02 d’agost 2022

Tor i Fago: Contrastant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.
 
 
El dotze de gener de l'any 2.007 van assassinar Miguel Grima, polèmic batlle d'un poble del Pirineu aragonès anomenat Fago. Pel que sembla, tenia els veïns del poble enfrontats i dividits en dos bàndols; partidaris i detractors, uns el votaven i els altres no. Des que va guanyar les eleccions a l'alcaldia van arrencar els enfrontaments verbals, judicials, i fins i tot físics. El polvorí dels odis i rancúnies es va anar escalfant i escalfant, fins que va arribar el moment que, sense saber com, no es va poder contenir més i va esclatar d'una manera ben tràgica, enduent-se la vida de Grima pel davant. Els investigadors de la Guàrdia Civil es van passar mesos investigant sense cap resultat satisfactori, pel que van decidir començar a collar els veïns amb una pressió policial i judicial insuportable. Finalment, Santiago Mainar, cacic de Fago i principal enemic de Grima, va confessar ser l'assassí del batlle declarant-se únic autor del crim, desdient-se'n de la seva confessió signada a dependències policials una vegada passà a disposició judicial, argumentant que havia confessat sota pressions i coaccions de la Guàrdia Civil, que no van impedir que el jurat el declarés culpable de l'assassinat de Grima, sentenciant-lo així a vint anys i nou mesos de presó.
 



El cas de Fago es va tancar per una confessió d'autoria signada, però la Guàrdia Civil no va trobar cap prova prou incriminatòria per poder condemnar el suposat autor de l'assassinat, per tan podria donar-se perfectament el cas que els autèntics autors encara no hagin estat identificats, teoria que alguns investigadors encara sostenen a dia d'avui.
Fins aquí podrem trobar algunes semblances amb el crim, encara sense resoldre, de Josep Montané a Tor l'any 1.995 i potser en podem intuir quelcom que podria haver esdevingut a tots dos casos: Un pacte de silenci.
Fixem-nos que a Tor tothom va declarar no haver vist ni sentit res els dies que se suposa van matar Sansa, cosa força estranya en un poble que es pot dir tenia vigilància veïnal gairebé les vint-i-quatre hores del dia per part d'una de les veïnes que era sempre a la finestra de casa seva, contemplant qui pujava i qui baixava, qui entrava i qui sortia, però casualment va declarar no haver vist ni sentit res sospitós durant els dies que els forenses calculen, podrien haver acabat amb la vida de Montané.
 
 

 
De l'entrevista que manté Porta amb les pubilles de Tor el 1.997, no costa pas intuir que aquelles dones eren totes d'acord amb la versió dels fets i responien prou a la defensiva algunes qüestions incòmodes, fins que Porta va llançar a l'aire una pregunta que va precipitar la fi de l'entrevista, amb un missatge ben clar que no exigia cap paraula; una de les pubilles, de cop i volta, va llançar aigua per apagar el foc. Potser la va incomodar massa la pregunta? No se l'esperava? O potser havia de defensar un secret comunal, part d'un pacte de silenci?
De la mateixa manera que una part dels veïns de Fago podien haver-se conxorxat per assassinar l'alcalde, una part dels veïns de Tor podien haver fet el mateix per matar l'amo de la muntanya, en ambdós casos, sota pacte de silenci i si calgués, encobrint-se els uns als altres.
Aquesta teoria potser només romandrà com a tal, però trobo que no és descartable en cap cas, i val a dir que les similituds entre tots dos casos, són exageradament evidents. Casualitat? Les casualitats no existeixen, podria respondre qualsevol, amb escepticisme.
 
 
 

Salut

31 de juliol 2022

El Bloc de la MMT Internacional

Salutacions i benvinguts una vegada més a la MMT.

En aquesta entrada voldríem saludar i agrair a tots els visitants i seguidors del bloc, que de nombrosos països ens llegeixen i ens segueixen. Rebem visites de tot el món: Regne Unit, Estats Units d'Amèrica, França, Itàlia, Andorra, Israel, Rússia, Aràbia Saudita, Índia, Països Baixos, Ucraïna, Tailàndia, Singapur, Japó, Irlanda, Alemanya... i alguns d'altres, però d'aquest últim especialment és el país europeu des d'on més ens visiten després del territori espanyol, i no és res casual, doncs ja sabem que el llibre de Carles Porta Tor, tretze cases i tres morts es va editar en altres llengües a més a més del català i el castellà, que van ser l'alemany, l'holandès, el francès, i el búlgar. Així es va aconseguir internacionalitzar la història de Tor, compartint el misteri en altres llegües. I pel que sembla, a Alemanya va tenir molt bona acollida, captant força lectors i aficionats a la història de la Muntanya Maleïda.

