Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges

16 d’octubre 2023

Nou Relat a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor: Un Antic Petit País al Bell Mig del Paradís

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri de Tor.

Avui us volem anunciar la publicació de la primera part d'un relat ambientat a l'infantesa de Josep Montaner, quan descobreix quelcom sorprenent sobre la història del poble que el veié néixer i créixer. Un secret barrejat amb una llegenda i un antic principat perdut en el temps i la memòria col·lectiva de la seva gent. No us deixeu perdre...
 
 

18 de setembre 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.964, el president de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa, engega el projecte de la carretera que ha d'unir la muntanya de Tor amb La Massana, al Principat d'Andorra, culminant així una de les seves principals empreses per comunicar Tor i el Pallars Sobirà amb el petit país dels Pirineus. Sansa pretenia portar a aquell racó de món prosperitat i riquesa, creient que l'obertura de la pista forestal a través de finques de la seva propietat seria positiva per a fer repuntar l'economia del poble i de la comarca, força deprimits tan social com econòmicament des de sempre.
Les obres es van fer amb un acord inicial de la majoria dels copropietaris de la muntanya, satisfent els honoraris del contractista i les despeses de l'obra amb diners procedents de l'aprofitament forestal de la pròpia finca de la muntanya de Tor.
 
 
 A l'esquerra, Antoni Comes amb Palanca als anys 60. A la dreta, a una fotografia actual. (Fotografia: Núria Comes).

 
Sansa va recórrer als serveis de l'empresa d'obres públiques i privades que regentava l'Antoni Comes, el protagonista de l'entrada d'avui, per a realitzar la carretera o pista forestal en qüestió. De seguida, Palanca, va fer perillar l'avançament de l'obra i la maquinària pesant amb la que s'anava obrint el pas pel mig del bosc de la muntanya de Tor, al cantó de Pleià. Amenaçava amb que calaria foc a les màquines de nit, davant el mateix Comes i d'altres testimonis que van escoltar-ne les seves amenaces, amb el que el propi Comes advertí Palanca que ja les vigilaria prou aquelles màquines durant tot el temps que durés l'obra, doncs si alguna vegada els passava quelcom que evidenciés sabotatge, tots els presents podrien testificar per les amenaces d'atemptat de Jordi Riba contra la maquinària d'Antoni Comes i la seva empresa. Segons ens explica l'Antoni, mai no els va passar res a les seves màquines, mentre riu per sota el nas i s'omple d'orgull en recordar com va fer que el mateix Palanca es veiés obligat a menjar-se les seves pròpies paraules.
A Josep Montaner també va haver d'aturar-lo alguna vegada, com ara quan la Guàrdia Civil va paralitzar-los l'obra i no els permetien de fer-ne avançar les màquines amb les que obrien el camí per manca d'un permís. Sansa va advertir a Comes que si no continuava fent avançar la maquinària, no li pagaria ni un ral. Comes li va fer entendre que era l'autoritat que li havia donat l'ordre d'aturar-se, i que encara que el fes fora, si en posava algú altre al seu lloc, es trobarien exactament amb el mateix problema.
Malgrat les tensions viscudes, l'Antoni Comes ens assegura que mai no hi va haver cap picabaralla greu, i que mentre avançava l'obra i una vegada acabada, sempre va mantenir la seva amistat amb Sansa i Palanca.
 


Josep Montaner anà a fer el servei militar a l'Àfrica, a on conegué comandaments militars d'alta categoria amb els que va forjar-se una bona amistat. Afecció que va continuar fins després d'haver-se llicenciat a l'exèrcit de terra espanyol.
En plena dictadura franquista, els permisos d'obres a prop de la frontera es veien afectats per una normativa força rigorosa, i en calia un d'especial quan s'arribava a mil metres de la línia fronterera.
El capità de la Guàrdia Civil de Tremp presumia que ben pocs coneixien aquesta llei, i donava per fet que Sansa no en deuria saber ni la seva existència, però el cacic en tenia tots els permisos i un de més. Davant la sorpresa del capità, va començar una picabaralla entre tots dos que Sansa solucionava visitant els seus amics militars poderosos de Madrid i de Barcelona. Cada vegada que el capità li feia aturar les obres, Sansa desapareixia uns dies i tornava amb un permís que venia de més amunt de la cadena de comandament del capità de la Guàrdia Civil que li feia la guitza.
L'obra avançava segons les previsions, fins que es van començar a trobar rocall dur i va caler fer servir dinamita, i altra vegada la Guàrdia Civil va aturar els treballs quan van comprovar que cap dels artificiers no en tenien la llicència corresponent per a emprar els explosius, tal i com n'exigia la llei. Montaner i Comes es van anar a informar ràpidament amb l'amo del polvorí que els subministrava els explosius. Aquest va concloure que havien d'adreçar-se al Departament de Mines de Barcelona, a on s'hi van inscriure aprovant satisfactòriament les proves exigides per al carnet d'artificier, que van presentar a les autoritats corresponents per tal de poder continuar amb l'obra de la carretera sense més entrebancs.
 
