Benvinguts al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.
-1. Hematomes al pubis, fruit d'un cop de peu als testicles.
-2. Crani fracturat, possiblement per un cop de tronc o bastó, causa més probable de la mort, però no necessària o una de les causes.
-3. L'estèrnum fracturat, juntament amb una costella, possiblement també per un cop de peu, segurament efectuat quan era a terra.
-4. Símptomes d'escanyament amb ossos del coll fracturats i cervicals desencaixades, també causa possible de la mort, per si sola o conjuntament amb la segona lesió.
Enumerem a l'esquema següent les lesions que se suposa va patir Josep Montaner, en l'ordre que creiem es van produir, descartant l'escanyament i donant veracitat a la teoria que va ser penjat després de patir el cop de peu als genitals, la garrotada al cap, i la puntada de peu a l'estèrnum, versió que explicarem tot seguit.
L'altra teoria o versió de com es va trobar el cos sense vida de Sansa: Penjat pel coll amb un cable elèctric, d'una biga de la cuina de casa seva, quan la versió oficial diu que se suposa el van escanyar, encara que aquesta versió alternativa no ha estat demostrada; si hagués estat així una persona tota sola no podria ser capaç de penjar un home d'una biga del sostre, per forta que fos, i menys de la constitució de Sansa. Tot i que creiem que es poden descartar els fracassats de La Seu d'Urgell, la parella formada per Marli Pinto i Josep Mont, que en un principi foren acusats del crim i empresonats més de catorze mesos, no semblaven prou motivats i forts per dur a terme un crim d'aquestes característiques.
Potser la versió del penjament expliqui millor les lesions del coll i les cervicals, doncs si ho valorem fredament és més fàcil assegurar-se d'aquesta manera i no mirant d'escanyar la víctima; penjant un cos és qüestió de temps i el propi pes de la víctima acaba fent la feina. Caldria fer moltíssima força per causar unes lesions tan greus, tot i que en altres casos d'escanyament s'hagin produït lesions d'aquestes característiques, fan que tampoc sigui descartable aquest mecanisme.
Sigui com sigui, l'assassí o assassins de Sansa continuen sense identificar, i el cas en si per esclarir, tot i que Carles Porta assegurés tenir un culpable, encara no ha trobat prudent de dir qui creu que va ser l'assassí, però els indicis i les hipòtesis apunten cap a un personatge força polèmic: Miguel Aguilera, "l'Skin". Això tampoc explicaria del tot el crim, si ens centrem en la suposició del penjament, per força hauria necessitat l'ajuda d'altres persones per enfilar el cos fins al sostre i penjar-lo d'una biga, així doncs estaríem parlant com a mínim de dos assassins o còmplices de l'assassinat.
De la mateixa versió del penjament de Josep Montaner, se'n desprèn també la hipòtesi de la mort d'un "hippie" anònim trobat penjat a la borda de Palanca, que diu que aquest es va suïcidar al riu en un tram amb poca aigua i "l'Skin" va suggerir que seria força sospitós si la policia el trobava així i van decidir penjar-lo per esvair qualsevol mena de dubte per part dels cossos policials i el jutge encarregat de l'aixecament del cadàver. Aquest fet ja ens fa sospitar més de "l'Skin"; això d'anar penjant les persones com qui penja una llonganissa, no és pas massa normal.
Aquesta darrera versió contrasta amb la que podem llegir a Tor, tretze cases i tres morts, on es diu que algú va voler fer una broma macabre dient que el van penjar perquè era moll i s'havia d'eixugar.
Desitgem doncs que les coses es "refredin" a Tor i, per poder començar a conjecturar, Porta ens digui qui creu que va matar Sansa, encara que tot sembla indicar que s'ho podria estar reservant per escriure un segon llibre sobre el tema, cosa que ens podria deixar potser uns quants anys més amb la incògnita. Sigui com sigui, mai es farà justícia per la mort del que una vegada fou l'amo d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya, doncs el crim fa set anys que va prescriure, segons el codi penal espanyol, per tan ningú pagarà per la mort de Montaner tot i que és important que el crim acabi resolent-se, tant pels successors de Sansa, com per la societat com a tal, ja que un crim sense esclarir ve a ser com una mena de malaltia sense guarir; es fa crònica i ens acaba consumint.
I des d'aquí un recordatori a la memòria de Josep Montaner Baró, Sansa, descansi en pau allà on sigui.