La MMT ja té el Seu Marxandatge Oficial!

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més a l'únic bloc dedicat exclusivament a la història del poble de les tretze cases.

Ens satisfà informar-vos que ja tenim a punt la botiga virtual del marxandatge del bloc, per a tots aquells seguidors i incondicionals de la història de la muntanya de Tor que desitgin col·laborar amb La Maledicció de la Muntanya de Tor. Ho podeu fer adquirint roba i complements, entre d'altres, amb dissenys realitzats exclusivament per al bloc o que han estat inspirats amb la història que ens mou i fa realitat aquest projecte.

Finalment hem decidit muntar una botiga virtual a la plataforma 'La Tostadora', lloc web dedicat a la comercialització de roba i accessoris amb dissenys exclusius, on s'encarreguen d'estampar el nostre disseny preferit a la peça de roba o a l'article que escollim.

Ara podeu lluir els dissenys més exclusius del bloc, tots relacionats amb el projecte que ens ocupa des de fa més de dos anys. D'aquesta manera col·laboreu amb el manteniment del bloc; la renovació dels seus noms de domini, i les despeses que de vegades cal sufragar irremeiablement per poder continuar oferint-vos la informació que podeu trobar a aquest mitjà.

Us agraïm doncs la vostra col·laboració i ens plau molt compartir amb vosaltres aquesta novetat del bloc.

Podeu fer una ullada a la botiga del bloc al següent enllaç:

 

https://www.latostadora.com/shop/blocmmt/

 

 

 

Bloc MMT

 

I si la Muntanya de Tor Hagués Estat Andorrana?

Salutacions cordials, i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Alguna vegada, qui més, qui menys, ens hem pogut sentir aquesta pregunta retòrica emplaçada sobretot en relació als interessos dels copropietaris de la muntanya de Tor i els negocis que hi hagi pogut haver-hi al darrera d'aquesta immensa finca de titularitat privada, ubicada en un racó privilegiat, però també oblidat, del Pirineu de Lleida.

Els pallaresos en general tenen la percepció que la seva comarca, el Pallars Sobirà, ha estat sempre un racó de món abandonat i maltractat per les administracions, que no hi han invertit de manera proporcionada amb la resta del territori. Així és doncs que el Pallars ha esdevingut una terra amb poques oportunitats per a poder progressar tan econòmica com socialment, i és que no només ho diuen els seus habitants, sinó que les estadístiques parlen per si mateixes.

I en relació amb tot això, avui volem fer-nos ressò de les opinions dels nostres seguidors, que en aquest cas també són col·laboradors de la MMT. Es tracta de dos residents al Principat d'Andorra, un d'ells natural del país dels Pirineus, i l'altre, acollit per aquesta petita terra.

Els hi hem demanat sobre la qüestió que dona títol a aquesta edició, una qüestió a la que no tothom pot respondre de la mateixa manera, sobretot si no n'és coneixedor de causa i en té un punt de vista concret i avesat al cas tan particular de Tor i la seva característica finca privada.

 

 

Abans de desgranar el parer dels nostres amics, creiem que cal posar-nos una mica en antecedents pel que fa a la situació dels veïns de Tor al llarg de la seva història més recent amb el país veí, el Principat d'Andorra.

Des que es va obrir la pista forestal que transcorre en gran mesura per finques de Sansa, a la banda de Pleià, i força temps abans, els habitants del Pallars i òbviament els de Tor, ja tenien una relació prou estreta amb el Principat, doncs era el seu punt de referència per anar-hi a comerciar, i per a moltes altres coses quotidianes, inclosos els negocis amb el bestiar i altres, com ara quan Sansa es fixà en un industrial instal·lat a Andorra per a fer engegar el seu malaurat projecte de les pistes d'esquí.

Fins i tot, alguna vegada, hem pogut ser testimonis del desig d'algú que Tor formés part de terra andorrà. Potser així alguns fets transcendentals haurien estat d'una altra manera, ves a saber.

