Rubén Castañer va Oferir a Carles Porta d'Escriure la Seva Biografia

Benvinguts una vegada més a la MMT, seguidors del bloc. Salutacions del seu editor.

Si heu llegit 'Tor, tretze cases i tres morts', i feu una mica de memòria, cap al final de la novel·la, Carles Porta esmenta que Rubén Castañer, després d'haver estat uns anys desaparegut, torna a aparèixer per a oferir-li unes maletes plenes de documents. Pretenia vendre-li al periodista una pila de papers relacionats amb la muntanya de Tor i amb Andorra. Doncs si bé aquest agent immobiliari es va veure involucrat amb la història del projecte de les pistes d'esquí de Sansa, també es va relacionar amb les famílies poderoses del Principat d'Andorra, o sigui, amb el poder real d'aquest mini estat, els que manaven al petit país dels Pirineus. En realitat els feia la feina bruta. O potser seria més encertat afirmar sense embuts: Era el seu mercenari. Tenint això en compte, ens podem arribar a imaginar tota la informació que podia arribar a posseir Castañer al respecte.

 

Fragment de 'Tor, tretze cases i tres morts', de Carles Porta

 

Suposem que Porta va ignorar Castañer perquè tenia coses millors per fer, i perquè possiblement aquells documents que li oferia el podien comprometre, si és que realment contenien informació delicada sobre els afers de les poderoses famílies andorranes.

A més a més, sabem del cert que Castañer va fer una oferta seriosa a Porta anys abans de morir. Sí, li va oferir al periodista d'escriure la seva biografia, oferta que Porta va rebutjar. I no és pas d'estranyar però, veient el caràcter, la personalitat, i el tarannà de l'aragonès resident a Andorra. Només cal veure'l i escoltar-lo als diferents vídeos on apareix. Com ara al reportatge 'Tor, la muntanya maleïda', o a la recent docusèrie 'Tor', tots dos de Porta.

Rubén Castañer era un personatge 'inentrevistable', segons Porta. Però a banda d'això, tampoc no hi havia manera de saber quan deia la veritat i quan n'exagerava les coses.

Així doncs, escriure les memòries d'un personatge tan excèntric com Castañer, pot arribar a malmetre la reputació de qualsevol, sobretot si ets un periodista i escriptor de renom i amb certa popularitat.

També ens consta, que una vegada mort Castañer, el que li havia de fer de biògraf post mortem, al seu torn li va oferir a Carles Porta el recull de la biografia que havia recopilat fins aleshores del 'Rúben'. Imaginem que pretenia obtindre'n diners ràpids i frescos, i cobrar d'una vegada el deute que Castañer mai no va satisfer com a alumne d'un curs d'informàtica que aquest li va impartir.

 

 

 

 

Si ens hi fixem, tan Castañer com el seu biògraf, tenien una cosa en comú. Tots dos van patir les conseqüències d'uns deutes econòmics, i tots dos es van quedar sense cobrar-los. El 'Rúben', amb l'inici de les obres i la burocràcia per a començar el projecte de les pistes d'esquí a Tor, va haver d'avançar uns diners a fons perdut que mai no va recuperar, a més de ser condemnat a fer-se càrrec d'unes indemnitzacions a les famílies dels assassinats el 1.980 a Tor, que per cert, no va liquidar mai.

I el seu biògraf, com ja sabeu, es va quedar sense cobrar el curs d'informàtica impartit al seu amic Castañer.

Sigui com sigui, veiem que la biografia de Rubén Castañer no acaba de sortir. I això és una vertadera llàstima.

 

 

Entrades relacionades:

 

-On és la Biografia de Rubén Castañer? 

-El Llibre de Rubén Castañer

-El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)

-El Llibre de Rubén Castañer (3a entrada)

-Entrevistem Amanda Castañer, la Filla de Rubén Castañer

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

On és la Biografia de Rubén Castañer?

Salutacions, benvolguts visitants. Benvinguts a una nova entrada a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les 13 cases. La primera publicació d'aquest 2026, per cert.

Tal i com us avancem al títol, us volem tornar a esmentar el tema de les memòries de Rubén Castañer, el controvertit agent immobiliari d'origen aragonès establert a Andorra que Sansa va convèncer per construir una estació d'esquí a la muntanya de Tor.

Si feu una mica de memòria, recordareu que Amanda Castañer, filla de Ruben Castañer, juntament amb un amic de la família, van començar a recopilar les vivències i experiències d'aquest personatge aparegut a la història de Tor en un moment podríem dir, complicat, i projectaven escriure'n i publicar-ne una biografia. Des d'aquest mitjà ens en vam fer ressò, i de fet vam ser el primer mitjà a internet que ho va fer, escrivint algunes entrades sobre el tema, així com també entrevistant-ne els seus protagonistes.

