Curiositat de la història de Tor: Denúncia de Gregori de Aulestia Contra la Generalitat

Salutacions cordials i benvinguts sigueu tots a aquesta nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, la MMT.

Gràcies a una col·laboració anònima, ens arriba a l'edició del bloc la còpia d'una denúncia signada per Gregorio de Aulestia, amb data d'entrada al jutjat d'instrucció número 7 de L'Hospitalet de Llobregat el 27 de juliol del 1.996, casualment, si ens hi fixem, justament un any després que assassinessin Sansa.

La denúncia ve motivada, segons el seu contingut, a la disconformitat de l'estat en que es troben uns cavalls dipositats al que aleshores fou quarter militar de cavalleria de l'exèrcit espanyol, a L'Hospitalet de Llobregat, on s'hi duia el bestiar que havia estat comissat o embargat per les autoritats corresponents. Segons sembla, li van embargar els cavalls a Palanca i Gregori denunciava que n'hi havia tres de la seva propietat d'entre els equins confiscats, barrejats amb els de Palanca.

 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la

Fem a continuació la transcripció traduïda de la denúncia de Gregori de Aulestia, doncs la lletra del nostre protagonista es fa una mica complicada de llegir.

 

1r. -Pel mal estat en que es troben uns cavalls a la ‘Remonta’ de L'Hospitalet de Llobregat suposadament propietat de Jordi Riba Segalàs veí de Tor Casa Palanca dels quals jo en sóc propietari de tres d’ells un mascle ‘mular’ una euga ‘pia’ o ‘pinta’ i d’un poltre d’un any i mig de color marró.

2n. -Per a la devolució d’aquests equins al seu lloc d’orígen doncs ni ells ni jo no som culpables de la situació actual.

3r. -Tinc coneixement que s’està procedint a subastar aquest bestiar sense ser notificat ni assabentat per a aturar la subhasta.
 

Havent consultat el document al seu signatari original, el mateix Gregori de Aulestia, ens explica que eren freqüents aquests tipus de denúncies per mirar de fer força per a l'alliberament del bestiar confiscat o comissat, i ell personalment havia interposat vàries denúncies quan li era comissat el bestiar a algun dels ramaders de Tor, com a acte de bona fe amb els seus veïns i amics, així com també havien fet els altres ramaders de Tor. En aquest cas, com la majoria de vegades, les denúncies anaven sempre contra el Departament d'Agricultura, Ramaderia, i Pesca de la Generalitat de Catalunya, estament responsable de l'embargament i dipòsit del bestiar confiscat a les quadres del quarter militar que hi havia a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.

Les denúncies no acostumaven a tenir l'efecte desitjat, però les interposaven de totes maneres, segons sembla per no estar d'acord amb les lleis i la normativa sobre el bestiar transhumant, i protestar així contra el sistema.

 

 

 

 

Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts a una nova i emocionant edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Com ja us avançàvem fa unes setmanes, a l'entrada dedicada a la crònica d'un dels protagonistes i testimoni de la història moderna de la muntanya de Tor, en Gregori de Aulestia, amb qui vam tenir el plaer d'entrevistar-nos-hi, ens confià la seva teoria sobre el crim encara sense resoldre de Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa.

Reconstruint els fets del dia de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner, i així posant-nos altra vegada en antecedents, recordem, aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, Gregori ens explica que ell era a les bordes de Sansa juntament amb 'Boro', també anomenat el 'Peroles' pels seus companys contrabandistes, i amb un nou 'buscavides' tot just acabat d'arribar a la muntanya; El 'Xavi'.

Per donar la benvinguda com calia al nou membre d'aquella comunitat que alguns titllaven de 'hippie', tot i que no en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, Boro pretenia dur Xavi a conèixer l'amo i senyor de la muntanya de Tor; El Ros de Casa Sansa, o Sansa, com tothom el coneixia allà dalt.