 

 
Un any més tard, la pista forestal que comunica Tor amb La Massana, ja era acabada i oberta al trànsit rodat, mentre a la banda andorrana les obres per connectar la carretera de Sansa amb la del Principat, anaven endarrerides.
Les autoritats espanyoles i andorranes van arribar a un acord a una reunió organitzada per Sansa, a on es comprometeren de fer una via de comunicació prou ampla per comunicar la comarca del Pallars Sobirà amb Andorra. Les autoritats andorranes van acomplir l'acord, construint una carretera d'alta muntanya de set metres d'amplada; asfaltada, i convenientment senyalitzada. Per la banda espanyola encara s'espera avui dia una resposta, doncs mai no es va acomplir l'acord d'aquella reunió.
La resta ja sabem com va acabar. Pel camí de Pleià hi han passat mercaderies de contraban de tot tipus, durant dècades, turistes, ramaders, 'hippies', i policies, possiblement també algun fugitiu, i fins i tot, podria ser, algun terrorista de la ja extingida banda E.T.A.
 
A continuació, l'Antoni Comes ens explica algunes anècdotes viscudes a l'obra del camí de Pleià.
Els guàrdies civils que vigilaven l'obra havien de pujar cada matí caminant des d'Alins, doncs no disposaven de cap vehicle per al servei. El mateix Comes els va oferir que l'acompanyessin amb el seu 'Jeep', cosa que encara avui dia li agraeixen.
Recorda com Rubén Castañer es passejava amb un 'buggy' per la carretera acabada de fer, amb un subfusell automàtic a sota del seient, justificant-se amb que els seus enemics li podien parar una emboscada i tots anaven sempre armats. L'Antoni Comes es quedava perplex davant d'aquesta actitud, i mai no la va arribar a comprendre.
Quan van arribar a tocar ja la banda andorrana amb les màquines, fent camí, es va girar mal temps i van baixar les temperatures sobtadament, començant a nevar d'una manera continuada. Comes recorda com Castañer es va dirigir cap a l'estació d'Arinsal de la que ell mateix n'havia estat concessionari, per a demanar-los roba d'abric per al personal de l'obra que no anaven convenientment equipats. Va tornar al cap d'una estona amb equipaments per a la neu. Tothom va quedar alleujat i agraït a Castañer pel seu amable gest.
 
I ja per acabar, l'Antoni Comes ens diu la seva hipòtesi sobre el crim de Sansa. Creu que van ser la parella de 'hippies', Josep Mont i Marli Pinto, els assassins de l'amo de la muntanya de Tor, acceptant doncs com a vàlida la versió de l'Antonio Gil José que acusava la parella de perduts de La Seu d'Urgell.
 



Bloc MMT


 

31 de juliol 2023

Segona Part del Relat de Ficció 'Quan Érom Joves', de Núria Comes

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc del misteri de la MMT.

Ens plau anunciar-vos la publicació al bloc de la segona part del relat titulat 'Quan Érom Joves', de l'escriptora Núria Comes, escrit en català pallarès. 
Tenim la continuació de la història fantàstica que ens explica la Núria, ambientada a Tor, amb protagonistes que bé podrien ser els mateixos personatges de la història autèntica del poble de les tretze cases.
Desitgem que sigui del vostre gust i que passeu una estona distreta, llegint aquest relat de ficció ambientat a l'època del contraban.
 
 

 
 
 
 
 
 

20 de juliol 2023

Nou Relat de Ficció a Tor de l'Escriptora Núria Comes

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la història de Tor, la MMT.

Tenim el plaer d'anunciar-vos una nova i inestimable aportació a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor. Es tracta d'un relat de ficció ambientat a Tor i escrit per l'autora de l'Home de Tor, la Núria Comes, que ens dedica una història escrita en el dialecte del Pallars, el pallarès. Si us sorgeixen dubtes a l'hora de llegir segons quines paraules o frases fetes, podeu consultar el diccionari de pallarès.

 

 
El relat de ficció titulat 'Quan èrom joves', consta de dues parts que publicarem en dues entrades separades.

A banda del relat, ens agradaria recomanar-vos el llibre de la Núria Comes, del que ja ens en vam fer ressò l'any passat mentre repassàvem la bibliografia que havia inspirat Tor i la seva muntanya amb l'entrada titulada 'Bibliografia de Tor'. Tots els que hem volgut aprofundir a la història de Tor i no centrar-nos només en els crims que allí s'hi van produir, tenim l'obligació moral d'anar més enllà i no deixar passar les altres dues obres literàries que s'han escrit sobre Tor com a escenari principal. Una vegada dit tot això, us deixem amb la primera part del relat de la Núria Comes escrit en exclusiva per al bloc, que podeu llegir pitjant el seu títol, a sota d'aquestes línies. Desitgem doncs sigui del vostre gust i n'esperem els vostres comentaris al respecte.
 
