Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà (2a Part)

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases.

El vuit d'agost de l'any 2.023, escrivíem una entrada al bloc dedicada a una fotografia de l'arxiu personal de la Núria Comes, l'autora del llibre l'Home de Tor. Es tractava d'una instantània capturada en ocasió del casament del germà de Jordi Riba, Palanca. Aquesta foto fou cedida legalment pel mateix Palanca a l'autora per tal de documentar la seva obra. Fet pel qual Jordi Riba Segalàs autoritzà per escrit la mateixa, per a emprar el material cedit per aquest, i la declarava directament hereva del seu arxiu gràfic i biogràfic, concedint-li els drets totals i únics per a l'explotació i ús d'aquests.

Com ja sabeu, Comes, ens autoritzà a la MMT per a publicar aquesta fotografia al bloc, fent els comentaris que en vam fer aleshores.

 

 

La fotografia protagonista de l'entrada d'avui.

 

El cas és que un seguidor del bloc i afeccionat a la història del poble de les tretze cases, ens demana la relació d'aquesta fotografia amb el bloc i la sèrie documental de Carles Porta 'Tor'. Li vam prometre que n'escriuríem una entrada per a explicar el tema, i aquí la teniu. El dubte rau en que aquest seguidor del bloc, a qui n'agraïm la seva fidelitat i interès, va veure recentment la mateixa fotografia a la 'docusèrie' de Porta, concretament al metratge del tercer capítol titulat 'Palanca', i va pensar que potser havíem estat nosaltres qui l'havíem facilitada. Doncs no, no vam facilitar en aquest cas la instantània en qüestió, tot i que si que vam facilitar altre material que se'ns va demanar des del departament de documentació de la sèrie, fet que ja vam comentar en una altra entrada.

Curiosament, quan vam visualitzar aquest capítol durant la mateixa estrena a la plataforma 3Cat, el maig del 2.2024, ens va sorprendre veure la fotografia, pel que vam demanar a la producció de 'Tor' per curiositat, qui els hi havia facilitat. La resposta fou que Pablo Moreno, hereu de Palanca, els hi va cedir la mateixa, cosa que encara ens va sorprendre més, doncs teníem entès que d'aquesta només n'existia un original, i era en poder de Núria Comes, qui ens va assegurar que no n'havia autoritzat el seu ús a la sèrie de Porta. De fet, aquesta fotografia de Palanca, no apareix ni al llibre de Comes.

A continuació, podeu veure el fragment del tercer capítol de 'Tor' on es mostra la foto comentada. (Minut 38:32).

 

 

 

Amic seguidor de la MMT, desitgem haver esclarit prou el tema que ens demanaves, i agraïm alhora la teva curiositat que ha propiciat aquesta entrada a la MMT. Altra vegada, salutacions cordials i gràcies per la teva aportació.

 

 

 

Entrades relacionades:

 

–Història dels Personatges de Tor: Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà

–La Maledicció de la Muntanya de Tor va Col·laborar amb la Sèrie Documental 'Tor'

–Tercer Capítol de 'Tor: 'Palanca'

 

 

Fonts documentals: Núria Comes, L'Home de Tor, 3Cat, sèrie documental 'Tor'

 

 

 

Bloc MMT

 

Quart Aniversari de La Maledicció de la Muntanya de Tor

Salutacions cordials, visitants. Benvinguts a una nova publicació a l'únic bloc especialitzat en la història de Tor i la seva llegendària muntanya.

 

 

Com passa el temps! Ja són quatre anys escrivint i treballant, investigant i ampliant la informació per a la Maledicció de la Muntanya de Tor, un projecte únic fins ara, punt de referència per als aficionats als misteris del poble de les tretze cases, i de vegades, segons ens consta, també d'alguns mitjans de comunicació que passen per aquí d'amagatotis per informar-se una mica, però sobretot per veure què hi cuinem.

Amb aquests quatre anys d'anar ampliant el bloc, hem conegut informacions i persones que ni tan sols el propi Carles Porta ha tingut l'ocasió de conèixer. I una vegada més us recordarem una de les nostres màximes: De vegades les coses no s'aconsegueixen a cop de talonari, amb falses promeses, o amb la pobre promesa de sortir a la tele.

