Benvinguts, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor. Us saluda l'editor del bloc de la història del poble de les tretze cases.
Com ja és habitual, dediquem aquesta entrada al 4t capítol de la sèrie documental que cada setmana s'emet a TV3/3Cat: 'Tor'. Aquesta vegada és el torn de 'Els Sansa', tal i com s'ha titulat aquest capítol.
Comença el torn de paraula amb el testimoni d'un nebot de Josep Montaner; Josep Maria Aixàs, qui declara que hagués estat acceptat amb normalitat que al seu oncle, Sansa, l'haguessin apallissat amb el resultat de catorze ossos trencats. També conclou que la investigació de la Guàrdia Civil respecte de l'assassinat del seu oncle, va ser inútil a jutjar pels pocs mitjans econòmics i tècnics que aquest cos policial tenien a l'època. Aquest fet va ser sempre molt criticat per tothom, doncs no era pas la primera vegada que passava quelcom semblant amb el cos policial militaritzat del govern espanyol.
La família Sansa, van esdevenir sospitosos per als investigadors del cas d'haver assassinat el seu familiar que ells anomenaven 'Pepe'. Per tant, foren investigats i vigilats per la Guàrdia Civil. Però tal i com podem comprovar, tothom, absolutament tothom de l'entorn del 'Ros' de Sansa, esdevingué sospitós del crim d'aquest. Això doncs ja ens fa imaginar-nos la quantitat d'enemics en potència que es podia haver fet el vell Montaner. Uns diuen que per interessos amb la muntanya, altres per negocis turbulents i foscos on estava ficat l'amo de la muntanya de Tor, on s'hi barrejava amb gent molt perillosa, i també n'hi ha d'altres que afirmen que tenia enemics degut al seu complicat caràcter. Però aquí ens pot sorgir un dubte; Podria algú buscar-se la mort pel seu caràcter? El que hem pogut veure fins ara a la sèrie 'Tor' ha estat que la majoria dels testimonis entrevistats exageren. I alguns, massa i tot. Com diu Porta en un dels episodis, no sabem qui diu la veritat i qui no. Per tant, no és tan fàcil donar les coses per fetes en aquesta trama tan complicada on s'hi barregen odis ancestrals, interessos econòmics, i orgulls irremeiables.
La història de com el dret a la propietat de la muntanya de Tor va arribar a mans de Josep Montaner Baró, va ser tot un seguit de casualitats, doncs per la línia genealògica familiar, no li corresponia. L'hereu oficial de Casa Sansa era el germà de 'Pepe', 'Sisquet' Montaner Baró, però com que aquest es va voler casar amb una noia que no agradava al pare, fou desheretat en favor del 'Ros'.
Una vegada mort Josep Montaner, com que no tenia descendència ni esposa, l'herència de la propietat de tota la muntanya de Tor que el jutge de Tremp li havia concedit el febrer del 1.995, en primer lloc havia recaigut a la seva anciana mare, Teresa Baró, però aquesta va renunciar en favor del seu fill Miquel Montaner, que va pensar donar la muntanya a la Generalitat de Catalunya, per evitar així més tragèdies i problemes innecessaris per als veïns i copropietaris de la finca. Això, però, no va ser pas possible, doncs la Generalitat no en volia saber res d'aquella muntanya.
Aleshores, Miquel Montaner, decidí que l'hereu més lògic de la muntanya de Tor era el seu germà Rosendo, a qui no va fer gens de gràcia fer-se'n càrrec de la propietat, tot i que mesos més tard un jutge sentenciaria que la muntanya de Tor era propietat dels seus veïns, contradient la sentència del magistrat de Tremp que va donar-la exclusivament al 'Ros' de Casa Sansa.
Les imatges del reportatge que va rodar l'equip de Carles Porta per al programa 30 minuts de TV3 del 1.997, son un recurs imprescindible per a aquesta docusèrie. Sobretot les gravacions inèdites que ara ens mostren amb tot luxe de detalls, i que il·lustren cada capítol d'una manera esplèndida, fent les delícies dels més aficionats a la trama, juntament amb l'escenari de la maqueta del poble de Tor, construïda especialment per a aquesta producció.