 

 

 

 

Com que quan van arribar a Casa Sansa se la van trobar tancada i barrada, sense evidències que el seu únic habitant fos per allà a prop, Boro va decidir entrar-hi per obsequiar, com a mínim, el nou 'caçafortunes' amb un glop de conyac que Sansa desava en una bóta per allà dintre, amagada en algun racó enmig del garbuix de trastos imperant a aquell refugi brut i desendreçat.

A banda que Xavi no va tenir l'honor de conèixer la llegenda vivent que representava per a alguns Sansa, va haver de passar el mal tràngol de presenciar la troballa del cos sense vida i en estat avançat de descomposició del cacic, com tots ja sabem.

Automàticament alertaren Gregori, que a priori no es cregué la recargolada història dels dos eixelebrats 'buscavides' companys d'aventures, però que tampoc en volgué donar-ne crèdit una vegada es trobà a la dantesca escena del crim, davant el cos descompost del seu amic i mentor. Gregori demanà a un altre company de la comuna que s'havia d'acostar a la civilització per comunicar a la Guàrdia Civil aquella lamentable i macabra troballa. Mentrestant, els tres amics miraven d'identificar el cos sense vida que hi havia a Casa Sansa, doncs tampoc ho tenien prou clar, i es negaven a admetre que fos Josep Montaner, l'amo i senyor de la muntanya de Tor.

Tots tres companys van tenir l'ocasió de presenciar l'escena del crim i, lògicament, van poder veure les lesions evidents que presentava el cadàver, incloses les suposades armes que es van emprar per arrencar la vida del vell visionari; El fil elèctric escanyant-li el coll, i el famós garrot o tronc de llenya, possiblement el causant de la fractura de crani, necessàriament responsable de la mort del Ros.

 

 

 

Tal i com recordarem, els primers inversors interessats en el projecte de les pistes d'esquí de Tor, foren uns anglesos que prèviament havien fet negocis amb Rubén Castañer, l'agent immobiliari d'Andorra que els aconsellà el negoci ideat per Sansa. Per altra banda, una vegada es succeïren els crims del 1.980, Castañer s'arruinà econòmicament i els anglesos es feren enrere; aleshores van sorgir altres inversors interessats a les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya, obres projectades per Sansa i Castañer. Aquesta vegada el capital provenia de Bèlgica, amb la intermediació d'un altre agent immobiliari d'Andorra; François Santouré.

Segons s'especula i ens confirma Gregori, l'amo de la muntanya rebé una paga i senyal en concepte de la compra-venda de la finca per part dels inversors belgues, tot i que no se sap la quantitat ni què en va fer Sansa d'aquells diners, malgrat que també van sorgir llegendes al respecte que van fer omplir la muntanya de Tor de caçadors de fortunes mirant de trobar el tresor de Casa Sansa.

Temps abans de l'assassinat de Josep Montaner i segons afirmacions del mateix Gregori de Aulestia a l'editor d'aquest mitjà, l'amo de la muntanya semblava espantat i se'l veia neguitós per si el trobaven. Segons deia al seu secretari personal, tenia la pensada de pernoctar cada nit a un lloc diferent, així 'ells' no el podrien trobar. Gregori no sabia a qui es podria referir Sansa quan parlava d'ells, i tampoc en sabia el motiu d'aquest sobtat canvi d'actitud. El que si que va tenir ben clar Gregori una vegada fou assassinat el seu mentor, va ser que els responsables de la mort de Sansa foren els mateixos dels qui en fugia, possiblement perquè aquest podria haver canviat de parer respecte al projecte de les pistes d'esquí en pro del projecte del parc natural privat que ja vam esmentar en una altra entrada; la de la crònica de l'entrevista amb Gregori, i perquè possiblement mai no va retornar-los la paga i senyal que aquests inversors de capital belga li van satisfer.

