La Maledicció de la Muntanya de Tor va Col·laborar amb la Sèrie Documental 'Tor'

Benvinguts a una nova entrada a la MMT, seguidors del bloc. Salutacions cordials del seu editor.

Doncs sí, així va ser, vam col·laborar amb la 'docusèrie' d'en Carles Porta. Aquesta fou una de les anècdotes viscudes mentre hem escrit i hem treballat aquest bloc.

Tot es remunta al passat mes d'abril de l'any 2.023. Arran de la publicació de les fotografies d'uns col·laboradors alemanys i amics de Sansa i de Gregori, publicades per aquest mitjà a l'entrada titulada 'Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya', el mateix mes d'abril del 2.023, es va posar en contacte amb l'editor del bloc un dels responsables de contingut de la sèrie 'Tor', que encara es trobava en procés de producció.

Els van agradar les fotos, doncs no deixaven de ser material gràfic inèdit on apareixia Sansa pocs anys abans de morir, juntament amb Gregori i altres personatges de Tor. I les volien per treure-les a la sèrie, és clar. Ens van demanar que els poséssim en contacte amb l'autor de les fotografies. I així ho vam fer. Fins i tot ens vam entrevistar per parlar de Tor, el bloc, i una mica de la sèrie que estaven cuinant. Durant la trobada, se'ns va oferir ser entrevistats i sortir a la 'tele', oferta que vam declinar de seguida. Suposo que a tothom li fa certa il·lusió sortir a TV, però aquest no era ni és el nostre cas. Fins i tot se'ns van oferir diners, però altra vegada els vam rebutjar. Aquest és un mitjà desinteressat, i per tant no acceptem diners per fer la nostra tasca independent d'investigació i recopilació sobre Tor i la seva història.

 

 

 

Com que les ofertes d'aquell emissari de Porta van ser rebutjades, se'ns va demanar què volíem, doncs. Què volíem a canvi de col·laborar amb la producció de la sèrie, s'entén, oi? Doncs la nostra resposta fou simplement aparèixer als crèdits com a col·laboradors d'aquesta producció, i res més. És a dir, una simple ressenya del bloc després de cada capítol que no es veu ni un segon en pantalla, com ara al llistat d'agraïments. Bé, i res més no, exactament. Es va acordar, segons ens va oferir voluntàriament aquell enviat del director de la sèrie, que hi hauria una col·laboració entre les dues parts. El bloc els facilitaria documents del seu interès, i quan s'estrenés la sèrie, la MMT rebria altres documents que no s'havien pogut emprar a la producció, per a publicar-los a la nostra edició.

Per la nostra part vam complir tot el que ens van demanar. Els vam fer arribar documents que no havien pogut recopilar i per a ells eren inèdits, i fins i tot, creiem, se'n van agafar del bloc sense el nostre consentiment, tot i que això ho deixarem entre parèntesi perquè no es pot demostrar.

I què ens van entregar a canvi, segons ens van prometre? Doncs la veritat, res de res. Encara continuem esperant aquells documents que ens havien de compartir, la veritat sigui dita. I vam aparèixer als crèdits de la sèrie? Doncs tampoc. Ni una cosa, ni l'altra. Ja em disculpareu l'expressió, però suposo que vam patir les promeses d'uns venedors de fum, com se sol dir.

 

 

L'escriptora Núria Comes, de la que n'hem escrit alguna entrada fent-ne menció, ens va explicar en una conversa en persona, que el mateix Carles Porta li havia confessat que ella era la competència per a ell, per tant, no la podia nomenar de cap manera. Suposem que el bloc també ho podria ser, potser perquè som crítics quan creiem que ho hem de ser i amb qui ho hem de ser, i no rebem instruccions de ningú a l'hora d'escriure les nostres entrades, però de la mateixa manera tampoc no demanem permís a ningú per escriure el nostre parer. Això sembla que no agrada tothom. Aquests són els avantatges o desavantatges de ser un mitjà de comunicació especialitzat, 100% independent.

I tornant al tema de les fotos dels col·laboradors alemanys: Doncs finalment no hi va haver entesa. L'autor de les fotos els demanava una suma de diners que no estaven disposats a pagar, i ho feia tenint en compte l'èxit i el rèdit econòmic que els duria la sèrie de 'Tor', i prou sabem que no anava gens errat. Així doncs, les fotografies inèdites de Sansa només apareixen públicament en aquest bloc, doncs som els únics que tenim autorització expressa del seu autor. És així perquè hom creu que les seves obres poden ser gaudides pel públic en general de manera desinteressada, però no per a treure'n una bona picossada fent el negoci que han fet i continuen fent amb la sèrie 'Tor' i el seu contingut.