 

 
 
 
 
 
 
 

12 d’abril 2023

Rubén Castañer al Documental 'Arinsal, als Peus de la Capa'

Salutacions i benvinguts una vegada més a La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Gràcies a l'aportació d'un col·laborador del bloc, hem tingut coneixement del documental que es va estrenar el passat mes de febrer a Andorra. Amb el títol 'Arinsal, als peus de la Capa', en commemoració al cinquantè aniversari d'aquesta estació d'esquí massanenca, ens explica la història dels pioners de l'esquí a Andorra, que va tenir lloc concretament a Arinsal, on s'hi va fer una estació amb inversió privada i impulsada per Josep Serra Prats, empresari andorrà de l'època quan Rubén Castañer treballava com a API al país dels Pirineus.
En realitat, fou gràcies a Castañer que l'estació d'esquí va poder veure la llum, doncs aquest controvertit agent immobiliari va cercar el comprador pels terrenys on s'hi emplaçaria aquesta instal·lació esportiva i turística que ell ja tenia projectada com a tal. Tot i així se'n parla molt breument al documental, exactament al minut 10:18, quan pregunten al responsable comercial d'Arinsal per Rubén Castañer.
 
 

 
Aquest gran projecte immobiliari, entre d'altres d'igual importància o potser més, va ser el que va fer a Josep Montaner, Sansa, fixar-se en l'andorrà d'origen aragonès i proposar-li el seu projecte de l'estació d'esquí a la muntanya de Tor, que com ja sabem mai va poder ser materialitzada. I que precisament era part del projecte del pallarès i de l'aragonès, d'unir-la amb les estacions ja existents de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra, aconseguint així l'estació d'esquí més gran dels pirineus.
Segons ens comenta l'escriptor de les memòries del desaparegut Castañer, l'operació comercial relacionada amb la venda dels terrenys i la concessió de l'estació en qüestió, també hi apareixerà a aquesta obra literària, com no podia ser d'una altra manera. Memòries que per cert, ja hem esmentat en altres entrades al bloc, i que esperem es publiquin properament.
Cada vegada ens podem adonar una mica més de la manca de reconeixement cap a la figura de Rubén Castañer per part de les autoritats andorranes, i potser també de les entitats que no tenen a veure amb el govern del Principat. Quan en realitat la història de prosperitat d'Andorra tal i com la coneixem, en part, va ser gràcies a persones com ell. Però de tot això se'n parla a les seves memòries, i ho deixarem fins a la publicació d'aquest treball en forma de llibre que de ben segur no deixarà indiferent ningú, i tal i com deia un conegut periodista, de ben segur que farà pujar els colors a més d'un prohom d'aquell país.
 

 
 
Podeu visualitzar el documental sencer al següent enllaç a Vimeo:
 
 

 

09 d’abril 2023

Sansa a una Fotografia d'uns 'Overlanders' Alemanys el 1.993

Benvinguts sigueu a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Tot escodrinyant la xarxa a la recerca de noves informacions sobre el cas que ens ocupa, i per enriquir la base de dades del bloc, ens hem topat amb el fil d'un usuari a un fòrum alemany d'afeccionats al món del 4x4 que parla de Josep "Sansa" Montaner, en publica una fotografia on hi apareix a Casa Sisqueta, i una altra de Casa Sansa, ambdues de l'any 1.993.
Segons ens explica a l'anècdota que acompanya les fotografies, eren de ruta des de França i van passar a Andorra on van comprar-hi unes quantes coses lliures d'impostos, pel que van decidir tirar per la ruta dels contrabandistes i evitar-ne així una innecessària burocràcia a la pertinent duana espanyola.
Pel que sembla, van acampar a la muntanya de Tor, on van ser confosos per Sansa i Gregori per uns contrabandistes. Al veure que eren turistes els van donar la benvinguda i l'endemà els van convidar a sopar a Casa Sisqueta.
També expliquen que gràcies a Internet van estar en contacte amb en Gregori, i que 26 anys més tard es tornarien a retrobar.
Sembla que tenien la intenció de passar a visitar Sansa l'estiu de l'any 95, de tornada del viatge al Marroc, però malauradament la Pili de Casa Sisqueta els va donar la mala notícia; feia unes setmanes havien trobat el cos de Sansa sense vida.
 
