Salutacions, lectors de la MMT.
Tal i com menciona en Rubén Castañer en una de les entrevistes que manté amb en Carles Porta, per Tor s'hi va passar de tot, fins i tot assegura literalment: –Incluso llegamos a pasar un misil Escofet, i com molt bé apunta el periodista es deuria referir a un míssil Exocet, de fabricació francesa.
Quan diem contraban com a tal, o el que entenem quan sentim a parlar-hi, ens venen al cap les típiques mercaderies sensibles de ser passades d'un costat a l'altra de la frontera, bé per eludir impostos, o bé per que es tracta de mercaderies difícils d'aconseguir a l'altre país destinació del contraban.
Aquestes mercaderies més susceptibles de ser passades per la frontera, en aquest cas d'Andorra a Tor, podrien ser el tabac, l'alcohol, els electrodomèstics, els aparells electrònics, potser algunes substàncies estupefaents, encara que aquestes últimes ja serien tractades dins el concepte del tràfic de drogues, doncs no són pas legals ni en un costat ni l'altre de la frontera. I el mateix passa amb les armes, encara que a Andorra el reglament d'armes per als civils i la seva exportació sempre ha estat força diferent respecte als països veïns, però quan es parla del contraban d'armes de foc sempre se'l bateja com a tràfic d'armes, indistintament del reglament de cada país.
Una cosa són les armes de foc civils, dissenyades i fabricades per a ús esportiu unes i de cacera altres, però al cap i a la fi armes que no tenen les característiques d'armes de guerra.
Al Principat d'Andorra la legislació sobre armes és força més laica que als països veïns, i si aquesta ha estat endurida per als mateixos residents al Principat, també ho va estar per als estrangers que miraven de comprar armes als armers andorrans, tot per pressions diplomàtiques de la U.E., que veia com francesos i espanyols compraven armes de foc de manera irregular a les armeries del País dels Pirineus.
De passar de vendre qualsevol tipus d'arma només amb la presentació d'un document d'identificació, i de vegades ni tan sols això, els armers andorrans es van veure obligats a reduir les vendes dels seus productes armers d'importació, i així els compradors estrangers ho tenien més complicat per fer-se amb armes curtes i segons quines armes llargues, sense esmentar les municions, doncs també es venien quantitats importants de tot tipus i de tots els calibres sense cap mena de control.
Se sap que fins i tot les bandes terroristes espanyoles com ara ETA, GRAPO, GAL, compraven armament i municions a Andorra, burlant d'aquesta manera les restriccions i controls del país veí, i encara que sigui un altre tema, no costa fer esment també que el petit país dels Pirineus va ser base d'operacions i amagatall de nombroses bandes terroristes i criminals, que moltes vegades feien servir el pas de Tor per fugir d'Espanya o baixar d'Andorra.
Però centrant-nos ara en el cas que ens interessa, podria ser que Tor veiés passar armes de guerra que baixaven d'Andorra?
Tal i com opinava el col·laborador Luciérnaga en una de les seves pàgines, Tor és una porta, i efectivament si hi havia prou diners, per allà es podria haver passat absolutament de tot, i no seria estrany que s'hi haguessin passat armes de guerra, tan en un sentit com en un altre, doncs no oblidem que tan Espanya com la veïna França, són estats productors d'armes de guerra, algunes fins i tot prohibides per la Convenció de Ginebra, i també són països signants de la Carta Internacional dels Drets Humans.
Se sap que des d'Andorra van sortir armes destinades a les Guerres de Iugoslàvia, se suposa que adquirides en grans quantitats. Potser aquestes armes van creuar la frontera i van passar per Tor de manera discreta, amb destinació a algun port atlàntic o potser fins i tot mediterrani, en direcció a algun port dels Balcans. Així doncs, tal i com assegurava en Castañer, podria haver passat sense massa complicacions un míssil Exocet, destinat a Líbia, o a qualsevol altra part del món, i podria ser que La Muntanya de Tor hagués esdevingut un pas fronterer habitual per als traficants d'armes de guerra.
Tot i així, cal remarcar que en Castañer no estava avesat a transportar explosius, quan li fa saber a en Porta: -Por Tor ha pasado de todo, y querían pasar Goma 2, pero me negué. Podem dir aleshores que en Rubén Castañer podria haver esdevingut com un senyor de la guerra però a petita escala?
No es pot descartar res en un lloc tan estratègicament ubicat, i així doncs, amb tan d'interès econòmic, motiu pel qual segurament neixès la ja famosa Mà Negra de Tor. Una Mà Negra que tot ho controlava; si no era amb diners, amb violència.
Hi podríem trobar en tot això alguna relació directa o indirecta amb la mort de l'amo únic?
Com tots sabem, tan en Sansa com en Palanca tenien el costum de cobrar peatge als contrabandistes que passaven pels seus camins, i pel que sembla i segons va descobrir en Porta, el Ros de casa Sansa hi posava més traves als transportistes de les mercaderies irregulars i de vegades també il·legals. Així doncs, aquest fet podria esdevenir un dels mòbils o una altra hipòtesi prou sòlida que en motivés el crim, doncs si bé els contrabandistes de tabac i alcohol podien ser més benevolents, no crec que els traficants d'armes ho fossin tant.
I vosaltres, què en penseu?
Salut
