Miguel Aguilera Acusa Àlex Aguilera d'Encarregar-li el Crim de Sansa

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Miguel Aguilera, el personatge que apareix als llibres i a la sèrie de Carles Porta, acusa el seu germà, o germanastre segons ens insinua al vídeo, d'haver-li proposat assassinar Josep Montaner per una suma de cinc-centes mil pessetes. És a través d'una gravació penjada recentment al seu perfil de la xarxa social 'Facebook', on el sospitós del crim de l'amo de la muntanya de Tor ens parla de Tor, els 'hippies', i el seu germanastre, parentiu que ara coneixem del seu recent testimoni.

Ens explica que va acceptar els diners per acabar amb la vida del cacic de Tor però que no ho va fer, i acusa uns sicaris d'origen colombià que residien a Andorra, d'haver acceptat i executat l'encàrrec d'Àlex Aguilera.

Sembla que a les seves aparicions a la sèrie documental 'Tor', Miguel Aguilera es mossegava la llengua. Cal veure els vídeos que té penjats al seu perfil de 'Facebook' per adonar-nos del vocabulari tan ofensiu i groller que empra aquest ex-delinqüent barceloní.

 

 

Imatge del 8è capítol de 'Tor'

 

 

Com podrem veure al citat vídeo d'Aguilera, aquest menysprea personatges com Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa, i parla molt malament del seu germanastre, al que insulta i amenaça continuadament. Segons ens confessa, és antisemita i racista, a més d'antisocial. Ens explica quan va arribar a Tor, però no ens diu exactament perquè. Recordem que a la sèrie de Porta el seu germanastre afirma que Miguel hi va perquè és el seu germà, però ens amaga les autèntiques raons que més tard coneixerem. Àlex fuig d'un grup de narcotraficants que l'amenacen perquè els fa la competència, i aleshores, l'antic "camell" coneix Tor d'alguna manera i se n'hi va a refugiar-se, fugint de les advertències d'aquesta banda rival que operava a la ciutat de Barcelona. Miguel també descobreix Tor i la seva muntanya, gràcies a Àlex, i hi troba un bon lloc per amagar-s'hi quan ha de fugir una vegada ha comès els seus nombrosos actes criminals, la majoria perpetrats a Barcelona i rodalies. Així és com el suposat legionari aconsegueix acumular nombroses detencions i variats antecedents penals, sobretot per robatoris amb força i tinença il·lícita d'armes. Si bé ens explica que tenia llicència per portar dues armes curtes, mai no ho documenta ni ho justifica prou convincentment, doncs un soldat de la legió estrangera francesa no té permís per dur armes fora del territori francès, si no és que es troba en situació de combat amb el seu regiment. A banda de totes aquestes incongruències i potser falsedats que venen d'un ex-delinqüent i ex-convicte, sense comptar les que podem veure a la 'docusèrie' 'Tor', aquesta vegada ens sorprèn amb més mentides i contradiccions.

 

 

Miguel Aguilera als anys 90 amb el seu Citroën GS

 

 

A continuació us donem el nostre parer de perquè creiem que Miguel Aguilera menteix quan afirma que el seu germanastre el volia contractar per matar Sansa, i ho justifiquem així; Es fa força estrany pensar que si Àlex pretenia acabar amb la vida de Sansa i Miguel ho sabia, no va advertir el cacic, doncs suposadament era el seu defensat. Aleshores podria ser que Miguel també desitgés la mort de Sansa.

Menteix quan assegura que va tornar a casa Sansa per recollir les seves pertinences i fos a l'hivern, doncs el cadàver es va trobar el 30 de juliol del 1.995, i segons els forenses només feia entre una i dues setmanes com a màxim que havia mort.

Miguel Aguilera ara reconeix que sabia que Sansa era mort a casa seva, perquè algú que apareix a la sèrie 'Tor' li va comunicar, i pel que sembla, més persones coneixien aquesta informació. En canvi, a la sèrie, assegura que quan hi va anar no hi havia cap cadàver a casa Sansa. Segons insinua podria haver estat Lázaro Moreno qui li va dir, i per això s'entendria que el darrer advocat de Palanca assegurés a la 'docusèrie' que el seu defensat li confessés que havia vist el seu enemic mort. També canvia el testimoni amb la nota trobada pels investigadors a la casa del crim. Nota manuscrita i signada pel mateix Aguilera amb data 21 i 22 de juliol del 1.995, una altra contradicció a l'assegurar que hi va tornar a l'hivern. Assegura que la nota la va deixar especialment per desvincular-se del crim de Sansa. I aquí ens sorgeix una altra qüestió: Perquè no va avisar les autoritats o els altres 'hippies' quan va conèixer el crim i possiblement en va trobar el cos sense vida de Sansa? Fixeu-vos que al bloc ja sospitàvem que Aguilera s'havia trobat el cos de Sansa sense vida i per això va deixar la nota dirigida a la Guàrdia Civil. Si no fos així, no podria tenir cap mena de lògica, si ho raonem detingudament. A més a més, si odiava tant el seu germanastre i sabia que ell n'era el responsable de la mort de Sansa, perquè no el va denunciar quan aquest el va contractar o quan va ser detingut acusat del crim del cacic? Això no lliga per enlloc; no té cap mena de lògica.

