29 Anys de Misteri: Qui va Assassinar Sansa?

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts una vegada més a l'únic bloc especialitzat amb la història del poble de les tretze cases i la seva misteriosa muntanya.

Malauradament no podem acomplir el que desitjàvem a l'entrada de l'any passat sobre el misteri del crim de Sansa i el seu vint-i-vuitè aniversari: Esclarir ja l'autoria i la motivació de l'assassinat de l'amo de la muntanya de Tor, cadàver del qual fou trobat per un grup de "buscavides" que s'allotjaven a finques de la seva propietat.

Com ja sabeu, tal dia com avui de l'any 1.995, Salvador Esteve, 'Boro', i Xavier Carbonell, 'Xavi', dos veïns de la muntanya de Tor, trobaven el cos sense vida de Josep Montaner Baró, cacic de Casa Sansa i propietari de les finques on malvivien aquests dos alternatius o neorurals, amb d'altres comuns.

Malauradament, no podem assegurar ara com ara tenir ja un sospitós prou clar per poder-lo sentenciar del crim encara sense resoldre, que fins ara ha inspirat unes quantes obres literàries i una sèrie documental, mirant de delatar l'assassí o assassins de Sansa. Des de la MMT creiem que han estat en va tots aquests intents per mirar d'esbrinar l'autoria d'aquest homicidi no resolt. Potser vint-i-set anys d'investigacions hagin aportat noves hipòtesis i nous sospitosos, però malauradament creiem que s'han deixat alguns indicis per investigar, o potser aquests fils que trobem a faltar no s'hagin aportat a la 'docusèrie' 'Tor' per manca de pressupost o de temps, o potser per tots dos factors alhora.

 

 

 

 

La producció de la sèrie documental de Carles Porta 'Tor', la podem definir de brillant en quant al seu contingut històric i la seva execució tècnica i audiovisual es refereix, però tot i el gran nombre d'entrevistats i testimonis aportats, cal dir que no ens acaba d'aïllar del tot la incògnita de l'equació autoria-motivació dels assassins de Sansa. Recordem aquí que Porta ha estat anys i panys mantenint viva la flama del misteri del crim de l'amo de la 'muntanya maleïda', tal i com nosaltres creiem, possiblement per interessos econòmics que, a banda de la seva confessada obsessió pel cas, ha volgut monetitzar a través de llibres i ara també d'una producció audiovisual força ambiciosa. Aquesta 'docusèrie', com ja sabeu, sembla que no s'acabarà al vuitè capítol, el darrer de la producció, a jutjar per la misteriosa trucada que se suposa que el periodista i narrador ens fa veure que rep justament en acabar la sèrie. Segons sembla, tal i com ha avançat Porta fa unes setmanes als mitjans, un dels entrevistats li volia fer saber que li va amagar informació durant l'entrevista per a la sèrie. Ara, aquesta nova aportació cal valorar-la i investigar-la, i potser si consideren que s'ho mereix s'allargui la 'docusèrie', o no. Sobre aquest tema en vam escriure una entrada al bloc: Entrevisten Carles Porta a Rac1: "M'ha trucat un dels personatges de 'Tor' dient que m'ha amagat informació". Tenint tot això en compte, podria ser doncs que el periodista Carles Porta continuï mantenint viva la flama de Tor per interessos econòmics? El que queda prou clar és que si no hagués tingut interès econòmic amb la història de Tor i el crim de Sansa, potser ens hauria fet arribar d'una altra manera tota la informació que va recopilar del cas, sense fer-ne cap mena de negoci.

Com ja comentàvem a d'altres entrades, sembla que a la 'docusèrie' 'Tor', Carles Porta ha fet els deures amb els que van ser els autèntics testimonis de la història més recent de Tor, i aquesta vegada els ha escoltat un pèl més, però no del tot. Per posar un exemple, el testimoni de Gregori de Aulestia, secretari personal de Sansa i un dels primers a presenciar l'escena del crim i l'aixecament del cadàver, podríem dir que no el copsen del tot a la 'docusèrie', però respecte de 'Tor, tretze cases i tres morts', si que en podem apreciar un canvi substancial. Tot i així, la hipòtesi de Gregori no és investigada per Porta a 'Tor'.

