Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palanca. Mostrar tots els missatges

18 de febrer 2024

Història de Tor: La Minicentral Elèctrica

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT.

Si heu llegit 'Tor, tretze cases i tres morts' us recordareu que Carles Porta ens parla sobre la central elèctrica del poble, o com ell mateix l'anomenava, "minicentral molt mini". Es tractava d'una caseta edificada per Sansa i alguns altres veïns de Tor on s'hi va instal·lar un generador elèctric i un alternador, impulsats per una turbina moguda per les aigües de La Noguera de Tor, al mateix poble de les tretze cases. Segons ens explica Porta, un bon dia Josep Montaner, Sansa, es va aixecar de mala llet, va tenir brega amb alguns veïns, i va despenjar tots els fils elèctrics que havia penjat per dur llum a les cases del poble, i així es va acabar la història d'aquella minicentral elèctrica.
 
 
Caseta de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta
 
 
Des d'aleshores, el poble de Tor no ha tingut una altra central col·lectiva de producció d'energia elèctrica, i per descomptat que encara no hi ha arribat pas l'escomesa elèctrica de companyia. Són els mateixos veïns que quan necessiten electricitat, engeguen els seus propis grups electrògens o generadors elèctrics, normalment de benzina. Des de fa pocs anys, també s'hi ha instal·lat plaques fotovoltaiques a la teulada d'alguna casa, tot i que ens consta que només es fan servir a la temporada d'estiu, al tractar-se d'habitatges de vacances o de segona residència.
Sabem que quan Sansa i Castañer van engegar el projecte de les pistes d'esquí, van tornar a posar en funcionament la minicentral elèctrica de Tor, però un bon matí va aparèixer sabotejada per uns desconeguts, tal i com va succeir també amb d'altres instal·lacions que s'havien construït per acollir els primers treballadors del complex d'hivern, projectat pel cacic i l'agent immobiliari d'Andorra.
 

 Alternador de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


És prou curiós que el nucli habitat més a prop de Tor, Norís, encara més petit que aquest primer, si que gaudeixi de llum de companyia i que no s'hagi allargat l'escomesa elèctrica uns quilòmetres més, fins al poble de les tretze cases, per tal d'alimentar els habitatges i l'enllumenat públic dels pocs i curts carrers d'aquest. I diem curiós i no estrany, perquè possiblement sigui a causa d'una altra manca d'entesa més entre els tretze copropietaris de la muntanya de la discòrdia, tot i que si trobeu que anem errats, ja sabeu que els vostres comentaris sempre són benvinguts.


Turbina, alternador, i corretja de transmissió de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Respecte al tema de la minicentral elèctrica de Tor, ja s'havia documentat a una pàgina web de fa uns anys. Es tracta del treball de recerca de batxillerat d'un parell d'alumnes de l'IES Hug Roger III de Sort, que van fer un recull de les centrals hidroelèctriques, molins fariners, i serradores dels pobles del Pallars Sobirà, tots impulsats per la força hidràulica dels rius de la comarca. Així doncs, podem veure que Tor també va comptar amb alguns molins fariners i una serradora, tots impulsats per la força hidràulica de les aigües de La Noguera de Tor. El treball web de Maria Griñó i Albert Boneta es va titular 'Les moles hidràuliques del Pallars Sobirà', i encara es pot visitar avui dia a l'adreça web següent: http://eduardg.16mb.com/molespallars/index.htm
Si algú pot aportar més informació el respecte, estarem encantats de poder ampliar aquesta entrada amb les novetats que ens feu arribar.
 
  
L'edifici de l'antiga serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

La maquinària de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta

Detall de l'eina de la serradora de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Caseta de l'antic molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Interior del molí fariner de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta


Rodet inferior de la mola del molí fariner de Tor. Foto: M. griñó, A. Boneta


Si ens hi fixem bé, a la part superior de la façana de la casa comuna de Tor, encara hi resta un vestigi prou evident del passat de l'escomesa elèctrica del poble; s'hi pot veure la suportació, amb els seus corresponents elements aïllants i uns fils elèctrics entortolligats al balcó superior dret, que feia possible que el poble de les 13 cases tingués llum elèctric.




