Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fosc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fosc. Mostrar tots els missatges

27 d’agost 2022

Alcàsser i Tor. Crims d'Estat?

Salutacions i benvinguts sigueu, seguidors de la MMT.

La nit del divendres tretze de novembre del 1.992, a la localitat valenciana d'Alcàsser, van desaparèixer tres adolescents de 14 i 15 anys, Míriam, Toñi i Desirée, naturals de la mateixa localitat. Van ser trobades dos mesos després, el vint-i-set de gener del 1.993, amb signes d'haver estat sexualment violentades, torturades, i finalment executades.
Aquest crim va provocar una profunda commoció al País Valencià, sobretot quan es van fer públiques les vexacions a les que havien estat sotmeses les menors.
 
 
 
No va passar massa temps fins que es van produir les primeres detencions motivades per les proves que van aconseguir els investigadors a l'escena de la troballa dels cossos, a una fossa comuna mal colgada, al costat d'una caseta de camp, on trobaren un document d'identitat que casualment era del germà d'un dels presumptes implicats, Antonio Anglès, segons l'aleshores versió oficial, que una vegada acabades les investigacions es considerà fugit de la justícia, tot i que se'n va detenir un suposat còmplice, Miquel Ricart, que fou jutjat i sentenciat a cent setanta anys de presó, malgrat que gràcies a l'anulació de la Doctrina Parot, en va acomplir vint-i-un, actualment es troba doncs en llibertat però no se sap on para.
Miquel Ricart sempre ha mantingut la seva innocència i ha manifestat en tot moment que la veritat sobre el cas Alcàsser mai ha estat explicada, que té la consciència ben tranquil·la, i que els autèntics culpables del triple crim encara segueixen lliures.
El pare d'una de les víctimes, Fernando García, va jurar arribar al fons de la qüestió i esbrinar la veritat sobre el que considerava un crim d'estat, doncs va descobrir quelcom no s'ha pogut demostrar mai, el que també altres persones van definir com a crim d'estat, doncs pel que sembla es van trobar indicis i sospites prou sòlides, evidenciant que el govern espanyol de l'època podia haver estat extorsionat per encobrir els autèntics assassins i desviar la investigació i l'opinió pública cap on convingués a aquests últims. Però, qui té prou poder per extorsionar tot un govern i obligar-lo a fer el que li convingui? Només algú molt poderós, que es troba per sobre de qualsevol marc de poder, algú més poderós que qualsevol polític. I qui hi ha per sobre d'un polític i d'un govern a una monarquia?
 
 
Deixant aquest tema de banda per un moment i centrant-nos en el crim sense resoldre de l'amo de la Muntanya de Tor, també hi podríem arribar a trobar connotacions de crim d'estat en aquest, doncs hi ha opinions extraoficials que arriben a la conclusió que Sansa va ser assassinat per encàrrec d'un poder a l'ombra amb prou interessos creats per evitar de qualsevol manera la urbanització de la muntanya de la discòrdia.
Si ho raonem fredament, amb el contraban, hi podia haver interessos prou forts a banda i banda de la frontera com per fer el que calgués perquè s'hi mantingués el temps que convingués, i no només el contraban com a tal, sinó a més a més la via amb les característiques idònies per a passar qualsevol mena de cosa i qualsevol tipus de persona, no només les típiques mercaderies sensibles de ser passades per contrabandistes, més aviat era tenir a l'abast una via de comunicació tan estratègicament situada com és la de la muntanya de Tor, que fa frontera amb Andorra i amb França a través d'una finca privada, remota, i normalment deserta.
 
 
 
Per una banda, trobo que un dels crims va ser perpetrat pel poder fosc després de satisfer els més depravats i inhumans desitjos macabres i carnalment satànics que posseïen, per auto demostrar-se el seu domini sobre d'altres mortals d'una classe social més baixa, en canvi el segon crim, podria haver estat motivat perquè al mateix poder se l'havia incomodat en veure's amenaçada la seva ruta de contraban i els interessos creats en aquesta. Fins aquí podem aprendre que, segons deia en Rubén Castañer, hi havia una mà negra; una mà negra capaç d'extorsionar governs sencers i amenaçar estats en escac i mat, amb la que no s'hi pot jugar, doncs més aviat és aquesta mà negra que juga amb qui vol, i qui no s'hi avingui, més val que hagi redactat les últimes voluntats.
 
 
 
 
I des d'aquí, un recordatori a la memòria de les víctimes i el condol a les famílies. Cal no oblidar-les i mantenir-les sempre vives als nostres pensaments. Algun dia la veritat sortirà a la llum i es farà justícia.
 

 

 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...