Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palanca. Mostrar tots els missatges

18 de març 2025

Sansa i Palanca: Les primeres declaracions de Tor a televisió, a TVE Catalunya

Salutacions seguidors de la MMT, us saluda el seu editor amb aquesta nova entrada al bloc dedicat a la història de la muntanya de Tor.

Pel que sembla, la primera emissora de TV que es va fer ressò de la problemàtica de Tor, fou TVE a Catalunya. Així ens ho fan saber amb aquesta crònica del passat dotze de febrer del present dos mil vint-i-cinc, on ens expliquen la trama pels interessos amb la muntanya i la tèrbola enemistat entre els dos coneguts cacics de Tor.
Dos dels reportatges que ens ofereixen amb aquesta crònica ja els coneixem, doncs els vam comentar anteriorment a l'entrada amb el títol Dos Reportatges de TV Inèdits de la Muntanya de Tor. El tercer ens parla de la detenció de Josep Mont i Marly Pinto, acusats de l'assassinat de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.
Els que ja coneixeu la història i en recordeu els detalls, hi trobareu però algunes incorreccions. El compartim a continuació perquè en podeu valorar el seu contingut.
 
 
 

 
 
Bloc MMT
 

 

30 d’octubre 2024

Sansa i Palanca Eren Cosins

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Un dels fets que podríem considerar importants de la història més recent de Tor, és la relació familiar que tenien Josep Montaner Baró i Jordi Riba Segalàs, o si us estimeu més, Sansa i Palanca. Per suposat, és un tema que Porta ignora contínuament a les seves obres sobre Tor, i és clar, si no ho diu Porta, no existeix o no és important. Doncs des d'aquí trobem que tot detall és transcendental a la història del poble de les tretze cases, i no s'ha de descartar mai cap informació per petita o insignificant que ens pugui semblar.
Els que seguiu aquest bloc de manera assídua, cosa que us agraïm de debò, sou interessats a la història tan rica de Tor i la seva singular muntanya privada, i no tant al morbo que es genera amb les obres del periodista de Crims. Així doncs, ja sabem que valoreu qualsevol anècdota, curiositat, o fet relacionat amb aquest llogarret pirinenc, i tenint en compte tot això, és com estructurem i escrivim aquest bloc.
Doncs si, amics i amigues. Resulta que Sansa i Palanca eren cosins. Potser llunyans, però cosins de sang, i val a dir que al principi de les seves vides tenien una relació prou amistosa i fins i tot, com ja hem comentat anteriorment a d'altres entrades, foren socis d'una empresa de lloguer de maquinària agrícola que segons diuen, va ser el detonant de l'inici de la seva enemistat. Això de l'odi ancestral entre famílies queda en entredit, i segons els mateixos veïns de Tor i els copropietaris anteriors a l'època del Rúben i el projecte de les pistes d'esquí, no és ben bé com ho narra Porta a les seves obres literàries. Per escriure 'Tor, tretze cases i tres morts' i rodar anteriorment a aquest el 30 minuts per a TV3, Carles Porta es refiava més dels testimonis de la gent dels pobles del voltant i de la seva intuïció que no pas de la gent de Tor, ja sigui perquè la majoria no volia saber-ne res del periodista i la seva tasca, o bé perquè no volien tenir relació amb cap periodista que furgués sobre el cas de l'assassinat de Sansa.
Sortosament, si que hi ha hagut alguna persona que s'ha compromès a indagar i escriure sobre la història de Tor, la seva gent i els seus costums, i ho ha materialitzat en un llibre; 'L'home de Tor', de la Núria Comes. A 'L'home de Tor' la seva autora ens regala els arbres genealògics de les cases de Tor, i és allà on podem comprovar que els cognoms Baró i Montané o Montaner, es creuen a les dues cases fortes del poble; Casa Sansa i Casa Palanca.
No és pas tan estrany que les famílies de muntanya tinguin encreuaments constants entre elles, doncs resulta gairebé inevitable quan ens referim a poblacions tan reduïdes i geogràficament aïllades. Així és com ho podem comprovar als arbres genealògics creats per Comes a 'L'home de Tor', que us compartim a continuació:
 

Arbre genealògic de Casa Sansa. 'L'home de Tor' (Núria Comes)
 

Arbre genealògic de Casa Palanca. 'L'home de Tor' (Núria Comes)


I en relació a l'entrada d'avui, ens agradaria afegir una informació que Gregori Aulestia ens ha confiat durant una de les llargues i enriquidores converses que mantenim amb ell tot sovint. Segons el que fou secretari personal de Sansa, el cacic i el que suposadament era el seu màxim enemic sobre la terra, Palanca, alguna vegada s'havien unit quan es tractava de defensar la finca d'autoritats que pretenien abusar del seu poder i entrar-hi il·legalment a la muntanya de Tor. No dubtaven ni un segon a sumar forces contra tothom qui gosés violar la seva propietat, tot i que una vegada resolt el conflicte, tornaven al comportament habitual.
Una vertadera llàstima doncs que aquests cosins es presentessin com a enemics i no unissin forces per tirar endavant la finca de Tor, tot i que val a dir que eren molt diferents de pensament i de visió de futur en relació a l'explotació de la muntanya de la discòrdia.
I per acabar aquesta crònica sobre el parentiu entre Sansa i Palanca, volem recomanar-vos l'obra de la Núria Comes, 'L'home de Tor', un llibre amb valors oposats als de Porta, que no tracta el crim de Sansa com a pilar fonamental, sinó que ens explica més història de Tor i vida sobretot de Palanca, cacic que fou amic personal de l'escriptora i molt abans, del pare d'aquesta, l'Antoni Comes.
 

 
Bloc MMT
 
 

07 d’octubre 2024

La Carretera Internacional que Passava per Tor i que Mai no es va Construir

Benvinguts sigueu a una nova edició a la MMT, seguidors del bloc, us saluda el seu editor.

