Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Personatges. Mostrar tots els missatges

05 d’octubre 2023

La Síndrome de Tor

Salutacions i benvinguts sigueu una vegada més a una nova edició al bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor.

Després d'unes setmanes d'inactivitat des de la darrera entrada, trobem encertat d'escriure sobre una qüestió relacionada amb el títol de l'edició d'avui, que veureu tot seguit.
Abans però, potser caldria començar amb les dues qüestions que la majoria de seguidors del bloc acostumen a plantejar-nos tot sovint; Què us va motivar per començar a escriure el bloc? i, què està representant per a vosaltres aquest bloc? No és que els interessats que ens fan aquestes preguntes ens parlin de vostè, no, és perquè al principi aquest projecte va engegar-se amb dos editors, o més aviat un editor i un col·laborador assidu que tot sovint signava les seves publicacions sota un o un altre pseudònim, però que lamentablement va deixar de col·laborar amb el bloc.
Com a la majoria dels afeccionats a la història de Tor, seduïts per aquest món de fets estranys, personatges curiosos, increïbles misteris, i llocs emblemàtics, vam començar enganxant-nos al 30 Minuts del 1.997, i posteriorment a l'esperat Tor, tretze cases i tres morts, continuant, lògicament, amb el 'podcast' de Catalunya Ràdio batejat amb el mateix nom del llibre que va llançar a la fama Carles Porta.
 
 
 
