Enderroquen la Cova de Josep Montaner

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri de la muntanya maleïda.

Com ja heu pogut llegir al títol d'aquesta entrada, efectivament hem de lamentar la pèrdua d'una de les icones més importants de Tor i el llegat de Sansa, i en especial d'una edificació que es va erigir en el seu honor, tal i com us explicàvem l'any passat a l'entrada titulada 'Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa'.

S'ha perdut quelcom únic en tots els aspectes a la muntanya de Tor. Sí, malauradament s'ha destruït la cova de Josep Montaner, un monument emblemàtic i força destacat a la història més recent de Tor i l'època dels "hippies", els contrabandistes, i les disputes més sonades per la muntanya de la discòrdia.

Fa pocs dies, un seguidor i col·laborador del bloc ens ho feia saber de primera mà mitjançant la xarxa social 'X'.

 

Alguns mitjans de comunicació a la xarxa no han trigat gens a fer-se'n ressò d'aquesta malaurada notícia pels aficionats a Tor i a la seva singular història. Els motius que van empènyer els propietaris de la finca de Pleià, els actuals hereus de Casa Sansa, a enderrocar la cova-cabana de Josep Montaner, tal i com ens expliquen aquests tercers, van ser perquè suposadament l'estructura de l'edifici es veia compromesa i es corria el risc que pogués caure, tot això per culpa d'uns ocupants que en van cremar un dels pilars principals, segons sembla per deixadesa. Aquesta és una informació avalada i reconeguda per un dels hereus de Sansa directament per a aquest mitjà. Cal descartar-ne doncs alguns rumors que corren per les xarxes afirmant que a l'interior de la cova s'hi va produir un accident i els afectats van denunciar-ne la propietat, perdent aquests la demanda. Aleshores, se suposa, els hereus de la finca decidiren enderrocar la cova-cabana per evitar-ne més problemes legals.

A banda del fet en si, però, hi ha la curiositat que la majoria dels mitjans de comunicació estan confonent la cova de Josep Montaner amb una de les cabanes que feien servir els "buscavides", també anomenats "hippies", que vivien a les bordes de Pleià. A la sèrie documental 'Tor' hi apareixen les cabanes que els "correligionarios" de Sansa havien construït per aixoplugar-se, així com també a les imatges del 30 minuts de TV3 'La muntanya maleïda' produït i emès el 1.997 per a la televisió autonòmica.

Us recomanem doncs insistentment l'entrada escrita l'any passat on fèiem una petita crònica de la Cova de Josep Montaner, inspirada sobretot en les vivències i les anècdotes de Gregori de Aulestia i Juan Solís, darrers habitants de les bordes de Pleià després de la mort del Ros de Sansa: 'Història de Tor: La Cova de Josep Montaner, Sansa'.

 

 

La Cova de Josep Montaner, al moment del seu enderrocament.

 

Aprofitarem aquesta edició per esclarir un tema que Gregori de Aulestia ens va comentar recentment en relació a l'emissió de la 'docusèrie' de Carles Porta. Es tracta d'una de les cabanes que apareixen a les imatges inèdites que l'equip de Porta va enregistrar per al reportatge 30 minuts del 97. Segons ens confia Gregori, la cabana on apareix ell mateix i altres "buscavides", en realitat era una guingueta, i el campament dels "hippies" en si era la zona habilitada per als visitants que baixaven sobretot d'Andorra per consumir alguna beguda o potser per menjar un aperitiu asseguts a la taula instal·lada al costat del popular tipi, escenari complementat per les tres creus en honor als morts del 1.980 i per al que encara havia d'arribar.

Si ens hi fixem, a l'interior de la cabana on apareix Gregori, podem veure-hi unes ampolles de begudes alcohòliques que eren per servir la clientela de la guingueta en qüestió. Aquest petit negoci, regentat pel secretari personal de Sansa, disposava dels permisos necessaris per a l'activitat, tant de la propietat on s'ubicava com de les autoritats pertinents. A continuació podeu veure unes fotografies de l'època on s'hi aprecia el que us comentem.

 

Gregori de Aulestia a l'interior de la cabana de les bordes de Pleià que feia les funcions de guingueta.

