17 de desembre 2023

Tor i Os de Civís: Comparant Similituds

Salutacions i benvinguts a una nova edició al bloc la MMT.

A la comarca de l'Alt Urgell, enganxat al Principat d'Andorra, s'hi troba un poblet d'alta muntanya amb unes característiques prou semblants a les del conegut poble de les tretze cases. Es tracta d'Os de Civís, municipi que per la seva orografia i orientació a la Vall d'Aós, se situa a la vessant andorrana, tot i que administrativament sempre ha format part de Catalunya.
Fins a la segona meitat del segle XX, Os de Civís, era un poble aïllat i oblidat per les administracions catalanes i espanyoles, i fins i tot avui dia, depèn més del Principat d'Andorra en molts aspectes, que no pas de la Generalitat de Catalunya, doncs a causa de la seva ubicació les comunicacions per carretera es fan molt més fàcils i ràpides des de Sant Julià de Lòria, a Andorra, que no pas des de la pròpia comarca.
Tan és així que serveis tan bàsics com la sanitat, la recollida d'escombraries, entre d'altres, són administrats pel Comú de Sant Julià de Lòria, al país veí.
 
 

 
Fins aquí, podem veure doncs algunes similituds amb Tor, exceptuant és clar, la característica més destacable del popular poble de les tretze cases: La seva muntanya privada i tot el que això ha comportat i comporta actualment. Tot i així però, Os de Civís també va tenir una economia basada amb la ramaderia i l'agricultura, també va patir la guerra del 36 i la seva postguerra, va veure passar refugiats que fugien de la guerra i la dictadura franquista, i patí l'oblit i l'abandonament de les administracions durant molt de temps. La diferència i a l'hora la similitud més destacable entre tots dos pobles, és potser que a Os de Civís calgué que hi anés algú de fora per fer progressar i prosperar econòmica i socialment aquest petit enclavament pirinenc, que fou quelcom clau pel que representa avui dia, i que a diferència de Tor, els emprenedors que vingueren de fora no van dur-hi mort i penúries com va passar amb els inversors estrangers del poble del Pallars que es disputaven aquella controvertida muntanya.
Podríem parlar doncs de mala sort per als habitants de Tor? O potser és que els d'Os de Civís van saber fer les coses d'una altra manera? Malauradament, la nostra opinió és que això no pugui ser del tot comparable per la característica principal i més coneguda de Tor; la seva immensa finca privada propietat dels seus veïns, finca privada comuna que a Os de Civís no hi existeix ni hi ha existit mai a la seva història.
 
 

 
A continuació podreu veure un vídeo relacionat amb aquest tema, recuperat d'un programa de la TV Andorrana, aportació d'un seguidor i col·laborador del bloc. I com sempre, esperem els vostres comentaris a l'entrada amb els vostres parers al voltant del tema que ens ocupa l'entrada d'avui.


 




Bloc MMT

29 de novembre 2023

I si la Muntanya de Tor Hagués Estat Andorrana?

Salutacions cordials, i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases.

Alguna vegada, qui més, qui menys, ens hem pogut sentir aquesta pregunta retòrica emplaçada sobretot en relació als interessos dels copropietaris de la muntanya de Tor i els negocis que hi hagi pogut haver-hi al darrera d'aquesta immensa finca de titularitat privada, ubicada en un racó privilegiat, però també oblidat, del Pirineu de Lleida.
Els pallaresos en general tenen la percepció que la seva comarca, el Pallars Sobirà, ha estat sempre un racó de món abandonat i maltractat per les administracions, que no hi han invertit de manera proporcionada amb la resta del territori. Així és doncs que el Pallars ha esdevingut una terra amb poques oportunitats per a poder progressar tan econòmica com socialment, i és que no només ho diuen els seus habitants, sinó que les estadístiques parlen per si mateixes.
I en relació amb tot això, avui volem fer-nos ressò de les opinions dels nostres seguidors, que en aquest cas també són col·laboradors de la MMT. Es tracta de dos residents al Principat d'Andorra, un d'ells natural del país dels Pirineus, i l'altre, acollit per aquesta petita terra.
Els hi hem demanat sobre la qüestió que dona títol a aquesta edició, una qüestió a la que no tothom pot respondre de la mateixa manera, sobretot si no n'és coneixedor de causa i en té un punt de vista concret i avesat al cas tan particular de Tor i la seva característica finca privada.
 
 


