Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palanca. Mostrar tots els missatges

09 d’octubre 2026

Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà (2a Part)

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases.

El vuit d'agost de l'any 2.023, escrivíem una entrada al bloc dedicada a una fotografia de l'arxiu personal de la Núria Comes, l'autora del llibre l'Home de Tor. Es tractava d'una instantània capturada en ocasió del casament del germà de Jordi Riba, Palanca. Aquesta foto fou cedida legalment pel mateix Palanca a l'autora per tal de documentar la seva obra. Fet pel qual Jordi Riba Segalàs autoritzà per escrit la mateixa, per a emprar el material cedit per aquest, i la declarava directament hereva del seu arxiu gràfic i biogràfic, concedint-li els drets totals i únics per a l'explotació i ús d'aquests.
Com ja sabeu, Comes, ens autoritzà a la MMT per a publicar aquesta fotografia al bloc, fent els comentaris que en vam fer aleshores.
 
 
La fotografia protagonista de l'entrada d'avui.

 
El cas és que un seguidor del bloc i afeccionat a la història del poble de les tretze cases, ens demana la relació d'aquesta fotografia amb el bloc i la sèrie documental de Carles Porta 'Tor'. Li vam prometre que n'escriuríem una entrada per a explicar el tema, i aquí la teniu. El dubte rau en que aquest seguidor del bloc, a qui n'agraïm la seva fidelitat i interès, va veure recentment la mateixa fotografia a la 'docusèrie' de Porta, concretament al metratge del tercer capítol titulat 'Palanca', i va pensar que potser havíem estat nosaltres qui l'havíem facilitada. Doncs no, no vam facilitar en aquest cas la instantània en qüestió, tot i que si que vam facilitar altre material que se'ns va demanar des del departament de documentació de la sèrie, fet que ja vam comentar en una altra entrada.
Curiosament, quan vam visualitzar aquest capítol durant la mateixa estrena a la plataforma 3Cat, el maig del 2.2024, ens va sorprendre veure la fotografia, pel que vam demanar a la producció de 'Tor' per curiositat, qui els hi havia facilitat. La resposta fou que Pablo Moreno, hereu de Palanca, els hi va cedir la mateixa, cosa que encara ens va sorprendre més, doncs teníem entès que d'aquesta només n'existia un original, i era en poder de Núria Comes, qui ens va assegurar que no n'havia autoritzat el seu ús a la sèrie de Porta. De fet, aquesta fotografia de Palanca, no apareix ni al llibre de Comes.
A continuació, podeu veure el fragment del tercer capítol de 'Tor' on es mostra la foto comentada. (Minut 38:32).
 
 
 
Amic seguidor de la MMT, desitgem haver esclarit prou el tema que ens demanaves, i agraïm alhora la teva curiositat que ha propiciat aquesta entrada a la MMT. Altra vegada, salutacions cordials i gràcies per la teva aportació.
 
 
 
Entrades relacionades:
 
 
 
Fonts documentals: Núria Comes, L'Home de Tor, 3Cat, sèrie documental 'Tor'
 
 
 
Bloc MMT
 

29 d’agost 2026

Tornen els Desacords a la Muntanya de Tor pel Tancament de la Pista Forestal

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases, la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Amb el tancament de la pista forestal que comunica Tor i la Vall Ferrera amb el Principat d'Andorra, han començat altra vegada les disputes entre els hereus d'algunes de les tretze cases històriques de Tor.
Pel que sembla, alguns copropietaris de la muntanya estan d'acord en tancar l'accés a la mateixa per la banda andorrana, decisió oposada a la d'altres copropietaris com ara els hereus de Casa Palanca i Casa 'Sisqueta'.
De fet, ja hi va haver un incident relacionat amb aquest fet que va enfrontar jurídicament un dels hereus de Casa Sansa amb l'hereu de Casa Palanca, però que no vam comentar al bloc per evitar polèmiques, i per no alimentar les opinions no contrastades.
 
 
Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, ironitza amb un cartell sobre les decisions preses sense el seu consentiment i el d'altres copropietaris de Tor de tancar la pista forestal de la banda andorrana.
Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, ironitza amb un cartell sobre les decisions preses sense el seu consentiment i el d'altres copropietaris de Tor de tancar la pista forestal de la banda andorrana.