 
De seguida, la gent que no coneix prou la història de Tor i tampoc al criticat editor d'aquest mitjà, el jutja i de seguida el sentencia culpable de ser morbós, sense conèixer prou les motivacions que el duen a engegar aquest projecte. Quan els has fet veure que el morbo no és el que mou la maquinària de la MMT, aleshores, es decanten per l'interès econòmic. Increïble! Tot i que és un respectable parer, perquè segurament som el primer i únic mitjà al món digital i a l'analògic, que ens hi hem ficat i especialitzat seriosament al tema de la història del poble de les tretze cases i la seva disputada muntanya, sense pretensió econòmica ni de cap altra mena, o com se sol dir, sense ànim de fer calés, i és clar, això, de vegades, costa de creure per alguns.
Després de ser aficionats incondicionals a la història de la muntanya de Tor i els seus personatges, se'ns feia quelcom força estrany que ningú no n'hagués engegat un projecte desinteressat com aquest, tot i que potser no sigui el més popular per la xarxa social on es penja, doncs ja sabem que el format de bloc com a tal es va imposar i més aviat va tenir el seu èxit la dècada passada i potser l'anterior. No vèiem una xarxa prou encertada per dur a terme la nostra empresa. Un recull de notícies, d'informacions, de parers, de col·laboracions, d'entrevistes, de comentaris dels seguidors, i de tot el material relacionat amb la història que omple les pàgines d'aquesta casa virtual, que no fos millor que el format de bloc, sempre però, recolzat per altres xarxes socials com han estat i són 'YouTube' i 'X' (Abans Twitter). I directament relacionat amb això, hi ha el públic al que preteníem dirigir aquest canal, un públic específic que no és precisament tan assidu a les xarxes socials de moda.
També ha costat de creure per alguns que tampoc no busquem el reconeixement ni la fama, doncs és clar, en aquest món no s'entenen les obres de franc, si no és que ets una 'ONG', o quelcom semblant. Aleshores, es pregunten, si no vols morbo, ni calés, ni fama, ni reconeixement dels famosos, què és el que pretens i perquè escrius el bloc? Ostres! Però tant costa d'entendre que algú escrigui sobre una història que l'apassiona!? Doncs ves per on, potser sigui això; passió per la història d'un dels racons del Pirineu català més desconeguts i alhora més oblidats de la nostra cultura.
Potser encara hi hagi algú que no s'ho acabi d'empassar, però després de més d'un any i mig, més de dos centenars d'entrades i de pàgines, desenes d'enllaços relacionats, entrevistes amb personatges de la història original, vídeos, i molt més, si encara no es fa prou evident que aquest bloc s'escriu de manera totalment desinteressada, no ho entenc, de debò, però tothom és ben lliure de creure's el que li sembli, per descomptat.
Passant a la segona qüestió més demanada; què ha suposat això d'escriure el bloc fins ara, i tot el que en comporta; parlar amb tots els personatges que han protagonitzat nombroses entrades, podem dir que tot va començar relativament tranquil, fins que, i que consti que vam ser advertits, els personatges amb els que tractàvem es feien cada vegada, per dir-ho d'alguna manera, més peculiars.
El 'virus de Tor', o 'La síndrome de Tor' segons la definició per al trastorn que pateixen alguns personatges i relacionats amb aquests per allà dalt, i diem trastorn per definir-ho d'alguna manera, tot i que no creiem que es tracti pas de cap patologia, però si que seria digne d'estudi seriós, encara es deixa veure sovint a dia d'avui, i continua aixecant força polseguera quan es posen damunt la taula segons quins temes.
Ve a ser allò que Porta ha dit alguna vegada: Les coses encara són calentes per allà dalt.
Arribat el moment quan el bloc va començar a ampliar el seu horitzó, passant a realitzar més treball de camp que vam anar aportant en forma de cròniques i entrevistes, entre d'altres, amb personatges directes i indirectes de la història de la muntanya de la discòrdia, ens adonàvem realment amb qui ens l'estàvem jugant.
Gent que encara creu que tothom els vol robar la seva part de la muntanya. Si, encara.
Uns altres que no volen parlar amb la premsa fins que no s'esclareixi el crim de Sansa, però que sospitosament ho fan després de gairebé trenta anys, de cop i volta, i ningú sap aparentment perquè aquest sobtat canvi de parer.
Segons va esbrinar Veronica Frenzel, reportera independent alemanya que va fer un reportatge a Tor l'any 2016, del que ja ens en vam fer ressò a aquest mitjà, la gent de Tor es torna boja degut a les radiacions que desprenen algunes roques radioactives d'aquella muntanya, o potser per la fressa embogidora del cabdal de La Noguera de Tor, que no deixa descansar ni de dia ni de nit els pobres habitants d'aquell petit poblet tan tràgic del Pirineu de Lleida.
Hi ha un altre personatge que ens va alertar de l'estranya naturalesa de la gent de Tor i els seus voltants, i el resultat va ser l'advertit, i potser en va fer curt i tot. No podem dir que ens agafés per sorpresa aquell tracte de desconfiança quan ens van qualificar d'intrusos que explicàvem una història que no coneixíem i que no ens pertanyia. Quan ens van dir que no els convenceríem amb el projecte del parc natural de Sansa, el qual només estàvem mirant d'exposar, de manera desinteressada i totalment neutral, segons ens va confiar en Gregori de Aulestia a l'entrevista que ens va concedir. Tampoc ens va sorprendre però si que ens va ofendre una mica que ens tractessin de morbosos, després de tota la feina feta al bloc, però és clar, és molt fàcil desqualificar de manera gratuïta sense coneixement de causa.
Per altra banda ens hem trobat també amb persones que hi són exclusivament per l'interès econòmic uns, i per mirar d'emblanquinar la imatge de personatges foscos que ho són irremeiablement, es digui el que es digui, i s'escrigui el que s'escrigui. Persones que no comprenen que algú escrigui un bloc desinteressadament, corrompudes per l'avarícia i la supèrbia, dos pecats capitals que si fossin delicte, no vull ni pensar-ho, què passaria, diantre!.
No podia pas ser d'una altra manera. Una història fosca i uns personatges obcecats d'odis ancestrals i d'un sentiment d'abandonament i oblit que ja s'ha fet llegat, amanit tot plegat amb una situació definida popularment amb que la gent del Pallars Sobirà donarien un dit perquè algun foraster li tallés un braç al veí. Frase que em va quedar gravada i que sembla és popular del folclore pallarès. I no dic per allà dalt perquè jo sigui a baix, sinó perquè encara ho veig molt més amunt dels mil dos-cents metres d'on visc, no se si m'explico prou bé.
També cal afegir que d'altres col·laboradors ens han advertit però, no pel caràcter de la gent del Pallars i de Tor en concret, que també, sinó més aviat pel tema tan sensible que toquem de vegades al bloc. Ara no vull donar més detalls, però els més fidels seguidors ja ho heu caçat al vol. I és que de vegades es fa un pèl complicat evitar de ficar-se en temes delicats quan es parla i s'escriu de Tor i els seus personatges, i tampoc no ho és això d'escriure de manera neutral per mirar de no ofendre ni enutjar ningú, i m'agradaria fer constar que les anècdotes explicades no són pas acusacions, i que si algú s'hi veu eludit, li demanem les més sinceres disculpes, tot i que només donem el nostre parer al respecte, on hi ha situacions i fets que han succeït d'una manera i ja no es poden pas esborrar.
Fins aquí un esbós del viscut fins ara amb l'edició d'aquest bloc, que no s'acabarà pas aquí, doncs tenim previst oferir-vos moltes més històries, testimonis, entrevistes, dades inèdites, i moltes altres coses més, encara que el 'Síndrome de Tor' ens faci abaixar el cap de tant en tant i ens fereixi l'honor, s´ho val, i continuarem amb la mateixa línia i amb més motivació cada dia.
 
Agraïts pel vostre recolzament i la vostra inestimable col·laboració.
 
 
 
 
 
Bloc MMT


 

18 de setembre 2023

Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Antoni Comes

Salutacions cordials i benvinguts sigueu a una nova edició a la Maledicció de la Muntanya de Tor.