Així doncs, gràcies a tots i totes per seguir-nos des d'allà on ho feu, i us animem una vegada més a participar al bloc a través dels comentaris. Us hi esperem!

 


 

Salut

30 de juliol 2022

27 Anys de Misteri: Qui va assassinar Sansa?

Benvinguts al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dia com avui del 1.995, van trobar Josep Montané Baró, Sansa, mort a casa seva, a Tor. Ara en fa exactament vint-i-set anys, i el misteri encara no s'ha resolt. El van trobar, diuen, segons la versió oficial dels civils, tombat a terra a sobre d'un gran bassal de líquids corporals, i no era mort, era podrit! tal i com assegurava una de les pubilles del poble.
El cos presentava quatre lesions importants:

-1. Hematomes al pubis, fruit d'un cop de peu als testicles.

-2. Crani fracturat, possiblement per un cop de tronc o bastó, causa més probable de la mort, però no necessària o una de les causes. 

-3. L'estèrnum fracturat, juntament amb una costella, possiblement també per un cop de peu, segurament efectuat quan era a terra. 

-4. Símptomes d'escanyament amb ossos del coll fracturats i cervicals desencaixades, també causa possible de la mort, per si sola o juntament amb la segona lesió.

Enumerem a l'esquema següent les lesions que se suposa va patir Josep Montané, en l'ordre que creiem es van produir, descartant l'escanyament i donant veracitat a la teoria que va ser penjat després de patir el cop de peu als genitals, la garrotada al cap, i la puntada de peu a l'estèrnum, versió que explicarem tot seguit.


 

L'altra teoria o versió de com es va trobar el cos sense vida de Sansa: Penjat pel coll amb un cable elèctric, d'una biga de la cuina de casa seva, quan la versió oficial diu que se suposa el van escanyar, encara que aquesta versió alternativa no ha estat demostrada; si hagués estat així una persona tota sola no podria ser capaç de penjar un home d'una biga del sostre, per forta que fos, i menys de la constitució de Sansa. Tot i que creiem que es poden descartar els fracassats de La Seu d'Urgell, la parella formada per Marli Pinto i Josep Mont, que en un principi foren acusats del crim i empresonats més de catorze mesos, no semblaven prou motivats i forts per dur a terme un crim d'aquestes característiques.

Potser la versió del penjament expliqui millor les lesions del coll i les cervicals, doncs si ho valorem fredament és més fàcil assegurar-se d'aquesta manera i no mirant d'escanyar la víctima; penjant un cos és qüestió de temps i el propi pes de la víctima acaba fent la feina. Caldria fer moltíssima força per causar unes lesions tan greus, tot i que en altres casos d'escanyament s'hagin produït lesions d'aquestes característiques, fan que tampoc sigui descartable aquest mecanisme.

 

 

Sigui com sigui, l'assassí o assassins de Sansa continuen sense identificar, i el cas en si per esclarir, tot i que Carles Porta assegurés tenir un culpable, encara no ha trobat prudent de dir qui creu que va ser l'assassí, però els indicis i les hipòtesis apunten cap a un personatge força polèmic: Miguel Aguilera, "l'Skin". Això tampoc explicaria del tot el crim, si ens centrem en la suposició del penjament, per força hauria necessitat l'ajuda d'altres persones per enfilar el cos fins al sostre i penjar-lo d'una biga, així doncs estaríem parlant com a mínim de dos assassins o còmplices de l'assassinat.

De la mateixa versió del penjament de Josep Montané, se'n desprèn també la hipòtesi de la mort d'un "hippie" anònim trobat penjat a la borda de Palanca, que diu que aquest es va suïcidar al riu en un tram amb poca aigua i "l'Skin" va suggerir que seria força sospitós si la policia el trobava així i van decidir penjar-lo per esvair qualsevol mena de dubte per part dels cossos policials i el jutge encarregat de l'aixecament del cadàver. Aquest fet ja ens fa sospitar més de "l'Skin"; això d'anar penjant les persones com qui penja una llonganissa, no és pas massa normal.