Als anys vuitanta del segle XX va sorgir el projecte de construir una carretera per unir la via provincial L-510 amb la frontera andorrana, passant pel municipi d'Alins i creuant Tor i la seva muntanya privada. La iniciativa es fonamentava en la necessitat d'aconseguir materialitzar un pas fronterer de primer ordre amb el Principat d'Andorra, i com a resultat s'ubicaria una segona duana que descongestionaria la ja existent de La Jonquera, a l'extrem est dels Pirineus Catalans. A més a més, les deprimides comarques dels Pallars es beneficiarien d'aquell pas internacional, i possiblement seria quelcom positiu per al seu negatiu PIB.
Aquella titànica obra va resultar potser massa ambiciosa, i finalment no es va tirar endavant, pel que sembla per manca de pressupost que no van aconseguir trobar en cap de les administracions els seus impulsors. Semblava doncs que Tor i el seu pas amb Andorra estaven sentenciats a restar ancorats al segle XVIII, i el progrés en forma de comunicacions per carretera internacional mai no hi arribaria.
Com ja sabeu, tant Palanca com el seu enemic Rubén Castañer estaven convençuts que a Tor hi havia una mà negra que tot ho feia anar segons la seva conveniència. Podria haver estat doncs que no convingués que es construís aquella via internacional i la seva pertinent duana? És prou clar que allò no hagués beneficiat de cap manera el contraban, doncs possiblement s'hauria posat fi al pas estratègic de Tor que durant segles ha servit com a porta clandestina per a tota mena d'activitats il·lícites o irregulars.
Tot això, però, ho deixem al vostre parer, i no voldríem anar més enllà de la conseqüent especulació al respecte.
Els mitjans informatius de l'època se'n van fer ressò i exerciren un seguiment periodístic d'aquest gran projecte, i és que no podia ser pas d'una altra manera tenint en compte la important envergadura de l'empresa en qüestió. A continuació en compartim els retalls del Diari de Lleida, on s'hi amplien i es concreten les informacions d'aquesta carretera internacional que romangué només sobre el paper.
 
 
 


 

 
 


Retalls descarregats de l'Arxiu Municipal de Lleida
 
 
 
Bloc MMT
 
 

 

16 de setembre 2024

Miguel Aguilera Acusa Àlex Aguilera d'Encarregar-li el Crim de Sansa

Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Miguel Aguilera, el personatge que apareix als llibres i a la sèrie de Carles Porta, acusa el seu germà, o germanastre segons ens insinua al vídeo, d'haver-li proposat assassinar Josep Montaner per una suma de cinc-centes mil pessetes. És a través d'una gravació penjada recentment al seu perfil de la xarxa social 'Facebook', on el sospitós del crim de l'amo de la muntanya de Tor ens parla de Tor, els 'hippies', i el seu germanastre, parentiu que ara coneixem del seu recent testimoni.
Ens explica que va acceptar els diners per acabar amb la vida del cacic de Tor però que no ho va fer, i acusa uns sicaris d'origen colombià que residien a Andorra, d'haver acceptat i executat l'encàrrec d'Àlex Aguilera.
Sembla que a les seves aparicions a la sèrie documental 'Tor', Miguel Aguilera es mossegava la llengua. Cal veure els vídeos que té penjats al seu perfil de 'Facebook' per adonar-nos del vocabulari tan ofensiu i groller que empra aquest ex-delinqüent barceloní.
 
 
Imatge del 8è capítol de 'Tor'
 
 
Com podrem veure al citat vídeo d'Aguilera, aquest menysprea personatges com Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa, i parla molt malament del seu germanastre, al que insulta i amenaça continuadament. Segons ens confessa, és antisemita i racista, a més d'antisocial. Ens explica quan va arribar a Tor, però no ens diu exactament perquè. Recordem que a la sèrie de Porta el seu germanastre afirma que Miguel hi va perquè és el seu germà, però ens amaga les autèntiques raons que més tard coneixerem. Àlex fuig d'un grup de narcotraficants que l'amenacen perquè els fa la competència, i aleshores, l'antic "camell" coneix Tor d'alguna manera i se n'hi va a refugiar-se, fugint de les advertències d'aquesta banda rival que operava a la ciutat de Barcelona. Miguel també descobreix Tor i la seva muntanya, gràcies a Àlex, i hi troba un bon lloc per amagar-s'hi quan ha de fugir una vegada ha comès els seus nombrosos actes criminals, la majoria perpetrats a Barcelona i rodalies. Així és com el suposat legionari aconsegueix acumular nombroses detencions i variats antecedents penals, sobretot per robatoris amb força i tinença il·lícita d'armes. Si bé ens explica que tenia llicència per portar dues armes curtes, mai no ho documenta ni ho justifica prou convincentment, doncs un soldat de la legió estrangera francesa no té permís per dur armes fora del territori francès, si no és que es troba en situació de combat amb el seu regiment. A banda de totes aquestes incongruències i potser falsedats que venen d'un ex-delinqüent i ex-convicte, sense comptar les que podem veure a la 'docusèrie' 'Tor', aquesta vegada ens sorprèn amb més mentides i contradiccions.
 