 
Diari de la Neu s'ha fet ressò, a través d'una pàgina publicada al seu lloc web i al seu compte a la xarxa social Instagram, dels testimonis de Pablo Moreno, hereu de Casa Palanca, i de la Pilar Tomàs, coneguda també com la 'Pili de Casa Sisqueta', pubilla de Casa 'Sisqueta' o 'Sisquet' de Tor.
A continuació fem la recopilació de totes aquestes publicacions relacionades que us comentem amb l'entrada d'avui, però abans volem dirigir unes línies als implicats.
Des d'aquest mitjà Desitgem que tots els hereus i tots els copropietaris de la muntanya de Tor arribin a un consens i solucionin els seus desacords d'una manera pacífica i endreçada, pel bé i l'harmonia de la societat i les persones que la componen.
 
 

 

 

 
 
Notícies relacionades:
 
 
 
Fonts documentals: Diari de la Neu, Segre, Pallars Digital, RTVA, Vilaweb, Agència Catalana de Notícies, La Veu Lliure.
 
 
 
Bloc MMT
 
 

17 d’agost 2026

14/03/1981 - Diario de Lérida: A Jordi Riba se le Reconoce la Copropiedad de las Tierras de Tor

Salutacions i benvinguts a una nova enrada a la MMT.

Aquesta ocasió us compartim una notícia publicada el 14/03/1981, amb la que ens donaven a conèixer la segona sentència del plet interposat per Rubén Castañer contra Jordi Riba Segalàs, Palanca. El plet original, fou motivat bàsicament per treure-se'l de sobre i poder engegar el projecte d'urbanització de la muntanya de Tor sense més interferències ni interrupcions al respecte.
Pel que sembla, l'agent immobiliari d'Andorra no va tenir sort, i la sentència donà la raó a Palanca, en segon terme això si, a qui se li reconegué la propietat de la seva tretzena part de la finca privada de la muntanya de Tor.
Va haver de ser amb el recurs interposat pel lletrat de Palanca que, l'Audiència de Barcelona donà la raó al cacic, però en principi, ja veieu que el jutge de Tremp, el mateix que anys més tard entregaria la muntanya a Josep Montaner, prengué els drets a Jordi Riba sobre la copropietat de Tor.
Per això sempre s'havia cregut que el jutge de Tremp, José Antonio González González, actuava en benefici de Castañer i de Montaner, perquè suposadament, el pare d'aquest, mantenia relació d'amistat amb el lletrat de Rubén Castañer, l'advocat Hortal.
 
 

 
 
Font documental: Diario de Lérida
 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
 
 
 
Bloc MMT
 
 

09 d’agost 2026

El Judici pels Morts del 1.980: Embargaments a Rubén Castañer?

Benvinguts a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, us saluda el seu redactor.

Recuperem una notícia publicada el dia tres de desembre de l'any mil nou-cents vuitanta-u, al 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida) on es parla del judici per les morts a Tor del juliol del mil nou-cent vuitanta. Com recordareu, Jordi Riba, Palanca, i Rubén Castañer, tingueren una malastruga topada acompanyats dels seus corresponents pinxos al poble de Tor, que resultà amb dos ferits mortals per impactes de bala.
Els culpables provats dels assassinats foren condemnats a penes de presó, i els seu patró, Rubén Castañer, fou declarat responsable civil subsidiari, i per tant se li reclamaven unes quantitats econòmiques en qualitat d'indemnitzacions per a les famílies dels finats.
Els guardaespatlles de Castañer van complir les penes de presó a les que se'ls va condemnar, però l'agent immobiliari d'Andorra mai no va fer efectives les indemnitzacions econòmiques imposades pel jutge.
 
 

 
El més curiós i sorprenent d'aquesta crònica, si ens hi fixem, potser sigui el fet que segons el periodista, a Castañer se li van embargar les seves participacions a les empreses PROINTORSA i PROTUTORSA, així com els drets que li poguessin correspondre sobre la propietat de la muntanya de Tor. Si fem memòria, Castañer va signar un contracte d'arrendament de la muntanya de Tor a Francesc Sarroca, Cerdà, amb el compromís, segons el mateix contracte, de comprar una extensió de terreny de no menys de dues-centes hectàrees a la nova societat de propietaris de la finca.
Hem de suposar que els embargaments en qüestió no es van arribar a fer efectius, doncs el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor va continuar vigent fins anys més tard, encara que el darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, el considerés vençut perquè no es van satisfer mai les quotes corresponents, segons obligacions del contracte, per part de l'API aragonès establert al Principat d'Andorra.
 
