Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova entrada a La Maledicció de la Muntanya de Tor.
La sèrie documental de Carles Porta arriba al seu desenllaç, finalitzant així amb el vuitè capítol aquesta brillant producció, plena de sorpreses i de girs inesperats de guió, que ens ha acompanyat dilluns rere dilluns. Hem arribat doncs a la fi d'aquesta exposició de sospitosos, hipòtesis, proves, i indicis que ens han de fer valorar qui va assassinar Sansa i perquè. Si d'aquesta síntesi d'informacions recopilades durant vint-i-set anys, condensada en vuit hores de gravacions n'hem de sentenciar un culpable, podria ser que per als més coneixedors de la història hagi mancat algun indici més per treballar. I amb això no pretenc posar en entredit la increïble tasca de Porta i el seu talentós equip. Doncs ben al contrari, i com dèiem a l'entrada on ressenyàvem el primer capítol, l'espera ha pagat molt la pena. Crec que cal felicitar Carles Porta i el seu equip al complet.
Ja sabem com funciona qualsevol producció cinematogràfica o de televisió. Les productores, normalment, no tenen un pressupost il·limitat. Això, doncs, pot suposar que calgui "retallar" els guions, o potser prioritzar els fils que en aquest cas ha calgut estirar i resseguir per arribar a les línies d'investigació que la 'docusèrie' 'Tor' ens ha presentat. El que hem trobat a faltar, potser, us ho comentarem al final d'aquestes línies. El narrador comença la cinta parlant de la història de Tor, i en aquest cas, d'un dels capítols que a 'Tor, tretze cases i tres morts' ja ens avançava que no volia ficar-s'hi per no perdre's-hi, doncs altra vegada podem fer referència a la frase que millor defineix la història del poble de les tretze cases, que capítol rere capítol, Porta ens ha anat recordant: 'Tor és infinit'.
Com ja us comentàvem a l'entrada titulada 'Tor i la Llegenda Negra d'Andorra', el poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya, fou pas de refugiats d'entre guerres, tema que sempre ha estat força polèmic, sobretot per al petit país dels Pirineus i la seva gent. Existeix extensa documentació i llibres escrits sobre el cas, doncs és un altre dels episodis més convulsos de la història de Tor, que en alemany significa 'pas' o 'porta', i de fet és el que ha estat des de fa més de mil anys.
Gregori de Aulestia surt a comentar els tresors que es deia que alguns dels jueus i d'altres que havien passat per la muntanya de Tor, fugint dels horrors de les guerres, podrien haver amagat per després tornar-hi a recuperar-los. Alguns buscadors de tresors armats amb detectors de metalls, es van passejar a la muntanya de Tor i els seus voltants per mirar de trobar el que la història dels jueus assegurava havien amagat per evitar que els hi robessin. Però no va ser només l'or dels jueus que va atraure els curiosos a Tor, també la llegenda del tresor dels Sansa els resultava prou atractiva com per anar fent forats aquí i allà, arreu de la muntanya. Podria ser que algun d'aquests buscadors hagués trobat quelcom relacionat? Hem d'imaginar-nos el silenci obligatori que guardarien si la sort hagués estat de la seva banda. Fins i tot Mikel Aguilera ens explica la seva macabra experiència relacionada amb la llegenda de l'or dels jueus a la muntanya de Tor, i no dubta ni un moment a l'hora d'acusar Sansa de buscador de tresors dels fugitius.
El narrador ens explica altra vegada la llegenda del tresor de Casa Sansa, que ve relacionada amb l'or dels jueus, com és natural. Porta ens narra el viatge en helicòpter que va fer amb el seu equip a Tor, l'any 2.019, on s'hi troben Josep Cases, el Terrisses de Sort, traginant muntanya amunt una bateria i unes eines amb un trineu infantil. Aquest personatge històric de Tor i del paisatge antropològic del mateix Pallars Sobirà, podríem dir que va agafar el relleu de Josep Montaner, omplint la muntanya de Tor amb vehicles vells, ferralla de tot tipus, i fins i tot animals en estat d'abandonament, qüestions per les que ha rebut vàries denúncies dels mateixos veïns de la copropietat, i de les administracions competents. De Terrisses ja n'hem escrit en alguna altra entrada al bloc, i n'hem publicat algunes notícies a l'apartat 'Notícies relacionades amb Tor'. Aquest entranyable però també polèmic personatge, va fer costat a Palanca quan es disputava la muntanya amb Castañer i el bàndol de Sansa, juntament amb un altre amic del cacic de Casa Palanca, 'Castanyeta', també popular personatge del Pallars Sobirà. Durant el nostre viatge a Tor per al bloc, vam tenir l'ocasió de conversar amb Josep Cases, també anomenat el Terrisses, però val a dir que no en vam treure massa cosa en clar, doncs és un peculiar personatge i resulta força inentrevistable, sobretot quan va sota els efectes de l'alcohol, afició que té força arrelada.