Bloc MMT

04 de novembre 2023

Document Original de la Història de Tor: Notificació a Jordi Riba, Palanca

Una cordial salutació, seguidors del bloc. Us donem la benvinguda a aquesta nova entrada.

 

 

Continuant amb la tònica de les darreres entrades al bloc, avui us oferim també un document original de la història del poble de les tretze cases. Es tracta de la notificació adreçada a Palanca que un industrial de l'època, Joaquim d'Arquer, li va fer arribar a Casa Gallart d'Alins, en comptes d'enviar-li a Casa Palanca de Tor, el vint-i-dos de febrer del mil nou-cents setanta-quatre, gairebé dos anys abans de la junta extraordinària de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Com podreu llegir vosaltres mateixos a continuació, li fa saber que el projecte de començar una empresa per a dur a terme l'aprofitament turístic de la muntanya de Tor, continua endavant. De la mateixa manera li diu que hi ha dues opcions possibles; o participar al projecte, o vendre la seva part de la muntanya per un preu raonable.
Desconeixem si Palanca hi va respondre a la notificació, però el que si que sabem segur és que mai no en va voler saber res d'urbanitzar la muntanya, ni a canvi de tots els diners del món. Sempre es mantingué ferm amb la seva decisió que defensà amb molt de coratge durant tota la seva vida.
A banda de tot això, és la primera vegada que llegim el nom de Joaquim d'Arquer relacionat amb la història de Tor i el tema de les pistes d'esquí. Podria semblar que fos uns dels nombrosos lletrats contractats per Sansa o Castañer, però segons el que hem pogut esbrinar al respecte, pel que sembla, Joaquim d'Arquer fou un destacat empresari de l'època, que no acabem de lligar amb el projecte de les pistes d'esquí. Podria ser un dels inversors o impulsors d'aquella empresa, tot i que en comptes d'especular al respecte, us demanem la vostra col·laboració, i si en teniu alguna informació que ens pugui ajudar a comprendre la implicació de Joaquim d'Arquer amb el projecte de Sansa i de Castañer, serà benvinguda.
 
 
 



 

Bloc MMT

24 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic mitjà desinteressat dedicat a la història del poble de les tretze cases.

 

 

A la penúltima entrada al bloc, us portàvem un document original de la història de Tor; L' Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Aquella reunió extraordinària pretenia deixar constància dels tractes que la Societat de Copropietaris de la Muntanya de Tor feia amb Rubén Castañer, relatius a la urbanització d'una part de la finca amb finalitats esportives i de lleure, així com de comerciar amb algunes zones de la mateixa per vendre-les a terceres persones o entitats.

 

De l'acta de la junta extraordinària se'n desprèn el document original que us oferim en aquesta ocasió; El plec de condicions que havien de regir el contracte d'arrendament de la muntanya. Tot plegat, com ja sabem, amb el desacord rotund del tercer cacic de Tor i els seus partidaris; Jordi Riba Segalàs, Palanca.
Malauradament, el document original és incomplert, doncs manca la quarta pàgina del mateix, on es redactaren les clàusules setzena, dissetena, i divuitena. Agrairem doncs especialment si algun col·laborador del bloc ens la pot facilitar per a completar aquesta entrada.
Relacionat amb aquests dos documents originals ja esmentats, també disposem en exclusiva, del projecte original de la urbanització de la muntanya de Tor dissenyat per Rubén Castañer i digitalitzat pel seu amic i biògraf, publicat l'any passat a la secció dels Documents Originals dels Successos de Tor: El Projecte Immobiliari Original de Rubén Castañer per a la Muntanya de Tor.
 
 

 







 
Bloc MMT

11 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'

Benvinguts sigueu novament al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