 
Abans de desgranar el parer dels nostres amics, creiem que cal posar-nos una mica en antecedents pel que fa a la situació dels veïns de Tor al llarg de la seva història més recent amb el país veí, el Principat d'Andorra.
Des que es va obrir la pista forestal que transcorre en gran mesura per finques de Sansa, a la banda de Pleià, i força temps abans, els habitants del Pallars i òbviament els de Tor, ja tenien una relació prou estreta amb el Principat, doncs era el seu punt de referència per anar-hi a comerciar, i per a moltes altres coses quotidianes, inclosos els negocis amb el bestiar i altres, com ara quan Sansa es fixà en un industrial instal·lat a Andorra per a fer engegar el seu malaurat projecte de les pistes d'esquí.
Fins i tot, alguna vegada, hem pogut ser testimonis del desig d'algú que Tor formés part de terra andorrà. Potser així alguns fets transcendentals haurien estat d'una altra manera, ves a saber.
A dia d'avui encara hi continua havent-hi aquesta dinàmica pel que fa al comerç amb Andorra; la gent de Tor es pot dir que fa més vida al país veí que no pas a la pròpia comarca. Així doncs, a efectes socials, podríem afirmar que són andorrans i andorranes, i potser també en tinguin aquest sentiment. La qüestió és que sempre han tingut com a país d'exemple i de referència el de l'altra banda de la frontera, i no el propi. Per alguna cosa deu ser, doncs.
Tornant a la qüestió que hem proposat als nostres col·laboradors, que també els hem demanat què creuen que hagués passat si hipotèticament Tor hagués estat en terra francès, ens han respost sense dubtar-ho que segurament continuaria tal i com ha estat, o fins i tot pitjor, si formés part de la República Francesa, a jutjar per l'abandonament que pateixen la majoria de pobles de la Catalunya Nord més propers a la muntanya que protagonitza el bloc.




 
Ja d'entrada, com a resposta a la nostra pregunta, un dels seguidors del bloc que ens llegeix des d'Andorra, ens diu sense embuts que possiblement si la muntanya de Tor hagués estat a terra andorrà, seria part de les pistes d'esquí de Pal i Arinsal, l'actual Vallnord, fet que ja pretenien Sansa i Castañer quan van començar a treballar en aquell projecte fallit. Aleshores, podríem especular; potser d'aquesta manera s'hi haguessin evitat les tragèdies vistes per aquesta muntanya? O potser no?
També ens comenten que Tor podria haver esdevingut un altre Pas de la Casa, tot i que el perfil socioeconòmic del sud de França no és ni ha estat mai el del Pallars Sobirà.
Tot hauria encaixat meravellosament per als interessos andorrans si la Vall de Tor i el terme d'Os de Civís haguessin esdevingut andorrans, ens diuen.
Creuen que la gent de Tor sempre han estat exactament allà a on han volgut ser, excepte potser en alguns moments puntuals a la història, com ara a la Guerra del 36.
Des de l'edició de la MMT creiem que, Tor no hauria patit l'abandonament de les administracions i de retruc també dels seus pobladors, si administrativament hagués pertanyut al Principat d'Andorra. Però les coses han estat com han estat i aquesta és la història de Tor i la seva popular muntanya.
I per acabar, només recordar que un dels habitants de Tor, Vicenç Riba, oncle de Jordi Riba, de casa Palanca, va perdre els drets de propietat de la muntanya de Tor per anar a viure a Andorra i establir-hi allí la seva residència habitual, tot i que posteriorment el seu nebot va poder gaudir de la seva tretzena part de la finca, aprofitant una de les clàusules dels estatuts del contracte de copropietat de la muntanya de Tor. Com a curiositat, cal fer menció de que Sansa sempre mantenia que Tor podia arribar a ser perfectament un principat sobirà, de fet, l'hotel de luxe que havia projectat edificar a les seves finques hauria dut el nom de Principat de Tor.






Esperem els vostres comentaris a l'entrada. Ens agradarà conèixer el vostre parer sobre la qüestió proposada.
 




Bloc MMT

19 de novembre 2023

El 'Making-of' del Podcast 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Salutacions, seguidors del bloc. Benvinguts sigueu a aquesta nova edició a la MMT.

En aquesta entrada, hem volgut recuperar un vídeo del programa 'Tot es mou' de TV3 on van entrevistar Carles Porta en relació al podcast que, l'any 2.018, va produir en col·laboració amb Catalunya Ràdio. Al mateix vídeo hi podem veure una mica de 'making-of' del podcast, o el 'com es va fer', mentre entrevisten el seu productor. Hi ha una cosa que cal destacar i és com respon a la qüestió que ja s'ha fet inevitable quan es parla de Tor i la seva història: Qui va assassinar Sansa? Fixem-nos que Porta es dirigeix a una persona mentre mira a càmera com si la conegués, fent-li saber que el crim ja ha prescrit i que per tant ja no hauria de pagar per la mort de Josep Montaner, Sansa, mentre el convida, o la convida, a sortir a parlar i a confessar el crim.
 
 

 
Des d'aquest mitjà, continuem creient que Porta no diu qui pensa que és l'assassí de Sansa per interessos econòmics i personals, cosa que de fet ja va reconèixer al seu moment en una entrevista de ràdio: "El secret de Tor l'explicaré. Però encara no, que val diners". Així també deia en una altra entrevista que Jordi Riba Segalàs, Palanca, era un home incivilitzat: "Carles Porta: El Palanca era un home per civilitzar". També cal destacar, en relació a la darrera entrada al bloc, que la 'docusèrie' 'Tor, la muntanya maleïda' que ha estat ja protagonista d'algunes entrades a aquest mitjà, s'hauria d'haver estrenat l'any 2.021!: "Carles Porta: A Tor hi veurem el Palanca en plena acció i un sopar de la família monster". Sembla que aquest ajornament tan llarg de l'estrena de l'esperada 'docusèrie' de Tor, ha estat provocat per l'èxit rotund de la sèrie 'Crims' produïda per Porta, i sobretot i especialment, pel cas del crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que recentment va estrenar sèrie a una coneguda plataforma d'streaming, segons va declarar el mateix Porta.
Així doncs, els aficionats a la història del poble de les tretze cases, encara haurem d'esperar una mica més per poder descobrir aquesta sèrie que de ben segur no ens decepcionarà.
Ara us deixem amb el vídeo que protagonitza l'entrada d'avui a la Maledicció de la Muntanya de Tor, que podeu visualitzar tot seguit:
 