Josep Pujol, Coié, és entrevistat altra vegada per Carles Porta, aquesta vegada, però, uns anys després de la trobada a Esterri d'Àneu el 2.017. Coié reconeix una topada amb els germans Aguilera a la muntanya de Tor, on suposadament el contrabandista va llençar una de les armes curtes de Mikel Aguilera al riu, després que aquest l'amenacés i s'endugués un cop a les mans de part de Coié. El gran dels Aguilera, però, ho desmenteix argumentant que ell mai no hagués permès que ningú se li acostés prou com per a desarmar-lo, i que si ho hagués fet, possiblement ja no seria entre nosaltres.
La famosa taca de sang que li veuen a Coié a un bar de Montardit de Baix la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995 torna a sortir a escena. Aquesta vegada Coié diu que deuria ser quan mataven un cabrit amb Terrisses al damunt la masia. Aquí cal fer un incís, doncs si Coié és amic de Terrisses, segur que també ho era de Palanca, i per tant en defensava el seu bàndol i la seva causa per a la muntanya de Tor. Això seria un argument més per desfer-se'n de Sansa. A més cal recordar la primera entrevista que aconsegueix l'equip de Porta amb el perillós contrabandista, quan aquest argumenta que possiblement va atropellar un cabirol amb el cotxe, el va carregar, i després el va pelar per a menjar-se'l. Podria haver estat però qualsevol animal, segons Coié, però tampoc no deu ser fàcil recordar-se'n després de tant de temps, si no és que estigui fugint d'estudi per no haver de reconèixer la possible implicació amb la mort de Sansa. El testimoni de Coié contrasta amb la versió dels testimonis que eren al bar de Montardit de Baix, els que van assegurar que el contrabandista s'excusà amb l'atropellament accidental d'un gos la nit del vint-i-quatre de juliol del 1.995. Si ens fixem amb la cara de sorpresa de Coié quan Porta li recorda aquest fet, el seu llenguatge corporal parla per si mateix. Prou sospitós, de veritat. Coié però hi respon reconeixent que si que havia atropellat algun gos, alguna vegada. El testimoni de Pilar Tomás de Casa Sisqueta parla a favor d'aquest contrabandista. Assegura que no el veia capaç de matar Sansa. Aquí cal recordar que tots dos eren amics de Palanca, aleshores podria ser ben lògic que s'arribessin a encobrir. Per altra banda, Pilar Tomàs podria haver heretat dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, tot i que aquest tema no el podem exposar encara perquè cal aprofundir-hi més i fins ara només són especulacions sense fonament.
Una vegada s'ha donat per finalitzada l'entrevista a Pilar Tomás, i fora de càmera però quan encara no s'ha tallat la gravació, és la pròpia testimoni que demana al narrador, Carles Porta, quin motiu tenia Coié per matar Sansa. Aquest li respon que potser podria haver estat perquè Mikel Aguilera l'amenaçava constantment amb una pistola per cobrar-li el peatge per passar amb contraban pel camí de Sansa. És ben curiosa la resposta de la Pili, que insinua que potser Coié va dipositar contraban a una propietat de Sansa, Aguilera li va robar, i Coié va donar per fet que fou el vell cacic que se n'apropià de la seva mercaderia. Recordem que aquest fet de dipositar les mercaderies de contraban a les bordes o a d'altres edificis dels cacics de Tor, per part dels contrabandistes si la policia els assetjava o se'ls presentaven problemes tècnics amb els vehicles, era força comú, i també el fet demostrat que els cacics, tant Sansa com Palanca, en cobraven un lloguer per tenir en dipòsit aquests productes irregulars.
El narrador demana sense subterfugis a Coié si va matar Sansa. Aquest li diu que no en tenia motius, però al posar un exemple d'un altre conflicte amb un veí, pregunta si també l'ha de matar. Aquest 'també' pot semblar que l'afegeixi al suposat assassinat del cacic de Tor, però podria referir-se a la manera de parlar d'aquest temut personatge. Sigui com sigui, creiem que si Coié hagués volgut assassinar Josep Montaner, ho hauria fet sense ni parpellejar. Recordem però que quan Porta va entrevistar Coié anys abans i li va preguntar per la mort de Sansa, el contrabandista va fer un gest amb el braç no massa intel·ligible.