 

L'exterior de la cabana que no és la mateixa que la cova de Josep Montaner.

Rosendo Montaner, germà de Josep Montaner. Al fons, cabanes de les bordes de Pleià. Imatge inèdita del 30' del 1.997.

Gregori de Aulestia, Salvador Esteve (Boro), i el gos de Gregori, Llopinski. Al fons podem veure les creus, el tipi, i la cabana-guingueta del campament dels "hippies" a Pleià.

 

Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa, al costat de la cabana-guingueta que regentava a les bordes de Pleià.

La cova de Josep Montaner, enderrocada recentment.

Interior de la cova de Josep Montaner.

Alguns dels mitjans que s'han fet ressò de l'enderrocament de la cova de Josep Montaner a la xarxa:

 –06/08/2024 Diari Segre: 'Enderroquen la cabana dels hippies de la muntanya de Tor pel risc de col·lapse'

 –06/08/2024 Nació: 'Enderroquen la cabana dels hippies de Tor'

 

Imatges emprades: 30 minuts/TV3/3Cat/Diari Segre/Pedro L. Esteban

Bloc MMT

 

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.964, el president de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa, engega el projecte de la carretera que ha d'unir la muntanya de Tor amb La Massana, al Principat d'Andorra, culminant així una de les seves principals empreses per comunicar Tor i el Pallars Sobirà amb el petit país dels Pirineus. Sansa pretenia portar a aquell racó de món prosperitat i riquesa, creient que l'obertura de la pista forestal a través de finques de la seva propietat seria positiva per a fer repuntar l'economia del poble i de la comarca, força deprimits tan social com econòmicament des de sempre.

Les obres es van fer amb un acord inicial de la majoria dels copropietaris de la muntanya, satisfent els honoraris del contractista i les despeses de l'obra amb diners procedents de l'aprofitament forestal de la pròpia finca de la muntanya de Tor.

 

 

 A l'esquerra, Antoni Comes amb Palanca als anys 60. A la dreta, a una fotografia actual. (Fotografia: Núria Comes).

 

Sansa va recórrer als serveis de l'empresa d'obres públiques i privades que regentava l'Antoni Comes, el protagonista de l'entrada d'avui, per a realitzar la carretera o pista forestal en qüestió. De seguida, Palanca, va fer perillar l'avançament de l'obra i la maquinària pesant amb la que s'anava obrint el pas pel mig del bosc de la muntanya de Tor, al cantó de Pleià. Amenaçava amb que calaria foc a les màquines de nit, davant el mateix Comes i d'altres testimonis que van escoltar-ne les seves amenaces, amb el que el propi Comes advertí Palanca que ja les vigilaria prou aquelles màquines durant tot el temps que durés l'obra, doncs si alguna vegada els passava quelcom que evidenciés sabotatge, tots els presents podrien testificar per les amenaces d'atemptat de Jordi Riba contra la maquinària d'Antoni Comes i la seva empresa. Segons ens explica l'Antoni, mai no els va passar res a les seves màquines, mentre riu per sota el nas i s'omple d'orgull en recordar com va fer que el mateix Palanca es veiés obligat a menjar-se les seves pròpies paraules.

A Josep Montaner també va haver d'aturar-lo alguna vegada, com ara quan la Guàrdia Civil va paralitzar-los l'obra i no els permetien de fer-ne avançar les màquines amb les que obrien el camí per manca d'un permís. Sansa va advertir a Comes que si no continuava fent avançar la maquinària, no li pagaria ni un ral. Comes li va fer entendre que era l'autoritat que li havia donat l'ordre d'aturar-se, i que encara que el fes fora, si en posava algú altre al seu lloc, es trobarien exactament amb el mateix problema.

Malgrat les tensions viscudes, l'Antoni Comes ens assegura que mai no hi va haver cap picabaralla greu, i que mentre avançava l'obra i una vegada acabada, sempre va mantenir la seva amistat amb Sansa i Palanca.

 

Josep Montaner anà a fer el servei militar a l'Àfrica, a on conegué comandaments militars d'alta categoria amb els que va forjar-se una bona amistat. Afecció que va continuar fins després d'haver-se llicenciat a l'exèrcit de terra espanyol.