 

 

Ja coneixeu la hipòtesi del que fou secretari personal de Sansa, però sinó, la podeu llegir a l'entrada que vam escriure al respecte fa una mica més d'un any: Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia.

Si tal i com sospita Gregori, els assassins de Sansa van ser uns hipotètics mercenaris enviats pels inversors belgues de Santouré, per mirar de recuperar l'interès del 'Ros' amb aquests i el seu projecte per a la muntanya de Tor, possiblement a dia d'avui seria molt complicat trobar-los i inculpar-los, però aquesta hipòtesi és la que fins ara creiem més lògica i encertada. Potser a la 'docusèrie' 'Tor' no s'hagi posat prou importància a fer adonar l'espectador dels 'lobbies' estrangers que hi havia interessats amb la muntanya de Tor, ni com de valuosa n'era aquesta, no només per extensió, pastures, i riquesa natural, sinó més aviat per la seva importantíssima ubicació. No en som prou conscients que la muntanya de Tor sempre ha esdevingut un dels enclavaments estratègics únics a la Península Ibèrica, amb uns interessos foscos mai prou rebel·lats. El crim de Sansa no té res a veure amb discussions entre veïns que s'odien, ni amb antics conflictes de pastures o de fusta. Encara menys per venjances de mafiosos o de contrabandistes. És quelcom a un nivell molt més alt. Possiblement ni el propi Sansa n'era conscient del tot, i per això mai no va arribar a creure's que l'acabarien assassinant per la seva propietat. Tot i així ja s'ensumava quelcom una vegada li van entregar la muntanya. Feia servir el baix perfil; deia a Gregori que no li preguntés a on anava i d'on venia. Josep Montaner feia sospitar el seu secretari que vivia empaitat. Això es desprèn del testimoni de Gregori quan assegura que el seu mentor li deia que dormiria cada dia a un indret diferent perquè "ells" no el trobessin. Però qui eren ells? Es referia als mercenaris o sicaris que possiblement els inversors belgues li enviaven per fer-lo canviar de parer respecte del seu projecte? Això possiblement no ho sabrem mai, però repeteixo, és la hipòtesi més factible que tenim fins ara, segons el nostre parer.

 

 

 

Desitgem que per a l'entrada al bloc que recordi el trenta aniversari de la troballa del cadàver de Sansa, podem aportar més informació al respecte, i si per fi s'aconsegueix identificar mòbil i responsables del crim sense cap mena de dubte, estarem d'enhorabona per tancar un cas tan mediàtic com aquest. Fins aleshores, no ens pareu de seguir, el bloc continua com sempre; oferint-vos noves entrades carregades de curiositats, notícies, història i moltes més coses relacionades amb la història del poble de les tretze cases i la seva enigmàtica muntanya.

 

 

Imatges emprades: CCMA/Stern Crime/Jens Stoermer

 

Bloc MMT

 

Conversa amb un Col·laborador del Bloc: Els Inversors Belgues de Sansa

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a l'únic bloc dedicat a la història del poble de les tretze cases.

Encetem una conversa amb un col·laborador d'aquest mitjà sobre el tema dels inversors belgues, que suposadament van comprar la muntanya de Tor a Sansa una vegada el jutge de tremp, pare del qual era relacionat amb Hortal, l'advocat de Castañer, ja li havia concedit la propietat total i absoluta només per a ell, únicament per al Ros de Casa Sansa. S'especula també, segons ens explica Carles Porta a Tor, tretze cases i tres morts, que li van oferir quinze-mil milions de pessetes, amb una paga i senyal prèvia de sis-cents milions que va cobrar la primavera del 1.995, uns mesos abans que l'assassinessin, informació rebuda de François Santouré, agent immobiliari andorrà que va fer de mitjancer entre els belgues i Montaner.