En aquesta ocasió us portem un interessant document original (fotocopiat i digitalitzat del manuscrit original) que inclourem a l'apartat del bloc 'Documents originals dels successos de Tor' pel seu gran valor històric pel que fa als escassos documents testimonials existents dels anys 70 i 80 del segle passat, referents a esdeveniments transcendentals des que a Sansa se li acudí transformar la muntanya de Tor en unes pistes d'esquí.
Es tracta ni més ni menys que de l'acta de la junta extraordinària del vint-i-tres de desembre del mil nou-cents setanta-sis, quan Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, convocaren  els veïns que encara tenien drets sobre la finca, en qualitat de president de la Societat de Copropietaris de la muntanya de Tor, i Secretari de la mateixa, respectivament.
El motiu d'aquella suposada convocatòria, fou el de debatre la proposta de Rubén Castañer a la Societat sobre el seu projecte del complex d'hivern i les pistes d'esquí, projecte del que tots els assistents ja en tenien coneixement previ i eren d'acord amb tot, però calia deixar constància de la reunió i per tant redactar l'acta de la mateixa a on els assistents, amb facultats i poders sobre la Junta de la Societat de Copropietaris, s'unien per dur a terme l'empresa de Sansa i de Castañer, deixant de banda, lògicament, la resta de copropietaris detractors del projecte de Sansa, com ara Palanca i els seus partidaris.
Si ens hi fixem amb la data i el lloc de celebració de la junta en qüestió, ens adonarem que es feia gairebé impossible que s'hi hagués celebrat tal i com la signaven els assistents. Un desembre qualsevol, al Tor de fa quasi cinquanta anys, s'hi podia acumular fàcilment un parell de metres de neu, amb unes temperatures polars, com a mínim. Tot i que se sap que les reunions de la Societat de Copropietaris mai no se celebraven a l'hivern a Tor, sempre hi feien constar aquelles dates, i com si les haguessin celebrat al mateix poble. Possiblement aquella reunió els era més urgent, doncs havien de fer constar oficialment que tots ells eren d'acord amb el projecte de Castañer i les seves condicions respecte a la construcció del complex hivernal i de les pistes d'esquí.
L'acta manuscrita que ocupa avui l'entrada al bloc, fou redactada pel secretari de l'època, que va ser el propi Josep Montaner Baró. Fixem-nos en el traç de la seva lletra i la cal·ligrafia que dibuixava. Com que era força illegible, i la còpia de la que disposem no és massa bona, hem fet una transcripció del document que podeu llegir a continuació.
 


–'En el pueblo de Tor (Municipio de Alins), a veintitrés de diciembre de mil novecientos setenta y seis. Siendo el día de la fecha se reúnen a la hora señalada en Junta General Extraordinaria para la correspondiente convocatoria las personas siguientes: doña Pilar Tomás Gabarra, don José Montané Baró, doña Mercedes Saboya Goset, y don Francisco Sarroca Saboya. No asiste don Jorge Riba Segalás a pesar de haber sido convocado mediante el requerimiento formulado por el Notario de Sort don Ramón Coll Figa según acta autorizada por el mismo a veintiuno pasado con el número trescientos ochenta y seis de su protocolo. Don Francisco Sarroca Saboya asiste en nombre propio y además en nombre y representación de su esposa doña Angela Riba Blasi, como mandatario verbal de la misma. Todos los asistentes y don Jorge Riba Segalás son los cabezas de familia que tienen casa abierta, vecinos del pueblo y con propiedad en el mismo. Se acredita las circunstancias de ser cabezas de familia y vecinos de Tor con la certificación expedida por el Secretario del Ayuntamiento de Alins a diecisiete de diciembre pasado. También asiste doña Carmen Vidal Mayol (que es cabeza) digo Mallol, que es cabeza de familia, vecina con casa en este pueblo y lo hace conjuntamente con doña Pilar Tomás Gabarra. Todos los nombrados propietarios, sin perjuicio del pleito pendiente con don Jorge Riba Segalás, son los mismos miembros actuales de la Sociedad. Don Francisco Sarroca Saboya y don José Montané Baró son respectivamente los actuales Presidente y Secretario de la Junta Directiva y por lo tanto como tal actúan en la presente Junta General.
El orden del día según la convocatoria en el siguiente:
1º Pronunciamiento sobre contrato de explotación de la Montaña de Tor con fines turísiticos, deportivos y comerciales que ofrecerá el Sr. Rubén Castañer. 2º Modificación, en su caso, de las Bases de la Sociedad. 3º Ruegos y preguntas.
El señor presidente abre la sesión y seguidamente comienzan a debatirse los asuntos. Los acuerdos tomados, por unanimidad son los siguientes:
Primero.- Aprobar en todas sus partes el pliego de condiciones presentado por el interesado don Rubén Castañer Ejarque para la explotación de la Montaña de Tor con fines turísticos y deportivos. Un ejemplar de dicho pliego de condiciones queda en poder de esta sociedad firmado por el señor Castañer por lo que su contenido se da aquí por reproducido. Por consiguiente, queda facultado el señor Presidente don Francisco Sarroca Saboya para firmar en representación de la sociedad dicho pliego de condiciones y para obligar a la misma según el citado documento.
Segundo.- Facultar expresamente al señor Presidente para que proceda a otorgar en nombre de la Sociedad cuantos documentos sean precisos así como para otorgar las escrituras de poder o de venta a que se refieren las condiciones del contrato.
Tercero.- Se declara compatible el aprovechamiento deportivo turístico a que se refiere dicho contrato con los estipulados en la escritura fundacional de la sociedad, por lo que para otorgar el contrato de arrendamiento o de venta comprendidos en el mismo no se considera necesaria modificación alguna de las Bases de la Sociedad, aunque deban segregarse porciones de la finca con fines comerciales.
Y no habiendo más asuntos a tratar, se levanta la sesión una vez redactada el acta que los asistentes firman en señal de conformidad, una vez leída en alta voz.

