31 d’agost 2022

Presentem Nova Secció al Bloc de la MMT: Documents originals dels successos de Tor

Bon dia tingueu i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al blog de la MMT.

Ens plau força anunciar aquesta nova secció del bloc que inaugurem avui mateix. Es tracta d'un important apartat que recollirà documentació original relacionada amb els fets i els successos més rellevants de la història del cas que ens ocupa: Tor i la seva muntanya.

 


 

Anirem ampliant la secció anomenada "Documents originals dels successos de Tor" a mesura que s'aconsegueixin nous documents, i si cal, com és el cas del primer document que obre la secció, en farem la transcripció sobre la llengua original en la que sigui escrita el document en qüestió, per agilitzar-ne la seva lectura i fer més fàcil la seva comprensió per a tothom.

Fins aquí doncs, desitgem que el primer document sigui del vostre interès. El podeu consultar al següent enllaç: Sumari de l'homicidi de Josep Montaner i en qualsevol moment al menú de columna de la dreta, on s'ha afegit dita secció o apartat >>>>


 

30 d’agost 2022

Ampliem l'Apartat 'Notícies de premsa i televisió relacionades amb Tor'

Una salutació, lectors del bloc de la MMT.

Tot just hem actualitzat l'apartat 'Notícies de premsa i televisió relacionades amb Tor', afegint unes quantes notícies més relacionades amb la problemàtica de Tor i la seva muntanya.

Concretament són les notícies que enllacem a continuació i que, lògicament també podreu consultar en qualsevol moment al menú de columna de la dreta, dins el llistat corresponent >>>>

 

27 d’agost 2022

Alcàsser i Tor. Crims d'Estat?

Salutacions i benvinguts sigueu, seguidors de la MMT.

La nit del divendres tretze de novembre del 1.992, a la localitat valenciana d'Alcàsser, van desaparèixer tres adolescents de 14 i 15 anys, Míriam, Toñi i Desirée, naturals de la mateixa localitat. Van ser trobades dos mesos després, el vint-i-set de gener del 1.993, amb signes d'haver estat sexualment violentades, torturades, i finalment executades.
Aquest crim va provocar una profunda commoció al País Valencià, sobretot quan es van fer públiques les vexacions a les que havien estat sotmeses les menors.
 
 
 
No va passar massa temps fins que es van produir les primeres detencions motivades per les proves que van aconseguir els investigadors a l'escena de la troballa dels cossos, a una fossa comuna mal colgada, al costat d'una caseta de camp, on trobaren un document d'identitat que casualment era del germà d'un dels presumptes implicats, Antonio Anglès, segons l'aleshores versió oficial, que una vegada acabades les investigacions es considerà fugit de la justícia, tot i que se'n va detenir un suposat còmplice, Miquel Ricart, que fou jutjat i sentenciat a cent setanta anys de presó, malgrat que gràcies a l'anulació de la Doctrina Parot, en va acomplir vint-i-un, actualment es troba doncs en llibertat però no se sap on para.
Miquel Ricart sempre ha mantingut la seva innocència i ha manifestat en tot moment que la veritat sobre el cas Alcàsser mai ha estat explicada, que té la consciència ben tranquil·la, i que els autèntics culpables del triple crim encara segueixen lliures.
El pare d'una de les víctimes, Fernando García, va jurar arribar al fons de la qüestió i esbrinar la veritat sobre el que considerava un crim d'estat, doncs va descobrir quelcom no s'ha pogut demostrar mai, el que també altres persones van definir com a crim d'estat, doncs pel que sembla es van trobar indicis i sospites prou sòlides, evidenciant que el govern espanyol de l'època podia haver estat extorsionat per encobrir els autèntics assassins i desviar la investigació i l'opinió pública cap on convingués a aquests últims. Però, qui té prou poder per extorsionar tot un govern i obligar-lo a fer el que li convingui? Només algú molt poderós, que es troba per sobre de qualsevol marc de poder, algú més poderós que qualsevol polític. I qui hi ha per sobre d'un polític i d'un govern a una monarquia?
 