Tanmateix, Gregori creu que els responsables d'aquest fons d'inversió podrien haver contractat els serveis d'uns botxins o d'una màfia per tal de 'convèncer' Sansa que el projecte del parc natural privat no li convenia a ell ni a la seva salut, tot i que pensa que la missió d'aquests suposats sicaris no era pas la d'assassinar-lo, sinó més aviat pretenien espantar-lo, un pla que els podria haver sortir malament perquè Sansa els podria haver plantat cara i defendre's, error que va pagar amb la seva pròpia vida.

 

 

Respecte a l'avançada edat i l'estat de salut de Sansa fins a la fi dels seus dies, Gregori ens fa saber que era un home fort i sa, capaç de defendre's de qui fos, i mai no l'havia vist acoquinat davant ningú, per molt males intencions que dugués i molt temible que fos l'adversari. Així doncs, podria ser descartable que dos alcohòlics fracassats haguessin pogut acabar amb la vida d'un home com Josep Montaner, aleshores Josep Mont i Marli Pinto no fossin els autors del crim de Sansa.

La teoria de Gregori de Aulestia, inèdita fins ara, ens sembla prou convincent i té una gran part de lògica des del punt de vista del mòbil de l'assassinat i l'escena del crim. Així doncs podem descartar altres sospitosos que fins ara es podrien endur aquest protagonisme, doncs com bé afirmava l'advocat de la família Montaner, Francesc Sapena, això no va ser una mort per una baralla espontània a causa d'unes diferències de convivència, això és quelcom més profund.

Podria ser doncs que fóssim més a prop de conèixer el misteri del crim de la muntanya de Tor i que un dels seus protagonistes clau en tingui la solució a aquest gran enigma?

Des d'aquí no ho descartem, i fins que no en tinguem una teoria més convincent, podríem acceptar-ne aquesta com a l'última teoria més vàlida fins ara.

 

 

Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa

Salutacions i benvinguts al bloc La MMT, seguidors del misteri.

Conversant amb un dels grans protagonistes de la història més propera de Tor, en Gregori de Aulestia, ens parla d'una popular construcció a la muntanya de Tor on molts turistes i afeccionats als misteris d'aquest mític enclavament del Pirineu lleidatà han tingut el goig de poder visitar i, fins i tot, alguns, pernoctar-hi. Pocs saben però que aquesta cova-cabana no la va erigir Sansa, doncs va ser precisament un monument per a honorar-lo, per qui havia estat i pel que havia fet, però sobretot per la mena de persona que fou en vida. Gregori ens el defineix com un home extraordinari tenint en compte l'entorn tan dur i complicat a on vivia; idealista, utòpic, fantasiaire, arrauxat, valent i en el fons, sobretot en la soledat, amb un grau de malenconia sobtada del que se n'adonaven exclusivament els més propers.

 

Pel que sembla, i segons ens confia en Gregori, la cova de Josep Montaner fou edificada en el seu honor, aprofitant un sot que el mateix Sansa s'havia consagrat a cavar per cremar adrenalina quan la ira li ennuvolava el seny i l'havia de descarregar, tot desfogant-se amb un exercici físic tan esgotador com és el del pic i la pala.

Al començament la iniciativa va sorgir entre els 'buscavides', com els anomena Gregori, que eren allà dalt després de la mort de Sansa, però el gruix de l'obra el va dirigir i realitzar Joan Solís, l'últim 'hippie' de Tor que avui dia es dedica a l'artesania sobretot amb la fusta.

A la porta del refugi hi podem veure una imatge força curiosa que potser no tothom sap interpretar correctament. És obra de Gregori, que segons les indicacions del mateix Josep Montaner, va materialitzar com a escut d'armes de la muntanya de Tor.

A primer terme, aquesta obra d'art sobre la porta era situada a la cabana personal de Gregori, però posteriorment la van traslladar a la cova per culminar el projecte monumental com a record material de qui una vegada fou l'amo absolut de la muntanya més disputada dels Pirineus.