 

 






Font documental: 'Diario de Lérida' (Diari de Lleida)
 
 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
Bloc MMT
 
 

30 de juliol 2026

31 Anys del Crim de Sansa

Benvinguts a una nova entrada a la MMT, l'únic bloc especialitzat amb la història del poble de les 13 cases i la seva controvertida muntanya.

Com cada any, dediquem una entrada commemorant aquesta data tan assenyalada per a la història moderna de Tor.
 
 


Doncs ja han passat trenta-un anys des que fou trobat el cadàver de Josep Montaner, Sansa, a casa seva, al poble de Tor.
Com ja sabeu, els indicis apuntaven en principi a una sèrie de personatges dels que finalment se'n va descartar la seva possible autoria o participació en l'assassinat del cacic de l'afamada Casa Sansa de Tor.
Els més avesats a la història i a l'actualitat de la muntanya maleïda, també recordareu que el periodista Carles Porta sempre havia mantingut que sabia qui era l'assassí de Sansa. Ens tingué força anys amb la incògnita, i quan finalment semblava que havia de confessar-ho mitjançant l'aclamada sèrie documental 'Tor', ens diu que hem de ser nosaltres, el públic, qui decideixi segons l'exposició que ens fa, qui és per a nosaltres l'assassí de Sansa. Porta va optar per desmarcar-se'n del tema d'una manera prou fàcil, o potser és que mai no ha sabut del cert qui va assassinar Sansa i ha mantingut la incògnita viva per interès personal? Hem de tenir en compte que el periodista es mou per diners, i no treballa pas de manera desinteressada, i podem afirmar que el tema del crim de Sansa li ha generat molts beneficis i rèdit professional que havia perdut i més amb la direcció del film 'Segon orígen'. Bé, no ens n'hem d'oblidar pas de la sèrie de TV, ràdio, i pòdcast, 'Crims'.
Total, que amb aquella sèrie de Porta havíem de jutjar els personatges que hi apareixien i decidir com a jurat popular, i segons ens convidava Porta, qui havia acabat amb la vida del cacic enemic i cosí de Palanca.
Recordem que Gregori Aulestia, ens recorda a la sèrie que els criminals que encara s'amaguen a l'ombra, no hi apareixen pas a la sèrie de Porta. I és que en Gregori té uns altres culpables: la màfia marsellesa que va eliminar Montaner per error. Fins fa poc, aquesta també era la nostra tesi més plausible, tot i que vam canviar de parer quan ens van fer arribar una filtració directament des de la comarca del Pallars Sobirà, algú que coneixia prou bé els Sansa.
Si us hi fixeu, a la sèrie de Porta, tothom llença pilotes fora, i no tenen un sospitós clar, a més a més d'algunes contradiccions que podem trobar-hi. Quan se suposa que la gent de Tor hauria de saber perfectament el que va passar, i de fet, creiem que ho saben, però mantenen un pacte de silenci que ja dura tres dècades.
 
 


El mes de març del passat 2.025, quan La Maledicció de la Muntanya de Tor va fer tres anys, us vam prometre dur al bloc una crònica basada precisament en la filtració que vam rebre sobre la mort de Sansa. Aquesta informació, si fos verídica, i és certament amb la que creiem actualment, desvetllaria que els assassins de Josep Montaner Baró, son més coneguts del que ens pensem. Sembla que tot plegat és força més simple. Quan les explicacions es compliquen i s'hi barregen les màfies, els enemics ancestrals, els interessos econòmics, generalment cal simplificar les coses i fixar-se en el més quotidià. Ara com ara però, farem com en Porta i us deixarem amb la incògnita sobre aquesta filtració. No per interès econòmic ni de cap altre tipus, simplement perquè darrera aquesta tesi hi ha un treball de camp que cal fer, i si aquest en resulta ser productiu, aleshores en farem l'entrada corresponent al bloc, com cal.
No ens refiem mai dels periodistes que es mouen per interès econòmic o popularitat mediàtica; aquests només volen enriquir-se i realment no els interessa la història. Doncs els diners ho corrompen tot, i de vegades les coses s'acaben descobrint de la manera més simple i involuntària.
Tenim previst no deixar passar aquest estiu per portar-vos una crònica al bloc que ho podria canviar tot. Estigueu al cas perquè podria ser que estirem un fil que Porta ni s'ha arribat mai a plantejar d'estirar.
 
Salutacions i fins aviat.
 
 

 
Publicacions relacionades:

05 de juliol 2026

Anunci Públic de Jordi Riba, Palanca, al 'Diario de Lérida' el 1.978

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada a l'únic bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Aquesta vegada, ens plau compartir amb els seguidors del bloc un anunci que Palanca contractà a un mitjà de comunicació de la província de Lleida, que us expliquem tot seguit.
 