Precisament si Miguel Aguilera va ser declarat sospitós i perseguit per la Guàrdia Civil, fou precisament pels seus antecedents delictius i violents, i lògicament perquè s'amagava a Casa Sansa de Tor.

 

La famosa nota de Miguel Aguilera trobada a la casa del crim

Un altre tema que no acaba d'encaixar és el dels suposats sicaris colombians arribats d'Andorra. Si efectivament havien rebut l'encàrrec d'acabar amb la vida de Sansa, com és que no van fer servir cap arma ofensiva com acostumen a fer aquests assassins? Recordem que el cos de Josep Montaner va ser trobat amb variades lesions provocades possiblement per un tronc, i algunes d'altres per puntades de peu, però no s'hi va trobar cap indici d'arma blanca ni d'arma de foc. De fet, la causa de la mort més probable va ser l'estrangulament amb el fil elèctric trobat al coll de la víctima, tot i que el traumatisme cranial produït possiblement per un bastó, també era causa necessària de mort però no tan ràpida com la primera.

Tenint en compte tot l'exposat anteriorment, definitivament tampoc no ens podem creure el segon testimoni d'aquest personatge, doncs no hi ha res amb que ho pugui demostrar, i les contradiccions i falsedats amb les que cau continuadament, ens fan dubtar considerablement d'ell. També és la seva condició de criminal i delinqüent que fa increïble el seu relat. Qui es podria creure un personatge com aquest? Si Carles Porta li dona credibilitat només hi haurà un motiu per a fer-ho, i serà l'interès mediàtic, però res més.

Aprofitem per aportar el testimoni d'un dels personatges que apareixen a la 'docusèrie' 'Tor', doncs segons ens confia, els Aguilera no diuen la veritat. En primer lloc Àlex Aguilera no va donar tants diners a Sansa per la suposada borda que aquest li havia venut. De fet mai no la va arribar ni a ocupar, i s'especula que Sansa, com a molt acostumava a cobrar pagues i senyals per les finques de l'ordre d'unes vint-i-cinc mil pessetes, aproximadament uns cent-cinquanta Euros, però mai xifres tan grans com la que diu Alex a la sèrie; 2,5 milions de pessetes, uns quinze mil euros. La resta d'incongruències o falsedats que els Aguilera diuen a la sèrie ja les coneixem, però i doncs, què en podem esperar d'uns delinqüents provinents d'una família desestructurada que anaven a Tor fugint de la justícia i d'altres criminals? De debò que ens podem prendre seriosament els seus testimonis? A la MMT creiem rotundament que no.

Així doncs, la tesi oficial del bloc sobre la mort de Sansa continua sent la mateixa; Els inversors belgues de Santouré.

Us deixem amb el vídeo de Miguel Aguilera i esperem els vostres comentaris i els vostres parers a l'entrada.

 

 

 

Contingut emprat: TV3-3Cat/Facebook/Miguel Aguilera Asensio

 

 

Bloc MMT

 

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, a una nova i ben especial entrada.

Aquesta vegada us portem la crònica d'un dels personatges imprescindibles de la història més recent de Tor i els successos que tots ja coneixem. Tal i com indiquem al títol, el protagonista d'aquesta edició és Gregori de Aulestia, conegut també com un dels "hippies" de Tor, possible i certament el preferit de Josep Montaner, un reconeixement que no es va produir pas per l'atzar.

Gregori ens rep amb hospitalitat i cordialitat a la seva actual llar; un Santuari situat al bell mig del bosc, a sobre d'un turó proveït de característiques estratègiques a l'època en que fou construït el castell mig enderrocat i del que només en queda una torre de defensa, prou ben conservada, que data del segle VI A.C., que forma part del recinte de l'ermita-Santuari del que en té cura i a on es refugia el nostre protagonista d'avui.

