Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cerdà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cerdà. Mostrar tots els missatges

29 d’agost 2026

Tornen els Desacords a la Muntanya de Tor pel Tancament de la Pista Forestal

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases, la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Amb el tancament de la pista forestal que comunica Tor i la Vall Ferrera amb el Principat d'Andorra, han començat altra vegada les disputes entre els hereus d'algunes de les tretze cases històriques de Tor.
Pel que sembla, alguns copropietaris de la muntanya estan d'acord en tancar l'accés a la mateixa per la banda andorrana, decisió oposada a la d'altres copropietaris com ara els hereus de Casa Palanca i Casa 'Sisqueta'.
De fet, ja hi va haver un incident relacionat amb aquest fet que va enfrontar jurídicament un dels hereus de Casa Sansa amb l'hereu de Casa Palanca, però que no vam comentar al bloc per evitar polèmiques, i per no alimentar les opinions no contrastades.
 
 
Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, ironitza amb un cartell sobre les decisions preses sense el seu consentiment i el d'altres copropietaris de Tor de tancar la pista forestal de la banda andorrana.
Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, ironitza amb un cartell sobre les decisions preses sense el seu consentiment i el d'altres copropietaris de Tor de tancar la pista forestal de la banda andorrana.

 
Diari de la Neu s'ha fet ressò, a través d'una pàgina publicada al seu lloc web i al seu compte a la xarxa social Instagram, dels testimonis de Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, i de la Pilar Tomàs, coneguda també com la 'Pili de Casa Sisqueta', pubilla de Casa 'Sisqueta' o 'Sisquet' de Tor.
A continuació fem la recopilació de totes aquestes publicacions relacionades que us comentem amb l'entrada d'avui, però abans volem dirigir unes línies als implicats.
Des d'aquest mitjà Desitgem que tots els hereus i tots els copropietaris de la muntanya de Tor arribin a un consens i solucionin els seus desacords d'una manera pacífica i endreçada, pel bé i l'harmonia de la societat i les persones que la componen.
 
 

 

 

 
 
Notícies relacionades:
 
 
 
Fonts documentals: Diari de la Neu, Segre, Pallars Digital, RTVA, Vilaweb, Agència Catalana de Notícies, La Veu Lliure.
 
 
 
Bloc MMT
 
 

09 d’agost 2026

El Judici pels Morts del 1.980: Embargaments a Rubén Castañer?

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, us saluda el seu redactor.

Recuperem una notícia publicada el dia tres de desembre de l'any mil nou-cents vuitanta-u, al 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida) on es parla del judici per les morts a Tor del juliol del mil nou-cent vuitanta. Com recordareu, Jordi Riba, Palanca, i Rubén Castañer, tingueren una malastruga topada acompanyats dels seus corresponents pinxos al poble de Tor, que resultà amb dos ferits mortals per impactes de bala.
Els culpables provats dels assassinats foren condemnats a penes de presó, i els seu patró, Rubén Castañer, fou declarat responsable civil subsidiari, i per tant se li reclamaven unes quantitats econòmiques en qualitat d'indemnitzacions per a les famílies dels finats.
Els guardaespatlles de Castañer van complir les penes de presó a les que se'ls va condemnar, però l'agent immobiliari d'Andorra mai no va fer efectives les indemnitzacions econòmiques imposades pel jutge.
 
 

 
El més curiós i sorprenent d'aquesta crònica, si ens hi fixem, potser sigui el fet que segons el periodista, a Castañer se li van embargar les seves participacions a les empreses PROINTORSA i PROTUTORSA, així com els drets que li poguessin correspondre sobre la propietat de la muntanya de Tor. Si fem memòria, Castañer va signar un contracte d'arrendament de la muntanya de Tor a Francesc Sarroca, Cerdà, amb el compromís, segons el mateix contracte, de comprar una extensió de terreny de no menys de dues-centes hectàrees a la nova societat de propietaris de la finca.
Hem de suposar que els embargaments en qüestió no es van arribar a fer efectius, doncs el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor va continuar vigent fins anys més tard, encara que el darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, el considerés vençut perquè no es van satisfer mai les quotes corresponents, segons obligacions del contracte, per part de l'API aragonès establert al Principat d'Andorra.
 