L'any 1.964, el president de torn de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, Josep Montaner, el Ros de Casa Sansa, engega el projecte de la carretera que ha d'unir la muntanya de Tor amb La Massana, al Principat d'Andorra, culminant així una de les seves principals empreses per comunicar Tor i el Pallars Sobirà amb el petit país dels Pirineus. Sansa pretenia portar a aquell racó de món prosperitat i riquesa, creient que l'obertura de la pista forestal a través de finques de la seva propietat seria positiva per a fer repuntar l'economia del poble i de la comarca, força deprimits tan social com econòmicament des de sempre.
Les obres es van fer amb un acord inicial de la majoria dels copropietaris de la muntanya, satisfent els honoraris del contractista i les despeses de l'obra amb diners procedents de l'aprofitament forestal de la pròpia finca de la muntanya de Tor.
 
 
 A l'esquerra, Antoni Comes amb Palanca als anys 60. A la dreta, a una fotografia actual. (Fotografia: Núria Comes).

 
Sansa va recórrer als serveis de l'empresa d'obres públiques i privades que regentava l'Antoni Comes, el protagonista de l'entrada d'avui, per a realitzar la carretera o pista forestal en qüestió. De seguida, Palanca, va fer perillar l'avançament de l'obra i la maquinària pesant amb la que s'anava obrint el pas pel mig del bosc de la muntanya de Tor, al cantó de Pleià. Amenaçava amb que calaria foc a les màquines de nit, davant el mateix Comes i d'altres testimonis que van escoltar-ne les seves amenaces, amb el que el propi Comes advertí Palanca que ja les vigilaria prou aquelles màquines durant tot el temps que durés l'obra, doncs si alguna vegada els passava quelcom que evidenciés sabotatge, tots els presents podrien testificar per les amenaces d'atemptat de Jordi Riba contra la maquinària d'Antoni Comes i la seva empresa. Segons ens explica l'Antoni, mai no els va passar res a les seves màquines, mentre riu per sota el nas i s'omple d'orgull en recordar com va fer que el mateix Palanca es veiés obligat a menjar-se les seves pròpies paraules.
A Josep Montaner també va haver d'aturar-lo alguna vegada, com ara quan la Guàrdia Civil va paralitzar-los l'obra i no els permetien de fer-ne avançar les màquines amb les que obrien el camí per manca d'un permís. Sansa va advertir a Comes que si no continuava fent avançar la maquinària, no li pagaria ni un ral. Comes li va fer entendre que era l'autoritat que li havia donat l'ordre d'aturar-se, i que encara que el fes fora, si en posava algú altre al seu lloc, es trobarien exactament amb el mateix problema.
Malgrat les tensions viscudes, l'Antoni Comes ens assegura que mai no hi va haver cap picabaralla greu, i que mentre avançava l'obra i una vegada acabada, sempre va mantenir la seva amistat amb Sansa i Palanca.
 


Josep Montaner anà a fer el servei militar a l'Àfrica, a on conegué comandaments militars d'alta categoria amb els que va forjar-se una bona amistat. Afecció que va continuar fins després d'haver-se llicenciat a l'exèrcit de terra espanyol.
En plena dictadura franquista, els permisos d'obres a prop de la frontera es veien afectats per una normativa força rigorosa, i en calia un d'especial quan s'arribava a mil metres de la línia fronterera.
El capità de la Guàrdia Civil de Tremp presumia que ben pocs coneixien aquesta llei, i donava per fet que Sansa no en deuria saber ni la seva existència, però el cacic en tenia tots els permisos i un de més. Davant la sorpresa del capità, va començar una picabaralla entre tots dos que Sansa solucionava visitant els seus amics militars poderosos de Madrid i de Barcelona. Cada vegada que el capità li feia aturar les obres, Sansa desapareixia uns dies i tornava amb un permís que venia de més amunt de la cadena de comandament del capità de la Guàrdia Civil que li feia la guitza.
L'obra avançava segons les previsions, fins que es van començar a trobar rocall dur i va caler fer servir dinamita, i altra vegada la Guàrdia Civil va aturar els treballs quan van comprovar que cap dels artificiers no en tenien la llicència corresponent per a emprar els explosius, tal i com n'exigia la llei. Montaner i Comes es van anar a informar ràpidament amb l'amo del polvorí que els subministrava els explosius. Aquest va concloure que havien d'adreçar-se al Departament de Mines de Barcelona, a on s'hi van inscriure aprovant satisfactòriament les proves exigides per al carnet d'artificier, que van presentar a les autoritats corresponents per tal de poder continuar amb l'obra de la carretera sense més entrebancs.
 
 

 
Un any més tard, la pista forestal que comunica Tor amb La Massana, ja era acabada i oberta al trànsit rodat, mentre a la banda andorrana les obres per connectar la carretera de Sansa amb la del Principat, anaven endarrerides.
Les autoritats espanyoles i andorranes van arribar a un acord a una reunió organitzada per Sansa, a on es comprometeren de fer una via de comunicació prou ampla per comunicar la comarca del Pallars Sobirà amb Andorra. Les autoritats andorranes van acomplir l'acord, construint una carretera d'alta muntanya de set metres d'amplada; asfaltada, i convenientment senyalitzada. Per la banda espanyola encara s'espera avui dia una resposta, doncs mai no es va acomplir l'acord d'aquella reunió.
La resta ja sabem com va acabar. Pel camí de Pleià hi han passat mercaderies de contraban de tot tipus, durant dècades, turistes, ramaders, 'hippies', i policies, possiblement també algun fugitiu, i fins i tot, podria ser, algun terrorista de la ja extingida banda E.T.A.
 
