30 de juny 2022

Zombis a Tor?

Salutacions i benvinguts una vegada més a la MMT.

Us heu preguntat alguna vegada què passaria si els zombis envaïssin la Terra? Quin seria el lloc més segur per amagar-s'hi? El col·laborador del bloc ens proposa un 'what if' sobre aquest gènere fantàstic que ha trencat motlles, a la nova pàgina titulada Zombies en Tor, i que podria donar força joc com a possible adaptació literària de ficció al món de Tor.

 

 

 

26 de juny 2022

Cerdà, el Tercer Cacic de Tor

Salutacions i benvinguts altra vegada a la MMT.

El tercer cacique, títol amb el que el col·laborador del bloc obre aquesta nova pàgina d'opinió sobre un dels protagonistes, també cacic d'una de les cases més importants de Tor, però segons es diu molt més moderat que els altres dos que sempre tenien l'escopeta carregada i a punt per disparar.

 


Possiblement si que fou un dels protagonistes més moderat de tots, però això no el va deixar al marge de participar en els enfrontaments per la Muntanya de Tor, si bé també es diu influenciat per la sogra, o era la germana? No en queda prou clar per les informacions que en tenim sobre la Generosa, doncs a Tor, tretze cases i tres morts algunes vegades se la cita com la germana, i en algunes altres com la sogra. Potser compartien nom? Sigui com sigui, la matriarca de Casa Cerdà sembla que era qui en tallava el bacallà, en aquella moderada però poderosa família.

Podem llegir la pàgina de Luciérnaga a l'enllaç El tercer cacique.

 

 

23 de juny 2022

Relats de Ficció a Tor

Benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Amb aquesta nova secció al bloc de la MMT volem afegir una temàtica inèdita fins ara, com són les històries de ficció ambientades a Tor, amb els personatges que van protagonitzar els fets que tingueren lloc en aquesta singular muntanya dels Pirineus de Lleida.
Anirem escrivint i publicant històries o relats curts que podrien haver passat a Tor, on els protagonistes seran els mateixos que ja coneixem de la crua realitat d'uns fets que van marcar la seva història per sempre.
Desitgem doncs que siguin del vostre gust i en gaudiu. Si voleu fer algun suggeriment, no ho dubteu, seran benvinguts.
Com sempre, per accedir a la nova secció, la podreu trobar al menú de la columna de la dreta, encara que publicarem una entrada nova cada vegada que pugem un nou relat.
Encetem la secció Relats de Ficció a Tor amb una història de contraban a la Muntanya de Tor, on els protagonistes són els "hippies" i els seus comandaments. La podeu llegir en el següent enllaç: Nit de contraban a la Muntanya Maleïda
També podeu accedir al lloc de Relats de Ficció a Tor des dels següents dominis: www.relatsdeficcioator.cat i www.relatsdeficcioator.com
   

 

 

 

22 de juny 2022

La Maledicció de la Muntanya de Tor a YouTube

Salutacions seguidors de la MMT.

Fa aproximadament un mes, el bloc té presència a YouTube, on fins ara s'hi han penjat quatre vídeos relacionats amb el tema que ens ocupa: Els misteris de la Muntanya de Tor.

Els vídeos que s'hi han pujat són, el 30 Minuts emès l'abril del 1.997 Tor, la muntanya maleïda, la primera notícia sobre la Muntanya de Tor emesa al telenotícies de TV3, el judici contra Josep Mont i Marli Pinto, i una altra notícia també emesa per TV3 al TN, que ens parla de la sentència de l'Audiència de Lleida que donava la muntanya a tots els veïns de Tor.

A continuació podeu veure tots els vídeos, que restaran també llistats als menús de la columna de la dreta, dins les seccions corresponents; Notícies de premsa i televisió relacionades amb Tor i a Enllaços d'interès i curiositats relacionats amb Tor.

Hem afegit també una petita novetat que potser ens ajudarà a ambientar una mica més l'experiència de lectura al bloc. Es tracta d'un reproductor de música de YouTube ubicat a la capçalera del menú de la columna de la dreta, que podeu controlar engegant o aturant la música, al vostre gust.