 

 






Font documental: 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida)
 
 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
Bloc MMT
 
 

05 de juliol 2026

Anunci Públic de Jordi Riba, Palanca, al 'Diario de Lérida' el 1.978

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada a l'únic bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada, ens plau compartir amb els seguidors del bloc un anunci que Palanca contractà a un mitjà de comunicació de la província de Lleida, que us expliquem tot seguit.
 
Signant com a 'Presidente', Jordi Riba Segalàs, Palanca, convocà a la junta general anual als copropietaris de la muntanya de Tor que segons ell tenien dret a la mateixa, a través d'un anunci públic que aparegué els dies vint i vint-i-u de desembre de l'any 1.978, al 'Diario de Lérida'.
L'anunci, redactat el divuit de desembre del mateix 1.978, fou part del polèmic enfrontament entre els partidaris del propi Palanca i els dels altres dos cacics aliats amb Rubén Castañer per a tirar endavant el seu projecte de les pistes d'esquí a la muntanya de Tor; Josep Montaner, Sansa, i Francesc Sarroca, Cerdà.
Com que quan Sansa i Cerdà es van posar d'acord amb Castañer per engegar el projecte d'aquest agent immobiliari, Palanca i els seus partidaris, com ara Sisquet, no ho acceptaren de cap de les maneres, van erigir una societat de copropietaris paral·lela de la de Cerdà, que havia estat el darrer president de la mateixa, no reconegut pel grup de Jordi Riba. Els partidaris de Palanca el van nomenar president de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, reunint-se una vegada l'any, tal i com dictaven els estatuts de copropietat de la finca, redactats el 1.896. Aquests copropietaris que es creien amb drets sobre la muntanya, prenien decisions de mutu acord en relació a l'administració de la finca, i n'ignoraven l'altra societat, que segons ells, era il·legal per no haver-los tingut en compte ni haver-los demanat ni veu ni vot a l'hora de tractar amb Castañer i el seu projecte del complex d'hivern de la muntanya de Tor.
 
Aquesta entrada formarà part de la secció 'Hemeroteca de Tor', per haver-se publicat a la data anterior a la mort de Sansa. Per tant, sempre que en vulgueu fer la consulta, la podreu trobar ràpidament al menú corresponent de la columna de la dreta, endreçada sempre per ordre cronològic.
 
 

 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
Fonts documentals: Diari de Lleida (Diario de Lérida)
 
 
 
Bloc MMT
 
 

07 d’abril 2026

Notícia de TV3 Sobre Tor del 1.985

Benvinguts a una nova entrada a la MMT. Us saluda el seu editor.

Una de les primeres notícies sobre Tor apareguda al telenotícies de TV3 l'any 1.985, ens permetia escoltar i veure alguns dels cacics de la muntanya de la discòrdia, entrevistats de primera mà pels reporters de la televisió de Catalunya.
Podem veure-hi en primer terme, Pilar Tomàs, de Casa Sisquet, coneguda com 'La Sisqueta', que es nega a parlar davant la càmera, Josep Montaner, Sansa, i Francesc Sarroca, Cerdà, comentant la problemàtica amb l'explotació de la fusta dels boscos de la muntanya de Tor, i l'abandó per part de les administracions que sempre ha patit aquest racó de món.
Entrevistat uns anys després per al 30' 'Tor, la muntanya maleïda', hi podem veure Victorià Jubany, ex-batlle d'Alins, que coneixia prou bé la problemàtica de Tor i les disputes que aquella muntanya privada generava. 
Malgrat la mala qualitat del so d'aquest vídeo, podem escoltar clarament cap al final del metratge, com el reporter ens parla de la imminent construcció de la duana de Tor, l'any 1.986, i en qüestiona si els veïns en perdran la titularitat de la muntanya, i per tant si en podran treure profit o no d'aquesta nova infraestructura duanera. Com ja sabeu, a la frontera espanyola que coincideix amb la fita entre el Principat d'Andorra i la finca privada de la muntanya de Tor, mai no s'ha arribat a construir-hi tal instal·lació duanera, doncs el camí és obert i de lliure circulació entre fronteres espanyola i andorrana, segons sembla i diuen però, un pas il·legal.
Però com és que mai no es va arribar a posar en funcionament un pas fronterer degudament ubicat a la muntanya maleïda? Aquesta és una qüestió que desconeixem, però que podria ser un fil interessant per a estirar i de ben segur ens aportaria més informació per a la base de dades del bloc.
La informació que si que tenim sobre les infraestructures públiques que es pretenien construir al voltant de la muntanya de Tor, és la de la carretera internacional que mai no es va tirar endavant, segons sembla, i oficialment, per manca de pressupost. D'aquest tema en vam escriure una entrada que us enllacem després del vídeo de la notícia.
Desitgem que sigui del vostre interès, doncs esdevé una peça històrica que afegim a l'apartat 'Hemeroteca de Tor'. 
 