 

 

A l'actualitat la imatge es troba força deteriorada, tal i  com podem apreciar a la fotografia de sobre, on gairebé no s'aprecia l'escut d'armes projectat per Sansa i realitzat pel seu secretari personal, Gregori de Aulestia. Tenim el privilegi però, de comptar amb una fotografia del 1.993 facilitada per Jens Stoermer, un col·laborador del bloc amic dels habitants de Tor a qui vam dedicar una entrada al bloc fa unes setmanes amb el títol Gran Aportació d'uns Col·laboradors del Bloc des d'Alemanya.

La simbologia de l'escut d'armes que va idear Sansa respon a la seva visió heràldica de la muntanya i el poble de Tor, on va pretendre plasmar-hi com a protagonista inconfusible una àliga bicèfala coronada amb un escut on s'hi aprecia una muntanya o pic també coronat, i a sobre d'aquesta un llamp i un estel octagonal.

A sota, la instantània d'Stoermer presa el 1.993, on s'aprecia perfectament el disseny original:

 

 

I a continuació, ens hem permès la llibertat, amb el consentiment i consell inestimable del seu creador, de fer-ne una versió digital actualitzada del que podria ser avui dia l'escut d'armes de Casa Sansa de Tor, segons la simbologia imaginada pel seu dissenyador original.

 

 

Per acabar l'entrada, unes instantànies més que immortalitzen la cova-cabana erigida com a monument en record de Josep Montaner Baró, el Ros de Casa Sansa.

 

  

Bloc MMT

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, a una nova i ben especial entrada.

Aquesta vegada us portem la crònica d'un dels personatges imprescindibles de la història més recent de Tor i els successos que tots ja coneixem. Tal i com indiquem al títol, el protagonista d'aquesta edició és Gregori de Aulestia, conegut també com un dels "hippies" de Tor, possible i certament el preferit de Josep Montaner, un reconeixement que no es va produir pas per l'atzar.

Gregori ens rep amb hospitalitat i cordialitat a la seva actual llar; un Santuari situat al bell mig del bosc, a sobre d'un turó proveït de característiques estratègiques a l'època en que fou construït el castell mig enderrocat i del que només en queda una torre de defensa, prou ben conservada, que data del segle VI A.C., que forma part del recinte de l'ermita-Santuari del que en té cura i a on es refugia el nostre protagonista d'avui.

 

 

 

Format com a teòleg i arqueòleg, però que mai no va ser ordenat sacerdot ni té previst exercir-hi, segons ens explica, també és un gran filòsof per vocació i afició, cosa que es fa prou evident mentre hi conversem. Ens confessa tímida i humilment els seus orígens nobles per part de la saga del seu progenitor; Aulesti, provinent d'una casa noble del País Basc. És doncs un aristòcrata intel·lectual que ha viscut la vida com li han marcat els seus propis criteris, sempre regits per la senzillesa del seu esperit aventurer i explorador.

Ha viatjat per tot el món, descobrint i convivint amb d'altres cultures, coneixent i participant a diferents societats. Fou empresari al sector hoteler a la ciutat de Barcelona, d'on és natural, fins que l'embruix de Tor el va atrapar irremeiablement.

En una de les seves rutes per Andorra, pilotant el seu antic 'Jeep Willys', i acompanyat per un amic d'aventures, van ingressar a la muntanya de Tor sense ni adonar-se'n, desorientats i creient que encara es trobaven a terres andorranes.

A l'arribar a l'alçada de Casa Sisqueta, Josep Montaner va adonar-se de la presència dels nous exploradors i els va convidar a prendre cafè a la fonda del poble. Mentre xerraven, Sansa els va explicar on havien anat a parar exactament, i les peculiaritats d'aquell especial indret.

Gregori de seguida va quedar seduït per la muntanya misteriosa i els seus estranys personatges,i no va trigar pas massa temps a afegir-se als habitants del poble de les tretze cases.

