27 de juny 2023

Història de Tor: La Vall Ferrera a la Guerra Civil

Us donem la benvinguda a una nova edició al bloc de la història de la muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Aquesta vegada us portem un document relacionat directament amb la història de Tor, gràcies a un col·laborador del bloc i afeccionat a la història del poble de les tretze cases. Es tracta d'un reportatge extret de la base de dades del 'memorial democràtic' de la Generalitat de Catalunya, on es documenta l'època de la Guerra Civil viscuda a la Vall Ferrera i els seus pobles, a on s'hi menciona Tor i el seu pas amb Andorra, així com Casa Gallart d'Alins, habitatge propietat de la família Riba-Segalàs, on nasqué i visqué Jordi Riba Segalàs, Palanca.
Desitgem sigui del vostre interès, i si considereu escriure un comentari al respecte, ho podeu fer seguint aquest enllaç:
 
 
 
 


















 
 

 

17 de juny 2023

Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor'

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

El passat onze d'octubre del 2.022, afegíem a l'apartat Hemeroteca de Tor el reportatge publicat al número 218 de la controvertidament sensacionalista 'Interviú', on amb el titular 'Especulación Sangrienta' el reporter responsable del document ens narra, segons el seu truculent parer, els crims succeïts a Tor el dia tres de juliol del 1.980, amb els que s'hi van veure implicats Rubén Castañer que anava acompanyat dels seus guardaespatlles, enfrontats a Palanca i els llenyataires de Vic del bàndol d'aquest, que van resultar ferits de mort.
 
 
 
Aquell provocatiu reportatge d'Interviú va fer reaccionar un al·ludit Rubén Castañer, que juntament amb els seus advocats van exigir als editors de la revista que en publiquessin al número 224, correponent a la setmana del vint-i-vuit d'agost al tres de setembre del 1.980, una rectificació, satisfent així exclusivament els seus interessats, on amb el títol 'Precisiones sobre los crímenes de Tor' en publiquen directament l'escrit que Castañer i lletrats redactaren per esclarir i corregir el primer article publicat al número 218 amb el que no n'estaven del tot d'acord.
Qui tampoc va estar-ne d'acord amb el reportatge publicat al número 218 i la rectificació del número 224, van ser vuit dels tretze propietaris de la muntanya de Tor, que mitjançant una carta signada el sis de setembre del mateix any, composada per cinc fulls i escrita a màquina, respongueren a la truculenta revista i a la desafortunada rectificació que aquesta va publicar.
Gràcies a una col·laboració anònima, us oferim els documents originals que protagonitzen aquesta entrada; Les puntualitzacions de Rubén Castañer publicades al número 224 d'Interviú, i una còpia de la carta original redactada i signada pels vuit propietaris de la muntanya de Tor que van adreçar a la redacció de la sensacionalista revista, que mai no va tenir cap mena de resposta per part dels redactors d'Interviú.
 
 

 


 

 















 
 

11 de juny 2023

Judici Contra Jordi Riba l'Any 2.005

Benvinguts sigueu tots a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Gràcies a l'inestimable col·laboració d'una persona que ens ha demanat mantenir-se a l'anonimat, ens arriba aquest vídeo que hem escurçat i adaptat segons les seves peticions. Es tracta de l'enregistrament de sala d'una de les vistes orals del judici contra Jordi Riba Segalàs, Palanca, l'any 2.005, arran d'una demanda dels seus propis nebots que li exigien abandonar Casa Gallart d'Alins, habitatge habitual de la família Riba-Segalàs on Palanca acostumava a fer-hi vida quan era a Alins, i on va néixer i créixer.
Els mateixos nebots de Palanca, anys més tard, també van voler vetar-lo del nínxol familiar del cementiri d'Alins, mitjançant un escrit dirigit al consistori d'aquest municipi, capital de la Vall Ferrera, a la comarca del Pallars Sobirà (Es reobre el conflicte de Tor, la muntanya maleïda del Pirineu).
El següent vídeo és afegit també al canal de YouTube del bloc, on com ja ho sabeu, en podeu veure altres vídeos relacionats i escoltar-hi el popular podcast de Catalunya Ràdio.
Veiem doncs a continuació la intervenció de Palanca a l'esmentat judici, i observem com nomena repetides vegades i sense que se li demani, el tema de la muntanya de Tor, que sembla sempre el tenia present i mai podia treure's del cap.
 