 
 

 
Us recordem que podeu escoltar el podcast de Carles Porta 'Tor, tretze cases i tres morts' al següent enllaç:

 
 
Bloc MMT

 

16 de novembre 2023

La Docusèrie 'Tor, La Muntanya Maleïda', s'Estrenarà el 2.024

Salutacions i benvinguts a aquesta nova edició a La Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc.

Hem sabut segons s'ha publicat recentment, que la tan esperada 'docusèrie' de Carles Porta amb el títol Tor, la muntanya maleïda, s'estrenarà el proper any 2.024 i no pas a finals d'aquest any 2.023 com s'havia especulat en alguna ocasió.
Va ser el mes de juny del passat 2.022 que vam conèixer la gran notícia en relació a la producció que Carles Porta, que juntament amb una productora cinematogràfica, duen a terme des de fa més de tres anys, i la primera ocasió que n'escrivíem al bloc, després de passar per a l'edició d'un parell d'entrades més actualitzant la informació al respecte.
 
 


Desconeixem exactament la data de l'estrena de la 'docusèrie' en qüestió, tot i que us n'anirem informant al respecte quan en tinguem alguna novetat. Fins aleshores, podeu tornar a llegir les diferents entrades que vam escriure tractant aquest tema:

 

–  TV3 ja Prepara Tor, la Muntanya Maleïda

–  La Docusèrie de TV3 Tor, la Muntanya Maleïda s'Estrenarà al Març

–  La 'Docusèrie' Tor, La Muntanya Maleïda s'Endarrereix Fins a la Tardor




Retall de la notícia que podeu llegir al lloc e-Notícies.cat



 

 

Bloc MMT

09 de novembre 2023

Els Copropietaris de la Muntanya de Tor Tancaran l'Accés als Vehicles Aliens a la Finca a l'Hivern

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

Avui hem sabut que, segons s'especulava fa tot just uns dies a X (Twitter), finalment els copropietaris de la finca de Tor volen tancar la muntanya al trànsit de vehicles no autoritzats, segons diuen, als turistes i sobretot als periodistes.
La mesura ve motivada pels desperfectes que pateixen els camins que enllacen la muntanya i el poble de Tor amb Andorra, especialment a l'hivern, que és quan pitjor es troba el ferm dels camins per culpa del fred i la neu, i segons diu el propi batlle d'Alins, la copropietat ja va haver de fer front a una factura de 20.000€, en concepte de reparació dels camins oberts al trànsit de vehicles aliens a la finca, el passat hivern.
Ara com ara estan estudiant si jurídicament poden barrar el pas a la seva propietat, i si s'acompleixen els requisits que exigeixen les lleis, sembla que així ho faran.
Des d'aquí trobem que és una mesura encertada i que, tal i com hem opinat a X (Twitter), potser haurien de cobrar un peatge per als que vulguin travessar la seva finca amb vehicles de motor, i d'aquesta manera compensar els desperfectes i l'abocament de deixalles que pateixen des de fa anys.
 
 
Foto de ©Jaume Bassaganya

 
Diferents mitjans informatius se'n han fet ressò de la notícia, que com sempre, aixeca la polseguera de sensacionalisme i polèmica que ja s'ha fet costum des de fa anys, cada vegada que se'n parla de Tor, sigui pel motiu que sigui.

 
 





Bloc MMT

04 de novembre 2023

Document Original de la Història de Tor: Notificació a Jordi Riba, Palanca

Una cordial salutació, seguidors del bloc. Us donem la benvinguda a aquesta nova entrada.

 

 

Continuant amb la tònica de les darreres entrades al bloc, avui us oferim també un document original de la història del poble de les tretze cases. Es tracta de la notificació adreçada a Palanca que un industrial de l'època, Joaquim d'Arquer, li va fer arribar a Casa Gallart d'Alins, en comptes d'enviar-li a Casa Palanca de Tor, el vint-i-dos de febrer del mil nou-cents setanta-quatre, gairebé dos anys abans de la junta extraordinària de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Com podreu llegir vosaltres mateixos a continuació, li fa saber que el projecte de començar una empresa per a dur a terme l'aprofitament turístic de la muntanya de Tor, continua endavant. De la mateixa manera li diu que hi ha dues opcions possibles; o participar al projecte, o vendre la seva part de la muntanya per un preu raonable.
Desconeixem si Palanca hi va respondre a la notificació, però el que si que sabem segur és que mai no en va voler saber res d'urbanitzar la muntanya, ni a canvi de tots els diners del món. Sempre es mantingué ferm amb la seva decisió que defensà amb molt de coratge durant tota la seva vida.
A banda de tot això, és la primera vegada que llegim el nom de Joaquim d'Arquer relacionat amb la història de Tor i el tema de les pistes d'esquí. Podria semblar que fos uns dels nombrosos lletrats contractats per Sansa o Castañer, però segons el que hem pogut esbrinar al respecte, pel que sembla, Joaquim d'Arquer fou un destacat empresari de l'època, que no acabem de lligar amb el projecte de les pistes d'esquí. Podria ser un dels inversors o impulsors d'aquella empresa, tot i que en comptes d'especular al respecte, us demanem la vostra col·laboració, i si en teniu alguna informació que ens pugui ajudar a comprendre la implicació de Joaquim d'Arquer amb el projecte de Sansa i de Castañer, serà benvinguda.
 