A continuació, l'Antoni Comes ens explica algunes anècdotes viscudes a l'obra del camí de Pleià.
Els guàrdies civils que vigilaven l'obra havien de pujar cada matí caminant des d'Alins, doncs no disposaven de cap vehicle per al servei. El mateix Comes els va oferir que l'acompanyessin amb el seu 'Jeep', cosa que encara avui dia li agraeixen.
Recorda com Rubén Castañer es passejava amb un 'buggy' per la carretera acabada de fer, amb un subfusell automàtic a sota del seient, justificant-se amb que els seus enemics li podien parar una emboscada i tots anaven sempre armats. L'Antoni Comes es quedava perplex davant d'aquesta actitud, i mai no la va arribar a comprendre.
Quan van arribar a tocar ja la banda andorrana amb les màquines, fent camí, es va girar mal temps i van baixar les temperatures sobtadament, començant a nevar d'una manera continuada. Comes recorda com Castañer es va dirigir cap a l'estació d'Arinsal de la que ell mateix n'havia estat concessionari, per a demanar-los roba d'abric per al personal de l'obra que no anaven convenientment equipats. Va tornar al cap d'una estona amb equipaments per a la neu. Tothom va quedar alleujat i agraït a Castañer pel seu amable gest.
 
I ja per acabar, l'Antoni Comes ens diu la seva hipòtesi sobre el crim de Sansa. Creu que van ser la parella de 'hippies', Josep Mont i Marli Pinto, els assassins de l'amo de la muntanya de Tor, acceptant doncs com a vàlida la versió de l'Antonio Gil José que acusava la parella de perduts de La Seu d'Urgell.
 



Bloc MMT


 

17 de desembre 2022

Els Adhesius per a WhatsApp® dels Personatges de Tor

Benvinguts sigueu al bloc de la MMT, seguidors del misteri.

Ja fa unes setmanes que treballàvem a la creació d'un paquet d'adhesius personalitzats per a l'aplicació de missatgeria instantània més popular i més emprada als nostres dispositius mòbils; WhatsApp®. En aquest cas, hem volgut retre homenatge als personatges de la història de Tor en clau d'humor, per variar una mica de la línia seriosa habitual del bloc, i aprofitar també per a promocionar-lo i d'aquesta manera que arribi a més públic a qui pugui interessar.

 


Fins ara hem creat un paquet amb vint-i-tres adhesius on hi apareixen alguns dels personatges de la història de Tor com a protagonistes, i uns logotips per a la promoció del bloc. Tenim previst crear-ne uns quants més, que penjarem a la mateixa ubicació d'aquesta primera fornada.
Per a poder instal·lar aquests adhesius a la nostra aplicació de missatgeria instantània, WhatsApp®, prèviament hem de tenir instal·lada l'aplicació Sticker Maker que podrem descarregar de la PlayStore® de Google®, pitjant el botó següent:
 
 

 
Una vegada descarregada i instal·lada l'aplicació Sticker Maker al nostre dispositiu mòbil (o d'escriptori; PC, Mac, etc.) amb l'aplicació WhatsApp® prèviament instal·lada i funcionant, podrem descarregar el paquet d'adhesius dels personatges de Tor, pitjant el botó de sota:
 



Quan el nostre dispositiu hagi descarregat el paquet d'adhesius, aquests es podran veure a l'aplicació Sticker Maker, que ens suggerirà de passar-los a la biblioteca d'adhesius de WhatsApp®, des d'on podrem enganxar-los als nostres xats amb qui volguem sorprendre emprant aquests nous adhesius inèdits fins ara.
Desitgem doncs que els gaudiu i arribin a tots els dispositius mòbils dels aficionats al misteri de la muntanya de Tor, i als dels que encara no l'han descobert.
 
 
 

 

25 de setembre 2022

Les Frases Cèlebres dels Personatges de Tor

Salut tingueu i benvinguts sigueu a aquesta nova entrada del bloc de la Maledicció de la Muntanya de Tor.

A la història més recent de Tor, els seus protagonistes, van pronunciar algunes frases i expressions que potser sense adonar-se'n, van quedar mitificades com a símbols o etiquetes de cada fet i cada situació on foren dites per primera vegada. No entendríem la història de Tor sense aquestes expressions tan autèntiques de les persones que van forjar la història real més polèmica dels Pirineus.

Ens agradaria doncs fer un recull, com a recordatori de cadascuna de les frases que digueren els personatges més destacats de la història de Tor i la seva muntanya, perquè quedin així a la memòria d'aquest bloc, i les podem llegir quan les vulguem recordar, i recordem també cada personatge i la seva història.