Aquesta darrera versió contrasta amb la que podem llegir a Tor, tretze cases i tres morts, on es diu que algú va voler fer una broma macabre dient que el van penjar perquè era moll i s'havia d'eixugar.


 

Desitgem doncs que les coses es "refredin" a Tor i, per poder començar a conjecturar, Porta ens digui qui creu que va matar Sansa, encara que tot sembla indicar que s'ho podria estar reservant per escriure un segon llibre sobre el tema, cosa que ens podria deixar potser uns quants anys més amb la incògnita. Sigui com sigui, mai es farà justícia per la mort del que una vegada fou l'amo d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya, doncs el crim fa set anys que va prescriure, segons el codi penal espanyol, per tan ningú pagarà per la mort de Montané tot i que és important que el crim acabi resolent-se, tant pels successors de Sansa, com per la societat com a tal, ja que un crim sense esclarir ve a ser com una mena de malaltia sense guarir; es fa crònica i ens acaba consumint.

I des d'aquí un recordatori a la memòria de Josep Montané Baró, Sansa, descansi en pau allà on sigui.

 


 

Salut

23 de juliol 2022

Segon Relat de Ficció a la MMT: La Llegenda del Tresor de Casa Sansa

Benvinguts una vegada més al bloc de la MMT.

En aquesta ocasió ens plau presentar-vos el que serà el segon relat de ficció ambientat en Tor i els personatges originals de la seva història, amb el títol La Llegenda del Tresor de Casa Sansa, argument que ja podreu deduir.

Desitgem que sigui del vostre gust i en gaudiu força.

 


Salut

14 de juliol 2022

Juliol, Sempre Juliol

Salutacions, visitant de la MMT.

Tal i com escrivia Carles Porta al seu llibre Tor, tretze cases i tres morts, a Tor, tot passa al mes de juliol, o com a mínim els fets més rellevants van transcórrer sempre el mateix mes d'estiu que ja s'ha afegit a la llista dels misteris casuals a la història de la muntanya tràgica. Encara  que, com se sol dir, les casualitats no existeixen; en tot cas es tracta de causalitats, i encara que pugui semblar una mica conspiranoic, personalment no crec que sigui casual que els esdeveniments més importants en un lloc com aquest succeïssin tots, precisament el mes 7 de l'any.

Si ens fixem en la cronologia de la història de Tor, des de la creació de la polèmica societat de propietaris de la muntanya, en podem destacar el següent, que comença amb aquest contracte que en va fer els veïns "condueños" a parts iguals:

-1.896, juliol: Es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà que s'encengués la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclatà amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 
-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.

-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montané Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 

 
 

Ens podem adonar que tots aquests fets són segurament els més transcendentals a la història més recent de Tor, des del punt de vista que si no haguessin succeït tal i com ho van fer, molt possiblement ara no seríem escrivint aquestes línies perquè tot indica que la història del poblet més polèmic dels Pirineus no hagués estat tan tràgicament escrita.

Pensem-hi, per un moment: Si mai hagués existit la societat de copropietaris de la muntanya de Tor i els seus indissolubles estatuts, possiblement tampoc s'hi haguessin succeït els esdeveniments clau que van marcar per sempre més la història que ja coneixem, i de fet podríem destacar l'evidència que la famosa "Sociedad de Condueños" va ser el detonant de tots els mals que es van viure a Tor, algunes dècades més tard que aquesta fou creada.

Potser, tal i com escriu en Xavier Tornafoch a "El Cuaderno Digital: La montaña de Tor, entre el drama rural y el conflicto comunal", podria ser que els mals de Tor tinguessin els seus orígens en la transformació del sistema economicosocial del segle XX, on el capitalisme passà al capdavant a la vida de muntanya que fins aleshores basava la seva existència econòmica i social en un sistema gairebé medieval tot i que totalment funcional, on les persones treballaven per subsistir i la moneda de canvi era sovint el que hom produïa o aconseguia mitjançant el bescanvi.