 

 

 

El projecte però, encara no ha vist la llum, segons ens consta, després de tots aquests anys. La data prevista de la publicació de les que havien de ser les misterioses i reveladores memòries de Castañer, segons els seus autors, havia de ser justament després de l'estrena de la sèrie documental de Carles Porta, 'Tor', el passat 2024. No fou així, i ara ens fem aquesta pregunta: Què ha passat amb la biografia de Castañer? Al respecte però, podríem presumir que potser no hi ha hagut prou entesa entre les parts, o potser algun imprevist que està endarrerint aquesta obra que segons el seu autor, va trigar més de deu anys a recopilar, polir, i passar a net. Segurament, el propi Castañer, si s'ho està mirant tot des d'allà on sigui, deu afirmar que una vegada més es tracta de la mà negra de Tor, aquella que va patir a la seva pròpia pell i de la que en parlava a l'equip de Porta durant l'entrevista que li van fer per al 30 minuts de TV3 el 1997 titulat 'Tor, la muntanya maleïda'.

El nostre parer de tot plegat és que quan hi ha interessos econòmics pel davant, les coses no poden resultar com quan es fan amb el cor, i sense esperar cap recompensa a canvi. Ens expliquem:

Segons una font que mantindrem a l'anonimat, sembla que Castañer hauria contret uns deutes econòmics amb el qui més tard seria el seu biògraf, o hauria de ser-ho. Una vegada Castañer va morir, aquests deutes es van renegociar, i se suposa que els beneficis obtinguts per la hipotètica publicació de la biografia de Ruben Castañer, en part, anirien destinats a satisfer el deute que aquest havia generat amb un mestre d'informàtica per a gent gran, el qual li va impartir una sèrie de cursos que mai no van ser liquidats. Resumint; Com que Castañer no va pagar ni cinc pel curset d'informàtica, li va proposar al mestre d'escriure la seva biografia per satisfer el deute i potser més i tot. Al nostre parer, i veient el tarannà de Castañer, possiblement li va prometre 'Eldorado', i aquest hi va acceptar encantat però potser un pèl manipulat.

 

 

 

Sigui com sigui, és una vertadera llàstima que les memòries d'aquest personatge tan singular no hagin vist encara la llum. Doncs òbviament ens aportarien més informació sobre la història del projecte de l'estació d'esquí de Tor, i n'estem del tot segurs que revelarien secrets que només Castañer coneixia.

Fixem-nos que, possiblement, si Castañer no hagués escoltat Sansa, mai no s'hauria escrit la llegenda negra de Tor, tot i que tenint en compte el tarannà del vell Montaner, encara podria haver estat pitjor.

Des de La Maledicció de la Muntanya de Tor esperem amb candeletes poder llegir la biografia de Rubén Castañer, enemic de Palanca i aliat de Sansa i de Cerdà, mercenari del poder andorrà, però sobretot un personatge digne de novel·la negra de renom.

 

 

Entrades relacionades:

 

-El Llibre de Rubén Castañer

-El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)

-El Llibre de Rubén Castañer (3a entrada)

-Entrevistem Amanda Castañer, la Filla de Rubén Castañer

 

 

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

 

'The New York Times' es fa Ressò del Crim de Sansa

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT, seguidors del bloc.

Cada vegada la malastruga història de Tor creua més fronteres. Aquest cop ha estat el conegut 'The New York Times' que ha volgut esbossar, una vegada més, la tràgica llegenda negra que acompanya sempre el poble de les tretze cases, com una cosa inevitable, com la mel per al mató, com la ratafia després d'un bon àpat. Quelcom indissoluble, d'obligada menció abans que res. Cal explicar el crim de Sansa però, també el dels altres.

Amb aquest fet en podríem potser, donar-ne bona raó de les nombroses visites rebudes a aquest mitjà darrerament, des de més enllà del nostre continent. I no només des dels EUA, no, doncs sembla que des del continent veí també se n'han interessat de la història d'aquest petit racó dels Pirineus Catalans.

 

 

 

I quan es parla de Tor, obligatòriament cal parlar de Carles Porta. Un periodista que s'ha fet seva la història negra de Tor. Fins i tot podríem dir que l'ha monopolitzada. Se l'ha apropiada, potser, i ningú no pot moure ni un dit amb Tor a nivell periodístic i editorial, si no és amb el consentiment del director de Crims. I és que amb aquest aspecte hem de ser crítics. Tor per a Porta ha estat com una bala a la recambra. Quan li ha calgut l'ha disparada i n'ha tret el rèdit esperat i segurament més i tot. I si cal prometre 'l'oro i el moro' per sortir-se'n amb la seva i trobar col·laboració i el que calgui, doncs es fa. Després no es compleix i no passa res. Total, ell és el totpoderós mediàtic i pot fer el que li sembli.