 
Miguel Aguilera als anys 90 amb el seu Citroën GS
 
 
A continuació us donem el nostre parer de perquè creiem que Miguel Aguilera menteix quan afirma que el seu germanastre el volia contractar per matar Sansa, i ho justifiquem així; Es fa força estrany pensar que si Àlex pretenia acabar amb la vida de Sansa i Miguel ho sabia, no va advertir el cacic, doncs suposadament era el seu defensat. Aleshores podria ser que Miguel també desitgés la mort de Sansa.
Menteix quan assegura que va tornar a casa Sansa per recollir les seves pertinences i fos a l'hivern, doncs el cadàver es va trobar el 30 de juliol del 1.995, i segons els forenses només feia entre una i dues setmanes com a màxim que havia mort.
Miguel Aguilera ara reconeix que sabia que Sansa era mort a casa seva, perquè algú que apareix a la sèrie 'Tor' li va comunicar, i pel que sembla, més persones coneixien aquesta informació. En canvi, a la sèrie, assegura que quan hi va anar no hi havia cap cadàver a casa Sansa. Segons insinua podria haver estat Lázaro Moreno qui li va dir, i per això s'entendria que el darrer advocat de Palanca assegurés a la 'docusèrie' que el seu defensat li confessés que havia vist el seu enemic mort. També canvia el testimoni amb la nota trobada pels investigadors a la casa del crim. Nota manuscrita i signada pel mateix Aguilera amb data 21 i 22 de juliol del 1.995, una altra contradicció a l'assegurar que hi va tornar a l'hivern. Assegura que la nota la va deixar especialment per desvincular-se del crim de Sansa. I aquí ens sorgeix una altra qüestió: Perquè no va avisar les autoritats o els altres 'hippies' quan va conèixer el crim i possiblement en va trobar el cos sense vida de Sansa? Fixeu-vos que al bloc ja sospitàvem que Aguilera s'havia trobat el cos de Sansa sense vida i per això va deixar la nota dirigida a la Guàrdia Civil. Si no fos així, no podria tenir cap mena de lògica, si ho raonem detingudament. A més a més, si odiava tant el seu germanastre i sabia que ell n'era el responsable de la mort de Sansa, perquè no el va denunciar quan aquest el va contractar o quan va ser detingut acusat del crim del cacic? Això no lliga per enlloc; no té cap mena de lògica.
Precisament si Miguel Aguilera va ser declarat sospitós i perseguit per la Guàrdia Civil, fou precisament pels seus antecedents delictius i violents, i lògicament perquè s'amagava a Casa Sansa de Tor.
 

La famosa nota de Miguel Aguilera trobada a la casa del crim


Un altre tema que no acaba d'encaixar és el dels suposats sicaris colombians arribats d'Andorra. Si efectivament havien rebut l'encàrrec d'acabar amb la vida de Sansa, com és que no van fer servir cap arma ofensiva com acostumen a fer aquests assassins? Recordem que el cos de Josep Montaner va ser trobat amb variades lesions provocades possiblement per un tronc, i algunes d'altres per puntades de peu, però no s'hi va trobar cap indici d'arma blanca ni d'arma de foc. De fet, la causa de la mort més probable va ser l'estrangulament amb el fil elèctric trobat al coll de la víctima, tot i que el traumatisme cranial produït possiblement per un bastó, també era causa necessària de mort però no tan ràpida com la primera.
Tenint en compte tot l'exposat anteriorment, definitivament tampoc no ens podem creure el segon testimoni d'aquest personatge, doncs no hi ha res amb que ho pugui demostrar, i les contradiccions i falsedats amb les que cau continuadament, ens fan dubtar considerablement d'ell. També és la seva condició de criminal i delinqüent que fa increïble el seu relat. Qui es podria creure un personatge com aquest? Si Carles Porta li dona credibilitat només hi haurà un motiu per a fer-ho, i serà l'interès mediàtic, però res més.
Aprofitem per aportar el testimoni d'un dels personatges que apareixen a la 'docusèrie' 'Tor', doncs segons ens confia, els Aguilera no diuen la veritat. En primer lloc Àlex Aguilera no va donar tants diners a Sansa per la suposada borda que aquest li havia venut. De fet mai no la va arribar ni a ocupar, i s'especula que Sansa, com a molt acostumava a cobrar pagues i senyals per les finques de l'ordre d'unes vint-i-cinc mil pessetes, aproximadament uns cent-cinquanta Euros, però mai xifres tan grans com la que diu Alex a la sèrie; 2,5 milions de pessetes, uns quinze mil euros. La resta d'incongruències o falsedats que els Aguilera diuen a la sèrie ja les coneixem, però i doncs, què en podem esperar d'uns delinqüents provinents d'una família desestructurada que anaven a Tor fugint de la justícia i d'altres criminals? De debò que ens podem prendre seriosament els seus testimonis? A la MMT creiem rotundament que no.
Així doncs, la tesi oficial del bloc sobre la mort de Sansa continua sent la mateixa; Els inversors belgues de Santouré.

Us deixem amb el vídeo de Miguel Aguilera i esperem els vostres comentaris i els vostres parers a l'entrada.
 



 
 
Contingut emprat: TV3-3Cat/Facebook/Miguel Aguilera Asensio
 
 
Bloc MMT
 

12 d’agost 2024

Dos Reportatges de TV Inèdits de la Muntanya de Tor

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Si recordeu la sèrie documental emesa recentment a TV3/3Cat titulada 'Tor' i presentada pel periodista Carles Porta, recordareu també aquelles imatges inèdites de Sansa entrevistat per una cadena de televisió, que es van afegir per engreixar alguns capítols de la 'docusèrie' en qüestió. Doncs bé, ara podeu veure tots dos reportatges sencers on apareixen aquestes imatges, produïts per RTVE de Catalunya que acabem de pujar al canal de YouTube de la MMT.
'Tor, una muntanya conflictiva', i 'Tor, una muntanya per a un home', son dedicats a la polèmica que ja despertava la muntanya de Tor abans de la mort de Sansa, on ens presenten els testimonis dels dos cacics més poderosos enfrontats des de temps immemorials, fent les seves declaracions sobre les disputes que els van fer enemistar de per vida.
A un dels vídeos hi podem veure també el testimoni d'un controvertit personatge relacionat amb la recent història de Tor; Josep Mont Guitart, el fracassat de la Seu d'Urgell que juntament amb la seva parella sentimental fou empresonat acusat del crim de Sansa. Fixeu-vos amb quina doble moral actuava aquest curiós personatge i com es canviava de jaqueta segons l'interessava.