Si alguna vegada es resol el cas del crim de Sansa, no serà quelcom mediàtic, tot i que probablement, els que s'enriqueixen amb aquest tema, s'ho voldran fer seu per explotar-ho tot el que els sigui possible i més.

Sembla que la feina que hem fet fins ara no està tan malament. Ens van demanar col·laboració per a la sèrie documental 'Tor', estrenada el passat 2.024, i com us vam comentar a una entrada anterior, ens van fer passar totalment desapercebuts. I encara que això pugui semblar un fracàs, és tot un èxit. Sí, el periodista Porta ignora i amaga, pel que sembla, tot aquell que creu li pot arribar a fer la competència, siguin escriptors de literatura, mitjans de comunicació digital, o personatges que se surten del seu abast mediàtic. Això pot arribar a ser comprensible des del punt de vista econòmic, però aleshores caldria preguntar-se si és simplement un tema de protagonisme o de butxaca. Ja sabeu que aquest mitjà es va crear amb la premissa del desinterès econòmic, doncs són altres motivacions, com ja hem demostrat, que ens impulsen a tirar endavant aquesta nau. Així doncs podem pensar que es tracta d'un tema exclusivament d'orgull, doncs no se'ns acut pas altre motiu pel que el director de la sèrie 'Tor' ens vulgui ignorar.

A banda de tot això, volem que sapigueu, com ja hem comentat altres vegades, tenim projectes pendents per portar-vos al bloc que creiem seran del vostre interès i si tot va bé, d'aquí poc esperem poder ficar-nos a estirar un fil que Porta no ha estirat mai, possiblement perquè ni tant sols tingui la informació que ens van facilitar a la MMT per a investigar-ho. No us podem desvetllar res més ara com ara, doncs no volem permetre que d'altres investigadors se'ns avancin al respecte aprofitant les nostres informacions.

Una vegada més, volem agrair el suport totalment desinteressat que ens han brindat i ens brinden, els col·laboradors d'aquest bloc. Tan des de casa com més enllà de les nostres fronteres. Sense vosaltres aquesta empresa no seria possible. Gràcies, de debò. I gràcies també als seguidors del bloc que amb la seva constància i el seu interès ens empenyeu a continuar portant-vos informació sobre el tema que ens ocupa. Seguidors i visitants del bloc que ens visiten de molts països del món. Darrerament sobretot dels E.E.U.U. d'Amèrica, que s'han interessat per la història de Tor arran, possiblement, de l'article que en va publicar fa uns mesos el conegut diari 'The New York Times'.

Així doncs, estigueu atents al bloc perquè s'apropen esdeveniments que, si surten com esperem, de ben segur us sorprendran. Fins aviat!

 

 

Entrades relacionades:

 

-La Maledicció de la Muntanya de Tor Celebra el seu Primer Aniversari

-2n Aniversari de 'La Maledicció de la Muntanya de Tor'

-La Maledicció de la Muntanya de Tor Celebra el Seu Tercer Aniversari

-'The New York Times' es fa Ressò del Crim de Sansa

-La Maledicció de la Muntanya de Tor va Col·laborar amb la Sèrie Documental 'Tor'

 

 

 

 

Bloc MMT

La Maledicció de la Muntanya de Tor va Col·laborar amb la Sèrie Documental 'Tor'

Benvinguts a una nova entrada a la MMT, seguidors del bloc. Salutacions cordials del seu editor.

Doncs sí, així va ser, vam col·laborar amb la 'docusèrie' d'en Carles Porta. Aquesta fou una de les anècdotes viscudes mentre hem escrit i hem treballat aquest bloc.

Tot es remunta al passat mes d'abril de l'any 2.023. Arran de la publicació de les fotografies d'uns col·laboradors alemanys i amics de Sansa i de Gregori, publicades per aquest mitjà a l'entrada titulada 'Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya', el mateix mes d'abril del 2.023, es va posar en contacte amb l'editor del bloc un dels responsables de contingut de la sèrie 'Tor', que encara es trobava en procés de producció.

