Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.
Amb aquesta ocasió us portem una notícia de la que se'n va fer ressò el juliol del 1.878, el mitjà anomenat a l'època, 'La Revista de Lérida'. No deixa pas de ser ben curiosa aquesta crònica escrita el set de juliol del 1.878 amb el seu desenllaç publicat uns dies més tard, el catorze de juliol del 1.878.
Pel que sembla, una quadrilla de lladres de camins o bandolers, van assaltar el poble de Tor, possiblement amb la informació prèvia de les riqueses que els seus veïns hi podrien amagar. Quelcom que ens confirma l'antiga llegenda dels rics cacics de Tor. I com no podia ser d'una altra manera, els delinqüents van segrestar qui segurament fou el propietari més ric d'aleshores, el Sansa de torn. Creiem que, segons la genealogia de la família Sansa, es podria tractar de Francisco Montaner Cirés, avi de Josep Montaner Baró, l'hereu de Sansa que tothom coneix per la seva tràgica mort el juliol del 1.995.
Els segrestadors van demanar un rescat per alliberar l'hereu de Sansa de dues-centes unces d'or, que equival a uns 5,7 Kg., actualment amb un valor d'uns 950.000 €, que a l'època podria equivaldre aproximadament a unes 158.000 pessetes.
Victorià Jubany (EPD), ex-batlle d'Alins, personatge entrevistat al 30' 'Tor, la muntanya maleïda', ja en comentava el nivell econòmic del que gaudien els cacics o caps de casa tal i com ell els anomenava, a principis del segle XX a Tor.
Sortosament, aquell incident tingué un final feliç per al cacic del poble de les tretze cases, però no tant per als seus captors.
Tinguem present que el 1.878 encara no s'havia redactat l'escriptura de propietat de la muntanya de Tor, i per tant la fama que tenien els tretze copropietaris d'acumular riqueses incalculables gràcies a l'explotació de la finca privada, no havia pogut néixer aleshores. Això ens indica que els cacics de Tor ja tenien poder econòmic molt abans de passar a formar part de la 'Sociedad de condueños de la montaña de Tor', i tothom n'era prou coneixedor d'aquest fet que més tard es transformà en llegenda popular a la comarca i més enllà.
Trobem en relació al succés una altra notícia al respecte del segrest de Sansa, on es comenta el fet que el Governador de la província, de visita oficial a la zona, va haver de tornar precipitadament a la capital de la comarca per culpa d'aquest imprevist. Podem imaginar doncs com de poderosa n'era Casa Sansa aleshores, doncs podia obligar un governador regional a modificar els seus plans per fer-se càrrec de l'incident.
A continuació podreu veure els retalls de diari digitalitzats de les publicacions originals de l'època, on es van imprimir les cròniques que avui ens ocupen.
 |
1a Crònica de l'assalt a Tor i el segrest de Sansa de la 'Revista de Lérida', publicada el 07/07/1878. |
 |
Notícia que aparegué a la mateixa pàgina de la 1a crònica de l'assalt a Tor i segrest de Sansa, el 07/07/1878
|
 | |||||
2a Crònica del segrest de Sansa i desenllaç final, publicat per la 'Revista de Lérida' el 14/07/1878. |
Victorià Jubany (EPD), ex-alcalde d'Alins al 30' de TV3 del 1.997
Entrades i pàgines relacionades:
Fonts documentals: 30' - TV3, Arxiu municipal de Lleida
Bloc MMT