El 'Patter' de la llegenda negra de Tor n'està convençut que mai no es trobarà l'assassí o els assassins de Sansa. Potser no serà a cop de talonari, potser serà sense cap mena d'interès econòmic o mediàtic, potser serà de manera anònima. Però sigui com sigui, Porta sap explotar aquest filó de Tor, i no el pensa deixar escapar de cap manera. Va quedar prou escarmentat amb 'Mecanoscrit', i en va aprendre's la lliçó. Ara que ha aconseguit recuperar-se, no es deixarà caure altra vegada.

I m'haureu de disculpar amb aquestes darreres línies. Pot semblar que tingui una mena de ressentiment amb Porta, però el ressentiment en si, és en general, amb els personatges com ell, que te'ls vas trobant a la vida com el que es troba bolets; de vegades poden semblar prou bons, però te n'adones que potser no ho eren tant.

 

Podeu llegir l'article de 'The New York Times' titulat 'Spain’s True-Crime Capital Is Fed Up' pitjant el mateix títol.

 

 

Entrades relacionades:

 

–Bibliografia de Tor

–El Bloc de la MMT Internacional

–Reportatge Fotogràfic de Hahn+Hartung a Tor per a Stern Crime

–'Das Dorf', Reportatge de Veronica Frenzel per a Stern Crime a la Muntanya de Tor 

  

 

 

Bloc MMT

 

 

 

30 Aniversari del Crim de Sansa

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT.

Com la majoria de vosaltres ja coneixeu, tal dia com avui de l'any 1.995, dos 'buscavides' de Tor, trobaven el cos sense vida de l'amo únic de la muntanya maleïda, amb evidents signes de violència, a l'interior de la seva pròpia residència, a Casa Sansa.

Només cinc mesos després que el jutge de Tremp, José Antonio González González, donés la raó a Josep Montaner Baró i li concedís la propietat en solitari de la tan disputada muntanya de Tor, el cacic fou assassinat tal i com alguns ja profetitzaven amb anterioritat.

Des d'aquest mitjà creiem però, que tot el material que Carles Porta ha aportat com a resultat de gairebé trenta anys d'investigacions, no ha servit fins ara per a assenyalar un autor o autors de la mort de Sansa de manera prou clara i evident.

 

 

Com ja sabeu els seguidors del bloc, la nostra hipòtesi més creïble segons el nostre parer, és la d'en Gregori Aulestia; Aquella que ens explica que Sansa morí per culpa d'un avís que els marxà dels dits als seus autors. I per a ser més concrets, assenyalaria com a executors, uns sicaris de la màfia marsellesa, contractats suposadament, pels responsables del fons d'inversió belga que teòricament, van comprar la muntanya a Sansa fent efectiva una paga i senyal d'uns quants centenars de milions de pessetes.

Doncs bé, aquesta hipòtesi de Gregori tampoc no la podem donar com a vàlida al 100%, per haver sorgit recentment el testimoni d'una persona que assenyalaria el cercle familiar de Josep Montaner com a possibles inductors d'aquest crim. És un fil que Porta no va estirar, així com el dels sicaris marsellesos, que estranyament no van investigar els responsables de contingut de la docusèrie 'Tor'. Pot ser una casualitat? Porta no tenia prou indicis del cercle familiar de Sansa? Per què no va investigar la hipòtesi dels sicaris marsellesos? Sigui com sigui, sembla que la clau de tot plegat, que possiblement pot esclarir tots els dubtes al voltant d'aquesta incògnita que ja es manté per més de trenta anys, es podria anomenar 'Escós'. 

No podem aportar més detalls per a aquest fil ara mateix. La informació, ens ha estat confiada en exclusiva per un col·laborador del bloc que ens demana mantenir el seu anonimat. Com sempre, quan ens sigui possible donar-vos més informació el respecte, així ho farem, sempre que la història s'ho mereixi; sigui coherent, i pugui arribar a esvair incògnites que encara pesen sobre el cas del crim de Sansa. Fins aleshores, no deixeu pas de llegir el bloc, de ben segur hi ha informació que encara desconeixeu d'aquest món de Tor.

 

Entrades relacionades:

 

– 27 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?  

– 28 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa? 

– 29 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

 

 

 

Bloc MMT

 

 

Marxandatge Oficial de La Maledicció de la Muntanya de Tor

Salutacions, seguidors de la MMT, benvinguts una vegada més a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Amb aquesta entrada us recordem que podeu col·laborar amb el bloc i el seu projecte adquirint marxandatge amb els dissenys exclusius de la MMT, que han inspirat algunes entrades i pàgines d'aquest mitjà.

Ara que arriba el bon temps i que ja podem gaudir de bones temperatures, segur que ens agradarà lluir les samarretes exclusives amb motius dissenyats especialment per al bloc, inspirats en la història que ens ocupa: La de la muntanya de Tor, els seus protagonistes i els fets més transcendentals que l'han marcada per sempre.