 

 

 



Desitgem que gaudiu visualitzant aquests vídeos i si ho trobeu interessant, podeu subscriure-us al canal de YouTube La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

 

18 de juny 2022

Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions, visitants de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria fer un recull dels fets més transcendentals que van tenir lloc a Tor i la seva muntanya, repassant-los en ordre cronològic i esmentant els seus principals protagonistes.

Com ja és habitual quan se'n parla, el fet més destacable a la història de la Muntanya de Tor i potser l'origen de tots els mals que esdevingueren dècades més tard, fou la redacció dels estatuts de la societat de copropietaris, originalment anomenada "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", encara que podríem afirmar que tot va començar un mes de març de l'any 1.800, pel que val a començar aquesta cronologia.

 

 

-1.800, març: Comença la història actual de Tor i la seva tràgica muntanya quan s'autoritza un pagès d'Àreu a cercar mineral de ferro en zones properes a Tor i també a la mateixa muntanya, per alimentar una farga i produir ferro. També se l'autoritza a emprar les aigües del Noguera de Tor per obtenir la força motriu necessària per fer funcionar dita farga. El pagès troba força mineral de ferro i posa en funcionament la farga, cosa que al futur serà el detonant de dures disputes pel mineral de ferro, el carbó obtingut de la fusta de la zona, i l'aigua, imprescindible per a l'activitat de la farga.

 

 

-1.812: Es consolida l'Ajuntament de Tor, arran de les lleis promulgades a partir de la Constitució de Cadis i la reforma que s'emprengué a tot l'estat.

 

 
-1.896, juliol: Arrel de la imminent entrada en funcionament del codi civil, i per consell del notari de Tírvia, es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà l'encesa de la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclataria amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 

 
-1.927: Se suprimeix l'Ajuntament de Tor, passant a incorporar-se aquest nucli al municipi d'Alins.
 
 


-1.944: Un enfrontament armat entre la Guàrdia Civil i els maquis al terme de Tor, deixa el resultat de quatre cases cremades, fet que precipita l'abandó del poble per part d'algunes famílies. Pel que sembla, i tal i com assegurava Palanca, quan els maquis van arribar al poble, els de Casa Sansa anaren a cercar els civils, i fou quan començà la batalla que perderen els maquis i els propis veïns de Tor.
 
 

 
-1.958, desembre: S'anuncia al B.O.E. del dia trenta, a la pàgina número 11.984, la dissolució de l'Entitat Local Menor de Tor, decretada el dia dinou del mateix mes, motivada per la manca dels recursos necessaris per satisfer els serveis obligatoris, segons els informes emesos a tal efecte.
 
 

 

 
-1.965: Vicenç Riba Baró, de casa Palanca, i oncle de Jordi Riba Segalàs, presenta una demanda davant el ja desaparegut jutjat de primera instància de Sort, demanant la modificació d'una de les característiques més destacables del contracte de copropietat redactat el 1.896; la pertinent a la indivisibilitat de la muntanya de Tor. Vicenç Riba pretenia dividir la muntanya de Tor en tretze parts físiques de manera que cada propietari es fes responsable legal subsidiari de la seva part. Malgrat els recursos, aquesta acció no va tirar endavant perquè Vicenç Riba no acomplia els requisits de propietari establerts als estatuts del contracte de copropietat al ser ciutadà amb nacionalitat andorrana i no viure a Tor des de feia força temps. Uns anys més tard, però, un altre tribunal considerarà la muntanya de Tor divisible, cosa que en Jordi Riba, Palanca, voldria aprofitar per mirar de vendre la seva part de la finca.
 


-1.967: Josep Montaner, de Casa Sansa, construeix la pista forestal que uneix Tor amb Andorra i que transcorre per finques de la seva propietat, per la banda del Port de Cabús. Tot indica que aquesta via de comunicació amb el país veí portarà progrés i riquesa al poble i a tota la comarca, encara que també els acabaria duent penúries inesperades. Es diu que aquesta via de comunicació es va aconseguir construir amb diners de la societat de copropietaris i amb les influències de Sansa, que tenia contactes força poderosos al règim dictatorial de l'època.