 
Deixant aquest tema de banda per un moment i centrant-nos en el crim sense resoldre de l'amo de la Muntanya de Tor, també hi podríem arribar a trobar connotacions de crim d'estat en aquest, doncs hi ha opinions extraoficials que arriben a la conclusió que Sansa va ser assassinat per encàrrec d'un poder a l'ombra amb prou interessos creats per evitar de qualsevol manera la urbanització de la muntanya de la discòrdia.
Si ho raonem fredament, amb el contraban, hi podia haver interessos prou forts a banda i banda de la frontera com per fer el que calgués perquè s'hi mantingués el temps que convingués, i no només el contraban com a tal, sinó a més a més la via amb les característiques idònies per a passar qualsevol mena de cosa i qualsevol tipus de persona, no només les típiques mercaderies sensibles de ser passades per contrabandistes, més aviat era tenir a l'abast una via de comunicació tan estratègicament situada com és la de la muntanya de Tor, que fa frontera amb Andorra i amb França a través d'una finca privada, remota, i normalment deserta.
 
 
 
Per una banda, trobo que un dels crims va ser perpetrat pel poder fosc després de satisfer els més depravats i inhumans desitjos macabres i carnalment satànics que posseïen, per auto demostrar-se el seu domini sobre d'altres mortals d'una classe social més baixa, en canvi el segon crim, podria haver estat motivat perquè al mateix poder se l'havia incomodat en veure's amenaçada la seva ruta de contraban i els interessos creats en aquesta. Fins aquí podem aprendre que, segons deia en Rubén Castañer, hi havia una mà negra; una mà negra capaç d'extorsionar governs sencers i amenaçar estats en escac i mat, amb la que no s'hi pot jugar, doncs més aviat és aquesta mà negra que juga amb qui vol, i qui no s'hi avingui, més val que hagi redactat les últimes voluntats.
 
 
 
 
I des d'aquí, un recordatori a la memòria de les víctimes i el condol a les famílies. Cal no oblidar-les i mantenir-les sempre vives als nostres pensaments. Algun dia la veritat sortirà a la llum i es farà justícia.
 

 

 

Actualitzem la Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la MMT.

Ens plau comunicar-vos que tot just acabem d'actualitzar l'entrada del passat divuit de juny on fem el recull cronològic dels fets més importants de la història recent de Tor i la seva polèmica muntanya, ampliant així les dates i els successos que ja havíem compartit amb vosaltres.

Si torneu a fer una ullada a la pàgina en qüestió, podreu veure les noves aportacions a la Cronologia dels Fets de Tor.

 

 

 

 

 

22 d’agost 2022

Tercer Relat de Ficció a la MMT: Tor Mountain Ski Resort

Salutacions i benvinguts altra vegada al bloc de la MMT.

Ens plau presentar-vos el tercer relat de ficció escrit i inspirat en la muntanya de Tor i els seus protagonistes. Amb el títol Tor Mountain Ski Resort: Un Projecte Materialitzat ens transportarem a un destí alternatiu en el que les pistes d'esquí projectades per Sansa, foren una realitat. I Això, sens dubte, ens emplaça una irremeiable doble qüestió: Què hauria passat si no haguessin assassinat Sansa? S'haguessin construït les pistes d'esquí tal i com aquest somiava? Potser en una dimensió alternativa estiguin gaudint del complex d'hivern més gran dels Pirineus, però en aquesta, Sansa és mort i la muntanya de Tor conserva el seu esplendor natural.

Desitgem que gaudiu llegint Tor Mountain Ski Resort: Un Projecte Materialitzat. Com ja sabeu el podeu trobar també al menú de columna de la dreta, a la secció Relats de Ficció a Tor >>>>>

 


 

 

20 d’agost 2022

Palanca, Extra d'una Pel·lícula

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.
Aquesta vegada ens agradaria aportar una curiositat sobre un dels protagonistes de la història de la Muntanya de Tor.
 
 
Tal i com ens explica l'autora Núria Comes al seu llibre L'home de Tor, Palanca va compartir amb ella les seves anècdotes i vivències que són part d'aquesta obra literària centrada en aquest gran personatge que va ser Jordi Riba Segalàs, i entre aquestes experiències cal destacar la seva col·laboració i aparició a un llargmetratge estrenat el 1.966 amb el títol original de "La Dama del Alba", del director Francesc Rovira Beleta, on Palanca hi apareix cavalcant sobre un magnífic cavall durant uns segons del metratge, i col·laborà també en una escena on assessora els especialistes per simular el part d'una euga.
Al bloc Cinefília Sant Miquel podreu trobar més informació sobre aquesta cinta, i al llibre L'home de Tor podreu llegir aquesta anècdota sencera i algunes altres més que de ben segur us agradarà conèixer.
 