 

Al següent enllaç podreu veure i comprar si ho desitgeu, el marxandatge oficial de La Maledicció de la Muntanya de Tor:

 

https://www.latostadora.com/regalos/matorsa/

 

Gràcies per la vostra col·laboració i que tingueu un bon estiu!

 

 

 

 

Bloc MMT

 

La Maledicció de la Muntanya de Tor Celebra el Seu Tercer Aniversari

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta especial entrada al lloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del bloc.

Els més assidus a La Maledicció de la Muntanya de Tor i els que ens seguiu des del principi, recordareu que avui ja fa tres anys que vam engegar aquest projecte. Una empresa que potser ha decaigut una mica darrerament, però que continua viva i a l'expectativa de l'escena i l'actualitat de la muntanya de Tor.

Doncs si, ja fa tres anys que escrivim i engreixem aquest bloc amb tot allò que considerem d'interès per a la comunitat incondicional de la muntanya de la discòrdia i el seu enigmàtic poble. Potser darrerament no hi trobeu massa contingut nou, però això es deu a la manca de temps que patim per a dedicar a aquest mitjà. De totes maneres no ens aturem pas, i tenim alguns projectes ballant pel cap, els quals estan relacionats amb la història que ens ocupa, que algun dia veuran la llum i de ben segur que no us decebran pas. Fins aleshores, mirarem d'escriure una entrada quan ens sigui possible, sempre que trobem que paga la pena fer-vos partícips de la informació que tinguem.

 

 

 

 

Bloc MMT

 

Sansa i Palanca: Les primeres declaracions de Tor a televisió, a TVE Catalunya

Salutacions seguidors de la MMT, us saluda el seu editor amb aquesta nova entrada al bloc dedicat a la història de la muntanya de Tor.

Pel que sembla, la primera emissora de TV que es va fer ressò de la problemàtica de Tor, fou TVE a Catalunya. Així ens ho fan saber amb aquesta crònica del passat dotze de febrer del present dos mil vint-i-cinc, on ens expliquen la trama pels interessos amb la muntanya i la tèrbola enemistat entre els dos coneguts cacics de Tor.

Dos dels reportatges que ens ofereixen amb aquesta crònica ja els coneixem, doncs els vam comentar anteriorment a l'entrada amb el títol Dos Reportatges de TV Inèdits de la Muntanya de Tor. El tercer ens parla de la detenció de Josep Mont i Marly Pinto, acusats de l'assassinat de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.

Els que ja coneixeu la història i en recordeu els detalls, hi trobareu però algunes incorreccions. El compartim a continuació perquè en podeu valorar el seu contingut.

 

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

El Somni Truncat del Príncep de Tor

Salutacions i benvinguts una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada us duem un interessant document, on per primera vegada, podem llegir a un mitjà que es parla del 'Principat de Tor' de Josep Montaner.

Com podreu comprovar tot seguit, es tracta d'una crònica escrita pel periodista Oriol Cortacans, redactor del diari El Temps. Cortacans va escriure aquesta crònica sobre Sansa i la muntanya de Tor pocs dies després que trobessin l'amo únic assassinat a casa seva, a Tor.

Fins ara no havíem trobat cap escrit relacionat amb Tor i la seva història, a on es fes esment precís d'un dels projectes per a la seva muntanya, del que El Ros en feu partícip, com no podia pas ser d'una altra manera, al seu secretari i amic personal, en Gregori Aulestia. I és que Sansa en tenia molts de projectes i alternatives per a la seva muntanya. Projectes que, malauradament, mai no va poder veure realitzats. En Gregori va estar lluitant alguns anys amb la tossuderia i el caràcter tancat d'aquella gent de muntanya, però tot va ser en va, i l'empresa del parc natural privat que havien projectat amb el seu amic Sansa, mai no veié la llum. Una vertadera llàstima, de debò, doncs semblava una molt bona pensada que de fet es va començar a negociar amb les administracions competents que de fet, n'estaven força interessades.

Gregori Aulestia encara viu amb l'esperança que algun dia els hereus de la muntanya de Tor arribin a materialitzar el projecte, però tal i com van les coses, lamentablement em penso que mai no ho veurem això.

A continuació us deixem amb la crònica en qüestió, i desitgem que en gaudiu esperant els vostres comentaris a l'entrada.

 

 

 

Document descarregat del lloc web del diari El Temps.

Bloc MMT

 

 

Tornem amb un Article d'Opinió Sobre el Comú

Salutacions i benvinguts una vegada més al bloc de la història del poble de les 13 cases, seguidors dels misteris de Tor.