(Signatures) Francisco Sarroca. Pilar Tomás. Mercedes Saboya. Carmen Vidal. Josep Montaner.'
 
 
Document original:





 
Bloc MMT


 

18 de setembre 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.964, el president de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa, engega el projecte de la carretera que ha d'unir la muntanya de Tor amb La Massana, al Principat d'Andorra, culminant així una de les seves principals empreses per comunicar Tor i el Pallars Sobirà amb el petit país dels Pirineus. Sansa pretenia portar a aquell racó de món prosperitat i riquesa, creient que l'obertura de la pista forestal a través de finques de la seva propietat seria positiva per a fer repuntar l'economia del poble i de la comarca, força deprimits tan social com econòmicament des de sempre.
Les obres es van fer amb un acord inicial de la majoria dels copropietaris de la muntanya, satisfent els honoraris del contractista i les despeses de l'obra amb diners procedents de l'aprofitament forestal de la pròpia finca de la muntanya de Tor.
 
 
 A l'esquerra, Antoni Comes amb Palanca als anys 60. A la dreta, a una fotografia actual. (Fotografia: Núria Comes).

 
Sansa va recórrer als serveis de l'empresa d'obres públiques i privades que regentava l'Antoni Comes, el protagonista de l'entrada d'avui, per a realitzar la carretera o pista forestal en qüestió. De seguida, Palanca, va fer perillar l'avançament de l'obra i la maquinària pesant amb la que s'anava obrint el pas pel mig del bosc de la muntanya de Tor, al cantó de Pleià. Amenaçava amb que calaria foc a les màquines de nit, davant el mateix Comes i d'altres testimonis que van escoltar-ne les seves amenaces, amb el que el propi Comes advertí Palanca que ja les vigilaria prou aquelles màquines durant tot el temps que durés l'obra, doncs si alguna vegada els passava quelcom que evidenciés sabotatge, tots els presents podrien testificar per les amenaces d'atemptat de Jordi Riba contra la maquinària d'Antoni Comes i la seva empresa. Segons ens explica l'Antoni, mai no els va passar res a les seves màquines, mentre riu per sota el nas i s'omple d'orgull en recordar com va fer que el mateix Palanca es veiés obligat a menjar-se les seves pròpies paraules.
A Josep Montaner també va haver d'aturar-lo alguna vegada, com ara quan la Guàrdia Civil va paralitzar-los l'obra i no els permetien de fer-ne avançar les màquines amb les que obrien el camí per manca d'un permís. Sansa va advertir a Comes que si no continuava fent avançar la maquinària, no li pagaria ni un ral. Comes li va fer entendre que era l'autoritat que li havia donat l'ordre d'aturar-se, i que encara que el fes fora, si en posava algú altre al seu lloc, es trobarien exactament amb el mateix problema.
Malgrat les tensions viscudes, l'Antoni Comes ens assegura que mai no hi va haver cap picabaralla greu, i que mentre avançava l'obra i una vegada acabada, sempre va mantenir la seva amistat amb Sansa i Palanca.
 