Reportatges de RTVE.

 
 
Bloc MMT
 

29 de maig 2024

Cinquè Capítol de 'Tor': 'Ruben i els Anglesos'

Benvinguts una vegada més a la MMT, seguidors del misteri. Gràcies per llegir-nos.

Aquesta entrada la dedicarem a fer la ressenya del cinquè capítol de la sèrie documental de Carles Porta que s'emet a TV3/3Cat cada dilluns, com ja és habitual des que, per fi, es va estrenar el passat vint-i-nou d'abril.
El narrador ens parla aquesta ocasió d'un dels personatges més polèmics de la part de la història fosca de Tor i la seva disputada muntanya: Rubén Castañer Ejarque, 'El Rúben'.
Acompanyat dels seus inversos anglesos, Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton, és el protagonista del capítol que comentem avui.
 
 

 
Tal i com es posava fi al quart capítol de la 'docusèrie', es comença el present; La hipòtesi de la mort del seu germà, segons Miquel Montaner, va ser una trama entre els anglesos i Castañer, com a venjança per la negativa del 'Ros' de continuar amb el projecte de l'estació d'esquí a Tor. Una tesi que contrasta amb la de Gregori de Aulestia en certa manera, però que finalment s'hi assimilen prou (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Porta ens exposa altra vegada, com a 'Tor, tretze cases i tres morts', la trama entre els socis britànics de Castañer i Josep Montaner Baró, sobre el projecte de les pistes d'esquí. Per als qui no hagueu 'fet els deures', i llegit les obres literàries al respecte de la història del poble de les tretze cases i els seus personatges, us servirà per conèixer la trama d'una forma molt senzilla d'entendre, a jutjar per la capacitat de comunicació del presentador i narrador d'aquesta interessant sèrie documental.
De Rubén Castañer n'hem escrit vàries entrades al bloc. Les més destacables són les que hem comentat les seves memòries, que algun dia han de veure la llum, i la del projecte de les pistes d'esquí, que va elaborar juntament amb un amic seu professor d'informàtica.
A les imatges inèdites que l'equip de Porta va enregistrar el 1.997 per al 30' 'Tor, la muntanya maleïda', podem veure algunes escenes que fins ara només coneixíem de l'obra literària de l'escriptor i del seu mateix podcast estrenat el 2.018. Sobretot de l'entrevista que van mantenir aleshores al despatx de l'advocat de Castañer, Joaquín Hortal, el mateix 1.997 per al reportatge en qüestió.
I com ja comentàvem en altres entrades, aquestes imatges inèdites que per fi veuen la llum, fan les delícies dels més afeccionats a la trama de Tor i la seva mai executada estació d'esquí.
Tal i com s'ha comentat algunes vegades, amb l'arribada de Castañer a Tor, va començar la desunió i la guerra entre els veïns del poble. Quelcom que a dia d'avui, encara s'arrossega però, d'una forma més residual. Ja sabem que arribar a un acord i anar tots a una, ha estat sempre una assignatura pendent per als veïns de Tor. Però no només per a aquests, sinó, segons ens han assegurat en alguna entrevista, per a la majoria de pallaresos. Aquí cal recordar una dita pallaresa que ens va dir Núria Comes quan la vam entrevistar: 'Al Pallars, la gent donarien un dit perquè algú de fora prengués un braç al veí'.
Ha de ser el propi Sansa, en persona, que ens recorda que qui marxa de Tor perd els drets sobre la muntanya. Però resulta que això no era així exactament. Tot i així, els cacics que eren al costat de Castañer, van voler deixar la resta de veïns de Tor sense drets a la muntanya perquè segons ells qui més vivia a Tor era Josep Montaner.
 



Castañer diu que va obrir la 'carretera' que uneix Tor amb Andorra, tot i que no és així. Fou el propi Montaner qui impulsà l'execució de les obres de la pista forestal que passa sobretot per finques de Casa Sansa, anys abans de l'arribada de Castañer a Tor. Això si, unes obres pagades amb diners de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, el mateix que amb les reformes de la casa comuna de Tor i la reparació de la central elèctrica del poble. Diners de l'explotació forestal i ramadera de la finca, però que l'agent immobiliari andorrà no reconeixia.
Com ja hem llegit algunes vegades a la literatura de Tor, tothom va ser el primer en passar per la pista acabada de fer, amb el seu 'jeep', a excepció de Castañer, que ho fa fer amb el seu 'Mercedes' i la seva dona.
La història d'aquesta via us la comentàvem a l'entrevista que ens concedí Antoni Comes, el maquinista encarregat dels treballs d'execució de la pista forestal de Pleià (Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes).
En relació als inversors anglesos del 'Rúben', Pilar Tomàs ens explica que al principi no en sabien res d'aquests empresaris, doncs Castañer no els n'havia parlat mai, i ho van descobrir amb el temps. És un detall important que fins ara no se sabia.
Del contracte d'arrendament de la muntanya de Tor, en vam fer una entrada al bloc amb fotografies del document original, o més ben dit, una part d'aquest, doncs ens en manca una de les pàgines mecanografiades que componen l'escrit. (Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor).
Hugh Garner, ex-cònsol britànic al Principat d'Andorra, ens parla de Castañer i els anglesos. Personatge que també fa acte d'aparició al reportatge commemoratiu del 50è aniversari de l'estació d'esquí d'Arinsal, titulat 'Arinsal, als peus de la Capa', del que en vam fer una entrada al bloc perquè es parla de Rubén Castañer, però això si, d'una manera prou tímida i de passada, tot i que fou una peça clau en la creació i obertura d'aquesta estació andorrana veïna de la muntanya de Tor, amb la que es va projectar la seva unió mai realitzada.
Els inversors anglesos del 'Rúben' desconeixien la guerra entre veïns que s'havia agreujat des de l'arribada de l'agent immobiliari a Tor, però van desfer els tractes amb aquest quan la tensió acumulada entre les dues faccions va esclatar, provocant dues víctimes mortals del bàndol de Palanca a l'enfrontament armat del juliol del 1.980, on Jordi Riba en sortiria il·lès.
Com als altres capítols, les imatges inèdites i ja històriques enregistrades el 1.997 per l'equip de Porta, omplen la història i ens fan recordar, per als més afeccionats i coneixedors de la trama, els fets que l'escriptor ja ens explicava a la primera obra literària del 2.005, que ara ens regala després de dècades oblidades a algun racó dels magatzems de la CCMA.
 