A dia d'avui encara hi continua havent-hi aquesta dinàmica pel que fa al comerç amb Andorra; la gent de Tor es pot dir que fa més vida al país veí que no pas a la pròpia comarca. Així doncs, a efectes socials, podríem afirmar que són andorrans i andorranes, i potser també en tinguin aquest sentiment. La qüestió és que sempre han tingut com a país d'exemple i de referència el de l'altra banda de la frontera, i no el propi. Per alguna cosa deu ser, doncs.

Tornant a la qüestió que hem proposat als nostres col·laboradors, que també els hem demanat què creuen que hagués passat si hipotèticament Tor hagués estat en terra francès, ens han respost sense dubtar-ho que segurament continuaria tal i com ha estat, o fins i tot pitjor, si formés part de la República Francesa, a jutjar per l'abandonament que pateixen la majoria de pobles de la Catalunya Nord més propers a la muntanya que protagonitza el bloc.

 

Ja d'entrada, com a resposta a la nostra pregunta, un dels seguidors del bloc que ens llegeix des d'Andorra, ens diu sense embuts que possiblement si la muntanya de Tor hagués estat a terra andorrà, seria part de les pistes d'esquí de Pal i Arinsal, l'actual Vallnord, fet que ja pretenien Sansa i Castañer quan van començar a treballar en aquell projecte fallit. Aleshores, podríem especular; potser d'aquesta manera s'hi haguessin evitat les tragèdies vistes per aquesta muntanya? O potser no?

També ens comenten que Tor podria haver esdevingut un altre Pas de la Casa, tot i que el perfil socioeconòmic del sud de França no és ni ha estat mai el del Pallars Sobirà.

Tot hauria encaixat meravellosament per als interessos andorrans si la Vall de Tor i el terme d'Os de Civís haguessin esdevingut andorrans, ens diuen.

Creuen que la gent de Tor sempre han estat exactament allà a on han volgut ser, excepte potser en alguns moments puntuals a la història, com ara a la Guerra del 36.

Des de l'edició de la MMT creiem que, Tor no hauria patit l'abandonament de les administracions i de retruc també dels seus pobladors, si administrativament hagués pertanyut al Principat d'Andorra. Però les coses han estat com han estat i aquesta és la història de Tor i la seva popular muntanya.

I per acabar, només recordar que un dels habitants de Tor, Vicenç Riba, oncle de Jordi Riba, de casa Palanca, va perdre els drets de propietat de la muntanya de Tor per anar a viure a Andorra i establir-hi allí la seva residència habitual, tot i que posteriorment el seu nebot va poder gaudir de la seva tretzena part de la finca, aprofitant una de les clàusules dels estatuts del contracte de copropietat de la muntanya de Tor. Com a curiositat, cal fer menció de que Sansa sempre mantenia que Tor podia arribar a ser perfectament un principat sobirà, de fet, l'hotel de luxe que havia projectat edificar a les seves finques hauria dut el nom de Principat de Tor.

Esperem els vostres comentaris a l'entrada. Ens agradarà conèixer el vostre parer sobre la qüestió proposada.

 

Bloc MMT

Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya

Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a l'únic bloc especialitzat en els misteris de la muntanya misteriosa; La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa tot just uns dies, dedicàvem una entrada a unes fotografies trobades a un fòrum alemany d'aficionats al món del 4x4. Són testimonis muts que va immortalitzar Jens Stoermer l'any 1.993 quan, amb la seva esposa visitaven Tor i coneixien alguns dels personatges que van protagonitzar la història més recent d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.

Van fer amistat sobretot amb Sansa, Gregori, la Pili de Casa Sisqueta, entre d'altres, que són uns dels protagonistes d'aquest material gràfic d'Stoermer.

A petició del bloc, ens han fet arribar les fotografies que podreu contemplar a continuació, que es van prendre durant la seva estada a Tor, l'estiu del 1.993, dos anys abans que assassinessin Sansa. Aquestes instantànies, possiblement, foren de les darreres que immortalitzaven Josep Montaner, abans que fos declarat amo únic de la muntanya de Tor, i que l'acabessin assassinant uns mesos després d'aquella tan malaurada sentència judicial.