 
 



 

Bloc MMT

24 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició al bloc La Maledicció de la Muntanya de Tor, l'únic mitjà desinteressat dedicat a la història del poble de les tretze cases.

 

 

A la penúltima entrada al bloc, us portàvem un document original de la història de Tor; L' Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'. Aquella reunió extraordinària pretenia deixar constància dels tractes que la Societat de Copropietaris de la Muntanya de Tor feia amb Rubén Castañer, relatius a la urbanització d'una part de la finca amb finalitats esportives i de lleure, així com de comerciar amb algunes zones de la mateixa per vendre-les a terceres persones o entitats.

 

De l'acta de la junta extraordinària se'n desprèn el document original que us oferim en aquesta ocasió; El plec de condicions que havien de regir el contracte d'arrendament de la muntanya. Tot plegat, com ja sabem, amb el desacord rotund del tercer cacic de Tor i els seus partidaris; Jordi Riba Segalàs, Palanca.
Malauradament, el document original és incomplert, doncs manca la quarta pàgina del mateix, on es redactaren les clàusules setzena, dissetena, i divuitena. Agrairem doncs especialment si algun col·laborador del bloc ens la pot facilitar per a completar aquesta entrada.
Relacionat amb aquests dos documents originals ja esmentats, també disposem en exclusiva, del projecte original de la urbanització de la muntanya de Tor dissenyat per Rubén Castañer i digitalitzat pel seu amic i biògraf, publicat l'any passat a la secció dels Documents Originals dels Successos de Tor: El Projecte Immobiliari Original de Rubén Castañer per a la Muntanya de Tor.
 
 

 







 
Bloc MMT

16 d’octubre 2023

Nou Relat a la Biblioteca dels Relats de Ficció a Tor: Un Antic Petit País al Bell Mig del Paradís

Benvinguts sigueu a una nova entrada al bloc de la història del poble de les tretze cases, seguidors del misteri de Tor.

Avui us volem anunciar la publicació de la primera part d'un relat ambientat a l'infantesa de Josep Montaner, quan descobreix quelcom sorprenent sobre la història del poble que el veié néixer i créixer. Un secret barrejat amb una llegenda i un antic principat perdut en el temps i la memòria col·lectiva de la seva gent. No us deixeu perdre...
 
 

11 d’octubre 2023

Document Original de la Història de Tor: Acta de la Junta Extraordinària del 23/12/1976 de la 'Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor'

Benvinguts sigueu novament al bloc de la història del poble de les tretze cases, La Maledicció de la Muntanya de Tor.

 

 

En aquesta ocasió us portem un interessant document original (fotocopiat i digitalitzat del manuscrit original) que inclourem a l'apartat del bloc 'Documents originals dels successos de Tor' pel seu gran valor històric pel que fa als escassos documents testimonials existents dels anys 70 i 80 del segle passat, referents a esdeveniments transcendentals des que a Sansa se li acudí transformar la muntanya de Tor en unes pistes d'esquí.
Es tracta ni més ni menys que de l'acta de la junta extraordinària del vint-i-tres de desembre del mil nou-cents setanta-sis, quan Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, convocaren  els veïns que encara tenien drets sobre la finca, en qualitat de president de la Societat de Copropietaris de la muntanya de Tor, i Secretari de la mateixa, respectivament.
El motiu d'aquella suposada convocatòria, fou el de debatre la proposta de Rubén Castañer a la Societat sobre el seu projecte del complex d'hivern i les pistes d'esquí, projecte del que tots els assistents ja en tenien coneixement previ i eren d'acord amb tot, però calia deixar constància de la reunió i per tant redactar l'acta de la mateixa a on els assistents, amb facultats i poders sobre la Junta de la Societat de Copropietaris, s'unien per dur a terme l'empresa de Sansa i de Castañer, deixant de banda, lògicament, la resta de copropietaris detractors del projecte de Sansa, com ara Palanca i els seus partidaris.
Si ens hi fixem amb la data i el lloc de celebració de la junta en qüestió, ens adonarem que es feia gairebé impossible que s'hi hagués celebrat tal i com la signaven els assistents. Un desembre qualsevol, al Tor de fa quasi cinquanta anys, s'hi podia acumular fàcilment un parell de metres de neu, amb unes temperatures polars, com a mínim. Tot i que se sap que les reunions de la Societat de Copropietaris mai no se celebraven a l'hivern a Tor, sempre hi feien constar aquelles dates, i com si les haguessin celebrat al mateix poble. Possiblement aquella reunió els era més urgent, doncs havien de fer constar oficialment que tots ells eren d'acord amb el projecte de Castañer i les seves condicions respecte a la construcció del complex hivernal i de les pistes d'esquí.
L'acta manuscrita que ocupa avui l'entrada al bloc, fou redactada pel secretari de l'època, que va ser el propi Josep Montaner Baró. Fixem-nos en el traç de la seva lletra i la cal·ligrafia que dibuixava. Com que era força illegible, i la còpia de la que disposem no és massa bona, hem fet una transcripció del document que podeu llegir a continuació.
 