Val a dir que l'escena mediàtica de Tor i el seu foc que sembla no s'havien d'apagar mai, com a mínim, han abaixat i força la seva intensitat als mitjans. Com ja havíem comentat alguna vegada durant l'emissió de la sèrie de Porta, hi hagué el sensacional però previst esclat de les masses de 'Crims', que van muntar altra vegada al cavall mesell de la moda passatgera que el messies de Tor cantava, tal i com si es tractés del mossèn que orquestrava l'inevitable missa de diumenge als temps de la Catalunya pietosa i religiosament servil.

No tenim perdó. No hem pogut pas abstenir-nos de fer dita introducció després d'aquests mesos d'inactivitat al bloc. Potser haguera estat més correcte demanar excuses, o potser fins i tot exposar una coartada prou creïble. La realitat és que hem de donar la culpa a la manca de temps, ni més ni menys, que no pas a la manca de novetats al cas que ens ocupa amb aquest mitjà. Ja sabeu que som a la xarxa un parell d'anys abans que el 'patter' del morbo tornés a les croades amb la seva esperada sèrie sobre el circ mediàtic titulat 'Tor'.

Per aquest 2025 tenim previsions d'entrevistes fresques a personatges que, encara que sembli mentida, no han aparegut encara al xou d'en Porta. Serà alguna crònica inèdita i segurament exclusiva per al bloc. Desitgem i esperem doncs que es pugui acomplir. Mentrestant us compartim un article que ens ha semblat prou interessant com per afegir-lo a la biblioteca del bloc. Ens parla de la propietat comunal, que en relació al poble de les tretze cases, encara no se n'ha opinat potser tant com ens pensem.

Pitgeu la imatge de sota per a llegir 'El cas de Tor i les muntanyes comunals que ja no ho són'.

 

 

 

Bloc MMT

 

 

Els Hereus de Josep Montaner Deneguen l'Accés a Carles Porta i a Miguel Aguilera a Casa Sansa

Benvinguts sigueu a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Com hem comentat anteriorment, sembla ser que Carles Porta dona credibilitat a les declaracions que li ha fet Miguel Aguilera en relació a l'encàrrec que suposadament li va fer el seu germanastre Àlex. Miguel acusa Àlex d'haver-li ofert diners per assassinar Sansa, cosa que no ens creiem de cap de les maneres i que pensem que només respon a una 'vendetta' personal de 'l'skin' contra el seu germanastre. A l'entrada titulada 'Miguel Aguilera Acusa Àlex Aguilera d'Encarregar-li el Crim de Sansa' en podeu ampliar una mica més la informació en relació a aquest fet.

El tema però que us volíem comentar amb aquesta entrada és el fet que Carles Porta va demanar a la família de Sansa i els seus hereus, de fer servir casa Sansa de Tor per entrevistar-hi Miguel Aguilera. Segons hem pogut saber directament d'un dels hereus de Sansa, la idea no va fer gens de gràcia als actuals propietaris de la casa, i van denegar a Porta l'accés al seu emblemàtic habitatge de Tor. La proposta la van trobar massa agosarada i de mal gust, i per tant s'hi van negar en rodó i de manera consensuada.

Des d'aquest mitjà trobem d'una manca de respecte important la petició de Porta als hereus de Sansa, tenint en compte el personatge del que es tracta; Miguel Aguilera, un problemàtic i violent ex-delinqüent i assassí que només va dur malestar i més problemes a Tor i a Casa Sansa mentre hi va ser-hi. Recordem que Aguilera va ser el primer sospitós per als investigadors de la Guàrdia Civil que instruïen el cas del crim de Sansa, i que a dia d'avui encara se'n dubta de la seva innocència.

Des d'aquest mitjà desaprovem totalment la manera amb la que Carles Porta està reconduint aquest cas i com està responent amb Miguel Aguilera, personatge al que li vol donar audiència i que ja es veu sobradament que només busca venjar-se d'Àlex Aguilera per les declaracions que aquest fa contra ell a la sèrie documental 'Tor'. Si l'heu vista sencera i us hi heu fixat, i si també heu visitat el perfil personal de Miguel Aguilera a la xarxa social 'Facebook', lligareu caps i comprovareu perfectament el que us diem aquí.

Trobem lamentable que la història de Tor es pretengui convertir en aquest circ mediàtic en que s'està convertint, i que els promotors del morbo en treguin el rèdit que en treuen aprofitant-se del mal gust de donar credibilitat i audiència a un ex-delinqüent que només cerca el seu minut de glòria per desacreditar el seu germanastre amb falses acusacions que responen a un ressentiment ancestral força tòxic entre ells. Ens sorprèn que un periodista de la talla de Porta caigui en aquesta espiral de morbo i venjances personals entre delinqüents indesitjables, i demanem una mica de respecte per als veïns de Tor i per a la memòria de la història del poble de les tretze cases, que per a res del món es redueix als crims i al morbo que fan alguns malintencionats.