Es va guanyar ser empadronat a Casa Sansa de Tor, i se li va concedir el dret de viure a les bordes de Sansa, al camí de Pleià, on fins i tot hi passava alguns hiverns guanyant-se el respecte dels pobletans, inclosos els cacics de les tres cases més poderoses de Tor.

No va trigar massa a col·laborar amb els assumptes de la societat de copropietaris, fins al punt que Sansa sempre el presentava com el seu secretari personal. De fet sempre solia fer de mitjancer entre els enemistats cacics i altres socis de la muntanya que no tenien un tracte cordial entre ells. Gregori tenia prou coneixement com per no prendre partit de cap bàndol, aleshores enfrontats per interessos i per odis ancestrals, doncs tot ben al contrari, sempre mirava de posar-hi pau entre els enemics i col·laborar-hi per intentar tirar endavant aquella comunitat tan convulsa.

El nostre protagonista ens explica el projecte que tenia Sansa una vegada fou sentenciat amo únic de la muntanya de Tor, quan el projecte de les pistes d'esquí ja havia estat descartat, com ja sabem. Ens defineix el seu mentor com una mena de visionari idealista, avançat al seu temps i a la zona rural que el veié néixer i créixer, mentre desenvolupava la manera de fer prosperar aquell racó inhospitament remot del Pirineu lleidatà.

Pel que ens explica, a Sansa se li va acudir el projecte d'engegar un parc natural privat com els que havia vist a d'altres països més desenvolupats, durant els seus viatges d'investigació per l'estranger. Gregori el va recolzar automàticament, agafant els estreps com a secretari i gestor d'aquella empresa que pretenia ser un referent a tota Europa.

Havien aconseguit arribar a una entesa amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i amb l'aleshores Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, així com amb el Bisbat de La Seu d'Urgell, amb els que s'hi hauria format un consorci d'explotació del parc, moment on ens fa saber que Palanca no va oferir la seva part de la muntanya a aquesta entitat, sinó que va ser a l'inrevés; se li va fer una oferta de set xifres ja en Euros que va refusar sense miraments, un motiu més pels que es va desestimar el projecte que era enfocat com a més respectuós amb el medi ambient i amb l'ecosistema de la muntanya de Tor que no pas el de les pistes d'esquí i la conseqüent urbanització de la zona. Una vegada mort Sansa es va mirar de seguir el projecte amb l'hereu de la propietat, el seu germà Rosendo, que també es va fer enrere davant la decepció del nostre entrevistat, així com també ho van fer d'altres copropietaris que seguien l'exemple dels influents cacics.

 

El projecte del parc natural privat hauria comptat amb animals originaris de la prehistòria ja extingits segles enrere a la zona, reintroduïts des de països autòctons, on Sansa hi havia anat per saber on s'hi haurien de fer els tractes i amb qui per tal d'adquirir-ne els exemplars. Aquesta idea va sorgir a ran de la troballa de les pintures rupestres a una cova situada a l'altra banda de la frontera francesa, on s'hi poden veure les espècies que habitaven la zona a la prehistòria, com ara bisons, cérvols, aurons, etc.

Desanimat amb els continus estirabots dels copropietaris de la muntanya de Tor per poder fer-la prosperar i tirar-la endavant amb algun projecte econòmicament prou viable, Gregori de Aulestia decideix abandonar Tor per sempre més, posant fi a més de catorze anys d'implicació amb aquesta propietat i els seus amos.

Un altre projecte més que tenia previst Sansa segons ens comenta Gregori, era el d'engegar un hotel rural d'alta muntanya proveït d'unes instal·lacions luxoses dirigides a persones amb un alt poder adquisitiu, anomenats també 'VIPS'. L'hotel s'hauria batejat amb el nom de Principat de Tor, doncs Sansa creia en la possibilitat d'independitzar Tor i la seva muntanya, creant així un nou petit principat semblant al d'Andorra, país que sempre havia admirat i venerat per la manera com l'havien fet pròsper i ric.