–'En el pueblo de Tor (Municipio de Alins), a veintitrés de diciembre de mil novecientos setenta y seis. Siendo el día de la fecha se reúnen a la hora señalada en Junta General Extraordinaria para la correspondiente convocatoria las personas siguientes: doña Pilar Tomás Gabarra, don José Montané Baró, doña Mercedes Saboya Goset, y don Francisco Sarroca Saboya. No asiste don Jorge Riba Segalás a pesar de haber sido convocado mediante el requerimiento formulado por el Notario de Sort don Ramón Coll Figa según acta autorizada por el mismo a veintiuno pasado con el número trescientos ochenta y seis de su protocolo. Don Francisco Sarroca Saboya asiste en nombre propio y además en nombre y representación de su esposa doña Angela Riba Blasi, como mandatario verbal de la misma. Todos los asistentes y don Jorge Riba Segalás son los cabezas de familia que tienen casa abierta, vecinos del pueblo y con propiedad en el mismo. Se acredita las circunstancias de ser cabezas de familia y vecinos de Tor con la certificación expedida por el Secretario del Ayuntamiento de Alins a diecisiete de diciembre pasado. También asiste doña Carmen Vidal Mayol (que es cabeza) digo Mallol, que es cabeza de familia, vecina con casa en este pueblo y lo hace conjuntamente con doña Pilar Tomás Gabarra. Todos los nombrados propietarios, sin perjuicio del pleito pendiente con don Jorge Riba Segalás, son los mismos miembros actuales de la Sociedad. Don Francisco Sarroca Saboya y don José Montané Baró son respectivamente los actuales Presidente y Secretario de la Junta Directiva y por lo tanto como tal actúan en la presente Junta General.
El orden del día según la convocatoria en el siguiente:
1º Pronunciamiento sobre contrato de explotación de la Montaña de Tor con fines turísiticos, deportivos y comerciales que ofrecerá el Sr. Rubén Castañer. 2º Modificación, en su caso, de las Bases de la Sociedad. 3º Ruegos y preguntas.
El señor presidente abre la sesión y seguidamente comienzan a debatirse los asuntos. Los acuerdos tomados, por unanimidad son los siguientes:
Primero.- Aprobar en todas sus partes el pliego de condiciones presentado por el interesado don Rubén Castañer Ejarque para la explotación de la Montaña de Tor con fines turísticos y deportivos. Un ejemplar de dicho pliego de condiciones queda en poder de esta sociedad firmado por el señor Castañer por lo que su contenido se da aquí por reproducido. Por consiguiente, queda facultado el señor Presidente don Francisco Sarroca Saboya para firmar en representación de la sociedad dicho pliego de condiciones y para obligar a la misma según el citado documento.
Segundo.- Facultar expresamente al señor Presidente para que proceda a otorgar en nombre de la Sociedad cuantos documentos sean precisos así como para otorgar las escrituras de poder o de venta a que se refieren las condiciones del contrato.
Tercero.- Se declara compatible el aprovechamiento deportivo turístico a que se refiere dicho contrato con los estipulados en la escritura fundacional de la sociedad, por lo que para otorgar el contrato de arrendamiento o de venta comprendidos en el mismo no se considera necesaria modificación alguna de las Bases de la Sociedad, aunque deban segregarse porciones de la finca con fines comerciales.
Y no habiendo más asuntos a tratar, se levanta la sesión una vez redactada el acta que los asistentes firman en señal de conformidad, una vez leída en alta voz.

(Signatures) Francisco Sarroca. Pilar Tomás. Mercedes Saboya. Carmen Vidal. Josep Montaner.'
 
 
Document original:





 
Bloc MMT


 

05 d’octubre 2023

La Síndrome de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més a una nova edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Després d'unes setmanes d'inactivitat des de la darrera entrada, trobem encertat d'escriure sobre una qüestió relacionada amb el títol de l'edició d'avui, que veureu tot seguit.
Abans però, potser caldria començar amb les dues qüestions que la majoria de seguidors del bloc acostumen a plantejar-nos tot sovint; Què us va motivar per començar a escriure el bloc? i, què està representant per a vosaltres aquest bloc? No és que els interessats que ens fan aquestes preguntes ens parlin de vostè, no, és perquè al principi aquest projecte va engegar-se amb dos editors, o més aviat un editor i un col·laborador assidu que tot sovint signava les seves publicacions sota un o un altre pseudònim, però que lamentablement va deixar de col·laborar amb el bloc.
Com a la majoria dels afeccionats a la història de Tor, seduïts per aquest món de fets estranys, personatges curiosos, increïbles misteris, i llocs emblemàtics, vam començar enganxant-nos al 30 Minuts del 1.997, i posteriorment a l'esperat Tor, tretze cases i tres morts, continuant, lògicament, amb el 'podcast' de Catalunya Ràdio batejat amb el mateix nom del llibre que va llançar a la fama Carles Porta.
 