Anècdotes com aquesta en tenim unes quantes, però potser que les anem explicant poc a poc. Escriure aquest bloc ha estat vertaderament satisfactori, però de vegades, també una mica frustrant. Encara que, sigui com sigui, sempre enriquidor.

 

 

Entrades relacionades:

 

-Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya

-Per Fi s'Estrena l'Esperada Docusèrie 'Tor'

-Història dels Personatges de Tor: Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà

-Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

 

 

 

 

Bloc MMT

 

 

Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa

Salutacions i benvinguts al bloc La MMT, seguidors del misteri.

Conversant amb un dels grans protagonistes de la història més propera de Tor, en Gregori de Aulestia, ens parla d'una popular construcció a la muntanya de Tor on molts turistes i afeccionats als misteris d'aquest mític enclavament del Pirineu lleidatà han tingut el goig de poder visitar i, fins i tot, alguns, pernoctar-hi. Pocs saben però que aquesta cova-cabana no la va erigir Sansa, doncs va ser precisament un monument per a honorar-lo, per qui havia estat i pel que havia fet, però sobretot per la mena de persona que fou en vida. Gregori ens el defineix com un home extraordinari tenint en compte l'entorn tan dur i complicat a on vivia; idealista, utòpic, fantasiaire, arrauxat, valent i en el fons, sobretot en la soledat, amb un grau de malenconia sobtada del que se n'adonaven exclusivament els més propers.

 

Pel que sembla, i segons ens confia en Gregori, la cova de Josep Montaner fou edificada en el seu honor, aprofitant un sot que el mateix Sansa s'havia consagrat a cavar per cremar adrenalina quan la ira li ennuvolava el seny i l'havia de descarregar, tot desfogant-se amb un exercici físic tan esgotador com és el del pic i la pala.

Al començament la iniciativa va sorgir entre els 'buscavides', com els anomena Gregori, que eren allà dalt després de la mort de Sansa, però el gruix de l'obra el va dirigir i realitzar Joan Solís, l'últim 'hippie' de Tor que avui dia es dedica a l'artesania sobretot amb la fusta.

A la porta del refugi hi podem veure una imatge força curiosa que potser no tothom sap interpretar correctament. És obra de Gregori, que segons les indicacions del mateix Josep Montaner, va materialitzar com a escut d'armes de la muntanya de Tor.

A primer terme, aquesta obra d'art sobre la porta era situada a la cabana personal de Gregori, però posteriorment la van traslladar a la cova per culminar el projecte monumental com a record material de qui una vegada fou l'amo absolut de la muntanya més disputada dels Pirineus.

 

 

A l'actualitat la imatge es troba força deteriorada, tal i  com podem apreciar a la fotografia de sobre, on gairebé no s'aprecia l'escut d'armes projectat per Sansa i realitzat pel seu secretari personal, Gregori de Aulestia. Tenim el privilegi però, de comptar amb una fotografia del 1.993 facilitada per Jens Stoermer, un col·laborador del bloc amic dels habitants de Tor a qui vam dedicar una entrada al bloc fa unes setmanes amb el títol Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya.

La simbologia de l'escut d'armes que va idear Sansa respon a la seva visió heràldica de la muntanya i el poble de Tor, on va pretendre plasmar-hi com a protagonista inconfusible una àliga bicèfala coronada amb un escut on s'hi aprecia una muntanya o pic també coronat, i a sobre d'aquesta un llamp i un estel octagonal.

A sota, la instantània d'Stoermer presa el 1.993, on s'aprecia perfectament el disseny original:

 

 

I a continuació, ens hem permès la llibertat, amb el consentiment i consell inestimable del seu creador, de fer-ne una versió digital actualitzada del que podria ser avui dia l'escut d'armes de Casa Sansa de Tor, segons la simbologia imaginada pel seu dissenyador original.

 

 

Per acabar l'entrada, unes instantànies més que immortalitzen la cova-cabana erigida com a monument en record de Josep Montaner Baró, el Ros de Casa Sansa.

 

  

Bloc MMT

Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya

Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a l'únic bloc especialitzat en els misteris de la muntanya misteriosa; La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa tot just uns dies, dedicàvem una entrada a unes fotografies trobades a un fòrum alemany d'aficionats al món del 4x4. Són testimonis muts que va immortalitzar Jens Stoermer l'any 1.993 quan, amb la seva esposa visitaven Tor i coneixien alguns dels personatges que van protagonitzar la història més recent d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.

Van fer amistat sobretot amb Sansa, Gregori, la Pili de Casa Sisqueta, entre d'altres, que són uns dels protagonistes d'aquest material gràfic d'Stoermer.

A petició del bloc, ens han fet arribar les fotografies que podreu contemplar a continuació, que es van prendre durant la seva estada a Tor, l'estiu del 1.993, dos anys abans que assassinessin Sansa. Aquestes instantànies, possiblement, foren de les darreres que immortalitzaven Josep Montaner, abans que fos declarat amo únic de la muntanya de Tor, i que l'acabessin assassinant uns mesos després d'aquella tan malaurada sentència judicial.