Josep Montaner anà a fer el servei militar a l'Àfrica, a on conegué comandaments militars d'alta categoria amb els que va forjar-se una bona amistat. Afecció que va continuar fins després d'haver-se llicenciat a l'exèrcit de terra espanyol.
En plena dictadura franquista, els permisos d'obres a prop de la frontera es veien afectats per una normativa força rigorosa, i en calia un d'especial quan s'arribava a mil metres de la línia fronterera.
El capità de la Guàrdia Civil de Tremp presumia que ben pocs coneixien aquesta llei, i donava per fet que Sansa no en deuria saber ni la seva existència, però el cacic en tenia tots els permisos i un de més. Davant la sorpresa del capità, va començar una picabaralla entre tots dos que Sansa solucionava visitant els seus amics militars poderosos de Madrid i de Barcelona. Cada vegada que el capità li feia aturar les obres, Sansa desapareixia uns dies i tornava amb un permís que venia de més amunt de la cadena de comandament del capità de la Guàrdia Civil que li feia la guitza.
L'obra avançava segons les previsions, fins que es van començar a trobar rocall dur i va caler fer servir dinamita, i altra vegada la Guàrdia Civil va aturar els treballs quan van comprovar que cap dels artificiers no en tenien la llicència corresponent per a emprar els explosius, tal i com n'exigia la llei. Montaner i Comes es van anar a informar ràpidament amb l'amo del polvorí que els subministrava els explosius. Aquest va concloure que havien d'adreçar-se al Departament de Mines de Barcelona, a on s'hi van inscriure aprovant satisfactòriament les proves exigides per al carnet d'artificier, que van presentar a les autoritats corresponents per tal de poder continuar amb l'obra de la carretera sense més entrebancs.
 
 

 
Un any més tard, la pista forestal que comunica Tor amb La Massana, ja era acabada i oberta al trànsit rodat, mentre a la banda andorrana les obres per connectar la carretera de Sansa amb la del Principat, anaven endarrerides.
Les autoritats espanyoles i andorranes van arribar a un acord a una reunió organitzada per Sansa, a on es comprometeren de fer una via de comunicació prou ampla per comunicar la comarca del Pallars Sobirà amb Andorra. Les autoritats andorranes van acomplir l'acord, construint una carretera d'alta muntanya de set metres d'amplada; asfaltada, i convenientment senyalitzada. Per la banda espanyola encara s'espera avui dia una resposta, doncs mai no es va acomplir l'acord d'aquella reunió.
La resta ja sabem com va acabar. Pel camí de Pleià hi han passat mercaderies de contraban de tot tipus, durant dècades, turistes, ramaders, 'hippies', i policies, possiblement també algun fugitiu, i fins i tot, podria ser, algun terrorista de la ja extingida banda E.T.A.
 
A continuació, l'Antoni Comes ens explica algunes anècdotes viscudes a l'obra del camí de Pleià.
Els guàrdies civils que vigilaven l'obra havien de pujar cada matí caminant des d'Alins, doncs no disposaven de cap vehicle per al servei. El mateix Comes els va oferir que l'acompanyessin amb el seu 'Jeep', cosa que encara avui dia li agraeixen.
Recorda com Rubén Castañer es passejava amb un 'buggy' per la carretera acabada de fer, amb un subfusell automàtic a sota del seient, justificant-se amb que els seus enemics li podien parar una emboscada i tots anaven sempre armats. L'Antoni Comes es quedava perplex davant d'aquesta actitud, i mai no la va arribar a comprendre.
Quan van arribar a tocar ja la banda andorrana amb les màquines, fent camí, es va girar mal temps i van baixar les temperatures sobtadament, començant a nevar d'una manera continuada. Comes recorda com Castañer es va dirigir cap a l'estació d'Arinsal de la que ell mateix n'havia estat concessionari, per a demanar-los roba d'abric per al personal de l'obra que no anaven convenientment equipats. Va tornar al cap d'una estona amb equipaments per a la neu. Tothom va quedar alleujat i agraït a Castañer pel seu amable gest.
 
I ja per acabar, l'Antoni Comes ens diu la seva hipòtesi sobre el crim de Sansa. Creu que van ser la parella de 'hippies', Josep Mont i Marli Pinto, els assassins de l'amo de la muntanya de Tor, acceptant doncs com a vàlida la versió de l'Antonio Gil José que acusava la parella de perduts de La Seu d'Urgell.
 