 
 
 
De seguida, la gent que no coneix prou la història de Tor i tampoc al criticat editor d'aquest mitjà, el jutja i de seguida el sentencia culpable de ser morbós, sense conèixer prou les motivacions que el duen a engegar aquest projecte. Quan els has fet veure que el morbo no és el que mou la maquinària de la MMT, aleshores, es decanten per l'interès econòmic. Increïble! Tot i que és un respectable parer, perquè segurament som el primer i únic mitjà al món digital i a l'analògic, que ens hi hem ficat i especialitzat seriosament al tema de la història del poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya, sense pretensió econòmica ni de cap altra mena, o com se sol dir, sense ànim de fer calés, i és clar, això, de vegades, costa de creure per alguns.
Després de ser aficionats incondicionals a la història de la muntanya de Tor i els seus personatges, se'ns feia quelcom força estrany que ningú no n'hagués engegat un projecte desinteressat com aquest, tot i que potser no sigui el més popular per la xarxa social on es penja, doncs ja sabem que el format de bloc com a tal es va imposar i més aviat va tenir el seu èxit la dècada passada i potser l'anterior. No vèiem una xarxa prou encertada per dur a terme la nostra empresa. Un recull de notícies, d'informacions, de parers, de col·laboracions, d'entrevistes, de comentaris dels seguidors, i de tot el material relacionat amb la història que omple les pàgines d'aquesta casa virtual, que no fos millor que el format de bloc, sempre però, recolzat per altres xarxes socials com han estat i són 'YouTube' i 'X' (Abans Twitter). I directament relacionat amb això, hi ha el públic al que preteníem dirigir aquest canal, un públic específic que no és precisament tan assidu a les xarxes socials de moda.
També ha costat de creure per alguns que tampoc no busquem el reconeixement ni la fama, doncs és clar, en aquest món no s'entenen les obres de franc, si no és que ets una 'ONG', o quelcom semblant. Aleshores, es pregunten, si no vols morbo, ni calés, ni fama, ni reconeixement dels famosos, què és el que pretens i perquè escrius el bloc? Ostres! Però tant costa d'entendre que algú escrigui sobre una història que l'apassiona!? Doncs ves per on, potser sigui això; passió per la història d'un dels racons del Pirineu català més desconeguts i alhora més oblidats de la nostra cultura.
Potser encara hi hagi algú que no s'ho acabi d'empassar, però després de més d'un any i mig, més de dos centenars d'entrades i de pàgines, desenes d'enllaços relacionats, entrevistes amb personatges de la història original, vídeos, i molt més, si encara no es fa prou evident que aquest bloc s'escriu de manera totalment desinteressada, no ho entenc, de debò, però tothom és ben lliure de creure's el que li sembli, per descomptat.
Passant a la segona qüestió més demanada; què ha suposat això d'escriure el bloc fins ara, i tot el que en comporta; parlar amb tots els personatges que han protagonitzat nombroses entrades, podem dir que tot va començar relativament tranquil, fins que, i que consti que vam ser advertits, els personatges amb els que tractàvem es feien cada vegada, per dir-ho d'alguna manera, més peculiars.
El 'virus de Tor', o 'La síndrome de Tor' segons la definició per al trastorn que pateixen alguns personatges i relacionats amb aquests per allà dalt, i diem trastorn per definir-ho d'alguna manera, tot i que no creiem que es tracti pas de cap patologia, però si que seria digne d'estudi seriós, encara es deixa veure sovint a dia d'avui, i continua aixecant força polseguera quan es posen damunt la taula segons quins temes.
Ve a ser allò que Porta ha dit alguna vegada: Les coses encara són calentes per allà dalt.
Arribat el moment quan el bloc va començar a ampliar el seu horitzó, passant a realitzar més treball de camp que vam anar aportant en forma de cròniques i entrevistes, entre d'altres, amb personatges directes i indirectes de la història de la muntanya de la discòrdia, ens adonàvem realment amb qui ens l'estàvem jugant.
Gent que encara creu que tothom els vol robar la seva part de la muntanya. Si, encara.
Uns altres que no volen parlar amb la premsa fins que no s'esclareixi el crim de Sansa, però que sospitosament ho fan després de gairebé trenta anys, de cop i volta, i ningú sap aparentment perquè aquest sobtat canvi de parer.
Segons va esbrinar Veronica Frenzel, reportera independent alemanya que va fer un reportatge a Tor l'any 2016, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà, la gent de Tor es torna boja degut a les radiacions que desprenen algunes roques radioactives d'aquella muntanya, o potser per la fressa embogidora del cabdal de La Noguera de Tor, que no deixa descansar ni de dia ni de nit els pobres habitants d'aquell petit poblet tan tràgic del Pirineu de Lleida.
Hi ha un altre personatge que ens va alertar de l'estranya naturalesa de la gent de Tor i els seus voltants, i el resultat va ser l'advertit, i potser en va fer curt i tot. No podem dir que ens agafés per sorpresa aquell tracte de desconfiança quan ens van qualificar d'intrusos que explicàvem una història que no coneixíem i que no ens pertanyia. Quan ens van dir que no els convenceríem amb el projecte del parc natural de Sansa, el qual només estàvem mirant d'exposar, de manera desinteressada i totalment neutral, segons ens va confiar en Gregori de Aulestia a l'entrevista que ens va concedir. Tampoc ens va sorprendre però si que ens va ofendre una mica que ens tractessin de morbosos, després de tota la feina feta al bloc, però és clar, és molt fàcil desqualificar de manera gratuïta sense coneixement de causa.
Per altra banda ens hem trobat també amb persones que hi són exclusivament per l'interès econòmic uns, i per mirar d'emblanquinar la imatge de personatges foscos que ho són irremeiablement, es digui el que es digui, i s'escrigui el que s'escrigui. Persones que no comprenen que algú escrigui un bloc desinteressadament, corrompudes per l'avarícia i la supèrbia, dos pecats capitals que si fossin delicte, no vull ni pensar-ho, què passaria, diantre!.
No podia pas ser d'una altra manera. Una història fosca i uns personatges obcecats d'odis ancestrals i d'un sentiment d'abandonament i oblit que ja s'ha fet llegat, amanit tot plegat amb una situació definida popularment amb que la gent del Pallars Sobirà donarien un dit perquè algun foraster li tallés un braç al veí. Frase que em va quedar gravada i que sembla és popular del folclore pallarès. I no dic per allà dalt perquè jo sigui a baix, sinó perquè encara ho veig molt més amunt dels mil dos-cents metres d'on visc, no se si m'explico prou bé.
També cal afegir que d'altres col·laboradors ens han advertit però, no pel caràcter de la gent del Pallars i de Tor en concret, que també, sinó més aviat pel tema tan sensible que toquem de vegades al bloc. Ara no vull donar més detalls, però els més fidels seguidors ja ho heu caçat al vol. I és que de vegades es fa un pèl complicat evitar de ficar-se en temes delicats quan es parla i s'escriu de Tor i els seus personatges, i tampoc no ho és això d'escriure de manera neutral per mirar de no ofendre ni enutjar ningú, i m'agradaria fer constar que les anècdotes explicades no són pas acusacions, i que si algú s'hi veu eludit, li demanem les més sinceres disculpes, tot i que només donem el nostre parer al respecte, on hi ha situacions i fets que han succeït d'una manera i ja no es poden pas esborrar.
Fins aquí un esbós del viscut fins ara amb l'edició d'aquest bloc, que no s'acabarà pas aquí, doncs tenim previst oferir-vos moltes més històries, testimonis, entrevistes, dades inèdites, i moltes altres coses més, encara que el 'Síndrome de Tor' ens faci abaixar el cap de tant en tant i ens fereixi l'honor, s´ho val, i continuarem amb la mateixa línia i amb més motivació cada dia.
 