No podem evitar comentar a Gregori la nostra sorpresa pel fet que un home com Josep Montaner nomenés administrador de la muntanya de Tor una vegada la sentència el va declarar amo absolut, a Josep Mont Guitart, un delinqüent de poca volada de La Seu d'Urgell, que també convivia a les bordes de Sansa amb els altres "hippies", i que fou empresonat durant catorze mesos i sis dies juntament amb la seva parella sentimental, Marli Pinto Gomes. La sorpresa decepcionant inicial es converteix en sorpresa alleujant quan el nostre entrevistat ens fa saber que Josep Mont mai no va ser nomenat administrador de la muntanya de Tor ni de cap altra empresa ni propietat relacionada amb Josep Montaner. Simplement era quelcom del que anava presumint per fer-se l'important, però res més.

 

Gregori també ens parla de Boro, amic i company d'aventures i desventures a la muntanya de Tor, que malauradament va traspassar fa uns anys per culpa d'una malaltia.

Boro s'havia dedicat al contraban sobretot de tabac, i era prou conegut a la comarca i a Andorra per les autoritats policials que en controlaven el tràfic de mercaderies irregulars, com ara pel sergent Uclés de la Guardia Civil, conegut amb el pseudònim de 'Yanes' a l'obra de Carles Porta. Sembla que Uclés es va veure implicat a la persecució d'un vehicle sospitós de transportar contraban, on presumptament hi anava Boro. Durant la persecució el vehicle de la Guardia Civil es va accidentar i Boro va aturar el vehicle que conduïa carregat de tabac per auxiliar els agents de la patrulla estavellada. El seu acompanyant va fugir i els agents de la Guardia Civil van poder sortir del seu vehicle il·lesos. Aleshores, davant la sorpresa d'Uclés, que va amenaçar Boro de detenir-lo, finalment el sergent el va perdonar pel seu acte de noblesa i el va deixar marxar lliurement.

Unes altres anècdotes que ens explica Gregori a la muntanya de Tor són les següents:

Un dia d'hivern que va decidir anar a l'ermita de Sant Ambròs de Tor, edifici al que Gregori hi té especial admiració i li havia sorgit el titànic projecte de restaurar-la amb el consentiment de la propietat, el va sorprendre el torb, fenomen meteorològic imprevisible i de vegades mortal a l'alta muntanya. Totalment desorientat i esperant-se el pitjor, el seu gos llop 'Llopinski' el va salvar d'aquella caòtica situació. Gregori es va traure el cinturó i li va lligar al coll del 'Llopinski', i el gos el va conduir sense perdre's ni una sola vegada capa a casa, cap a la borda de Sansa a la finca de Pleià.

 

 

 

 

En una altra ocasió, durant un dels hiverns que Gregori passà a la borda de Sansa a Pleià, hi hagué una gran nevada que provocà l'acumulació d'alguns metres de neu a la muntanya de Tor i rodalies. L'aleshores batlle d'Alins tenia coneixement que el nostre protagonista era a aquella propietat de Sansa i amoïnat pel seu estat avisà els serveis d'emergències que hi van enviar un helicòpter per mirar de rescatar el presumpte incomunicat. La sorpresa de Gregori quan va sentir i veure l'aparell que pretenia aterrar a prop de la borda on vivia va ser absoluta. Els va fer indicacions per que la maniobra s'efectués amb èxit i quan van aconseguir aterrar la sorpresa va ser de l'equip de rescat, doncs el muntanyenc els va dir que ell no en tenia cap d'intenció d'abandonar casa seva i que no necessitava l'auxili de ningú; hi tenia prou menjar, aigua, i llenya. No s'ho podien creure, i li van comunicar la intenció d'evacuar-lo d'allà per la força si no s'hi avenia, però Gregori es va negar en rodó a marxar de la borda i li van voler fer signar un document on refusava l'auxili dels serveis de rescat. Gregori va signar i finalment l'helicòpter es va enlairar i abandonà la muntanya.