Comencem per la que podria ser la frase que defineix més encertadament el cas de Tor, pronunciada per l'advocat Sapena, representant de la família de Sansa.

 «De vegades penso que la més desbordada imaginació d’un guionista de TV fent un argument recargolat, dramàtic, tràgic, complicat, no hagués superat, ni superaria el que, desgraciadament, a la vida real, estem veient a Tor, i estan vivint a Tor»

 

 

 «Yo creo que la Justicia llega a todas partes, pero a veces es lenta y Tor está muy lejos» Joaquín Hortal, advocat de Rubén Castañer.

 


 

  «Aquells abellots portaven la flaire de la mort» Pilar de Casa Sisquet, coneguda també com la Sisqueta.

 

 


 

 «Per fondo que sigo el foc, lo fum sempre respira» Angeleta, veïna de Tor.

 


 

 «Només em queda una solució; morir matant!» Jordi Riba, Palanca de Tor.

 

 


 

 «A Tor, s'hi respirava sang» Josep Cases, "El Patilles" o "El Terrisses" de Sort.

 


 

«Estava no mort, podrit!» La Pilar de Casa Sisqueta.

 

 

 

 «Hi havia una mà negra que aleshores ja la vam captar de seguida» Rubén Castañer.



 «Els mals de Tor van començar el dia que es va ensorrar el sostre de l’ermita de Sant Ambròs» Gregori de Aulestia.



 

 «Sansa, Palanca, i Cerdà havien acumulat tot l'odi dels seus pares i padrins i l'havien multiplicat per la misèria» Veí de Tor.





Bloc MMT

 

18 de juny 2022

Cronologia dels Fets de Tor

Salutacions, visitants de la MMT.

Aquesta vegada ens agradaria fer un recull dels fets més transcendentals que van tenir lloc a Tor i la seva muntanya, repassant-los en ordre cronològic i esmentant els seus principals protagonistes.

Com ja és habitual quan se'n parla, el fet més destacable a la història de la Muntanya de Tor i potser l'origen de tots els mals que esdevingueren dècades més tard, fou la redacció dels estatuts de la societat de copropietaris, originalment anomenada "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", encara que podríem afirmar que tot va començar un mes de març de l'any 1.800, pel que val a començar aquesta cronologia.

 

 

-1.800, març: Comença la història actual de Tor i la seva tràgica muntanya quan s'autoritza un pagès d'Àreu a cercar mineral de ferro en zones properes a Tor i també a la mateixa muntanya, per alimentar una farga i produir ferro. També se l'autoritza a emprar les aigües del Noguera de Tor per obtenir la força motriu necessària per fer funcionar dita farga. El pagès troba força mineral de ferro i posa en funcionament la farga, cosa que al futur serà el detonant de dures disputes pel mineral de ferro, el carbó obtingut de la fusta de la zona, i l'aigua, imprescindible per a l'activitat de la farga.

 

 

-1.812: Es consolida l'Ajuntament de Tor, arran de les lleis promulgades a partir de la Constitució de Cadis i la reforma que s'emprengué a tot l'estat.

 

 
-1.896, juliol: Arrel de la imminent entrada en funcionament del codi civil, i per consell del notari de Tírvia, es crea la "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor" i es redacten els convenients estatuts per limitar-ne la propietat, l'ús i l'explotació dels recursos naturals de la muntanya, que dècades més tard provocà l'encesa de la metxa d'un polvorí d'enfrontaments físics i jurídics, que finalment esclataria amb tres víctimes mortals, la darrera, recordem, encara pendent d'esclarir-ne l'autoria.

 

 
-1.927: Se suprimeix l'Ajuntament de Tor, passant a incorporar-se aquest nucli al municipi d'Alins.
 
 


-1.944: Un enfrontament armat entre la Guàrdia Civil i els maquis al terme de Tor, deixa el resultat de quatre cases cremades, fet que precipita l'abandó del poble per part d'algunes famílies. Pel que sembla, i tal i com assegurava Palanca, quan els maquis van arribar al poble, els de Casa Sansa anaren a cercar els civils, i fou quan començà la batalla que perderen els maquis i els propis veïns de Tor.
 
 

 
-1.958, desembre: S'anuncia al B.O.E. del dia trenta, a la pàgina número 11.984, la dissolució de l'Entitat Local Menor de Tor, decretada el dia dinou del mateix mes, motivada per la manca dels recursos necessaris per satisfer els serveis obligatoris, segons els informes emesos a tal efecte.
 
 

 

 
-1.965: Vicenç Riba Baró, de casa Palanca, i oncle de Jordi Riba Segalàs, presenta una demanda davant el ja desaparegut jutjat de primera instància de Sort, demanant la modificació d'una de les característiques més destacables del contracte de copropietat redactat el 1.896; la pertinent a la indivisibilitat de la muntanya de Tor. Vicenç Riba pretenia dividir la muntanya de Tor en tretze parts físiques de manera que cada propietari es fes responsable legal subsidiari de la seva part. Malgrat els recursos, aquesta acció no va tirar endavant perquè Vicenç Riba no acomplia els requisits de propietari establerts als estatuts del contracte de copropietat al ser ciutadà amb nacionalitat andorrana i no viure a Tor des de feia força temps. Uns anys més tard, però, un altre tribunal considerarà la muntanya de Tor divisible, cosa que en Jordi Riba, Palanca, voldria aprofitar per mirar de vendre la seva part de la finca.
 