Agraïts pel vostre recolzament i la vostra inestimable col·laboració.
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 

18 de setembre 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.964, el president de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa, engega el projecte de la carretera que ha d'unir la muntanya de Tor amb La Massana, al Principat d'Andorra, culminant així una de les seves principals empreses per comunicar Tor i el Pallars Sobirà amb el petit país dels Pirineus. Sansa pretenia portar a aquell racó de món prosperitat i riquesa, creient que l'obertura de la pista forestal a través de finques de la seva propietat seria positiva per a fer repuntar l'economia del poble i de la comarca, força deprimits tan social com econòmicament des de sempre.
Les obres es van fer amb un acord inicial de la majoria dels copropietaris de la muntanya, satisfent els honoraris del contractista i les despeses de l'obra amb diners procedents de l'aprofitament forestal de la pròpia finca de la muntanya de Tor.
 
 
 A l'esquerra, Antoni Comes amb Palanca als anys 60. A la dreta, a una fotografia actual. (Fotografia: Núria Comes).

 
Sansa va recórrer als serveis de l'empresa d'obres públiques i privades que regentava l'Antoni Comes, el protagonista de l'entrada d'avui, per a realitzar la carretera o pista forestal en qüestió. De seguida, Palanca, va fer perillar l'avançament de l'obra i la maquinària pesant amb la que s'anava obrint el pas pel mig del bosc de la muntanya de Tor, al cantó de Pleià. Amenaçava amb que calaria foc a les màquines de nit, davant el mateix Comes i d'altres testimonis que van escoltar-ne les seves amenaces, amb el que el propi Comes advertí Palanca que ja les vigilaria prou aquelles màquines durant tot el temps que durés l'obra, doncs si alguna vegada els passava quelcom que evidenciés sabotatge, tots els presents podrien testificar per les amenaces d'atemptat de Jordi Riba contra la maquinària d'Antoni Comes i la seva empresa. Segons ens explica l'Antoni, mai no els va passar res a les seves màquines, mentre riu per sota el nas i s'omple d'orgull en recordar com va fer que el mateix Palanca es veiés obligat a menjar-se les seves pròpies paraules.
A Josep Montaner també va haver d'aturar-lo alguna vegada, com ara quan la Guàrdia Civil va paralitzar-los l'obra i no els permetien de fer-ne avançar les màquines amb les que obrien el camí per manca d'un permís. Sansa va advertir a Comes que si no continuava fent avançar la maquinària, no li pagaria ni un ral. Comes li va fer entendre que era l'autoritat que li havia donat l'ordre d'aturar-se, i que encara que el fes fora, si en posava algú altre al seu lloc, es trobarien exactament amb el mateix problema.
Malgrat les tensions viscudes, l'Antoni Comes ens assegura que mai no hi va haver cap picabaralla greu, i que mentre avançava l'obra i una vegada acabada, sempre va mantenir la seva amistat amb Sansa i Palanca.
 