 

 

 

Format com a teòleg i arqueòleg, però que mai no va ser ordenat sacerdot ni té previst exercir-hi, segons ens explica, també és un gran filòsof per vocació i afició, cosa que es fa prou evident mentre hi conversem. Ens confessa tímida i humilment els seus orígens nobles per part de la saga del seu progenitor; Aulesti, provinent d'una casa noble del País Basc. És doncs un aristòcrata intel·lectual que ha viscut la vida com li han marcat els seus propis criteris, sempre regits per la senzillesa del seu esperit aventurer i explorador.

Ha viatjat per tot el món, descobrint i convivint amb d'altres cultures, coneixent i participant a diferents societats. Fou empresari al sector hoteler a la ciutat de Barcelona, d'on és natural, fins que l'embruix de Tor el va atrapar irremeiablement.

En una de les seves rutes per Andorra, pilotant el seu antic 'Jeep Willys', i acompanyat per un amic d'aventures, van ingressar a la muntanya de Tor sense ni adonar-se'n, desorientats i creient que encara es trobaven a terres andorranes.

A l'arribar a l'alçada de Casa Sisqueta, Josep Montaner va adonar-se de la presència dels nous exploradors i els va convidar a prendre cafè a la fonda del poble. Mentre xerraven, Sansa els va explicar on havien anat a parar exactament, i les peculiaritats d'aquell especial indret.

Gregori de seguida va quedar seduït per la muntanya misteriosa i els seus estranys personatges,i no va trigar pas massa temps a afegir-se als habitants del poble de les tretze cases.

Es va guanyar ser empadronat a Casa Sansa de Tor, i se li va concedir el dret de viure a les bordes de Sansa, al camí de Pleià, on fins i tot hi passava alguns hiverns guanyant-se el respecte dels pobletans, inclosos els cacics de les tres cases més poderoses de Tor.

No va trigar massa a col·laborar amb els assumptes de la societat de copropietaris, fins al punt que Sansa sempre el presentava com el seu secretari personal. De fet sempre solia fer de mitjancer entre els enemistats cacics i altres socis de la muntanya que no tenien un tracte cordial entre ells. Gregori tenia prou coneixement com per no prendre partit de cap bàndol, aleshores enfrontats per interessos i per odis ancestrals, doncs tot ben al contrari, sempre mirava de posar-hi pau entre els enemics i col·laborar-hi per intentar tirar endavant aquella comunitat tan convulsa.

El nostre protagonista ens explica el projecte que tenia Sansa una vegada fou sentenciat amo únic de la muntanya de Tor, quan el projecte de les pistes d'esquí ja havia estat descartat, com ja sabem. Ens defineix el seu mentor com una mena de visionari idealista, avançat al seu temps i a la zona rural que el veié néixer i créixer, mentre desenvolupava la manera de fer prosperar aquell racó inhospitament remot del Pirineu lleidatà.

Pel que ens explica, a Sansa se li va acudir el projecte d'engegar un parc natural privat com els que havia vist a d'altres països més desenvolupats, durant els seus viatges d'investigació per l'estranger. Gregori el va recolzar automàticament, agafant els estreps com a secretari i gestor d'aquella empresa que pretenia ser un referent a tota Europa.

Havien aconseguit arribar a una entesa amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i amb l'aleshores Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, així com amb el Bisbat de La Seu d'Urgell, amb els que s'hi hauria format un consorci d'explotació del parc, moment on ens fa saber que Palanca no va oferir la seva part de la muntanya a aquesta entitat, sinó que va ser a l'inrevés; se li va fer una oferta de set xifres ja en Euros que va refusar sense miraments, un motiu més pels que es va desestimar el projecte que era enfocat com a més respectuós amb el medi ambient i amb l'ecosistema de la muntanya de Tor que no pas el de les pistes d'esquí i la conseqüent urbanització de la zona. Una vegada mort Sansa es va mirar de seguir el projecte amb l'hereu de la propietat, el seu germà Rosendo, que també es va fer enrere davant la decepció del nostre entrevistat, així com també ho van fer d'altres copropietaris que seguien l'exemple dels influents cacics.

 

El projecte del parc natural privat hauria comptat amb animals originaris de la prehistòria ja extingits segles enrere a la zona, reintroduïts des de països autòctons, on Sansa hi havia anat per saber on s'hi haurien de fer els tractes i amb qui per tal d'adquirir-ne els exemplars. Aquesta idea va sorgir a ran de la troballa de les pintures rupestres a una cova situada a l'altra banda de la frontera francesa, on s'hi poden veure les espècies que habitaven la zona a la prehistòria, com ara bisons, cérvols, aurons, etc.