Bloc MMT


 

24 d’agost 2023

Palanca als Matins de Josep Cuní

Salutacions i ben trobats sigueu a aquesta nova edició, després de la pausa de descans estiuenc del bloc.

En aquesta ocasió, us portem un vídeo enregistrat al programa 'Els matins de Josep Cuní' l'any 2008, al que va recórrer Palanca per denunciar la situació a la que es trobava després de cinquanta anys de plets, persecució criminal, i injustícies de les administracions contra ell, com va ser el tall de llum que va patir a Casa Gallart d'Alins, a on hi va néixer i hi vivia mentre era a la vall en funció de la transhumància del seu bestiar.
Ens parla també del periodista Carles Porta i la seva relació amb ell, del tema de Castañer i de Sansa amb el projecte de les pistes d'esquí, de la seva hipòtesi dels assassins de Sansa que Porta no va voler escoltar, de les seves malalties, i de la petició que fa al programa demanant un advocat que el defensi davant els plets que encara té actius, a canvi de la seva part de la muntanya de Tor, entre d'altres temes d'interès.
Entrant a valorar l'entrevista que li fa Cuní, creiem que el convidat no és tractat amb prou respecte ni amb cap mena de condescendència, tenint en compte que Palanca es trobava malalt en aquell moment, i el seu estat de nervis es fa prou evident a mida que avança el programa, i mentre es va defensant de les acusacions que li van caient com si fossin bombes d'aviació, sense cap mirament, i amb una manca de respecte notori, tot i les disculpes reiterades del director del programa.
Us deixem amb el vídeo i, podeu fer-ne els vostres comentaris al respecte si ho trobeu pertinent.
 
 
 

 
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 
 

08 d’agost 2023

Història dels Personatges de Tor: Palanca a una Fotografia al Casament del seu Germà

Benvinguts sigueu a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

L'escriptora Núria Comes ens envia una curiosa i inèdita fotografia capturada a la dècada dels anys 60, en ocasió del matrimoni d'un dels germans de Jordi Riba Segalàs, Palanca. Segons ens explica la Núria, el germà de Palanca va contraure matrimoni amb la pubilla de Casa Coix, una Castellarnau, nom molt significatiu a la història llunyana de Tor i la Vall Ferrera, tal i com ens explica la mateixa escriptora a la seva obra L'home de Tor.
 
 

 
La Núria Comes ens identifica les persones que hi apareixen a la instantània del casament del germà de Palanca, que són les següents:
 

1- Jordi Riba Segalàs, Palanca.
2- Vicenç Riba, oncle de Palanca.
3- Germana de Palanca.
4- Cosí de Palanca.
5- El nuvi: Germà de Palanca.
6- La núvia: Pubilla de Casa Coix.
7- Tia de Palanca, per part de mare.
8- Esposa de Vicenç Riba, l'oncle de Palanca.
9- Bonaventura Riba, pare de Palanca.
 

Agraïm la gentil col·laboració a la Núria Comes, per haver facilitat aquesta fotografia que avui protagonitza l'entrada al bloc de la història de Tor, i aprofitem per suggerir-vos el seu llibre, L'home de Tor, obra imprescindible per a tothom que sigui interessat en la història del poble de les tretze cases i els seus protagonistes.
 
 
 


 
Bloc MMT


 

31 de juliol 2023

Segona Part del Relat de Ficció 'Quan Érom Joves', de Núria Comes

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc del misteri de la MMT.

Ens plau anunciar-vos la publicació al bloc de la segona part del relat titulat 'Quan Érom Joves', de l'escriptora Núria Comes, escrit en català pallarès. 
Tenim la continuació de la història fantàstica que ens explica la Núria, ambientada a Tor, amb protagonistes que bé podrien ser els mateixos personatges de la història autèntica del poble de les tretze cases.
Desitgem que sigui del vostre gust i que passeu una estona distreta, llegint aquest relat de ficció ambientat a l'època del contraban.
 
 

 
 
 
 
 
 

20 de juliol 2023

Nou Relat de Ficció a Tor de l'Escriptora Núria Comes

Salutacions i benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la història de Tor, la MMT.

Tenim el plaer d'anunciar-vos una nova i inestimable aportació a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor. Es tracta d'un relat de ficció ambientat a Tor i escrit per l'autora de l'Home de Tor, la Núria Comes, que ens dedica una història escrita en el dialecte del Pallars, el pallarès. Si us sorgeixen dubtes a l'hora de llegir segons quines paraules o frases fetes, podeu consultar el diccionari de pallarès.