Recapitulant, el narrador repassa altra vegada els principals sospitosos i els possibles motius que podrien tenir per acabar amb la vida del vell Montaner. Miguel Aguilera, algun altre hippie de Tor, Josep Mont i Marli Pinto, Palanca i els seus mossos, la família de Sansa, un contrabandista, un sicari, un buscador de tresors... Possibles autors que ens proposa Porta segons les seves investigacions, tots podien haver tingut un o altre motiu per apallissar de mort al cacic de Casa Sansa. Però el fet és aquest; Segons les proves i els indicis de l'escena de la troballa del cos, i tal i com creu Gregori de Aulestia, la mort de Sansa va ser produïda per una pallissa d'avís que va fugir de les mans als autors dels fets.
Arribant a l'epíleg de la sèrie, ens en podem adonar de la contradicció que van suposar tants i tants anys de litigis, bàsicament amb un sol responsable instigador: Palanca. Jordi Riba ja tenia per costum recórrer totes les sentències judicials que afectaven la finca de la muntanya de Tor, li fossin favorables o no. Sembla com si Palanca fos aficionat als llargs procediments judicials que van marcar la història jurídica de la copropietat més disputada del Pirineu.
Amenaces i desqualificacions incloses, Palanca ataca els odiats advocats mentre amenaça de prendre's la justícia per la seva mà. Li era exactament igual si es trobava a dependències judicials o a la via pública, el cacic sempre s'expressava tal i com pensava, sense embuts i sense miraments per a ningú ni per a res.
El narrador puntualitza fefaentment que els copropietaris de la muntanya de Tor es van barallar per aconseguir uns drets que ja tenien. Increïble però cert. I a dia d'avui la darrera sentència que va posar fi als llargs plets de Tor, és inamovible i no es pot recórrer ni tornar a litigar pel mateix. Diu clarament que els copropietaris de la muntanya són els hereus dels copropietaris originals que van signar l'escriptura el 1.896, i no hi ha res més a dir ni a debatre. La figura de la usucapió fa que tots els plets que s'han executat durant dècades, siguin innecessaris, doncs tots els copropietaris han tingut registrada la seva part de la finca durant trenta anys o més, independentment de si hi tenien casa o vivien a Tor o no. Altra vegada surt a escena el famós contracte d'arrendament de la muntanya de Tor de Rubén Castañer. Contracte que finalment i per situacions de la trama, anà a parar a les mans de Sol Elbaz, intèrpret contractada per Castañer per tractar amb els seus socis anglesos que pretenien invertir a Tor. La intèrpret, ja anciana, assegura que el contracte és bo i que el podria fer valdre, però que no hi ha invertit mai ni temps ni diners per no estar-hi disposada. Recordem que el darrer lletrat de Sansa, Gómez de Olarte, assegurava que el contracte ja no era vàlid perquè no s'havien satisfet totes les quotes pactades, i de fet, el cacic pretenia anul·lar-lo legalment per a poder tenir via lliure i tirar per una altra banda amb la propietat acabada de guanyar al jutjat de Tremp.
Segons ens explica Porta, els actuals copropietaris de la muntanya de Tor s'han plantejat arrendar la finca a una empresa andorrana que en faria una explotació turística. També es plantegen cobrar un peatge per creuar la muntanya pels seus camins privats, com ja hem comentat en altres entrades al bloc. Aquestes iniciatives ens semblen força encertades segons el nostre parer, però la qüestió sempre és la mateixa: Podran posar-se d'acord tots els copropietaris per tirar endavant aquestes empreses de manera satisfactòria? El director del parc natural de l'Alt Pirineu ja ens ratifica que seria difícil fer una estació d'esquí a la muntanya de Tor, tal i com ja comentàvem amb aquest mitjà anteriorment.
Aquella malaurada entrevista amb Josep Cuní al seu programa 'Els matins', que fa a Jordi Riba, o més aviat podríem anomenar-la com a interrogatori irrespectuós amb tot el seu rotund significat, fa acta d'aparició al darrer capítol d'aquesta sèrie. Gràcies a una col·laboradora del bloc vam publicar el tall al nostre canal a YouTube, i realment paga la pena la seva visualització fins al final. (Palanca als matins de Josep Cuní). Imatges més íntimes d'alguns veïns de Tor són presentades per Porta en aquest darrer episodi, suposem que amb la conseqüent autorització dels seus protagonistes. Ens consta però que les entrevistes als que hi apareixen, han estat remunerades. Potser d'una altra manera no s'hi haurien avingut a ser entrevistats i aparèixer al documental. Aleshores podríem pensar que parlen influenciats o sota pressió? Ens agradaria saber l'opinió que li mereix a Pilar Tomás aquesta gravació furtiva després de l'entrevista, i si la va autoritzar o no. Potser en fem una entrada comentant el parer dels principals protagonistes sobre aquesta sèrie documental. Seria bo conèixer què en pensen i com ho valoren.