Signant com a 'Presidente', Jordi Riba Segalàs, Palanca, convocà a la junta general anual als copropietaris de la muntanya de Tor que segons ell tenien dret a la mateixa, a través d'un anunci públic que aparegué els dies vint i vint-i-u de desembre de l'any 1.978, al 'Diario de Lérida'.
L'anunci, redactat el divuit de desembre del mateix 1.978, fou part del polèmic enfrontament entre els partidaris del propi Palanca i els dels altres dos cacics aliats amb Rubén Castañer per a tirar endavant el seu projecte de les pistes d'esquí a la muntanya de Tor; Josep Montaner, Sansa, i Francesc Sarroca, Cerdà.
Com que quan Sansa i Cerdà es van posar d'acord amb Castañer per engegar el projecte d'aquest agent immobiliari, Palanca i els seus partidaris, com ara Sisquet, no ho acceptaren de cap de les maneres, van erigir una societat de copropietaris paral·lela de la de Cerdà, que havia estat el darrer president de la mateixa, no reconegut pel grup de Jordi Riba. Els partidaris de Palanca el van nomenar president de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, reunint-se una vegada l'any, tal i com dictaven els estatuts de copropietat de la finca, redactats el 1.896. Aquests copropietaris que es creien amb drets sobre la muntanya, prenien decisions de mutu acord en relació a l'administració de la finca, i n'ignoraven l'altra societat, que segons ells, era il·legal per no haver-los tingut en compte ni haver-los demanat ni veu ni vot a l'hora de tractar amb Castañer i el seu projecte del complex d'hivern de la muntanya de Tor.
 
Aquesta entrada formarà part de la secció 'Hemeroteca de Tor', per haver-se publicat a la data anterior a la mort de Sansa. Per tant, sempre que en vulgueu fer la consulta, la podreu trobar ràpidament al menú corresponent de la columna de la dreta, endreçada sempre per ordre cronològic.
 
 

 
 
Publicacions relacionades:
 
 
 
Fonts documentals: Diari de Lleida (Diario de Lérida)
 
 
 
Bloc MMT
 
 

21 de desembre 2025

'The New York Times' es fa Ressò del Crim de Sansa

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT, seguidors del bloc.

Cada vegada la malastruga història de Tor creua més fronteres. Aquest cop ha estat el conegut 'The New York Times' que ha volgut esbossar, una vegada més, la tràgica llegenda negra que acompanya sempre el poble de les tretze cases, com una cosa inevitable, com la mel per al mató, com la ratafia després d'un bon àpat. Quelcom indissoluble, d'obligada menció abans que res. Cal explicar el crim de Sansa però, també el dels altres.
Amb aquest fet en podríem potser, donar-ne bona raó de les nombroses visites rebudes a aquest mitjà darrerament, des de més enllà del nostre continent. I no només des dels EUA, no, doncs sembla que des del continent veí també se n'han interessat de la història d'aquest petit racó dels Pirineus Catalans.
 
 

 
I quan es parla de Tor, obligatòriament cal parlar de Carles Porta. Un periodista que s'ha fet seva la història negra de Tor. Fins i tot podríem dir que l'ha monopolitzada. Se l'ha apropiada, potser, i ningú no pot moure ni un dit amb Tor a nivell periodístic i editorial, si no és amb el consentiment del director de Crims. I és que amb aquest aspecte hem de ser crítics. Tor per a Porta ha estat com una bala a la recambra. Quan li ha calgut l'ha disparada i n'ha tret el rèdit esperat i segurament més i tot. I si cal prometre 'l'oro i el moro' per sortir-se'n amb la seva i trobar col·laboració i el que calgui, doncs es fa. Després no es compleix i no passa res. Total, ell és el totpoderós mediàtic i pot fer el que li sembli.
El 'Patter' de la llegenda negra de Tor n'està convençut que mai no es trobarà l'assassí o els assassins de Sansa. Potser no serà a cop de talonari, potser serà sense cap mena d'interès econòmic o mediàtic, potser serà de manera anònima. Però sigui com sigui, Porta sap explotar aquest filó de Tor, i no el pensa deixar escapar de cap manera. Va quedar prou escarmentat amb 'Mecanoscrit', i en va aprendre's la lliçó. Ara que ha aconseguit recuperar-se, no es deixarà caure altra vegada.
I m'haureu de disculpar amb aquestes darreres línies. Pot semblar que tingui una mena de ressentiment amb Porta, però el ressentiment en si, és en general, amb els personatges com ell, que te'ls vas trobant a la vida com el que es troba bolets; de vegades poden semblar prou bons, però te n'adones que potser no ho eren tant.
 