Una altra anècdota prou curiosa que ens comparteix es va produir quan va acceptar una juguesca amb Palanca. Aquest li va oferir quatre cavalls si Gregori s'hi passava tot l'hivern a Tor sense marxar-hi ni un sol dia. Quan va arribar la primavera, Gregori va reclamar el deute a Palanca, doncs s'hi havia passat tot l'hivern de manera continuada, fins a la primavera. Palanca li digué que els triés ell mateix i així va ser. Al cap de pocs dies, Lázaro li va reclamar els cavalls i Gregori li va explicar la juguesca que havia guanyat a Palanca. Lázaro li va dir que li semblava correcte i el va felicitar per la proesa, però resultà que els cavalls que Palanca va donar a Gregori, no eren de la seva propietat.

 

 

 

 

 

Per acabar l'entrevista, Gregori ens explica la seva teoria sobre el crim de Sansa. Una teoria gens menyspreable pels seus convincents arguments i perquè es va veure implicat directament a la descoberta del cos de l'amo de la muntanya de Tor, el seu amic i mentor.

Malgrat això, ens reservem aquesta valuosa informació per a una nova entrada on mirarem de reconstruir els fets d'aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, segons l'inestimable testimoni d'aquest protagonista d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic bloc especialitzat en la història d'aquest misteriós enclavament del Pirineu català.

 

 

 

 

Sansa a una Fotografia d'uns 'Overlanders' Alemanys el 1.993

Benvinguts sigueu a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Tot escodrinyant la xarxa a la recerca de noves informacions sobre el cas que ens ocupa, i per enriquir la base de dades del bloc, ens hem topat amb el fil d'un usuari a un fòrum alemany d'afeccionats al món del 4x4 que parla de Josep "Sansa" Montaner, en publica una fotografia on hi apareix a Casa Sisqueta, i una altra de Casa Sansa, ambdues de l'any 1.993.

Segons ens explica a l'anècdota que acompanya les fotografies, eren de ruta des de França i van passar a Andorra on van comprar-hi unes quantes coses lliures d'impostos, pel que van decidir tirar per la ruta dels contrabandistes i evitar-ne així una innecessària burocràcia a la pertinent duana espanyola.

Pel que sembla, van acampar a la muntanya de Tor, on van ser confosos per Sansa i Gregori per uns contrabandistes. Al veure que eren turistes els van donar la benvinguda i l'endemà els van convidar a sopar a Casa Sisqueta.

També expliquen que gràcies a Internet van estar en contacte amb en Gregori, i que 26 anys més tard es tornarien a retrobar.

Sembla que tenien la intenció de passar a visitar Sansa l'estiu de l'any 95, de tornada del viatge al Marroc, però malauradament la Pili de Casa Sisqueta els va donar la mala notícia; feia unes setmanes havien trobat el cos de Sansa sense vida.

 

 

En aquest enllaç hi podeu veure el fil del fòrum en qüestió, en la llengua original: Off-Road Forum: Josep „Sansa" Montaner

I en aquest altre enllaç, la mateixa pàgina del fòrum alemany traduïda al català: Off-Road Forum: Josep „Sansa“ Montaner (Català)

 

 

 

Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?

Salutacions, seguidors de la MMT.

Tan al llibre Tor, tretze cases i tres morts, que podríem anomenar la bíblia dels successos i misteris de la Muntanya de Tor, com als podcast de Catalunya Ràdio, en Carles Porta ens parla dels "hippies", tal i com els anomenaven els veïns de Tor. No en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, deia en Porta, doncs en realitat eren una colla de perdularis fugitius de la vida o de la justícia, i en algunes ocasions, de totes dues coses.