 
 

 
 
Per fer un comentari al respecte, podeu pitjar el següent enllaç o el del peu de l'entrada, on diu "Cap comentari:" o "Comentaris:" en cas que se n'hagin fet.
 
 
 
 
 

 

03 de juny 2023

Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts a una nova i emocionant edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Com ja us avançàvem fa unes setmanes, a l'entrada dedicada a la crònica d'un dels protagonistes i testimoni de la història moderna de la muntanya de Tor, en Gregori de Aulestia, amb qui vam tenir el plaer d'entrevistar-nos-hi, ens confià la seva teoria sobre el crim encara sense resoldre de Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa.
Reconstruint els fets del dia de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner, i així posant-nos altra vegada en antecedents, recordem, aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, Gregori ens explica que ell era a les bordes de Sansa juntament amb 'Boro', també anomenat el 'Peroles' pels seus companys contrabandistes, i amb un nou 'buscavides' tot just acabat d'arribar a la muntanya; El 'Xavi'.
Per donar la benvinguda com calia al nou membre d'aquella comunitat que alguns titllaven de 'hippie', tot i que no en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, Boro pretenia dur Xavi a conèixer l'amo i senyor de la muntanya de Tor; El Ros de Casa Sansa, o Sansa, com tothom el coneixia allà dalt.
 
 
 
 
Com que quan van arribar a Casa Sansa se la van trobar tancada i barrada, sense evidències que el seu únic habitant fos per allà a prop, Boro va decidir entrar-hi per obsequiar, com a mínim, el nou 'caçafortunes' amb un glop de conyac que Sansa desava en una bóta per allà dintre, amagada en algun racó enmig del garbuix de trastos imperant a aquell refugi brut i desendreçat.
A banda que Xavi no va tenir l'honor de conèixer la llegenda vivent que representava per a alguns Sansa, va haver de passar el mal tràngol de presenciar la troballa del cos sense vida i en estat avançat de descomposició del cacic, com tots ja sabem.
Automàticament alertaren Gregori, que a priori no es cregué la recargolada història dels dos eixelebrats 'buscavides' companys d'aventures, però que tampoc en volgué donar-ne crèdit una vegada es trobà a la dantesca escena del crim, davant el cos descompost del seu amic i mentor. Gregori demanà a un altre company de la comuna que s'havia d'acostar a la civilització per comunicar a la Guàrdia Civil aquella lamentable i macabra troballa. Mentrestant, els tres amics miraven d'identificar el cos sense vida que hi havia a Casa Sansa, doncs tampoc ho tenien prou clar, i es negaven a admetre que fos Josep Montaner, l'amo i senyor de la muntanya de Tor.
Tots tres companys van tenir l'ocasió de presenciar l'escena del crim i, lògicament, van poder veure les lesions evidents que presentava el cadàver, incloses les suposades armes que es van emprar per arrencar la vida del vell visionari; El fil elèctric escanyant-li el coll, i el famós garrot o tronc de llenya, possiblement el causant de la fractura de crani, necessàriament responsable de la mort del Ros.
 