Els van agradar les fotos, doncs no deixaven de ser material gràfic inèdit on apareixia Sansa pocs anys abans de morir, juntament amb Gregori i altres personatges de Tor. I les volien per treure-les a la sèrie, és clar. Ens van demanar que els poséssim en contacte amb l'autor de les fotografies. I així ho vam fer. Fins i tot ens vam entrevistar per parlar de Tor, el bloc, i una mica de la sèrie que estaven cuinant. Durant la trobada, se'ns va oferir ser entrevistats i sortir a la 'tele', oferta que vam declinar de seguida. Suposo que a tothom li fa certa il·lusió sortir a TV, però aquest no era ni és el nostre cas. Fins i tot se'ns van oferir diners, però altra vegada els vam rebutjar. Aquest és un mitjà desinteressat, i per tant no acceptem diners per fer la nostra tasca independent d'investigació i recopilació sobre Tor i la seva història.

 

 

 

Com que les ofertes d'aquell emissari de Porta van ser rebutjades, se'ns va demanar què volíem, doncs. Què volíem a canvi de col·laborar amb la producció de la sèrie, s'entén, oi? Doncs la nostra resposta fou simplement aparèixer als crèdits com a col·laboradors d'aquesta producció, i res més. És a dir, una simple ressenya del bloc després de cada capítol que no es veu ni un segon en pantalla, com ara al llistat d'agraïments. Bé, i res més no, exactament. Es va acordar, segons ens va oferir voluntàriament aquell enviat del director de la sèrie, que hi hauria una col·laboració entre les dues parts. El bloc els facilitaria documents del seu interès, i quan s'estrenés la sèrie, la MMT rebria altres documents que no s'havien pogut emprar a la producció, per a publicar-los a la nostra edició.

Per la nostra part vam complir tot el que ens van demanar. Els vam fer arribar documents que no havien pogut recopilar i per a ells eren inèdits, i fins i tot, creiem, se'n van agafar del bloc sense el nostre consentiment, tot i que això ho deixarem entre parèntesi perquè no es pot demostrar.

I què ens van entregar a canvi, segons ens van prometre? Doncs la veritat, res de res. Encara continuem esperant aquells documents que ens havien de compartir, la veritat sigui dita. I vam aparèixer als crèdits de la sèrie? Doncs tampoc. Ni una cosa, ni l'altra. Ja em disculpareu l'expressió, però suposo que vam patir les promeses d'uns venedors de fum, com se sol dir.

 

 

L'escriptora Núria Comes, de la que n'hem escrit alguna entrada fent-ne menció, ens va explicar en una conversa en persona, que el mateix Carles Porta li havia confessat que ella era la competència per a ell, per tant, no la podia nomenar de cap manera. Suposem que el bloc també ho podria ser, potser perquè som crítics quan creiem que ho hem de ser i amb qui ho hem de ser, i no rebem instruccions de ningú a l'hora d'escriure les nostres entrades, però de la mateixa manera tampoc no demanem permís a ningú per escriure el nostre parer. Això sembla que no agrada tothom. Aquests són els avantatges o desavantatges de ser un mitjà de comunicació especialitzat, 100% independent.

I tornant al tema de les fotos dels col·laboradors alemanys: Doncs finalment no hi va haver entesa. L'autor de les fotos els demanava una suma de diners que no estaven disposats a pagar, i ho feia tenint en compte l'èxit i el rèdit econòmic que els duria la sèrie de 'Tor', i prou sabem que no anava gens errat. Així doncs, les fotografies inèdites de Sansa només apareixen públicament en aquest bloc, doncs som els únics que tenim autorització expressa del seu autor. És així perquè hom creu que les seves obres poden ser gaudides pel públic en general de manera desinteressada, però no per a treure'n una bona picossada fent el negoci que han fet i continuen fent amb la sèrie 'Tor' i el seu contingut.

Anècdotes com aquesta en tenim unes quantes, però potser que les anem explicant poc a poc. Escriure aquest bloc ha estat vertaderament satisfactori, però de vegades, també una mica frustrant. Encara que, sigui com sigui, sempre enriquidor.