Podeu llegir l'article de 'The New York Times' titulat 'Spain’s True-Crime Capital Is Fed Up' pitjant el mateix títol.
 
 
Entrades relacionades:
 
  
 
 
Bloc MMT
 
 

 

18 de març 2025

Sansa i Palanca: Les primeres declaracions de Tor a televisió, a TVE Catalunya

Salutacions seguidors de la MMT, us saluda el seu editor amb aquesta nova entrada al bloc dedicat a la història de la muntanya de Tor.

Pel que sembla, la primera emissora de TV que es va fer ressò de la problemàtica de Tor, fou TVE a Catalunya. Així ens ho fan saber amb aquesta crònica del passat dotze de febrer del present dos mil vint-i-cinc, on ens expliquen la trama pels interessos amb la muntanya i la tèrbola enemistat entre els dos coneguts cacics de Tor.
Dos dels reportatges que ens ofereixen amb aquesta crònica ja els coneixem, doncs els vam comentar anteriorment a l'entrada amb el títol Dos Reportatges de TV Inèdits de la Muntanya de Tor. El tercer ens parla de la detenció de Josep Mont i Marly Pinto, acusats de l'assassinat de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.
Els que ja coneixeu la història i en recordeu els detalls, hi trobareu però algunes incorreccions. El compartim a continuació perquè en podeu valorar el seu contingut.
 
 
 

 
 
Bloc MMT
 

 

30 d’octubre 2024

Sansa i Palanca Eren Cosins

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dels fets que podríem considerar importants de la història més recent de Tor, és la relació familiar que tenien Josep Montaner Baró i Jordi Riba Segalàs, o si us estimeu més, Sansa i Palanca. Per suposat, és un tema que Porta ignora contínuament a les seves obres sobre Tor, i és clar, si no ho diu Porta, no existeix o no és important. Doncs des d'aquí trobem que tot detall és transcendental a la història del poble de les tretze cases, i no s'ha de descartar mai cap informació per petita o insignificant que ens pugui semblar.
Els que seguiu aquest bloc de manera assídua, cosa que us agraïm de debò, sou interessats a la història tan rica de Tor i la seva singular muntanya privada, i no tant al morbo que es genera amb les obres del periodista de Crims. Així doncs, ja sabem que valoreu qualsevol anècdota, curiositat, o fet relacionat amb aquest llogarret pirinenc, i tenint en compte tot això, és com estructurem i escrivim aquest bloc.
Doncs si, amics i amigues. Resulta que Sansa i Palanca eren cosins. Potser llunyans, però cosins de sang, i val a dir que al principi de les seves vides tenien una relació prou amistosa i fins i tot, com ja hem comentat anteriorment a d'altres entrades, foren socis d'una empresa de lloguer de maquinària agrícola que segons diuen, va ser el detonant de l'inici de la seva enemistat. Això de l'odi ancestral entre famílies queda en entredit, i segons els mateixos veïns de Tor i els copropietaris anteriors a l'època del Rúben i el projecte de les pistes d'esquí, no és ben bé com ho narra Porta a les seves obres literàries. Per escriure 'Tor, tretze cases i tres morts' i rodar anteriorment a aquest el 30 minuts per a TV3, Carles Porta es refiava més dels testimonis de la gent dels pobles del voltant i de la seva intuïció que no pas de la gent de Tor, ja sigui perquè la majoria no volia saber-ne res del periodista i la seva tasca, o bé perquè no volien tenir relació amb cap periodista que furgués sobre el cas de l'assassinat de Sansa.
Sortosament, si que hi ha hagut alguna persona que s'ha compromès a indagar i escriure sobre la història de Tor, la seva gent i els seus costums, i ho ha materialitzat en un llibre; 'L'home de Tor', de la Núria Comes. A 'L'home de Tor' la seva autora ens regala els arbres genealògics de les cases de Tor, i és allà on podem comprovar que els cognoms Baró i Montané o Montaner, es creuen a les dues cases fortes del poble; Casa Sansa i Casa Palanca.
No és pas tan estrany que les famílies de muntanya tinguin encreuaments constants entre elles, doncs resulta gairebé inevitable quan ens referim a poblacions tan reduïdes i geogràficament aïllades. Així és com ho podem comprovar als arbres genealògics creats per Comes a 'L'home de Tor', que us compartim a continuació:
 
