 







 
Bloc MMT

16 d’octubre 2023

Nou Relat a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor: Un Antic Petit País al Bell Mig del Paradís

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri de Tor.

Avui us volem anunciar la publicació de la primera part d'un relat ambientat a l'infantesa de Josep Montaner, quan descobreix quelcom sorprenent sobre la història del poble que el veié néixer i créixer. Un secret barrejat amb una llegenda i un antic principat perdut en el temps i la memòria col·lectiva de la seva gent. No us deixeu perdre...
 
 

11 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'

Benvinguts sigueu novament al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

En aquesta ocasió us portem un interessant document original (fotocopiat i digitalitzat del manuscrit original) que inclourem a l'apartat del bloc 'Documents originals dels successos de Tor' pel seu gran valor històric pel que fa als escassos documents testimonials existents dels anys 70 i 80 del segle passat, referents a esdeveniments transcendentals des que a Sansa se li acudí transformar la muntanya de Tor en unes pistes d'esquí.
Es tracta ni més ni menys que de l'acta de la junta extraordinària del vint-i-tres de desembre del mil nou-cents setanta-sis, quan Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, convocaren  els veïns que encara tenien drets sobre la finca, en qualitat de president de la Societat de Copropietaris de la muntanya de Tor, i Secretari de la mateixa, respectivament.
El motiu d'aquella suposada convocatòria, fou el de debatre la proposta de Rubén Castañer a la Societat sobre el seu projecte del complex d'hivern i les pistes d'esquí, projecte del que tots els assistents ja en tenien coneixement previ i eren d'acord amb tot, però calia deixar constància de la reunió i per tant redactar l'acta de la mateixa a on els assistents, amb facultats i poders sobre la Junta de la Societat de Copropietaris, s'unien per dur a terme l'empresa de Sansa i de Castañer, deixant de banda, lògicament, la resta de copropietaris detractors del projecte de Sansa, com ara Palanca i els seus partidaris.
Si ens hi fixem amb la data i el lloc de celebració de la junta en qüestió, ens adonarem que es feia gairebé impossible que s'hi hagués celebrat tal i com la signaven els assistents. Un desembre qualsevol, al Tor de fa quasi cinquanta anys, s'hi podia acumular fàcilment un parell de metres de neu, amb unes temperatures polars, com a mínim. Tot i que se sap que les reunions de la Societat de Copropietaris mai no se celebraven a l'hivern a Tor, sempre hi feien constar aquelles dates, i com si les haguessin celebrat al mateix poble. Possiblement aquella reunió els era més urgent, doncs havien de fer constar oficialment que tots ells eren d'acord amb el projecte de Castañer i les seves condicions respecte a la construcció del complex hivernal i de les pistes d'esquí.
L'acta manuscrita que ocupa avui l'entrada al bloc, fou redactada pel secretari de l'època, que va ser el propi Josep Montaner Baró. Fixem-nos en el traç de la seva lletra i la cal·ligrafia que dibuixava. Com que era força illegible, i la còpia de la que disposem no és massa bona, hem fet una transcripció del document que podeu llegir a continuació.
 


–'En el pueblo de Tor (Municipio de Alins), a veintitrés de diciembre de mil novecientos setenta y seis. Siendo el día de la fecha se reúnen a la hora señalada en Junta General Extraordinaria para la correspondiente convocatoria las personas siguientes: doña Pilar Tomás Gabarra, don José Montané Baró, doña Mercedes Saboya Goset, y don Francisco Sarroca Saboya. No asiste don Jorge Riba Segalás a pesar de haber sido convocado mediante el requerimiento formulado por el Notario de Sort don Ramón Coll Figa según acta autorizada por el mismo a veintiuno pasado con el número trescientos ochenta y seis de su protocolo. Don Francisco Sarroca Saboya asiste en nombre propio y además en nombre y representación de su esposa doña Angela Riba Blasi, como mandatario verbal de la misma. Todos los asistentes y don Jorge Riba Segalás son los cabezas de familia que tienen casa abierta, vecinos del pueblo y con propiedad en el mismo. Se acredita las circunstancias de ser cabezas de familia y vecinos de Tor con la certificación expedida por el Secretario del Ayuntamiento de Alins a diecisiete de diciembre pasado. También asiste doña Carmen Vidal Mayol (que es cabeza) digo Mallol, que es cabeza de familia, vecina con casa en este pueblo y lo hace conjuntamente con doña Pilar Tomás Gabarra. Todos los nombrados propietarios, sin perjuicio del pleito pendiente con don Jorge Riba Segalás, son los mismos miembros actuales de la Sociedad. Don Francisco Sarroca Saboya y don José Montané Baró son respectivamente los actuales Presidente y Secretario de la Junta Directiva y por lo tanto como tal actúan en la presente Junta General.
El orden del día según la convocatoria en el siguiente:
1º Pronunciamiento sobre contrato de explotación de la Montaña de Tor con fines turísiticos, deportivos y comerciales que ofrecerá el Sr. Rubén Castañer. 2º Modificación, en su caso, de las Bases de la Sociedad. 3º Ruegos y preguntas.
El señor presidente abre la sesión y seguidamente comienzan a debatirse los asuntos. Los acuerdos tomados, por unanimidad son los siguientes:
Primero.- Aprobar en todas sus partes el pliego de condiciones presentado por el interesado don Rubén Castañer Ejarque para la explotación de la Montaña de Tor con fines turísticos y deportivos. Un ejemplar de dicho pliego de condiciones queda en poder de esta sociedad firmado por el señor Castañer por lo que su contenido se da aquí por reproducido. Por consiguiente, queda facultado el señor Presidente don Francisco Sarroca Saboya para firmar en representación de la sociedad dicho pliego de condiciones y para obligar a la misma según el citado documento.
Segundo.- Facultar expresamente al señor Presidente para que proceda a otorgar en nombre de la Sociedad cuantos documentos sean precisos así como para otorgar las escrituras de poder o de venta a que se refieren las condiciones del contrato.
Tercero.- Se declara compatible el aprovechamiento deportivo turístico a que se refiere dicho contrato con los estipulados en la escritura fundacional de la sociedad, por lo que para otorgar el contrato de arrendamiento o de venta comprendidos en el mismo no se considera necesaria modificación alguna de las Bases de la Sociedad, aunque deban segregarse porciones de la finca con fines comerciales.
Y no habiendo más asuntos a tratar, se levanta la sesión una vez redactada el acta que los asistentes firman en señal de conformidad, una vez leída en alta voz.

(Signatures) Francisco Sarroca. Pilar Tomás. Mercedes Saboya. Carmen Vidal. Josep Montaner.'
 
 
Document original:





 
Bloc MMT


 

Entrada Destacada

Història de Tor: La Minicentral Elèctrica

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT . Si heu llegit ' Tor, tretze cases i tres morts...