 
Un dels testimonis de l'episodi d'aquell accidentat dinar de germanor entre autoritats andorranes i pallareses, per a commemorar l'arribada de la carretera de la banda andorrana fins a Tor, és entrevistat per a la sèrie. Un detall que no havíem conegut fins ara, però que ens és estrany, és que aquest diu que Palanca va pujar al Port de Cabús amb armes, per enfrontar-se a Rubén Castañer i els seus guardaespatlles, fortament armats. Ens consta per com a mínim tres testimonis, que a Jordi Riba no li agradaven les armes, i que mai no anava armat, de fet, no era ni caçador.
Les pubilles de Tor ens expliquen l'episodi de la baralla del 1.980, en unes imatges fins ara inèdites enregistrades per l'equip de Porta el '97. No deixa de ser inèdit també que Pilar Tomàs en va ser testimoni presencial d'aquell enfrontament, que s'estava mirant aterrida des d'una finestra de Casa Sisqueta.
Com ja ens avisava el narrador en un altre capítol, Josep Ma. Sarroca, de Casa Cerdà, ens diu una altra vegada que no en vol parlar. Si de cas, més endavant. Com si aquest tema encara fos calent, després de gairebé quaranta-quatre anys.
Amb les morts dels llenyataires de Palanca, el poble de Tor es va submergir al pànic col·lectiu, doncs tothom es pensava que podria ser la següent víctima, tal i com va tornar a passar quinze anys més tard, amb la mort de l'amo únic de la muntanya de Tor, Josep Montaner Baró.
Una curiositat que sorgeix amb l'entrevista del '97 a Castañer, és quan aquest en comenta la portada d'un exemplar de la ja extingida revista 'Interviú', a on el titular acusa la màfia andorrana d'assassinar a Tor. L'home s'indigna i s'ofèn, doncs ell és aragonès i no pas andorrà. És a dir, es molesta que el titllin d'andorrà però no de mafiós. I en relació a aquest article de la truculenta i sensacionalista revista, ja en vam escriure al bloc anteriorment, en altres entrades. (17-23/07/1980 - Interviu: Especulación Sangrienta i Actualitzem l'Hemeroteca de Tor. Interviú 224: 'Precisiones Sobre los Crímenes de Tor').
Un altre personatge inèdit fins ara i del que l'escriptor Carles Porta ens en parla a 'Tor, tretze cases i tres morts', és Sol Elbaz, contractada per Castañer per a fer d'intèrpret amb els anglesos, i que ara és entrevistada a l'època actual, expressament per al documental de Porta. Ens mostra una relació escrita per Castañer on hi consten els préstecs que Wilfred Douglas Watton va fer al mateix agent immobiliari i al cacic Sansa de Tor, per començar amb el projecte de l'estació d'esquí. Entre tots dos li sostreuen una xifra superior als vuit milions de pessetes, uns quaranta-nou mil euros a dia d'avui, però que seria equivalent a uns cinc-cents mil euros, segons ens esclareix el narrador.
 


 
Com que Watton ja sospitava que mai no recuperaria la inversió feta amb Castañer i Sansa a Tor, va voler anular el contracte d'arrendament de la muntanya, i va fer saber als tretze copropietaris que fins que no enterressin la destral de guerra, la quota de l'arrendament de la muntanya quedava suspesa. L'import que cobraven els 'condueños', eren dues-centes mil pessetes l'any, uns mil dos-cents euros actuals, però que a dia d'avui podrien suposar gairebé quinze mil euros.
Altra vegada, un personatge que apareix a 'Tor, tretze cases i tres morts', Josep Serra, un andorrà a qui Castañer havia venut la concessió de les estacions d'esquí de Pal i Arinsal perquè les famílies andorranes li posaven pals a les rodes per a explotar-les, torna a fer acte de presència a aquest capítol de 'Tor'. Aquesta ocasió, però, amb imatges del 30 minuts del '97, explicant que Watton li havia ofert el contracte d'arrendament de la muntanya de Tor per a fer un complex hivernal. Recordem que Josep Serra fou fundador i gerent de l'estació d'Arinsal, i també apareix al documental que hem comentat anteriorment, 'Arinsal, als peus de la Capa'.
Serra també diu que a l'hora d'oferir als veïns de Tor un tracte per a l'explotació de la seva muntanya, aquests mai no es comprometien amb res i tot se'n anava en orris quan se'ls convidava a signar un acord. Quelcom molt semblant al que ens va explicar Gregori de Aulestia amb el projecte del parc natural privat que havien planificat amb Sansa, i una vegada mort aquest va voler continuar amb els hereus de Montaner i els veïns de Tor. Aquest fou un dels motius que obligà Gregori a abandonar Tor; els continus desacords i la manca de compromís dels copropietaris de la finca de la discòrdia.
Un altre personatge també inèdit fins ara, Josep Ma. Cordellana, adjunt a la direcció de les pistes d'Arinsal, ens confirma que els veïns de Tor tenien por de parlar i d'acceptar quelcom que podia ser bo per al poble. Possiblement perquè se sentien compromesos amb els seus corresponents cacics, que els castigarien si els traïen amb qualsevol cosa relativa a la copropietat.
La curiosa reunió que van aconseguir amb els veïns de Tor, ens l'explica aquest testimoni. Un bàndol es va situar a un costat del pont del riu, i els del bàndol contrari, a l'altre, amb els responsable de l'estació d'Arinsal a sobre del pont. Allò però va acabar malament, i sembla que les pedres van començar a aixecar el vol quan l'ambient s'encengué, amb que els organitzadors de la trobada van haver de marxar cames ajudeu-me. Tot allò amb l'absència a la reunió de Palanca, que sabotejava qualsevol proposta de negoci per a canviar la muntanya que se li posés pel davant. Cal fer esment que Josep Ma. Cordellana també és un dels protagonistes de 'Arinsal, als peus de la Capa'.
 