-1.967: Josep Montaner, de Casa Sansa, construeix la pista forestal que uneix Tor amb Andorra i que transcorre per finques de la seva propietat, per la banda del Port de Cabús. Tot indica que aquesta via de comunicació amb el país veí portarà progrés i riquesa al poble i a tota la comarca, encara que també els acabaria duent penúries inesperades. Es diu que aquesta via de comunicació es va aconseguir construir amb diners de la societat de copropietaris i amb les influències de Sansa, que tenia contactes força poderosos al règim dictatorial de l'època.

 

 

-1.976, desembre: Dos membres de la societat de copropietaris de la muntanya de Tor", Francesc Sarroca, Cerdà, i Josep Montaner, Sansa, al marge del tercer cacic, signen un contracte d'arrendament de la Muntanya de Tor amb Rubén Castañer, un agent immobiliari afincat a Andorra, contractat per Sansa amb la intenció d'urbanitzar la muntanya per a construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. S'accepten les condicions del contracte en junta extraordinària de la societat signada amb data 23/12/1976, amb document manuscrit del que ens en fem ressò al bloc: 'Document Original de la Història de Tor: Plec de Condicions del Contracte d'Arrendament de la Muntanya de Tor'.
 
-1978: En reacció als actes de Cerdà i Sansa, Palanca reuneix la resta de copropietaris de la Muntanya de Tor i constitueixen una junta paral·lela, arrendant la fusta a uns llenyataires de Vic, que també s'encarreguen de la seguretat del propi Palanca, doncs les tensions entre els dos bàndols enfrontats assenyalen que el polvorí generat pot esclatar en qualsevol moment.
El mateix any 1.978, el president de la societat de copropietaris de torn, que en aquell moment n'era Francesc Sarroca de Casa Cerdà, presenta una demanda contra Vicenç Riba Baró, oncle de Jordi Riba Segalàs, per mirar de deixar sense efecte la compra-venda de la casa de Tor heretada per Vicenç que no en podia fer efectiva la seva participació a la societat pel fet de viure a Andorra, i per tant es quedava sense drets d'explotació a la muntanya tot i que amb aquesta operació Palanca aconseguiria ser copropietari, segons els estatuts del contracte de copropietat original de la finca.
Tot i que Vicenç Riba declarà en contra de Jordi Riba, el seu nebot perquè ja s'havien enemistat, la demanda de Cerdà fou desestimada pel jutge en considerar que cap dels tretze copropietaris complia els requisits per ser-ho, doncs no hi vivien durant tot l'any a Tor.


 
-1.980, juliol: Arran d'una disputa que desembocà en baralla amb Rubén Castañer i dos homes que li feien la defensa, moren dos llenyataires de Vic contractats per Palanca, suposadament els seus guardaespatlles. A partir d'aquest malaurat fet, es tensen encara més les relacions entre els dos grups de copropietaris enfrontats per l'explotació de la Muntanya de Tor, i es refermen els bàndols oposats, dirigits per Sansa un, i per Palanca l'altre.
 


-1.981: Els advocats contractats per Rubén Castañer i Josep Montaner, Sansa, posen un plet als veïns del bàndol contrari dirigit per Palanca, perquè el jutjat de Tremp determini qui té drets sobre la muntanya, en funció dels estatuts redactats el 1.896, els que deien que per poder continuar formant part de la societat de copropietaris, calia viure a Tor tot l'any.
 
 
 
 
-1.981, novembre: Els culpables dels crims del 1.980 entren a presó, i Rubén Castañer és condemnat a indemnitzar les famílies de les dues víctimes mortals provocades pels seus homes, al ser considerat responsable civil subsidiari. Tot i així, les famílies dels difunts mai no van arribar a cobrar res de res.
 

 
-1.982: Comença l'inacabable plet per esclarir la propietat d'una de les finques privades més grans de tot Catalunya; la Muntanya de Tor.
 
 

 

-1.985, agost: La Muntanya de Tor és embargada per impagament d'impostos i els seus propietaris corren el risc que passi a subhasta si no satisfan el deute pendent amb la hisenda espanyola. Finalment, algú es grata la butxaca i corre a pagar els impostos endarrerits i es normalitza la situació de la finca. Sembla que aquestes situacions eren comuns arran de la guerra entre els dos bàndols que s'hi erigiren en desacords per l'explotació de la propietat.
 
 

 
-1.986: El jutge de Tremp declara un administrador judicial en vista de les nombroses disputes entre els veïns de Tor, sobretot entre Sansa i Palanca, que sempre acabaven en denúncies als jutjats.
 