En plena dictadura franquista, els permisos d'obres a prop de la frontera es veien afectats per una normativa força rigorosa, i en calia un d'especial quan s'arribava a mil metres de la línia fronterera.

El capità de la Guàrdia Civil de Tremp presumia que ben pocs coneixien aquesta llei, i donava per fet que Sansa no en deuria saber ni la seva existència, però el cacic en tenia tots els permisos i un de més. Davant la sorpresa del capità, va començar una picabaralla entre tots dos que Sansa solucionava visitant els seus amics militars poderosos de Madrid i de Barcelona. Cada vegada que el capità li feia aturar les obres, Sansa desapareixia uns dies i tornava amb un permís que venia de més amunt de la cadena de comandament del capità de la Guàrdia Civil que li feia la guitza.

L'obra avançava segons les previsions, fins que es van començar a trobar rocall dur i va caler fer servir dinamita, i altra vegada la Guàrdia Civil va aturar els treballs quan van comprovar que cap dels artificiers no en tenien la llicència corresponent per a emprar els explosius, tal i com n'exigia la llei. Montaner i Comes es van anar a informar ràpidament amb l'amo del polvorí que els subministrava els explosius. Aquest va concloure que havien d'adreçar-se al Departament de Mines de Barcelona, a on s'hi van inscriure aprovant satisfactòriament les proves exigides per al carnet d'artificier, que van presentar a les autoritats corresponents per tal de poder continuar amb l'obra de la carretera sense més entrebancs.

 

 

 

Un any més tard, la pista forestal que comunica Tor amb La Massana, ja era acabada i oberta al trànsit rodat, mentre a la banda andorrana les obres per connectar la carretera de Sansa amb la del Principat, anaven endarrerides.

Les autoritats espanyoles i andorranes van arribar a un acord a una reunió organitzada per Sansa, a on es comprometeren de fer una via de comunicació prou ampla per comunicar la comarca del Pallars Sobirà amb Andorra. Les autoritats andorranes van acomplir l'acord, construint una carretera d'alta muntanya de set metres d'amplada; asfaltada, i convenientment senyalitzada. Per la banda espanyola encara s'espera avui dia una resposta, doncs mai no es va acomplir l'acord d'aquella reunió.

La resta ja sabem com va acabar. Pel camí de Pleià hi han passat mercaderies de contraban de tot tipus, durant dècades, turistes, ramaders, 'hippies', i policies, possiblement també algun fugitiu, i fins i tot, podria ser, algun terrorista de la ja extingida banda E.T.A.

 

A continuació, l'Antoni Comes ens explica algunes anècdotes viscudes a l'obra del camí de Pleià.

Els guàrdies civils que vigilaven l'obra havien de pujar cada matí caminant des d'Alins, doncs no disposaven de cap vehicle per al servei. El mateix Comes els va oferir que l'acompanyessin amb el seu 'Jeep', cosa que encara avui dia li agraeixen.

Recorda com Rubén Castañer es passejava amb un 'buggy' per la pista forestal de Pleià, amb un subfusell automàtic a sota del seient, justificant-se amb que els seus enemics li podien parar una emboscada i tots anaven sempre armats. L'Antoni Comes es quedava perplex davant d'aquesta actitud, i mai no la va arribar a comprendre.

Quan van arribar a tocar ja la banda andorrana amb les màquines, fent camí, es va girar mal temps i van baixar les temperatures sobtadament, començant a nevar d'una manera continuada. Comes recorda com Castañer es va dirigir cap a l'estació d'Arinsal de la que ell mateix n'havia estat concessionari, per a demanar-los roba d'abric per al personal de l'obra que no anaven convenientment equipats. Va tornar al cap d'una estona amb equipaments per a la neu. Tothom va quedar alleujat i agraït a Castañer pel seu amable gest.

 

I ja per acabar, l'Antoni Comes ens diu la seva hipòtesi sobre el crim de Sansa. Creu que van ser la parella de 'hippies', Josep Mont i Marli Pinto, els assassins de l'amo de la muntanya de Tor, acceptant doncs com a vàlida la versió de l'Antonio Gil José que acusava la parella de perduts de La Seu d'Urgell.

 

Bloc MMT