Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.
Com ja vam fer la setmana passada, avui dediquem una entrada per comentar el segon capítol de la sèrie documental 'Tor, la muntanya maleïda'. Es tracta del capítol segon titulat 'Els hippies de Tor'.
En aquest segon episodi, el narrador, Carles Porta, ens parla dels hippies; qui eren, com i on vivien, i la relació que tenien amb Josep Montaner, Sansa. Després però d'haver-nos fet un resum del primer capítol de la docusèrie.
Se'ns mostren imatges inèdites fins ara, possiblement de les cintes originals que l'equip de Porta va enregistrar per al 30' de TV3, titulat igual que aquesta sèrie documental que ara ens presenta, també amb alguns personatges inèdits, o que mai no havíem vist però si que n'havíem llegit i sentit a 'Tor, tretze cases i tres morts', llibre i podcast, com ara Xavi Carbonell, Boro, Gregori de Aulestia, i l'Àlex Aguilera, un 'hippie' que no coneixíem fins al primer capítol.
Els 'hippies', van ser interrogats vàries vegades com a sospitosos potencials de l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor, en aquest cas, per l'encarregat de la investigació del crim, el sergent Uclés de la Guàrdia Civil.
Xavi ens aclareix que allò tan polèmic de cobrar peatge als contrabandistes, que alguna vegada s'havia atribuït al propi Sansa, resulta que era cosa d'una colla de 'hippies' procedents de la Seu d'Urgell, capitanejats per Josep Mont, un dels acusats i empresonats pel crim de Josep Montaner, que també presumia de ser el secretari personal d'aquest i administrador de la muntanya de Tor quan fou entregada al vell el febrer del 1.995, cosa també errònia que ens corregeix Gregori. Des de fora però, semblava que aquella colla de perduts i fracassats eren manats per Sansa, però segons ens expliquen els testimonis dels 'hippies', això no fou així exactament.
Pel que sembla doncs, el malentès que Sansa cobrava peatge als contrabandistes fou culpa de Josep Mont, que feia saber a tothom que ell i el seu equip treballaven per Sansa. Aquí sorgeix quelcom que ens podria fer pensar potser que Sansa fou assassinat per algun contrabandista que, pensant que era cosa del vell, li cobrava un peatge abusiu per passar per les seves finques.
Xavi ens narra l'anècdota que Gregori ens va explicar a l'entrevista que vam mantenir amb ell l'any passat, sobre la juguesca amb Palanca, recopilada a l'entrada al bloc titulada 'Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia'.
Veiem com Porta ens explica, fent servir la maqueta, la situació de Casa Sansa, el paller de Palanca, l'hort de la Sisqueta, i el propi hort de Sansa, tot enganxat a la propietat de Casa Sansa, a l'entrada del poble de Tor. Allí van succeir els darrers esdeveniments més sagnants de la història de Tor.
Tal i com ens anunciava al primer episodi, Porta entrevista dos dels forenses que van practicar l'autòpsia al cos de Josep Montaner, que ens exposen les lesions trobades al cadàver, lesions que Porta ja narrava també a 'Tor, tretze cases i tres morts'. Un dels forenses, però, ens assegura que havien de ser com a mínim dos individus els assassins de Sansa, per a poder arrossegar-lo des del pati cap a la cuina de la casa, on fou trobat el seu cos sense vida. També podria ser, però, que l'assassí fos una sola persona i que la mateixa persona, dies després, comptés amb l'ajuda d'un tercer per a moure el cadàver. I a jutjar pel llençol que van posar als peus de Sansa, podem deduir doncs que aquests assassins van sentir pietat del vell al veure com de descompostos tenia els peus, i es van entretenir a cobrir-los-hi. Aquest detall ens evidencia que els assassins el coneixien bé, i que possiblement li tenien certa estima. Tot i així, també ens sorgeix la hipòtesi que el cos sense vida de Sansa podria haver estat trobat de manera involuntària, per algú que se l'apreciava, i lluny d'informar de la seva mort, podria haver cobert els seus peus en mostra de respecte. Però aquí ens sorgeix una hipòtesi més que ens reservem per dedicar-li una entrada sencera, doncs el que us volem exposar al respecte, bé s'ho mereix.