 



En aquest enllaç hi podeu veure el fil del fòrum en qüestió, en la llengua original: Off-Road Forum: Josep „Sansa" Montaner
I en aquest altre enllaç, la mateixa pàgina del fòrum alemany traduïda al català: Off-Road Forum: Josep „Sansa“ Montaner (Català)
 
 
 

22 de gener 2023

El Fred que Crema, Film Relacionat amb la Història de Tor

Salutacions, seguidors, i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Fa cosa d'uns dies s'ha estrenat als cinemes una producció amb el títol 'El fred que crema', que ens narra una part de la història d'Andorra durant la segona Guerra Mundial. La història dels jueus que fugien de Hitler i els 'passadors' que els amagaven i els guiaven per creuar la frontera amb l'Espanya franquista, que de vegades suposava fugir del foc per caure a les brases.
Però aquells 'passadors', sempre feien d'herois que conduïen cap a la llibertat els perseguits refugiats jueus? Aquesta qüestió ja la vam tractar en una altra entrada anomenada 'Tor i la Llegenda Negra d'Andorra', i pel que sembla les travesses cap a la desitjada llibertat no sempre acabaven bé, com a mínim pels fugitius.
Haurem d'anar al cinema per comprovar si també s'hi toca aquest tema a la cinta en qüestió, o si pel contrari només s'hi explica la història dels 'passadors bons'. Sigui com sigui, aquesta història ve directament relacionada amb Tor i la seva muntanya, que en èpoques passades de guerres van ser testimonis silenciosos del pas de persones perseguides i de mercaderies irregulars.

A continuació podreu veure el tràiler oficial en versió original del film 'El fred que crema', a YouTube:
 




 

28 de novembre 2022

Nou Relat a la Biblioteca dels Relats de Ficció a TOR

Salutacions i benvinguts, seguidors del bloc de la MMT.

És una satisfacció per a mi anunciar-vos la publicació d'un nou relat de ficció inspirat en la història i els personatges de Tor i la seva muntanya.
En aquesta ocasió, serà la primera part d'una història de la que ja hem escrit un parell de relats, o sigui que podríem definir-la com a continuació de Tor, reinventar-se o morir, de la que ja en vam anunciar una seqüela.
 
 
 
Desitgem que sigui del vostre gust i us faci passar una estona distreta de lectura fantàstica, mentre n'escrivim la segona part d'aquesta franquícia, en que ja s'ha convertit aquest argument de la realitat virtual a la muntanya de Tor.
Com sempre, n'hem afegit l'enllaç a l'apartat corresponent del menú de la columna de la dreta del bloc, per tal que sempre hi sigui disponible per accedir-hi més fàcilment >>>>


 

14 de juliol 2022

Juliol, Sempre Juliol

Salutacions, visitant de la MMT.

Tal i com escrivia Carles Porta al seu llibre Tor, tretze cases i tres morts, a Tor, tot passa al mes de juliol, o com a mínim els fets més rellevants van transcórrer sempre el mateix mes d'estiu que ja s'ha afegit a la llista dels misteris casuals a la història de la muntanya tràgica. Encara  que, com se sol dir, les casualitats no existeixen; en tot cas es tracta de causalitats, i encara que pugui semblar una mica conspiranoic, personalment no crec que sigui casual que els esdeveniments més importants en un lloc com aquest succeïssin tots, precisament el mes 7 de l'any.

Si ens fixem en la cronologia de la història de Tor, des de la creació de la polèmica societat de propietaris de la muntanya, en podem destacar el següent, que comença amb aquest contracte que en va fer els veïns "condueños" a parts iguals:

-1.896, juliol: Es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà que s'encengués la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclatà amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 
-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.

-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montaner Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 

 
 

Ens podem adonar que tots aquests fets són segurament els més transcendentals a la història més recent de Tor, des del punt de vista que si no haguessin succeït tal i com ho van fer, molt possiblement ara no seríem escrivint aquestes línies perquè tot indica que la història del poblet més polèmic dels Pirineus no hagués estat tan tràgicament escrita.

Pensem-hi, per un moment: Si mai hagués existit la societat de copropietaris de la muntanya de Tor i els seus indissolubles estatuts, possiblement tampoc s'hi haguessin succeït els esdeveniments clau que van marcar per sempre més la història que ja coneixem, i de fet podríem destacar l'evidència que la famosa "Sociedad de Condueños" va ser el detonant de tots els mals que es van viure a Tor, algunes dècades més tard que aquesta fou creada.

Potser, tal i com escriu en Xavier Tornafoch a "El Cuaderno Digital: La montaña de Tor, entre el drama rural y el conflicto comunal", podria ser que els mals de Tor tinguessin els seus orígens en la transformació del sistema economicosocial del segle XX, on el capitalisme passà al capdavant a la vida de muntanya que fins aleshores basava la seva existència econòmica i social en un sistema gairebé medieval tot i que totalment funcional, on les persones treballaven per subsistir i la moneda de canvi era sovint el que hom produïa o aconseguia mitjançant el bescanvi.

