Salut tingueu i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada del bloc de la Maledicció de la Muntanya de Tor.
A
la història més recent de Tor, els seus protagonistes, van pronunciar
algunes frases i expressions que potser sense adonar-se'n, van quedar
mitificades com a símbols o etiquetes de cada fet i cada situació on
foren dites per primera vegada. No entendríem la història de Tor sense
aquestes expressions tan autèntiques de les persones que van forjar la
història real més polèmica dels Pirineus.
Ens
agradaria doncs fer un recull, com a recordatori de cadascuna de les
frases que digueren els personatges més destacats de la història de Tor i
la seva muntanya, perquè quedin així a la memòria d'aquest bloc, i les
podem llegir quan les vulguem recordar, i recordem també cada personatge
i la seva història.
Comencem
per la que podria ser la frase que defineix més encertadament el cas de
Tor, pronunciada per l'advocat Sapena, representant de la família de
Sansa.
«De
vegades penso que la més desbordada imaginació d’un guionista de TV
fent un argument recargolat, dramàtic, tràgic, complicat, no hagués
superat, ni superaria el que, desgraciadament, a la vida real, estem
veient a Tor, i estan vivint a Tor»
«Yo creo que la Justicia llega a todas partes, pero a veces es lenta y Tor está muy lejos» Joaquín Hortal, advocat de Rubén Castañer.
«Aquells abellots portaven la flaire de la mort» Pilar de Casa Sisquet, coneguda també com la Sisqueta.
«Per fondo que sigo el foc, lo fum sempre respira» Angeleta, veïna de Tor.
«Només em queda un camí, morir matant!» Jordi Riba, Palanca de Tor.
«A Tor, s'hi respirava sang» "Lo Patilles" de Sort.
«Estava no mort, podrit!» La Pilar de Casa Sisqueta.
«Hi havia una mà negra que aleshores ja la vam captar de seguida» Rubén Castañer.
«Els mals de Tor van començar el dia que es va ensorrar el sostre de l’ermita de Sant Ambròs» Gregori de Auléstia.
«Sansa, Palanca, i Cerdà havien acumulat tot l'odi dels seus pares i padrins i l'havien multiplicat per la misèria» Veí de Tor.
Salut