 

 
-1.995, febrer: Després de plets, embargaments, i tota mena d'enfrontaments, el jutjat de Tremp emet una sentència que, sense saber-ho, només uns mesos més tard, provocarà la tercera víctima mortal de la història per la disputa de la Muntanya de Tor del segle XX: Declara propietari en solitari Josep Montaner Baró, Sansa, en considerar que és l'únic dels tretze copropietaris que acompleix les condicions dels estatuts del contracte de copropietat redactat el 1.896. Una decisió judicial que fins i tot la seva pròpia família qualifica com a sentència de mort.
 


-1.995, juliol: Troben sense vida a casa seva l'amo de la Muntaya de Tor, Josep Montaner Baró, amb clars signes de violència. La sentència del febrer del mateix any que el declarava únic amo, el va sentenciar també a mort, tal i com van profetitzar alguns familiars.

 


 

-1.995, octubre: Antonio Gil José, un treballador que havia prestat els seus serveis tan a Sansa com a Palanca, testifica contra la parella de fracassats de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto, que també havien treballat per Sansa, acusant-los de l'assassinat de Josep Montaner, doncs va declarar haver presenciat el crim, esdevenint així l'únic testimoni de càrrec d'aquest assassinat. El jutge decreta presó per als encausats.

 

 

-1.995, novembre: El jutge de Tremp processa Marli Pinto i la seva parella Josep Mont, acusats del crim de Josep Montaner, segons el testimoni de càrrec d'Antonio Gil José.

 


-1.996, desembre: Després de passar-se catorze mesos i sis dies a la presó, Josep Mont i Marli Pinto són absolts per l'Audiència de Lleida, que considera que el testimoni de Gil no és creïble i dubta de la seva història, doncs no queda prou demostrat que es trobés a Tor el dia que assegurava haver presenciat el crim, entre d'altres dubtes prou considerables.



-1.997, gener: L'Audiència Provincial de Lleida anul·la la sentència del jutjat de Tremp que reconeixia la propietat exclusiva de la Muntanya de Tor a Josep Montaner, de Casa Sansa, decretant que la propietat pertany a tots els veïns, tornant doncs als orígens de quan es va redactar el contracte de copropietat de la muntanya i els corresponents estatuts condicionants de l'ús i la propietat d'una de les finques privades més grans de Catalunya. Totes les parts presenten recurs al Tribunal Suprem.

 

 

El mateix any, Carles Porta i un equip de reporters al seu càrrec, comencen les investigacions periodístiques per al programa 30 Minuts de TV3, produint un documental que es va emetre el 20 d'abril del 1.997, amb un èxit d'expectació notable.

El documental titulat La Muntanya Maleïda emès al programa 30 Minuts de TV3 l'abril del 1.997 i les troballes de Porta mentre investigava els fets, van precipitar que el jutjat de Tremp reobrís el sumari per l'assassinat de Sansa el maig del mateix any, en considerar que s'hi havien trobat nous indicis que contrastaven amb els aconseguits durant la investigació policial uns anys abans. Tot això vingué donat a causa de la petició al jutjat de l'advocat de la família de Sansa, el lletrat Francesc Sapena, que recordem, també va ser entrevistat al Programa 30 minuts.

 

 

-2.000: El Tribunal Suprem anul·la el procés judicial per defectes de forma, i dóna l'ordre de repetir els tràmits judicials a l'Audiència de Lleida.

-2.002: L'Audiència de Lleida reobre el judici de la Muntanya de Tor, dictant una altra sentència: La muntanya és dels hereus dels fundadors de l'antiga "Sociedad de Condueños de la Montaña de Tor", formada el 1.896, doncs tots tingueren la propietat inscrita al registre durant més de 30 anys, i es beneficien d'una figura jurídica anomenada usucapió. Jordi Riba, Palanca, i els hereus de Josep Montaner presenten recurs a la sentència.

 

 

-2.003: L'Audiència de Lleida es veu obligada a suspendre el judici fins a dues vegades, doncs tan la part demandant com la demandada, tenien greus problemes per aconseguir lletrats que els volguessin representar. Fins i tot els advocats del país ja coneixien el desgast que representava embarcar-se a les peripècies judicials de Tor i els seus veïns, que es van passar pràcticament tota la vida als jutjats.

-2.004: Per fi es pot celebrar el judici a l'Audiència de Lleida, que falla amb una sentència que sorprendrà tothom: La muntanya de Tor és propietat dels hereus de les tretze famílies originals que van fundar la societat de copropietaris l'any 1.896, amb el que es torna altra vegada a emplaçar la societat als seus principis. Jordi Riba, Palanca, hi presenta recurs.