 

 

Entrades relacionades:

 

-Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya

-Per Fi s'Estrena l'Esperada Docusèrie 'Tor'

-Història dels Personatges de Tor: Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà

-Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

La MMT ja té el Seu Marxandatge Oficial!

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més a l'únic bloc dedicat exclusivament a la història del poble de les tretze cases.

Ens satisfà informar-vos que ja tenim a punt la botiga virtual del marxandatge del bloc, per a tots aquells seguidors i incondicionals de la història de la muntanya de Tor que desitgin col·laborar amb La Maledicció de la Muntanya de Tor. Ho podeu fer adquirint roba i complements, entre d'altres, amb dissenys realitzats exclusivament per al bloc o que han estat inspirats amb la història que ens mou i fa realitat aquest projecte.

Finalment hem decidit muntar una botiga virtual a la plataforma 'La Tostadora', lloc web dedicat a la comercialització de roba i accessoris amb dissenys exclusius, on s'encarreguen d'estampar el nostre disseny preferit a la peça de roba o a l'article que escollim.

Ara podeu lluir els dissenys més exclusius del bloc, tots relacionats amb el projecte que ens ocupa des de fa més de dos anys. D'aquesta manera col·laboreu amb el manteniment del bloc; la renovació dels seus noms de domini, i les despeses que de vegades cal sufragar irremeiablement per poder continuar oferint-vos la informació que podeu trobar a aquest mitjà.

Us agraïm doncs la vostra col·laboració i ens plau molt compartir amb vosaltres aquesta novetat del bloc.

Podeu fer una ullada a la botiga del bloc al següent enllaç:

 

https://www.latostadora.com/matorsa/

 

 

 

Bloc MMT

 

I si la Muntanya de Tor Hagués Estat Andorrana?

Salutacions cordials, i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Alguna vegada, qui més, qui menys, ens hem pogut sentir aquesta pregunta retòrica emplaçada sobretot en relació als interessos dels copropietaris de la muntanya de Tor i els negocis que hi hagi pogut haver-hi al darrera d'aquesta immensa finca de titularitat privada, ubicada en un racó privilegiat, però també oblidat, del Pirineu de Lleida.

Els pallaresos en general tenen la percepció que la seva comarca, el Pallars Sobirà, ha estat sempre un racó de món abandonat i maltractat per les administracions, que no hi han invertit de manera proporcionada amb la resta del territori. Així és doncs que el Pallars ha esdevingut una terra amb poques oportunitats per a poder progressar tan econòmica com socialment, i és que no només ho diuen els seus habitants, sinó que les estadístiques parlen per si mateixes.

I en relació amb tot això, avui volem fer-nos ressò de les opinions dels nostres seguidors, que en aquest cas també són col·laboradors de la MMT. Es tracta de dos residents al Principat d'Andorra, un d'ells natural del país dels Pirineus, i l'altre, acollit per aquesta petita terra.

Els hi hem demanat sobre la qüestió que dona títol a aquesta edició, una qüestió a la que no tothom pot respondre de la mateixa manera, sobretot si no n'és coneixedor de causa i en té un punt de vista concret i avesat al cas tan particular de Tor i la seva característica finca privada.

 

 

Abans de desgranar el parer dels nostres amics, creiem que cal posar-nos una mica en antecedents pel que fa a la situació dels veïns de Tor al llarg de la seva història més recent amb el país veí, el Principat d'Andorra.

Des que es va obrir la pista forestal que transcorre en gran mesura per finques de Sansa, a la banda de Pleià, i força temps abans, els habitants del Pallars i òbviament els de Tor, ja tenien una relació prou estreta amb el Principat, doncs era el seu punt de referència per anar-hi a comerciar, i per a moltes altres coses quotidianes, inclosos els negocis amb el bestiar i altres, com ara quan Sansa es fixà en un industrial instal·lat a Andorra per a fer engegar el seu malaurat projecte de les pistes d'esquí.

Fins i tot, alguna vegada, hem pogut ser testimonis del desig d'algú que Tor formés part de terra andorrà. Potser així alguns fets transcendentals haurien estat d'una altra manera, ves a saber.