Com ens explica el col·laborador del bloc, Jens Stoermer, que va compartir juntament amb la seva esposa uns dies de lleure i amistat amb els habitants de Tor, creuaven França amb el seu totterreny Land Rover Discovery, i entraven a Andorra, on van comprar alguns objectes pels que van decidir no declarar-los a la duana espanyola. Així doncs, van tirar per la mítica ruta dels contrabandistes, a la muntanya de Tor, i tot endinsant-se pel camí de Pleià que transcorre per finques de Sansa, van decidir fer-hi nit i hi acamparen. Mentre es disposaven a preparar el sopar, van veure com s'acostava un antic Renault, del que en baixaven dos homes que es dirigiren cap a la parella de campistes. Eren Montaner i Gregori, que en confondre'ls per contrabandistes volien demanar-los què hi feien a finques privades de Sansa.

Després d'una llarga conversa, i de comprovar que aquells 'overlanders' no duien sinó les úniques intencions de fer turisme a la zona, Sansa els convidà a sopar l'endemà a Casa Sisqueta, invitació que van acceptar de bon grat.

Justament dos anys més tard, segons explica Stoermer, van voler passar per Tor de tornada del seu viatge al Marroc, però malauradament la Pili els donà la mala notícia; Feia només unes setmanes que havien trobat mort Sansa a casa seva de Tor.

Stoermer també ens explica que va seguir en contacte amb Gregori, gràcies a Internet, tot i que no sabem si han seguit escrivint-se fins ara.

 

 

Instantània ja publicada anteriorment, capturada a les bordes de Sansa, on s´hi pot veure el Land Rover de la parella 'd'overlanders', a la dreta de la imatge. Queda prou evidenciada la fal·lera que tenia Sansa d'acumular vehicles vells i ferralla per tot arreu, "afició" que li va portar enfrontaments i picabaralles amb els veïns de Tor.

 

 

Fotografia ja publicada a una altra entrada, on no vam ser segurs de si el jove que acompanya Sansa a la taula era Gregori, però el col·laborador, Jens Stoermer ens confirma que si que ho és. Els podem veure compartint un àpat a Casa Sisqueta de Tor.

Una altra fotografia del sopar que van compartir els nostres col·laboradors amb Sansa i Gregori a Casa Sisqueta de Tor. Tornem a veure Gregori ara de perfil, i les dues noies que somriuen a la càmera són l'esposa de Stoermer, i la Pili de Casa Sisqueta.

I ja sortint de Casa Sisqueta, on podem veure Sansa, Gregori, i la sra. d'Stoermer, escena on Sansa és immortalitzat saludant un home sense identificar. Si podeu aportar més dades sobre aquesta persona, seran benvingudes.

A les bordes de Sansa, en una sobretaula on podem veure en primer plà, amb barba gruixuda, Gregori de Aulestia, i al seu costat la senyora d'Stoermer.

A aquesta instantània, capturada durant la mateixa escena que la fotografia de sobre, podem veure també a Gregori i la senyora d'Stoermer, i assegut al davant d'aquests, llegint un llibre, Josep Montaner, Sansa.

La mateixa escena que a la fotografia de sobre, presa des d'un altre punt. Es pot apreciar també com n'estava d'envaïda de trastos la borda de Sansa, amb aquest totterreny que suposem també era un dels cotxes vells que Sansa adquiria per quatre rals o que simplement els hi regalaven.

Una instantània més de la sobretaula a les bordes de Sansa, aquesta vegada capturada des de dins l'edifici, com es pot apreciar, sense sostre ni porta.

Al carrer, al poble de Tor, Gregori i la sra. d'Stoermer, al costat del Land Rover de la parella col·laboradora del bloc, i darrera del que creiem va ser el Renault R4 amb el que Sansa i Gregori van sorprendre els Stoermer acampats a les seves finques.