La relació entre els 'hippies' i el nou hereu de la muntanya de Tor, Rosendo Montaner, era prou cordial, doncs aquest els permetia ser a les finques de Casa Sansa tal i com havia fet el seu difunt germà. Va arribar un moment, però, que tots els busca vides, com els anomena encara a dia d'avui en Gregori de Aulestia, van anar abandonant la muntanya, possiblement, com aquest, per desencant amb els nous propietaris i per decepció del que havia passat amb el seu mentor.
El que va ser el secretari personal i amic de Josep Montaner, Gregori de Aulestia, i el seu nebot, Josep Ma. Aixàs, ens comenten, tan en present com en passat, els projectes inacabats de Sansa.
Se l'ha arribat a titllar de fantasiós, fins i tot de foll, però també de visionari. Sansa fou l'únic a qui se li acudí que Tor i la seva finca podia donar molta riquesa a la societat de copropietaris, a la seva comarca (Pallars Sobirà) i a tot Catalunya. I no anava pas massa errat, doncs com ja hem comentat en altres entrades, el Pallars Sobirà sempre ha estat una comarca econòmicament deprimida, amb que un nou pas de comunicació per carretera amb el país veí, el Principat d'Andorra, hagués dut realment la prosperitat econòmica i social al país.
Sigui com sigui, a Tor, mai no s'hi va arribar a materialitzar res del que aquest somiador que fou Sansa, havia projectat en companyia del seu secretari personal. Ni tan sols quelcom que tenia més probabilitats de sortir bé i potser no era tan desgavellat. El projecte del parc natural privat que ens va explicar el mateix Gregori quan el vam entrevistar (Entrevista a Gregori de Aulestia). De fet, el projecte del parc natural a la muntanya de Tor, podria haver estat el mòbil de l'assassinat de Josep Montaner, quelcom que de moment, no s'ha especulat prou a fons, tot i que Gregori creu la principal hipòtesi del crim.
Com no podia ser pas d'una altra manera, parlant dels Sansa, inevitablement ha de sortir la llegenda del tresor de Casa Sansa. Tothom sabia que Casa Sansa era la més rica de Tor des de sempre. I com ja sabem, les llegendes dels tresors de gent rica, van de bòlid, i encara més en nuclis rurals tan aïllats, a on els contes a la vora del foc han estat sempre part indissoluble d'aquella rica cultura d'alta muntanya. Aquesta llegenda va tenir molts adeptes. Entre ells, els propis 'buscavides', o 'hippies', que passaven per Tor, però també persones foranies que pretenien caçar fortuna a partir d'una rondalla popular. Una de les curiositats que ens va explicar Gregori de Aulestia quan ens va concedir l'entrevista per a aquest mitjà, i en vàries ocasions que hem parlat per telèfon, es que ell mateix, i els seus companys d'aventures, van testimoniar després de morir Sansa, com la muntanya de Tor s'omplia de gent amb detectors de metalls, provant sort de trobar el tresor que tothom es creia encara era enterrat per algun racó d'aquella immensa propietat privada. Pel que sembla ningú no va tenir sort, i la llegenda continua viva. Potser algun dia hi aparegui finalment alguna cosa, però a jutjar per com vivia Josep Montaner, això té tots els números per ser només això; un conte i prou.
En relació al tresor de Sansa, ens agradaria suggerir-vos un relat de ficció que vam escriure ja fa temps, i que vam titular 'La Llegenda del Tresor de Casa Sansa', a la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'.
Queda prou patent doncs, el complicat caràcter de Sansa i la simpatia cap a la seva família, i viceversa, és clar. La manera que tenia de subsistir parla per si mateixa. Una cosa que també Gregori ens va explicar, fou precisament això; Sansa era de la llei del mínim esforç, però sembla que Palanca era de la seva mateixa condició. Tots dos miraven sempre de viure sense fer ni brot, i se les havien d'empescar per traure calés sense arronsar l'espatlla.