A dia d'avui encara hi continua havent-hi aquesta dinàmica pel que fa al comerç amb Andorra; la gent de Tor es pot dir que fa més vida al país veí que no pas a la pròpia comarca. Així doncs, a efectes socials, podríem afirmar que són andorrans i andorranes, i potser també en tinguin aquest sentiment. La qüestió és que sempre han tingut com a país d'exemple i de referència el de l'altra banda de la frontera, i no el propi. Per alguna cosa deu ser, doncs.

Tornant a la qüestió que hem proposat als nostres col·laboradors, que també els hem demanat què creuen que hagués passat si hipotèticament Tor hagués estat en terra francès, ens han respost sense dubtar-ho que segurament continuaria tal i com ha estat, o fins i tot pitjor, si formés part de la República Francesa, a jutjar per l'abandonament que pateixen la majoria de pobles de la Catalunya Nord més propers a la muntanya que protagonitza el bloc.

 

Ja d'entrada, com a resposta a la nostra pregunta, un dels seguidors del bloc que ens llegeix des d'Andorra, ens diu sense embuts que possiblement si la muntanya de Tor hagués estat a terra andorrà, seria part de les pistes d'esquí de Pal i Arinsal, l'actual Vallnord, fet que ja pretenien Sansa i Castañer quan van començar a treballar en aquell projecte fallit. Aleshores, podríem especular; potser d'aquesta manera s'hi haguessin evitat les tragèdies vistes per aquesta muntanya? O potser no?

També ens comenten que Tor podria haver esdevingut un altre Pas de la Casa, tot i que el perfil socioeconòmic del sud de França no és ni ha estat mai el del Pallars Sobirà.

Tot hauria encaixat meravellosament per als interessos andorrans si la Vall de Tor i el terme d'Os de Civís haguessin esdevingut andorrans, ens diuen.

Creuen que la gent de Tor sempre han estat exactament allà a on han volgut ser, excepte potser en alguns moments puntuals a la història, com ara a la Guerra del 36.

Des de l'edició de la MMT creiem que, Tor no hauria patit l'abandonament de les administracions i de retruc també dels seus pobladors, si administrativament hagués pertanyut al Principat d'Andorra. Però les coses han estat com han estat i aquesta és la història de Tor i la seva popular muntanya.

I per acabar, només recordar que un dels habitants de Tor, Vicenç Riba, oncle de Jordi Riba, de casa Palanca, va perdre els drets de propietat de la muntanya de Tor per anar a viure a Andorra i establir-hi allí la seva residència habitual, tot i que posteriorment el seu nebot va poder gaudir de la seva tretzena part de la finca, aprofitant una de les clàusules dels estatuts del contracte de copropietat de la muntanya de Tor. Com a curiositat, cal fer menció de que Sansa sempre mantenia que Tor podia arribar a ser perfectament un principat sobirà, de fet, l'hotel de luxe que havia projectat edificar a les seves finques hauria dut el nom de Principat de Tor.

Esperem els vostres comentaris a l'entrada. Ens agradarà conèixer el vostre parer sobre la qüestió proposada.

 

Bloc MMT

Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya

Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a l'únic bloc especialitzat en els misteris de la muntanya misteriosa; La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa tot just uns dies, dedicàvem una entrada a unes fotografies trobades a un fòrum alemany d'aficionats al món del 4x4. Són testimonis muts que va immortalitzar Jens Stoermer l'any 1.993 quan, amb la seva esposa visitaven Tor i coneixien alguns dels personatges que van protagonitzar la història més recent d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.

Van fer amistat sobretot amb Sansa, Gregori, la Pili de Casa Sisqueta, entre d'altres, que són uns dels protagonistes d'aquest material gràfic d'Stoermer.

A petició del bloc, ens han fet arribar les fotografies que podreu contemplar a continuació, que es van prendre durant la seva estada a Tor, l'estiu del 1.993, dos anys abans que assassinessin Sansa. Aquestes instantànies, possiblement, foren de les darreres que immortalitzaven Josep Montaner, abans que fos declarat amo únic de la muntanya de Tor, i que l'acabessin assassinant uns mesos després d'aquella tan malaurada sentència judicial.