El tan popular que ha estat immortalitzat a innombrables fotografies de turistes i visitants curiosos; el cartell de la campanya engegada fa dècades per la Generalitat de Catalunya; Catalunya té 1.000 anys.

I per acabar aquesta magnífica exposició facilitada pels nostres col·laboradors des d'Alemanya, aquesta fotografia d'una porta guarnida amb uns motius artístics, possiblement realitzada pel mateix Sansa i algun dels seus "hippies" de Tor.

Agraïm sincerament la inestimable aportació de la família Stoermer, amb la que ha estat possible ampliar una mica més la base de dades gràfica i històrica d'aquest bloc pel que fa al cas que ens ocupa: el crim de Sansa i tots els misteris i incògnites que l'envolten.

 

Vielen Dank Freunde!

 

 

 

Curiositat: Fotografia Històrica de Tor dels Anys 30 (S. XX)

Salutacions i benvinguts sigueu al bloc, seguidors de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa tot just uns dies, a la xarxa social Twitter, es va publicar una fotografia antiga de Tor. La piulada va anar a càrrec del compte oficial del FDEIP (@fdei_ponent), i la fotografia històrica està relacionada amb la Guerra Civil Espanyola. Segons expliquen, milicians d'Estat Català van enlairar una Estelada des del balcó d'un habitatge que actualment és propietat de la Societat de Copropietaris de la Muntanya de Tor.

Pel que sembla, quan es va publicar la instantània al diari de Barcelona a principis de l'any 1.937, erròniament se li va atribuir a la localitat de Sort el protagonisme del moment, però en realitat fou presa al poble de Tor, tal i com evidencien les fotografies que podeu veure a continuació.

Podríem afirmar amb moltes garanties de no anar errats, que adults i nens abocats als balcons de la casa en qüestió, segurament eren veïns del poble, i possiblement foren directa o indirectament relacionats amb els fets que van marcar la història d'aquesta convulsa propietat del Pirineu Lleidatà.

Si algú en té més informació sobre aquesta fotografia i de les persones que hi apareixen, serà d'agrair que us poseu en contacte amb el bloc a través dels comentaris públics, o a l'adreça de correu electrònic bloc@muntanyadetor.cat. Tanmateix, si voleu aportar fotografies antigues o qualsevol altra informació rellevant sobre Tor i la seva història, també seran benvingudes.

 

La fotografia en qüestió. Podem comprovar els dos annexes que la casa hi tenia el moment de la instantània, però que més tard i actualment ja no hi són.

 

Fotografia actual de la casa protagonista de l'entrada d'avui. Podem comprovar que els annexes laterals ja no hi són.

 

El mateix habitatge immortalitzat des d'una altra perspectiva. Fotografia aportada per ©Jaume Bassaganya, col·laborador del bloc.

Agraïm sincerament la inestimable col·laboració al bloc d'en Jaume Bassaganya Obiols, en fer-nos esment de la piulada a Twitter on es va publicar aquesta fotografia de Tor, que immortalitza aquest moment històric al famós poble de les tretze cases.

 

Segre.com: Vehicles Abandonats i Abocaments de Brossa a l'Accés a la Muntanya de Tor

Una cordial salutació per a tothom. Benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la MMT.

Tal i com escrivíem a la darrera entrada, relacionada amb la carta de protesta publicada al diari digital Segre.com i dirigida al director d'aquest mitjà, els veïns de Tor i propietaris de la muntanya privada amb el mateix nom, se senten indignats i impotents davant l'incivisme reiterat d'algunes persones forasteres que abandonen residus i ferralla al camí d'accés a la finca. Pel que sembla hi ha un responsable concret que, segons asseguren, és qui hi abandona més ferralla i de vegades fins i tot animals vius.