Josep Maria Aixàs, nebot de Josep Montaner, ens transmet el seu pessimisme amb la muntanya de Tor i els seus copropietaris. Possiblement, tal i com ens ha demostrat al llarg de tots els capítols als que ha fet aparició, el seu oncle Miquel Montaner Baró, germà de Sansa, ens ha ofert la solució més assenyada per evitar més mals a Tor: Vendre la finca a una empresa, doncs segons el seu criteri, una finca ha de tenir una sola propietat per evitar tot el que ha passat amb la muntanya de la discòrdia.
Segons algunes opinions del públic de la sèrie a les xarxes socials, aquesta cloenda ha estat una mena de farciment per engrossir la història, un episodi que no ha acabat d'esclarir l'autoria del crim de Sansa. Si més no, creiem des d'aquí, amb aquest 'Foc encès' hem conegut una mica l'actualitat de Tor i els seus copropietaris, que ara han augmentat i ja no en són els tretze originals, doncs de cada casa n'han aparegut alguns més per culpa de les herències. Això és quelcom que, possiblement, complica encara més el consens general imprescindible per a dur a bon terme una finca d'aquestes característiques. Si abans ja era complicat tenir un acord entre tretze cases i tretze caps de casa, ara deu ser gairebé una missió impossible, amb més de vint hereus registrats com a propietaris de la muntanya. Hem de traslladar-nos altra vegada al seny de Miquel Montaner per sentenciar que desfer-se de la muntanya potser fora el millor per a tothom.
Tornant als sospitosos del crim de Sansa, i tal com us avançàvem al principi d'aquestes línies, cal adonar-se d'una cosa que no s'ha valorat a la sèrie, però si a l'entrevista que el periodista de TV3 Albert Om manté amb Carles Porta després d'aquest vuitè i últim capítol. Podria ser que no se n'hagi parlat dels autèntics criminals de Sansa? És possible que Porta es deixés alguna línia per investigar? A més de possible, és així. Tot i que ja entrarem a valorar l'entrevista a Porta més endavant, cal que ens adonem, com ja hem comentat anteriorment, que una producció com aquesta no té un pressupost il·limitat, així com tampoc un temps indefinit per a produir-la. Per tant existeix la possibilitat, que com ha passat, hi hagi fils que no s'hagin pogut estirar prou, o directament no s'hagin estirat. Això ens trasllada a la que continua com la nostra hipòtesi més plausible del crim, tot i que encara ens ballin alguns detalls. Bàsicament, des d'aquest mitjà, ens continuem creient la hipòtesi de Gregori de Aulestia. Si, aquella que diu que van ser els inversors belgues de l'agent immobiliari d'origen francès arrelat a Andorra, François Santouré, els que enviaren la màfia marsellesa a Tor per posar Sansa al seu lloc, i fer valdre el tracte que tenien. Se suposava que havien de donar un escarment al vell perquè es recordés que tenia un pacte amb una empresa de capital belga força important. I encara que mai no s'hagi pogut demostrar, se suposa que li van fer un pagament a compte per la compra venda de la muntanya de Tor, segons el testimoni d'aquest agent immobiliari del Principat. És possible però que els autors materials de l'avís a Sansa fossin ja coneguts de Porta, contractats per aquests empresaris belgues. A la 'docusèrie' hem conegut personatges capaços d'apallissar una persona, i fins i tot d'acabar amb la seva vida. Així ho posen de manifest els antecedents d'alguns d'aquests personatges. Per tant, si ja havien matat de manera gratuïta i remunerada, quin problema haurien tingut per acceptar un encàrrec com aquest?
La sèrie documental on se'ns han exposat els sospitosos del crim de Sansa ja s'ha acabat. Com va proposar Carles Porta, ara ens toca als espectadors de fer de jurat popular i decidir, amb tota la informació exposada, qui creiem que va matar Sansa. Doncs em temo que no és tan fàcil, i encara que es presenti com una mena de concurs popular, això no s'acaba pas aquí. Ens reservem una altra entrada per comentar i valorar l'entrevista que li fan a Porta després de la sèrie. Si l'heu vista, ja us podeu imaginar per on va la cosa.
Podeu mirar la sèrie 'Tor' a 3Cat en streaming:
Imatges emprades: Bloc MMT/CCMA/TV3/3Cat/Carles Porta
Bloc MMT