Com ens explica el col·laborador del bloc, Jens Stoermer, que va compartir juntament amb la seva esposa uns dies de lleure i amistat amb els habitants de Tor, creuaven França amb el seu totterreny Land Rover Discovery, i entraven a Andorra, on van comprar alguns objectes pels que van decidir no declarar-los a la duana espanyola. Així doncs, van tirar per la mítica ruta dels contrabandistes, a la muntanya de Tor, i tot endinsant-se pel camí de Pleià que transcorre per finques de Sansa, van decidir fer-hi nit i hi acamparen. Mentre es disposaven a preparar el sopar, van veure com s'acostava un antic Renault, del que en baixaven dos homes que es dirigiren cap a la parella de campistes. Eren Montaner i Gregori, que en confondre'ls per contrabandistes volien demanar-los què hi feien a finques privades de Sansa.

Després d'una llarga conversa, i de comprovar que aquells 'overlanders' no duien sinó les úniques intencions de fer turisme a la zona, Sansa els convidà a sopar l'endemà a Casa Sisqueta, invitació que van acceptar de bon grat.

Justament dos anys més tard, segons explica Stoermer, van voler passar per Tor de tornada del seu viatge al Marroc, però malauradament la Pili els donà la mala notícia; Feia només unes setmanes que havien trobat mort Sansa a casa seva de Tor.

Stoermer també ens explica que va seguir en contacte amb Gregori, gràcies a Internet, tot i que no sabem si han seguit escrivint-se fins ara.

 

 

Instantània ja publicada anteriorment, capturada a les bordes de Sansa, on s´hi pot veure el Land Rover de la parella 'd'overlanders', a la dreta de la imatge. Queda prou evidenciada la fal·lera que tenia Sansa d'acumular vehicles vells i ferralla per tot arreu, "afició" que li va portar enfrontaments i picabaralles amb els veïns de Tor.

 

 

Fotografia ja publicada a una altra entrada, on no vam ser segurs de si el jove que acompanya Sansa a la taula era Gregori, però el col·laborador, Jens Stoermer ens confirma que si que ho és. Els podem veure compartint un àpat a Casa Sisqueta de Tor.

Una altra fotografia del sopar que van compartir els nostres col·laboradors amb Sansa i Gregori a Casa Sisqueta de Tor. Tornem a veure Gregori ara de perfil, i les dues noies que somriuen a la càmera són l'esposa de Stoermer, i la Pili de Casa Sisqueta.

I ja sortint de Casa Sisqueta, on podem veure Sansa, Gregori, i la sra. d'Stoermer, escena on Sansa és immortalitzat saludant un home sense identificar. Si podeu aportar més dades sobre aquesta persona, seran benvingudes.

A les bordes de Sansa, en una sobretaula on podem veure en primer plà, amb barba gruixuda, Gregori de Aulestia, i al seu costat la senyora d'Stoermer.

A aquesta instantània, capturada durant la mateixa escena que la fotografia de sobre, podem veure també a Gregori i la senyora d'Stoermer, i assegut al davant d'aquests, llegint un llibre, Josep Montaner, Sansa.

La mateixa escena que a la fotografia de sobre, presa des d'un altre punt. Es pot apreciar també com n'estava d'envaïda de trastos la borda de Sansa, amb aquest totterreny que suposem també era un dels cotxes vells que Sansa adquiria per quatre rals o que simplement els hi regalaven.

Una instantània més de la sobretaula a les bordes de Sansa, aquesta vegada capturada des de dins l'edifici, com es pot apreciar, sense sostre ni porta.

Al carrer, al poble de Tor, Gregori i la sra. d'Stoermer, al costat del Land Rover de la parella col·laboradora del bloc, i darrera del que creiem va ser el Renault R4 amb el que Sansa i Gregori van sorprendre els Stoermer acampats a les seves finques.

El tan popular que ha estat immortalitzat a innombrables fotografies de turistes i visitants curiosos; el cartell de la campanya engegada fa dècades per la Generalitat de Catalunya; Catalunya té 1.000 anys.

I per acabar aquesta magnífica exposició facilitada pels nostres col·laboradors des d'Alemanya, aquesta fotografia d'una porta guarnida amb uns motius artístics, possiblement realitzada pel mateix Sansa i algun dels seus "hippies" de Tor.