 

 

-1.976, desembre: Dos membres de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor", Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, al marge del tercer cacic, signen un contracte d'arrendament de la Muntanya de Tor amb Rubén Castañer, un agent immobiliari afincat a Andorra, contractat per Sansa amb la intenció d'urbanitzar la muntanya per a construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. S'accepten les condicions del contracte en junta extraordinària de la societat signada amb data 23/12/1976, amb document manuscrit del que ens en fem ressò al bloc: 'Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor'.
 
-1978: En reacció als actes de Cerdà i Sansa, Palanca reuneix la resta de copropietaris de la Muntanya de Tor i constitueixen una junta paral·lela, arrendant la fusta a uns llenyataires de Vic, que també s'encarreguen de la seguretat del propi Palanca, doncs les tensions entre els dos bàndols enfrontats assenyalen que el polvorí generat pot esclatar en qualsevol moment.
El mateix any 1.978, el president de la societat de copropietaris de torn, que en aquell moment n'era Francesc Sarroca de Casa Cerdà, presenta una demanda contra Vicenç Riba Baró, oncle de Jordi Riba Segalàs, per mirar de deixar sense efecte la compra-venda de la casa de Tor heretada per Vicenç que no en podia fer efectiva la seva participació a la societat pel fet de viure a Andorra, i per tant es quedava sense drets d'explotació a la muntanya tot i que amb aquesta operació Palanca aconseguiria ser copropietari, segons els estatuts del contracte de copropietat original de la finca.
Tot i que Vicenç Riba declarà en contra de Jordi Riba, el seu nebot perquè ja s'havien enemistat, la demanda de Cerdà fou desestimada pel jutge en considerar que cap dels tretze copropietaris complia els requisits per ser-ho, doncs no hi vivien durant tot l'any a Tor.


 
-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.
 


-1.981: Els advocats contractats per Rubén Castañer i Josep Montaner, Sansa, posen un plet als veïns del bàndol contrari dirigit per Palanca, perquè el jutjat de Tremp determini qui té drets sobre la muntanya, en funció dels estatuts redactats el 1.896, els que deien que per poder continuar formant part de la societat de copropietaris, calia viure a Tor tot l'any.
 
 
 
 
-1.981, novembre: Els culpables dels crims del 1.980 entren a presó, i Rubén Castañer és condemnat a indemnitzar les famílies de les dues víctimes mortals provocades pels seus homes, al ser considerat responsable civil subsidiari. Tot i així, les famílies dels difunts mai no van arribar a cobrar res de res.
 

 
-1.982: Comença l'inacabable plet per esclarir la propietat d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya; la Muntanya de Tor.
 
 

 

-1.985, agost: La Muntanya de Tor és embargada per impagament d'impostos i els seus propietaris corren el risc que passi a subhasta si no satisfan el deute pendent amb la hisenda espanyola. Finalment, algú es grata la butxaca i corre a pagar els impostos endarrerits i es normalitza la situació de la finca. Sembla que aquestes situacions eren comuns arran de la guerra entre els dos bàndols que s'hi erigiren en desacords per l'explotació de la propietat.
 
 

 
-1.986: El jutge de Tremp declara un administrador judicial en vista de les nombroses disputes entre els veïns de Tor, sobretot entre Sansa i Palanca, que sempre acabaven en denúncies als jutjats.
 
 

 
-1.995, febrer: Després de plets, embargaments, i tota mena d'enfrontaments, el jutjat de Tremp emet una sentència que, sense saber-ho, només uns mesos més tard, provocarà la tercera víctima mortal de la història per la disputa de la Muntanya de Tor del segle XX: Declara propietari en solitari Josep Montaner Baró, Sansa, en considerar que és l'únic dels tretze copropietaris que acompleix les condicions dels estatuts del contracte de copropietat redactat el 1.896. Una decisió judicial que fins i tot la seva pròpia família qualifica com a sentència de mort.
 


-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montaner Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 


 

-1.995, octubre: Antonio Gil José, un treballador que havia prestat els seus serveis tan a Sansa com a Palanca, testifica contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto, que també havien treballat per Sansa, acusant-los de l'assassinat de Josep Montaner, doncs va declarar haver presenciat el crim, esdevenint així l'únic testimoni de càrrec d'aquest assassinat. El jutge decreta presó per als encausats.