Se sol dir que els odis entre Sansa i Palanca eren ancestrals, però sembla que no és ben bé així. Segons ens explica Núria Comes a la seva obra l'Home de Tor, Josep Montaner i Jordi Riba, havien estat amics i, fins i tot, socis. Els més vells al Pallars expliquen que aquests dos personatges van engegar plegats una empresa quan eren joves. Es van comprar una màquina segadora i la llogaven als pagesos per segar els camps quan arribava la temporada. Al principi del negoci anava tot rodat, però no van tardar pas a tenir diferències, i finalment, van acabar com a enemics incondicionals.
Els pocs equipaments comunitaris que tenien a Tor, eren constants fonts de problemes, com ara la minicentral elèctrica de la que ens parlen els 'hippies' i de la que també us en vam parlar al bloc a l'entrada anomenada 'Història de Tor: La Minicentral Elèctrica'. Això fou obra de Sansa, on una vegada més va mostrar la seva perspicàcia per a posar més equipaments al poble de Tor perquè els seus veïns poguessin viure amb una mica més de comoditats. No obstant això, per culpa del caràcter del cacic, tampoc servia de massa muntar equipaments al poble, com podem comprovar al capítol en qüestió.
Un tema que no deixa de ser curiós és el de si Lázaro era o no era a Tor el dia que van trobar el cos sense vida de Josep Montaner. Els 'hippies' insisteixen amb que, una vegada van sortir de reconèixer el difunt de la casa a on el van trobar, al primer que van informar de la troballa del cadàver, va ser a Lázaro Moreno. En canvi, tant aquest com la seva parella, la Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, s'entossudeixen fins ara amb que aquest mosso de Palanca no era a Tor. Aquí ens sorgeix una qüestió inevitable: Quina importància podia tenir si Lázaro era o no era a Tor el mateix dia que van trobar Sansa mort a casa seva? Recordem que el cacic podia dur fins a dues setmanes mort, allà a casa seva, o a una altra banda, però qui podia pensar que Lázaro podria haver estat un dels assassins per ser a Tor aquell dia? Doncs fins i tot a dia d'avui continuen assegurant que Lázaro no era a Tor el dia trenta de juliol del 1.995, tot i contradir el sumari i els propis testimonis.
Potser més endavant ens ho acabin esclarint, doncs recordem que encara resten quatre capítols de sèrie, i pot ser que aquesta qüestió es capgiri.
Una informació inèdita que ens ofereix la sèrie en aquest episodi, és que algú havia proposat als veïns de Tor posar un cementiri radioactiu a la seva muntanya. Segons el nostre parer, no creiem que la negativa a acceptar aquest projecte hagués estat motiu per assassinar Sansa, i encara menys quan la proposta va arribar anys abans que aquest fos declarat amo únic de tota la finca.
Ens presenten també una escena coincident amb la de 'Tor, Foc encès' sobre la família Miserachs, amics de Sansa, com podeu comprovar a la cinta. D'alguna manera és Palanca que surt amb un estrany comportament amb aquesta família, que en aquelles dates del crim del seu enemic, eren a casa seva d'Os de Civís. Perquè Jordi Riba s'auto inculpava de l'assassinat de Josep Monaner davant els Miserachs? No ho sabem, però els Miserachs van quedar ben sorpresos.
Ja per acabar aquest quart episodi, Miquel Montaner, germà de Josep Montaner, ens fa una confessió sobre la seva hipòtesi del crim del cacic de Tor. Ell creu que els assassins del seu germà podrien haver estat relacionats amb els inversors anglesos que va dur l'agent immobiliari d'Andorra, Rubén Castañer, per invertir a la muntanya de Tor; Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton. Personatges dels que Porta ja ens en ha parlat a 'Tor, tretze cases i tres morts', i al podcast amb el mateix nom, i que encara han de fer acte d'aparició a la sèrie. Possiblement al proper capítol, el 5è de la producció.
I fins aquí els nostres comentaris i els nostres parers sobre el capítol 4t de 'Tor'. Si voleu fer les vostres aportacions a l'entrada, ho podeu fer pitjant el següent enllaç:
– Comenteu l'entrada –
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta
Bloc MMT