Agraïm sincerament la inestimable aportació de la família Stoermer, amb la que ha estat possible ampliar una mica més la base de dades gràfica i històrica d'aquest bloc pel que fa al cas que ens ocupa: el crim de Sansa i tots els misteris i incògnites que l'envolten.

 

Vielen Dank Freunde!

 

 

 

Bloc MMT

 

Curiositat: Fotografia Històrica de Tor dels Anys 30 (S. XX)

Salutacions i benvinguts sigueu al bloc, seguidors de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa tot just uns dies, a la xarxa social Twitter, es va publicar una fotografia antiga de Tor. La piulada va anar a càrrec del compte oficial del FDEIP (@fdei_ponent), i la fotografia històrica està relacionada amb la Guerra Civil Espanyola. Segons expliquen, milicians d'Estat Català van enlairar una Estelada des del balcó d'un habitatge que actualment és propietat de la Societat de Copropietaris de la Muntanya de Tor.

Pel que sembla, quan es va publicar la instantània al diari de Barcelona a principis de l'any 1.937, erròniament se li va atribuir a la localitat de Sort el protagonisme del moment, però en realitat fou presa al poble de Tor, tal i com evidencien les fotografies que podeu veure a continuació.

Podríem afirmar amb moltes garanties de no anar errats, que adults i nens abocats als balcons de la casa en qüestió, segurament eren veïns del poble, i possiblement foren directa o indirectament relacionats amb els fets que van marcar la història d'aquesta convulsa propietat del Pirineu Lleidatà.

Si algú en té més informació sobre aquesta fotografia i de les persones que hi apareixen, serà d'agrair que us poseu en contacte amb el bloc a través dels comentaris públics, o a l'adreça de correu electrònic bloc@muntanyadetor.cat. Tanmateix, si voleu aportar fotografies antigues o qualsevol altra informació rellevant sobre Tor i la seva història, també seran benvingudes.

 

La fotografia en qüestió. Podem comprovar els dos annexes que la casa hi tenia el moment de la instantània, però que més tard i actualment ja no hi són.

 

Fotografia actual de la casa protagonista de l'entrada d'avui. Podem comprovar que els annexes laterals ja no hi són.

 

El mateix habitatge immortalitzat des d'una altra perspectiva. Fotografia aportada per ©Jaume Bassaganya, col·laborador del bloc.

Agraïm sincerament la inestimable col·laboració al bloc d'en Jaume Bassaganya Obiols, en fer-nos esment de la piulada a Twitter on es va publicar aquesta fotografia de Tor, que immortalitza aquest moment històric al famós poble de les tretze cases.

 

Segre.com: Vehicles Abandonats i Abocaments de Brossa a l'Accés a la Muntanya de Tor

Una cordial salutació per a tothom. Benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la MMT.

Tal i com escrivíem a la darrera entrada, relacionada amb la carta de protesta publicada al diari digital Segre.com i dirigida al director d'aquest mitjà, els veïns de Tor i propietaris de la muntanya privada amb el mateix nom, se senten indignats i impotents davant l'incivisme reiterat d'algunes persones forasteres que abandonen residus i ferralla al camí d'accés a la finca. Pel que sembla hi ha un responsable concret que, segons asseguren, és qui hi abandona més ferralla i de vegades fins i tot animals vius.

A continuació en podeu llegir la notícia original descarregada del diari digital Segre.com, i en aquest mateix text, també hi podreu veure la novetat de les iniciatives sorgides per organitzar visites guiades a la muntanya de Tor, basades en la seva història popularitzada pel periodista Carles Porta i el seu 'Tor, tretze cases i tres morts'. Des del bloc celebrem aquestes bones iniciatives, que els hereus de la muntanya hagin deixat de banda els complexes sobre la "història negra de Tor", i s'hagin posat d'acord en un projecte que des d'aquí també vam trobar encertat en el seu moment, i que va ser protagonista d'un dels nostres relats amb més èxit de lectures; Tor, Reinventar-se o Morir, i la seva segona part; Tor, Reinventar-se o Morir (2a Part). Relats que ja han marcat una saga de la que n'estem preparant una tercera part, tal i com ens en vam fer ressò fa uns dies en una entrada:

'Escrivint la Segona Part del Relat 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte'.