Possiblement d'aquí poc veurem a TV3 Carles Porta entrevistant Miguel Aguilera declarant contra el seu germanastre, que serà una manera lamentable de posar punt i final a la 'docusèrie' 'Tor'. Si no es dona torn de resposta a Àlex Aguilera, això serà el circ mediàtic en el seu màxim esplendor, per acabar-ho d'arrodonir. Sigui com sigui, us mantindrem informats amb tot el que vagi succeïnt, i una vegada més, esperem els vostres comentaris a l'entrada.

 

 

Bloc MMT

 

 

Sansa i Palanca Eren Cosins

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dels fets que podríem considerar importants de la història més recent de Tor, és la relació familiar que tenien Josep Montaner Baró i Jordi Riba Segalàs, o si us estimeu més, Sansa i Palanca. Per suposat, és un tema que Porta ignora contínuament a les seves obres sobre Tor, i és clar, si no ho diu Porta, no existeix o no és important. Doncs des d'aquí trobem que tot detall és transcendental a la història del poble de les tretze cases, i no s'ha de descartar mai cap informació per petita o insignificant que ens pugui semblar.

Els que seguiu aquest bloc de manera assídua, cosa que us agraïm de debò, sou interessats a la història tan rica de Tor i la seva singular muntanya privada, i no tant al morbo que es genera amb les obres del periodista de Crims. Així doncs, ja sabem que valoreu qualsevol anècdota, curiositat, o fet relacionat amb aquest llogarret pirinenc, i tenint en compte tot això, és com estructurem i escrivim aquest bloc.

Doncs si, amics i amigues. Resulta que Sansa i Palanca eren cosins. Potser llunyans, però cosins de sang, i val a dir que al principi de les seves vides tenien una relació prou amistosa i fins i tot, com ja hem comentat anteriorment a d'altres entrades, foren socis d'una empresa de lloguer de maquinària agrícola que segons diuen, va ser el detonant de l'inici de la seva enemistat. Això de l'odi ancestral entre famílies queda en entredit, i segons els mateixos veïns de Tor i els copropietaris anteriors a l'època del Rúben i el projecte de les pistes d'esquí, no és ben bé com ho narra Porta a les seves obres literàries. Per escriure 'Tor, tretze cases i tres morts' i rodar anteriorment a aquest el 30 minuts per a TV3, Carles Porta es refiava més dels testimonis de la gent dels pobles del voltant i de la seva intuïció que no pas de la gent de Tor, ja sigui perquè la majoria no volia saber-ne res del periodista i la seva tasca, o bé perquè no volien tenir relació amb cap periodista que furgués sobre el cas de l'assassinat de Sansa.

Sortosament, si que hi ha hagut alguna persona que s'ha compromès a indagar i escriure sobre la història de Tor, la seva gent i els seus costums, i ho ha materialitzat en un llibre; 'L'home de Tor', de la Núria Comes. A 'L'home de Tor' la seva autora ens regala els arbres genealògics de les cases de Tor, i és allà on podem comprovar que els cognoms Baró i Montané o Montaner, es creuen a les dues cases fortes del poble; Casa Sansa i Casa Palanca.

No és pas tan estrany que les famílies de muntanya tinguin encreuaments constants entre elles, doncs resulta gairebé inevitable quan ens referim a poblacions tan reduïdes i geogràficament aïllades. Així és com ho podem comprovar als arbres genealògics creats per Comes a 'L'home de Tor', que us compartim a continuació:

 

Arbre genealògic de Casa Sansa. 'L'home de Tor' (Núria Comes)

 

Arbre genealògic de Casa Palanca. 'L'home de Tor' (Núria Comes)

I en relació a l'entrada d'avui, ens agradaria afegir una informació que Gregori Aulestia ens ha confiat durant una de les llargues i enriquidores converses que mantenim amb ell tot sovint. Segons el que fou secretari personal de Sansa, el cacic i el que suposadament era el seu màxim enemic sobre la terra, Palanca, alguna vegada s'havien unit quan es tractava de defensar la finca d'autoritats que pretenien abusar del seu poder i entrar-hi il·legalment a la muntanya de Tor. No dubtaven ni un segon a sumar forces contra tothom qui gosés violar la seva propietat, tot i que una vegada resolt el conflicte, tornaven al comportament habitual.

Una vertadera llàstima doncs que aquests cosins es presentessin com a enemics i no unissin forces per tirar endavant la finca de Tor, tot i que val a dir que eren molt diferents de pensament i de visió de futur en relació a l'explotació de la muntanya de la discòrdia.

I per acabar aquesta crònica sobre el parentiu entre Sansa i Palanca, volem recomanar-vos l'obra de la Núria Comes, 'L'home de Tor', un llibre amb valors oposats als de Porta, que no tracta el crim de Sansa com a pilar fonamental, sinó que ens explica més història de Tor i vida sobretot de Palanca, cacic que fou amic personal de l'escriptora i molt abans, del pare d'aquesta, l'Antoni Comes.