Com ens explica el col·laborador del bloc, Jens Stoermer, que va compartir juntament amb la seva esposa uns dies de lleure i amistat amb els habitants de Tor, creuaven França amb el seu totterreny Land Rover Discovery, i entraven a Andorra, on van comprar alguns objectes pels que van decidir no declarar-los a la duana espanyola. Així doncs, van tirar per la mítica ruta dels contrabandistes, a la muntanya de Tor, i tot endinsant-se pel camí de Pleià que transcorre per finques de Sansa, van decidir fer-hi nit i hi acamparen. Mentre es disposaven a preparar el sopar, van veure com s'acostava un antic Renault, del que en baixaven dos homes que es dirigiren cap a la parella de campistes. Eren Montaner i Gregori, que en confondre'ls per contrabandistes volien demanar-los què hi feien a finques privades de Sansa.

Després d'una llarga conversa, i de comprovar que aquells 'overlanders' no duien sinó les úniques intencions de fer turisme a la zona, Sansa els convidà a sopar l'endemà a Casa Sisqueta, invitació que van acceptar de bon grat.

Justament dos anys més tard, segons explica Stoermer, van voler passar per Tor de tornada del seu viatge al Marroc, però malauradament la Pili els donà la mala notícia; Feia només unes setmanes que havien trobat mort Sansa a casa seva de Tor.

Stoermer també ens explica que va seguir en contacte amb Gregori, gràcies a Internet, tot i que no sabem si han seguit escrivint-se fins ara.

 

 

Instantània ja publicada anteriorment, capturada a les bordes de Sansa, on s´hi pot veure el Land Rover de la parella 'd'overlanders', a la dreta de la imatge. Queda prou evidenciada la fal·lera que tenia Sansa d'acumular vehicles vells i ferralla per tot arreu, "afició" que li va portar enfrontaments i picabaralles amb els veïns de Tor.

 

 

Fotografia ja publicada a una altra entrada, on no vam ser segurs de si el jove que acompanya Sansa a la taula era Gregori, però el col·laborador, Jens Stoermer ens confirma que si que ho és. Els podem veure compartint un àpat a Casa Sisqueta de Tor.

Una altra fotografia del sopar que van compartir els nostres col·laboradors amb Sansa i Gregori a Casa Sisqueta de Tor. Tornem a veure Gregori ara de perfil, i les dues noies que somriuen a la càmera són l'esposa de Stoermer, i la Pili de Casa Sisqueta.

I ja sortint de Casa Sisqueta, on podem veure Sansa, Gregori, i la sra. d'Stoermer, escena on Sansa és immortalitzat saludant un home sense identificar. Si podeu aportar més dades sobre aquesta persona, seran benvingudes.

A les bordes de Sansa, en una sobretaula on podem veure en primer plà, amb barba gruixuda, Gregori de Aulestia, i al seu costat la senyora d'Stoermer.

A aquesta instantània, capturada durant la mateixa escena que la fotografia de sobre, podem veure també a Gregori i la senyora d'Stoermer, i assegut al davant d'aquests, llegint un llibre, Josep Montaner, Sansa.

La mateixa escena que a la fotografia de sobre, presa des d'un altre punt. Es pot apreciar també com n'estava d'envaïda de trastos la borda de Sansa, amb aquest totterreny que suposem també era un dels cotxes vells que Sansa adquiria per quatre rals o que simplement els hi regalaven.

Una instantània més de la sobretaula a les bordes de Sansa, aquesta vegada capturada des de dins l'edifici, com es pot apreciar, sense sostre ni porta.

Al carrer, al poble de Tor, Gregori i la sra. d'Stoermer, al costat del Land Rover de la parella col·laboradora del bloc, i darrera del que creiem va ser el Renault R4 amb el que Sansa i Gregori van sorprendre els Stoermer acampats a les seves finques.

El tan popular que ha estat immortalitzat a innombrables fotografies de turistes i visitants curiosos; el cartell de la campanya engegada fa dècades per la Generalitat de Catalunya; Catalunya té 1.000 anys.

I per acabar aquesta magnífica exposició facilitada pels nostres col·laboradors des d'Alemanya, aquesta fotografia d'una porta guarnida amb uns motius artístics, possiblement realitzada pel mateix Sansa i algun dels seus "hippies" de Tor.

Agraïm sincerament la inestimable aportació de la família Stoermer, amb la que ha estat possible ampliar una mica més la base de dades gràfica i històrica d'aquest bloc pel que fa al cas que ens ocupa: el crim de Sansa i tots els misteris i incògnites que l'envolten.

 

Vielen Dank Freunde!

 

 

 

Bloc MMT