 

 
El relat de ficció titulat 'Quan èrom joves', consta de dues parts que publicarem en dues entrades separades.

A banda del relat, ens agradaria recomanar-vos el llibre de la Núria Comes, del que ja ens en vam fer ressò l'any passat mentre repassàvem la bibliografia que havia inspirat Tor i la seva muntanya amb l'entrada titulada 'Bibliografia de Tor'. Tots els que hem volgut aprofundir a la història de Tor i no centrar-nos només en els crims que allí s'hi van produir, tenim l'obligació moral d'anar més enllà i no deixar passar les altres dues obres literàries que s'han escrit sobre Tor com a escenari principal. Una vegada dit tot això, us deixem amb la primera part del relat de la Núria Comes escrit en exclusiva per al bloc, que podeu llegir pitjant el seu títol, a sota d'aquestes línies. Desitgem doncs sigui del vostre gust i n'esperem els vostres comentaris al respecte.
 
 

 
 
 
 
 
 
 

11 de juliol 2023

Curiositat de la història de Tor: Denúncia de Gregori de Aulestia Contra la Generalitat

Salutacions cordials i benvinguts sigueu tots a aquesta nova entrada al bloc del misteri de la muntanya de Tor, la MMT.

Gràcies a una col·laboració anònima, ens arriba a l'edició del bloc la còpia d'una denúncia signada per Gregorio de Aulestia, amb data d'entrada al jutjat d'instrucció número 7 de L'Hospitalet de Llobregat el 27 de juliol del 1.996, casualment, si ens hi fixem, justament un any després que assassinessin Sansa.
La denúncia ve motivada, segons el seu contingut, a la disconformitat de l'estat en que es troben uns cavalls dipositats al que aleshores fou quarter militar de cavalleria de l'exèrcit espanyol, a L'Hospitalet de Llobregat, on s'hi duia el bestiar que havia estat comissat o embargat per les autoritats corresponents. Segons sembla, li van embargar els cavalls a Palanca i Gregori denunciava que n'hi havia tres de la seva propietat d'entre els equins confiscats, barrejats amb els de Palanca.
 

Pitgeu la imatge per a ampliar-la


Fem a continuació la transcripció traduïda de la denúncia de Gregori de Aulestia, doncs la lletra del nostre protagonista es fa una mica complicada de llegir.
 
1r. -Pel mal estat en que es troben uns cavalls a la ‘Remonta’ de L'Hospitalet de Llobregat suposadament propietat de Jordi Riba Segalàs veí de Tor Casa Palanca dels quals jo en sóc propietari de tres d’ells un mascle ‘mular’ una euga ‘pia’ o ‘pinta’ i d’un poltre d’un any i mig de color marró.

2n. -Per a la devolució d’aquests equins al seu lloc d’orígen doncs ni ells ni jo no som culpables de la situació actual.

3r. -Tinc coneixement que s’està procedint a subastar aquest bestiar sense ser notificat ni assabentat per a aturar la subhasta.

 
Havent consultat el document al seu signatari original, el mateix Gregori de Aulestia, ens explica que eren freqüents aquests tipus de denúncies per mirar de fer força per a l'alliberament del bestiar confiscat o comissat, i ell personalment havia interposat vàries denúncies quan li era comissat el bestiar a algun dels ramaders de Tor, com a acte de bona fe amb els seus veïns i amics, així com també havien fet els altres ramaders de Tor. En aquest cas, com la majoria de vegades, les denúncies anaven sempre contra el Departament d'Agricultura, Ramaderia, i Pesca de la Generalitat de Catalunya, estament responsable de l'embargament i dipòsit del bestiar confiscat a les quadres del quarter militar que hi havia a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.
Les denúncies no acostumaven a tenir l'efecte desitjat, però les interposaven de totes maneres, segons sembla per no estar d'acord amb les lleis i la normativa sobre el bestiar transhumant, i protestar així contra el sistema.
 
 
 
 

03 de juliol 2023

Sansa i la Val Ferrera de Suïssa

Cordials salutacions i una càlida benvinguda al bloc, seguidors de la MMT.