 

 
Un altre interessant testimoni és a les imatges inèdites del reportatge de Porta del 1.997, que ja va aparèixer a 'Tor, la muntanya maleïda'. Es tracta del darrer advocat de Sansa, Gómez de Olarte, qui assegura que el propi Josep Montaner li va fer saber que pretenia prescindir de Castañer, els anglesos, i qualsevol altre copropietari de la muntanya de Tor, assumint completament i en solitari la titularitat i l'administració de la finca.
Fixem-nos bé amb el testimoni de Gregori de Aulestia, quan diu que Sansa va canviar completament d'actitud quan el jutge de tremp li va entregar la muntanya de Tor. Quelcom que ja ens havia comentat a l'entrevista que vam mantenir amb ell, i amb algunes altres converses telefòniques que mantenim assíduament. El parer de Gregori és que Sansa va canviar de màfia quan se li va concedir la propietat de la muntanya de Tor. Possiblement es ve a referir als inversors belgues que l'altre agent immobiliari d'Andorra, François Santouré, li havia proposat per a executar el seu projecte de les pistes d'esquí, que segons de Aulestia, foren els responsables de la mort del seu amic Montaner. (Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia).
Ja cap al final del capítol, un Castañer del 1.997 diu que no es penedeix de res del que va fer i del que va passar a Tor, excepte de la mort del seu amic Josep Montaner, que teoritza, deurien assassinar-lo al poble mentre acusa algú prou conegut, del seu entorn més proper. Aquest testimoni l'enllacen amb l'entrevista que la reportera Veronica Frenzel li va fer, en companyia de Porta, l'any 2.017 per a la publicació alemanya del 'true crime', Stern Crime. Una entrevista que vam recollir al bloc, en una entrada titulada
'Das Dorf', Reportatge de Veronica Frenzel per a Stern Crime a la Muntanya de Tor. L'any 2.017, Rubén Castañer tenia vuitanta anys, però encara se'l veia amb molta energia i amb el seu tarannà tan característic ben viu. No va dubtar fins i tot, d'espantar la reportera alemanya amenaçant-la amb que la matarien per haver-se ficat amb la trama de Tor. Naturalment que Veronica Frenzel se'n va sortir sana i estalvia d'aquella entrevista, i creiem que a hores d'ara no ha patit cap atemptat derivat dels avisos del difunt agent immobiliari d'Andorra.
El que queda a l'aire és l'avís que diu Castañer va donar a Montaner, quan seguidament, colpeja amb força una taula de la sala on se l'entrevista. Quina mena d'avís deuria fer a l'amo de la muntanya de Tor? Avís, o potser amenaça? Recordem que, segons assegurava François Santouré quan Carles Porta el va entrevistar per al 30 minuts de TV3 el 1.997, en una discussió amb Sansa, Castañer va donar una puntada de peu als testicles del cacic davant d'ell, al seu despatx d'Andorra la Vella, perquè l'havia traït amb el projecte de les pistes d'esquí de Tor.


 
La filla de Rubén Castañer, Amanda Castañer, sembla que surt en escena per a suavitzar una mica la imatge que pot arribar a donar el seu pare en aquesta sèrie documental. Quan el propi Castañer acusa els 'buscavides' de Tor de ser els assassins del seu amic Sansa. El narrador i investigador d'aquesta 'docusèrie' es queda amb la incògnita de que els 'hippies', no ho eren de 'hippies', segons l'entrevistat. Això ja ho sabem, però què volia dir exactament? Que eren sicaris com insinua Porta? En vam escriure una entrada al respecte, però sense la intenció ni el rerefons que imprimeix el 'Rúben' a les seves declaracions: Els "hippies", Mercenaris d'en Sansa?.
Com a comiat d'aquest cinquè capítol, el seu presentador ens deixa amb una frase que ja ha marcat aquest univers de Tor: –Tor és infinit, i per a continuar la història cal basar-se en certeses. I a més a més, ja ens deixa prou clar que el capítol sisè serà protagonitzat per un dels primers sospitosos de l'assassinat de Sansa, Miquel Aguilera.
 



 
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
 


Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta/Editorial La Campana/Interviú
 
 
 
Bloc MMT
 

23 de maig 2024

Quart Capítol de 'Tor': 'Els Sansa'

Benvinguts, seguidors de la Maledicció de la Muntanya de Tor. Us saluda l'editor del bloc de la història del poble de les tretze cases.

Com ja és habitual, dediquem aquesta entrada al 4t capítol de la sèrie documental que cada setmana s'emet a TV3/3Cat: 'Tor'. Aquesta vegada és el torn de 'Els Sansa', tal i com s'ha titulat aquest capítol.
 