 
So de mala qualitat. Disculpeu les molèsties.
 
 
Entrades relacionades:
 
 
 
Bloc MMT
 

11 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'

Benvinguts sigueu novament al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

En aquesta ocasió us portem un interessant document original (fotocopiat i digitalitzat del manuscrit original) que inclourem a l'apartat del bloc 'Documents originals dels successos de Tor' pel seu gran valor històric pel que fa als escassos documents testimonials existents dels anys 70 i 80 del segle passat, referents a esdeveniments transcendentals des que a Sansa se li acudí transformar la muntanya de Tor en unes pistes d'esquí.
Es tracta ni més ni menys que de l'acta de la junta extraordinària del vint-i-tres de desembre del mil nou-cents setanta-sis, quan Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, convocaren  els veïns que encara tenien drets sobre la finca, en qualitat de president de la Societat de Copropietaris de la muntanya de Tor, i Secretari de la mateixa, respectivament.
El motiu d'aquella suposada convocatòria, fou el de debatre la proposta de Rubén Castañer a la Societat sobre el seu projecte del complex d'hivern i les pistes d'esquí, projecte del que tots els assistents ja en tenien coneixement previ i eren d'acord amb tot, però calia deixar constància de la reunió i per tant redactar l'acta de la mateixa a on els assistents, amb facultats i poders sobre la Junta de la Societat de Copropietaris, s'unien per dur a terme l'empresa de Sansa i de Castañer, deixant de banda, lògicament, la resta de copropietaris detractors del projecte de Sansa, com ara Palanca i els seus partidaris.
Si ens hi fixem amb la data i el lloc de celebració de la junta en qüestió, ens adonarem que es feia gairebé impossible que s'hi hagués celebrat tal i com la signaven els assistents. Un desembre qualsevol, al Tor de fa quasi cinquanta anys, s'hi podia acumular fàcilment un parell de metres de neu, amb unes temperatures polars, com a mínim. Tot i que se sap que les reunions de la Societat de Copropietaris mai no se celebraven a l'hivern a Tor, sempre hi feien constar aquelles dates, i com si les haguessin celebrat al mateix poble. Possiblement aquella reunió els era més urgent, doncs havien de fer constar oficialment que tots ells eren d'acord amb el projecte de Castañer i les seves condicions respecte a la construcció del complex hivernal i de les pistes d'esquí.
L'acta manuscrita que ocupa avui l'entrada al bloc, fou redactada pel secretari de l'època, que va ser el propi Josep Montaner Baró. Fixem-nos en el traç de la seva lletra i la cal·ligrafia que dibuixava. Com que era força illegible, i la còpia de la que disposem no és massa bona, hem fet una transcripció del document que podeu llegir a continuació.
 