 

 

En una entrevista mantinguda amb Gregori de Aulestia, ens confirmà això dels inversors belgues, però desconeix l'oferta econòmica per a la compra-venda de la muntanya, i la paga i senyal de la mateixa.

Recordem que la hipòtesi de Gregori sobre el crim de Sansa apunta cap als inversors belgues, que suposadament haurien contractat els serveis d'uns mercenaris o mafiosos per fer canviar Sansa de parer, per pressionar-lo a continuar amb el tracte del que se n'havia desdit, però l'avís que li havien de donar els va marxar del dits i es va convertir en una pallissa mortal, possiblement també podria haver ajudat el caràcter rebel del propi Montaner, segons s'especula.

Palanca declarava al programa Els matins de Josep Cuní que Sansa havia estat mort per Castañer i el seu cercle d'inversors, quan el va ignorar a ell i al seu projecte, però no nomena mai els suposats inversors belgues. També concreta que el cercle de Castañer, amb l'advocat Hortal, i el jutge de Tremp, li van entregar la muntanya de Tor a Sansa per poder tirar endavant el projecte de les pistes d'esquí, sense entrebancs ni desacords amb d'altres copropietaris.

Són informacions i hipòtesis que contrasten entre elles, però que ens suggereixen dubtes, i d'aquests, qüestions a tenir en compte com ara:

 

–1: Qui eren en realitat els inversors belgues i per a què volien comprar exactament la muntanya de Tor?

Sabem i coneixem els noms dels inversors anglesos que va dur Castañer per invertir a la construcció de les pistes d'esquí a Tor, i fins i tot en tenim el seu projecte, però no hi ha cap informació al respecte de la identitat dels hipotètics inversors belgues, o del fons d'inversió del que procedien per a comprar la muntanya de Tor a Josep Montaner, ni tampoc de les pretensions exactes amb aquesta finca.

 

–2: Perquè Sansa se'n va desdir i no va respectar el suposat tracte de compra-venda amb els belgues, tot i haver cobrat una hipotètica paga i senyal?

Si Josep Montaner va renunciar al tracte que havia fet amb Castañer, tot i que aquest encara en tenia un contracte d'arrendament vigent de la muntanya quan Sansa la va rebre en propietat única, es pot entendre que va ser perquè se l'estava venent a uns altres, però si hagués estat així, perquè va incomplir també els tractes amb els inversors belgues? Podria ser perquè es va estimar més dur a terme el projecte del parc natural privat del que ens va parlar Gregori?

 

 

 Es fa força estrany també, el fet de pensar que, algú amb un mínim de coneixement, entregués tants diners a un home com Sansa; sis-cents milions de pessetes (Més de 3,6M€) de paga i senyal! I a més a més, que ni el seu secretari personal no n'estigués al cas, ni que fossin ingressats a cap banc, suposadament, i que una persona com Josep Montaner no presumís d'una picossada així, amb el que li agradava fer-ho quan en tenia, de diners.

Per altra banda, tenim el testimoni del darrer advocat de Josep Montaner, Ricardo Gómez de Olarte, que va reconèixer davant Porta l'existència d'uns inversors, en aquest cas deia que ell li'n havia trobat uns però francesos, i que no van arribar a satisfer mai cap pagament perquè abans de fer negocis amb Sansa volien que els temes judicials estiguessin resolts, com ara el contracte d'arrendament de la muntanya a Rubén Castañer, motiu pel qual Sansa havia contractat els serveis del lletrat Gómez de Olarte.

Malgrat la  discrepància entre les nacionalitats dels inversors, sembla que finalment podrien haver estat parlant dels mateixos, doncs les xifres que es proposaven per a la compra-venda, coincidien, tot i que els inversors dels que parlava Gómez de Olarte mai no van donar ni un cèntim a Sansa. Podria ser tot una cortina de fum per encobrir els hipotètics criminals?