 

 

-1.995, novembre: El jutge de Tremp processa Marli Pinto i la seva parella Josep Mont, acusats del crim de Josep Montaner, segons el testimoni de càrrec d'Antonio Gil José.

 


-1.996, desembre: Després de passar-se catorze mesos i sis dies a la presó, Josep Mont i Marli Pinto són absolts per l'Audiència de Lleida, que considera que el testimoni de Gil no és creïble i dubta de la seva història, doncs no queda prou demostrat que es trobés a Tor el dia que assegurava haver presenciat el crim, entre d'altres dubtes prou considerables.



-1.997, gener: L'Audiència Provincial de Lleida anul·la la sentència del jutjat de Tremp que reconeixia la propietat exclusiva de la Muntanya de Tor a Josep Montaner, de Casa Sansa, decretant que la propietat pertany a tots els veïns, tornant doncs als orígens de quan es va redactar el contracte de copropietat de la muntanya i els corresponents estatuts condicionants de l'ús i la propietat d'una de les finques privades més grans de Catalunya. Totes les parts presenten recurs al Tribunal Suprem.

 

 

El mateix any, Carles Porta i un equip de reporters al seu càrrec, comencen les investigacions periodístiques per al programa 30 Minuts de TV3, produint un documental que es va emetre el 20 d'abril del 1.997, amb un èxit d'expectació notable.

El documental titulat La Muntanya Maleïda emès al programa 30 Minuts de TV3 l'abril del 1.997 i les troballes de Porta mentre investigava els fets, van precipitar que el jutjat de Tremp reobrís el sumari per l'assassinat de Sansa el maig del mateix any, en considerar que s'hi havien trobat nous indicis que contrastaven amb els aconseguits durant la investigació policial uns anys abans. Tot això vingué donat a causa de la petició al jutjat de l'advocat de la família de Sansa, el lletrat Francesc Sapena, que recordem, també va ser entrevistat al Programa 30 minuts.

 

 

-2.000: El Tribunal Suprem anul·la el procés judicial per defectes de forma, i dóna l'ordre de repetir els tràmits judicials a l'Audiència de Lleida.

-2.002: L'Audiència de Lleida reobre el judici de la Muntanya de Tor, dictant una altra sentència: La muntanya és dels hereus dels fundadors de l'antiga "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", formada el 1.896, doncs tots tingueren la propietat inscrita al registre durant més de 30 anys, i es beneficien d'una figura jurídica anomenada usucapió. Jordi Riba, Palanca, i els hereus de Josep Montaner presenten recurs a la sentència.

 

 

-2.003: L'Audiència de Lleida es veu obligada a suspendre el judici fins a dues vegades, doncs tan la part demandant com la demandada, tenien greus problemes per aconseguir lletrats que els volguessin representar. Fins i tot els advocats del país ja coneixien el desgast que representava embarcar-se a les peripècies judicials de Tor i els seus veïns, que es van passar pràcticament tota la vida als jutjats.

-2.004: Per fi es pot celebrar el judici a l'Audiència de Lleida, que falla amb una sentència que sorprendrà tothom: La muntanya de Tor és propietat dels hereus de les tretze famílies originals que van fundar la societat de copropietaris l'any 1.896, amb el que es torna altra vegada a emplaçar la societat als seus principis. Jordi Riba, Palanca, hi presenta recurs.

 


-2.005: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la sentència de l’Audiència de Lleida, que donava la muntanya als hereus dels copropietaris originals. Aquesta darrera sentència és definitiva i ja no deixa cap escletxa oberta a possibles recursos. A més a més, la mateixa sentència declara que la societat de copropietaris s'ha d'adaptar a la legislació actual vigent, modificant-ne els estatuts com ara que la finca passa a ser divisible i es pot vendre sencera o dividida en les parts que convingui.
El mateix any, el mes de novembre, es publica el que serà l'únic llibre que recull i amplia els fets de Tor, titulat Tor, tretze cases i tres morts, que escriu Carles Porta amb part del material que va aconseguir recopilar durant tres mesos de dures investigacions, i posteriors descobertes després de guanyar-se la confiança dels protagonistes de la història que va batejar com La Muntanya Maleïda.
El setembre del mateix any, Palanca ofereix la seva part de la muntanya a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que s'interessa per comprar una part d'aquesta finca de Tor, segurament perquè ja no li és possible continuar el litigi per la propietat que ell considerava seva. (Rectificació a l'entrada del 12/05/2023: Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia )
 