Si passem a fixar-nos en la relació del número set del mes de juliol amb altres temes supersticiosos o fins i tot de la numerologia, veiem per exemple que es tracta d'una xifra en principi de la bona sort, i trobem algunes connotacions com per exemple poden ser les set notes musicals, els set colors de l'arc de Sant Martí, i quelcom més profund com els set xacres del cos humà, els set metalls de l'alquímia, els set dies de la setmana del calendari gregorià. Les meravelles del món en són set, i alguns altres esdeveniments importants que s'han succeït el mes de juliol han estat, per exemple la primera bomba atòmica del món, que fou detonada al desert de Los Álamos als EUA, i l'home trepitjà la lluna el mes de juliol de l'any 1.969. També ens indica la bíblia que el número set és una mena de segell de finalització dels actes més importants del Gènesi, i és representatiu de perfecció, integritat, i plenitud. Veiem, en general, que aquesta xifra és important en la majoria de les religions més practicades.

Així doncs, podríem concloure que els fets més transcendentals de Tor s'esdevinguessin al mes de juliol, no és cap casualitat i més aviat respon a quelcom que ens dóna un missatge de que els fets de la muntanya tràgica han estat marcats sota aquest important segell que esdevé el número 7.

 
 
Salut

12 de juliol 2022

Una Altra de Contrabandistes

Salutacions i benvinguts al bloc la MMT.

I continuem escrivint del contraban i els contrabandistes, que van ser grans protagonistes a la història de la muntanya més polèmica dels Pirineus.

 

En aquesta ocasió el col·laborador del bloc ens fa un esbós ràpid en unes línies d'opinió, del que van ser els contrabandistes en diferents èpoques i moments històrics més rellevants, quelcom relacionat del que ja vam fer ressò al bloc amb l'entrada titulada Tor i la Llegenda Negra d'Andorra. I és que el tema contraban-Tor-Andorra és força extens i alhora polèmic, però és innegable que n'és part de la nostra història i de la història de Tor i la seva muntanya, tot i que de vegades pretengui ser una història incòmodament amagada en forma de llegenda muntanyenca.

Llegim l'opinió de Luciérnaga a l'enllaç a la darrera pàgina titulada El origen de los contrabandistas de Tor.

 

Salut

30 de juny 2022

Zombis a Tor?

Salutacions i benvinguts una vegada més a la MMT.

Us heu preguntat alguna vegada què passaria si els zombis envaïssin la Terra? Quin seria el lloc més segur per amagar-s'hi? El col·laborador del bloc ens proposa un 'what if' sobre aquest gènere fantàstic que ha trencat motlles, a la nova pàgina titulada Zombies en Tor, i que podria donar força joc com a possible adaptació literària de ficció al món de Tor.

 

Salut

26 de juny 2022

Cerdà, el Tercer Cacic de Tor

Salutacions i benvinguts altra vegada a la MMT.

El tercer cacique, títol amb el que el col·laborador del bloc obre aquesta nova pàgina d'opinió sobre un dels protagonistes, també cacic d'una de les cases més importants de Tor, però segons es diu molt més moderat que els altres dos que sempre tenien l'escopeta carregada i a punt per disparar.

 


Possiblement si que fou un dels protagonistes més moderat de tots, però això no el va deixar al marge de participar en els enfrontaments per la Muntanya de Tor, si bé també es diu influenciat per la sogra, o era la germana? No en queda prou clar per les informacions que en tenim sobre la Generosa, doncs a Tor, tretze cases i tres morts algunes vegades se la cita com la germana, i en algunes altres com la sogra. Potser compartien nom? Sigui com sigui, la matriarca de Casa Cerdà sembla que era qui en tallava el bacallà, en aquella moderada però poderosa família.

Podem llegir la pàgina de Luciérnaga a l'enllaç El tercer cacique.

 

Salut

23 de juny 2022

Relats de Ficció a Tor

Amb aquesta nova secció al bloc de la MMT volem afegir una temàtica inèdita fins ara, com són les històries de ficció ambientades a Tor, amb els personatges que van protagonitzar els fets que tingueren lloc en aquesta singular muntanya dels Pirineus de Lleida.

Anirem escrivint i publicant històries o relats curts que podrien haver passat a Tor, on els protagonistes seran els mateixos que ja coneixem de la crua realitat d'uns fets que van marcar la seva història per sempre.