Desanimat amb els continus estirabots dels copropietaris de la muntanya de Tor per poder fer-la prosperar i tirar-la endavant amb algun projecte econòmicament prou viable, Gregori de Aulestia decideix abandonar Tor per sempre més, posant fi a més de catorze anys d'implicació amb aquesta propietat i els seus amos.

Un altre projecte més que tenia previst Sansa segons ens comenta Gregori, era el d'engegar un hotel rural d'alta muntanya proveït d'unes instal·lacions luxoses dirigides a persones amb un alt poder adquisitiu, anomenats també 'VIPS'. L'hotel s'hauria batejat amb el nom de Principat de Tor, doncs Sansa creia en la possibilitat d'independitzar Tor i la seva muntanya, creant així un nou petit principat semblant al d'Andorra, país que sempre havia admirat i venerat per la manera com l'havien fet pròsper i ric.

No podem evitar comentar a Gregori la nostra sorpresa pel fet que un home com Josep Montaner nomenés administrador de la muntanya de Tor una vegada la sentència el va declarar amo absolut, a Josep Mont Guitart, un delinqüent de poca volada de La Seu d'Urgell, que també convivia a les bordes de Sansa amb els altres "hippies", i que fou empresonat durant catorze mesos i sis dies juntament amb la seva parella sentimental, Marli Pinto Gomes. La sorpresa decepcionant inicial es converteix en sorpresa alleujant quan el nostre entrevistat ens fa saber que Josep Mont mai no va ser nomenat administrador de la muntanya de Tor ni de cap altra empresa ni propietat relacionada amb Josep Montaner. Simplement era quelcom del que anava presumint per fer-se l'important, però res més.

 

Gregori també ens parla de Boro, amic i company d'aventures i desventures a la muntanya de Tor, que malauradament va traspassar fa uns anys per culpa d'una malaltia.

Boro s'havia dedicat al contraban sobretot de tabac, i era prou conegut a la comarca i a Andorra per les autoritats policials que en controlaven el tràfic de mercaderies irregulars, com ara pel sergent Uclés de la Guardia Civil, conegut amb el pseudònim de 'Yanes' a l'obra de Carles Porta. Sembla que Uclés es va veure implicat a la persecució d'un vehicle sospitós de transportar contraban, on presumptament hi anava Boro. Durant la persecució el vehicle de la Guardia Civil es va accidentar i Boro va aturar el vehicle que conduïa carregat de tabac per auxiliar els agents de la patrulla estavellada. El seu acompanyant va fugir i els agents de la Guardia Civil van poder sortir del seu vehicle il·lesos. Aleshores, davant la sorpresa d'Uclés, que va amenaçar Boro de detenir-lo, finalment el sergent el va perdonar pel seu acte de noblesa i el va deixar marxar lliurement.

Unes altres anècdotes que ens explica Gregori a la muntanya de Tor són les següents:

Un dia d'hivern que va decidir anar a l'ermita de Sant Ambròs de Tor, edifici al que Gregori hi té especial admiració i li havia sorgit el titànic projecte de restaurar-la amb el consentiment de la propietat, el va sorprendre el torb, fenomen meteorològic imprevisible i de vegades mortal a l'alta muntanya. Totalment desorientat i esperant-se el pitjor, el seu gos llop 'Llopinski' el va salvar d'aquella caòtica situació. Gregori es va traure el cinturó i li va lligar al coll del 'Llopinski', i el gos el va conduir sense perdre's ni una sola vegada capa a casa, cap a la borda de Sansa a la finca de Pleià.

 

 

 

 

En una altra ocasió, durant un dels hiverns que Gregori passà a la borda de Sansa a Pleià, hi hagué una gran nevada que provocà l'acumulació d'alguns metres de neu a la muntanya de Tor i rodalies. L'aleshores batlle d'Alins tenia coneixement que el nostre protagonista era a aquella propietat de Sansa i amoïnat pel seu estat avisà els serveis d'emergències que hi van enviar un helicòpter per mirar de rescatar el presumpte incomunicat. La sorpresa de Gregori quan va sentir i veure l'aparell que pretenia aterrar a prop de la borda on vivia va ser absoluta. Els va fer indicacions per que la maniobra s'efectués amb èxit i quan van aconseguir aterrar la sorpresa va ser de l'equip de rescat, doncs el muntanyenc els va dir que ell no en tenia cap d'intenció d'abandonar casa seva i que no necessitava l'auxili de ningú; hi tenia prou menjar, aigua, i llenya. No s'ho podien creure, i li van comunicar la intenció d'evacuar-lo d'allà per la força si no s'hi avenia, però Gregori es va negar en rodó a marxar de la borda i li van voler fer signar un document on refusava l'auxili dels serveis de rescat. Gregori va signar i finalment l'helicòpter es va enlairar i abandonà la muntanya.