-2.017: Després de dotze anys de pau judicial, cinc copropietaris que representen dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, posen una demanada criminal contra cinc administradors de la finca, en considerar evidències de delicte d'estafa processal, dos presumptes delictes continuats d'administració deslleial, i per impedir als demandants exercir els seus drets com a comuners.
 



-2.019, novembre: Mor Palanca als 82 anys i es reobre el debat sobre el futur de la Muntanya de Tor, doncs els actuals propietaris segueixen sense posar-se d'acord. Sembla que estiguin condemnats a viure enfrontats per la copropietat que tantes desgràcies i plets eterns ha vist passar durant la seva tràgica i complicada història.
 
 

 
-2.021, febrer: Mor Antoni Gil José, testimoni de càrrec del crim de Josep Montaner el juliol del 1.995, que segurament es va endur al clot, tal i com ell mateix va insinuar en una entrevista amb Porta, les noves informacions que assegurava tenir sobre el crim de Sansa i que només revelaria davant d'un jutge. L'autoria del crim encara és una incògnita per resoldre, tot i que Carles Porta va declarar tenir un sospitós, fins ara no ha dit qui creu que podria haver estat.




-2.022, gener: Mor Rubén Castañer als 85 anys, el que fou agent immobiliari a Andorra, convençut per Sansa, va mirar d'engegar el projecte del vell per urbanitzar la Muntanya de Tor i construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. Tot i així no en va tenir èxit i es va arruïnar després de nombrosos conflictes, plets, sancions, i despeses milionàries a causa d'un projecte que, abans de néixer, ja estava sentenciat a no veure la llum.
Castañer hi implicava una mà negra, la famosa Mà Negra de Tor a la que no convenia transformar la finca en estació d'esquí.
El bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor va descobrir recentment el llegat que Castañer deixa en forma de llibre, que promet una versió alternativa a la que fins ara era considerada l'oficial, entre d'altres importants informacions encara per desvetllar a l'opinió pública.
 
 

 

-2.022, febrer: Mor Francesc Sarroca, de Casa Cerdà, considerat més moderat que els altres dos enfrontats; Palanca i Sansa. Va ser un dels cacics de Tor que juntament amb Sansa va arrendar la muntanya a Castañer, amb el que pretenien tirar endavant el projecte de construir el complex d'hivern que s'uniria amb els de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra.
Gran part de la seva vida la va dedicar a la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, de la que en va ser president, i es deia que va patir un infart quan va saber que el jutge de Tremp havia fet amo a Sansa, deixant-lo a ell fora de tot dret sobre la finca.
 

 
-2.022, març: Obrim el bloc La Maledicció de la Muntanya de TOR, amb la pretensió de mirar d'esclarir els misteris que fins ara, aquesta muntanya ens amaga, tot recopilant informacions al respecte mentre compartim la nostra opinió amb els afeccionats i seguidors del cas, que encara és ben viu i no podrem donar per tancat fins que s'esclareixin les causes i el responsable o responsables del darrer assassinat que va tornar a tacar de sang la història d'una de les finques privades més grans de Catalunya, siguin identificats, doncs legalment no se'n podria fer res més al respecte perquè el crim ja fa anys que va prescriure segons el codi penal espanyol. Tot i així, l'autor o autors no han confessat mai el crim, podríem imaginar que potser per por a ser assenyalats, però diuen que la veritat és com l'oli, sempre acaba surant.
 
 

 
I fins aquí les dates, els fets, i els personatges que han marcat la convulsa i tràgica història d'aquest petit poble del Pirineu Lleidatà, que anirem actualitzant a mida que vagin sorgint fets rellevants que així ho mereixin.
 



Bloc MMT

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...