A continuació podeu veure unes captures de pantalla de l'escena on apareix Jordi Riba, muntant a cavall i entregant uns objectes a un dels protagonistes de la pel·lícula.





 

17 d’agost 2022

Bibliografia de Tor

Salutacions, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

En aquesta entrada ens agradaria repassar la bibliografia que fins aquest moment s'ha publicat sobre Tor i la seva història, que com ja sabem és força extensa i en alguns episodis força tràgica, però tot i així és la història d'aquest poblet del Pirineu de Lleida, i la història, bona o no tan bona penso, cal preservar-la doncs és el llegat que deixem a les properes generacions i això és part de la nostra cultura, sigui negra, blanca, o roja.
A Tor, la història es repeteix com si els hereus de la muntanya fossin condemnats a viure-la eternament, i d'aquests fets se n'ha sabut fer uns reculls literaris, per diferents autors que s'hi han interessat tenint cura d'una història que, finalment, comparteixen públicament en forma de llibre.

Potser el llibre més popular i el primer que ens explicava la història de Tor, va ser Tor, tretze cases i tres morts, on el periodista de TV3, Carles Porta, amb el seu equip de reporters s'endinsa en un món hermètic i hostil com és el món de muntanya, on intenten comunicar-se amb unes persones tancades que es neguen a parlar amb l'equip però, que finalment Porta aconsegueix fer-se seves.
Una narració que ens explica les peripècies i els embolics de l'equip de reporters designats per rodar un reportatge per al programa 30 minuts de TV3, que va resultar ser un èxit d'audiència, recopilant material com per escriure aquest llibre i potser algun més, tal i com ens explica Porta en alguna entrevista.
 
 
La segona publicació de la que en tenim coneixement sobre Tor i la seva història, és L'home de Tor, que ens narra la història més llunyana i més propera de Tor i el seu entorn, però que ve centrat en Jordi Riba Segalàs, Palanca, que hi va participar amb les seves vivències, anècdotes, parers, i desgràcies superades per un home que val a dir, tenia tothom o gairebé tothom en contra sense exagerar en aquesta afirmació segons ens explica l'autora Núria Comes, en aquesta narració que ens enganxa pàgina rere pàgina, força distreta de llegir i alhora interessant.
Podem constatar algunes versions que difereixen de les explicades en alguns fets a Tor, tretze cases i tres morts, cosa que ens permet tenir una visió diferent i crear-nos una opinió alternativa sobre tot plegat.
L'home de Tor es va publicar quan Palanca encara era viu, (Any 2.010) i val a dir que mentre anem llegint les seves paraules, podem notar un sentiment que ens fa solidaritzar amb aquest personatge que no va tenir pas una vida fàcil, més aviat tot al contrari, i que d'alguna manera va ser incomprès i boicotejat injustament en moltes ocasions, tant per la seva pròpia família com per gent del seu entorn.
 
 
Insinuada prou encertadament com la novel·la de Tor, Els culpables, ens narra la història d'un poble fictici del Pirineu i els seus veïns, on els enfrontaments, els odis, les pors i els interessos econòmics i de poder, amaneixen els estranys costums d'aquella gent de muntanya ancorada en una època anterior a la revolució industrial, guarnint la llegenda centrada en un personatge a punt de morir que va repassant la vida viscuda, amb noms de persones i de llocs que no podrem reconèixer a priori, però que podrem identificar per les seves personalitats i pels seus actes , tot i que, com ens avisa l'autor a la sinopsi, ell només s'ha limitat a fer literatura a partir d'històries relatades o viscudes per la seva família.
Hi podrem estar del tot d'acord amb Marc Quintana, l'autor, quan ens avisa també de la cruesa de la llengua i el vocabulari sovint brusc que empra per escriure aquesta novel·la, encara que també hi amaga una certa tendresa.
Altra vegada, tindrem l'ocasió de replantejar-nos opinions o teories centrades en les altres dues obres Tor, tretze cases i tres morts, i L'home de Tor, doncs trobem que per valorar i fer la conseqüent crítica sobre els esdeveniments històrics de la muntanya de la discòrdia i els personatges implicats, cal tenir el coneixement de tots tres llibres, independentment de l'ordre en que els llegim.
 