 

 

Ja per acabar aquestes línies, trobem important llançar un missatge als hereus de la muntanya de Tor, dels que tenim coneixement que alguns ens visiten de manera anònima. Voldríem transmetre-us que aquest bloc s'escriu de manera desinteressada, sense cap ànim de benefici econòmic, ben al contrari, doncs com ja escrivíem a l'entrada inaugural, el que ens empeny a aquest projecte són una altra mena de motivacions. Així doncs, heu de saber també que som a la vostra disposició per col·laborar en tot el que ens sigui humilment possible amb la copropietat i els copropietaris de Tor, on la vostra història i la vostra muntanya són les protagonistes que donen el sentit a l'existència d'aquest mitjà. Esperem els vostres missatges en forma de comentaris. Rebeu una cordial salutació i sigueu benvinguts sempre que vulgueu, aquest bloc és casa vostra.

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

 

Font documental: Segre.com

Bloc MMT

 

Donem la Benvinguda a la Darrera Seguidora del Bloc

Bon dia tingueu, visitants de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta ocasió, volem donar l'especial benvinguda a una seguidora que s'ha afegit recentment al bloc. Es tracta de l'Amanda Castañer, filla del desaparegut Rubén Castañer Ejarque, personatge clau a la història que ens ocupa i dona vida a aquest bloc.

És un honor doncs poder comptar amb l'Amanda com a seguidora i ara també com a participant en una estreta col·laboració amb el bloc i l'escriptor del llibre de Castañer, Pedro Blasco, que també ens segueix de prop.

Aprofitem per agrair també la vostra fidelitat a tots els que ens seguiu i ens visiteu a diari, que sou una mostra inequívoca de l'interès que desperta aquest treball al que mirarem de fer cada vegada més interessant, aportant continguts inèdits per ampliar la informació sobre el cas de Tor i la seva polèmica muntanya.

I per als que encara no ens seguiu oficialment i us voleu fer seguidors del bloc, podeu pitjar el botó de sota i afegir-vos al grup de seguidors oficials de La Maledicció de la Muntanya de Tor. Us hi esperem!

 

 

 

 

 

 

Zombis a Tor?

Salutacions i benvinguts una vegada més a la MMT.

Us heu preguntat alguna vegada què passaria si els zombis envaïssin la Terra? Quin seria el lloc més segur per amagar-s'hi? El col·laborador del bloc ens proposa un 'what if' sobre aquest gènere fantàstic que ha trencat motlles, a la nova pàgina titulada Zombies en Tor, i que podria donar força joc com a possible adaptació literària de ficció al món de Tor.

 

 

 

La Guàrdia de Franco a Tor

Salutacions, seguidors del misteri de la MMT.

En aquesta ocasió, el col·laborador del bloc ens vol parlar de la guàrdia mora reclutada per Franco, que importà del Marroc per combatre al costat del bàndol feixista durant la Guerra Civil espanyola, tan temuda pel bàndol republicà pel grau de sadisme, violència extrema i pels crims de tota mena comesos contra la població civil.

Foren encarregats de combatre els maquis amb tot l'odi i maldat que els caracteritzava, i així van arribar fins als Pirineus. Però no seguirem el fil i passarem a llegir la pàgina de Luciérnaga titulada Los rifeños en Tor.

 

 

Tor, la tomba d'un republicà?

Salutacions i benvinguts a la MMT una nit més.

Aquesta entrada dona pas a una pàgina del col·laborador del bloc que ens parla sobre un tema que ja vam tocar a la MMT, i és quelcom relacionat amb la Llegenda Negra d'Andorra.

Ens dispara una sèrie de preguntes retòriques que potser tinguin resposta per en Joaquín Abad, autor d'una de les obres literàries que traiè a la llum aquests temes tan delicats de la història del país dels Pirineus.

Llegim la pàgina d'en Luciérnaga al següent enllaç: Tor, tumba de un republicano.