Salutacions i benvinguts una vegada més a La Maledicció de la Muntanya de Tor.
Gràcies a l'aportació d'un col·laborador del bloc, hem tingut coneixement del documental que es va estrenar el passat mes de febrer a Andorra. Amb el títol 'Arinsal, als peus de la Capa', en commemoració al cinquantè aniversari d'aquesta estació d'esquí massanenca, ens explica la història dels pioners de l'esquí a Andorra, que va tenir lloc concretament a Arinsal, on s'hi va fer una estació amb inversió privada i impulsada per Josep Serra Prats, empresari andorrà de l'època quan Rubén Castañer treballava com a API al país dels Pirineus.
En realitat, fou gràcies a Castañer que l'estació d'esquí va poder veure la llum, doncs aquest controvertit agent immobiliari va cercar el comprador pels terrenys on s'hi emplaçaria aquesta instal·lació esportiva i turística que ell ja tenia projectada com a tal. Tot i així se'n parla molt breument al documental, exactament al minut 10:18, quan pregunten al responsable comercial d'Arinsal per Rubén Castañer.
Aquest gran projecte immobiliari, entre d'altres d'igual importància o potser més, va ser el que va fer a Josep Montaner, Sansa, fixar-se en l'andorrà d'origen aragonès i proposar-li el seu projecte de l'estació d'esquí a la muntanya de Tor, que com ja sabem mai va poder ser materialitzada. I que precisament era part del projecte del pallarès i de l'aragonès, d'unir-la amb les estacions ja existents de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra, aconseguint així l'estació d'esquí més gran dels pirineus.
Segons ens comenta l'escriptor de les memòries del desaparegut Castañer, l'operació comercial relacionada amb la venda dels terrenys i la concessió de l'estació en qüestió, també hi apareixerà a aquesta obra literària, com no podia ser d'una altra manera. Memòries que per cert, ja hem esmentat en altres entrades al bloc, i que esperem es publiquin properament.
Cada vegada ens podem adonar una mica més de la manca de reconeixement cap a la figura de Rubén Castañer per part de les autoritats andorranes, i potser també de les entitats que no tenen a veure amb el govern del Principat. Quan en realitat la història de prosperitat d'Andorra tal i com la coneixem, en part, va ser gràcies a persones com ell. Però de tot això se'n parla a les seves memòries, i ho deixarem fins a la publicació d'aquest treball en forma de llibre que de ben segur no deixarà indiferent ningú, i tal i com deia un conegut periodista, de ben segur que farà pujar els colors a més d'un prohom d'aquell país.