 

 

Bloc MMT

 

 

Carta de l'Editor: El Morbo com a Bandera

Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Si esteu una mica al cas de l'escena mediàtica del Tor de Carles Porta i els oportunistes del morbo, ja sabreu que es diu que el periodista ha volgut fer venir Miguel Aguilera de Nepal, el país on resideix darrerament, per entrevistar-lo a Tor.

També sabeu que, des que vam començar a escriure aquest bloc, ens pronunciem sovint com a enemics del morbo que alguns normalitzen i exploten interessadament amb la història més recent de Tor. I és que d'ençà que Porta va estrenar la sèrie documental 'Tor', han aparegut una sèrie d'oportunistes provinents de l'escena més o menys mediàtica de les xarxes socials en català, amb la intenció d'aprofitar la tirada de la sèrie per guanyar popularitat. Gent que mai no havien tocat el tema, que ni tan sols havien fet els deures ni s'havien pres la molèstia de llegir-ne els llibres editats abans del 'show' televisiu d'en Porta, però malgrat el seu desconeixement de la història del poble de les tretze cases i els seus protagonistes, es veuen en cor sobradament de fer aparició a les xarxes socials en un intent fracassat d'explicar a la resta d'aficionats al morbo pel crim de Sansa, la trama de la història que no coneixen perquè ni s'han documentat, ni han parlat prou amb cap dels personatges que van veure's implicats a la història més recent de Tor, i per tant en comptes d'esclarir les coses, les emboliquen encara més.

I això no és pas tot, senyores i senyors, no. A més a més no tenen cap mena d'escrúpol a l'hora de reconèixer que per a ells el més interessant de la rica història de Tor és el morbo que produeix el crim de Sansa, doncs segons aquests oportunistes mediàtics, Tor és l'assassinat de Sansa i els enfrontaments anteriors per la seva disputada muntanya, però la resta d'aquesta increïble història no té cap mena d'importància.

És una vertadera llàstima que hi hagi persones que banalitzin el patiment dels veïns de Tor d'aquesta manera tan gratuïta. Gent que no respecten ni empatitzen amb el que va succeir a Tor des que van començar els enfrontament per la seva finca privada i l'especulació més salvatge que va ferir per sempre més aquell racó verge del Pirineu.

Tothom més o menys n'està al cas del circ mediàtic i el tanatoturisme que han envaït Tor i la seva muntanya des que es va començar a emetre la ducusèrie de Carles Porta, un tema del que des d'aquí us n'em volgut donar el nostre parer amb entrades com ara 'El Turisme Negre Torna a Sorgir a l'Escena Actual de Tor amb la Sèrie de Carles Porta'. També cal recordar el testimoni de la Pilar Tomàs, Pili, de Casa Sisqueta quan fou entrevistada per la  presentadora d'un conegut programa de TV3, vídeo que vam penjar al canal de YouTube de la MMT:

 

 

Els veïns de Tor i els copropietaris de la seva muntanya es posen d'acord a l'hora de demanar respecte per a ells i la seva propietat, doncs se les han hagut de veure amb persones amb una manca de sensibilitat i de respecte que fa feredat. Persones que formen part de la legió del morbo de Tor i que segueixen els oportunistes que comentàvem anteriorment. Un públic que per suposat no s'interessa per l'apassionant història d'aquell idíl·lic i antic enclavament de muntanya, sinó exclusivament pel morbo que els provoca pensar que allà hi van assassinar persones i que encara en queda un cas per esclarir. Ho trobem ben lamentable tot plegat, i pensem que la manca d'empatia i la ignorància en son els culpables més lícitament lògics. I des d'aquí voldríem enviar un missatge a tots aquests oportunistes mediàtics en relació a la manca d'escrúpols i de respecte que demostren normalitzant i banalitzant el patiment dels veïns i veïnes de Tor: Mireu de posar-vos a la seva pell; no costa tant, penseu si a vosaltres us agradaria que algú banalitzés tan impunement el vostre patiment per la pèrdua d'un ésser estimat o proper i tot el negatiu que això us pugui comportar, a més de tota la por i el neguit que aquelles persones van haver de suportar durant dècades. El que no vulgueu per a vosaltres no ho vulgueu per a ningú. Que la trama de les pistes d'esquí i el crim de Sansa s'hagin fet mediàtiques i se n'hagi escrit i rodat una sèrie no en normalitza pas el seu contingut, i ni molt menys us dona dret a fer l'escarni per guanyar popularitat que en feu.