Josep Montaner anà a fer el servei militar a l'Àfrica, a on conegué comandaments militars d'alta categoria amb els que va forjar-se una bona amistat. Afecció que va continuar fins després d'haver-se llicenciat a l'exèrcit de terra espanyol.
En plena dictadura franquista, els permisos d'obres a prop de la frontera es veien afectats per una normativa força rigorosa, i en calia un d'especial quan s'arribava a mil metres de la línia fronterera.
El capità de la Guàrdia Civil de Tremp presumia que ben pocs coneixien aquesta llei, i donava per fet que Sansa no en deuria saber ni la seva existència, però el cacic en tenia tots els permisos i un de més. Davant la sorpresa del capità, va començar una picabaralla entre tots dos que Sansa solucionava visitant els seus amics militars poderosos de Madrid i de Barcelona. Cada vegada que el capità li feia aturar les obres, Sansa desapareixia uns dies i tornava amb un permís que venia de més amunt de la cadena de comandament del capità de la Guàrdia Civil que li feia la guitza.
L'obra avançava segons les previsions, fins que es van començar a trobar rocall dur i va caler fer servir dinamita, i altra vegada la Guàrdia Civil va aturar els treballs quan van comprovar que cap dels artificiers no en tenien la llicència corresponent per a emprar els explosius, tal i com n'exigia la llei. Montaner i Comes es van anar a informar ràpidament amb l'amo del polvorí que els subministrava els explosius. Aquest va concloure que havien d'adreçar-se al Departament de Mines de Barcelona, a on s'hi van inscriure aprovant satisfactòriament les proves exigides per al carnet d'artificier, que van presentar a les autoritats corresponents per tal de poder continuar amb l'obra de la carretera sense més entrebancs.
 
 

 
Un any més tard, la pista forestal que comunica Tor amb La Massana, ja era acabada i oberta al trànsit rodat, mentre a la banda andorrana les obres per connectar la carretera de Sansa amb la del Principat, anaven endarrerides.
Les autoritats espanyoles i andorranes van arribar a un acord a una reunió organitzada per Sansa, a on es comprometeren de fer una via de comunicació prou ampla per comunicar la comarca del Pallars Sobirà amb Andorra. Les autoritats andorranes van acomplir l'acord, construint una carretera d'alta muntanya de set metres d'amplada; asfaltada, i convenientment senyalitzada. Per la banda espanyola encara s'espera avui dia una resposta, doncs mai no es va acomplir l'acord d'aquella reunió.
La resta ja sabem com va acabar. Pel camí de Pleià hi han passat mercaderies de contraban de tot tipus, durant dècades, turistes, ramaders, 'hippies', i policies, possiblement també algun fugitiu, i fins i tot, podria ser, algun terrorista de la ja extingida banda E.T.A.
 
A continuació, l'Antoni Comes ens explica algunes anècdotes viscudes a l'obra del camí de Pleià.
Els guàrdies civils que vigilaven l'obra havien de pujar cada matí caminant des d'Alins, doncs no disposaven de cap vehicle per al servei. El mateix Comes els va oferir que l'acompanyessin amb el seu 'Jeep', cosa que encara avui dia li agraeixen.
Recorda com Rubén Castañer es passejava amb un 'buggy' per la carretera acabada de fer, amb un subfusell automàtic a sota del seient, justificant-se amb que els seus enemics li podien parar una emboscada i tots anaven sempre armats. L'Antoni Comes es quedava perplex davant d'aquesta actitud, i mai no la va arribar a comprendre.
Quan van arribar a tocar ja la banda andorrana amb les màquines, fent camí, es va girar mal temps i van baixar les temperatures sobtadament, començant a nevar d'una manera continuada. Comes recorda com Castañer es va dirigir cap a l'estació d'Arinsal de la que ell mateix n'havia estat concessionari, per a demanar-los roba d'abric per al personal de l'obra que no anaven convenientment equipats. Va tornar al cap d'una estona amb equipaments per a la neu. Tothom va quedar alleujat i agraït a Castañer pel seu amable gest.
 
I ja per acabar, l'Antoni Comes ens diu la seva hipòtesi sobre el crim de Sansa. Creu que van ser la parella de 'hippies', Josep Mont i Marli Pinto, els assassins de l'amo de la muntanya de Tor, acceptant doncs com a vàlida la versió de l'Antonio Gil José que acusava la parella de perduts de La Seu d'Urgell.
 



Bloc MMT


 

Entrada Destacada

Mor l'Advocat de la Família Sansa i Porta Posa Data a l'Estrena de l'Esperada Docusèrie de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més a l'únic bloc especialitzat amb la història del poble de les tretze cases, La Maledicció ...