Desitgem doncs que siguin del vostre gust i en gaudiu. Si voleu fer algun suggeriment, no ho dubteu, seran benvinguts.

Com sempre, per accedir a la nova secció, la podreu trobar al menú de la columna de la dreta, encara que publicarem una entrada nova cada vegada que pugem un nou relat.

Encetem la secció Relats de Ficció a Tor amb una història de contraban a la Muntanya de Tor, on els protagonistes són els "hippies" i els seus comandaments. La podeu llegir en el següent enllaç: Nit de contraban a la Muntanya Maleïda

 

Salut

22 de juny 2022

La Maledicció de la Muntanya de Tor a YouTube

Salutacions seguidors de la MMT.

Fa aproximadament un mes, el bloc té presència a YouTube, on fins ara s'hi han penjat quatre vídeos relacionats amb el tema que ens ocupa: Els misteris de la Muntanya de Tor.

Els vídeos que s'hi han pujat són, el 30 Minuts emès l'abril del 1.997 Tor, la muntanya maleïda, la primera notícia sobre la Muntanya de Tor emesa al telenotícies de TV3, el judici contra Josep Mont i Marli Pinto, i una altra notícia també emesa per TV3 al TN, que ens parla de la sentència de l'Audiència de Lleida que donava la muntanya a tots els veïns de Tor.

A continuació podeu veure tots els vídeos, que restaran també llistats als menús de la columna de la dreta, dins les seccions corresponents; Notícies de premsa i televisió relacionades amb Tor i a Enllaços d'interès i curiositats relacionats amb Tor.

Hem afegit també una petita novetat que potser ens ajudarà a ambientar una mica més l'experiència de lectura al bloc. Es tracta d'un reproductor de música de YouTube ubicat a la capçalera del menú de la columna de la dreta, que podeu controlar engegant o aturant la música, al vostre gust.

 

 

 



Desitgem que gaudiu visualitzant aquests vídeos i si ho trobeu interessant, podeu subscriure-us al canal de YouTube La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

Salut

18 de juny 2022

Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions, visitants de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria fer un recull dels fets més transcendentals que van tenir lloc a Tor i la seva muntanya, repassant-los en ordre cronològic i esmentant els seus principals protagonistes.

Com ja és habitual quan se'n parla, el fet més destacable a la història de la Muntanya de Tor i potser l'origen de tots els mals que esdevingueren dècades més tard, fou la redacció dels estatuts de la societat de copropietaris, originalment anomenada "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", per la que val a començar aquesta cronologia.

 

-1.896, juliol: Es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà que s'encengués la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclatà amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

-1.944: Un enfrontament armat entre la Guàrdia Civil i els maquis al terme de Tor, deixa el resultat de quatre cases cremades, fet que precipita l'abandó del poble per part d'algunes famílies. Pel que sembla, i tal i com assegurava Palanca, quan els maquis van arribar al poble, els de Casa Sansa anaren a cercar els civils, i fou quan començà la batalla que perderen els maquis i els propis veïns de Tor.
 

-1.967: Josep Montané, de Casa Sansa, construeix la pista forestal que uneix Tor amb Andorra i que transcorre per finques de la seva propietat, per la banda del Port de Cabús. Tot indica que aquesta via de comunicació amb el país veí portarà progrés i riquesa al poble i a tota la comarca, encara que també els acabaria duent penúries inesperades.
 

 

-1.976, desembre: Dos membres de la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montané, Sansa, al marge dels altres copropietaris, signen un contracte d'arrendament de la Muntanya de Tor amb Rubén Castañer, un agent immobiliari provinent d'Andorra, portat per Sansa amb la intenció d'urbanitzar la muntanya per construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus.
 

-1978. En reacció als actes de Cerdà i Sansa, Palanca reuneix la resta de copropietaris de la Muntanya de Tor i constitueixen una junta paral·lela, arrendant la fusta a uns llenyataires de Vic, que també s'encarreguen de la seguretat del propi Palanca, doncs les tensions entre els dos bàndols enfrontats apunta que en qualsevol moment el polvorí esclatarà.

 
-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.


