Salutacions cordials, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a una nova entrada a la MMT.
Si heu llegit 'Tor, tretze cases i tres morts' us recordareu que Carles Porta ens parla sobre la central elèctrica del poble, o com ell mateix l'anomenava, "minicentral molt mini". Es tractava d'una caseta edificada per Sansa i alguns altres veïns de Tor on s'hi va instal·lar un generador elèctric i un alternador, impulsats per una turbina moguda per les aigües de La Noguera de Tor, al mateix poble de les tretze cases. Segons ens explica Porta, un bon dia Josep Montaner, Sansa, es va aixecar de mala llet, va tenir brega amb alguns veïns, i va despenjar tots els fils elèctrics que havia penjat per dur llum a les cases del poble, i així es va acabar la història d'aquella minicentral elèctrica.
Des d'aleshores, el poble de Tor no ha tingut una altra central col·lectiva de producció d'energia elèctrica, i per descomptat que encara no hi ha arribat pas l'escomesa elèctrica de companyia. Són els mateixos veïns que quan necessiten electricitat, engeguen els seus propis grups electrògens o generadors elèctrics, normalment de benzina. Des de fa pocs anys, també s'hi ha instal·lat plaques fotovoltaiques a la teulada d'alguna casa, tot i que ens consta que només es fan servir a la temporada d'estiu, al tractar-se d'habitatges de vacances o de segona residència.
Sabem que quan Sansa i Castañer van engegar el projecte de les pistes d'esquí, van tornar a posar en funcionament la minicentral elèctrica de Tor, però un bon matí va aparèixer sabotejada per uns desconeguts, tal i com va succeir també amb d'altres instal·lacions que s'havien construït per acollir els primers treballadors del complex d'hivern, projectat pel cacic i l'agent immobiliari d'Andorra.
Alternador de la minicentral elèctrica de Tor. Foto: M. Griñó, A. Boneta
És prou curiós que el nucli habitat més a prop de Tor, Norís, encara més petit que aquest primer, si que gaudeixi de llum de companyia i que no s'hagi allargat l'escomesa elèctrica uns quilòmetres més, fins al poble de les tretze cases, per tal d'alimentar els habitatges i l'enllumenat públic dels pocs i curts carrers d'aquest. I diem curiós i no estrany, perquè possiblement sigui a causa d'una altra manca d'entesa més entre els tretze copropietaris de la muntanya de la discòrdia, tot i que si trobeu que anem errats, ja sabeu que els vostres comentaris sempre són benvinguts.
Respecte al tema de la minicentral elèctrica de Tor, ja s'havia documentat a una pàgina web de fa uns anys. Es tracta del treball de recerca de batxillerat d'un parell d'alumnes de l'IES Hug Roger III de Sort, que van fer un recull de les centrals hidroelèctriques, molins fariners, i serradores dels pobles del Pallars Sobirà, tots impulsats per la força hidràulica dels rius de la comarca. Així doncs, podem veure que Tor també va comptar amb alguns molins fariners i una serradora, tots impulsats per la força hidràulica de les aigües de La Noguera de Tor. El treball web de Maria Griñó i Albert Boneta es va titular 'Les moles hidràuliques del Pallars Sobirà', i encara es pot visitar avui dia a l'adreça web següent: http://eduardg.16mb.com/molespallars/index.htm
Si algú pot aportar més informació el respecte, estarem encantats de poder ampliar aquesta entrada amb les novetats que ens feu arribar.
Aquí tenim en Gregori de Aulestia explicant per als reporters del 30 minuts de TV3, l'any 1.997, el funcionament i els problemes que va dur aquesta minicentral elèctrica de Tor.
Font del vídeo: https://www.ccma.cat/3cat/t1xc4-els-sansa/video/6283018/