 


-2.005: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la sentència de l’Audiència de Lleida, que donava la muntanya als hereus dels copropietaris originals. Aquesta darrera sentència és definitiva i ja no deixa cap escletxa oberta a possibles recursos. A més a més, la mateixa sentència declara que la societat de copropietaris s'ha d'adaptar a la legislació actual vigent, modificant-ne els estatuts com ara que la finca passa a ser divisible i es pot vendre sencera o dividida en les parts que convingui.
El mateix any, el mes de novembre, es publica el que serà l'únic llibre que recull i amplia els fets de Tor, titulat Tor, tretze cases i tres morts, que escriu Carles Porta amb part del material que va aconseguir recopilar durant tres mesos de dures investigacions, i posteriors descobertes després de guanyar-se la confiança dels protagonistes de la història que va batejar com La Muntanya Maleïda.
El setembre del mateix any, Palanca ofereix la seva part de la muntanya a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que s'interessa per comprar una part d'aquesta finca de Tor, segurament perquè ja no li és possible continuar el litigi per la propietat que ell considerava seva. (Rectificació a l'entrada del 12/05/2023: Els Personatges de la Història de Tor: Entrevista amb Gregori de Aulestia )
 



-2.017: Després de dotze anys de pau judicial, cinc copropietaris que representen dues de les tretze parts de la muntanya de Tor, posen una demanada criminal contra cinc administradors de la finca, en considerar evidències de delicte d'estafa processal, dos presumptes delictes continuats d'administració deslleial, i per impedir als demandants exercir els seus drets com a comuners.
 



-2.019, novembre: Mor Palanca als 82 anys i es reobre el debat sobre el futur de la Muntanya de Tor, doncs els actuals propietaris segueixen sense posar-se d'acord. Sembla que estiguin condemnats a viure enfrontats per la copropietat que tantes desgràcies i plets eterns ha vist passar durant la seva tràgica i complicada història.
 
 

 
-2.021, febrer: Mor Antoni Gil José, testimoni de càrrec del crim de Josep Montaner el juliol del 1.995, que segurament es va endur al clot, tal i com ell mateix va insinuar en una entrevista amb Porta, les noves informacions que assegurava tenir sobre el crim de Sansa i que només revelaria davant d'un jutge. L'autoria del crim encara és una incògnita per resoldre, tot i que Carles Porta va declarar tenir un sospitós, fins ara no ha dit qui creu que podria haver estat.




-2.022, gener: Mor Rubén Castañer als 85 anys, el que fou agent immobiliari a Andorra, convençut per Sansa, va mirar d'engegar el projecte del vell per urbanitzar la Muntanya de Tor i construir-hi el complex turístic d'hivern més gran dels Pirineus. Tot i així no en va tenir èxit i es va arruïnar després de nombrosos conflictes, plets, sancions, i despeses milionàries a causa d'un projecte que, abans de néixer, ja estava sentenciat a no veure la llum.
Castañer hi implicava una mà negra, la famosa Mà Negra de Tor a la que no convenia transformar la finca en estació d'esquí.
El bloc la Maledicció de la Muntanya de Tor va descobrir recentment el llegat que Castañer deixa en forma de llibre, que promet una versió alternativa a la que fins ara era considerada l'oficial, entre d'altres importants informacions encara per desvetllar a l'opinió pública.
 
 

 

-2.022, febrer: Mor Francesc Sarroca, de Casa Cerdà, considerat més moderat que els altres dos enfrontats; Palanca i Sansa. Va ser un dels cacics de Tor que juntament amb Sansa va arrendar la muntanya a Castañer, amb el que pretenien tirar endavant el projecte de construir el complex d'hivern que s'uniria amb els de Pal i Arinsal, a la veïna Andorra.
Gran part de la seva vida la va dedicar a la societat de copropietaris de la muntanya de Tor, de la que en va ser president, i es deia que va patir un infart quan va saber que el jutge de Tremp havia fet amo a Sansa, deixant-lo a ell fora de tot dret sobre la finca.
 

 
-2.022, març: Obrim el bloc La Maledicció de la Muntanya de TOR, amb la pretensió de mirar d'esclarir els misteris que fins ara, aquesta muntanya ens amaga, tot recopilant informacions al respecte mentre compartim la nostra opinió amb els afeccionats i seguidors del cas, que encara és ben viu i no podrem donar per tancat fins que s'esclareixin les causes i el responsable o responsables del darrer assassinat que va tornar a tacar de sang la història d'una de les finques privades més grans de Catalunya, siguin identificats, doncs legalment no se'n podria fer res més al respecte perquè el crim ja fa anys que va prescriure segons el codi penal espanyol. Tot i així, l'autor o autors no han confessat mai el crim, podríem imaginar que potser per por a ser assenyalats, però diuen que la veritat és com l'oli, sempre acaba surant.
 
 

 
I fins aquí les dates, els fets, i els personatges que han marcat la convulsa i tràgica història d'aquest petit poble del Pirineu Lleidatà, que anirem actualitzant a mida que vagin sorgint fets rellevants que així ho mereixin.
 



Bloc MMT

Entrada Destacada

Carles Porta Reedita 'Tor, Tretze Cases i Tres Morts'

Benvinguts sigueu a la Maledicció de la Muntanya de Tor, seguidors del bloc. Hem sabut fa ben poc que, el passat 2.023, el periodista i escr...