Els forenses també ens expliquen que el cos de Sansa havia estat exposat a la intempèrie, i que posteriorment va ser arrossegat a la cuina de la casa, mitjançant el fil elèctric que li van trobar embolicat al coll i que fou la causa més probable de la seva mort.
Amb l'estat de descomposició de les diferents parts del cadàver, i l'evident fauna cadavèrica trobada, els forenses determinen la data aproximada de la mort, posant com a molt tard dues setmanes abans de ser trobat el cos. No va ser gens fàcil, però, realitzar l'autòpsia del cos de Sansa, per culpa dels ambients diferents als que havia estat exposat, com hem comentat anteriorment; primer, possiblement, a la intempèrie, en una atmosfera més seca, assolellada, i segurament amb vent. Després es va traslladar a l'interior de Casa Sansa, en un ambient diferent, més protegit. També són els ous de les mosques 'calliphora', que evidencien una vegada més, que el cadàver va ser traslladat abans que els ous eclosionessin, doncs no hi havia mosques a l'escena del crim però si moltes larves.
Entre l'autòpsia i els testimonis que van veure viu Josep Montaner la darrera vegada, la data possible del crim s'acota entre els dies disset i vin-i-cinc de juliol del 1.995. Porta ens recorda que els dies vint-i-u i vint-i-dos de juliol, Miquel Aguilera va ser a Casa Sansa, o com a mínim així ho demostra la seva nota trobada per la Guàrdia Civil després de la troballa del cos de Montaner, doncs ell mateix la va signar i datar amb aquestes dates. La pregunta inevitable que ens sorgeix aquí és: Podria haver trobat Miquel Aguilera el cos de Sansa, dormir aquella nit a la casa, i a l'endemà marxar, deixant la nota perquè fos trobada pels investigadors quan trobessin el cos? Tal i com ens explica el seu germà, Àlex Aguilera, ell creu que Miquel hauria trobat el cadàver abans que els altres 'hippies'. Xavi Carbonell també ens comenta al respecte que, possiblement Miquel va escriure la nota per exculpar-se del crim, doncs era prou sabut per tothom que havia amenaçat l'amo algunes vegades, i al trobar-lo mort va creure que tothom pensaria que havia estat ell, per tant calia desvincular-s'hi.
Fixem-nos que Àlex Aguilera ens explica com i perquè va arribar a Tor. Recordem que Sansa li havia furtat 2,5 milions de pessetes (Uns 15.000€) en la compravenda falsa de la finca que oferia a tothom, i que possiblement ja l'havia venuda vàries vegades a persones que havia enganyat de la mateixa manera. Miquel Aguilera, segons ens confirma el seu propi germà, va arribar a Tor convidat per aquest, tot i sabent que era un tipus perillós i comptava amb nombrosos antecedents penals i policials al seu historial delictiu, Àlex el va convidar a anar-hi. A més a més, i segons ens relata el germà petit dels Aguilera, en una trobada amb Palanca i el seu mosso Lázaro, els va amenaçar de llançar-los la motoserra engegada dins el totterreny de Palanca al veure's amenaçat per aquests. Ell ho valora com si fos la seva carta de presentació, però no deixa de ser una actitud violenta, potser heretada del seu germà. Aquí ja hi comencem a trobar certes coses que grinyolen una mica, però ho deixarem per més endavant, perquè també podrien ser un mòbil per acabar amb la vida del vell estafador de finques.
La investigació pel crim de Josep Montaner es trobava a una via morta. Els investigadors no avançaven, fins que un parell de mesos més tard, com si hagués sortit de sota d'una pedra, apareix un altre fracassat fent unes acusacions molt directes i precises contra una altra parella de perduts de La Seu d'Urgell. Si, es tractava d'Antonio Gil José, que possiblement per venjança, va acusar els dos infeliços que el jutge va enviar a la garjola durant catorze mesos i sis dies, de manera provisional. Al judici, però, es va desmuntar del tot el testimoni d'Antonio Gil, a l'entrar en un cas de dubte raonable a l'hora de testificar, segons els magistrats instructors del sumari.