A continuació en podeu llegir la notícia original descarregada del diari digital Segre.com, i en aquest mateix text, també hi podreu veure la novetat de les iniciatives sorgides per organitzar visites guiades a la muntanya de Tor, basades en la seva història popularitzada pel periodista Carles Porta i el seu 'Tor, tretze cases i tres morts'. Des del bloc celebrem aquestes bones iniciatives, que els hereus de la muntanya hagin deixat de banda els complexes sobre la "història negra de Tor", i s'hagin posat d'acord en un projecte que des d'aquí també vam trobar encertat en el seu moment, i que va ser protagonista d'un dels nostres relats amb més èxit de lectures; Tor, Reinventar-se o Morir, i la seva segona part; Tor, Reinventar-se o Morir (2a Part). Relats que ja han marcat una saga de la que n'estem preparant una tercera part, tal i com ens en vam fer ressò fa uns dies en una entrada:

'Escrivint la Segona Part del Relat 'Tor Mountain Virtual Experience: Arrenca el Projecte'.

 

 

Ja per acabar aquestes línies, trobem important llançar un missatge als hereus de la muntanya de Tor, dels que tenim coneixement que alguns ens visiten de manera anònima. Voldríem transmetre-us que aquest bloc s'escriu de manera desinteressada, sense cap ànim de benefici econòmic, ben al contrari, doncs com ja escrivíem a l'entrada inaugural, el que ens empeny a aquest projecte són una altra mena de motivacions. Així doncs, heu de saber també que som a la vostra disposició per col·laborar en tot el que ens sigui humilment possible amb la copropietat i els copropietaris de Tor, on la vostra història i la vostra muntanya són les protagonistes que donen el sentit a l'existència d'aquest mitjà. Esperem els vostres missatges en forma de comentaris, o també podeu contactar per correu electrònic a l'adreça del bloc: info@matorsa.com Rebeu una cordial salutació i sigueu benvinguts sempre que vulgueu, aquest bloc és casa vostra.

 

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

 

 

Notícia adquirida a Segre.com

Donem la Benvinguda a la Darrera Seguidora del Bloc

Bon dia tingueu, visitants de La Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta ocasió, volem donar l'especial benvinguda a una seguidora que s'ha afegit recentment al bloc. Es tracta de l'Amanda Castañer, filla del desaparegut Rubén Castañer Ejarque, personatge clau a la història que ens ocupa i dona vida a aquest bloc.

És un honor doncs poder comptar amb l'Amanda com a seguidora i ara també com a participant en una estreta col·laboració amb el bloc i l'escriptor del llibre de Castañer, Pedro Blasco, que també ens segueix de prop.

Aprofitem per agrair també la vostra fidelitat a tots els que ens seguiu i ens visiteu a diari, que sou una mostra inequívoca de l'interès que desperta aquest treball al que mirarem de fer cada vegada més interessant, aportant continguts inèdits per ampliar la informació sobre el cas de Tor i la seva polèmica muntanya.

I per als que encara no ens seguiu oficialment i us voleu fer seguidors del bloc, podeu pitjar el botó de sota i afegir-vos al grup de seguidors oficials de La Maledicció de la Muntanya de Tor. Us hi esperem!

 

 

 

 

 

 

Zombis a Tor?

Salutacions i benvinguts una vegada més a la MMT.

Us heu preguntat alguna vegada què passaria si els zombis envaïssin la Terra? Quin seria el lloc més segur per amagar-s'hi? El col·laborador del bloc ens proposa un 'what if' sobre aquest gènere fantàstic que ha trencat motlles, a la nova pàgina titulada Zombies en Tor, i que podria donar força joc com a possible adaptació literària de ficció al món de Tor.

 

 

 

La Guàrdia de Franco a Tor

Salutacions, seguidors del misteri de la MMT.

En aquesta ocasió, el col·laborador del bloc ens vol parlar de la guàrdia mora reclutada per Franco, que importà del Marroc per combatre al costat del bàndol feixista durant la Guerra Civil espanyola, tan temuda pel bàndol republicà pel grau de sadisme, violència extrema i pels crims de tota mena comesos contra la població civil.

Foren encarregats de combatre els maquis amb tot l'odi i maldat que els caracteritzava, i així van arribar fins als Pirineus. Però no seguirem el fil i passarem a llegir la pàgina de Luciérnaga titulada Los rifeños en Tor.