Si passem a fixar-nos en la relació del número set del mes de juliol amb altres temes supersticiosos o fins i tot de la numerologia, veiem per exemple que es tracta d'una xifra en principi de la bona sort, i trobem algunes connotacions com per exemple poden ser les set notes musicals, els set colors de l'arc de Sant Martí, i quelcom més profund com els set xacres del cos humà, els set metalls de l'alquímia, els set dies de la setmana del calendari gregorià. Les meravelles del món en són set, i alguns altres esdeveniments importants que s'han succeït el mes de juliol han estat, per exemple la primera bomba atòmica del món, que fou detonada al desert de Los Álamos als EUA, i l'home trepitjà la lluna el mes de juliol de l'any 1.969. També ens indica la bíblia que el número set és una mena de segell de finalització dels actes més importants del Gènesi, i és representatiu de perfecció, integritat, i plenitud. Veiem, en general, que aquesta xifra és important en la majoria de les religions més practicades.

Així doncs, podríem concloure que els fets més transcendentals de Tor s'esdevinguessin al mes de juliol, no és cap casualitat i més aviat respon a quelcom que ens dóna un missatge de que els fets de la muntanya tràgica han estat marcats sota aquest important segell que esdevé el número set.

 

 

23 de juny 2022

Relats de Ficció a Tor

Benvinguts sigueu al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Amb aquesta nova secció al bloc de la MMT volem afegir una temàtica inèdita fins ara, com són les històries de ficció ambientades a Tor, amb els personatges que van protagonitzar els fets que tingueren lloc en aquesta singular muntanya dels Pirineus de Lleida.
Anirem escrivint i publicant històries o relats curts que podrien haver passat a Tor, on els protagonistes seran els mateixos que ja coneixem de la crua realitat d'uns fets que van marcar la seva història per sempre.
Desitgem doncs que siguin del vostre gust i en gaudiu. Si voleu fer algun suggeriment, no ho dubteu, seran benvinguts.
Com sempre, per accedir a la nova secció, la podreu trobar al menú de la columna de la dreta, encara que publicarem una entrada nova cada vegada que pugem un nou relat.
Encetem la secció Relats de Ficció a Tor amb una història de contraban a la Muntanya de Tor, on els protagonistes són els "hippies" i els seus comandaments. La podeu llegir en el següent enllaç: Nit de contraban a la Muntanya Maleïda
També podeu accedir al lloc de Relats de Ficció a Tor des dels següents dominis: www.relatsdeficcioator.cat i www.relatsdeficcioator.com
   

 

 

 

18 de juny 2022

Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions, visitants de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria fer un recull dels fets més transcendentals que van tenir lloc a Tor i la seva muntanya, repassant-los en ordre cronològic i esmentant els seus principals protagonistes.

Com ja és habitual quan se'n parla, el fet més destacable a la història de la Muntanya de Tor i potser l'origen de tots els mals que esdevingueren dècades més tard, fou la redacció dels estatuts de la societat de copropietaris, originalment anomenada "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", encara que podríem afirmar que tot va començar un mes de març de l'any 1.800, pel que val a començar aquesta cronologia.

 

 

-1.800, març: Comença la història actual de Tor i la seva tràgica muntanya quan s'autoritza un pagès d'Àreu a cercar mineral de ferro en zones properes a Tor i també a la mateixa muntanya, per alimentar una farga i produir ferro. També se l'autoritza a emprar les aigües del Noguera de Tor per obtenir la força motriu necessària per fer funcionar dita farga. El pagès troba força mineral de ferro i posa en funcionament la farga, cosa que al futur serà el detonant de dures disputes pel mineral de ferro, el carbó obtingut de la fusta de la zona, i l'aigua, imprescindible per a l'activitat de la farga.

 

 

-1.812: Es consolida l'Ajuntament de Tor, arran de les lleis promulgades a partir de la Constitució de Cadis i la reforma que s'emprengué a tot l'estat.

 

 
-1.896, juliol: Arrel de la imminent entrada en funcionament del codi civil, i per consell del notari de Tírvia, es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà l'encesa de la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclataria amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 

 
-1.927: Se suprimeix l'Ajuntament de Tor, passant a incorporar-se aquest nucli al municipi d'Alins.
 
 


-1.944: Un enfrontament armat entre la Guàrdia Civil i els maquis al terme de Tor, deixa el resultat de quatre cases cremades, fet que precipita l'abandó del poble per part d'algunes famílies. Pel que sembla, i tal i com assegurava Palanca, quan els maquis van arribar al poble, els de Casa Sansa anaren a cercar els civils, i fou quan començà la batalla que perderen els maquis i els propis veïns de Tor.
 
