08 de maig 2022

La Muntanya de Tor a ull de Satèl·lit

Salutacions i bona vesprada, lectors de la MMT.

Tot visitant la Muntanya de Tor des de l'espai, a vista de satèl·lit podem apreciar una formació natural que ens recorda quelcom una mica macabre potser, però força curiós: s'hi aprecia la part frontal d'un crani o calavera humana.

La fotografia que podreu veure més avall d'aquest text, ha estat capturada des de l'aplicació Google Earth, que podreu trobar a la xarxa com a aplicació web, o descarregar-la per a instal·lar-la al vostre dispositiu. Podeu escriure 'Tor, Lleida' a la caixa de cerques per trobar la ubicació amb Earth, o introduir les coordenades GPS 42°34'13.7"N - 1°23'54.7"E. L'alçada de la vista de satèl·lit de la imatge en qüestió és de 8.900 metres a la superfície de la muntanya, encara que és apreciable des de molts metres abans. L'orientació de la imatge de satèl·lit és NO-SE.

Anant més enllà de la part casual de la fotografia, podria ser que de debò aquesta muntanya tingui quelcom que la faci especial pel que es refereix a l'àmbit d'allò paranormal? Significa alguna cosa aquesta formació rocallosa en forma de calavera humana? Sigui com sigui no paren de sorprendre'ns l'univers de Tor i els seus misteris. Escriurem més entrades sobre el tema d'allò paranormal a Tor. Si us interessa, no us ho perdeu i pareu-hi atenció.

 


Salut

Tor i la Llegenda Negra d'Andorra

Salutacions seguidors de la MMT.

En aquesta entrada tractarem el tema del contraban de persones que, en uns temps de guerres passades esdevingué tràfic habitual que passava per Tor i la seva muntanya. Fins aquí podríem pensar que tot va ser quelcom dins de la normalitat i fins i tot podríem dir que aquells pastors que s'oferien per a fer de 'passadors' tot ajudant a persones que fugien del franquisme, i altres que ho feien del nazisme, i posteriorment foren els mateixos nazis que fugien pel mateix pas, una vegada es veien derrotats pels aliats, com també ho feren pilots aliats als que els havien abatut els seus aparells en ple espai aeri ocupat i es veien obligats a fugir de la França envaïda per Hitler, podrien esdevenir herois que salvaven vides de persones que fugien d'una mort segura, encara que sempre no fou així.

A la primera meitat dels anys 30 del segle XX, el Principat d'Andorra era un petit país que passava desapercebut pels seus veïns transfronterers, doncs la seva economia estava basada en la ramaderia i l'agricultura i no tenia pas cap empresa dedicada a la banca. Tot això va canviar amb el començament de la Guerra Civil Espanyola i posteriorment amb la 2a Guerra Mundial, que portà al petit país dels Pirineus a créixer econòmicament d'una manera desmesuradament increïble.

 

 

La principal font d'ingressos dels andorrans, o la principal forma de subsistència era la ramaderia i també l'agricultura com hem comentat anteriorment, però de sobte, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola una potent economia comença a resorgir del no res. Fins aleshores el contraban no era quelcom destacable al Principat, però amb la guerra tot es transformà.

Pastors d'alta muntanya acostumats de tota la vida a suportar les inclemències del clima tant dur que vivien durant ben bé sis mesos l'any, es van adonar que podien canviar el seu destí fent negoci amb el contraban de mercaderies que a Espanya tots dos bàndols demandaven i eren escassos aleshores, doncs en temps de guerra ja se sap que tot s'atura i comença el raccionament i l'escassetat de moltes matèries primeres i òbviament dels queviures.