Una altra anècdota prou curiosa que ens comparteix es va produir quan va acceptar una juguesca amb Palanca. Aquest li va oferir quatre cavalls si Gregori s'hi passava tot l'hivern a Tor sense marxar-hi ni un sol dia. Quan va arribar la primavera, Gregori va reclamar el deute a Palanca, doncs s'hi havia passat tot l'hivern de manera continuada, fins a la primavera. Palanca li digué que els triés ell mateix i així va ser. Al cap de pocs dies, Lázaro li va reclamar els cavalls i Gregori li va explicar la juguesca que havia guanyat a Palanca. Lázaro li va dir que li semblava correcte i el va felicitar per la proesa, però resultà que els cavalls que Palanca va donar a Gregori, no eren de la seva propietat.

 

 

 

 

 

Per acabar l'entrevista, Gregori ens explica la seva teoria sobre el crim de Sansa. Una teoria gens menyspreable pels seus convincents arguments i perquè es va veure implicat directament a la descoberta del cos de l'amo de la muntanya de Tor, el seu amic i mentor.

Malgrat això, ens reservem aquesta valuosa informació per a una nova entrada on mirarem de reconstruir els fets d'aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, segons l'inestimable testimoni d'aquest protagonista d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic bloc especialitzat en la història d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

Segon Aniversari de la Mort d'Antonio Gil José

Salutacions cordials, seguidors del bloc.

Ahir, sis de febrer del 2.023, s'acomplia el segon aniversari de la mort d'Antonio Gil José, l'únic testimoni presencial de l'assassinat de Josep Montaner Baró, Sansa. Controvertit i també polèmic testimoni que finalment fou desestimat al judici contra els presumptes criminals Josep Mont i la seva parella sentimental, Marli Pinto.

 

 

 

Com ja hem comentat en altres entrades, la versió dels fets segons l'Antonio Gil semblava massa estudiada, fins i tot no seria pas desgavellat dir que algú li podria haver fet memoritzar fil per randa, a jutjar per la manera com la relatava, sense variar mai ni una coma, excepte en una ocasió mentre dinava amb Carles Porta i el seu equip del 30 minuts, quan més relaxat, va explicar els fets amb diferents termes.

Cal recordar també que la psicòloga forense que el va examinar per determinar-ne l'estat mental, escrivia literalment a l'informe pericial que Gil José tenia una capacitat de fabulació escassa, fins i tot definint-lo gairebé com de 'border line'.

La nostra opinió al respecte, continua essent la mateixa que hem mostrat en altres ocasions; l'Antonio Gil José, creiem, va ser induït pel jutjat instructor del cas per manipular la realitat i donar un fals testimoni al judici. El motiu no queda prou clar, però podria ser perquè la famosa mà negra de Tor, de la que tantes vegades n'hem fet menció al bloc, li convingués disposar d'uns caps de tur, en aquest cas Mont i Pinto.

Antonio Gil ja no ens podrà dir el contrari, si no és que ho confessés a algú abans de morir i reconegués que va donar un fals testimoni al judici pel crim de Sansa. Podria ser per això que cert periodista en tingui alguna informació al respecte, però en tot cas se la reserva per si mateix.

 

 

 

 

 

Antonio Gil José, criminal o mentider?

Salutacions, visitants de la MMT.

L'Antonio Gil José, aquest controvertit i curiós personatge de la història recent de Tor, que va ser directament relacionat amb l'enigma del crim de Josep  Montaner, Sansa, doncs va esdevenir el principal testimoni de càrrec per a l'acusació d'assassinat contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto.

Tal i com descobreix en Porta a les seves investigacions, després d'entrevistar-se amb algunes persones relacionades amb aquest personatge, i segons li va fer veure ell mateix, l'enemistat entre ell i la parella Pinto-Mont venia per un deute econòmic de 750.000 pessetes. Però, els podria haver inculpat de l'assassinat de Josep Montaner com a venjança per aquest deute?