 

 
-1.958, desembre: S'anuncia al B.O.E. del dia trenta, a la pàgina número 11.984, la dissolució de l'Entitat Local Menor de Tor, decretada el dia dinou del mateix mes, motivada per la manca dels recursos necessaris per satisfer els serveis obligatoris, segons els informes emesos a tal efecte.
 
 

 

 
-1.965: Vicenç Riba Baró, de casa Palanca, i oncle de Jordi Riba Segalàs, presenta una demanda davant el ja desaparegut jutjat de primera instància de Sort, demanant la modificació d'una de les característiques més destacables del contracte de copropietat redactat el 1.896; la pertinent a la indivisibilitat de la muntanya de Tor. Vicenç Riba pretenia dividir la muntanya de Tor en tretze parts físiques de manera que cada propietari es fes responsable legal subsidiari de la seva part. Malgrat els recursos, aquesta acció no va tirar endavant perquè Vicenç Riba no acomplia els requisits de propietari establerts als estatuts del contracte de copropietat al ser ciutadà amb nacionalitat andorrana i no viure a Tor des de feia força temps. Uns anys més tard, però, un altre tribunal considerarà la muntanya de Tor divisible, cosa que en Jordi Riba, Palanca, voldria aprofitar per mirar de vendre la seva part de la finca.
 


-1.967: Josep Montaner, de Casa Sansa, construeix la pista forestal que uneix Tor amb Andorra i que transcorre per finques de la seva propietat, per la banda del Port de Cabús. Tot indica que aquesta via de comunicació amb el país veí portarà progrés i riquesa al poble i a tota la comarca, encara que també els acabaria duent penúries inesperades. Es diu que aquesta via de comunicació es va aconseguir construir amb diners de la societat de copropietaris i amb les influències de Sansa, que tenia contactes força poderosos al règim dictatorial de l'època.

 

 

-1.976, desembre: Dos membres de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor", Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, al marge del tercer cacic, signen un contracte d'arrendament de la Muntanya de Tor amb Rubén Castañer, un agent immobiliari afincat a Andorra, contractat per Sansa amb la intenció d'urbanitzar la muntanya per a construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. S'accepten les condicions del contracte en junta extraordinària de la societat signada amb data 23/12/1976, amb document manuscrit del que ens en fem ressò al bloc: 'Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor'.
 
-1978: En reacció als actes de Cerdà i Sansa, Palanca reuneix la resta de copropietaris de la Muntanya de Tor i constitueixen una junta paral·lela, arrendant la fusta a uns llenyataires de Vic, que també s'encarreguen de la seguretat del propi Palanca, doncs les tensions entre els dos bàndols enfrontats assenyalen que el polvorí generat pot esclatar en qualsevol moment.
El mateix any 1.978, el president de la societat de copropietaris de torn, que en aquell moment n'era Francesc Sarroca de Casa Cerdà, presenta una demanda contra Vicenç Riba Baró, oncle de Jordi Riba Segalàs, per mirar de deixar sense efecte la compra-venda de la casa de Tor heretada per Vicenç que no en podia fer efectiva la seva participació a la societat pel fet de viure a Andorra, i per tant es quedava sense drets d'explotació a la muntanya tot i que amb aquesta operació Palanca aconseguiria ser copropietari, segons els estatuts del contracte de copropietat original de la finca.
Tot i que Vicenç Riba declarà en contra de Jordi Riba, el seu nebot perquè ja s'havien enemistat, la demanda de Cerdà fou desestimada pel jutge en considerar que cap dels tretze copropietaris complia els requisits per ser-ho, doncs no hi vivien durant tot l'any a Tor.


 
-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.
 


-1.981: Els advocats contractats per Rubén Castañer i Josep Montaner, Sansa, posen un plet als veïns del bàndol contrari dirigit per Palanca, perquè el jutjat de Tremp determini qui té drets sobre la muntanya, en funció dels estatuts redactats el 1.896, els que deien que per poder continuar formant part de la societat de copropietaris, calia viure a Tor tot l'any.
 
 
 
 
-1.981, novembre: Els culpables dels crims del 1.980 entren a presó, i Rubén Castañer és condemnat a indemnitzar les famílies de les dues víctimes mortals provocades pels seus homes, al ser considerat responsable civil subsidiari. Tot i així, les famílies dels difunts mai no van arribar a cobrar res de res.
 

 
-1.982: Comença l'inacabable plet per esclarir la propietat d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya; la Muntanya de Tor.
 
 

 

-1.985, agost: La Muntanya de Tor és embargada per impagament d'impostos i els seus propietaris corren el risc que passi a subhasta si no satisfan el deute pendent amb la hisenda espanyola. Finalment, algú es grata la butxaca i corre a pagar els impostos endarrerits i es normalitza la situació de la finca. Sembla que aquestes situacions eren comuns arran de la guerra entre els dos bàndols que s'hi erigiren en desacords per l'explotació de la propietat.
 