El nostre col·laborador pensa que aquest cas només podria ser resolt per uns investigadors privats i sense límit de pressupost econòmic, que s'hi dediquessin al 100% i empressin les darreres tecnologies en matèria d'investigació criminal, i tot i així, hi hauria línies d'investigació impossibles de seguir perquè la majoria de testimonis potencials ja són morts o massa grans per poder declarar al respecte.

Ens mantindrem a la guait de l'estrena de la docusèrie que s'està preparant sobre la història de Tor i el crim de Sansa, podria ser que ens descobrissin quelcom inèditament interessant en relació a l'exposat a aquesta entrada. I vosaltres? Què en penseu al respecte? Podeu fer els vostres comentaris pitjant el següent enllaç:

 

 

 

Feu els vostres comentaris a l'entrada

 

 

 

Bloc MMT

 

Qui va Assassinar Sansa? La Teoria de Gregori de Aulestia

Salutacions i benvinguts a una nova i emocionant edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del misteri.

Com ja us avançàvem fa unes setmanes, a l'entrada dedicada a la crònica d'un dels protagonistes i testimoni de la història moderna de la muntanya de Tor, en Gregori de Aulestia, amb qui vam tenir el plaer d'entrevistar-nos-hi, ens confià la seva teoria sobre el crim encara sense resoldre de Josep Montaner Baró, el 'Ros' de Casa Sansa.

Reconstruint els fets del dia de la troballa del cos sense vida de Josep Montaner, i així posant-nos altra vegada en antecedents, recordem, aquell fatídic trenta de juliol de 1.995, Gregori ens explica que ell era a les bordes de Sansa juntament amb 'Boro', també anomenat el 'Peroles' pels seus companys contrabandistes, i amb un nou 'buscavides' tot just acabat d'arribar a la muntanya; El 'Xavi'.

Per donar la benvinguda com calia al nou membre d'aquella comunitat que alguns titllaven de 'hippie', tot i que no en tenien res a veure amb els de fes l'amor i no la guerra, Boro pretenia dur Xavi a conèixer l'amo i senyor de la muntanya de Tor; El Ros de Casa Sansa, o Sansa, com tothom el coneixia allà dalt.

 

 

 

 

Com que quan van arribar a Casa Sansa se la van trobar tancada i barrada, sense evidències que el seu únic habitant fos per allà a prop, Boro va decidir entrar-hi per obsequiar, com a mínim, el nou 'caçafortunes' amb un glop de conyac que Sansa desava en una bóta per allà dintre, amagada en algun racó enmig del garbuix de trastos imperant a aquell refugi brut i desendreçat.

A banda que Xavi no va tenir l'honor de conèixer la llegenda vivent que representava per a alguns Sansa, va haver de passar el mal tràngol de presenciar la troballa del cos sense vida i en estat avançat de descomposició del cacic, com tots ja sabem.

Automàticament alertaren Gregori, que a priori no es cregué la recargolada història dels dos eixelebrats 'buscavides' companys d'aventures, però que tampoc en volgué donar-ne crèdit una vegada es trobà a la dantesca escena del crim, davant el cos descompost del seu amic i mentor. Gregori demanà a un altre company de la comuna que s'havia d'acostar a la civilització per comunicar a la Guàrdia Civil aquella lamentable i macabra troballa. Mentrestant, els tres amics miraven d'identificar el cos sense vida que hi havia a Casa Sansa, doncs tampoc ho tenien prou clar, i es negaven a admetre que fos Josep Montaner, l'amo i senyor de la muntanya de Tor.

Tots tres companys van tenir l'ocasió de presenciar l'escena del crim i, lògicament, van poder veure les lesions evidents que presentava el cadàver, incloses les suposades armes que es van emprar per arrencar la vida del vell visionari; El fil elèctric escanyant-li el coll, i el famós garrot o tronc de llenya, possiblement el causant de la fractura de crani, necessàriament responsable de la mort del Ros.