Del testimoni de Gil ja n'havíem escrit unes quantes línies al bloc, donant-vos la nostra opinió sobre el tema, que en aquells moments ja descartàvem per presumir que es tractava d'una venjança contra els seus enemics, i que ara podem precisar encara més amb els nous indicis i proves que coneixem sobre el cas, gràcies a les investigacions de Carles Porta durant tots aquests anys, i les fotografies i altres documents inèdits que estem coneixent a la sèrie.
En primer lloc, trobem que Gil assegura que Mont i Pinto van entrar Josep Montaner a l'interior de Casa Sansa, una vegada el van deixar estabornit per la puntada de peu als testicles i pel cop de bastó al cap que li van atiar al pati de la casa. Segons Gil, el van agafar un pels braços i l'altre per les cames i el van ficar a dins. Aquí ja trobem dues inconsistències segons les evidències recollides per investigadors i forenses. Primer, va quedar demostrat que el cos de Sansa havia passat dies a l'exterior, i posteriorment havia estat traslladat a l'interior de la casa, deixant així una sèrie de rastres evidents d'arrossegament entre el pati de Casa Sansa i la cuina del mateix habitatge quan van moure el cos al cap d'uns dies de ser mort. Així doncs, segons Gil, el cos de Sansa l'haurien d'haver ficat a la casa una vegada, i segons les proves, l'haurien hagut de tornar a treure i entrar-lo altra cop, després d'uns dies, la segona vegada deixant els rastres de líquids cadavèrics i possiblement d'orina des del pati fins a la cuina. Totalment incoherent tot plegat, i per això, definitivament, podríem descartar del tot el testimoni i acusació d'Antonio Gil José contra Josep Mont i Marli Pinto com a assassins de Josep Montaner, Sansa. I fins aquí, ja no cal, creiem, ni arribar a plantejar-se si Antonio Gil era o no era a Tor els dies que assegurava, doncs tampoc no va poder acreditar mai la seva tornada de les Illes Balears, on hi havia anat enganyat per Mont i un amic d'Aquest.
Encara que els autors de l'assassinat de Sansa haguessin estat la parella de La Seu, segur que no va passar com relatava Antonio Gil José, per la seva contradictòria declaració que contrasta tant amb la versió oficial dels fets.
El capítol segon continua amb el narrador explicant-nos les sentències judicials dels plets de Tor, així també la manera de com Porta i el seu equip van aterrar a la muntanya de la discòrdia i com l'ha perseguit la seva història durant vint-i-set anys, que finalment s'ha convertit en una obsessió personal per al periodista, i inevitablement ja s'ha convertit en un dels personatges necessaris d'aquesta complicada trama.
Ja per tancar aquesta entrada, volem valorar la qualitat de l'episodi en si, on de ben segur que sereu d'acord en afirmar que la cosa no afluixa, si no més aviat tot al contrari. Continuem amb imatges de vídeo inèdites, fotografies i nous testimonis entrevistats per Porta i el seu equip, noves informacions que volen dir noves hipòtesis del cas. Fins ara ens està semblant una joia necessària per a la història de Tor, això si, del tot inesperada, que ens continua sorprenent, sobretot als més afeccionats i incondicionals a la trama.
Anem una mica endarrerits, i per manca de temps estem publicant aquesta entrada quan ja s'ha emès el tercer capítol de la docusèrie, aquest dedicat a Palanca, entrada que ens espavilarem a escriure, o com a mínim ho intentarem, abans que s'emeti la quarta entrega d'aquesta producció.
Fins aviat doncs, i si voleu participar amb algun comentari a l'entrada, ja sabeu que teniu al peu d'aquesta pàgina l'enllaç corresponent.
Fins aviat doncs.
Imatges emprades: TV3/3Cat/Carles Porta.
Bloc MMT