 

 
-1.986: El jutge de Tremp declara un administrador judicial en vista de les nombroses disputes entre els veïns de Tor, sobretot entre Sansa i Palanca, que sempre acabaven en denúncies als jutjats.
 
 

 
-1.995, febrer: Després de plets, embargaments, i tota mena d'enfrontaments, el jutjat de Tremp emet una sentència que, sense saber-ho, només uns mesos més tard, provocarà la tercera víctima mortal de la història per la disputa de la Muntanya de Tor del segle XX: Declara propietari en solitari Josep Montaner Baró, Sansa, en considerar que és l'únic dels tretze copropietaris que acompleix les condicions dels estatuts del contracte de copropietat redactat el 1.896. Una decisió judicial que fins i tot la seva pròpia família qualifica com a sentència de mort.
 


-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montaner Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 


 

-1.995, octubre: Antonio Gil José, un treballador que havia prestat els seus serveis tan a Sansa com a Palanca, testifica contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto, que també havien treballat per Sansa, acusant-los de l'assassinat de Josep Montaner, doncs va declarar haver presenciat el crim, esdevenint així l'únic testimoni de càrrec d'aquest assassinat. El jutge decreta presó per als encausats.

 

 

-1.995, novembre: El jutge de Tremp processa Marli Pinto i la seva parella Josep Mont, acusats del crim de Josep Montaner, segons el testimoni de càrrec d'Antonio Gil José.

 


-1.996, desembre: Després de passar-se catorze mesos i sis dies a la presó, Josep Mont i Marli Pinto són absolts per l'Audiència de Lleida, que considera que el testimoni de Gil no és creïble i dubta de la seva història, doncs no queda prou demostrat que es trobés a Tor el dia que assegurava haver presenciat el crim, entre d'altres dubtes prou considerables.



-1.997, gener: L'Audiència Provincial de Lleida anul·la la sentència del jutjat de Tremp que reconeixia la propietat exclusiva de la Muntanya de Tor a Josep Montaner, de Casa Sansa, decretant que la propietat pertany a tots els veïns, tornant doncs als orígens de quan es va redactar el contracte de copropietat de la muntanya i els corresponents estatuts condicionants de l'ús i la propietat d'una de les finques privades més grans de Catalunya. Totes les parts presenten recurs al Tribunal Suprem.

 

 

El mateix any, Carles Porta i un equip de reporters al seu càrrec, comencen les investigacions periodístiques per al programa 30 Minuts de TV3, produint un documental que es va emetre el 20 d'abril del 1.997, amb un èxit d'expectació notable.

El documental titulat La Muntanya Maleïda emès al programa 30 Minuts de TV3 l'abril del 1.997 i les troballes de Porta mentre investigava els fets, van precipitar que el jutjat de Tremp reobrís el sumari per l'assassinat de Sansa el maig del mateix any, en considerar que s'hi havien trobat nous indicis que contrastaven amb els aconseguits durant la investigació policial uns anys abans. Tot això vingué donat a causa de la petició al jutjat de l'advocat de la família de Sansa, el lletrat Francesc Sapena, que recordem, també va ser entrevistat al Programa 30 minuts.

 

 

-2.000: El Tribunal Suprem anul·la el procés judicial per defectes de forma, i dóna l'ordre de repetir els tràmits judicials a l'Audiència de Lleida.

-2.002: L'Audiència de Lleida reobre el judici de la Muntanya de Tor, dictant una altra sentència: La muntanya és dels hereus dels fundadors de l'antiga "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", formada el 1.896, doncs tots tingueren la propietat inscrita al registre durant més de 30 anys, i es beneficien d'una figura jurídica anomenada usucapió. Jordi Riba, Palanca, i els hereus de Josep Montaner presenten recurs a la sentència.

 

 

-2.003: L'Audiència de Lleida es veu obligada a suspendre el judici fins a dues vegades, doncs tan la part demandant com la demandada, tenien greus problemes per aconseguir lletrats que els volguessin representar. Fins i tot els advocats del país ja coneixien el desgast que representava embarcar-se a les peripècies judicials de Tor i els seus veïns, que es van passar pràcticament tota la vida als jutjats.

-2.004: Per fi es pot celebrar el judici a l'Audiència de Lleida, que falla amb una sentència que sorprendrà tothom: La muntanya de Tor és propietat dels hereus de les tretze famílies originals que van fundar la societat de copropietaris l'any 1.896, amb el que es torna altra vegada a emplaçar la societat als seus principis. Jordi Riba, Palanca, hi presenta recurs.