A més a més del tràfic de mercaderies, els pastors eren contractats per fer de passadors, guiant persones que fugien de la guerra que acabava de començar, al principi empresaris i militants i polítics de la dreta espanyola, entre d'altres, i a les acaballes sobretot comandaments i soldats republicans que fugien de les represàlies franquistes. Els guiaven des de la frontera espanyola fins a Andorra, on s'hi amagaven el temps necessari per descansar de la llarga i dura travessa que podia allargar-se dies i setmanes, i després altres passadors els conduïen cap a la frontera francesa.

El mateix va passar durant la 2a Guerra Mundial; els pastors que feien de passadors a la Guerra Civil Espanyola, es van dedicar altra vegada a l'activitat de contraban de persones als anys 40, guiant sobretot jueus que fugien del nazisme a través de les muntanyes andorranes fins al primer poble a l'altre costat de la frontera: Tor. Una vegada a Tor, els pastors del poble que col·laboraven amb els passadors andorrans per un grapat de pessetes o alguna mercaderia convinguda per ambdós, els duien fins a Os de Civís, i d'allí es distribuïen per Espanya o Portugal. Tanmateix, només aconseguien fugir unes quantes persones que no havien caigut ens mans de la Guàrdia Civil de Franco o de la Gestapo o les SS de Hitler, respectivament.

Es podria arribar a pensar que l'activitat de passador de persones i de contraban de mercaderies en les dues guerres, fou prou lucrativa, però potser no tant com per a fer pujar el PIB andorrà fins a nivells insospitats. I és que en acabar la 2a Guerra Mundial, al Principat hi va florir una potent indústria bancària que en va sorgir del no res.

 

 

Com podia ser que els pastors que vivien, o podríem dir malvivien, abans de la Guerra Civil Espanyola dels seus ramats i els quatre horts de temporada, i potser fins i tot d'algunes fulles de tabac, després dels anys 40 del segle XX esdevinguessin gerents d'importants empreses importadores de turismes de luxe alemanys, bancs situats a un paradís fiscal gràcies a les lleis andorranes, propietaris de superfícies comercials, joiers de renom i altres activitats econòmiques on és totalment primordial disposar d'un gran capital per inciar-les.

Doncs és en aquest punt on podem començar a parlar de la Llegenda Negra d'Andorra.

La llegenda diu que molts dels pastors dedicats al contraban de persones, passadors, van aconseguir immenses fortunes assassinant aquests refugiats que guiaven per creuar la frontera, tan en un sentit com en un altre, sobretot importants empresaris espanyols que fugien del franquisme i jueus rics que fugien del nazisme. Els mataven a la muntanya; els feien caure per barrancs i els robaven les seves joies, diners, or, tot el que duguessin de valor o els lligaven les mans amb filferros, els prenien el calçat i deixaven que el clima de l'alta muntanya n'acabés de fer la feina.

 

 
 
Aquesta llegenda també en podria esdevenir una de les llegendes negres de Tor, doncs és sabut i documentat que pel poble de la Muntanya Maleïda hi van passar persones fugint de la guerra i de les seves represàlies, i és inevitable pensar que allí hi passessin episodis violents i actes criminals per interessos econòmics. De fet, segons les investigacions d'en Carles Porta en les seves llargues estades a la zona per mirar d'esclarir un dels grans misteris de Tor, descobreix que a Casa Sansa hi aparegueren ossos enterrats, i de fet, segons sembla al vell Montané no li feia ni mica de gràcia que ningú es fiqués a tafanejar el subsòl de casa seva ni de les seves finques. Quin en seria el motiu en realitat? El tresor que alguns afirmaven que tenia enterrat en algun indret secret? Potser si, però potser en tenia alguna cosa a veure el tràfic de persones que durant anys va travessar el nucli rural de Tor.

Podria ser que una de les cases més importants de Tor, Casa Sansa, estigués implicada en el contraban de persones i col·laborés amb els passadors andorrans?

 

Salut

Entrada Destacada

Contraban d'armes per Tor

Salutacions, lectors de la MMT. Tal i com menciona en Rubén Castañer en una de les entrevistes que manté amb en Carles Porta, per Tor s'...