 

El sergent Uclés (Yanes a l'obra de Porta) li explica a Porta que l'Antonio Gil José va arribar al jutjat de Tremp abans que ell, i per tan insinuava que els funcionaris del jutjat el podrien haver manipulat per que al judici, declarés el que li havien dictat, i de fet, sembla que la versió dels fets que teòricament va presenciar, l'explicava sempre igual, sense variar una coma, excepte en una ocasió amb en Porta, que els hi ho va repetir amb algunes variants. Això ens indica que algú li va fer memoritzar un guió, amb detalls força concrets sobre les lesions que presentava el cos d'en Montaner, que no van transcendir a la premsa i per tant a l'opinió pública, i que només podien saber els instructors del sumari i els mateixos forenses, i ni tant sols la Guàrdia Civil.

Tal i com sabreu, si coneixeu una mica la història de l'Antonio Gil, va emprendre un projecte amb el mateix Montaner i amb Mont, doncs pretenien muntar un restaurant a Casa Sansa, encara que aquest els va acomiadar quan ja s'hi havien deixat una picossada invertida en materials quan el Gil volia rebaixar el terra de Casa Sansa per poder fonamentar-hi el nou paviment, que va resultar malmès per que no es va fer segons les indicacions d'en Gil. El vell va esclatar enfurismat i els va fer fora, tot i que Mont i Gil, així com la parella del primer, havien dipositat uns diners invertits en materials per tal de poder engegar l'obra.

Se suposa doncs, segons aquest peculiar personatge de l'Antonio Gil José, que en Josep Mont i la Marli Pinto van agredir el vell Sansa mentre es disputaven el milió de pessetes que aquesta parella de la Seu s'havien gastat en l'obra del futur restaurant i que finalment, no va arribar enlloc.

Tampoc es va poder demostrar fefaentment  que l'Antonio Gil fos a Catalunya en aquelles dates que es barallava la mort del vell, doncs era a Mallorca i ni tan sols recordava com se suposava que havia tornat, si en vaixell o en avió, i no constava a cap llista de passatge i tampoc conservava el bitllet de tornada, i encara que va assegurar que va donar un nom fals per la seva pròpia seguretat, després no es recordava quin nom havia emprat per viatjar. Aquest fet va ser una de les coses que la defensa va emprar per desmuntar el testimoni de Gil José, a banda del seu historial depressiu, d'alcoholisme, juntament amb l'informe de la psicòloga que el tractava de 'border line' sense cap tipus de capacitat de fabulació.

 

Com bé opinava en Porta, per la manera de narrar els fets que teòricament va presenciar en Gil, una de dues; o bé va ser testimoni del crim d'en Montaner, o bé hi va participar, encara que personalment penso que més aviat va declarar influenciat pel jutge de Tremp, que no li deuria donar altra opció i després de fer-li aprendre el que havia de declarar, el deuria amenaçar o extorsionar d'alguna manera, i altra vegada podríem tornar a citar la famosa Mà Negra de Tor, una mà capaç de manipular jutges i policies, per tant, un poder fàctic per sobre de les autoritats judicials, que ja costa de dir.

 

Finalment, sembla que tot el que sabia l'Antonio Gil José i tal com li va etzibar a en Porta, s'ho ha endut al clot i ningú sabrà mai del cert com i per què aquest controvertit personatge va actuar de la manera que va actuar, i potser també que una informació important per esclarir el crim d'en Josep Montaner, morís amb ell. O pot ser que algú que continua en aquest món ho sàpiga? Sigui com sigui, haurem d'esperar finalment que en Porta, ens digui qui pensa que va matar el vell Sansa, i a partir d'aquí obtenir una mica més de llum en aquesta foscor que ja fa gairebé vint-i-cinc anys que es manté inalterable.

 

 

Batallé, El Contrabandista

Bona nit seguidors de la MMT.

Si heu llegit el libre del "Patter de Tor", recordareu el personatge del contrabandista Batallé; un home dur i violent, difícil de tractar alhora, i que va agredir en Porta quan mirava d'entrevistar-lo per al reportatge del 30'.

Podríem dir que era un pròfug de la justícia i que se li'n fotia tot un rave, però també podríem estar segurs que potser el judici per l'assassinat d'en Sansa hagués pres un altre rumb si aquest 'outlaw' s'hi hagués presentat a declarar.

Per saber-ne l'opinió del col·laborador del blog, Luciérnaga, en podem seguir l'enllaç cap a la pàgina: Batallé un testigo interesante