 

 

 

Tal i com recordarem, els primers inversors interessats en el projecte de les pistes d'esquí de Tor, foren uns anglesos que prèviament havien fet negocis amb Rubén Castañer, l'agent immobiliari d'Andorra que els aconsellà el negoci ideat per Sansa. Per altra banda, una vegada es succeïren els crims del 1.980, Castañer s'arruinà econòmicament i els anglesos es feren enrere; aleshores van sorgir altres inversors interessats a les pistes d'esquí i la urbanització de la muntanya, obres projectades per Sansa i Castañer. Aquesta vegada el capital provenia de Bèlgica, amb la intermediació d'un altre agent immobiliari d'Andorra; François Santouré.

Segons s'especula i ens confirma Gregori, l'amo de la muntanya rebé una paga i senyal en concepte de la compra-venda de la finca per part dels inversors belgues, tot i que no se sap la quantitat ni què en va fer Sansa d'aquells diners, malgrat que també van sorgir llegendes al respecte que van fer omplir la muntanya de Tor de caçadors de fortunes mirant de trobar el tresor de Casa Sansa.

Temps abans de l'assassinat de Josep Montaner i segons afirmacions del mateix Gregori de Aulestia a l'editor d'aquest mitjà, l'amo de la muntanya semblava espantat i se'l veia neguitós per si el trobaven. Segons deia al seu secretari personal, tenia la pensada de pernoctar cada nit a un lloc diferent, així 'ells' no el podrien trobar. Gregori no sabia a qui es podria referir Sansa quan parlava d'ells, i tampoc en sabia el motiu d'aquest sobtat canvi d'actitud. El que si que va tenir ben clar Gregori una vegada fou assassinat el seu mentor, va ser que els responsables de la mort de Sansa foren els mateixos dels qui en fugia, possiblement perquè aquest podria haver canviat de parer respecte al projecte de les pistes d'esquí en pro del projecte del parc natural privat que ja vam esmentar en una altra entrada; la de la crònica de l'entrevista amb Gregori, i perquè possiblement mai no va retornar-los la paga i senyal que aquests inversors de capital belga li van satisfer.

Tanmateix, Gregori creu que els responsables d'aquest fons d'inversió podrien haver contractat els serveis d'uns botxins o d'una màfia per tal de 'convèncer' Sansa que el projecte del parc natural privat no li convenia a ell ni a la seva salut, tot i que pensa que la missió d'aquests suposats sicaris no era pas la d'assassinar-lo, sinó més aviat pretenien espantar-lo, un pla que els podria haver sortir malament perquè Sansa els podria haver plantat cara i defendre's, error que va pagar amb la seva pròpia vida.

 

 

Respecte a l'avançada edat i l'estat de salut de Sansa fins a la fi dels seus dies, Gregori ens fa saber que era un home fort i sa, capaç de defendre's de qui fos, i mai no l'havia vist acoquinat davant ningú, per molt males intencions que dugués i molt temible que fos l'adversari. Així doncs, podria ser descartable que dos alcohòlics fracassats haguessin pogut acabar amb la vida d'un home com Josep Montaner, aleshores Josep Mont i Marli Pinto no fossin els autors del crim de Sansa.

La teoria de Gregori de Aulestia, inèdita fins ara, ens sembla prou convincent i té una gran part de lògica des del punt de vista del mòbil de l'assassinat i l'escena del crim. Així doncs podem descartar altres sospitosos que fins ara es podrien endur aquest protagonisme, doncs com bé afirmava l'advocat de la família Montaner, Francesc Sapena, això no va ser una mort per una baralla espontània a causa d'unes diferències de convivència, això és quelcom més profund.

Podria ser doncs que fóssim més a prop de conèixer el misteri del crim de la muntanya de Tor i que un dels seus protagonistes clau en tingui la solució a aquest gran enigma?

Des d'aquí no ho descartem, i fins que no en tinguem una teoria més convincent, podríem acceptar-ne aquesta com a l'última teoria més vàlida fins ara.

 

 

 

Bloc MMT