 


-2.005: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la sentència de l’Audiència de Lleida, que donava la muntanya als hereus dels copropietaris originals. Aquesta darrera sentència és definitiva i ja no deixa cap escletxa oberta a possibles recursos. A més a més, la mateixa sentència declara que la societat de copropietaris s'ha d'adaptar a la legislació actual vigent, modificant-ne els estatuts com ara que la finca passa a ser divisible i es pot vendre sencera o dividida en les parts que convingui.
El mateix any, el mes de novembre, es publica el que serà l'únic llibre que recull i amplia els fets de Tor, titulat Tor, tretze cases i tres morts, que escriu Carles Porta amb part del material que va aconseguir recopilar durant tres mesos de dures investigacions, i posteriors descobertes després de guanyar-se la confiança dels protagonistes de la història que va batejar com La Muntanya Maleïda.
El setembre del mateix any, Palanca ofereix la seva part de la muntanya a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que s'interessa per comprar una part d'aquesta finca de Tor, segurament perquè ja no li és possible continuar el litigi per la propietat que ell considerava seva. (Rectificació a l'entrada del 12/05/2023: Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia )
 



-2.017: Després de dotze anys de pau judicial, cinc copropietaris que representen dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, posen una demanada criminal contra cinc administradors de la finca, en considerar evidències de delicte d'estafa processal, dos presumptes delictes continuats d'administració deslleial, i per impedir als demandants exercir els seus drets com a comuners.
 



-2.019, novembre: Mor Palanca als 82 anys i es reobre el debat sobre el futur de la Muntanya de Tor, doncs els actuals propietaris segueixen sense posar-se d'acord. Sembla que estiguin condemnats a viure enfrontats per la copropietat que tantes desgràcies i plets eterns ha vist passar durant la seva tràgica i complicada història.
 
 

 
-2.021, febrer: Mor Antoni Gil José, testimoni de càrrec del crim de Josep Montaner el juliol del 1.995, que segurament es va endur al clot, tal i com ell mateix va insinuar en una entrevista amb Porta, les noves informacions que assegurava tenir sobre el crim de Sansa i que només revelaria davant d'un jutge. L'autoria del crim encara és una incògnita per resoldre, tot i que Carles Porta va declarar tenir un sospitós, fins ara no ha dit qui creu que podria haver estat.




-2.022, gener: Mor Rubén Castañer als 85 anys, el que fou agent immobiliari a Andorra, convençut per Sansa, va mirar d'engegar el projecte del vell per urbanitzar la Muntanya de Tor i construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. Tot i així no en va tenir èxit i es va arruïnar després de nombrosos conflictes, plets, sancions, i despeses milionàries a causa d'un projecte que, abans de néixer, ja estava sentenciat a no veure la llum.
Castañer hi implicava una mà negra, la famosa Mà Negra de Tor a la que no convenia transformar la finca en estació d'esquí.
El bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor va descobrir recentment el llegat que Castañer deixa en forma de llibre, que promet una versió alternativa a la que fins ara era considerada l'oficial, entre d'altres importants informacions encara per desvetllar a l'opinió pública.
 
 

 

-2.022, febrer: Mor Francesc Sarroca, de Casa Cerdà, considerat més moderat que els altres dos enfrontats; Palanca i Sansa. Va ser un dels cacics de Tor que juntament amb Sansa va arrendar la muntanya a Castañer, amb el que pretenien tirar endavant el projecte de construir el complex d'hivern que s'uniria amb els de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra.
Gran part de la seva vida la va dedicar a la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, de la que en va ser president, i es deia que va patir un infart quan va saber que el jutge de Tremp havia fet amo a Sansa, deixant-lo a ell fora de tot dret sobre la finca.
 

 
-2.022, març: Obrim el bloc La Maledicció de la Muntanya de TOR, amb la pretensió de mirar d'esclarir els misteris que fins ara, aquesta muntanya ens amaga, tot recopilant informacions al respecte mentre compartim la nostra opinió amb els afeccionats i seguidors del cas, que encara és ben viu i no podrem donar per tancat fins que s'esclareixin les causes i el responsable o responsables del darrer assassinat que va tornar a tacar de sang la història d'una de les finques privades més grans de Catalunya, siguin identificats, doncs legalment no se'n podria fer res més al respecte perquè el crim ja fa anys que va prescriure segons el codi penal espanyol. Tot i així, l'autor o autors no han confessat mai el crim, podríem imaginar que potser per por a ser assenyalats, però diuen que la veritat és com l'oli, sempre acaba surant.
 
 

 
I fins aquí les dates, els fets, i els personatges que han marcat la convulsa i tràgica història d'aquest petit poble del Pirineu Lleidatà, que anirem actualitzant a mida que vagin sorgint fets rellevants que així ho mereixin.
 



Bloc MMT

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...