 

 
Comença el torn de paraula amb el testimoni d'un nebot de Josep Montaner; Josep Maria Aixàs, qui declara que hagués estat acceptat amb normalitat que al seu oncle, Sansa, l'haguessin apallissat amb el resultat de catorze ossos trencats. També conclou que la investigació de la Guàrdia Civil respecte de l'assassinat del seu oncle, va ser inútil a jutjar pels pocs mitjans econòmics i tècnics que aquest cos policial tenien a l'època. Aquest fet va ser sempre molt criticat per tothom, doncs no era pas la primera vegada que passava quelcom semblant amb el cos policial militaritzat del govern espanyol.
La família Sansa, van esdevenir sospitosos per als investigadors del cas d'haver assassinat el seu familiar que ells anomenaven 'Pepe'. Per tant, foren investigats i vigilats per la Guàrdia Civil. Però tal i com podem comprovar, tothom, absolutament tothom de l'entorn del 'Ros' de Sansa, esdevingué sospitós del crim d'aquest. Això doncs ja ens fa imaginar-nos la quantitat d'enemics en potència que es podia haver fet el vell Montaner. Uns diuen que per interessos amb la muntanya, altres per negocis turbulents i foscos on estava ficat l'amo de la muntanya de Tor, on s'hi barrejava amb gent molt perillosa, i també n'hi ha d'altres que afirmen que tenia enemics degut al seu complicat caràcter. Però aquí ens pot sorgir un dubte; Podria algú buscar-se la mort pel seu caràcter? El que hem pogut veure fins ara a la sèrie 'Tor' ha estat que la majoria dels testimonis entrevistats exageren. I alguns, massa i tot. Com diu Porta en un dels episodis, no sabem qui diu la veritat i qui no. Per tant, no és tan fàcil donar les coses per fetes en aquesta trama tan complicada on s'hi barregen odis ancestrals, interessos econòmics, i orgulls irremeiables.
La història de com el dret a la propietat de la muntanya de Tor va arribar a mans de Josep Montaner Baró, va ser tot un seguit de casualitats, doncs per la línia genealògica familiar, no li corresponia. L'hereu oficial de Casa Sansa era el germà de 'Pepe', 'Sisquet' Montaner Baró, però com que aquest es va voler casar amb una noia que no agradava al pare, fou desheretat en favor del 'Ros'.
Una vegada mort Josep Montaner, com que no tenia descendència ni esposa, l'herència de la propietat de tota la muntanya de Tor que el jutge de Tremp li havia concedit el febrer del 1.995, en primer lloc havia recaigut a la seva anciana mare, Teresa Baró, però aquesta va renunciar en favor del seu fill Miquel Montaner, que va pensar donar la muntanya a la Generalitat de Catalunya, per evitar així més tragèdies i problemes innecessaris per als veïns i copropietaris de la finca. Això, però, no va ser pas possible, doncs la Generalitat no en volia saber res d'aquella muntanya.
Aleshores, Miquel Montaner, decidí que l'hereu més lògic de la muntanya de Tor era el seu germà Rosendo, a qui no va fer gens de gràcia fer-se'n càrrec de la propietat, tot i que mesos més tard un jutge sentenciaria que la muntanya de Tor era propietat dels seus veïns, contradient la sentència del magistrat de Tremp que va donar-la exclusivament al 'Ros' de Casa Sansa.
 


 
Les imatges del reportatge que va rodar l'equip de Carles Porta per al programa 30 minuts de TV3 del 1.997, son un recurs imprescindible per a aquesta docusèrie. Sobretot les gravacions inèdites que ara ens mostren amb tot luxe de detalls, i que il·lustren cada capítol d'una manera esplèndida, fent les delícies dels més aficionats a la trama, juntament amb l'escenari de la maqueta del poble de Tor, construïda especialment per a aquesta producció.
La relació entre els 'hippies' i el nou hereu de la muntanya de Tor, Rosendo Montaner, era prou cordial, doncs aquest els permetia ser a les finques de Casa Sansa tal i com havia fet el seu difunt germà. Va arribar un moment, però, que tots els busca vides, com els anomena encara a dia d'avui en Gregori de Aulestia, van anar abandonant la muntanya, possiblement, com aquest, per desencant amb els nous propietaris i per decepció del que havia passat amb el seu mentor.
El que va ser el secretari personal i amic de Josep Montaner, Gregori de Aulestia, i el seu nebot, Josep Ma. Aixàs, ens comenten, tan en present com en passat, els projectes inacabats de Sansa.
Se l'ha arribat a titllar de fantasiós, fins i tot de foll, però també de visionari. Sansa fou l'únic a qui se li acudí que Tor i la seva finca podia donar molta riquesa a la societat de copropietaris, a la seva comarca (Pallars Sobirà) i a tot Catalunya. I no anava pas massa errat, doncs com ja hem comentat en altres entrades, el Pallars Sobirà sempre ha estat una comarca econòmicament deprimida, amb que un nou pas de comunicació per carretera amb el país veí, el Principat d'Andorra, hagués dut realment la prosperitat econòmica i social al país.
Sigui com sigui, a Tor, mai no s'hi va arribar a materialitzar res del que aquest somiador que fou Sansa, havia projectat en companyia del seu secretari personal. Ni tan sols quelcom que tenia més probabilitats de sortir bé i potser no era tan desgavellat. El projecte del parc natural privat que ens va explicar el mateix Gregori quan el vam entrevistar (Entrevista a Gregori de Aulestia). De fet, el projecte del parc natural a la muntanya de Tor, podria haver estat el mòbil de l'assassinat de Josep Montaner, quelcom que de moment, no s'ha especulat prou a fons, tot i que Gregori creu la principal hipòtesi del crim.
Com no podia ser pas d'una altra manera, parlant dels Sansa, inevitablement ha de sortir la llegenda del tresor de Casa Sansa. Tothom sabia que Casa Sansa era la més rica de Tor des de sempre. I com ja sabem, les llegendes dels tresors de gent rica, van de bòlid, i encara més en nuclis rurals tan aïllats, a on els contes a la vora del foc han estat sempre part indissoluble d'aquella rica cultura d'alta muntanya. Aquesta llegenda va tenir molts adeptes. Entre ells, els propis 'buscavides', o 'hippies', que passaven per Tor, però també persones foranies que pretenien caçar fortuna a partir d'una rondalla popular. Una de les curiositats que ens va explicar Gregori de Aulestia quan ens va concedir l'entrevista per a aquest mitjà, i en vàries ocasions que hem parlat per telèfon, es que ell mateix, i els seus companys d'aventures, van testimoniar després de morir Sansa, com la muntanya de Tor s'omplia de gent amb detectors de metalls, provant sort de trobar el tresor que tothom es creia encara era enterrat per algun racó d'aquella immensa propietat privada. Pel que sembla ningú no va tenir sort, i la llegenda continua viva. Potser algun dia hi aparegui finalment alguna cosa, però a jutjar per com vivia Josep Montaner, això té tots els números per ser només això; un conte i prou.
En relació al tresor de Sansa, ens agradaria suggerir-vos un relat de ficció que vam escriure ja fa temps, i que vam titular 'La Llegenda del Tresor de Casa Sansa', a la 'Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor'.
 