Tothom qui hagi seguit una mica la història de Tor, i la vida del que una vegada fou l'amo únic d'aquesta immensa finca del Pirineu de Lleida, Josep Montaner, Sansa, recordarà el projecte del parc natural privat que aquest cacic pretenia dur a terme amb l'ajuda incondicional del seu secretari personal i amic, en Gregori de Aulestia, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà.
Les idees de Sansa, una vegada es va fer impossible la construcció de les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya de Tor, foren les de convertir aquell meravellós paratge pirinenc en un indret on fos possible viure-hi tot l'any, com ja es feia a diferents països d'alta muntanya, com ara la propera Andorra, i alguns d'altres. Com ja sabem, i fins i tot a dia d'avui segueix amb les mateixes condicions, a Tor es feia pràcticament impossible passar-hi els hiverns, doncs a banda que les cases del poble no disposaven de les mínimes comoditats i equipaments necessaris per afrontar l'estació més dura de l'any, les vies d'accés tampoc no ho permetien perquè ja amb les primeres nevades es feien totalment intransitables, fins ben bé entrada la primavera. Aquest darrer fet, recordem, era del que sempre es queixava Palanca. Les administracions no mantenien la carretera que uneix Tor amb la "civilització" en considerar que es tractava d'una via privada, i els copropietaris no disposaven dels mitjans per a mantenir el camí lliure de neu i de gel durant tota l'època de nevades.


Paisatge de la muntanya de Tor

 
Gregori de Aulestia, a un dels seus viatges arreu del món, va descobrir a Suïssa un enclavament que, per les seves especials característiques el feien força semblant a la Vall Ferrera, la vall on és ubicat el poble de Tor i la seva muntanya.
De seguida va compartir la troballa amb el seu mentor i amic Josep Montaner, que va quedar prou sorprès amb el nom d'aquell territori descobert pel seu deixeble explorador: La Val Ferrera, en llengua romanx.
La Val Ferrera és una vall situada al cantó suís dels Grisons (Graubünden), entre Schams i Avers, té una llargada de 10 Km i és drenada pel riu Rhin d'Avers. L'alçada sobre el nivell del mar és semblant a la de Tor: 1562m. Només hi ha dos pobles a la Val Ferrera; Innerferrera i Ausserferrera.
Gregori de seguida va veure a aquella vall suïssa un model exemplar a seguir per a aplicar a la muntanya de Tor i al seu poble. La diferència era que, al país helvètic hi havia un altre nivell social i econòmic, a més a més que la muntanya de Tor era una finca privada, i potser costaria més emular una societat d'alta muntanya com la que tenien muntada els veïns de la Val Ferrera; amb un transport públic de qualitat, les vies perfectament calçades i mantingudes durant tot l'any, serveis educatius, serveis sanitaris, oficines de correu, telèfon, llum elèctric de companya, aigua corrent, depuradora d'aigües residuals, i un gran etc. més.
 

Innerferrera, un dels dos pobles de la Val Ferrera de Suïssa

 
Malgrat tot, la parella d'amics no van descartar el projecte, i de fet en Gregori de Aulestia ens explica que l'empresa del parc natural que es va seguir gestionant fins i tot després de la mort de Sansa, hauria aportat prou beneficis a la finca i als seus propietaris per emular la vida que duien els cantons de la Val Ferrera o fins i tot els propers veïns andorrans, fent-hi compatible la vida amb prou comoditats per passar-hi tot l'any sense cap mena de problema.
Fou una vertadera llàstima que tot se'n anés en orris i mai no es podés materialitzar aquell bon projecte, que hauria estat molt més encertat que unes pistes d'esquí i uns blocs de pisos enmig del bosc de la muntanya de Tor. Tot i així no és un projecte que es pugui descartar a l'actualitat, i que els propietaris actuals podrien dur a terme si algun dia aconsegueixen arribar a un consens, a diferència de les pistes d'esquí, projecte que fa anys va quedar condemnat per la requalificació que va patir la muntanya i el seu entorn com a zona protegida dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
 

Restes d'una antiga farga a la Val Ferrera, a Suïssa


Si voleu aportar quelcom a aquesta crònica, ja sabeu que ho podeu fer a través dels comentaris a l'entrada, pitjant el següent enllaç:
 
 


 

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...