 
Amb aquests tres títols no s'acaba la saga literària que va despertar Tor, doncs com ja sabem s'està covant l'obra impulsada per Rubén Castañer, que ens deixa una herència que es publicarà en forma de llibre, si tot va bé, el proper 2.023 com ens va fer saber el seu escriptor fa uns mesos, amb el que ens vam fer ressò al bloc amb tres entrades sobre aquest misteriós llibre de Rubén Castañer:
 
-El Llibre de Rubén Castañer
-El Llibre de Rubén Castañer (2a entrada)
-El Llibre de Rubén Castañer (3a entrada)
 
Desitgem doncs que la bibliografia de Tor i la seva història s'amplii ben aviat amb aquest nou llibre, del que encara no en sabem el títol, però que promet donar una versió diferent a la oficial, segons el testimoni del mateix Rubén Castañer, i esperem publicar en primícia la notícia de la publicació d'aquest llibre, també publicant abans alguna ressenya sobre el seu contingut. Fins aleshores, estigueu a la guait de les noves entrades a la Maledicció de la Muntanya de Tor.


 

03 d’agost 2022

Tor i Fago: Contrastant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova entrada al bloc de la MMT.
 
 
El dotze de gener de l'any 2.007 van assassinar Miguel Grima, polèmic batlle d'un poble del Pirineu aragonès anomenat Fago. Pel que sembla, tenia els veïns del poble enfrontats i dividits en dos bàndols; partidaris i detractors, uns el votaven i els altres no. Des que va guanyar les eleccions a l'alcaldia van arrencar els enfrontaments verbals, judicials, i fins i tot físics. El polvorí dels odis i rancúnies es va anar escalfant i escalfant, fins que va arribar el moment que, sense saber com, no es va poder contenir més i va esclatar d'una manera ben tràgica, enduent-se la vida de Grima pel davant. Els investigadors de la Guàrdia Civil es van passar mesos investigant sense cap resultat satisfactori, pel que van decidir començar a collar els veïns amb una pressió policial i judicial insuportable. Finalment, Santiago Mainar, cacic de Fago i principal enemic de Grima, va confessar ser l'assassí del batlle declarant-se únic autor del crim, desdient-se'n de la seva confessió signada a dependències policials una vegada passà a disposició judicial, argumentant que havia confessat sota pressions i coaccions de la Guàrdia Civil, que no van impedir que el jurat el declarés culpable de l'assassinat de Grima, sentenciant-lo així a vint anys i nou mesos de presó.
 



El cas de Fago es va tancar per una confessió d'autoria signada, però la Guàrdia Civil no va trobar cap prova prou incriminatòria per poder condemnar el suposat autor de l'assassinat, per tan podria donar-se perfectament el cas que els autèntics autors encara no hagin estat identificats, teoria que alguns investigadors encara sostenen a dia d'avui.
Fins aquí podrem trobar algunes semblances amb el crim, encara sense resoldre, de Josep Montaner a Tor l'any 1.995 i potser en podem intuir quelcom que podria haver esdevingut a tots dos casos: Un pacte de silenci.
Fixem-nos que a Tor tothom va declarar no haver vist ni sentit res els dies que se suposa van matar Sansa, cosa força estranya en un poble que es pot dir tenia vigilància veïnal gairebé les vint-i-quatre hores del dia per part d'una de les veïnes que era sempre a la finestra de casa seva, contemplant qui pujava i qui baixava, qui entrava i qui sortia, però casualment va declarar no haver vist ni sentit res sospitós durant els dies que els forenses calculen, podrien haver acabat amb la vida de Montaner.
 
 

 
De l'entrevista que manté Porta amb les pubilles de Tor el 1.997, no costa pas intuir que aquelles dones eren totes d'acord amb la versió dels fets i responien prou a la defensiva algunes qüestions incòmodes, fins que Porta va llançar a l'aire una pregunta que va precipitar la fi de l'entrevista, amb un missatge ben clar que no exigia cap paraula; una de les pubilles, de cop i volta, va llançar aigua per apagar el foc. Potser la va incomodar massa la pregunta? No se l'esperava? O potser havia de defensar un secret comunal, part d'un pacte de silenci?
De la mateixa manera que una part dels veïns de Fago podien haver-se conxorxat per assassinar l'alcalde, una part dels veïns de Tor podien haver fet el mateix per matar l'amo de la muntanya, en ambdós casos, sota pacte de silenci i si calgués, encobrint-se els uns als altres.
Aquesta teoria potser només romandrà com a tal, però trobo que no és descartable en cap cas, i val a dir que les similituds entre tots dos casos, són exageradament evidents. Casualitat? Les casualitats no existeixen, podria respondre qualsevol, amb escepticisme.
 
 

 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...