 
 
 
 
Queda prou patent doncs, el complicat caràcter de Sansa i la simpatia cap a la seva família, i viceversa, és clar. La manera que tenia de subsistir parla per si mateixa. Una cosa que també Gregori ens va explicar, fou precisament això; Sansa era de la llei del mínim esforç, però sembla que Palanca era de la seva mateixa condició. Tots dos miraven sempre de viure sense fer ni brot, i se les havien d'empescar per traure calés sense arronsar l'espatlla.
Se sol dir que els odis entre Sansa i Palanca eren ancestrals, però sembla que no és ben bé així. Segons ens explica Núria Comes a la seva obra l'Home de Tor, Josep Montaner i Jordi Riba, havien estat amics i, fins i tot, socis. Els més vells al Pallars expliquen que aquests dos personatges van engegar plegats una empresa quan eren joves. Es van comprar una màquina segadora i la llogaven als pagesos per segar els camps quan arribava la temporada. Al principi del negoci anava tot rodat, però no van tardar pas a tenir diferències, i finalment, van acabar com a enemics incondicionals.
Els pocs equipaments comunitaris que tenien a Tor, eren constants fonts de problemes, com ara la minicentral elèctrica de la que ens parlen els 'hippies' i de la que també us en vam parlar al bloc a l'entrada anomenada 'Història de Tor: La Minicentral Elèctrica'. Això fou obra de Sansa, on una vegada més va mostrar la seva perspicàcia per a posar més equipaments al poble de Tor perquè els seus veïns poguessin viure amb una mica més de comoditats. No obstant això, per culpa del caràcter del cacic, tampoc servia de massa muntar equipaments al poble, com podem comprovar al capítol en qüestió.
Un tema que no deixa de ser curiós és el de si Lázaro era o no era a Tor el dia que van trobar el cos sense vida de Josep Montaner. Els 'hippies' insisteixen amb que, una vegada van sortir de reconèixer el difunt de la casa a on el van trobar, al primer que van informar de la troballa del cadàver, va ser a Lázaro Moreno. En canvi, tant aquest com la seva parella, la Pilar Tomàs, o 'Pili' de Casa Sisqueta, s'entossudeixen fins ara amb que aquest mosso de Palanca no era a Tor. Aquí ens sorgeix una qüestió inevitable: Quina importància podia tenir si Lázaro era o no era a Tor el mateix dia que van trobar Sansa mort a casa seva? Recordem que el cacic podia dur fins a dues setmanes mort, allà a casa seva, o a una altra banda, però qui podia pensar que Lázaro podria haver estat un dels assassins per ser a Tor aquell dia? Doncs fins i tot a dia d'avui continuen assegurant que Lázaro no era a Tor el dia trenta de juliol del 1.995, tot i contradir el sumari i els propis testimonis.
Potser més endavant ens ho acabin esclarint, doncs recordem que encara resten quatre capítols de sèrie, i pot ser que aquesta qüestió es capgiri.
Una informació inèdita que ens ofereix la sèrie en aquest episodi, és que algú havia proposat als veïns de Tor posar un cementiri radioactiu a la seva muntanya. Segons el nostre parer, no creiem que la negativa a acceptar aquest projecte hagués estat motiu per assassinar Sansa, i encara menys quan la proposta va arribar anys abans que aquest fos declarat amo únic de tota la finca.
Ens presenten també una escena coincident amb la de 'Tor, Foc encès' sobre la família Miserachs, amics de Sansa, com podeu comprovar a la cinta. D'alguna manera és Palanca que surt amb un estrany comportament amb aquesta família, que en aquelles dates del crim del seu enemic, eren a casa seva d'Os de Civís. Perquè Jordi Riba s'auto inculpava de l'assassinat de Josep Monaner davant els Miserachs? No ho sabem, però els Miserachs van quedar ben sorpresos.
Ja per acabar aquest quart episodi, Miquel Montaner, germà de Josep Montaner, ens fa una confessió sobre la seva hipòtesi del crim del cacic de Tor. Ell creu que els assassins del seu germà podrien haver estat relacionats amb els inversors anglesos que va dur l'agent immobiliari d'Andorra, Rubén Castañer, per invertir a la muntanya de Tor;  Robin Derric Parkhouse i Wilfred Douglas Watton. Personatges dels que Porta ja ens en ha parlat a 'Tor, tretze cases i tres morts', i al podcast amb el mateix nom, i que encara han de fer acte d'aparició a la sèrie. Possiblement al proper capítol, el 5è de la producció.
 




I fins aquí els nostres comentaris i els nostres parers sobre el capítol 4t de 'Tor'. Si voleu fer les vostres aportacions a l'entrada, ho podeu fer pitjant el següent enllaç:
 
 

Comenteu l'entrada

 

Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:

 

 
 
Imatges emprades: CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta



Bloc MMT
 

Entrada Destacada

Sansa i Palanca: Les primeres declaracions de Tor a televisió, a TVE Catalunya

Salutacions seguidors de la MMT , us saluda el seu editor amb aquesta nova entrada al bloc dedicat a la història de la muntanya de Tor. Pel ...