 

 

Tor, la tomba d'un republicà?

Salutacions i benvinguts a la MMT una nit més.

Aquesta entrada dona pas a una pàgina del col·laborador del bloc que ens parla sobre un tema que ja vam tocar a la MMT, i és quelcom relacionat amb la Llegenda Negra d'Andorra.

Ens dispara una sèrie de preguntes retòriques que potser tinguin resposta per en Joaquín Abad, autor d'una de les obres literàries que traiè a la llum aquests temes tan delicats de la història del país dels Pirineus.

Llegim la pàgina d'en Luciérnaga al següent enllaç: Tor, tumba de un republicano.

 

 

 

 

La Qüestió del Milió

Bona vesprada seguidors de la MMT.

Se'ns emplaça una pregunta retòrica de la mà del col·laborador del bloc, Luciérnaga: Qui va assassinar en Josep Montaner, de casa Sansa?

Precisament aquesta incògnita és la que encara, a dia d'avui, manté encesa la flama d'un dels misteris més grans de la Muntanya de Tor.

Visitem la pàgina "¿Quién mató a Sansa?" per llegir l'opinió d'en Luciérnaga.

 

 

 

Les Esglésies de Tor

Bona nit seguidors de la MMT.

El col·laborador de la Maledicció de la Muntanya de Tor ens parla d'una curiosa troballa en relació amb les esglésies que hi ha hagut a Tor durant la seva història.

Un escrit interessant que ens fa qüestionar-nos coses: '¿5 Iglesias en Tor?'

 

 

 

Quinzena publicació a La Cova de Luciérnaga

Bona nit, apassionats del misteri.

Donem entrada a la que farà ja la quinzena pàgina a La Cova de Luciérnaga, aquesta vegada ens parla dels camins de Tor:

Todos los caminos llevan a Tor

 

 

 

Una Pàgina més a La Cova de Luciérnaga

Bona nit seguidors i seguidores de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

El nostre col·laborador ens afegeix una nova pàgina més al seu espai d'opinió anomenat La Cova de Luciérnaga.

Sembla que tot, a Tor, aquest poblet tan petit que ni arriba legalment a poble, són fets sorprenents i a l'hora misteriosos, que increïblement hi succeeixen a la seva història que, això si, ja en té uns quants d'anys.

La pàgina de 'Cronología de Tor', la podeu veure aqui.

 

 

1553: En el fogaje (cobro de impuestos) del 1553, Tor declara 1 fuego eclesiástico y 6 de laicos, unos 35 habitantes.

 

 

Luciérnaga s'afegeix a La Maledicció de la Muntanya de Tor

Seguidors i seguidores del bloc:

Rebem la col·laboració de la figura d'un personatge que podríem qualificar d'investigador de temes obscurs, que treballa en el més absolut anonimat i aïllat del món modern tal i com el coneixem, de la vida digital com a establishment imposat en una societat que no és res sense la tecnologia i el món digital i d'Internet.

Aquest col·laborador, signarà els seus escrits amb el pseudònim de Luciérnaga, encara que podríem trobar publicacions seves a la xarxa sota altres pseudònims o àlies. Això potser farà que pugui arribar a ser conegut per a alguns, o potser passar desapercebut per a tots. Tot i així, les seves opinions no deixaran indiferent a ningú. La llengua que farà servir per als seus escrits serà el castellà, encara que ho podeu traduïr tot a la llengua que preferiu amb el Traductor de Google® situat al marge superior del menú de la dreta >>>

S'obrirà al bloc aquesta secció anomenada amb el mateix pseudònim, on s'anirà publicant tot el contingut del primer col·laborador de La Maledicció de la Muntanya de Tor, que s'anirà actualitzant periòdicament amb nous continguts. I amb aquest nou fitxatge, us animem des d'aqui a participar i fer gran aquest bloc, amb les vostres opinions, comentaris, suggeriments, crítiques, etc., etc...

PARTICIPA-HI!