 
Arbre genealògic de Casa Sansa. 'L'home de Tor' (Núria Comes)

 
Arbre genealògic de Casa Palanca. 'L'home de Tor' (Núria Comes)



I en relació a l'entrada d'avui, ens agradaria afegir una informació que Gregori Aulestia ens ha confiat durant una de les llargues i enriquidores converses que mantenim amb ell tot sovint. Segons el que fou secretari personal de Sansa, el cacic i el que suposadament era el seu màxim enemic sobre la terra, Palanca, alguna vegada s'havien unit quan es tractava de defensar la finca d'autoritats que pretenien abusar del seu poder i entrar-hi il·legalment a la muntanya de Tor. No dubtaven ni un segon a sumar forces contra tothom qui gosés violar la seva propietat, tot i que una vegada resolt el conflicte, tornaven al comportament habitual.
Una vertadera llàstima doncs que aquests cosins es presentessin com a enemics i no unissin forces per tirar endavant la finca de Tor, tot i que val a dir que eren molt diferents de pensament i de visió de futur en relació a l'explotació de la muntanya de la discòrdia.
I per acabar aquesta crònica sobre el parentiu entre Sansa i Palanca, volem recomanar-vos l'obra de la Núria Comes, 'L'home de Tor', un llibre amb valors oposats als de Porta, que no tracta el crim de Sansa com a pilar fonamental, sinó que ens explica més història de Tor i vida sobretot de Palanca, cacic que fou amic personal de l'escriptora i molt abans, del pare d'aquesta, l'Antoni Comes.
 

 
Bloc MMT
 
 

07 d’octubre 2024

La Carretera Internacional que Passava per Tor i que Mai no es va Construir

Benvinguts sigueu a una nova edició a la MMT, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Als anys vuitanta del segle XX va sorgir el projecte de construir una carretera per unir la via provincial L-510 amb la frontera andorrana, passant pel municipi d'Alins i creuant Tor i la seva muntanya privada. La iniciativa es fonamentava en la necessitat d'aconseguir materialitzar un pas fronterer de primer ordre amb el Principat d'Andorra, i com a resultat s'ubicaria una segona duana que descongestionaria la ja existent de La Jonquera, a l'extrem est dels Pirineus Catalans. A més a més, les deprimides comarques dels Pallars es beneficiarien d'aquell pas internacional, i possiblement seria quelcom positiu per al seu negatiu PIB.
Aquella titànica obra va resultar potser massa ambiciosa, i finalment no es va tirar endavant, pel que sembla per manca de pressupost que no van aconseguir trobar en cap de les administracions els seus impulsors. Semblava doncs que Tor i el seu pas amb Andorra estaven sentenciats a restar ancorats al segle XVIII, i el progrés en forma de comunicacions per carretera internacional mai no hi arribaria.
Com ja sabeu, tant Palanca com el seu enemic Rubén Castañer estaven convençuts que a Tor hi havia una mà negra que tot ho feia anar segons la seva conveniència. Podria haver estat doncs que no convingués que es construís aquella via internacional i la seva pertinent duana? És prou clar que allò no hagués beneficiat de cap manera el contraban, doncs possiblement s'hauria posat fi al pas estratègic de Tor que durant segles ha servit com a porta clandestina per a tota mena d'activitats il·lícites o irregulars.
Tot això, però, ho deixem al vostre parer, i no voldríem anar més enllà de la conseqüent especulació al respecte.
Els mitjans informatius de l'època se'n van fer ressò i exerciren un seguiment periodístic d'aquest gran projecte, i és que no podia ser pas d'una altra manera tenint en compte la important envergadura de l'empresa en qüestió. A continuació en compartim els retalls del Diari de Lleida, on s'hi amplien i es concreten les informacions d'aquesta carretera internacional que romangué només sobre el paper.
 
 
 

'Diario de Lérida' 30/3/1988

 
'Diario de Lérida' 30/12/1988
 
 
'Diario de Lérida' 7/6/1990

 
'Diario de Lérida' 29/3/1988

 
 
 
 
 
Font documental: Arxiu Municipal de Lleida - Diari de Lleida
 
 
 
Bloc MMT
 
 

Entrada Destacada

Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà (2a Part)

Salutacions i benvinguts sigueu a aquesta nova edició al bloc de la història del poble de les tretze cases. El vuit d'agost de l'any...