-1.981. Els advocats contractats per Rubén Castañer i Josep Montané, Sansa, posen un plet als veïns del bàndol contrari dirigit per Palanca, perquè sigui el jutjat de Tremp qui decideixi qui té drets sobre la muntanya, en funció dels estatus redactats el 1.896, els que deien que per seguir formant part de la societat de copropietaris calia viure a Tor tot l'any.
 
 
-1.981, novembre: Els culpables dels crims del 1.980 entren a presó, i Rubén Castañer és condemnat a indemnitzar les famílies de les dues víctimes mortals provocades pels seus homes, ja que va ser considerat responsable civil subsidiari.
 

 
-1.985, agost: La Muntanya de Tor és embargada per impagament d'impostos i els seus propietaris corren el risc que passi a subhasta si no satisfan el deute pendent amb la hisenda espanyola. Finalment, algú es grata la butxaca i corre a pagar els impostos endarrerits i es normalitza la situació de la finca. Sembla que aquestes situacions eren comuns arran de la guerra entre els dos bàndols que s'hi erigiren en desacords per l'explotació de la propietat.
 

-1.995, febrer: Després de plets, embargaments, i tota mena d'enfrontaments, el jutjat de Tremp emet una sentència que, sense saber-ho, només uns mesos més tard, provocarà la tercera víctima mortal de la història per la disputa de la Muntanya de Tor: Declara propietari en solitari Josep Montané Baró, Sansa, en considerar que és l'únic dels tretze copropietaris que acompleix les condicions dels estatus del contracte de copropietat redactat el 1.896. Una decisió judicial que fins i tot la seva pròpia família qualifica com a sentència de mort.


-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montané Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 


 

-1.995, octubre: Antonio Gil José, un treballador que havia prestat els seus serveis tan a Sansa com a Palanca, testifica contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell Josep Mont i Marli Pinto, que també havien treballat per Sansa, acusant-los de l'assassinat de Josep Montané, doncs va declarar haver presenciat el crim, esdevenint així testimoni de càrrec. El jutge decreta presó per als acusats.

 

 

-1.995, novembre: El jutge de Tremp processa Marli Pinto i la seva parella Josep Mont,acusats del crim de Josep Montané, segons el testimoni de càrrec d'Antoni Gil José.

 


-1.996, desembre: Després de passar-se catorze mesos i sis dies a la presó, Josep Mont i Marli Pinto són absolts per l'Audiència de Lleida, que considera que el testimoni de Gil no és creïble i dubta de la seva història, doncs no queda prou demostrat que es trobés a Tor el dia que assegurava haver presenciat el crim, entre d'altres dubtes considerables.


-1.997, gener: L'Audiència Provincial de Lleida anul·la la sentència del jutjat de Tremp que reconeixia la propietat exclusiva de la Muntanya de Tor a Josep Montané, de Casa Sansa, decretant que la propietat pertany a tots els veïns, tornant doncs als orígens de quan es va redactar el contracte de copropietat de la muntanya i els corresponents estatuts condicionants de l'ús i la propietat d'una de les finques privades més grans de Catalunya. Totes les parts presenten recurs al Tribunal Suprem.

El mateix any, Carles Porta i un equip de reporters al seu càrrec, comencen les investigacions periodístiques per al programa 30 Minuts de TV3, produint un documental que es va emetre el 20 d'abril del 1.997, amb un èxit d'expectació notable.

El documental titulat La Muntanya Maleïda i les troballes de Porta mentre investigava els fets, van precipitar que el jutjat de Tremp reobrís el sumari per l'assassinat de Sansa el maig del mateix any, en considerar que s'hi havien trobat noves informacions que contrastaven amb les aconseguides per la investigació policial uns anys abans.

 

 

-2.000: El Tribunal Suprem anul·la el procés judicial per defectes de forma, i dóna l'ordre de repetir els tràmits a l'Audiència de Lleida.

-2.002: L'Audiència de Lleida reobre el judici sobre la Muntanya de Tor, dictant una altra sentència: La muntanya és dels hereus dels fundadors de l'antiga "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", formada el 1.896, doncs tots tingueren la propietat inscrita al registre durant més de 30 anys, i es beneficien d'una figura jurídica anomenada usucapió. Jordi Riba, Palanca, i els hereus de Josep Montané presenten recurs a la sentència.