–'En el pueblo de Tor (Municipio de Alins), a veintitrés de diciembre de mil novecientos setenta y seis. Siendo el día de la fecha se reúnen a la hora señalada en Junta General Extraordinaria para la correspondiente convocatoria las personas siguientes: doña Pilar Tomás Gabarra, don José Montané Baró, doña Mercedes Saboya Goset, y don Francisco Sarroca Saboya. No asiste don Jorge Riba Segalás a pesar de haber sido convocado mediante el requerimiento formulado por el Notario de Sort don Ramón Coll Figa según acta autorizada por el mismo a veintiuno pasado con el número trescientos ochenta y seis de su protocolo. Don Francisco Sarroca Saboya asiste en nombre propio y además en nombre y representación de su esposa doña Angela Riba Blasi, como mandatario verbal de la misma. Todos los asistentes y don Jorge Riba Segalás son los cabezas de familia que tienen casa abierta, vecinos del pueblo y con propiedad en el mismo. Se acredita las circunstancias de ser cabezas de familia y vecinos de Tor con la certificación expedida por el Secretario del Ayuntamiento de Alins a diecisiete de diciembre pasado. También asiste doña Carmen Vidal Mayol (que es cabeza) digo Mallol, que es cabeza de familia, vecina con casa en este pueblo y lo hace conjuntamente con doña Pilar Tomás Gabarra. Todos los nombrados propietarios, sin perjuicio del pleito pendiente con don Jorge Riba Segalás, son los mismos miembros actuales de la Sociedad. Don Francisco Sarroca Saboya y don José Montané Baró son respectivamente los actuales Presidente y Secretario de la Junta Directiva y por lo tanto como tal actúan en la presente Junta General.
El orden del día según la convocatoria en el siguiente:
1º Pronunciamiento sobre contrato de explotación de la Montaña de Tor con fines turísiticos, deportivos y comerciales que ofrecerá el Sr. Rubén Castañer. 2º Modificación, en su caso, de las Bases de la Sociedad. 3º Ruegos y preguntas.
El señor presidente abre la sesión y seguidamente comienzan a debatirse los asuntos. Los acuerdos tomados, por unanimidad son los siguientes:
Primero.- Aprobar en todas sus partes el pliego de condiciones presentado por el interesado don Rubén Castañer Ejarque para la explotación de la Montaña de Tor con fines turísticos y deportivos. Un ejemplar de dicho pliego de condiciones queda en poder de esta sociedad firmado por el señor Castañer por lo que su contenido se da aquí por reproducido. Por consiguiente, queda facultado el señor Presidente don Francisco Sarroca Saboya para firmar en representación de la sociedad dicho pliego de condiciones y para obligar a la misma según el citado documento.
Segundo.- Facultar expresamente al señor Presidente para que proceda a otorgar en nombre de la Sociedad cuantos documentos sean precisos así como para otorgar las escrituras de poder o de venta a que se refieren las condiciones del contrato.
Tercero.- Se declara compatible el aprovechamiento deportivo turístico a que se refiere dicho contrato con los estipulados en la escritura fundacional de la sociedad, por lo que para otorgar el contrato de arrendamiento o de venta comprendidos en el mismo no se considera necesaria modificación alguna de las Bases de la Sociedad, aunque deban segregarse porciones de la finca con fines comerciales.
Y no habiendo más asuntos a tratar, se levanta la sesión una vez redactada el acta que los asistentes firman en señal de conformidad, una vez leída en alta voz.

(Signatures) Francisco Sarroca. Pilar Tomás. Mercedes Saboya. Carmen Vidal. Josep Montaner.'
 
 
Document original:





 
Bloc MMT


 

26 de juny 2022

Cerdà, el Tercer Cacic de Tor

Salutacions i benvinguts altra vegada a la MMT.

El tercer cacique, títol amb el que el col·laborador del bloc obre aquesta nova pàgina d'opinió sobre un dels protagonistes, també cacic d'una de les cases més importants de Tor, però segons es diu molt més moderat que els altres dos que sempre tenien l'escopeta carregada i a punt per disparar.

 


Possiblement si que fou un dels protagonistes més moderat de tots, però això no el va deixar al marge de participar en els enfrontaments per la Muntanya de Tor, si bé també es diu influenciat per la sogra, o era la germana? No en queda prou clar per les informacions que en tenim sobre la Generosa, doncs a Tor, tretze cases i tres morts algunes vegades se la cita com la germana, i en algunes altres com la sogra. Potser compartien nom? Sigui com sigui, la matriarca de Casa Cerdà sembla que era qui en tallava el bacallà, en aquella moderada però poderosa família.

Podem llegir la pàgina de Luciérnaga a l'enllaç El tercer cacique.

 

 

Entrada Destacada

Tornen els Desacords a la Muntanya de Tor pel Tancament de la Pista Forestal

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases, la Maledicció de la Muntanya de Tor . Amb e...