Podríem dir que en Sansa va formar una mena de legió de perduts que deixava estar a les seves finques però que també rondaven pel poble de Tor, amb la desaprovació dels veïns, que ja s'havien queixat i fins i tot ho havien denunciat a la Guàrdia Civil. Aquells rodamons en tenien prou amb un sostre mal fet per aixoplugar-se quan plovia, i unes engrunes de menjar per ficar-se a la panxa de tant en tant, i si algú duia una ampolla de vi o una mica de marihuana, doncs feien festa grossa i s'emborratxaven o es col·locaven oblidant-se durant unes hores del fracàs de vida que havien assolit, allà dalt, en un racó de món malvivint i amagant-se de la justícia i de la societat que els menystenia. A Tor, com a mínim, per l'amo Sansa eren ben mirats i els convidava a gaudir del que ell mateix definia com el millor racó del món. Els convidava a paelles mentre els parlava dels seus projectes i de com en repartiria els beneficis, i quines finques donaria a cadascú d'aquells miserables que es van creure fins a la darrera paraula del vell.

 

Com a tot exèrcit, per poca disciplina que hi hagi, a Tor els "hippies" tenien el seus comandaments, que rebien ordres directes de l'amo per poder posar a ratlla tota aquella colla de marginats. Un n'era en Gregori de Aulestia, neorural amb més cultura i educació, i per suposat més intel·ligència que la resta de "hippies", i per una altra banda, en Josep Mont i la Marli Pinto, la parella de fracassats de la Seu als que l'amo Sansa va donar poders per governar la colla de perduts que tenia a les seves ordres.

Al Gregori, l'amo li havia concedit l'honor de tenir una cabana per a ell sol, i el privilegi de ser empadronat a casa Sansa, tot un orgull del que només ell en podia presumir.

 

Hi va haver grans canvis, potser per a tots els "hippies", amb l'arribada d'en Miguel Aguilera, "l'skin", que va arribar a Tor per fer de guardaespatlles del vell, després dels nombrosos atemptats que aquest va patir, en alguns intents, segons ell mateix, de liquidar-lo.

Violent, sàdic i cruel, l'Aguilera es convertí aviat en enemic dels "hippies"; per una banda arran de l'enveja que li tenien, i per l'altra, per la manera amb la que tractava el vell Sansa. De fet, quan van trobar Sansa mort a casa seva, alguns ja celebraven que podia haver estat "l'skin".

Personalment veig els "hippies" com una mena de mercenaris que es movien per uns interessos creats amb enganys, disposats a fer content l'amo i d'aquesta manera rebre una gratificació més sucosa que la resta. També podríem arribar a pensar que, segurament, competien entre ells per agradar al vell i poder arribar així al nivell de confiança que aquell cacic hi tenia dipositada en el Gregori.

  

Segurament aquell exèrcit de fracassats acomplien ben bé la funció que el vell Montaner pretenia d'ells, i segurament, algunes més de les que no se n'ha parlat, com podrien ser els favors sexuals, tal i com se'ls cobrava de la Marli Pinto, la vigilància de les seves finques i el camí que pujava a Andorra, que de baixada els proporcionava un peatge que aconseguien extorsionant els contrabandistes, que de vegades marxaven amb la mosca sota el nas, per haver hagut de deixar una bona picossada a l'amo del camí de Pleià i poder-hi transitar amb els Range Rover carregats fins al capdamunt de caixes de tabac andorrà.

 

Tal i com ja vam comentar en una altra ocasió en una pàgina del col·laborador del bloc, titulada 'Tor, tres muertos no, cinco y cosas extrañas', hi va haver alguns "hippies" que van perdre la vida a Tor; un d'ells va ser trobat penjat a una propietat d'en Palanca. Hi podria haver hagut més baixes entre les files de la legió de perduts de Sansa? Potser aquestes notícies destaquessin més o la premsa les trobés més atractivament sensacionalistes, i que hi hagués hagut més "hippies" morts en acte de servei mentre treballaven per la causa del vell Montaner, doncs ningú s'amoïnaria per aquells fracassats que de ben segur no importaven ningú.

I vosaltres, què en penseu, dels "hippies" que no ho eren?