 


-2.005: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la sentència de l’Audiència de Lleida, que donava la muntanya als hereus dels copropietaris originals. Aquesta darrera sentència és definitiva i ja no deixa cap escletxa oberta a possibles recursos.
El mateix any, el mes de novembre, es publica el que serà l'únic llibre que recull i amplia els fets de Tor, titulat Tor, tretze cases i tres morts, que escriu Carles Porta amb part del material que va aconseguir recopilar durant tres mesos de dures investigacions, i posteriors descobertes després de guanyar-se la confiança dels protagonistes de la història que va batejar com La Muntanya Maleïda.
El setembre del mateix any, Palanca ofereix la seva part de la muntanya a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que s'interessa per comprar una part d'aquesta finca de Tor, segurament perquè ja no li és possible continuar el litigi per la propietat que ell considerava seva.



-2.019, novembre: Mor Palanca als 82 anys i es reobre el debat sobre el futur de la Muntanya de Tor, doncs els actuals propietaris segueixen sense posar-se d'acord. Sembla que estiguin condemnats a viure enfrontats per la copropietat que tantes desgràcies ha vist passar a la seva tràgica història.
 

 
-2.021, febrer: Mor Antoni Gil José, testimoni de càrrec del crim de Josep Montané el juliol del 1.995, que segurament es va endur al clot, tal i com ell mateix va insinuar en una entrevista amb Porta, les noves informacions que assegurava tenir sobre el crim de Sansa i que només revelaria davant d'un jutge. L'autoria del crim segueix sent una incògnita encara per resoldre, tot i que Carles Porta va declarar tenir un sospitós, encara no ha dit qui podria haver estat.



-2.022, gener: Mor Rubén Castañer als 85 anys, el que fou agent immobiliari a Andorra, convençut per Sansa, va mirar d'engegar el projecte del vell per urbanitzar la Muntanya de Tor i construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. Tot i així no en va tenir èxit i es va arruïnar després de múltiples conflictes, plets, sancions, i despeses milionàries a causa d'un projecte que, abans de néixer, ja estava sentenciat a no veure la llum.
Castañer hi implicava una mà negra, la famosa Mà Negra de Tor a la que no convenia transformar la finca en estació d'esquí.
El bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor va descobrir recentment el llegat que Castañer deixa en forma de llibre, que promet una versió alternativa a la que fins ara era considerada l'oficial, entre d'altres importants informacions encara per revelar a l'opinió pública.
 

 

-2.022, febrer: Mor Francesc Sarroca, de Casa Cerdà, considerat més moderat que els altres dos enfrontats, Palanca i Sansa, va ser un dels cacics de Tor que juntament amb Sansa va arrendar la muntanya a Castañer, amb el que pretenien tirar endavant el projecte de construir el complex d'hivern que s'uniria amb els de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra.
Gran part de la seva vida la va dedicar a la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, de la que en va ser president, i es deia que va patir un infart quan va saber que el jutge de Tremp havia fet amo a Sansa, deixant-lo a ell fora de tot dret sobre la finca.
 

 
-2.022, març: Obrim el bloc La Maledicció de la Muntanya de TOR, amb la pretensió de mirar d'esclarir els misteris que fins ara, aquesta muntanya ens amaga, tot recopilant informacions al respecte mentre compartim la nostra opinió amb els afeccionats i seguidors del cas, que encara és ben viu i no podrem donar per tancat fins que s'esclareixin les causes i el responsable o responsables del darrer assassinat que va tornar a tacar de sang la història d'una de les finques privades més grans de Catalunya, siguin identificats, doncs legalment no se'n podria fer res més al respecte perquè el crim ja fa anys que va prescriure segons el codi penal espanyol. Tot i així, l'autor o autors no han confessat el crim, podríem imaginar per por a ser assenyalats, però diuen que la veritat és com l'oli, sempre acaba surant.
 
 

 
I fins aquí les dates, els fets, i els personatges que han marcat la convulsa i tràgica història d'aquest petit poble del Pirineu Lleidatà, que anirem actualitzant a mida que vagin sorgint fets rellevants que així ho mereixin.
 
 

Salut

Entrada Destacada

Tor i Fago: Contrastant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT .       El dotze de gener de l'any 2.007 van assassinar Miguel Grima , po...