 


 
Tal i com recordarem, els primers inversors interessats en el projecte de les pistes d'esquí de Tor, foren uns anglesos que prèviament havien fet negocis amb Rubén Castañer, l'agent immobiliari d'Andorra que els aconsellà el negoci ideat per Sansa. Per altra banda, una vegada es succeïren els crims del 1.980, Castañer s'arruinà econòmicament i els anglesos es feren enrere; aleshores van sorgir altres inversors interessats a les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya, obres projectades per Sansa i Castañer. Aquesta vegada el capital provenia de Bèlgica, amb la intermediació d'un altre agent immobiliari d'Andorra; François Santouré.
Segons s'especula i ens confirma Gregori, l'amo de la muntanya rebé una paga i senyal en concepte de la compra-venda de la finca per part dels inversors belgues, tot i que no se sap la quantitat ni què en va fer Sansa d'aquells diners, malgrat que també van sorgir llegendes al respecte que van fer omplir la muntanya de Tor de caçadors de fortunes mirant de trobar el tresor de Casa Sansa.
Temps abans de l'assassinat de Josep Montaner i segons afirmacions del mateix Gregori de Aulestia a l'editor d'aquest mitjà, l'amo de la muntanya semblava espantat i se'l veia neguitós per si el trobaven. Segons deia al seu secretari personal, tenia la pensada de pernoctar cada nit a un lloc diferent, així 'ells' no el podrien trobar. Gregori no sabia a qui es podria referir Sansa quan parlava d'ells, i tampoc en sabia el motiu d'aquest sobtat canvi d'actitud. El que si que va tenir ben clar Gregori una vegada fou assassinat el seu mentor, va ser que els responsables de la mort de Sansa foren els mateixos dels qui en fugia, possiblement perquè aquest podria haver canviat de parer respecte al projecte de les pistes d'esquí en pro del projecte del parc natural privat que ja vam esmentar en una altra entrada; la de la crònica de l'entrevista amb Gregori, i perquè possiblement mai no va retornar-los la paga i senyal que aquests inversors de capital belga li van satisfer.
Tanmateix, Gregori creu que els responsables d'aquest fons d'inversió podrien haver contractat els serveis d'uns botxins o d'una màfia per tal de 'convèncer' Sansa que el projecte del parc natural privat no li convenia a ell ni a la seva salut, tot i que pensa que la missió d'aquests suposats sicaris no era pas la d'assassinar-lo, sinó més aviat pretenien espantar-lo, un pla que els podria haver sortir malament perquè Sansa els podria haver plantat cara i defendre's, error que va pagar amb la seva pròpia vida.
 
 



Respecte a l'avançada edat i l'estat de salut de Sansa fins a la fi dels seus dies, Gregori ens fa saber que era un home fort i sa, capaç de defendre's de qui fos, i mai no l'havia vist acoquinat davant ningú, per molt males intencions que dugués i molt temible que fos l'adversari. Així doncs, podria ser descartable que dos alcohòlics fracassats haguessin pogut acabar amb la vida d'un home com Josep Montaner, aleshores Josep Mont i Marli Pinto no fossin els autors del crim de Sansa.
La teoria de Gregori de Aulestia, inèdita fins ara, ens sembla prou convincent i té una gran part de lògica des del punt de vista del mòbil de l'assassinat i l'escena del crim. Així doncs podem descartar altres sospitosos que fins ara es podrien endur aquest protagonisme, doncs com bé afirmava l'advocat de la família Montaner, Francesc Sapena, això no va ser una mort per una baralla espontània a causa d'unes diferències de convivència, això és quelcom més profund.
Podria ser doncs que fóssim més a prop de conèixer el misteri del crim de la muntanya de Tor i que un dels seus protagonistes clau en tingui la solució a aquest gran enigma?
Des d'aquí no ho descartem, i fins que no en tinguem una teoria més convincent, podríem acceptar-ne aquesta com a l'última teoria més vàlida fins ara.
 
 

Entrada Destacada

Setè Capítol de 'Tor': Els Contrabandistes

Salutacions i benvinguts a l'entrada de la ressenya del capítol VII de 'Tor', la sèrie documental de Carles Porta, al bloc de la...