Passant doncs a un altre tema, el relatiu al testimoni de Miguel Aguilera contra el seu germanastre Alex Aguilera, on el primer acusa el segon d'haver-li encarregat la mort de Sansa, ja ens en vam pronunciar al respecte amb l'entrada 'Miguel Aguilera Acusa Àlex Aguilera d'Encarregar-li el Crim de Sansa', i ara sembla que se li vol donar audiència i com dèiem al principi, Porta pretendria entrevistar aquest ex-delinqüent al respecte. Doncs bé, tornem a compartir el nostre parer i creiem que Miguel busca venjança del seu germanastre per les seves declaracions a la sèrie de Porta, doncs queda ben patent que 'l'Skin' no se sent gens satisfet de les declaracions que fa Álex a l'entrevista amb Porta contra ell. I a més, per acabar-ho d'arrodonir i engrossir, només cal fixar-se amb el menyspreu que té Miguel del seu germanastre, cosa que queda prou evident als vídeos publicats al seu perfil a la xarxa social 'Facebook'. Un dels quals ja us els vam oferir a aquest mitjà i que el podeu veure a continuació, una vegada més:

 

 

Si Carles Porta no sap o no vol veure que Miguel Aguilera està duent a terme una clara 'vendetta' mediàtica contra el seu germanastre Álex, potser és que tenim la raó quan diem que el periodista està continuant el circ mediàtic que tanta popularitat i beneficis econòmics li ha generat aquesta història prefabricada per ell mateix projectada per a les masses amb set de morbo i res més. Com sinó es podria entendre que ara se li doni audiència a tal personatge després de conèixer l'odi que li té al seu germanastre? Com se sol dir, dos i dos fan quatre, no cal anar més enllà, però també cal tenir en compte que, per molt que ho repeteixi, Carles Porta ha monopolitzat periodísticament el crim de Sansa per interessos personals, aprofitant és clar la popularitat que ja va començar a forjar amb 'Crims', que no deixa de ser una franquícia relacionada amb la història que ens explica de Tor i els seus implicats, per molt que ho amaneixi amb imatges aèries i quatre esbossos de la memòria d'aquest poble.

Creiem que a la sèrie 'Tor' s'hi han quedat fils per estirar, ja sigui per manca de pressupost o de temps, però n'estem gairebé segurs que els assassins o assassí de Sansa no han aparegut al 'show' de Porta, per molt que a aquest li sembli que si. Ell mateix és conscient que s'han quedat algunes línies per investigar, però no ho reconeix. Potser tampoc no és prou conscient de la dimensió del que significava la muntanya de Tor i el fet que només tingués un únic propietari.

Fins aquí doncs la carta de l'editor. Desitgem que us hagi agradat i esperem els vostres comentaris a l'entrada.

 

Bloc MMT

 

La Carretera Internacional que Passava per Tor i que Mai no es va Construir

Benvinguts sigueu a una nova edició a la MMT, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Als anys vuitanta del segle XX va sorgir el projecte de construir una carretera per unir la via provincial L-510 amb la frontera andorrana, passant pel municipi d'Alins i creuant Tor i la seva muntanya privada. La iniciativa es fonamentava en la necessitat d'aconseguir materialitzar un pas fronterer de primer ordre amb el Principat d'Andorra, i com a resultat s'ubicaria una segona duana que descongestionaria la ja existent de La Jonquera, a l'extrem est dels Pirineus Catalans. A més a més, les deprimides comarques dels Pallars es beneficiarien d'aquell pas internacional, i possiblement seria quelcom positiu per al seu negatiu PIB.

Aquella titànica obra va resultar potser massa ambiciosa, i finalment no es va tirar endavant, pel que sembla per manca de pressupost que no van aconseguir trobar en cap de les administracions els seus impulsors. Semblava doncs que Tor i el seu pas amb Andorra estaven sentenciats a restar ancorats al segle XVIII, i el progrés en forma de comunicacions per carretera internacional mai no hi arribaria.

Com ja sabeu, tant Palanca com el seu enemic Rubén Castañer estaven convençuts que a Tor hi havia una mà negra que tot ho feia anar segons la seva conveniència. Podria haver estat doncs que no convingués que es construís aquella via internacional i la seva pertinent duana? És prou clar que allò no hagués beneficiat de cap manera el contraban, doncs possiblement s'hauria posat fi al pas estratègic de Tor que durant segles ha servit com a porta clandestina per a tota mena d'activitats il·lícites o irregulars.

Tot això, però, ho deixem al vostre parer, i no voldríem anar més enllà de la conseqüent especulació al respecte.

Els mitjans informatius de l'època se'n van fer ressò i exerciren un seguiment periodístic d'aquest gran projecte, i és que no podia ser pas d'una altra manera tenint en compte la important envergadura de l'empresa en qüestió. A continuació en compartim els retalls del Diari de Lleida, on s'hi amplien i es concreten les informacions d'aquesta carretera internacional que romangué només sobre el paper.

 

 

 

 

 

 

Retalls descarregats de l'Arxiu Municipal de Lleida

 

 

 

Bloc MMT